la lengua de las mariposas

M E M ÒRIA DE
L A GUERRA CIVIL
Ramon Breu
FIT X A T È CNIC A
Títol: La lengua de las mariposas.
Producció: Pepe Picazo per a Escorpión. Espanya, 1999.
Muntatge: Nacho Ruiz Capillas.
Música: Alejandro Amenabar
Fotografia: Javier Salmones
*XLy5DIDHO$]FRQDDSDUWLUGHOUHODW³/DOHQJXDGHODVPDULSRVDV´GH0DQXHO5LYDV
dins del llibre ¿Qué me quieres, amor?, Madrid, 1996. Alfaguara.
Director: José Luis Cuerda.
F I T X A A R T ÍST I C A
Fernando Fernán Gómez (Don Gregorio); Manuel Lozano (Moncho); Uxía Blanco
(Rosa); Gonzalo Uriarte (Ramón); Alexis de los Santos (Andrés); Jesús Castejón (D.
$YHOLQR *UXLOOHUPR 7ROHGR 2¶OLV (OHQD )HUQiQGH] &DUPLxD 7DPDU 1RYDV
(Roque); Tatán (Roque Padre); Celso Parada (Macías); Tucho Lagares (Alcalde).
SI N O PSI A R G U M E N T A L
/¶DFFLyGHODSHOāOtFXODVHVLWXDDOD*DOtFLDUXUDODOVDQ\V8QQHQ0RQFKRWpSRU
G¶DQDUDO¶HVFRODSHUTXqFUHXTXHHOPHVWUHSHJDHOVDOXPQHV(OPHVWUH'*UHJRULRpV
en canvi, una persona amable que practica una pedagogia progressista i que es desviurà
per iniciar Moncho en el coneixement de la natura i de la vida. Altres històries es van
entrecreuant a partir del germà del nen, Andrés; o del pare, un apassionat republicà. El
FRSG¶HVWDWIHL[LVWDGHMXOLRl de 1936 trencarà el clima de llibertat, i posarà al descobert
la brutalitat de les forces obscures (D. Avelino, el cacic; el capellà; la Guàrdia Civil...)
que durant tota la pel·lícula inquietaven els protagonistes.
E L C O N T E X T H IST Ò R I C D E L F I L M
/DSHOāOtFXODHQVSDUODGHPROWV WHPHV GHO¶DPLVWDWGHO¶HVFRODGHODLQIDQWHVDGHOD
iniciació a la vida; però també de la por, del terror, de les misèries de la condició
KXPDQD,WDPEpHQVSDUODG¶+LVWzULD(OVHVGHYHQLPHQWVKLVWzULFVTXe es reflecteixen a
³/D OHQJXD GH ODV PDULSRVDV´ GHWHUPLQHQ FODUDPHQW OD YLGD GHOV VHXV SHUVRQDWJHV WDO
com queda ben palès al final. durant tota la cinta observem un aire de nostàlgia pels
DQ\V GH OOLEHUWDW L G¶HVSHUDQoD TXH YD VXSRVDU OD 6HJRQD 5HS~EOLFD ³*UDFLDV D OD
5HS~EOLFDSRGHPRVYRWDUODVPXMHUHV´GLXODPDUHG¶HQ0RQFKRLXQDGHQ~QFLDGHOD
bestialitat irracional dels qui la van enderrocar.
(O FRS G¶HVWDW GHO MXOLRO GH IRX RUGLW SHU XQ VHFWRU LPSRUWDQW GH O¶H[qUFLW HOV
generals Franco, Mola, Sanjurjo, Goded...), però va ser inspirat i finançat per les classes
SRGHURVHV GH O¶HVWDW HOV WHUUDWLQHQWV L O¶DOWD EXUJHVLD TXH YDQ DEDQGRQDU OD YLD OHJDO L
parlamentària per decantar-se definitivament, sobretot arran de la victòria del Front
PoSXODUSHUO¶RSFLyGHODGLFWDGXUD$O¶(VSDQ\DGHSHUzDDTXHVWDVROXFLyV¶KL
YDQRSRVDUPLOHUVGHFDPSHUROVLG¶REUHUVHQTXDGUDWVHQSRGHURVRVVLQGLFDWVLSDUWLWVL
XQ LPSRUWDQW VHFWRU GH OD FODVVH PLWMDQD TXH WDPEp HVWDYD D IDYRU G¶XQ SURMHFWH
democràtic i modernitzador.
