Cicle de Salut de les Dones, una experiència d

Una
CICLE
a
i
c
n
è
i
exper
DE SALUT
ó
i
t
s
e
g
o
t
u
a
’
d
DE LES
u
e
r
d
n
A
t
n
a
aS
DONES
r
a
m
o
al
CICLE DE SALUT DE LES DONES
Una experiència d’autogestió a Sant Andreu
del Palomar la tardor del 2013
Autores:
Salut entre Totes
Arantxa Cana
Anna Galí
Aina Sanz
Clara Ariza
Clara Carbonell
Laia Clua
Laura Perna
Laura Vendrell
Mònica Guiteras
Marta Salvany
Mireia Tremoleda
Disseny i impressió:
Los Tambores
Edició:
Laia Carbonell
salutentretotxs.wordpress.com
[email protected]
Copy left
AGRAÏMENTS
Aquest recull de paraules inquietes
que volien fer-se m-e-m-ò-r-i-e-s,
no obliden
que l’autora és plural i és un plaer
arribar al moment de donar les gràcies.
4
Gràcies al CSO La Gordíssima per haver fet possible
l’espai i per ser el nostre niu. A totes les persones
del centre social que ens han acompanyat en aquest
procés i que creuen tant en nosaltres.
Gràcies a l’Anna Salvia, a l’Arantxa, la Mª Jesús, a l’Anna Moreno i la Montse Catalán de Migjorn, a la María
doula, a la Noa i al Nicolàs, a la Júlia Soler, a la Maite
de Ipomea i a l’Assemblea de Majaras. Per la vostra
dedicació, saviesa i participació que han fet possible
cadascun dels tallers amb la seva màgia.
Gràcies a les nostres mares i àvies, per venir a compartir amb nosaltres la veu de l’experiència.
Gràcies a la Noe, a l’Artur, a la Mònica i a Malva de
Runa, per la poesia i música que van acompanyar-nos
a la festa de cloenda.
Gràcies a totes les persones (veïnes, amigues, companyes) que van venir a cada taller, sense elles aquesta
experiència no hagués estat possible.
Gràcies a les lluitadores de les Festes Feministes de
Sant Andreu, per compartir juntes aquell espai.
Gràcies al CPI El Teler de Mataró, a l’Acció Lila de l’Ateneu La Sèquia de Manresa, al Casal Popular Tres Voltes
Rebel de Nou Barris i al Cicle Violeta del Casal Okupat
La Llavor del Prat. Per donar-nos l’oportunitat de repetir l’experiència i enriquir-nos plegades. Gràcies per
la confluència i per les lluites comunes d’autogestió i
transformació social.
Gràcies a la Marina Escofet, a Laia Carbonell, a
l’Ariadna Guiteras i la Cristina Pastrana de Los
Tambores per acompanyar-nos en l’artística paciència
de fer possibles aquestes pàgines.
Salut entre Totes
5
6
ÍNDEX
7
0. Introducció
4.4. Crònica
1. L’assemblea oberta
4.5. Bibliografia
4.6. Annex: fotografies del taller
2. Taller de sexoafectivitat
2.1. Autoconeixement del cos: tabús i mites al
voltant del plaer i el dolor
5. Taller d’embaràs i part
5.1.Estructura i desenvolupament del taller
2.2. Vessant relacional: assertivitat, comunicació,
confiança, pors i relacions de poder
5.2 Tirallonga de conceptes al voltant de
l’embaràs i el part
2.3. Crònica
5.3 Associacions i recursos
2.4. Bibliografia
5.4 Crònica
3. Taller del cicle menstrual
5.5 Bibliografia
3.1. Estructura i desenvolupament del taller
6. Taller d’autoestima
- Presentació i dinàmica inicial
- Xerrada/taller amb l’Anna Salvia, autora del
llibre Viaje al ciclo menstrual
- Dinàmica de tancament
3.2. Com vivim les diferents fases del nostre
cicle?
6.1. Estructura i desenvolupament del taller
6.2. Crònica
6.3. Bibliografia
6.4. Annex
3.3. Per a què ens pot servir conèixer el nostre
cicle?
7. Taller de menopausa
3.4. Glossari
3.5. Bibliografia
7.1. Introducció: particularitats dins del Cicle de
Salut de les dones
7.2. Objectius
4. Taller d’anticoncepció i avortament
7.3. Guió-proposta
4.1. Presentació
7.4. Continguts
4.2. Taller d’anticoncepció:
- Primera dinàmica: aprenem juntes sobre els
mètodes anticonceptius
- Segona dinàmica: desmuntant mites sobre
els preservatius
4.3. Taller d’avortament:
- Primera dinàmica: “el sentir de l’avortament
és divers i colorit”
- Segona dinàmica: informació històrica,
política, legal i mèdica
- Tercera dinàmica: taller de rols (social i vivencial)
- Mapa dels determinants de salut en la menopausa
- Resum de la fisiologia de la menopausa
- Resum del tractament de la menopausa en la
medicina convencional
- Tractaments alternatius als de la medicina
convencional
- Alimentació i menopausa: receptes per
compartir
- Textos interessants per obrir debat
7.5. Bibliografia
7.6. Crònica
8
8. Taller d’afeccions ginecològiques
10. Festes Feministes de Sant Andreu
8.1. Descripció i estructura del taller
11. Cloenda del cicle
- Afeccions ginecològiques
- Remeis naturals i fitoteràpia
11.1. Taller de dansa:
celebrem la nostra cadera
8.2. Continguts:
11.2. Escrit de cloenda
- Síndrome pre-menstrual
- Dolors menstruals/Dismenorrea
- Regles irregulars i amenorrea
- Cistitis
- Candidiasi
- Virus del Papil·loma Humà
11.3. Recital de poemes
12. Valoració general del Cicle de Salut
8.3. Bibliografia
8.4. Annex
9. Taller salut mental i gènere
9.1. Estructura i contingut dels tallers
- Taller a càrrec de l’Assemblea de Majaras
· Quins missatges se’ns han transmès sobre
el rol de la dona?
· Com ens afecta la construcció social de
gènere?
- Taller “El bombardeig de gènere”
9.2. Bibliografia
9.3. Annex
9
10
0. INTRODUCCIÓ
11
QUÈ ÉS SALUT ENTRE TOTXS?
Ens agrada definir-nos com a col·lectiu d’autogestió de
la salut. Quan parlem d’autogestió de la salut parlem
d’una gestió col·lectiva i horitzontal, on les persones
tinguin un rol actiu, responsable i crític vers la seva
salut, en contraposició a la tendència actual de delegar-la a institucions que responen als interessos del
mercat i no pas de les persones.
Compartim una visió de la salut horitzontal, autònoma,
integral, solidària, comunitària i autogestionada.
Horitzontal perquè no creiem ni en les relacions de
poder que regeixen el Sistema Sanitari actual ni en els
seus paternalismes vers les persones que hi acudeixen.
Autònoma perquè busquem la plena autonomia de les
persones com a pas imprescindible per a gaudir de
llibertat i, per tant, poder gaudir d’una bona salut.
Integral perquè entenem la salut com un tot. Salut són
les nostres relacions, la nostra activitat laboral, el que
mengem, allà on vivim, etc. Fugim de la dicotomia
cos-ment i diem prou a compartimentar els nostres
cossos i les nostres vides.
Solidària perquè pensem que la salut individual no
és possible sense la salut col·lectiva i, per tant, tota
comunitat ha de ser solidària amb les veïnes per poder
desenvolupar-se lliure i sanament.
Comunitària i autogestionada perquè creiem que les
persones som capaces de créixer de baix cap a dalt
sense imposicions estatals. Establint relacions més
pròximes, humanes i horitzontals en l’àmbit de la
comunitat barrial.
Com a col·lectiu vam néixer fa 3 anys a Sant Andreu
del Palomar, al CSO La Gordíssima. Al llarg de la
nostra trajectòria ens hem dedicat a reflexionar
conjuntament sobre diversos aspectes de la salut i
formes d’autogestió. Hem participat en lluites feministes i pel dret al propi cos, i vam realitzar un projecte
d’autoaprenentatge de plantes medicinals conjunta-
12
ment amb Can Piella, del qual n’ha sortit un fanzine.
També hem participat d’espais més institucionals com
el Congrés Català de Salut Mental on vam aportar la
nostra manera d’entendre la salut.
Hem col·laborat puntualment amb d’altres col·lectius i
espais del poble (com el centre de dia de Sant Andreu)
i amb col·lectius afins d’altres punts de Barcelona com
l’Espai Salut del CSOA La Teixidora al Poblenou, l’Assemblea de Majaras i Aureas Social. Altres projectes
que ens han quedat en el tinter però que vam iniciar
amb molta il·lusió han estat un receptari de cuina on
compartir receptes populars i un vídeo divulgatiu i de
denúncia sobre la regulació de l’avortament. Finalment, el més recent ha estat El Cicle de Salut de la
Dona, realitzat d’octubre a desembre del 2013 al CSO
La Gordíssima, el relat del qual teniu entre mans.
[1] A patir
d’aquí l’anomenem Cicle
de Salut de les
Dones perquè
reflexionant
vam arribar a la
conclusió que el
nom en plural
reflectia millor
la idea que
per a nosaltres
no hi ha una
única manera
de “ser dona”
sinó tantes com
sentirs de dones
som al món.
QUÈ ÉS EL CICLE DE SALUT DE LES DONES?1
Després de les II Jornades d’Autogestió de la Salut de
Sant Andreu vam tenir la intuïció que aquest cicle de
salut era una necessitat real del barri. D’altra banda,
en haver participat d’assemblees en defensa del dret
a l’avortament, les companyes del col·lectiu estàvem
molt sensibilitzades amb el tema del cos de la dona
i volíem fer un pas més enllà en el territori de Sant
Andreu. Teníem dubtes, certeses i moltes coses a
compartir a nivell individual. Vam creure que si les
compartíem podríem generar un coneixement col·
lectiu molt potent: crític, autocrític, transformador, i un
nou referent pel cos de la dona i la seva cura.
Vam decidir fer-ho en format cicle de tres mesos perquè
volíem donar una visió integral de la salut de les dones,
ja que entenem la salut des d’una perspectiva bio-psico-social-espiritual.
Vam plantejar el cicle com un espai mixte ja que pensem
que la salut de les dones implica també als nostres
germans, amics, companys, pares, avis... i volíem que
ells poguessin implicar-s’hi i prendre consciència de les
opressions i agressions que reben els nostres cossos. Tot
i així, des d’un inici estàvem obertes a realitzar algun dels
tallers en un format no mixte, si en sorgia la necessitat.
13
La idea que s’anava gestant era fixar un dia de la
setmana, que va acabar establint-se en diumenge
(d’octubre a desembre de 2013) per a que les dones
poguéssim crear un grup estable en el temps. Rere
aquesta voluntat existia l’objectiu d’establir vincles i
complicitats, i poder-nos expressar el màxim possible
per a treure suc de les experiències de totes.
També vam col·laborar amb el col·lectiu de Festes
Feministes de Sant Andreu ja que elles han estat
presents al llarg de tota la nostra trajectòria, acollintnos en l’espai en què estem i participant activament de
moltes de les activitats realitzades.
La relació estreta amb aquest col·lectiu de dones ens
ha ajudat a incorporar la mirada feminista als tallers
i així poder aportar moltes explicacions i reflexions
importants i menystingudes socialment al voltant de
la salut. Creiem que així hem seguit cultivant la sororietat2, valor per a nosaltres important als espais que
anem creant.
[2] Entenem
per sororietat la
solidaritat entre
les dones, que és
en si mateixa un
potencial i una
força política
perquè trastoca
un pilar patriarcal: la prohibició
de l’aliança
entre les dones; i
permet fer front
a l’enemistat
genèrica, que
patriarcalment
estimula entre
les dones la
competència, la
descalcificació i
el dany. (Marcela
Lagarde 1989)
PER QUÈ AQUEST ESFORÇ COL·LECTIU ARA I AQUÍ?
La nostra intenció i il·lusió és difondre el coneixement
que hem anat creant durant el cicle. Creiem que en
la societat actual hi ha molta informació a la nostra
disposició, però costa destriar-ne la qualitat i tornar a
la senzillesa del coneixement basat en experiències
comunes, de persones properes, de veïnes del barri,
que ens porten a aprendre i elaborar teories revisables que agafem com a nostres durant un període
de temps. Creiem que per a assolir coneixement en
llibertat, no dogmàtic, és necessari compartir el saber
entre totes, veure com un mateix fenomen es pot
explicar de maneres diferents i així entendre’ns millor
les unes a les altres, per apropar-nos a la comunitat i
teixir relacions properes. Aquest recull doncs, potser
s’encaminaria a transmetre aquesta forma de fer, que
a nosaltres ens està aportant molt, i que creiem que és
interessant conèixer.
Després de la celebració de la cloenda del cicle de
salut, totes coincidíem a valorar com a experiència
intensa allò viscut els darrers mesos. Així, vam trobar
14
important que, per a acabar de valorar el Cicle de les
Dones, ens dediquéssim un temps a digerir conjuntament. També teníem necessitat de fer autocrítica, de
veure aquells punts forts del cicle però també aquells
aspectes en què no ens havíem sentit tan bé les dones
que hi havíem participat. Explorar els perquès d’aquestes sensacions, per després poder compartir allò viscut
amb totes aquelles persones que ho volguessin rebre.
QUÈ TENS ENTRE LES MANS?
Tens entre les mans un recull d’un cicle de tallers però
en el fons és molt més que això. És el relat d’allò que
es va preparar i d’allò que va acabar sorgint. Mentre
algunes dinamitzàvem, d’altres preníem notes dels
detalls de les aportacions o consensos als que arribàvem, i algú altre captava de manera més general les
sensacions viscudes en format crònica.
En resum, el cicle es va dividir en diferents tallers que
conformen els capítols d’aquest llibre, i per cadascun
d’ells podràs trobar la dinàmica i el contingut que en
va resultar, així com també un relat més narratiu sobre
com es va viure cada encontre.
PER A QUÈ ENS POT SERVIR?
Per ambientar-nos o posar-nos en context. Per generar-nos preguntes.
Per aprendre a través del recull d’experiències generades durant el Cicle de Salut de les Dones, però lluny
de quedar-se només en això, pot servir com a espurna
inspiradora per encendre noves flames d’autogestió i
de creació de coneixement col·lectiu.
En aquest sentit, aquest llibret ens pot servir per a
l’autogestió de nous tallers, essent un manual de com
es van construir i de com reproduir-los, tot i que seran
diferents cada vegada.
Esperem que gaudiu del viatge!
Salut i autogestió!
15
16
1. L’ASSAMBLEA OBERTA
17
La idea de fer una assemblea oberta era presentar-nos
i donar a conèixer el projecte que estàvem gestant.
Fer arribar a la gent del poble i de Barcelona allò que
volíem dur a terme per a rebre el seu feedback i acabar
de construir col·lectivament aquell Cicle de Salut de les
Dones. Aquest punt de creació conjunta dels tallers i
les dinàmiques a seguir al llarg del cicle era fonamental per a nosaltres.
Així doncs, vam iniciar la trobada presentant els
objectius que perseguíem, parlant sobre què enteníem
per formació continuada d’aprenentatge col·lectiu i
presentant-nos entre totes per anar generant un clima
de confiança imprescindible per a la creació.
Després vam començar a escalfar motors amb una
dinàmica introductòria on perseguíem recollir les
expectatives i pors que les persones teníem sobre
el Cicle de Salut de les Dones per tal de poder construir de forma conjunta l’enfocament i les necessitats
a treballar sense oblidar-nos de cuidar-nos conjunt
ment i respectar a les espect-actrius (espectadores i al
mateix temps actius) del cicle.
Es van repartir dos trossets de paper a cada persona
per a escriure, d’una banda, les expectatives i motivacions d’aprenentatge del cicle i, d’altra banda, les
“pors” que generava la participació. Després, cadascuna va relacionar la motivació/expectativa amb una part
del cos amb la que se sentia còmoda i les “pors” amb
la part del cos que més els desagradés.
Seguidament podem veure un recull de les diferents
idees que van sorgir vinculades amb cada part del cos
que les participants van expressar:
18
Expectatives del cicle relacionades amb la part del cos
que més ens agrada:
CREAR UN CLIMA CÀLID
ON LA GENT PUGUI
SENTIR-SE LLIURE
D’EXPRESSAR EL QUE
PENSA I SENT
ULLS
Sincertat,
compartir,
aprendre
COMPARTIR
EXPERIÈNCIES I CREAR
CONEIXEMENT DES DE
CADA UNA I EL GRUP.
AUTOCONEIXEMENT
ESPATLLES
Veure una visió més
integral del cos i la
salut. Relació entre
la psicologia i com
es reflexa en el cos
CAP
Autoconeixement
físic i mental,
control d’emocions
LLAVIS
Sentir-me lliure de
dir què sento
COLL
Vull que totes
estiguem
còmodes!
PITS
Crear espai càlid
CINTURA
Cuidar-nos
conjuntament
MANS
Em motiva trobar
similituds entre
persones
PITS
Aprendre acompanyada d’altres
persones, crear
espai càlid i divers
CUL
Revalorar coneixement col·lectiu,
empoderar-nos del
nostre cos i coneixement.
