Un veí excepcional i sempre disponible

Missioners de la Fe
E
ANY XL
쐽
21 D’OCTUBRE DE 2012
쐽
NÚM. 43
AJUDAN T A VIURE
Un veí excepcional
i sempre disponible
É
s una reflexió que m’he pogut fer moltes vegades i que m’agrada tornar-la a comunicar perquè ho considero una fortuna per a tothom que vulgui adonar-se’n.
La veritat és que viu des de fa molts d’anys entre nosaltres, i
som molts els qui el tractem habitualment i mai no ens ha defraudat. A més, trobar-lo és molt fàcil perquè hi és sempre amb tota disponibilitat: acull, escolta i ho aclareix ben bé tot si procures viure
obert al seus plantejaments.
De vegades, fins i tot t’ajuda
a fer-te preguntes i et qüestiona.
Això sí, sempre amb molt de respecte i delicadesa, amb una sensibilitat exquisida, mai forçant
la llibertat de ningú. Tanmateix,
en les qüestions fonamentals de
la vida, tampoc no fa mai rebaixes, més bé jo diria que és exigent.
És par ticularment punyent
quan es tracta de parlar de persones, sobretot si són fràgils,
petites, pobres, marginades o
en risc d’exclusió. I avui dia, que
tant es multipliquen aquestes situacions, si ho comentes o compar teixes amb ell ja no pots viure de la mateixa manera. Ell t’empeny
a passar a l’acció fent alguna cosa per a ajudar a viure, també a
promoure’n d’altres al teu voltant.
En altres temps emprava molt un gènere literari anomenat «paràboles» per a fer-se entendre però ara, no sé com s’ho fa, que sap
arribar al cor si t’atanses a ell sense carota o sense cap presa
de postura prèvia, et fa tocar fons i no tens més remei que fer-li
cas. A més, amb ell no pots aparentar perquè «coneix» l’interior de
cadascú.
P
er què no proveu a passar una bona estona amb ell, sense
presses, assossegadament i procurant fer silenci per fora
i per dintre per a poder «escoltar-lo»? Us convido a fer aquesta experiència unes quantes vegades. Podreu fins i tot fer-li preguntes i demanar que us faci experimentar la seva amistat: he dit
que és exigent però és també extremadament amorós, exageradament, fins a «donar la seva vida» pels altres. Hi ha hagut gent
que, en altre temps, l’anomenaren «boig». Beneïda bogeria!
El seu nom és Jesús, el Crist (l’ungit del Pare Déu), qui —fa més
de 2.000 anys— «morí i ressuscità per nosaltres» i ara, gloriós,
acompanya la nostra caminada, la teva i la meva, la de tots, pels
camins de la vida cap a la VIDA.
No ho dubteu, veniu a visitar-lo i a agrair-li que ens continuï fent
l’honor de «ser a la nostra disposició» sempre. El trobareu en el
Sagrari de l’església més propera a casa vostra i, de manera més
«manifesta», ben al centre de la ciutat, a l’altar de l’església parroquial de Sant Pere, que és oberta per a l’adoració diürna en els
dies de feina.
Jo li parlo a Ell dels vostres assumptes cada dia i us agrairia que
també li encomanéssiu el meu servei.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
† Joan Piris
Bisbe de Lleida
l DOMUND és la jornada dedicada
especialment a conèixer, pregar i
col·laborar, també econòmicament,
amb la tasca evangelitzadora que realitzen
els missioners i missioneres. Sacerdots,
religiosos, religioses i laics són enviats per
donar a conèixer la Bona Notícia arreu del
món. Actualment hi ha uns 14.000 missioners sortits de l’Estat espanyol, dels
quals 34 pertanyen a la diòcesi de Lleida. Els missioners anuncien l’Evangeli
amb la seva paraula i amb la seva acció,
posant al servei del altres el dons rebuts,
endegant i acompanyant projectes educatius, sanitaris i de promoció social de
les comunitats.
Aquestes persones necessiten el recolzament de la seva comunitat d’origen
per dur a terme la tasca que realitzen:
col·laborar en la construcció del Regne de
Déu. Aquest recolzament es fa a través
de la pregària, aportacions econòmiques,
informació sobre la realitat missionera, a
través dels materials oferts per les delegacions de missions, etc. Els donatius
que els fidels aporten per la Jornada del
DOMUND es recullen a la seu central de
les OMP de l’Estat i s’envien als territoris
de missió.