El dia 18 de juliol de 1936, el general Franco va sortir de Canàries cap al Marroc
HVSDQ\ROSHUSUHQGUHHOFRPDQGDPHQWGHO¶H[qUFLWLQVXUUHFWHUHFRUGHXTXHFDSDOILQDO
de la pel·lícula es diu "¡Hay guerra en Àfrica!"). A la península, el general Mola va
GHFODUDUO¶HVWDWGHJXHUUDLYDRFXSDU3DPSORQD3DUDOāOHODPHQW4XHLSRGH/ODQRHVYD
apoderar de Sevilla i extenia la rebel·lió per Andalusia. Durant la nit els sediciosos es
van apoderar de Castella-Lleó, Aragó i Galícia (aquests fets són els fets que es narren al
final de la pel·lícula, la presa del poder a Galícia per part dels feixistes i la immediata
repressió contra les persones progressistes).
$ G¶DOWUHV ]RQHV GH O¶HVWDW SHUz OHV FRVHV YDQ DQDU GLIHUHQW $ %DUFHORQD unitats de
O¶H[qUFLW SURYLQHQWV GH OD FDVHUQD GHO %UXF YDQ LQWHQWDU RFXSDU DOJXQV SXQWV GH OD
FDSLWDOSHUzHOVREUHUVDUPDWVLOHVIRUFHVG¶RUGUHS~EOLFHOVYDQYqQFHU$0DGULGOD
insurrecció també va ser reduïda pels partits i sindicats comandats per joves oficials
G¶DUWLOOHULDLDYLDFLy
$YLDW YD TXHGDU FODU TXH (VSDQ\D HV GLYLGLD HQ GXHV PHLWDWV O¶(VSDQ\D OOHLDO D OD
República comprenia una gran llenca mediterrània que anava des de Catalunya fins a
Màlaga; Madrid; Castella-/D 0DQ[D SDUW G¶([WUHPDGXUD L SDUW G¶$QGDOXVLD (XVNDGL
OOHYDW G¶¬ODED L $VW~ULHV H[FHSWH 2YLHGR pV D GLU HOV PpV LPSRUWDQWV FHQWUHV
LQGXVWULDOVO¶DJULFXOWXUDG¶H[SRUWDFLyLHOVUHFXUVRVPLQHUVGHO1RUGL$QGDOXVLD3HUOD
seva banda, el bàndol franquista ±aviat Franco es va erigir com el gran caudillo±
comptava amb la resta de la península, Canàries, la major part de les illes Balears i el
Marroc espanyol, és a dir, amb les terres cerealístiques, i amb alguns centres
G¶H[SRUWDFLy DJUtFRODL PLQHUDSLULWHVL ZROIUDPHUHQ HOVLQLFLV G¶XQDFUXHQWD JXHUUD
civil que va durar tres anys ±de 1936 a 1939-, que va acabar amb el triomf dels feixistes,
JUjFLHVDO¶DMXWLQWHUQDFLRQDOGH+LWOHUL0XVVROLQLLTXHYDVXSRVDUTXH(VSDQ\DSDWtVOD
llarga i sanguinària dictadura del general Franco.