CINTURA
Aprendre com
col·lectivitzar la
salut, com ens
cuidem juntes
PANXA
Parlar dels processos del nostre cos,
naturalitat
19
Pors relacionades amb la part del cos que més ens
desagrada:
QUE ACABI SENT COM
UNA CLASSE I NO SIGUI
UN PROCÉS
PARTICIPATIU
PANXA
Que la gent no es
motivi a participar
activament
TRACTAR TEMES DES
D’UNA SOLA PERSPECTIVA, NO APROFUNDIR
I QUEDI COM ALGO
ANECDÒTIC
PITS
Tabus, prejudicis,
vergonya. que no
hi hagi continuïtat
en les persones del
grup i no puguem
aprofundir en els
temes
PEUS
No vull que sigui
com una classe o
que alguna no se’l
senti seu
ULLS
Que la gent no es
senti identificada,
poca claredat i/o
especificitat
CUIXES
Excloure mirades,
quedar-nos tancades
en nosaltres
mateixes
GENOLLS
Que no fos
vivencial tot el
temps, sinó podem
reflexionar amb
una mica de
distància
GOLA
Tractar els temes
des d’una sola
perspectiva, deslligar els avanços
científics de les
consciències i la
col·lectivització
de la salut.
PANXA
Tinc por
d’identificar-me
amb actituds
afectives que no
m’agraden
20
Després d’aquesta primera etapa, en diferents espais
de la sala les parelles encarregades de dinamitzar cada
taller presentàvem els aspectes que havíem pensat
treballar en cada cas i recollíem propostes concretes
en base a les necessitats i motivacions de les participants. La trobada va finalitzar amb un enriquidor debat
final, una mica de sopar, bona música i moltes ganes
de començar el Cicle de Salut de les Dones.
21
22
2. TALLER DE SEXOAFECTIVITAT
Índex
2.1. Autoconeixement del cos: tabús i mites al voltant
del plaer i el dolor
2.2. Vessant relacional: assertivitat, comunicació, confiança, pors i relacions de poder
2.3. Crònica
2.4. Bibliografia
23
Parlar de sexoafectivitat és parlar de la nostra salut. És
parlar dels nostres cossos, de les nostres emocions i
les nostres relacions, però també de tot allò extern que
hi incideix: des del tractament que en fa la medicina
convencional, passant pel seu imaginari als mitjans de
comunicació, fins a la presència (o absència) que té a
les nostres converses quotidianes.
El taller intenta fugir d’una aproximació dogmàtica,
per a aprofundir en les nostres sensacions i vivències,
per tal de donar veu a l’experiència sexual i afectiva
sovint silenciada, especialment en el cas de les dones,
i aprendre a partir de la seva complexitat i riquesa.
2.1. AUTOCONEIXEMENT DEL COS: TABÚS I MITES AL
VOLTANT DEL PLAER I EL DOLOR
En la vivència de la sexoafectivitat, sovint succeeix
que no escoltem prou els nostres cossos, que no ens
preguntem prou sobre el que estem sentint, que no
trobem l’espai o el moment per a compartir aquest
tipus de coses, o que simplement ens sentim incòmodes en fer-ho. Les nostres mares i àvies, probablement
van tenir menys oportunitats per fer-ho que nosaltres.
Avui dia, la sexoafectivitat és encara un tema socialment poc inclòs en la quotidianitat, i les desigualtats
de gènere segueixen travessant-lo. És per això que
volem facilitar un espai i un clima per reflexionar interiorment i també convidar a compartir, a parlar en veu
alta de les pròpies experiències.
Iniciem el taller fent una lectura lliure de textos.
Deixem diferents textos a l’espai del taller, tracten
sobre el paper de la construcció social del gènere en la
sexualitat i en les relacions, sobre l’orgasme femení...
Volem reflexionar sobre com afecten els hàbits socials
i també les nostres necessitats i desitjos, a les relacions sexoafectives.
A continuació seguim amb una dinàmica de relaxació que ens transporti a diferents moments clau en el
descobriment/vivència de la nostra sexualitat. Ho fem
a través de la lectura del següent text:
24
Col·loca’t en una posició còmoda, amb els braços estirats,
abandonats als costats, les cames estirades amb els peus
lleugerament separats, totalment relaxada. Tanca els ulls i
centra’t en la teva respiració, tranquil·la i calmada.
Pren consciència de cada part del teu cos; els cabells, els
ulls, les parpelles, les pestanyes, el nas, les galtes.... [s’anomenen totes les parts fins arribar als dits dels peus]
I ara intenta fer un salt a la teva infància. Recorda com era
l’ambient a casa teva, com us relacionàveu, com us comunicàveu. Si la sexualitat es vivia d’una manera natural,
la nuesa, les relacions sexuals dels teus pares, el sexe a la
televisió...
Intenta recordar el primer cop que vas explorar el teu cos
amb curiositat, com et vas sentir, què et va semblar. Recorda com va seguir aquest procés, com vas anar construint
pas a pas la teva sexualitat, sempre a soles, amb altres
persones, d’amagat, compartint...
Ara pensa en la persona amb qui vas parlar sobre sexualitat per primera vegada, si et va descobrir alguna cosa, com
ho vas rebre, si tenies dubtes...
Transporta’t a les primeres experiències: el primer petó,
la primera carícia, el primer contacte... Pensa què va ser
per a tu la primera vegada, què n’esperaves, com va ser
realment, com et vas sentir en cada moment.
Pensa en tot el que has anat sentint des de llavors. Què has
après sobre tu? I sobre les altres persones? Pensa en aquells
moments en què no t’has sentit a gust.
Ara situa’t en el present. Pensa en tot allò que et fa caure
en el rebuig: allò que no t’agrada fer o que et facin. Pensa
també en com gestiones totes aquestes situacions.
Pensa en totes aquelles coses que et fan sentir bé, que
t’agrada que et facin, que t’agrada fer. Ara imagina
aquelles coses que t’agradaria provar i les que t’agradaria
repetir i deixa-les donant voltes pel teu cap una estona.
25
A poc a poc, torna a ser conscient de cada part del teu cos,
encara més que abans. Continua relaxada però despertant
lentament d’aquest petit viatge, tot obrint els ulls a poc a
poc. Comença a moure les extremitats i prenent-te el teu
temps, torna a l’aquí i a l’ara.
Després d’aquesta introspecció seguim amb una
conversa en petits grups sobre frases de mites i tabús
en l’àmbit de la sexualitat i les relacions sexoafectives.
Els tabús proposats van sorgir de la inquietud per
compartir experiències i opinions sobre temes habitualment exclosos de les converses i les vivències
sexoafectives, pel seu caire controvertit, pel fet que
són socialment rebutjades, etc.
Els mites proposats estan inspirats en frases o expressions comunes (per això estan escrites entre cometes)
que són utilitzades per parlar de determinats temes,
amb la intenció de reflexionar sobre cadascun d’ells.
Posada en comú i construcció col·lectiva de coneixement. A continuació resumim les idees que van sortir
del debat fruit de les aportacions col·lectives. Algunes de les idees que van sorgir són reflexions sobre
el perquè d’aquests tabús o mites, i d’altres van ser
propostes de les assistents durant la discussió per a
una millor vivència i un millor enteniment de la nostra
sexoafectivitat.
TABÚS
Els límits:
- Es mencionen àmbits, conceptes i situacions sobre
les quals s’acostuma a parlar de límits: el domini (exercir-lo o rebre’l), el sexe anal, la masturbació (i la seva
periodicitat), l’heterosexualitat / l’homosexualitat / la
bisexualitat / la transexualitat, etc.
- La sexualitat està sovint limitada per la societat. Per això
es destaca la importància de la iniciativa i de saber què
volem (assertivitat), de la seguretat en un/a mateix/a.
26
- Necessitat també d’anar a l’una amb la/es persona/es
amb qui ens relacionem, de ser sincerxs, de comunicar-nos, de tenir-nos confiança i d’escoltar el propi cos.
La menstruació:
- Acostuma a coincidir en un moment del cicle en què
estem excitades.
- Importància de preguntar-nos com estem i què ens ve
de gust.
- Els orgasmes durant la menstruació ens van bé
perquè ajuden a destensar l’úter, però també és cert
que estem més sensibles al dolor.
La “falta” de desig sexual:
- És important tenir en compte el cas de les persones
anomenades asexuals, que no volen ni senten ganes
de tenir relacions, i de com hi pot haver substitutius
del sexe.
- El desig s’ha d’acceptar tal i com vingui, tant si hi és
com si no. No totxs tenim ganes de tot en tot moment.
És possible que no hi hagi desig sexual en alguns
moments, però també hi pot haver desig sexual no
saciat (i tampoc li diríem excés de desig sexual). Ens
oposem al fet que s’associï la “falta de desig sexual” al
fet que alguna cosa no funciona bé.
Plaer/Dolor anal:
- Depèn molt de la persona i del moment. Es pot parlar
abans, o que sorgeixi i sentir-nos-hi còmodes, etc.
- Trencar el tabú del plaer anal en els homes. “Un cul
és un cul”, per tant, si pot donar plaer a les dones és
evident que als homes també.
- També s’associa amb la brutícia, però és una part més
del nostre cos. Sembla que el sexe hagi de ser net,
però els fluids són part de la realitat: suor, regla (si és
el cas), etc. Una de les propostes que sorgeixen és no
esterilitzar ni desnaturalitzar el sexe.
27
Fingir orgasmes:
- El porno (pensat per i per a homes) ens ha fet creure
que totxs reaccionem igual davant el plaer, els orgasmes, etc. però sempre hi haurà diferents
reaccions, pràctiques i maneres d’exterioritzar, segons
cadascunx de nosaltres i segons les persones amb qui
estiguem.
- No és possible gaudir sota pressió.
- És important donar eines a l’altra persona, no capficar-nos i deixar-nos fluir.
MITES
“La primera vegada fa mal”
- Mite resultat del fal·locentrisme i l’heterocentrisme.
- Si parlem de penetració, sovint no fa mal, i en tot
cas depèn d’altres factors com els nervis, la seguretat,
haver-se explorat o masturbat prèviament, etc.
- Mite que ha utilitzat l’Església per endarrerir el
moment del primer coit.
- En comptes de parlar de mal/no mal, es proposa
parlar de relacions satisfactòries/no satisfactòries, per
tal de no contemplar només allò físic. De la mateixa
manera, sorgeix la idea d’intentar no veure el sexe
com quelcom aliè a la persona.
“El condó disminueix el plaer”
Opinions de les dones assistents:
- El condó i els mètodes anticonceptius en general són
una eina de poder i, per tant, poden generar desigualtats. L’exemple que el preservatiu femení estigui tan
poc desenvolupat n’és una prova.
Opinió dels homes assistents:
- Aprendre a conviure amb el condó és un procés.
28
- Si prioritzem la nostra salut es pot gaudir igualment.
“Les dones triguen més a arribar a l’orgasme”
- Recordar que l’orgasme no ha de ser l’objectiu de la
relació sexual i que si parlem d’orgasme no és sempre
fruit de la penetració.
- Constatem la diferència entre allò que s’espera dels
homes i de les dones. Els homes presents verbalitzen
que també senten pressió pel que fa a l’orgasme.
- Si busquem l’orgasme, cal que expressem allò que
ens agrada.
- Creiem que les dones poden arribar de manera més
o menys fàcil a l’orgasme en funció del moment i de
cadascuna. En qualsevol cas, el coneixement previ
del propi cos és molt important, explorant a través de
les relacions, de la masturbació, de les experiències
compartides, etc.
“Hi ha orgasmes vaginals i/o clitorians”
Les aportacions de la discussió són diverses sobre
aquest aspecte. En general hi ha una visió crítica sobre
el fet de catalogar els orgasmes i, en concret, sobre
la importància que se li ha donat a l’orgasme vaginal
(concretament relacionat amb la penetració). També es
proposa, fugint del fal·locentrisme i l’heterocentrisme,
tenir en compte que les zones erògenes són moltes i
que sovint són una sèrie d’estimulacions que es donen
alhora, les que porten a l’orgasme o les que ens fan
sentir plaer.
A més, alguns estudis defensen que no es pot fer
aquesta distinció, que l’orgasme femení sempre és
igual però amb diferències segons cada persona. La
diferència és de quines diferents maneres arribem a
ell, quines zones erògenes s’estimulen:
- La majoria de dones es masturba estimulant el clítoris.
- Hi ha un petit percentatge de dones (1%) que arriben a l’orgasme només amb l’estimulació dels pits o
29
només contraient les cames, sense estimulació directa
del clítoris.
- La majoria arriba a l’orgasme amb l’estimulació
directa del clítoris, i les que arriben a l’orgasme amb
la penetració habitualment també estan rebent una
estimulació al clítoris, ja sigui directa (amb les mans) o
indirecta (segons la postura, pel contacte dels pubis).
- La vagina és un òrgan MOLT POC sensible a diferència del clítoris (que compta amb moltes terminacions
nervioses que s’allarguen diversos centímetres), ja que
està preparada per donar a llum, i si fos tan sensible
com el clítoris, el part
seria insuportable.
- El clítoris se situa fora de la vagina i, per tant, no hi
ha estimulació automàtica a través de la penetració a
diferència del que passa amb d’altres mamífers, que
tenen el clítoris dins la vagina, fet que fa la còpula molt
més desitjable per a les femelles.
Després de la posada en comú també es realitza un
tancament del debat per recordar les diferents aportacions col·lectives i per donar pas a un torn de paraula
obert per a compartir com ens hem sentit o dir allò que
hagi quedat al tinter.
2.2. VESSANT RELACIONAL: ASSERTIVITAT, COMUNICACIÓ, CONFIANÇA, PORS I RELACIONS DE PODER
Igual que en el coneixement dels nostres cossos i del
seu desig o plaer, de vegades no trobem un espaitemps de qualitat per a la reflexió sobre les nostres
relacions sexoafectives, sobre com ens fan sentir,
sobre què les determina, què n’esperem...
L’objectiu d’aquesta segona part és precisament poder
pensar i començar a aprofundir sobre les nostres relacions i el nostre rol en elles per a viure-les (i conviure)
millor a cada pas.
Per a entrar en situació, comencem comentant els
punts en comú de la primera part del taller. Posteriorment iniciem les dinàmiques:
30
Arc Iris del Desig:
A través de la metodologia del teatre de l’oprimit i
de la metàfora “poli bo-poli dolent”.Treballem dues
vessants de la nostra persona que entren en joc en les
relacions sexoafectives de les que formem part:
- Les pors, els rols assumits, les inseguretats... LA VEU
DELS POLIS DOLENTS (Exemples: “no en tens ganes,
però és el que toca”, “en el fons no li agrades!”...)
- Les certeses, la confiança en una mateixa... LA VEU
DELS POLIS BONS (Exemples: “vols viure-ho, doncs
endavant!”, “això t’agrada molt, doncs a repetir-ho”, “és
bo verbalitzar el que no comparteixes”...)
Davant una persona voluntària, cadascuna de nosaltres pren el paper d’una possible expressió de poli
dolent, verbalitzant-la davant d’ella, amb convicció.
Primer, d’una en una i, després, totes alhora. Posteriorment la persona voluntària ens comenta com s’ha
sentit: pressió, inseguretat, massa informació... Fem el
mateix amb els polis bons, i el resultat és: confiança,
valentia, coherència...
Dinàmica per cuidar-nos:
Escrivim 5 qualitats sobre nosaltres mateixes en un full de
paper que ens pengem al pit. Mentre caminem per l’espai,
ens anem trobant amb la resta de persones i podem llegir
els seus papers. Podem afegir-hi coses, escrivint allò que
veiem o intuïm en l’altra persona, sobre les seves qualitats.També, en veure en les altres persones atributs que
pensem que nosaltres tenim, podem afegir coses al nostre
propi paper. Entre totes ens definim, ens coneixem i ens
cuidem.
La caixa de l’assertivitat:
L’assertivitat es relaciona amb l’escolta activa i respectuosa,
l’empatia, la comunicació clara amb confiança dels nostres
pensaments, emocions, necessitats i desitjos, la comunicació no verbal, el respecte a una mateixa i als altres, l’aprendre a dir que NO, a fer i rebre crítiques, respectant altres
punts de vista com a forma de resoldre conflictes en la vida
diària.Té molta relació amb l’autoestima.
31
Tenint això en ment, pensem i escrivim, darrere el
paper que ens “descriu”, allò que volem sobre les
nostres relacions sexoafectives i la manera en com
ho visualitzem. Cada persona introdueix el missatge
assertiu dins la caixa, amb la possibilitat de fer-ho en
veu alta.
Reflexió comuna
En qüestions d’afectivitat i de relacions, ens sembla
essencial el concepte d’assertivitat. Tenint en compte la
influència dels rols de gènere, de l’heteronormativitat,
de l’amor romàntic patriarcal i capitalista... cal plantejar-nos què és el que realment volem. Estant obertes
a les opinions dels altres, sent capaces de comunicar idees, sentiments propis, podem defensar drets i
postures amb serenitat, i des d’un estat interior d’autoconfiança, en comptes de fer-ho des de l’ansietat, la
culpa, la por o la ràbia.
2.3. CRÒNICA
Autoconeixement del cos
Diumenge 20 d’Octubre
Avui arribem una mica abans a la Gordi per preparar
l’espai del taller. És el primer taller del cicle i volem
que la gent entri i s’impregni d’aquesta temàtica que
tant ens motiva! Pengem a les parets textos sobre la
construcció social del gènere, el paper de la sexualitat
en el sistema econòmic... i també algunes dades sobre
l’orgasme femení i sobre les necessitats de les persones que motiven les relacions sexoafectives. Mentre
preparem el terra amb alguns llençols i mantes, ens
adonem que la gent no deixa d’arribar i finalment en
som unxs trenta. Serà tot un repte dinamitzar tantes
persones, però en tenim moltes ganes.
Posem la música, ens deixem endur, i escoltem les
paraules dolces de l’Aina. La dinàmica de relaxació ens
transporta a diferents moments clau en el descobriment i la vivència de la nostra sexualitat. La primera
conversa, el primer desig, la manera de viure-ho del
nostre entorn... i també les primeres inseguretats, allò
que no vam viure tant fluidament. Les situacions que
32
passen pels nostres caps ens fan ser conscients que
sovint no se’n parla prou d’aquests temes i que, quan
es fa, ens deixem pel camí una mirada més integral
que tingui en compte com ens ho han fet viure la societat i el sistema econòmic en què vivim, omplint-nos
d’opressions que generen tabús i mites al respecte.