El perfil del missioner de la nostra diòcesi és: dona i religiosa que fa el seu servei a Llatinoamèrica, des de fa molts anys.
La Delegació de Missions de Lleida us convida especialment a pregar durant el dia
d’avui pels nostres missioners i us anima a aprofundir en la dimensió missionera, tan individualment com comunitàriament. Per connectar amb la Delegació de
Missions podeu fer-ho: per telèfon 973
590 715 (en horari de matins), per correu
electrònic [email protected],
a través del nostre blog missionslleida.
blogspot.com. Estem al Facebook i al Twitter.
Delegació de Missions
i OMP Lleida
Testimoni de la germana
Maria Teresa Calzada Olona
des d’Añatuya
D
es de la Delegació diocesana de Missions de Lleida, compartim el testimoni de la germana Maria Teresa
Calzada:
«La nostra tasca segueix volent ajudar
a les persones, a que creixin per dintre i
arribin a descobrir la seva dignitat. Estem
construint una escola; en realitat ja funciona, però no teníem edifici propi. És per
a adults i joves, a fi de capacitar-los professionalment. Intentem ajudar-los a ser per-
sones que sàpiguen viure amb la joia que
ens dóna ser fills de Déu i, així, poder aportar a la societat llavors de pau i amor. La
veritat és que és obra de Déu, ja que s’està edificant amb l’ajuda generosa de molta gent que posen el seu petit gra de sorra, la seva petita llavor d’amor.
»M’encomano a les vostres pregàries.»
Gna. Maria Teresa Calzada,
Añatuya (Santiago del Estero)
Argentina
DELEGACIÓ DE MISSIONS
Curs: «I dius que jo també
sóc missioner/a?»
—Organitzat per la Delegació de Missions i l’IREL. Col·laboren: Delegacions de Catequesi i Ensenyament.
—Del 23 d’octubre al 4 de desembre.
—Dimarts, a les 19 h, a l’IREL.
—Adreçat a: públic en general i educadors en especial.
—Diploma d’assistència i 2 ECTS.
Pàgina 2
21 d’octubre de 2012
DIUMENGE XXIX DE DURANT L’ANY
◗ Lectura del llibre d’Isaïes (Is 53,10-11)
◗ Lectura del libro de Isaías (Is 53,10-11)
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà
donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha
sofert, ha fet justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d’ells.
El Señor quiso triturarlo con el sufrimiento, y entregar su vida como expiación: verá su descendencia, prolongará sus años. Lo que el Señor quiere prosperará por su mano.
Por los trabajos de su alma verá la luz, el justo se saciará de conocimiento. Mi siervo justificará a muchos, porque cargó con los crímenes de
ellos.
◗ Salm responsorial (32)
◗ Salmo responsorial (32)
R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en vós.
La paraula del Senyor és sincera, / es manté fidel en tot
el que fa; / estima el dret i la justícia, / la terra és plena del seu amor. R.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, / els qui esperen en l’amor que els té; / ell els allibera de la mort, /
i els retorna en temps de fam. R.
Tenim posada l’esperança en el Senyor, / auxili nostre
i escut que ens protegeix. / Que el vostre amor, Senyor,
no ens deixi mai; / aquesta és l’esperança que posem
en vós. R.
R. Que tu misericordia, Señor, venga sobre nosotros, como lo esperamos de ti.
Aclamad, justos, al Señor, / que la palabra del Señor
es sincera, / y todas sus acciones son leales; / él ama
la justicia y el derecho, / y su misericordia llena la tierra. R.
Los ojos del Señor están puestos en sus fieles, / en los
que esperan su misericordia, / para librar sus vidas de
la muerte / y reanimarlos en tiempo de hambre. R.
Nosotros aguardamos al Señor: / él es nuestro auxilio
y escudo. / Que tu misericordia, Señor, venga sobre nosotros, / como lo esperamos de ti. R.
Prendimiento (Jesús detingut a Getsemaní).