PA R L A U N T EST I M O N I
Morasverdes (Salamanca). Hicieron sonar las campanas del Ayuntamiento para que
acudiese la gente a una reunión que se iba a celebrar en la escuela. El jefe de los
IDODQJLVWDV VH VHQWy HQ OD VLOOD GHO PDHVWUR ³(Q HVWH SXHE lo están pasando cosas
extrañas. Quizá no se dan ustedes cuenta de que la democracia ya no existe. La única
GHPRFUDFLD HV pVWD´ \ GHVHQIXQGy OD SLVWROD ³(Q YLVWD GH HOOR WHQJDQ FXLGDGR (O
FRQVLVWRULRTXHGDGLVXHOWR´
El 15 de agosto, festividad de la Asunción, se presentaron unos falangistas a cumplir
una misión siniestra: coger a unas cuantas personas (...)
Los estatutos de autonomía catalán y vasco fueron el colmo de todo. Conducirían
sencillamente a su independencia y al final de la unidad española. Cada vez que en
(VSDxDVHSURGXFHXQDVLWXDFLyQUHYROXFLRQDULDHO³FDQWRQDOLVPR´VHH[WLHQGHFRPR
un hongo. Primero Cataluña, después el País Vasco, seguidamente Galicia... y al final
quiere la independencia hasta un pueblo como Morasverdes. Comités y juntas en cada
pueblo. Es el cuento de nunca acabar. En cuanto desaparece un poder fuerte, España
se disuelve (...).
Yo combatía para crear una España mejor. Para ello harían falta sacrificios. Las cosas
que estaban pasando en la retaguardia eran uno de estos sacrificios necesarios para
que la justicia triunfase. Aunque fuese dolorosa, era una parte necesaria de la guerra.
Ronald Fraser
Recuérdalo tú y recuérdalo a otros.
Ed. Crítica.
Barcelona, 1979.
Aquest és el testimoni de Juan Crespo, qXH O¶DQ\ HUD XQ HVWXGLDQW PRQjUTXLF
G¶XQD IDPtOLD FRQVHUYDGRUD G¶XQ SREOH GH OD SURYtQFLD GH 6DODPDQFD &UHVSR UHODWD
alguns fets dels primer dies de la guerra civil i comenta les seves postures polítiques.
1.- Quins aspectes del text coincideixen amb fets narrats per la pel·lícula?
2.- Amb quines actuacions de la República es mostra en desacord?
3.- &UHVSRGLXTXHYROLD³XQD(VSDxDPHMRU´LTXHSHUDL[zFDOLHQVDFULILFLV'HTXLQD
PHQDGH³VDFULILFLV´HVWjSDUODQW"
EL TEXT
³/DOHQJXDGHODVPDULSRVDV´pVXQUHODWH[TXLVLWXQDDXWqQWLFDMRLDOLWHUjULDGH0DQXHO
Rivas publicat dins el volum ¿Qué me quieres, amor?. Llegim-ne un parell de
fragments:
³7HQHPRVXQ nuevo compañero. Es una alegría para todos y vamos a recibirlo con un
DSODXVR´ 3HQVp TXH PH LED D PHDU GH QXHYR SRU ORV SDQWDORQHV SHURVyOR QRWp XQD
KXPHGDG HQ ORV RMRV ³%LHQ \ DKRUD YDPRV D HPSH]DU XQ SRHPD ¢$ TXLpQ OH WRFD"
¿Romualdo? Venga, Romual GRDFpUFDWH<DVDEHVGHVSDFLWR\HQYR]ELHQDOWD´
A Romualdo los pantalones cortos le quedaban ridículos. Tenía las piernas muy largas
y oscuras, con las rodillas llenas de heridas.
Una tarde parda y fría...
³8QPRPHQWR5RPXDOGR¢TXpHVORTXHYDVDOHHU"´
³8QDSRHVtDVHxRU´
³¢<FyPRVHWLWXOD"´
³5HFXHUGRLQIDQWLO6XDXWRUHVGRQ$QWRQLR0DFKDGR´
³0X\ELHQ5RPXDOGRDGHODQWH&RQFDOPD\HQYR]DOWD)tMDWHHQODSXQWXDFLyQ´
El llamado Romualdo, a quien yo conocía de acarrear sacos de piñas como niño que
era de Altamira, carraspeó como un viejo fumador de picadura y leyó con una voz
increíble, espléndida, que parecía salida de la radio de Manolo Suárez, el indiano de
Montevideo.