Precisament per trencar amb aquests tabús i mites,
iniciem converses en petits grups sobre frases típiques
en l’àmbit de la sexualitat i de les relacions sexoafectives. Volem que sigui un espai en que res es doni
per suposat i en el qual allò més vàlid sigui la pròpia
experiència i la de lxs altres. Comencem a compartir
opinions i, ràpidament, ens apassionem en els temes
de conversa que aquests mites i tabús que volem
desafiar posen sobre la taula. Podríem continuar fins
a la matinada, però el temps corre més que nosaltres
i hem de poder-ho explicar a la resta de grups, ja que
cadascun ha treballat temàtiques diferents.
La construcció col·lectiva de coneixement ens sorprèn
amb un ventall amplíssim d’aportacions que no deixen
de retroalimentar-se. Comencem parlant dels tabús i,
concretament, dels límits, tant dels autoimposats com
també dels establerts socialment. Són tabú perquè la
sexualitat està sovint limitada per la societat, per això
es destaca la importància de la iniciativa, de saber què
volem (assertivitat) i de la seguretat personal. Posem
exemples d’allò que s’entén com a “límit”, i ho qüestionem: el domini (exercir-lo o rebre’l), el sexe anal,
la masturbació i la seva freqüència, l’heterosexualitat
/ l’homosexualitat / la bisexualitat... Creiem que en
aquest sentit no hem de seguir normes sinó que hem
d’anar a l’una amb l’altra persona, ser sincerxs, comunicar-nos amb confiança i escoltar el propi cos.
Un altre tabú en les relacions sexuals acostuma a ser
la menstruació, però coincidim que sovint es tracta
d’un dels moments del cicle que estem més excitades.
Entenem que el més important és preguntar-nos com
estem i què ens ve de gust. Una companya comparteix que els orgasmes durant la menstruació són bons
(destensen l’úter) però algunes també comenten que
estem més sensibles al dolor. No tenim la recepta
perfecta, només la certesa que el cos és savi.
33
Sobre la suposada manca de desig sexual, recordem
el cas de les persones asexuals (que no volen ni tenen
ganes de tenir relacions) i de com hi pot haver substitutius del sexe. Compartim que el desig s’ha d’acceptar
tal i com vingui, tant si hi és com si no. No totxs tenim
ganes de tot en tot moment tal i com mostren alguns
mitjans d’informació. Pot no haver-hi desig sexual en
alguns moments, però també hi pot haver desig sexual
no saciat (al qual tampoc anomenaríem “excés” de
desig sexual). Creiem que depèn molt de la persona i
de la situació, i en tot cas ens oposem que s’associï la
manca de desig sexual amb el fet que alguna cosa no
funciona bé.
El plaer/dolor anal és el següent tabú sobre el qual
compartim experiències. Com en el cas del desig,
creiem que també depèn molt de la persona i del
moment. Pot ser positiu parlar-ho abans o, si més no,
com tot allò nou que experimentem, cal que ens hi
sentim còmodes quan sorgeixi. També volem trencar
amb el tabú del plaer anal en els homes: “Un cul és
un cul”, comenta una companya. Exacte, aquesta part
del nostre cos la tenim totxs, i és erògena per a moltes
persones. D’altra banda, ens molesta que s’associï
amb quelcom brut, ja que és una part més del nostre
cos. Sembla que el sexe hagi de ser net, però en la
realitat hi ha fluids, suor, o tenim la regla... No deixem
que s’esterilitzi i es desnaturalitzi el sexe!
L’últim tabú que treballem és el de fingir orgasmes,
sovint associat a les dones. En aquest sentit ens indigna que el porno (pensat per homes i fet per a homes)
ens ha fet creure que totxs reaccionem igual davant
el plaer, els orgasmes, les fantasies, els estímuls, etc.,
però creiem que sempre hi haurà diferents reaccions,
pràctiques i maneres d’exterioritzar, segons nosaltres
i segons les persones amb qui estiguem. Coincidim a
qüestionar que l’orgasme sigui el centre de les relacions sexuals i diferents comentaris de companyes
associen el fet de fingir orgasmes amb complaure
l’altra persona, però sobretot amb l’opressió del patriarcat, del fal·locentrisme, i de l’heteronormativitat,
com si l’orgasme hagués de ser sorollós i produït per
la penetració. Creiem que en pro del plaer (i no exclusivament de l’orgasme), i deslligant-nos de les opressions mencionades, sigui com sigui l’encontre sexual,
34
s’han de donar eines a l’altra persona, no capficar-nos i
deixarnos fluir.
Tot seguit li arriba el torn als mites, a diferents llegendes urbanes que volem desmuntar i que sovint porten
implícites supòsits que tampoc compartim. Per exemple, el mite que “la primera vegada fa mal”, és resultat,
una vegada més, del fal·locentrisme i de l’heteronormativitat. Si filem prim i anem al centre de la qüestió
ens adonem, a través d’experiències personals, que
no sempre existeix un dolor físic. Si parlem de penetració, sovint no fa mal, i en tot cas depèn d’altres
factors com els nervis, la seguretat, haver-se explorat
o masturbat prèviament, etc. Pensem també que és un
mite que li ha estat funcional a l’Església per endarrerir
aquesta experiència vital i que el mite en sí ens porta
a una visió parcial sobre les relacions sexoafectives,
ja que es refereix només al dolor físic. Proposem, en
comptes de parlar de mal/no mal, parlar de relacions
satisfactòries/no satisfactòries, per contemplar també
allò psíquic i emocional i fugir d’una visió del sexe
com a quelcom alienat de les persones.
Un altre mite sobre el que conversem és que “el condó
disminueix el plaer”. Aquí es fan més presents les
opinions dels homes assistents, que comenten que
aprendre a conviure amb el condó és un procés i que
si prioritzem la nostra salut es pot gaudir de les relacions igualment. Arribem també a la conclusió que el
condó (i els mètodes anticonceptius en general) són
una eina de poder i, per tant, poden generar desigualtats. L’exemple clar és que el preservatiu femení estigui
tan poc desenvolupat.
El temps comença a tirar-se’ns a sobre, però encara
ens queden mites per desmuntar... Decidim que la
segona part del taller es farà el proper divendres, ja
que no volem fer el que queda corrents. No tenim
pressa, perquè anem lluny i hi anem juntxs.
Seguim doncs amb els mites i particularment el que
segueix, té una important càrrega discriminatòria
assignada per la construcció social del gènere. “Les
dones triguen més a arribar a l’orgasme”, llegeix el
grup encarregat de socialitzar el que s’ha parlat sobre
aquest mite. Ràpidament recordem un dels papers
35
que s’han penjat a la paret en iniciar el taller, i és que,
habitualment, les dones arriben de manera fàcil a
l’orgasme, sobretot aquelles dones que es masturben
periòdicament (la mitja és de 5 minuts per arribar a
l’orgasme), i la majoria ho fa amb l’estimulació del
clítoris. Una companya recorda que tal i com ja s’ha
comentat, l’orgasme no ha de ser l’objectiu de la
relació sexual i que si parlem d’orgasme no sempre ha
de ser a través de la penetració. Constatem també la
diferència entre el que socialment s’espera dels homes
i les dones pel que fa a l’orgasme, i els homes presents
verbalitzen que també senten pressió pel fet d’haver
de tenir-ne sempre un.
Continuem parlant sobre l’orgasme femení en l’últim
mite que compartim, i és que el tema dóna per molt:
“Hi ha orgasmes vaginals i/o clitorians”? La nostra
diversa experiència, unida a alguns estudis que la
parella pedagògica que preparava la sessió hem pogut
consultar, ens diu que NO es pot fer aquesta distinció,
que l’orgasme femení sempre és igual (diferent a cada
persona, és clar), en el sentit que “explota” sempre
gràcies a les terminacions nervioses associades al
clítoris (molt llargues, per cert!).
La diferència rau en les diferents maneres d’arribar-hi,
quines zones erògenes s’estimulen, etc. Per exemple,
pel que hem pogut llegir, hi ha un petit percentatge de
dones (1%) que arriben a l’orgasme només amb l’estimulació dels pits o només contraient les cames, sense
estimulació directa del clítoris, però la majoria sent
el major plaer o arriba a l’orgasme amb l’estimulació
directa del clítoris. De fet, les dones que arriben a l’orgasme amb la penetració habitualment també estan
rebent una estimulació al clítoris, ja sigui directa (amb
les mans) o indirecta (segons la postura, el contacte
amb el pubis...).
Entre totxs tenim la certesa que les zones erògenes
són moltes i que sovint són una sèrie d’estimulacions
que es donen alhora les que porten a l’orgasme o les
que ens fan sentir plaer. Si ens centrem en la fisiologia
veiem que la vagina és un òrgan MOLT POC sensible,
a diferència del clítoris, ja que està preparada per
donar a llum. Si fos tan sensible com el clítoris, el part
seria insuportable. La informació que hem recopilat
36
en aquest sentit i que compartim amb lxs assistents és
que en el cas de l’espècie humana no hi ha estimulació
automàtica del clítoris a través de la penetració ja que
el clítoris està situat fora de la vagina. En canvi, altres
mamífers tenen el clítoris dins la vagina, fet que fa la
còpula més desitjable.
De nou, la imposició de fer-nos creure que hi ha
orgasmes de “primera” (els suposadament vaginals) i
de “segona” (els clitorians) sorgeix del patriarcat, del
fal·locentrisme i de l’heteronormativitat, i ens lliguen
a una dependència fictícia. Fins i tot Freud va titllar
d’infantils les dones que no aconseguien orgasmes
“vaginals”, recomanant-los fer psicoanàlisi per “curarse”, què curiós eh...! Per sort, el coneixement col·lectiu
que hem construït avui, val més que tot allò imposat.
Tot suma, totxs hem sumat molt al conjunt del taller i,
sobretot, hem après i desaprès moltíssim i hem tallat
amb algunes petites grans opressions que ens afecten
només pel fet de parlar-ne. Ens tornarem a trobar el
proper divendres, per seguir amb moltes ganes aquest
cicle de totxs.
Vessant relacional
Divendres 25 d’Octubre
Ha arribat el dia i s’acosta l’hora d’iniciar la segona
part del taller. Sembla que som moltes menys persones que el dia de la primera part, però ens esperen
moltes dinàmiques. Avui reprenem la vessant més
relacional de la sexoafectivitat i tot allò que es relaciona amb l’assertivitat, la comunicació, la confiança, les
pors, les relacions de poder...
Per fer una mica de memòria, comentem els punts en
comú de la primera part del taller i recordem alguns
dels textos que es van penjar. Explico seguidament
quines activitats farem durant el taller i hi ha molta
expectació per a una activitat en concret: “L’Arc Iris del
Desig”. No sóc cap experta en Teatre de l’Oprimit, però
en vaig ser partícip en un parell d’ocasions i em va
colpir, precisament sobre la temàtica de gènere, però
treballada per un grup d’homes que s’expressaven
sobre les “altres masculinitats”.
37
Avui la majoria som dones i treballarem els rols que
assumim, concretament les dues vessants de la nostra
persona que entren en joc en les nostres relacions
sexoafectives. D’una banda, les pors, els rols assumits,
les inseguretats... que anomenem LA VEU DELS POLIS
DOLENTS i, d’altra banda, les certeses, la confiança en
una mateixa... és a dir, LA VEU DELS POLIS BONS.
Davant una companya voluntària, cadascuna de nosaltres pren el paper d’una possible expressió de poli
dolent, verbalitzant-la davant d’ella, amb convicció.
Llavors s’escolta: “no en tens ganes, però és el que
toca”, “en el fons no li agrades!”, i moltes més... Primer,
d’una en una i, després, totes alhora. Des de fora se
sent ben forta la pressió, imagineu-vos ella, que ho
està vivint des de dins! I així és, la nostra voluntària
ha sentit pressió, inseguretat, un excés d’informació
que a més no la recolzava ni l’empoderava, sinó tot
el contrari. Respirem, ens mirem, i ens decidim a fer
el mateix amb els polis bons: “vols viure-ho, doncs
endavant!”, “això t’agrada molt, doncs a repetir-ho”, “és
bo verbalitzar el que no comparteixes”... i el resultat
és la generació de confiança, valentia i coherència per
caminar cap a on volem. Respirem de nou, ha estat
molt intens, ni més ni menys que la pura realitat.
L’ambient és cada cop més proper, i ara ens toca
cuidar-nos. Escrivim 5 qualitats sobre nosaltres mateixes en un full de paper que ens pengem al pit. Mentre
caminem per l’espai, ens anem trobant amb la resta de
persones i podem llegir els seus papers. Podem afegirhi coses, escrivint allò que veiem o intuïm en l’altra
persona, també sobre les seves qualitats físiques. En
veure en les altres persones atributs que pensem que
nosaltres tenim, podem afegir coses al nostre propi
paper. Entre totes ens definim, ens coneixem i ens
cuidem...
I ens acostem al final del viatge, que va començar fa
5 dies, i és que durant les dues sessions hi ha hagut
un missatge recurrent: la importància de l’assertivitat.
No sempre la trobem, no sempre es potencia (està
clar que a aquest sistema opressor no li convé massa)
i, per això, avui la ficarem en una caixa, la “Caixa de
l’Assertivitat”, per tal que no ens en privin mai més!
Pensem i escrivim el que volem darrere el paper que
38
abans ens ha servit per descriure’ns. Hem de pensar
en com hem encarat altres relacions, també les sexoafectives, i en com volem encarar-les a partir d’ara.
Cadascunx escriu allò que se li remou per dins, i en
introduir-ho dins la caixa, se’ns obre la possibilitat
de llegir-ho en veu alta, per a empoderar-nos encara
més: “Vull donar, no donar i rebre, perquè no em cal
esperar. Vull donar a lxs altres i donar-me a mi”. Aconseguim deslliurar-nos per un moment dels rols de
gènere, de la heteronormativitat, de l’amor romàntic
patriarcal i capitalista... I doncs, què és el que realment
volem? L’assertivitat implica saber què volem i portarho a la pràctica sense demanar perdó (que no vol dir
sense respecte!). Avui, fugint de les normes socials
més arrelades, hem deixat de ser fidels a lxs altres per
ser-nos fidels a nosaltres.
2.4. BIBLIOGRAFIA
Elberdin, L. (1999). La polémica clitoris-vagina y la
eyaculacion precoz. Orereta.
Illich, I. (1975). Némesis médica: La expropiación de
la salud. Barral.
Illouz, E. (2012). Por qué duele el amor: Una explicación sociológica. Madrid: KATZ-CLAVE INTELECTUAL.
Chávez Ixcaquic, A. L. (2014). Dones indígenes:
cossos, territoris i vida en comú. Barcelona: Acsur Las
Segovias.
Valls Llobet, C. (2006). Mujeres invisibles. Debolsillo.
Rojas, S., & et al. (2012). Del amor al amor. Derivas
sobre amor, sexo y libertad en las relaciones humanas.
Dskntrl-ed!
Vidal, L., Estrada, L., & et al. (2013). En defensa
d’Afrodita. Contra la cultura de la monogàmia. Tigre de
paper.
39
40
3. TALLER DEL CICLE MENSTRUAL
Índex
3.1 Estructura i desenvolupament del taller
- Presentació i dinàmica inicial
- Xerrada/taller amb l’Anna Salvia,
autora del llibre Viaje al ciclo menstrual
- Dinàmica de tancament
3.2. Com vivim les diferents fases del nostre cicle
3.3. Per a què ens pot servir conèixer el nostre cicle
3.4. Glossari
3.5. Bibliografia
41
Encara que no ens hi parem a pensar sovint, la naturalesa és cíclica (en podem trobar molts exemples: el
dia i la nit, les fases lunars, les estacions de l’any, la
respiració dels éssers vius...). En cada fase d’aquests
cicles ens relacionem de forma diferent amb la realitat.
Ens agradi o no, tots aquests cicles ens afecten i és
natural que notem canvis que hi estan relacionats. Un
d’aquests cicles és el cicle menstrual i, a diferència del
que moltes dones portem fent, és important ser conscient de com ens afecta i obrir-nos als canvis que ens
aporta, per extreure’n tot el nostre potencial.
Vivim en una societat que va contra natura, anem
a contracorrent. No respectem aquests cicles ni les
necessitats del propi cos (utilitzem drogues per estimular-nos, medicaments que ens alteren, llum artificial...) a més, hem deixat d’escoltar-nos i actuem com
si el nostre cos no existís (i encara menys els nostres
genitals!).
La nostra cultura tendeix a l’ocultació i la invisibilització de la menstruació (un exemple clar són els anuncis
televisius on la màxima preocupació de les dones
és que no es noti que estan menstruant). No podem
oblidar que la regla és una manifestació real i periòdica de la sexualitat de la dona i que per a cada persona
pot adquirir un simbolisme diferent i propi. Entenem
doncs, que trobar espais i moments per compartir col·
lectivament les nostres vivències amb d’altres dones
diverses és necessari i enriquidor i ens fa sentir a
gust, identificades i recolzades.
És per això que us convidem a fer juntes aquest petit
viatge cap al nostre cicle menstrual, a fer un passet
cap a l’autoconeixement profund, des de totes les
vessants: física, psíquica i espiritual.
3.1. ESTRUCTURA I DESENVOLUPAMENT DEL TALLER
3.1.1. Presentació i dinàmica inicial (1 hora)
Ens col·loquem totes en rotllana i ens presentem dient
el nom i per què estem aquí. Expliquem l’estructura
del taller i comencem amb una dinàmica per posar-nos
en situació, per fer una primera aproximació al tema
42
de la menstruació, perquè cadascuna comenci a reflexionar i, si ho desitja, a compartir.