Pintura de Goya (detall), Catedral de Toledo
◗ Lectura de la carta als cristians hebreus (He 4,14-16)
◗ Lectura de la carta a los Hebreos (He 4,14-16)
Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el
Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadirse de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en
tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron
de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens
concedeixi, quan sigui l’hora, l’auxili que necessitem.
Hermanos: Mantengamos la confesión de la fe, ya que tenemos un sumo sacerdote grande, que ha atravesado el cielo, Jesús, Hijo de Dios. No
tenemos un sumo sacerdote incapaz de compadecerse de nuestras debilidades, sino que ha sido probado en todo exactamente como nosotros,
menos en el pecado. Por eso, acerquémonos con seguridad al trono de la
gracia, para alcanzar misericordia y encontrar gracia que nos auxilie oportunamente.
◗ Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,35-45)
◗ Lectura del santo evangelio según san Marcos (Mc 10,35-45)
En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor
que us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?» Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure, l’un
a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No
sabeu què demaneu». Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb
el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem».
Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i
sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a
la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per
a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que,
en totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus
súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els
altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui
ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser
l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó
a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els
homes.»
En aquel tiempo, se acercaron a Jesús los hijos del Zebedeo, Santiago
y Juan, y le dijeron:
«Maestro, queremos que hagas lo que te vamos a pedir.» Les preguntó: «¿Qué queréis que haga por vosotros?» Contestaron: «Concédenos
sentarnos en tu gloria uno a tu derecha y otro a tu izquierda.» Jesús replicó: «No sabéis lo que pedís, ¿sois capaces de beber el cáliz que yo
he de beber, o de bautizaros con el bautismo con que yo me voy a bautizar?» Contestaron: «Lo somos».
Jesús les dijo: «El cáliz que yo voy a beber lo beberéis, y os bautizaréis con el bautismo con que yo me voy a bautizar, pero el sentarse a
mi derecha o a mi izquierda no me toca a mí concederlo; está ya reser vado.»
Los otros diez, al oír aquello, se indignaron contra Santiago y Juan.
Jesús, reuniéndolos, les dijo: «Sabéis que los que son reconocidos como
jefes de los pueblos los tiranizan, y que los grandes los oprimen. Vosotros, nada de eso: el que quiera ser grande, sea vuestro servidor; y el que
quiera ser primero, sea esclavo de todos. Porque el Hijo del hombre no
ha venido para que le sirvan, sino para servir y dar su vida en rescate por
todos.»
COMENTARI
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
쮿 Dilluns (litúrgia hores:
1a setmana): Ef 2,1-10 /
Sl 99 / Lc 12,13-21 쮿 dimarts ( Urgell): Ef 2,1222 / Sl 84 / Lc 12,35-38
dimecres: Ef 3,2-12 /
Sl: Is 12,2-6 / Lc 12,39-48
쮿 dijous: Ef 3,14-21 / Sl
32 / Lc 12,49-53 쮿 divendres: Ef 4,1-6 / Sl 23 / Lc
12,54-59 쮿 dissabte: Ef
4,7-16 / Sl 121 / Lc 13,1-9
쮿 diumenge vinent, XXX de
durant l’any (litúrgia hores:
2a setmana): Jr 31,7-9 /
Sl 125 / He 5,1-6 / Mc 10,
46-52.
Valor fonamental del Regne
H
em anat veient en diferents episodis que la segona par t de
Marc (8,31-13,37) és una instrucció continuada als deixebles.
Aquest esquema està centrat sobretot en les anomenades tres prediccions de la passió que Jesús fa en la
primera par t de la secció (8,31; 9,
30-31; 10,32-34). Ara bé, aquestes
tres fites de Marc estan marcades
per la incomprensió dels deixebles,
que no accepten o no acaben de comprendre el sentit dels anuncis de Jesús (8,32-33; 9,32; 10,35-37). I en
tots tres casos, aquesta incomprensió dóna peu a una ulterior instrucció
de Jesús, no solament sobre la seva
passió sinó també sobre el paper d’aquests anuncis en la vida dels deixebles que segueixen Jesús sense aca-
bar de copsar el sentit del seu seguiment.
El text d’avui se situa precisament
a continuació de la tercera predicció
de la passió per part de Jesús (Mc 10,
32-34). Notem que aquesta situació
del fragment encara fa més escandalosa la petició dels fills de Zebedeu.