Una tarde parda y fría
De invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de lluvia tras los cristales.
Es la clase. En un cartel
se representa a Caín
fugitivo y muerto Abel,
junto a una mancha car mín...
³0X\ELHQ¢4XpVLJQLILFDPRQRWRQtDGHOOXYLD5RPXDOGR"´SUHJXQWyHOPDHVWUR
³4XHOOXHYHVREUHPRMDGRGRQ*UHJRULR´
1.- (OQHQ5RPXDOGROOHJHL[XQSRHPDG¶$QWRQLR0DFKDGR1RHVWUDFWDG¶XQHVFULSWRU
WULDWDO¶DW]DU4XLQDUHODFLySRWKDYHU-hi entre D. Gregorio i Antonio Machado? Quina
relació va tenir Machado amb la Segona RepúblLFD" 4XLQD LPDWJH GH O¶HVFROD VH¶QV
dóna a través del poema?
³6LYRVRWURVQRRVFDOOiLVWHQGUpTXHFDOODUPH\R´
Y se dirigía hacia el ventanal, con la mirada ausente, perdida en el Sinaí. Era un
silencio prolongado, descorazonador, como si nos hubiese dejado abandonados en un
extraño país. Pronto me di cuenta de que el silencio del maestro era el peor castigo
imaginable. Porque todo lo que él tocaba era un cuento fascinante. el cuento podía
comenzar con una hoja de papel, después de pasar por el Amazonas y la sístole y
diástole del corazón. Todo conectaba, todo tenía sentido. La hierba, la lana, la oveja,
mi frío. Cuando el maestro se dirigía hacia el mapamundi, nos quedábamaos atentos
como si se iluminase la pantalla del cine Rex. Sentíamos el miedo de los indios cuando
escucharon por vez primera el relinchar de los caballos y el estampido del arcabuz.
Íbamos a lomos de los elefantes de Aníbal de Cartago por las nieves de los Alpes,
camino de Roma. Luchábamos con palos y piedras en Ponte Sampaio contra las tropas
de Napoleón. Pero no todo eran guerras. F abricábamos hoces y rejas de arado en las
herrería del Incio. Escribíamos cancioneros de amor en la Provenza y en el mar de
Vigo. Construíamos el Pórtico de la Gloria. Plantábamos las patatas que habían venido
GH$PpULFD<D$PpULFDHPLJUDPRVFXDQGROOHJyODSHVWHGHODSDWDWD´
1.- 4XHQ¶RSLQHVGHODPDQHUDTXHWpHOPHVWUHGHIHUHQWHQGUHDOVDOXPQHVTXHKDQGH
callar?
2.- Fes una valoració general de com devien ser les explicacions del D. Gregorio.
3.- ¿Creus que les explicacions de un professor o un professora podrien suscitar avui el
mateix interès o el mateix embadaliment que provocaven en els alumnes de la Galícia
dels anys 30 els relats de D. Gregorio?
A C T I V I T A TS G E N E R A LS
1.- /¶HVFRODRQYDHOQHQSURWDJRQLVWDGHOILOPHVGLX³5RVDOtDGH&DVWUR´3HUTXqFUHXV
que té aquest nom? Qui era Rosalía de Castro?
2.- El pare de Moncho, Ramón, és un republicà convençut. ³5HSXEOLFDQRGH'0DQXHO
Azaña´ GLX HOO 4XL HUD 0DQXHO $]DxD? En un altre moment del film, parlant de D.
*UHJRULRGLX³Los maestros no ganan lo que tendrían que ganar. Ellos son las luces de
OD5HS~EOLFD´ Què vol dir amb aquesta frase?