Ens posem al voltant d’un cercle fet amb fil i comencem a fer-nos preguntes de tal manera que cadascuna
es posiciona: dins el cercle si la seva resposta és afirmativa, fora del cercle si la seva resposta és negativa, i
sobre el fil si la seva resposta està entre el sí i el no.
A cada pregunta es pot compartir allò que es pensa o
se sent de forma breu.
Saps exactament en quin dia del teu cicle et trobes?
Has observat alguna relació entre el teu cicle i el cicle de la
lluna?
El teu cicle menstrual és molt regular (dura el mateix
nombre de dies sempre)?
La menstruació és per a tu una incomoditat?
Les teves menstruacions són molt abundants?
Normalment pateixes dolor abans i/o durant la menstruació?
Has observat alguna relació entre el teu cicle i la teva
sexualitat?
Utilitzes normalment la copa menstrual?
3.1.2 Xerrada/taller amb l’Anna Salvia, autora del llibre
Viaje al ciclo menstrual (2 hores)
L’Anna Salvia va ser present en aquest taller per explicar-nos i obrir-nos a la reflexió i el compartir sobre el
cicle menstrual. Amb ella vam explorar tant la part
més fisiològica del cicle menstrual i els òrgans que hi
participen com la part més emocional.
Més endavant (veure apartat 3.2 i 3.3) estan explicats
alguns dels conceptes i de les idees que vam estar
compartint durant aquest espai.
43
3.1.3 Dinàmica de tancament: “Els cercles del cicle”
(15 minuts)
Donarem un full a cadascuna i tres cercles, cadascun
més petit que l’anterior. Cada cercle simbolitzarà un
nivell o un aspecte del cicle:
0. Tot el full: el nivell simbòlic (estat de la lluna, colors que
relacionem, imatges, somnis, estacions de l’any...)
1. El cercle més gran: el nivell fisiològic (com està el meu
cos, la temperatura, el moc cervical...)
2. El cercle mitjà: el nivell emocional i social (estat d’ànim,
relacions, sexualitat, alimentació...)
3. El cercle més petit: fases del cicle (menstruació, preovulació, ovulació i premenstruació).
44
Amb música de fons i material divers (colors, retoladors, bolígrafs, pintures, collage) cadascuna anirà
apuntant la informació que vulgui en cada cercle,
tenint en compte com se sent en cada fase del cicle i el
que ha escoltat durant la xerrada anterior.
3.2 COM VIVIM LES DIFERENTS FASES DEL CICLE
MENSTRUAL
Seguidament entrem en la vessant més emocional del
cicle menstrual. La informació que s’exposa seguidament ha sigut creada a partir del taller de l’Anna Salvia,
del coneixement col·lectiu que es va anar compartint
durant la sessió i de material bibliogràfic que parla
sobre el tema (veure bibliografia recomanada).
També volem comentar que ens hem centrat més
en la vessant emocional perquè és la més reveladora i revolucionària i la que més va impactar perquè
poques dones l’havien tingut en compte fins ara. Amb
això, però, no volem menystenir la part fisiològica ja
que, tot i que aquesta és una vessant més coneguda és important poder anar explorant, descobrint i
repassant-la amb l’atenció i comprensió que ens dóna
l’interès i l’edat.
Fase d’obertura
Aquesta és la fase en què ens identifiquem amb la
dona ideal culturalment. Com si el nostre “jo normal”
fos aquest, sense tenir en compte la nostra naturalesa
cíclica i canviant.
45
Fase pre-ovulatòria: vinculada amb la primavera.
Arquetip: Arquera.
Comencem a caminar cap a l’obertura. Renaixement,
alegria, ganes de relacionar-se, sensualitat, vitalitat.
Ens sentim lliures, lleugeres, hàbils, àgils. Fem més
activitats i som més eficients. Tenim bon control de les
emocions i dels impulsos.
Fase ovulatòria: vinculada amb l’estiu. Arquetip: Mare.
Fase d’obertura, la nostra energia està dirigda cap
enfora. Ens sentim enèrgiques, divertides, alegres,
atractives i sexuals. Ens sentim atretes per més persones i és habitual que els altres també se sentin atrets
per nosaltres. Facilitat per concentrar-se i realitzar activitats analítiques i racionals. Moment per dur a terme
accions i projectes pensats. La sexualitat està centrada
en l’altra persona.
Fase de recolliment
L’atenció se centra en una mateixa, cap endins. No
tenim tantes ganes de sortir ni de relacionar-nos. Tenim
poca energia. Ens trobem en un estat més intuïtiu i
més connectat amb les emocions. Predominen les
imatges i idees així com el pensament holístic i intuïtiu. És un moment en què la barrera entre el conscient
i l’inconscient és més fina i podem apropar-nos més
fàcilment a totes aquelles coses en les quals ens costa
posar-hi consciència.
Fase pre-menstrual: vinculada amb la tardor. Arquetip:
“Hechicera”.
Comencem a caminar cap a un estat més irracional,
més sensorial. No ens reprimim tant les emocions ni
les necessitats. És el moment perfecte per revisar i
començar a desprendre’ns d’allò que no volem. També
se’n diu fase de la veritat ja que és un moment en què
sovint expressem allò que portem temps amagant
(estem més assertives). Aquesta fase també pot
comportar algun conflicte a nivell relacional ja que és
una etapa on estem més connectades amb allò més
emocional i no estem educades en l’expressió emocional, així que sovint no sabem com expressar tot allò
que sentim i les persones del nostre entorn tampoc
46
saben com rebre-ho i gestionar-ho.
Fase menstrual: vinculada amb l’ hivern. Arquetip:
Bruixa.
Moment en què es gesten idees. Pensament caòtic i
desordenat. Poca energia amb pics d’activitat. Moviments lents i menys precisos. Sexualitat intensa,
profunda, espiritual i salvatge. Sexualitat centrada en
nosaltres. Moment per revisar aspectes de la pròpia
vida, per deixar enrere el que no volem i començar
coses noves. Sentim més connexió amb la natura.
3.3 PER A QUÈ ENS POT SERVIR CONÈIXER EL
NOSTRE CICLE?3
El que s’ha exposat no és igual en totes les dones.
Cada dona viu el seu cicle de manera diferent i pot ser
que s’assembli o no a allò que acabem de descriure.
Emfatitzem la importància de ser diverses i no pensar
que a cada fase ens ha de passar a totes exactament el
mateix.
[3] Som
conscients de
que en aquest
capítol només
hem abordat
els aspectes més
emocionals i
psicosocials
del cicle, però
creiem que ja
existeixen molt
bons llibres per
a tenir una visió
més integral
del cicle (veure
la bibliografia
recomanada)
És important conèixer el nostre cicle i com ens influeix
a la nostra vida per tal de poder-nos adaptar als ritmes
que necessitem, sense jutjar-nos o fustigar-nos per
no arribar a tot. També ens pot servir per potenciar el
moment en què ens trobem i treure més profit de les
nostres capacitats. A l’hora, pot ajudar a comprendre
als i les altres i que ells i elles ens comprenguin més
profundament també.
Els canvis o variacions del nostre cicle ens poden
donar informació molt valuosa sobre altres aspectes
de la nostra persona. Pot prendre’s com un indicador
del nostre estat de salut general. Per exemple, un
excessiu dolor menstrual podria indicar que no estem
respectant els nostres temps de descans.
Tenir un coneixement exhaustiu del nostre cicle també
ens pot ajudar en el procés de voler-nos quedar embarassades (sabent amb més certesa els nostres dies
fèrtils i no fèrtils) i pot ser un complement als mètodes
anticonceptius més fiables, com el preservatiu (veure
taller d’anticoncepció).
47
3.4. GLOSSARI
menarquia = primera regla. 6-12 mesos abans apareix
un flux vaginal cristal·lí i blanc.
dismenorrea = regla dolorosa
menorràgia = regla abundant
amenorrea = absència de regla
període = des del dia primer del inici de la menstruació
fins el dia abans de la següent menstruació.
òvul = cèl·lula més gran del cos (mida d’un gra de
sorra).
coll de l’úter = part d’unió entre la vagina i la part
superior de l’úter. Durant els dies fèrtils està: alt en la
vagina, tou, recte (alineat amb la vagina) i obert. Els
dies no fèrtils està: baix en la vagina, dur, inclinat i
tancat.
moc cervical = Fluid que trobem al coll de l’úter i la
vagina, n’hi ha de molts tipus. Per simplificar es diu
que n’hi ha de dos tipus:
- E: estimulat per l’estrogen i indica fertilitat, és
similar a la clara d’ou. Elàstic, transparent, aquós,
filamentós, i estirable. S’és fèrtil des de que apareix
fins tres dies després del dia amb més flux.
- G: estimulat per la progesterona, apareix just
després de l’ovulació i indica els dies no fèrtils,
sembla iogurt. És groguenc, blanc, espès, opac i no
elàstic.
temperatura basal = temperatura interna del nostre
cos, durant l’ovulació es dóna una elevació continua
de 0,2 a 0,5 graus centígrads. La temperatura no baixa
fins a la menstruació.
“sagnat lliure” = mètode pel qual si fem atenció en
nosaltres mateixes podrem notar quan l’úter anirà a
expulsar la sang i podrem anar a fer-ho al lavabo.
48
El cicle i les seves hormones
Si ens centrem en el cos en una perspectiva orgànica,
el cicle menstrual és una dansa a tres bandes entre el
cervell, l’ovari i l’úter :
- Del cervell parlem de la hipòfisi, una glàndula molt
important que secreta un bon nombre d’hormones del
nostre cos, incloses les hormones que estimul·len les
gònades i que reben el nom de gonadotrofines. N’hi
ha dues:
· la fol·liculoestimulant (FSH): com bé diu el seu
nom estimula el fol·licle d’on sorgirà l’ovul i s’encarrega de la secreció d’estrògens a nivell ovàric
· la luteotròfica (LH): com bé diu el seu nom
estimula el cos luti que és la closca que queda un
cop l’òvul surt de l’ovari, i s’encarrega de la secreció de progesterona i d’andrògens a nivell ovàric.
El pic de LH és el responsable de la ovulació, que
es produeix 12-24h després.
- De l’ovari parlem de les dues hormones principals
del cicle, secretades per aquest en diferents etapes:
· els estrògens: predominen en la primera meitat
del cicle o fase proliferativa, s’encarreguen de fer
proliferar l’òvul i l’endometri, i provocar el pic de
LH que donarà lloc a l’ovulació
· la progesterona: predomina en la segona meitat
del cicle o fase secretora, ja que la produeix el
cos luti després de la ovulació. És la hormona
encarregada de preparar el cos per a la gestació
(pro-gesta) i actua de diverses maneres: sobre
les glàndules dels pits preparant-los per a la
lactància, sobre les glàndules del endometri, fa
més escàs i viscós el flux vaginal... En absència
de fecundació de l’òvul, disminueix dràsticament
a partir del dia 21, provocant la descamació del
endometri secretor al voltant del dia 28 (menstruació)
- De l’úter parlem de l’endometri, que és la capa
interna que recobreix el úter per dins. Aquesta capa
49
es desprèn quan menstruem i varia al llarg del cicle.
La primera meitat, gràcies als estrògens, esdevé
proliferatiu, augmentant el numero de glàndules.
Després de la ovulació, la progesterona actua sobre
l’endometri proliferatiu convertint-lo en secretor,
preparant-lo en cas que hagués d’implantar-se un
embrió i formar-se la placenta.
I en aquesta dansa triàdica, en la que tots ballen al
ritme d’una mateixa cançó, hi ha un augment de la
temperatura corporal (>37º) que ens indica que s’ha
produït la ovulació, com un toc de trompeta.
Per fer-ho més entenedor, el dibuix de la següent pàgina ho engloba tot.
50
3.5. Bibliografia
Documentals
Molero, Jerónimo (productor) & Fabiánová, Diana
(directora). (2009). La luna en ti. Espanya, França i
Eslovàquia.
Pàgines web
www.beautifulcervix.com
http://viajealciclomenstrual.wordpress.com/
http://www.lacopamenstrual.es/
Llibres
Grey, Miranda. (2003). Luna Roja. Móstoles: Gaia
Ediciones.
Huete, Anna. (2007) . Regla sin dolor. Barcelona:
Oceano Ambar.
Salvia Ribera, Anna. (2012). Viaje al ciclo menstrual. Barcelona: Montjor.
Scheider, Sylvia. ( 1996). Reglas sin dolor. Barcelona: RBA Libros.
51
52
4. TALLER D’ANTICONCEPCIÓ I AVORTAMENT
Índex
4.1. Presentació
4.2. Taller d’anticoncepció:
- Primera dinàmica: aprenem juntes sobre els
mètodes anticonceptius
- Segona dinàmica: desmuntant mites sobre els
preservatius
4.3. Taller d’avortament:
- Primera dinàmica: “el sentir de l’avortament és
divers i colorit”
- Segona dinàmica: informació històrica, política,
legal i mèdica
- Tercera dinàmica: taller de rols (social i
vivencial)
4.4. Crònica
4.5. Bibliografia
4.6. Annex: fotografies del taller
53
(...) Ni de ser
sovint aquest gran gep
incrustat en la carn
que em blega, insidiós,
amb la seva ombra sempre
present, com si de cop
s’haguessin trasbalsat
tots els confins i ja
no sabés on començo
ni on acabo.
(...) Tu, que et vares fer carn
dins meu sobtadament
com l’hoste que ha vingut
sense avisar i invoca
lligams atàvics, velles
lleis, pactes segellats...
Maria Mercè-Marçal
54
El taller d’anticoncepció i avortament té per objectiu
compartir totes aquelles eines que les dones presents
hem après a utilitzar per a gaudir de la sexualitat
lliurement i poder tenir una maternitat desitjada; per
a decidir sobre els nostres cossos, sobre els nostres
embarassos i sobre les nostres relacions. Des del
col·lectiu creiem important estar informades dels
mètodes anticonceptius, reflexionar plegades sobre els
seus usos de manera integral i compartir experiències. També volíem parlar de l’avortament, un fenomen
envoltat de mites i tabús socials però ben present a
la vida de les dones, i que comprenem com a opció
davant d’un embaràs no desitjat. En aquest taller, una
vegada més, els cossos de les dones són subjectes
polítics que volen poder parlar, debatre i decidir per
ells mateixos.
Durada ideal: de 4 a 6 hores. (Es pot repartir en dos
tallers)
Duració real (la que va durar el taller): 3 h i mitja
4.1. PRESENTACIÓ DELS TALLERS (15min.)
Abans de començar amb el taller, per a crear un espai
en què totes ens hi sentim còmodes llancem algunes
consignes per poder anar traçant una identitat col·
lectiva en l’aquí i l’ara. Amb el desig que ens apropi a
totes, que ens faci una mica més partícips d’allò que
tindrà lloc durant el taller, encara que siguem noves
i sigui aquest el primer dia que parlem i compartim
juntes.
Comencem amb una presentació: roda de noms per
reconèixer-nos a totes i sentir-nos les veus. Després
fem la presentació de les dinàmiques del taller, perquè
prenguem consciència d’on estem i del que farem en
les properes hores comunes. Avisem que la temàtica
del taller és molt vasta i que les 2 parts (anticonceptius
i avortament) són cícliques (una es nodreix de l’altra i
viceversa); remarquem doncs la importància d’estar-hi
fins al final en la mesura del possible.
55
4.2. TALLER D’ANTICONCEPCIÓ (2 hores)
4.2.1. Primera dinàmica: aprenent juntes sobre els
mètodes anticonceptius
Introducció de la dinàmica (5’)
Entre totes pensem en els mètodes anticonceptius
que coneixem: Preservatiu masculí, preservatiu femení, DIU, diafragma, fàrmacs anticonceptius (pastilles,
injectables, implant subcutani, anell, pegats), mètode
sintotèrmic, quirúrgic.
Abans de començar a pensar en petits grups sobre
cada un dels mètodes, vam creure oportú mencionar
algunes curiositats que volíem compartir, preguntes
que teníem ganes de llançar. Temes que tot i que no
teníem pensat tractar, ens havien causat curiositat i
ganes d’investigar. Aquestes preguntes anaven entorn
als següents temes:
· Mètodes de barrera per a relacions amb persones
del mateix sexe per a prevenir malalties de transmissió sexual. En coneixem?
· Mètode Sintotèrmic (en funció de la temperatura i
les característiques del flux vaginal), en estar basat
en l’autoconeixement implica major risc ( cal ser
conscients que el cos humà no funciona com una
màquina i sempre hi ha irregularitats i canvis que no
podem preveure). No protegeix de les malalties de
transmissió sexual.
· Espermicides
Ens dividim en petits grups (un per cada mètode) (20’)
i omplim les fitxes amb els nostres coneixements, el
parlar i crear juntes, i fem ús dels llibres per si hi ha
coses que volem descobrir mitjançant la lectura... Les
fitxes, les portàvem preparades i constaven de diversos temes (en total 10) que ens feien reflexionar sobre
l’ús del mètode anticonceptiu, el seu impacte en el cos
de les dones, el seu cost, la seva efectivitat, etc.
Aquestes eren les 10 qüestions a reflexionar en
emplenar conjuntament les fitxes:
56
1) Material: químic, làtex, poliuretrà...
2) Qui se’l pren/ se’l posa: dirigit al sexe masculí /
femení.
3) Com s’utilitza? (on es posa, quins procediments es
segueixen per tal que sigui efectiu...). Es pot representar.
4) Efectes “biològics sobre el cos de la dona”/mecanisme d’acció: (alteració del cicle hormonal, barrera
mecànica, etc.)
5) Quin grau d’efectivitat té?
6) Prevé de les malalties de transmissió sexual?
7) Grau d’autoconeixement que requereix d’una mateixa.