En efecte, Jaume i Joan no solament
no han copsat l’ensenyament de Jesús sobre la passió, la mort i la resurrecció, sinó que continuen amb l’esquema d’un messianisme ingenu i
fins i tot groller. I, per acabar d’arreglar-ho, demanen un tracte de favor
en el regne messiànic.
Tot això contribueix a valorar la resposta de Jesús, que, aquest cop, els
parla obertament del capgirament de
valors del Regne respecte dels va-
lors imperants. Val la pena llegir a poc
a poc la instrucció de Jesús, que comença amb una valoració —no exempta d’ironia— del que pensen els governants de les nacions. Els humans
investits de poder abusen de la seva
posició i sovint actuen en contra dels
seus súbdits. Jesús subratlla que
els qui vulguin ser primers han de
ser servidors de tothom (tothom només ho diu Marc, cf. també 9,35). La
clau d’aquest capteniment és Jesús,
en tant que servent de Jahvè, que ha
vingut no a ser ser vit sinó a ser vir,
«perquè tots tinguin vida i en tinguin
a desdir» (Jn 10,10). Això és el que
vol dir «donar la vida com a preu de
rescat per tots els homes» (Mc 10,
45).
Oriol Tuñí, SJ
21 d’octubre de 2012
Pàgina 3
JESÚS DE N ATZARET, PER BEN ET XVI
ENTREVISTA
43. Jesús i els grecs
L
’evangelista Joan narra que entre els
pelegrins (a Jerusalem, per la festa de
la Pasqua) també hi havia grecs, «els
quals havien pujat per adorar en la festa»
(Jn 12,20). Aquests grecs s’acostaren a
«Felip de Betsaida de Galilea» amb el prec:
«Senyor, volem veure Jesús» (12,21). En
l’home de nom grec de la Galilea mig pagana hi veuen
evidentment un mitjancer que els pugui obrir l’accés a Jesús.
L’evangeli ens narra a continuació que Felip en parla amb
Andreu i que tots dos transmeten el prec a Jesús. Com és
freqüent en l’evangeli de Joan, Jesús hi respon misteriosament i, de moment, d’una manera enigmàtica: «Ha arribat
l’hora que el Fill de l’Home és glorificat. En veritat us dic: si
el gra de blat no cau a terra i mor, resta tot sol; però si mor,
porta fruit abundós» (12,23s).
A la petició d’una trobada, Jesús hi contesta amb una profecia de la passió, en què interpreta la seva mort imminent
com a glorificació, una glorificació que es manifesta en la gran
fecunditat. Què significa això?
No és rellevant una trobada fugissera i externa entre Jesús i els grecs. Hi haurà una altra trobada que anirà molt
més a fons. Sí, els grecs el veuran: vindrà a ells a través de
la creu. Vindrà com un gra de blat mort i fructificarà entre
ells. Veuran la seva glòria: en el Jesús crucificat trobaran el
Déu veritable a la recerca del qual anaven en els seus mites
i en la seva filosofia.
La universalitat de la qual parla la paraula d’Isaïes (56,7)
se situa a la llum de la creu: des de la creu l’únic Déu es fa
cognoscible als pobles; en el Fill coneixeran el Pare i així l’únic Déu que es va revelar en l’esbarzer ardent.
Joseph Ratzinger-Benet XVI
(Jesús de Natzaret, 2a part, Ed. Claret)
EVANGELIZAR
Canonización de la catalana
Carme Sallés
E
Carme Sallés
n este domingo del DOMUND, el Papa preside la canonización de siete cristianos que dieron su vida por anunciar el Evangelio.
—Carme Sallés i Barengueras (Vic 1848 - Madrid 1911), religiosa y fundadora. Forma parte de la galería de vicenses
ilustres. Gran defensora de la promoción social de la mujer. En 1892, en Burgos, fundó la Congregación de Religiosas Concepcionistas de la Enseñanza (más información:
www.barcelona.concepcionistas.es).
—Maria Anna Cope, conocida como la madre Mariana de Molokai, nacida en Alemania en 1838 y emigrada a EE.UU., donde ingresó en las Hermanas de la
Tercera Orden de San Francisco. Tras la muerte de san Damián de Molokai, estuvo al servicio de los leprosos durante 30 años en Molokai (Islas Hawai).