3.- Parlem ara del mestre, de D. Gregorio:
a) El mestre li diu al nen que ja WpHGDWSHUOOHJLUOOLEUHVLQ¶DJDIDXQGHODVHYDSHWLWD
biblioteca per deixar-OL (O OOLEUH HV WLWXOD ³/D FRQTXLVWD GHO SDQ´, però es repensa
SHUTXq FUHX TXH OL FRVWDULD HQWHQGUH¶O L ILQDOPHQW OL GyQD ³ La isla del tesoro´ ³/D
FRQTXLVWDGHOSDQ´ és un llibre de Kropotkin. Investiga qui era i com pensava Kropotkin
LG¶DTXHVWDPDQHUDSRGUHPWHQLUXQDSLVWDVREUHODLGHRORJLDGHOPHVWUH'*UHJRULR
b) En la mateixa seqüència, el mestre diu ³HQ ORV OLEURV SRGHPRV UHIXJLDU QXHVWURV
sueños para que no muer DQGHIUtR´ Què vol dir amb aquesta frase?
c) D. Gregorio es va quedar vidu molt jove i ha tingut una vida de solitud. Igual que un
SRHWDFDVWHOOjDTXLVHOLYDPRULUODVHYDGRQDPROWSRFGHVSUpVG¶KDYHU-se casat i a qui
li va dedicar molt dels seus poemes plens de malenconia. Justament, aquest poeta és
esmentat a la pel·lícula, quin era el seu nom?
d) 4XDQHOPHVWUHLHOQHQSDUOHQGHO¶H[LVWqQFLDRQRGHO¶LQIHUQ'*UHJRULROLGLX³(O
infierno del más allá no existe. el odio, la crueldad, eso es el infierno . A veces el
LQILHUQRVRPRVQRVRWURVPLVPRV´Quina relació tenen aquestes paraules amb el final de
la pel.lícula?
e) (Q O¶DFWH GHO VHX KRPHQDWJH HO PHVWUH GLX TXH ³ el lobo no dormirá nunca en la
PLVPDFDPDFRQHOFRUGHUR´LWDPEp³si conseguimos que una sola generación crezca
OLEUH HQ (VSDxD \D QDGLH OHV SRGUi DUUDQFDU QXQFD OD OLEHUWDG´ En aquest punt, el
FDFLFGHOSREOHDEDQGRQDO¶DFWHHQIXULVPDW4XLQVLJQLILFDWWHQHQDTXHVWHVSDUDXOHV"
4.- És evident que el final de la pel·lícula conté les escenes més impactants. Quan es
SURGXHL[HOFRSG¶HVWDWIHL[LVWDODPDUHGH0RQFKR5RVDOLGLXDOQHQ
³5HFXHUGDHVWR0RQFKR3DSiQRHUDUHSXEOLFDQR3DSiQRHUDDPLJRGHODOFDOGH3DSi
no hablaba mal de los curas. Y otra cosa muy importante, Moncho. Papá no le regaló un
WUDMHDOPDHVWUR´
³6tTXHVHORUHJDOy´
³1R0RQFKR1RVHORUHJDOy¢+DVHQWHQGLGRELHQ"£1RVH
ORUHJDOy´
³1RPDPiQRVHORUHJDOy´
Explica per què la dona té aquesta actitud.
5.- /DGXUHVDGHOHVLPDWJHVILQDOVpVWHUULEOH/¶DOFDOGHODJHQWG¶HVTXHUUHVHOPHVWUH
han estat detinguts i els fan pujar al camió, molt probablement, per afusellar-los. La gent
que va a missa els escridassa, també els protagonistes. Per què actua així la família? Per
què insulta Ramón els seus antics amics? Per què Moncho insulta el mestre? Què els
podria passar si no ho fessin? Ho trobes correcte des del punt de vista ètic?