8) Accés: Grau de difusió als mitjans de comunicació/
societat en general: molt estès, poc estès...
9) Grau de difusió a la consulta de salut: (ginecòleg,
infermera...).
10) Reflexió sobre l’autonomia i l’empoderamet de la
dona.
Després ho posem en comú i fem un mural comparatiu amb tots els mètodes (1h – 10 min per grup).
Finalment, entre totes anem pensant en base a la
reflexió sobre l’autonomia i l’empoderament que hem
fet centrant-nos en els mètodes anticonceptius, i entenent-los com a “eines de poder”(10’).
Arribem a la conclusió que no hi ha un “mètode ideal”
tot i que remarquem la importància que té per a nosaltres poder prendre decisions de forma autònoma amb
la màxima informació sobre la realitat dels mètodes
anticonceptius en el nostre context social.
57
4.2.2. Segona dinàmica: desmuntant mites sobre els
preservatius. (20 minuts)
Partint de 3 mites molt genèrics sobre el preservatiu
masculí i femení, els representem a través d’ esquetxos
teatrals.
· El preservatiu disminueix la sensibilitat
· El preservatiu no m’entra
· El preservatiu femení és massa gran i incòmode
Compartim experiències fent uns beures en acabar, en
el descans entre els dos tallers.
4.3. TALLER D’AVORTAMENT (1 h i 30 min.)
Empoderar és fer-nos subjectes de la nostra vida, per
tal que totes les persones gaudim d’una vida digna.
Entenem que per a ser subjectes d’aquesta vida és
necessari viure en autonomia relacional que anem
construint a poc a poc. Per poder ser subjectes socials i autònoms necessitem tenir la capacitat de decidir sobre nosaltres mateixes. Entenem que defensar
l’avortament és l’expressió d’aquesta capacitat sobre
els nostres cossos, que a nivell estatal/social es reflectiria com a tenir “el dret a decidir sobre el propi cos”.
4.3.1. Primera dinàmica: “el sentir de l’avortament és
divers i colorit”
“Descriu en una paraula o frase curta el primer que et ve
al cap, des de la teva subjectivitat, quan penses en l’avortament.” Repartim els paperets i els bolígrafs. Ho posem
tot en un mural amb paperets de colors diferents.
Per a les 25 dones que participàvem del taller l’avortament significa moltes coses diverses...
Molt poca llibertat; responsabilitat; resolució d’un
gran problema; poder decidir; buidar, buidor; opció
personal; el meu cos; llibertat de decidir sobre el
meu propi cos; putada, agressió; ràbia; por, mort;
estigma; reinventar-se; et reconec, adéu, jo em
quedo una mica més; llibertat; és un dret personal
i intransferible; llibertat, dret a decidir, injustícia
58
social; espiral de sentiments i pensaments; llibertat per decidir; lliure; decisió; interrupció, dolor,
llibertat, autoconeixement, responsabilitat; el meu
cos, la meva decisió.
4.3.2. Segona dinàmica: informació històrica, política,
legal i mèdica
HISTÒRIA I LEGALITAT
Comencem explicant que ens agradaria poder aprofundir més en la part teòrica i reflexiva sobre la dominació del cos de la dona, punt principal on comencen
tots els arguments en contra de l’avortament. Com
que dóna molt de si però ens interessa treballar també
una part més pràctica que ens pugui servir en el nostre
dia a dia, recomanem com a bibliografia el llibre
Calibán y la Bruja, de Silvia Federici, que des d’una
perspectiva marxista explica el procés històric en que
el sistema capitalista s’ha apropiat del cos de la dona,
de la mateixa manera que es va apropiar de la força
de treball dels treballadors com a força productiva. El
cos de la dona ha servit també com a apropiació de la
força reproductiva, a través de la patrilinitat, la virginitat, la monogàmia o la maternitat obligatòria.
Ens centrem en explicar les últimes lleis que han
regulat l’avortament, des del final del Franquisme,
on l’avortament estava totalment prohibit. Intentarem contextualitzar cada moment sobre què feien les
dones, per quins recorreguts optaven a l’hora d’avortar
i quines campanyes es van dur a terme de cara a la
consecució de més llibertats entenent la dona com a
subjecte polític.
Primera llei
Les dones han avortat, avorten i avortaran sempre.
Durant el franquisme, es feia en la clandestinitat, i les
que podien pagar-ho se n’anaven a d’altres països on
l’avortament era legal i podien sotmetre’s a aquesta
intervenció. També n’hi havia que s’ho feien de forma
autogestionada, arriscant la seva vida amb julivert,
ruda, etc. “Los efectos más graves derivados de la clandes-
tinidad eran las muertes de 200-400 mujeres al año, según
datos del Tribunal Supremo de Justicia.” L’OMS assenyala
59
que el 98% d’avortaments insegurs es practiquen en
països subdesenvolupats actualment.
L’any 1975, les feministes surten als carrers exigint
amnistia per les dones empresonades per delictes
d’avortament, adulteri o prostitució. Fins llavors, a les
dones se les havia desposseït dels seus cossos i les
seves vides estaven marcades per la imposició de la
maternitat com a únic destí possible. La seva sexualitat
estava negada absolutament i es trobava reclosa dins
la família patriarcal. Per això, la defensa del control
dels nostres cossos es converteix en un dret inqüestionable.
Les 11 de Bilbao: s’enfrontaven a més de cent anys de
presó per haver avortat. S’organitza una dura i llarga
campanya per defensar aquestes dones i totes les que
vindran, que s’allarga ben bé quinze anys, entre manifestacions i judicis.
1977 Campanya feminista a nivell estatal per la legalització dels anticonceptius, a favor de la sexualitat lliure
i l’avortament legal i gratuït.
1978 Legalització dels anticonceptius.
1985 Jornades Feministes a les llars Mundet. Es realitzen dos avortaments in situ per reivindicar l’avortament lliure i gratuït. Durant aquests anys, es realitzen
un munt d’accions des dels col·lectius feministes en
aquest sentit.
Ley Orgánica 9/1985
Es pot avortar en 3 supòsits:
1) Violació, denunciada en les 12 primeres setmanes
2) Malformació del fetus, per indicació mèdica, i dins
les 22 primeres setmanes. Requeria informe mèdic.
3) Risc físic i psicològic per la mare, supòsit al qual
s’acullen el 97% de les dones, en qualsevol moment de
l’embaràs. Requeria informe mèdic.
Avortar fora d’aquests 3 supòsits suposava la pena de
60
presó, segons l’article 147 del Codi Penal. L’avortament
està legislat com a delicte ja que forma part del Codi
Penal, i les dones s’acullen als buits legals per poder
avortar. (Avorto perquè la pràctica que duc a terme no
està penalitzada, que no és el mateix que dir avorto
perquè en tinc el dret garantit).
L’avortament es veia obstaculitzat pel funcionament
de la Sanitat Pública i per l’objecció de consciència.
Només un 3% dels avortaments es realitzaven per la
via pública i la majoria es duien a terme en centres
privats, amb un cost d’entre 300 i 600 euros. D’aquesta manera, es produïa una privatització encoberta de
l’avortament.
Llei de Terminis 2009
El 2008, davant les detencions a ginecòlegs que practicaven avortaments fora d’aquests supòsits, s’evidencia
que la llei del 1985 ha quedat obsoleta i que s’ha de
fer una reforma que concordi amb la resta d’Europa.
Comença la reforma de la llei de l’avortament.
Deixa de ser una llei de supòsits i passa a ser de terminis, és a dir, en funció del temps de gestació es regula
d’una o altra manera.
Fins a 14 setmanes: avortament lliure i sense necessitat de permís tutor/a legal a partir dels 16 anys. No cal
donar explicacions.
De 14 a 22 setmanes: només es pot interrompre si
hi ha risc físic i/o psicològic per a la mare o bé per
malformacions del fetus.
A partir de la setmana 22: només ho podrà decidir un
comitè mèdic. Ja no es parla d’avortament sinó de
“feticidi”.
A més, es deixa el marge de 3 dies perquè la dona
reflexioni sobre la seva decisió d’avortar, que pot ser
vist com a quelcom infantilitzant. És obligatori informar a les dones sobre els “ajuts” a la maternitat.
No s’elimina l’avortament del codi penal i continua
sent punible avortar fora dels terminis amb el càstig
61
d’una pena-multa i inhabilitació pels metges. Suposa
també certa regulació de l’objecció de consciència
però no l’elimina.
A què ens enfrontem ara? La reforma de la llei del PP
Objectiu que diu que persegueix: “reducir el número de
abortos”. I això què vol dir? Es tradueix a estalviar-se
diners per part de l’Estat i controlar el cos de les dones
encara més? Aliança capitalista i patriarcal?
Aquesta contrareforma intenta tornar a la llei de
supòsits i els restringeix encara més. “Supondría que el
aborto sea un delito excepto en casos concretos.”
Preveu eliminar el segon supòsit, el de l’avortament
per malformacions del fetus, al·legant una recomanació de la ONU sobre els Drets de les persones amb
discapacitats.
Elimina, també, el dret a decidir de les joves d’entre
16 i 18 anys, que quedaran subjectes a les decisions
i la moral d’altres persones: tutors, pares o mèdica.
Aquest punt xoca amb la llei del menor madur, que sí
que atorga suficient responsabilitat com per respondre
davant la justícia a un menors de 18 anys.
Es farà una revisió del supòsit de danys físics o psicològics a la mare, que suposa el 97% dels avortaments
que es practiquen. S’hauran de justificar i contrastar
amb diferents metges de manera molt estricta, amb la
intenció d’evitar que les dones l’utilitzin com a excusa. Ideològicament, també posa a les dones majors
d’edat en situació inferioritat, negant-los la capacitat
de pensar per elles mateixes o de prendre una decisió
important.
A part del que política i ideològicament suposa aquesta llei i el lloc on situa a les dones tant institucional
com socialment, tornaran les pràctiques dels anys
70, quan les dones amb recursos podrien marxar a
d’altres països de “turisme d’avortament” i les que no
tenien recursos optaven per mètodes clandestins que
podien fer perillar la seva salut. Fomenta la desigualtat
i les divisions d’oportunitats per classe social.
62
Dades actuals: 100.000 avortaments a l’Estat Espanyol
cada any (els mateixos que quan l’avortament era il·legal l’any 1976!!).
FARMACOLÒGIC
Fins SETMANA 7
CONSULTA DE LA
LLEVADORA
QUIRÚRGIC
Fins SETMANA 14
PASTILLA del
DIA DESPRÉS
TEST d’EMBARAÇ
POSITIU
RETRÀS EN LA REGLA
+
CANVIS EN EL COS
RELACIÓ de RISC
en DIA FÈRTIL
Informació sobre la pastilla del dia després + com
avortar gratuïtament i lliurement a la sanitat pública.
(20 min.)
63
64
MISOPROSTOL
(a casa)
HIFEPRISTONA
(a la consulta)
Després de prendre
MISOPROSTOL a CASA,
SANGRAT
ECOGRAFIA
+
2 PASTILLES
VISITA al(s) CENTRE
AUTORITZAT:
ECOGRAFIA +
ASPIRAT
En DUES SETMANES
VISITA de CONTROL A
LA GINECÒLOGA
VISITA a l’ASSIR (Atenció a la Salut Sexual I
Reproductiva)
3 DIES de REFLEXIÓ
4.3.3. Tercera dinàmica: taller de rols (social i vivencial).
Vam pensar aquesta dinàmica amb la voluntat de
treballar-nos la diversitat de situacions en la que
en un moment donat una dona pot decidir avortar.
Empatitzant amb les diferents formes de viure la vida
que tenim les dones, formes d’habitar-nos a nosaltres mateixes més enllà dels cànons establerts per la
moral patriarcal, vam pensar que seria interessant fer
una dinàmica de rols que ens servis per evidenciar
el marge de reconeixement d’aquesta diversitat que
tenim en un moment donat en funció de la legislació
imperant (situacions emmarcades en les diferents lleis,
des del franquisme fins la del PP).
Durant la dinàmica volíem crear un clima que donés
peu a compartir experiències si en teníem ganes.
Estructura i desenvolupament:
En petits grups establim rols: La dona que té un test
d’embaràs positiu (davant d’una situació ella decideix)/
Família/Amiga /Parella /Societat/Treballadora del sistema sanitari públic.
La resta podem decidir el caire que li volen donar al
nostre rol: actuar segons creguem, com nosaltres
mateixes, com a personatge inventat, com a rol social
que es produiria al seu entorn, etc.
La dona protagonista explicarà la seva decisió i la resta
haurem d’actuar d’acord al seu paper.
Després posarem en comú:
- Com ens hem sentit les dones?
- Com ens hem sentit la resta segons el nostre
paper?
- Altres reflexions, conclusions, experiències reals
que vulguem compartir amb la resta.
Variants
Si ho preferim, per raons de dinamització, podem
oferir els rols delimitats de diferents dones (en el cas
de poder fer diferents grups) en diferents moments
històrics. Bé per a incentivar la riquesa del debat o bé
65
per estimular-lo en cas que cap dona senti propi el rol
de la decisió del avortament.
Algunes propostes:
Dona de 40 anys. Ets soltera amb dos fills de 10 i 12
anys, viviu en un pis a Gràcia. Estàs en una època molt
vital de la teva vida, de noves experiències, etc. Una
nit vas sortir de festa i vas acabar amb un noi. T’acabes
de fer la prova i és positiva. [situació: llei avortament
2010]
Dona de 16 anys. Vius en un poble de Catalunya, i els
teus pares són uns currantes que passen moltes hores
fora de casa per tenir allò bàsic per viure. Estàs amb el
teu primer nòvio, n’estàs molt enamorada i heu aprofitat que a casa teva no hi ha ningú per tenir les primeres relacions sexuals. Avui t’has fet el test i t’ha donat
positiu. [situació: llei avortament 1985]
Dona de 24. Tens els mínims ingressos que et permeten viure independitzada a Nou Barris. Tens diverses
relacions sexuals i sentimentals amb diferents persones. T’acabes de fer la prova de l’embaràs i ha sortit
positiva. Després d’uns càlculs saps qui és el noi, un
molt bon amic. [situació: llei avortament que vol aprovar el govern del PP]
Dona de 31 anys: Fa dos anys que te n’has anat a viure
amb la teva parella, al pis de Sarrià Sant Gervasi que
era dels teus avis. Tens una feia que no t’acaba d’agradar, però amb la crisi tens por de deixar-la perquè
diuen que és difícil de trobar-ne una altra. Fa temps
que parleu de tenir fills amb la teva parella, però encara no us ho heu plantejat seriosament. En les vostres
relacions però, no feu servir preservatiu, i ara tens un
retard en la regla d’una setmana. Et fas el tes de l’embaràs i et surt positiu. [situació: avortament il·legal]
Finalment, després de posar en comú la dinàmica dels
rols vam llegir, per començar a tancar la tarda, un relat
d’una amiga sobre l’avortament:
Estimat diari,
Avui he estat creada desprès d’una mòrula i una blàstula i
66
ja he començat a créixer entre llacunes lacunars i creixo i
creixo i em sento una mica amorfa i encara no sé on tindré
les orelles, ni els ulls, ni el nas, ni la boca, ni el sexe; ni d’on
sortiran les cames o els braços; vaja, em sento com un ou
ferrat sense rovell, com un xiclet planxat al terra, com un
tros de plastilina per emmotllar... però aquí dins s’hi està
calent!
Estimat diari,
Ja fa uns dies des de l’inici de la meva existència, ja tinc
formats el que seria el trofoblast i l’embrioblast i el sincitiotrofoblast que m’alimenta, però encara em noto com
un ou ferrat sense rovell ni forma, no sé on començo jo i
on acaba ella, de fet crec que encara sóc una part d’ella,
enganxada a un endometri llefiscós i ple de sang i de nutrients! Aquí es fosc i és humit.
Estimat diari,
Avui m’ha aparegut una patata al pit que fa bum-bum
tot el dia i que no em deixa descansar i jo li dic “deixa’m
descansar, patata!” però diu que no pot parar, que si para
aniré a parar a una compresa evax, fina y segura. També
m’han aparegut quatre protuberàncies als costats, com si
fossin quatre extremitats de plastilina. Segueixo formant
part d’ella i del seu cos, sentint el que sent ella; crec que
ella no m’espera encara, no és el moment... Estic tranquil·
la però, ella i jo som una!
Estimat diari,
Avui he vist per la finestra que ella es col·locava a la vagina
una cosa rodona i blanca com una pastilla..., si! Misoprostol es deia. De cop i volta les parets d’aquesta habitació
triangular s’han començat a contraure mentre jo sortia,
amorfa com sóc, com rajolins d’aigua vermella, anant a
parar a un llit blanc i porós sobre unes calces. De sobte,
ha estat molt estrany perquè tot i que la substància amorfa
queia vàter avall, jo seguia amb ella: perquè jo era ella, era
l’endometri del seu úter, que gestaria una nova persona
quan ella ho decidís: perquè sóc l’endometri de l’úter d’una
dona i el dret a decidir sobre el meu propi cos.
Marina Escofet
67
Finalment, acabem el taller compartint alguna informació: properes accions contra la llei PP i cost/accessibilitat de tots els anticonceptius.
4.4. CRÒNICA
Arribo a la Gordi uns minuts abans de les cinc. La
Mireia, l’Anna i unes quantes més ja hi són ben enfeinades, preparant la sala i alguns materials per al taller.
Entre totes les ajudem a acabar els últims detalls.