—Caterina Tekakwitha, la primera santa piel roja. Nació en 1656 en EE.UU. Perseguida por su fe, huyó a la Misión de San Francisco, en Canadá, donde fue
catequista y trabajó al servicio de ancianos y enfermos. Murió en 1680.
—Jacques Berthieu, jesuita y mártir, nacido en Francia en 1838. Su actividad
apostólica se centró en la isla de Madagascar, donde llegó a los 37 años y fue
misionero hasta su muerte en 1896.
—Pedro Calungsod, filipino de nacimiento, frecuentó desde pequeño las misiones
jesuitas, en las que fue catequista. Acompañó a los misioneros a las Islas Marianas. Fue asesinado a flechazos.
—Giovanni Battista Piamarta, nacido en Brescia (Italia) en 1841. Sacerdote diocesano, trabajó en favor de la educación de los niños huérfanos o de familias
pobres. Fundó las congregaciones de la Santa Familia de Nazaret y las Humildes Servidoras del Señor.
—Anna Schäffer nació en Alemania en 1882. Quería ser misionera, pero sufrió
un accidente de trabajo y quedó postrada en cama a los 21 años para el resto
de su vida. Vivió la misión desde su situación de enferma.
Mn. Jordi Piquer
SANTORAL
21. c Diumenge XXIX de durant l’any.
Mare de Déu de la Bonanova; santa Úrsula,
vg. i mr. venerada a Colònia (s. X); sant
Hilarió (s. III-IV), abat palestinenc; sant Caius
o Gai (Cayo), soldat mr.; santa Celina, mare de sant Remigi.
Santiago de Cuba, fund. Missioners del Cor
de Maria, a Vic (CMF, 1849), i Religioses de
Maria Immaculada, a Cuba (IRMI, 1855);
sant Martirià, mr.
22. Dilluns. Sant Marc, bisbe de Jerusalem
i mr.; santa Maria Salomé, mare dels apòstols Jaume i Joan; santes Nunila i Alòdia,
germanes vgs. i mrs. a Osca; beat Joan Pau
II, papa (1978-2005).
25. Dijous. Mare de Déu del Collell (apareguda el 1483; santuari a la Garrotxa); sant
Bernat Calbó (†1243), bisbe de Vic, abans
cistercenc a Santes Creus, nat prop de Reus;
sants Crisant i Daria, esposos mrs. (284) de
Roma; sants Crispí i Crispinià, mrs. (s. III),
patrons dels sabaters.
23. Dimarts. Sant Joan de Capestrano (13861456), prev. franciscà, patró dels capellans
castrenses; sants Servand i Germà, mrs. a
Cadis; santa Oda, vg.
26. Divendres. Sants Llucià i Marcià, mrs.
de Nicomèdia venerats a Vic; St. Rústic, bisbe de Narbona; St. Viril, abat de Leyre (Navarra); St. Evarist, papa (grec, 97-105) i mr.
24. Dimecres. Sant Antoni-Maria Claret (Sallent 1807 - Fontfreda 1870), arquebisbe de
27. Dissabte. Sant Florenci, mr.; sant Gaudiós, bisbe.
Testimonio de
obras... y palabras
E
l prejuicio de
una supuesta
primera evangelización a base sólo del testimonio sin
palabras debe ser
revisado, a mi modo
de ver, a la luz de
tres datos: antropológico, cultural y
cristiano.
• Dato antropológico: en la transmisión de toda idea, mensaje, filosofía…, siempre se han aunado acción y palabra. ¿Cómo puede el
cristianismo —religión de encarnación, y por tanto de gran componente antropológico— en su fase
de primera difusión pretender limitarse a la sola acción prescindiendo de la palabra?
• Dato sociocultural: en la actualidad,
debido a la multirreligiosidad, hay
muchas más ofertas para saciar la
posible sed de trascendencia. Ante esta gran variedad de ofertas, el
cristianismo debe tener su propio
discurso de primer contacto relativo al Dios de Jesucristo sobre el soporte del testimonio de amor y de
fraternidad solidaria. El cristianismo ha de aprender a vivir y a decirse en un ambiente multirreligioso,
sin complejos ni de superioridad ni
de inferioridad.
• Dato cristiano: el cristianismo es la
religión que cree en la autocomunicación de Dios a la humanidad
a través de hechos y palabras (cf.
DV 2): «Al principio ya existía la Palabra» (Jn 1,1). Pertenece a la dinámica genuina del cristianismo,
su realización y su comunicación a
través de la fuerza de la palabra íntimamente unida a la acción. La palabra tiene fuerza cuando va acompañada de las obras.
Xavier Morlans
(El primer anuncio.
El eslabón perdido.
Ed. PPC, Madrid 2009)
◗ ELSA ANTÓN
Set espiritual
A
l’Elsa Antón, que és llicenciada
en ciències econòmiques
i empresarials, se li va
«desvetllar una set espiritual» que la
va portar a una «incansable recerca»,
durant la qual va aprofundir «per
diversos camins durant molts anys,
però sense trobar cap opció de
qualitat». Gràcies a la recomanació
d’un sacerdot amic de la família
va descobrir la possibilitat d’estudiar
ciències religioses a l’ISCREB,
i recentment ja ha acabat la
diplomatura. L’Elsa és mare de família
i col·labora amb el Grup de Treball
Estable de les Religions (GTER).
Com ha evolucionat la seva fe,
arran de l’entrada a l’ISCREB?
Ara compto amb uns fonaments
teòrics molt clars que m’ajuden a
donar raó d’aspectes del cristianisme
que no entenia o que, simplement,
ignorava. En l’aspecte concret de la fe
m’ha ajudat molt l’aprenentatge
d’assignatures com Sapiencials,
Pentateuc, Judaisme, Sinòptics i,
sobretot, Hermenèutica i Exegesi
bíblica. Gràcies a aquest aprenentatge
he trobat respostes que em donen
un nord clar i em fan veure la validesa
de l’opció d’intentar viure en
coherència amb la fe cristiana.
Ara està cursant el màster
en diàleg interreligiós...
Sí. El diàleg interreligiós
m’està ajudant a aprofundir en
el coneixement de les grans religions:
cristianisme, judaisme, islam,
hinduisme i budisme. Amb la
globalització del món actual és
necessari passar d’una tolerància
a una comprensió genuïna entre les
diferents religions. Si volem viure amb
harmonia i pau, això no és una opció
sinó una necessitat. De fet, la majoria
de vegades les causes de l’odi i del
ressentiment són el desconeixement
i la ignorància mútues. Les diferents
religions necessiten membres valents
i lúcids que sàpiguen escrutar
sàviament els signes dels temps
i actuar en conseqüència.
Caldria fer un reciclatge teològic
periòdicament?
La religió hauria de ser dinàmica,
evolucionar paral·lelament a la
societat. L’immobilisme desemboca
en capteniments fora de la realitat
del context social actual. Per poder
avançar, els creients ens hem de
reciclar, hem d’estudiar, evolucionar,
prendre contacte amb noves
tendències i propostes, tenir veu
pròpia i estar informats per poder
opinar. La Gaudium et Spes és clara
quan parla d’escrutar els signes dels
temps en les preguntes que planteja
el món actual.
Òscar Bardají i Martín
Pàgina 4
21 d’octubre de 2012
N OTÍCIES DE LA DIÒCESI
PELS CAMINS DE LA SALUT
I LA MALALTIA
Parlàvem de com la malaltia ens
posa en situació, molts cops, de
«resoldre» aspectes pendents, i
entre ells, la gran importància del
perdó.
Aquesta importància no és sols
per a un mateix, sinó que el fet de mantenir ferides obertes greus s’hereta, té una transmissió intergeneracional: les ferides internes no resoltes
es perpetuen d’una generació a l’altra.
La ferida rebuda passa als descendents si no
està ben resolta i dura diverses generacions, fins
i tot segles. Tenim exemples en la història: de la
Guerra Civil d’Estats Units queden ferides obertes,
després de 160 anys, i la Guerra Civil espanyola
encara provoca dolor. Hi ha exemples en la literatura: greuges entre famílies es perpetuen durant
generacions, oblidant, alguns cops, el motiu inicial
de l’enfrontament.
El sol fet que la generació, en la que s’ha provocat la ferida, hagi mort no assegura que el dany
hagi desaparegut. L’ofensa es perpetua. El perdó
pot trencar un cercle viciós de violència sense fi.