Comencen a arribar dones i més dones… Déu n’hi do
quantes som! Les cadires ja són en cercle i ens anem
asseient, a l’expectativa d’una nova tarda a la Gordi
entre dones. Al mig del cercle es troba una tauleta
plena de llibres. Ens presentem. Cada cop hi ha més
cares conegudes als tallers i és un plaer retrobar-se
amb la gent cada cap de setmana. Aquest cop també
hi ha cares noves, dones sobretot joves i de tot arreu
(des de Terrassa venien algunes!). Es respira molt bon
ambient i molta complicitat. Les talleristes expliquen
molt bé el que es farà durant la tarda i ja avisen: ens
allargarem, hi ha molt contingut i poc temps. Ens
pregunten quins anticonceptius coneixem i a poc a poc
els anem dient tots al mateix temps que elles escampen imatges de cadascun dels mètodes pel terra, dins
el cercle. Ens posem per grupets de tres, quatre, cinc
persones en funció de quin anticonceptiu voldrem
treballar. Surten grups força barrejats, donant-nos així
la oportunitat de conèixer-nos millor. Hem d’omplir
una fitxa molt completa sobre l’anticonceptiu que ens
ha tocat i per fer-ho tenim l’intercanvi de coneixements
entre nosaltres i alguns llibres. Com sempre, el temps
es fa curt quan treballem en grup petit. Surten experiències, idees, preguntes, dubtes i mai voldríem acabar.
És l’hora de la posada en comú.
Sobre els anticonceptius orals parlem sobretot de la
pressió que sentim per part dels ginecòlegs que els
recomanen per a tot (regles abundants, cicles irregulars i també és de les primeres opcions que ens ofereixen com a mètode anticonceptiu). Es parla de l’efecte
sistèmic que tenen sobre tot el cos i la ment (som
una), ja que el cicle menstrual regula moltes parts del
nostre jo.
Un altre grup ha parlat sobre el mètode sintotèrmic
68
(tot i deixar clar a l’ inici del taller que no el considerem com un mètode anticonceptiu, val molt la pena
parlar-ne). Hi ha moltes dones (sobretot les que no van
assistir a l’anterior taller sobre el cicle menstrual) que
no el coneixen i sorgeixen força preguntes concretes
sobre com funciona. Queda clar que és molt poc fiable
com a mètode anticonceptiu (la temperatura basal es
veu influïda per moltes coses i fa moltes variacions,
el nombre de dies per cada cicle també ens pot variar
molt... potser la part més fiable seria la observació
atenta del moc cervical). Diem que hi ha molts pocs
dies del cicle que puguis dir amb totes les lletres de la
frase: no sóc fèrtil. D’altra banda, però, es pot dir que
és un bon mètode per si vols quedar-te embarassada,
sabent quins dies del cicle ets més fèrtil.
Arriba el torn del preservatiu masculí i femení. Els
fem en paral·lel per veure’n semblances i diferències. El preservatiu femení és un gran desconegut per
a la majoria de nosaltres així que com que en tenim
un d’obert, va passant de mà en mà i ens el mirem,
si més no, amb curiositat. Diem que el preservatiu
(creiem que cap dels dos, amb el dubte de fins on
arriba anatòmicament el preservatiu femení) no prevé
les malalties de transmissió sexual amb el sexe oral
d’home a dona. Alguna comenta la gran idea que algú
li va donar d’utilitzar paper de film i no podem deixar
de riure durant una bona estona. Es parla també del
seu preu (el preservatiu femení és tres vegades més
car que el masculí) i també comentem que podem
aconseguir de forma gratuïta preservatius masculins
bàsicament a centres de planificació familiar i a tots els
CAPS (n’haurien de tenir per donar-te’n: si no en tenen
els hi podem exigir per quan hi tornem ja que estan
dins un pla de prevenció contra la SIDA). Aquesta
informació és desconeguda per algunes de nosaltres.
També es parla de la intenció de no comprar a grans
empreses com Durex i Control i alguna recomana anar
a la Condoneria (Pl. St. Josep Oriol) on hi ha condons
de molts tipus i d’empreses molt més ètiques que
tenen condons de molt més bona qualitat pel mateix
preu. El preservatiu femení ens dóna molta autonomia
pel fet que ens el podem col·locar nosaltres mateixes.
Penso que no hem d’oblidar que hi ha homes que es
neguen sistemàticament a usar preservatius i això pot
crear molt conflicte en la dona. Finalment, resolem que
69
hi ha d’haver implicació mútua per part de les dues
persones a l’hora d’utilitzar qualsevol mètode anticonceptiu i recalquem la importància de saber col·locar
bé el preservatiu. Arribades a aquest punt veiem que
és tardíssim i decidim fer els següents mètodes més
ràpid.
El quart mètode que comentem és el DIU. Es comenta
com s’introdueix i també remarquem que la dona no
té cap tipus d’autonomia ja que depèn d’un metge tant
per posar-se’l com per treure-se’l. A algunes de nosaltres, el mecanisme pel qual actua ens sembla massa
“bèstia”. Decidim que en general en tenim poc coneixement i que no se’n parla massa enlloc (consulta
ginecològica, vida social...). Seguirem explorant.
En cinquè lloc parlem del diafragma, un mètode
també força desconegut actualment però que el 1940
un terç de les parelles nord americanes l’utilitzaven).
Aprenem que ha d’anar en combinació amb una crema
espermicida. Tot plegat ens genera molts dubtes (no
tenim la sort de poder veure’n un en directe). També
ens n’informarem més.
Per últim, parlem dels mètodes quirúrgics. En el cas
de la vasectomia es genera el dubte de què passa amb
tot l’esperma que no surt, creiem que es reabsorbeix.
El grup que ha investigat sobre el tema ens explica els
procediments quirúrgics bàsics per cada mètode (molt
tècnics). S’entén que, de moment, són mètodes irreversibles. Després ens preguntem quin és el filtre per a
“permetre’t” fer una operació d’aquest tipus, a un noi
de 19 anys li deixarien fer?
És moment d’acabar l’activitat i fer una pausa, totes
sabem que donaria per molt més però almenys jo ja
començo a notar que em surt fum del cap! Sortim a
fora, xerrem, berenem uns pastissos molt bons i... ja
són les vuit! Tothom cap a dins a fer la segona part del
taller, la part de l’avortament. Algunes marxen i d’altres arriben.
Per començar fem una bonica activitat que porta per
nom: “El sentir de l’avortament és divers i colorit”.
Ens donen un paper de color a cadascuna. En silenci i
cadascuna al seu ritme apuntem al paper alguna cosa
70
que ens ve al cap quan pensem en avortament i ho col·
loquem al mural. Després, cadascuna podrà llegir què
han posat les altres.
L’Anna i la Mireia ens fan una breu i molt clara explicació històrica sobre la legislació en matèria d’avortament des del franquisme fins ara. Totes coincidim
que és bàsic, almenys, defensar la llei que tenim ara
(2010) i no cedir a l’ofensiva política del PP que vol
tornar a una llei més restrictiva que la de supòsits
de l’any 85. Ens expliquen també com avortar en el
sistema de salut pública actual amb la llei vigent (la del
2010). Aquesta part és extraordinària perquè és molt
pragmàtica i sempre tinc la sensació que les dones
ens quedem molt més tranquil·les quan sabem tota
aquesta informació que sovint ens és negada o simplement no es divulga. Finalment, es parla del tema de
la píndola de l’endemà. Es parla del seu mecanisme
d’acció, que consisteix en un pic de progesterona que
impedeix que l’òvul s’implanti ja que actua com si ja
hi hagués un embaràs. El debat es torna més intens al
parlar de si s’ha de subministrar a les farmàcies o no
i quin control s’hi ha d’exercir. Potser el més sensat
és pensar que el control per si sol no fa res i no és
necessari si hi ha una bona educació de base. També
es comenta que ara els testos d’embaràs detecten
l’embaràs de forma força precoç però que si ens surt
negatiu i tenim símptomes que ens indiquen el contrari cal tornar a provar-ho al cap d’un parell de dies.
Per acabar amb el taller, escoltem un text preciós
escrit per una dona que va avortar, redactat en primera
persona des de la perspectiva de l’embrió. Algunes
ens emocionem molt. Ens quedem callades, satisfetes
amb el dia d’avui i explotem en aplaudiments... un
diumenge més al Cicle de Salut de les Dones.
71
4.5. BIBLIOGRAFIA
Federici, S. (2010). Calibán y la Bruja. Barcelona:
Editorial Traficantes de Sueños.
Salvia Ribera, A. (2012). Viaje al Ciclo Menstrual.
Barcelona: Editorial Montjor.
Movimiento Popular la Dignidad, Àrea Salud.
(2011). Cuadernillo de Formación de Promotorxs de
Salud Comunitaria. Buenos Aires: autoeditado.
Lesbianas y Feministas por la Descriminalización
del Aborto (compliadoras). (2010). Como hacerse un
aborto con pastillas. Argentina: Editorial El colectivo.
[en línia] http://issuu.com/gatamaula/docs/llibretdretalpropicos/1?e=9363762/4911727 (Quaderns feministes de Gatamaula)
[en línia] http://www.tercerainformacion.es/IMG/
pdf/dosierabortodefinitivo2m.pdf (Dossier sobre el
dret a l’avortament elaborat per les Feministes 15M de
Madrid).
[en línia] http://www.centrejove.org/info_cjas/qui_
som.html (Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat, C/
La Granja de Barcelona).
72
4.6. ANNEX. FOTOGRAFIES
73
74
75
76
5. TALLER D’EMBARÀS I PART
Índex
5.1. Estructura i desenvolupament del taller
- Objectius del taller
- Guió-proposta del taller
- Tirallonga de conceptes al voltant del part i
l’embaràs
5.2. Associacions i recursos
5.3. Cronica
5.4. Bibliografia
77
Mujer, espiga abierta entre pañales
Cadena de eslabones ancestrales
Ovario fuerte, di, di lo que vales
La vida empieza donde todos son iguales.
Mujer semilla, fruto, flor, camino.
Pensar es altamente femenino
Hay en tu pecho dos manantiales
Fusiles blancos y no anuncios comerciales.
Anónima
78
Reflexionar sobre la salut dels nostres cossos de
dones ens recorda la potencialitat d’aquests per a
viure el procés de la fecunditat en primera persona. En
el recorregut cíclic del conjunt dels tallers no podíem
obviar la reproducció com a una esfera més on aturarnos a reflexionar i construir des de la pròpia experiència.
Si bé per a moltes aquesta experiència de la maternitat
és més aviat una expectativa, no deixa de ser un bon
punt de partida on destriar els mites, els dubtes i tota
la natura i cultura que els envolta. Creiem que esdevenir mare és una opció lliure i possible i no un destí
imprescindible de la nostra condició. Així com hem
volgut reivindicar el dret a decidir sobre el propi cos en
la possibilitat de l’avortament, volem ara reivindicar la
maternitat com una capacitat més per viure amb autonomia i amb consciència. El taller pretén ser un punt
de trobada on posar en comú experiències viscudes i
expectatives latents per a reflexionar-hi en el transcurs
del diàleg. Potser per aquest motiu resulta únic cada
vegada. També intenta afrontar la paradoxa actual que
oscil·la des de la medicalització excessiva hospitalària a l’elitització del part natural a casa. Sense oblidar
tampoc que parir és una important causa de mort a
molts indrets del món.
5.1. ESTRUCTURA I DESENVOLUPAMENT DEL TALLER
5.1.1. Objectius del taller
- Contextualitzar la situació a nivell mundial. Dades
paradoxals entre mortalitat materna en els països del
sud i medicalització als països de l’estat del benestar.
- Compartir experiències (per això és especialment
important la difusió del taller, per possibilitar l’assistència de persones mares, llevadores, variada i plural).
Nosaltres vam convidar l’Anna Moreno, llevadora de
la casa de naixements de Migjorn, a la doula María, i a
persones mares que van enriquir notablement el taller.
- Tractar els diferents temes proposats a l’assemblea
oberta: responsabilitat, pors, disposició a que no surti
bé, procés variable.
79
- Apropar realitats: doula, part natural, lactància (vincle
maternofilial), opcions de maternitat sense pare (convidar persones que puguin enriquir el debat aportant la
seva experiència personal.)
- Recerca d’associacions que fan embaràs i part respectat. Tractar el tema de l’accés i l’elitisme.
5.1.2. Guió-proposta del taller
1. Presentació. Ronda de noms i presentacions
(30 minuts)
Dinàmica introductòria opcional: Entre totes anem
posant en paperets preguntes que tenim o que volem
fer i les dipositem en un pot. Si al final ens sobra
temps les utilitzarem per a tractar tot allò que preocupa i que no ha sortit durant el taller.
2. Dinàmica central. “Tirallonga de conceptes“
(1 hora i 30 minuts)
Cadascuna rebrà una cartolina amb un concepte escrit
(ex: placenta, nàusees, ecografia del tercer trimestre,
avortament espontani etc.) De manera participativa,
anirem definit i explicant entre totes els conceptes de
les cartolines : Què és, per què és fa, qui ho fa, com ho
vivim…
De manera espontània podrà anar sorgint:
- Incisos sobre la contextualització a nivell mundial
amb dades.
- Experiències personals que il·lustrin millor els temes
que van sortint.
3. Projecció del vídeo d’Obirar (8 min)
4. Cançó-cloenda:
La rumba de las madres, de Rosa Zaragoza
80
5.2 . TIRALLONGA DE CONCEPTES AL VOLTANT DE
L’EMBARÀS I EL PART
Aquí exposem una proposta de conceptes que poden
generar diàleg i intercanvi d’experiències. Adjuntem
definicions de referència i recursos per compartir. Les
definicions que van sorgir durant el taller i que són
iguals o més vàlides, es poden trobar a la crònica.
- responsabilitat: capacitat de respondre d’alguna
cosa, de garantir l’acompliment d’una tasca, el compliment d’un deure, de donar-ne raó, etc. // Capacitat que
té tot subjecte de conèixer i acceptar les conseqüències d’un acte propi conscient i lliure.
Aquest concepte pretén suscitar preguntes tals com:
Estem preparades per parir? Quan decidim un part
domiciliari, assumim la responsabilitat que aquest fet
implica?
- ecografia del tercer trimestre: és l’ecografia que
es realitza entre les setmanes 32 i 36 de gestació. És
una prova rutinària i és la tercera que es realitza durant
l’embaràs. La seva utilitat principal és demostrar el
desenvolupament del fetus i conèixer la seva posició
per preparar el part. Aquesta ecografia determina si es
farà per via vaginal o bé es programa una cesària.
Aquest concepte pretén suscitar preguntes tals com:
Se’ns informa bé a cada ecografia? Són imprescindibles?
- nàusees: sensació d’incomoditat i molèstia a la part
superior de l’estómac que sovint precedeix al vòmit.
És un símptoma habitual en les dones embarassades
durant el primer trimestre de gestació, depèn de les
hormones.
- part hospitalari: part dut a terme dins d’unes
instal·lacions hospitalàries i regit per certs protocols i
normes. El marge de decisió de la mare varia en funció
de l’hospital i del personal sanitari.
Aquest concepte pot suscitar preguntes tals com: Als
hospitals podem gaudir d’un part respectat? Què és?
Quins drets tenim? Quin són els protocols? Poden
consultar-se a: http://www20.gencat.cat. Adjuntem el
decàleg fet per Acompanya’m.
81
- dolor: Sofriment físic, sensació penible d’una part del
cos que causa certes lesions, certs estats morbosos //
Sentiment penible que experimenta l’ànima, comparable al sofriment físic, causat per la pèrdua d’un ésser
estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc.
Aquest concepte pot suscitar preguntes tals com:
El part ha de fer mal? Com vivim aquest dolor? Què
provoca dolor?
- placenta: Òrgan matern dels mamífers terris a través
del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi
d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió, i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare. Ve del llatí: pastís o coca.
La placenta està inserida a l’úter i si durant l’embaràs
la mare pateix un cop fort pot desinsertar-se i causar
una forta hemorràgia.
Aquest concepte pot suscitar compartir experiències al
voltant de l’aprofitament de la placenta com a nutrient.
- epidural: Introducció d’una substància medicamentosa o anestèsica en l’espai epidural de la regió sacra
(entre la duramàter espinal i la paret del canal vertebral). Es col·loca a la mare, prèvia petició, en el període
expulsiu durant el part.
Aquest concepte pot suscitar preguntes tals com: La
necessitem? Quan es posa? Què implica?
- episiotomia: Intervenció obstètrica que consisteix a
fer una incisió a la part lateral de la vulva i que és practicada en el moment del part amb la intenció d’evitar
una possible esquinçada del perineu.
Aquest concepte pot suscitar preguntes tals com: És
necessària? És útil?
- oxitocina: Hormona secretada pel lòbul posterior
de la hipòfisi que actua durant el part sobre la fibra
muscular llisa de l’úter i que en provoca la contracció. També estimula la secreció de llet. És la mateixa
hormona vinculada a l’orgasme i al plaer.
Aquest concepte pot suggerir preguntes tals com:
Existeix el part orgàsmic? Per què cal induir un bon
nombre de parts amb oxitocina artificial avui en dia?
- doula: Persona que acompanya a una dona durant
l’embaràs, el part, i/o el puerperi, ocupant-se del seu
82
benestar general i de les seves necessitats, especialment emocionals i també de cures. Pot abastar també
a la parella i a la família si és el cas.
Més informació: http://www.doula.cat/doula/Inici.html
- fecundació in vitro: Tècnica per la qual es fecunda
l’òvul per part de l’espermatozou fora del cos de la
mare. Després, l’òvul fecundat es transfereix a l’úter de
la mare. Generalment, com que l’avortament espontani a l’inici d’un embaràs és molt freqüent, s’insereixen
més d’un òvul fecundat. Per aquest motiu, augmenta
la incidència de bessonada en parelles que utilitzen
aquesta tècnica.
Aquest concepte pot suscitar debat entorn l’evolució
de la nostra capacitat reproductiva en el temps i en la
cultura.