No hi ha pau exterior sense pau interior.
De l’ull per ull, tan humà i tan real, al «no us hi
torneu contra el qui us fa mal; si algú et pega a la
galta dreta, para-li l’altra» (Mt 5,39). Com deia Benet XVI, no es tracta de rendir-se davant del mal,
sinó respondre-hi amb el bé, trencant la cadena
de violència com a única forma de superar-la.
tat. Ha destacat la recreació en miniatura dels diferents
Misteris de la Setmana Santa de Sevilla, així com el Seguici de la Centúria Romana de la Sentència de la Germandat de la Macarena, que està format per més de
500 peces.
Crònica: «Romiatge Verges de la Ribagorça»
El dissabte 22 de setembre, un cop més, els dos
marges del Noguera Ribagorçana s’han vist animats
per un «romiatge» especial. Les «imatges de les Verges»
s’han trobat en una gran festa mariana que, en la present ocasió, ha tingut lloc a Castejón de Sos. S’hi han
reunit «VINT-I-CINC» IMATGES DE MARIA, DE MOLTS
LLOCS D’OSCA I DE LLEIDA, acompanyades d’un nombrós grup de devots. Al final del matí, s’ha celebrat una
Eucaristia presidida pel bisbe de Barbastre-Montsó,
Mons. Alfonso Milián Sorribas, i concelebrada per més
de vint sacerdots. Havent dinat, el romiatge ha finalitzat amb un acte cultural i lúdic.
Una jove de la Diòcesi fa un pas més
en la seva vida
AGENDA
• Diumenge 21 d’octubre:
—Simposi Marià, del 19 al 21, a l’Acadèmia
Mariana
—Jornada Mundial per l’Evangelització dels Pobles (Dia del Domund)
—III Congrés d’Hospitalitats Catalanes (del 20
al 21). Organitzat per l’Hospitalitat de Lourdes
—Setmana d’animació missionera (del 21 al 28)
• Dilluns 22 d’octubre:
—Setmana d’animació missionera (del 21 al 28)
• Dimarts 23 d’octubre:
—Setmana d’animació missionera (del 21 al 28)
—A les 19.45 h, primer curs Alpha a la Diòcesi
de Lleida a l’Acadèmia Mariana
• Dimecres 24 d’octubre:
—Setmana d’animació missionera (del 21 al 28)
—A les 20 h, Eucaristia als Claretians (Festa de
Sant Antoni M. Claret)
• Dijous 25 d’octubre:
—Setmana d’animació missionera (del 21 al 28)
—A les 9 h, trobada del Consell Presbiteral al
Pont de Suert
• Divendres 26 d’octubre:
—A les 11.30 h, reunió de mossens joves de la
Diòcesi
—Setmana d’animació missionera (del 21 al 28)
• Dissabte 27 d’octubre:
—Setmana d’animació missionera (del 21 al 28)
—Beatificacions de màrtirs espanyols
Per a tenir cura de la salut:
piscina del Col·legi Episcopal
Montse Esquerda
Jornades de Portes Obertes
de la Germandat del Rocío
i la Confraria del Crist de l’Agonia
Han finalitzat amb èxit, a la parròquia de Sant Martí,
les jornades de portes obertes que ha programat la
Germandat del Rocío i la Confraria del Crist de l’Agonia.
Celebrades amb motiu de l’obertura del Centre Històric de Lleida, han servit per exposar els estris de l’enti-
Ester Sanz, una jove metgessa lleidatana, militant
del Moviment de Professionals cristians, ha donat un
pas nou en la seva vida. Des del mes de setembre viu
en comunitat amb tres religioses de la Congregació de
Jesuitines, residents a Alcarràs des de fa quatre anys.
Durant aquesta etapa, la jove lleidatana continuarà
exercint la seva feina de metgessa de família en un CAP
de Lleida. Integrada en la comunitat de religioses, collaborarà en les activitats que aquestes duen a terme
a la parròquia del mateix poble. Aquest temps, anomenat «Vine i veuràs» per moltes congregacions religioses,
és una etapa per ajudar a que les joves candidates discerneixin si aquesta és la vocació a la que Déu les crida. Felicitem a l’Ester i donem gràcies a Déu per la seva acció en ella!