- part natural: Procés fisiològic íntim i únic mitjançant
el qual una dona finalitza el seu embaràs en el temps
que toca, i hi estan implicats factors psicològics i socioculturals. El seu inici és espontani, es desenvolupa
sense complicacions, no implica més intervenció que
el suport respectuós i culmina amb el naixement.
- avortament espontani: Causa de la pèrdua de l’embaràs abans de les 20 setmanes de gestació. Acostuma
a aparèixer durant el primer trimestre. Els casos de
mort fetal al naixement o mort del nounat són menys
freqüents però produeixen un gran dolor.
Trobareu un recull d’eines per a l’acompanyament del
dol a l’apartat d’assoiacions i recursos.
- mortalitat materna /medicalització
Resum de la contextualització a nivell mundial
NOTA:
La nostra intenció de no oblidar el context global en
aquest taller no és pas casual. Sorgeix, per una banda,
de l’impuls que ens donen les paraules citades més
avall per no obviar la paradoxa aclaparant: mentre
l’embaràs i el part són primeres causes de mortalitat
materna en una part del món, a l’altra part esdevenen
una clara manifestació de la medicalització excessiva
de les nostres vides.
83
“He querido empezar este capítulo con unas cifras impac-
tantes ya que hablar de salud reproductiva en un mundo
globalizado no me permite obviar una realidad que
debería avergonzarnos como especie pero que, a fuerza de
ser invisible, acaba siendo tolerada”4
Carme Valls
[4] Capítol
“La maternidad
excluída con
riesgos invisibles” del llibre
Mujeres Invisibles.
D’altra banda, sorgeix de la consciència del conjunt
de contradiccions que la vivència de l’embaràs i del
part van suscitant actualment en els països de l’estat
del benestar com el nostre, on la notable medicalització d’aquest procés fisiològic i l’atac conseqüent a la
naturalesa i al respecte de la maternitat està generant
respostes que van des de la lluita reivindicativa de
drets fins a alternatives de caire elitista per a garantir
l’accés al part domiciliari.
Dades extretes del capítol esmentat
Del total d’embarassos/ any al món:
- 28 milions en els països desenvolupats
- 182 milions en els països en vies de desenvolupament
Els embarassos i parts entre noies joves i quasi adolescents a Àfrica i Àsia que es desenvolupen sense les
mínimes condicions higièniques constitueixen la
primera causa de mortalitat prematura entre dones al
món.
515.000 morts/ any al món : 99% en països en vies de
desenvolupament:
- Àfrica 1: 15 dones
- Àsia 1:105 dones
- Llatinoamèrica 1:150 dones
Causes de mortalitat materna:
- 25% hemorràgia greu (després del part)
- 20% causes indirectes: anèmia, malària, malaltia
cardíaca, nutrició
84
- 15% infecció
- 13% avortament en condicions de risc
- 12% eclàmpsia (crisis hipertensiva durant el part
que requereix atenció mèdica hospitalària per ser
resolta eficaçment)
- 8% dificultats en el part
- 8% causes directes: embaràs ectòpic, embolisme i
anestèsia
Només el 53% dels parts del món són atesos amb
l’ajuda d’una professional.
20 milions d’avortaments anuals es realitzen en males
condicions d’higiene i amb perill per a la vida de les
mares : 78.000 dones moren per aquesta causa.
1/2 dels embarassos dl món no han estat desitjats ni
planificats.
Mentre el límit de cesàries acceptat per la OMS és del
15%, en alguns països desenvolupats com Espanya
és del 36% a les clíniques privades i del 23% a la salut
pública. ¼ dels embarassos acaben en cesària.
Preu orientatiu d’un acompanyament a l’embaràs i
atenció al part domiciliari: uns 2.000 €.
5.3. ASSOCIACIONS I RECURSOS
Acompanya’m
Projecte de mares i especialistes. Sorgeix de Gloria
Vives (il·lustradora, mare i paridora) amb la iniciativa
de fer un decàleg per reivindicar el respecte durant
l’embaràs i el part. Es van començar a reunir a COS
amb la Maria Ortí, un conjunt de mares i de l’experiència va sorgir un projecte-vídeo. Amb el nom d’Obirar
es coneix el conjunt d’artistes i participants del vídeo.
- Article del diari Ara sobre aquest projecte.
“Fins que les dones, després del part, no es troben amb
altres dones que han viscut el mateix, potser no s’adonen
que no han estat prou respectades.”
85
- El vídeo d’Obirar : http://vimeo.com/55539497
Vídeo que mostra el projecte col·lectiu d’acompanyament d’un grup de mares i professionals que comparteixen la seva experiència al voltant de l’embaràs i del
part.
- Decàleg del part respectat que es pot descarregar.
Casa de Naixements Migjorn (Manresa)
Centre autoritzat per a la assistència al part natural i
domiciliari.
- Un article relacionat: http://www.migjorn.net/Documentos/Entrevista%20La%20Vanguardia.pdf
Cooperativa de salut COS
- Pàgina web: http://www.cos.coop/
Titània (Cooperativa Titània-Gascó)
Centre de salut de dones. Han fet la Guía del parto en
casa (disponible en pdf).
Eines per a l’acompanyament del dol:
- Llibres: La cuna vacía, de M.A. Claramunt y M. Álvarez. Sobre aquest llibre s’ha fet un fòrum al web www.
superandounaborto.foroactivo.com que està ajudant
a molts pares i mares. Al web www.alfinlibros.com hi
ha una secció sobre mort perinatal i avortament amb
bibliografia que pot ser útil.
- Grup de suport i acompanyament al dol perinatal:
PETITS AMB LLUM (Catalunya) i UMAMANITA (a nivell
estatal).
- Doules que fan acompanyament: Erika Irusta (almadedoula.com).
- La llevadora de Migjorn que va acompanyar-nos en
86
el taller ens va aconsellar que un aspecte principal és
poder-se acomiadar del nadó mort: tocar-lo, mirar-lo,
abraçar-lo, plorar-lo i recollir algun record malgrat
sembli morbós (una foto, un tros de cabell, una petjada d’un peu) perquè ajuda molt a donar realitat a un
fet tant dolorós.
- Existeix una Guia d’Atenció a la mort perinatal i
neonatal feta per professionals i col·lectius de mares i
pares.
5.4. CRÒNICA
Diumenge plujós, a les 17h, en una saleta del pis de
dalt de la Gordíssima unes 15 persones amb ganes de
compartir experiències i aprendre les unes de les altres
comencem el taller sobre l’embaràs i el part.
Aquest cop l’ambient és diferent dels altres tallers. La
sala té un caliu especial, sofàs còmodes, catifa al terra,
una il·luminació més tènue, colors i mandales. Tot
plegat sembla recrear un espai idoni per a connectar
amb els processos sobre els que parlarem. Un procés
únic de creació, potser el més creatiu de tots: el d’engendrar i donar a llum una nova vida.
El taller es desenvoluparà al llarg de 2 hores i mitja en
forma de debat. Iniciem la dinàmica del debat repartint
a cada persona una cartolina amb un concepte relacionat amb l’embaràs i el part.
A partir d’aquí, cada persona va comentant les reflexions que li suggereix el concepte i els dubtes que en
té i es desencadena una conversa col·lectiva fluida i
apassionant.
Iniciem el debat amb el concepte de responsabilitat, que
implica assumir riscos. Més que mai en el procés de
ser mare i pare, ens adonem del que significa aquesta
paraula. És un moment en què s’han de prendre moltes
decisions, sobre les quals hi ha dubtes i s’assumeixen
riscos. Entenem que serem més responsables de nosaltres i les nostres decisions en la mesura que tinguem
més coneixement sobre què implica la nostra decisió i
sobre el ventall d’alternatives que tenim.
87
És important que tothom tingui un mínim coneixement
d’allò que li passa a una dona (com se sent, com
canvia...) durant l’embaràs i durant i després del part,
ja que potser no totes parirem però totes hem nascut i,
per tant, aquest procés forma part de la nostra història
personal.
Es parla sobre la importància del lloc i les persones
que t’acompanyen durant el part.
No ens sentim igual de relaxades a l’habitació blanca i
fortament il·luminada d’un hospital, amb una via oberta al canell i tot de maquinària observant-te, acompanyada únicament d’una persona coneguda, que en una
habitació prèviament preparada per tu, amb objectes,
imatges, música,
colors que et resultin familiars i
plaents, envoltada de les persones que desitgis, siguin
1, 5 o cap. Algú fa una comparativa molt clarificadora
entorn a aquest debat, i és que un entorn agradable on
et sents totalment còmode per a fer l’amor també ho
serà per a parir.
Apareix el tema del dolor i el patiment. Parlem sobre
les múltiples causes que influeixen en aquest sentiment. D’una banda, el fet que se’ns presenti el part
principalment com un procés dolorós que hem de
viure el més ràpid possible. No se’ns educa per a
acceptar, conviure i saber gestionar el dolor físic.
Parlem de tècniques que ens ajudaran a sentir menys
dolor. Començant per l’acceptació del procés natural,
confiant en el nostre cos i els mecanismes psicològics
i físics d’autoregulació del dolor, com la segregació
d’endorfines, que inclús en moltes dones fa que es
quedin adormides durant el part. És bàsic també sentirte segura i tranquil·la, poder estar concentrada en tu,
ser conscient del procés que estàs vivint. Sense que et
posin presses ni entrebancs. És un moment de transició en la vida d’una dona i d’un home, el fet de passar
a ser pares, i cal assaborir i viure l’inici d’aquest canvi.
És important poder-te moure, hi ha certs moviments i
postures que ajuden a pal·liar el dolor, així com formes
concretes de respirar. D’altra banda, en aquesta societat occidental en què les dones estem tant desconnectades del nostre úter i no fem res per a exercitar-lo, el
dolor en el part augmenta. Així doncs, exercitar l’úter
abans del part és útil en aquest sentit.
88
A l’hora d’abordar el dolor, la realitat al nostre país és
que es fa un abús de l’epidural. La majoria tenim molts
dubtes sobre aquesta intervenció i les més coneixedores ens en fan cinc cèntims.
L’epidural és una substància calmant que s’injecta en
dones que senten molt dolor. T’adorm de cintura en
avall. I s’hauria de posar quan ja hi ha una considerable dilatació del coll de l’úter. Sense afany de diabolitzar aquesta pràctica, en comentem la part negativa.
Si es posa massa d’hora dificulta les contraccions,
per això, molts cops s’ha d’injectar oxitocina intravenosa (hormona que genera les contraccions uterines). També dificulta l’acte d’empènyer, i ens limita
la mobilitat, fet que desencadena en un augment del
número de parts instrumentals (fòrceps, cesària...). Es
parla d’una epidural més lleu, que conté menys dosis
d’anestèsia, anomenada Walking Epidural. Tot i que
sembla que avui dia hi ha discrepàncies mèdiques a
l’hora d’utilitzar-la.
La llevadora de la Casa Migjorn, ens comenta que
quan pregunta a les dones com va ser el seu part, curiosament, les que van rebre epidural, el primer o el que
més emfatitzen, és el dolor que van patir. Mentre que
aquelles que han parit sense epidural, inicien el relat
explicant altres sensacions abans del dolor. Això no és
una generalització, únicament és fruit d’una experiència, però és significatiu i genera debat.
Seguim parlant de la forma com parim, i ara ens
centrem en la posició. Ens xoca el fet que a l’hospital
la norma sigui parir estirada, en contrast amb la forma
anatòmicament natural i més còmoda, que seria, entre
d’altres postures, la de quatre potes. Es comenta que
a l’hospital si demanes el canvi de posició et deixen,
sempre i quan sigui sobre la llitera (quan el més còmode seria al terra). D’altra banda, ens sorprèn el fet que
als metges els ensenyen a treure/rebre els nadons,
amb la posició de la mare estirada. Molts no se senten
segurs rebent el nadó amb la mare en altres posicions,
fet que condiciona a parir estirada.
Seguim comentant les targetes que ens han tocat, i
una companya ben intrigada ens mostra la seva paraula amb expressió de dubte: “episiotomia”, la majoria no
89
sabem a què es refereix. D’altres ens expliquen que és
el tall que es fa a la vagina, direcció a l’anus, teòricament per a evitar un trencament de la pell de la vagina al sortir el nadó. Abans s’utilitzava molt, per sort
ara s’està retirant, ja que s’ha vist que no soluciona
els trencaments, és més, potser augmenta el número de trencaments greus. Se’ns mostra un exemple
il·lustrador, si a una samarreta li fas un tall amb tisores, després no és més fàcil estripar-la?
Aclarim que quan parlem de dilatació ens referim al
coll de l’úter i no al forat de la vagina. Amb aquest
aclariment sorgeix la reflexió entorn al poc coneixement teòric i experiencial que tenim sobre els nostres
òrgans sexuals. I se’ns anima a autoexplorar-nos el coll
de l’úter i a tocar-lo (això es pot fer amb l’ajuda d’un
espècul, llanterna i mirall).
Parlem sobre el part hospitalari, i el fet que l’atenció
que rebis a l’hospital dependrà molt de la professional
que t’atengui, el seu nivell de consciència i sensibilitat.
Ara bé, una cosa que podem fer és elaborar el nostre
pla de part o de naixement. Es tracta d’un document
escrit en el qual la mare manifesta les seves voluntats
de cara al naixement de la filla, decidint quines actuacions mèdiques consent que se li realitzin i quines
rebutja. Ha de ser consensuat per ambdues parts, la
mare i l’equip obstètric i pediàtric.
Algunes mares ens expliquen les seves experiències
de part hospitalari. Expliquen que no s’hi van sentir a
gust, d’una banda pel context: la maquinària hospitalària, el monitoratge constant per a mesurar les constants del nadó, les contraccions uterines, la via que
t’obren per protocol, la sala de dilatació a on hi passes
molt de temps, amb la sola opció d’una acompanyant.
D’altra banda, per la relació que s’estableix entre ella i
els professionals: es descriu com a una situació desigual, que et col·loca en una posició de malalta, sense
capacitat de decidir, fet que en molts casos et fa sentir
humiliada.
Per contra, algunes dones expliquen la seva experiència de part natural a casa. Les experiències que
s’expliquen són molt positives. Parlem del paper d’una
doula, persona encarregada d’acompanyar-te emocio-
90
nal i logísticament durant el procés d’embaràs, part i
post-part.
Sense adonar-nos-en han passat les hores volant entre
tanta complicitat. Ha arribat l’hora de fer el tancament.
S’apaguen els llums i es projecta un vídeo sobre el
part. Sobre la tendresa d’un naixement, la intimitat que
sorgeix d’unes persones que s’abracen per primer cop,
sobre la força de la vida, sobre la força de les dones,
sobre la necessitat de tornar a apoderar-nos d’un
moment tan nostre i tan màgic, que ens ha estat pres
en nom de la nostra seguretat, en nom d’una ciència
patriarcal i paternalista.
5.5. BIBLIOGRAFIA
Fuentes, caballeros, M.(2005). Mujeres y salud
desde el sur. Madrid: Icaria.
Rodriganyez, Casilda.(2000) Pariremos con placer.
Madrid: Crimentales.
Valls, Carme. (2012) Mujeres Invisibles. Barcelona:
Debolsillo.
91
92
6. TALLER D’AUTOESTIMA
Índex
6.1. Estructura i desenvolupament del taller
6.2. Crònica
6.3. Bibliografia
6.4. Annex
93
Sabem que haver fet un taller específic d’autoestima
pot donar a entendre que és una qüestió amb un inici
i un final, que és un tema tractat un dia puntual i que
després queda tancat en un calaix. Volem aclarir que
no és així, que per nosaltres l’autoestima va ser i és un
tema transversal, del cicle i de les nostres vides. És un
pilar fonamental sobre el qual construir el nostre dia
a dia i és quelcom que no s’ha d’oblidar, menystenir o
deixar de treballar mai.
Aquest taller està enfocat des d’una perspectiva crítica,
psicosocial i feminista i està preparat per l’Arantxa;
psicòloga en formació de teràpia Gestalt amb experiència en facilitació de tallers d’autoestima per a dones,
activista feminista i en salut mental crítica que defensa
que l’autoestima és clau en la nostra vida quotidiana i
ens afecta en el nostre dia a dia.
El taller es va dur a terme pensat com un espai de
construcció col·lectiva, tenint molt en compte que
totes n’hem de tenir cura, respectant les opinions,
vivències i experiències de totes sense jutjar-nos. La
durada aproximada va ser d’unes dues hores.
6.1. ESTRUCTURA I DESENVOLUPAMENT DEL TALLER
Presentació
Comencem amb una breu presentació de cadascuna,
dient el nom i responent a les preguntes fetes per
l’Arantxa: Què n’esperes del taller? Què et ve al cap quan
escoltes la paraula “autoestima”?
Dinàmica corporal
Per entrar en calor comencem a caminar per l’espai
despertant, sentint el cos, relaxant-nos, estant presents
i connectant amb els sentits, amb l’espai i interactuant
amb les companyes.
Es proposa la pregunta què t’agrada de tu mateixa? en
el sentit més ampli possible: valors, capacitats, habilitats, formes de pensar, sentir, viure, de personalitat,
físiques... Cadascuna s’atura davant d’una altra i ho
94
comparteixen. Seguidament, es comparteix amb el
grup com si ho deixéssim anar a l’aire.
Parem, tanquem els ulls i ens fixem en com ens
sentim. Què ens ha passat?
Finalment posem en comú com hem viscut l’experiència: vergonya, no saber què dir, dificultat per identificar
allò que ens agrada de nosaltres mateixes...
Treball de reflexió
Ens repartim per l’espai en petits grups. Cada grup
té una targeta amb grups de 2 o 3 conceptes sobre
els que hi donarem voltes tot preguntant-nos: quina
relació tenen aquests conceptes amb l’autoestima, des de
les nostres pròpies experiències, vivències i coneixements?