La piscina del Col·legi Episcopal vol afavorir la pràctica de l’activitat aquàtica amb unes propostes força
interessants per a totes les edats. A partir del mes d’octubre podeu gaudir de:
1. Activitats de natació infantil de 3 mesos a 16 anys.
2. Activitats per a adults i gent gran: natació, aquagym, aquatono, aquapilates, aquarelax, natació
terapèutica, natació per a embarassades, condició
física aquàtica, aquatló i entrenaments personals.
3. Programa edat d’or: a partir de 60 anys.
Per a més informació: http://www.cepiscopal.org/
piscina/03_calendari_activitats.php / [email protected] / Tel. 973 263 100.
AYUDANDO A VIVIR
Un vecino excepcional y siempre disponible
E
s una reflexión que me he hecho muchas veces
y que quiero volver a comunicar porque lo considero una fortuna para cualquiera que quiera
darse cuenta.
La verdad es que vive desde hace muchos años entre nosotros y somos muchos los que lo tratamos habitualmente y nunca nos ha defraudado. Además, encontrarlo es muy fácil porque está siempre totalmente
disponible: acoge, escucha y lo aclara muy bien todo
si procuras vivir abierto a sus planteamientos.
A veces, incluso te ayuda a hacerte preguntas y te
cuestiona. Eso sí, siempre con mucho respeto y delicadeza, con una sensibilidad exquisita, nunca forzando la libertad de nadie. Sin embargo, en las cuestiones
fundamentales de la vida, tampoco nunca hace rebajas, más bien yo diría que es exigente.
Es particularmente exigente cuando se trata de hablar de personas, sobre todo si son frágiles, pequeñas,
pobres, marginadas o en riesgo de exclusión. Y hoy
día, que tanto se multiplican estas situaciones, si lo
comentas o compartes con él ya no puedes vivir de la
misma manera. Él nos empuja a pasar a la acción, a
promoverlas a nuestro alrededor, ayudando a vivir.
En otros tiempos empleaba mucho un género literario llamado «parábolas» para hacerse entender pero
ahora, no sé cómo lo hace, que sabe llegar al corazón
si te acercas a él sin careta o sin ninguna toma de postura previa. Te hace tocar fondo y no tienes más remedio que hacerle caso. Además, con él no puedes aparentar, porque «conoce» el interior de cada uno.
¿Por qué no probáis pasar un buen rato con él, sin
prisas, sosegadamente, y procurando hacer silencio
por fuera y por dentro para poder «escucharlo»? Os invito a hacer esta experiencia varias veces. Podréis
incluso hacerle preguntas y pedir que os haga experimentar su amistad: he dicho que es exigente, pero es
también extremadamente amoroso, exageradamente, hasta «dar su vida» por los demás. Ha habido gen-
te que, en otro tiempo, le llamaron «loco». ¡Bendita locura!
Su nombre es Jesús, Cristo (el ungido de Dios Padre), quien —hace más de 2.000 años— «murió y resucitó por nosotros» y ahora, glorioso, acompaña nuestro caminar, el tuyo y el mío, el de todos, por los caminos
de la vida hacia la VIDA.
No lo dudéis, id a visitarlo y a agradecerle que nos
siga haciendo el honor de «estar a nuestra disposición»
siempre. Lo encontraréis en el Sagrario de la iglesia
más cercana a vuestra casa y, de manera más «manifiesta», en pleno centro de la ciudad, en el altar de la
iglesia parroquial de San Pedro, que está abierta para la adoración diurna los días laborables.
Yo le hablo a Él, cada día, de vuestros asuntos y os
agradecería que también le encomendéis mi servicio.
Recibid el saludo de vuestro hermano obispo,
† Joan Piris
Obispo de Lleida
Per publicar notícies, les podeu enviar a: [email protected] / Per publicar dades a l’agenda, les podeu enviar a: [email protected]
Per col·laborar econòmicament amb la Delegació de Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Lleida: Banco Sabadell-Atlántico: 0081-0455-94-0006223737
Edició: MCS del bisbat de Lleida, c/ Bisbe 1, 25002 Lleida; tel. 973 268 628; a/e: [email protected] - Web: www.bisbatlleida.org - Dip. legal B. 52212-2000 - Realització: Impresión Offset Derra, s.l.