Quines estratègies i recursos personals i col·lectius tenim
per treballar l’autoestima?
Conceptes:
- Independència / Autonomia / Soledat
- Autoconeixement / Identitat / Valors i normes socials
- Cures / Respecte / Confiança / Responsabilitat
- Necessitats / Desitjos / Plaer
- Empoderament / Llibertat
- Solidaritat / Recolzament mutu
Posada en comú i debat
Cada grup intenta exposar de manera més o menys
esquemàtica les idees i opinions que han anat sortint
durant la dinàmica de reflexió i se’n genera un debat.
Algunes de les idees principals que surten en el debat
són les següents:
- L’autoestima té a veure amb l’autoconeixement i tant
l’una com l’altra són eines de transformació.
- L’autoconcepte i la construcció de la identitat estan
directament relacionades amb la construcció social del
gènere i els valors de la normativitat heteropatriarcal
dominant. És molt important ser protagonista de la
pròpia vida, tenint en compte les pròpies necessitats,
95
desitjos i objectius i entenent la responsabilitat com
una forma de reapropiar-se del control de les decisions
d’una mateixa.
- Hem d’entendre l’autogestió de la salut com una eina
d’autocura i de la sexoafectivitat.
- El recolzament mutu i el reconeixement són la base
per a empoderar-se.
- L’autonomia està en conflicte amb el sistema de
cures, s’ha de trobar la manera d’equilibrar l’endins/
enfora d’una mateixa.
- És molt important trobar un espai de soledat propi.
- Algunes estratègies i recursos:
· Escoltar-te
· Posar límits, aprendre a dir que no
· Conèixer-te millor
· Ser conscient del que ens oprimeix
· Escriure un diari com a espai propi
· Identificar judicis interns i pors per a poder-los treballar
· Dedicar-te temps i espai (què vols, què t’agrada)
· Experimentar amb diferents rols (autoconeixement
relacional: entendre’s a un mateix en relació als
altres)
· Connectar amb el cos
· Acceptació, posant atenció a les comparacions i a
la normativitat social
· Identificar necessitats
· No privar-te del plaer
· Posar-te objectius clars i concrets
Valoració i tancament corporal
Petita roda per comentar què s’enduu cadascuna del
taller i si ha quedat alguna cosa per treballar. Després
fem el tancament tot caminant per l’espai deixant-nos
anar com cada una necessiti i acabem amb una dutxa de
massatges en grups: per parelles ens cuidem l’un a l’altre
tot fent-nos un massatge com si ens estiguéssim ensabonant; com si l’aigua llisqués per la pell i, finalment, com
si fóssim una tovallola que asseca el cos de l’altre.
96
6.2. CRÒNICA
Torna a ser diumenge i la Gordi es torna a omplir de
persones que van arribant benvingudes i expectants.
Aquesta vegada som unes vint-i-cinc, joves i mares, és
un dia especial. Com que després tractarem la menopausa, hem convidat a les nostres mares per a gaudir
de la seva experiència i el resultat és una intergeneracionalitat màgica.
L’ambient s’està gestant. S’augura riquesa en l’intercanvi d’experiències i el discurs a generar. Està entre
nosaltres l’Arantxa, que amb la seva saviesa ve a
oferir-nos la cura i dinamització del taller. Una estona de reflexió col·lectiva sobre aquell constructe tant
llunyà com proper, que denominem a u t o e s t i m a.
Comença suscitant que l’abordarem des d’un enfoc
psicosocial -doncs no volem oblidar el sistema políticoeconòmic que ens envolta-, i feminista -volem seguir
reflexionant sobre la construcció social del gènere-.
Fet. Comencem!
L’Arantxa ens pregunta; Què és el primer que ens ve
al cap [al cor] quan sentim la paraula Autoestima?- I
plouen les paraules, acompanyant la roda de presentacions circular: Identitat, com ens afecta el que ens
passa, cansada, transversal – Present en molts àmbits,
origen/causa de moltes coses, no acabar-nos de creure
les capacitats que tenim, necessària/essencial, interna.
I aquí deixem les idees, per llançar-nos al moviment.
Ens aixequem, i comencem a caminar per l’espai, lliures, des-mecanitzant el cos. Se’ns convida a interactuar
entre nosaltres. Mirades, complicitats, timideses, atreviments. En una estona, es tracta de compartir amb
algú un tret propi que ens agradi de nosaltres mateixes. Joves i mares es troben, s’ajunten i se separen,
compartint-se i descobrint-se. Se’ns fa una experiència
bonica i sentida; l’ambient ho propicia. I de cop: dir-ho
en veu alta. Se sent una coral a diferents veus, declarant el més autèntic d’elles.
Per a moltes semblaria com si de cop i volta, haguessim comprès l’essència de l’autoestima per primera
vegada, després de tantes vegades d’haver mencionat
la paraula sense ser-ne conscients. Tanquem els ulls i
97
se’ns convida a dir en veu alta una paraula que pugui
expressar com ens sentim. Altre cop la coral fantàstica
i les orelles i el cor gaudeixen sense mirar.
En cercle, compartim. Compartim que estem travessades per la vergonya quan diem com som. Que el més
difícil per algunes és el treball intern de construir-se a
si mateixes, i que al capdavall som, masses vegades,
el que ens han fet creure que estava bé que fóssim.
Què deuen amagar els trets que ens agraden de
nosaltres mateixes? Quin rol juga la societat en dir-nos
quins valors ens fan millors? Ha començat de ple la
reflexió col·lectiva sobre l’autoestima.
Del bonic centre de reflexions compartides que hem
creat, passem a descentralitzar-nos en petits grupets.
Escollim el grup en funció de la dimensió de l’autoestima que més suggerent ens sembli:
- Independència / Autonomia / Soledat
- Autoconeixement / Identitat / Valors i normes socials
- Cures / Respecte / Confiança / Responsabilitat
- Necessitats / Desitjos / Plaer
- Empoderament / Llibertat
- Solidaritat / Recolzament mutu
En grupets compartim tot allò que pensem i sentim
dins la multidimensionalitat de l’estimar-se. I es van
generant preguntes, respostes comunes, diversitats en
el viure cada cosa, es destapen pors, veritats, savieses.
Cada petit grup reflexiona sobre les ESTRATÈGIES i
els RECURSOS que tenim per treballar l’autoestima de
cadascuna. I en acabat, tornem al centre, i les compartim:
Escoltar-me. Posar límits. Aprendre a dir que no. No
és gratuït ser lliure, no t’ho regalen. Conèixer-me. Ser
conscient del que m’oprimeix. Fer un diari personal
on plasmar la pròpia història (què visc, com ho visc,
centrar l’atenció en mi). Deixar-ho per escrit per poder
recordar i descobrir sempre què sentia fa un temps.
Tenir cura de l’espai propi. Procurar-lo. Dedicar-me
temps. Identificar judicis interns, pors. Saber què
m’agrada, saber què vull.
Experimentar i atrevir-me a fer diferents rols. Fugir del
rol de tenir cura. Autoconeixement relacional, enten-
98
dre’m en relació als altres. Buscar miralls, contramiralls. Connectar amb el meu cos i la meva postura.
Acceptar-me i estar atenta a les comparacions i a la
normativitat social. Combatre l’origen familiar d’algunes cabòries, pilars on m’he construït. Identificar
les meves necessitats. Donar-me permís per al plaer.
També per a la solitud quan em ve de gust. Dir que
sí quan ho vull. Marcar-me objectius petits, concrets.
Empoderar-me. No esperar que ningú ompli els meus
buits.
I després, entre abraçades, crits, salts, silencis i somriures, tanquem el teló d’aquesta escena on hem estat
protagonistes. L’escena veritable, però, és la nostra vida,
i el guió de la protagonista està per escriure...
6.3. BIBLIOGRAFIA
Lagarde y de los Ríos, M. (2000). Claves feministas
para la autoestima de las mujeres. Madrid: Editorial
Horas y horas.
[en línia] http://www.mujerpalabra.net/
frases/?p=462 (La Soledad y la desolación de Marcela
Lagarde).
99
6.4. ANNEX: TEXTOS I POEMES
“La autonomía requiere convertir la soledad en un estado
placentero, de goce, de creatividad, con posibilidad de
pensamiento, de duda, de meditación, de reflexión”
Fragment de La Soledad i la desolación
de Marcela Lagarde
“Pues este recinto cerrado que parece constituir la persona
lo podemos pensar como lo más viviente; allá en el fondo
último de nuestra soledad reside como un punto, algo
simple, pero solidario de todo el resto, y desde ese mismo
lugar nunca nos sentimos enteramente solas. Sabemos
que existen otras ‘alguien’ como nosotras, otra ‘una’ como
nosotras”.
Fragment de Persona y democracia
de María Zambrano
Amor y disidencia
Creo en mi misma.
Soy dueña de mi cuerpo,
soy dueña de mis sueños.
Mi patrimonio comienza y termina en la geografía de mi
piel.
Me hago cargo de mi misma.
Hay vida antes de la muerte y la quiero toda para mí.
Me podréis dejar sin techo, sin comida y sin salario
pero encontraré nuevos cobijos.
Tal vez, por un momento, disfrutaré del goce de estar
triste mientras llega la alegría, esa chispa que dilata cada
músculo de mi rostro, ensancha mis pulmones y que me
pertenece.
Tomo el poder de mis sentidos y desconecto del terrorismo mediático que me dice que sobro, que no cuento,
que estoy en deuda.
100
Mi territorio no será colonizado.
Tengo un cuerpo vivo y experto que tiembla con la
caricia de mi propia mano, que brilla con la sonrisa de
quienes amo, que centellea con el sabor del pan caliente.
Declaro mi estado de rebeldía contra la mafia que
gobierna el mundo y contra los dueños del dinero que los
mantienen.
Declaro mi estado de rebeldía contra ese dios, creado a
la imagen y semejanza de los hombres del poder, una coartada de desigualdad y de violencia, cuyo paraíso no es otro
que las cajas de caudales donde guardan sus botines.
Me quiero por encima de todas las cosas.
Cada mañana reúno lucidez y energía para saludar a
la desdicha, esa amiga incómoda que subraya los beneficios del amor, de la risa, de la ternura.
No me voy a rendir, no nos rindamos.
Hagamos planes para estos tiempos de guerra.
Usemos nuestros sentidos para subvertir la mentira en la
que nos encierran, los velos con los que nos separan.
Nos atacan con bombas de pánico, bombas mediáticas,
bombas retardadas, bombas de luz negra que nacen en
fábricas lejanas y distribuyen en sus templos del consumo
fugaz.
Respondamos con nuestras armas. Lo aprendí de las
mujeres de mi genealogía:
queremos pan pero también queremos rosas.
Pongamos en pie cada segundo el mundo que soñamos.
Podrán arruinar los hogares, las escuelas, vaciar los
hospitales, contaminar los ríos y llenar de burbujas brillantes los centros comerciales pero no podrán modificar la
geografía de mis sentidos, las ganas de seguir viva que
me alumbran cada día y esta curiosidad inmensa que me
mantienen alerta.
Creo en mi misma.
También esta noche y más que nunca:
Amor y disidencia
Amor y disidencia
de Llum Quiñonero
101
“La abuela me enseña que el saber no se enseña,
que lo segrega el mundo, que es antes corporal
que intelectual”
Natalia Izquierdo López
102
7. TALLER SOBRE LA MENOPAUSA
Índex
7.1. Introducció: particularitats dins del Cicle de Salut
de les Dones (i les persones que l’envolten)
7.2. Objectius
7.3. Guió-proposta
7.4. Continguts:
a) Mapa dels determinants de salut en la
menopausa
b) Resum de la fisiologia de la menopausa
c) Resum del tractament de la menopausa en la
medicina convencional.
d) Tractaments alternatius als de la medicina
convencional
e) Alimentació i menopausa: receptes per
compartir.
f) Textos interessants per obrir debat
7.5. Bibliografia
7.6. Crònica
103
7.1. INTRODUCCIÓ
Particularitats dins del Cicle de Salut de les Dones (i les
persones que l’envolten)
Per aquest taller vam pensar que ens agradaria poder
comptar amb dones de la generació de les nostres
mares i àvies. Amb qui millor que elles podíem
compartir reflexions i experiències al voltant de la
menopausa? En aquest taller pensàvem que les joves
havíem de cedir la veu a les nostres mares perquè
elles ens anessin guiant en reflexions i experiències,
sense que això volgués dir que nosaltres, més
petites en edat i sense aquest saber acumulat,
no donéssim els nostres punts de vista sobre els
temes a parlar. Aquest mateix dia també es va fer
el Taller d’Autoestima de 16-18 h i, per això, el taller
de menopausa es va plantejar amb una durada de
dues hores (18-20 h). El motiu pel qual es van ajuntar
aquestes dues temàtiques va ser més per qüestions
logístiques d’organització del temps que no pas pel
contingut dels tallers. Creiem que l’autoestima va ser
un aspecte transversal en totes les sessions i teníem
ganes d’explicitar i deixar per escrit que no creiem que
l’autoestima de les dones sigui més baixa en aquesta
època de la vida, ans al contrari, i l’experiència, una
vegada més, va trencar amb els tòpics socials.
7.2. OBJECTIUS DEL TALLER
Compartir experiències
Per aquest motiu destaquem la importància de la
pluralitat en els rols de les participants: dones abans,
durant i després de la menopausa i les persones que
l’envolten (família, metge, etc.). Nosaltres vam convidar especialment a les nostres mares i a les nostres
àvies. També a la Marta, a la Júlia i a la Dolors, per tal
que amb la seva experiència de metgesses i dones
poguessin enriquir el debat col·lectiu.
Tractar els continguts següents:
- Menopausa: concepte i fisiologia
- Societat: estigmes, rols, capitalisme
104
- Emocions en aquesta etapa de la vida
- Teràpia hormonal substitutòria, alternatives naturals,
cures (enteses com a “el fet de cuidar i cuidar-se”)
- Perspectives històriques i culturals diverses entorn a
la menopausa.
7.3. GUIÓ-PROPOSTA (2h)
Presentació
(15 minuts)
- Presentació del col·lectiu i explicació de la dinàmica
del taller.
- Presentació de les participants, encarada a compartir:
· Quin rol juguem a nivell personal en la vivència de la
menopausa?
· Quina paraula resumeix el primer que ens ve al cap en
sentir ‘menopausa’?
Contextualitzant
(30 minuts)
- Fem pluja d’idees sobre tot allò que sabem sobre la
menopausa des d’una perspectiva cos-ment-ànima.
Ho anirem recollint en un mural tipus determinants de
la salut. (Continguts a)
- Expliquem breument la fisiologia del procés menopàusic. (Continguts b)
Teràpia hormonal substitutiva (THS) i alternatives (15
minuts)
- La Júlia, com a metgessa de família, ens explica la
seva perspectiva del tractament i acompanyament de
la menopausa. (Continguts c i d)
- Compartim alternatives per a l’acompanyament de la
menopausa. Repartim receptes. (Continguts e)
Compartir experiències
(30 minuts)
Si cal, repartim cartolines amb textos inspiradors que
105
obrin debat. (Continguts f)
Projeccions/diapositives de diferents perspectives de
la menopausa en la història i en el món5
7.4. CONTINGUTS
Durant el taller de menopausa vam recórrer per diferents tipus de continguts ( un ventall de mirades des
de diferents punts de vista ) al fenomen que coneixem
com a menopausa per poder fer-nos una idea més
completa del que això significa a les nostres vides.
Les idees transmeses per les diferents persones que
dinamitzaven, així com per la resta de dones que ens
vam reunir aquell diumenge a la tarda a la Gordi,
anaven acompanyades de vivències i experiències que
enriquien el creixement i eixamplaven encara més les
mirades.
[5] Nosaltres no
vam tenir temps
de fer aquest
últim punt però
el deixem aquí
com a proposta!
[6] veure
pàg.107
Primer, vam començar analitzant el context en el que
les dones actualment travessem la menopausa. Per
copsar que tot està interrelacionat, vam fer un mapa
de determinants de salut entre totes.
a) Mapa6 dels determinants de la salut en la menopausa:
Aquest esquema concèntric ens ajuda a plasmar els
diferents factors que determinen la salut i, en el nostre
cas concret, la menopausa. Permet tenir consciència
de com uns determinants són al mateix temps condicionats per aquells on queden inserits. Per exemple,
copsar de quina manera el nostre estil de vida individual ve condicionat pel nostre entorn socioeconòmic
que és una esfera molt més difícil d’abordar a nivell
personal. Durant aquella part del taller vam fer una
pluja d’idees de tot allò que volíem compartir al voltant
de la menopausa i van aflorar moltes idees interessants que anàvem col·locant a cada centre en funció
del contingut al qual fessin referència (per exemple,
anuncis televisius a l’esfera més gran, al sistema socioeconòmic).
Aquest esquema permet, al mateix temps, desglossar les diferents esferes d’acció i de lluita. El fruit va
106
ser una estona molt profitosa i estimulant, on va ser
possible relacionar idees comunes i enriquir-se amb
les divergències.
En el procés de preparació del taller, amb ànsia d’escoltar aquelles que sí que han viscut aquesta etapa de
la vida, vam assistir a una xerrada sobre la menopausa
a Ca la Dona, un espai de trobada i de reflexió política
entre dones, amb anys de trajectòria. Establir xarxa és
un plaer que vam descobrir una vegada més. Compartim algunes reflexions d’aquella tarda.
Reflexions compartides dins la xerrada de Ca la Dona:
No és menopausa, és capitalisme.
Amb Júlia Ojuel, metgessa de família a la Salut de
Badalona.
- Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en el consum de remeis “falsament” naturals i
preventius (Densia Danone, soja transgènica, etc). La
publicitat té missatges clars: “la dona ha de ser com
abans” “no fer-se gran, no tenir arrugues, tenir els
107
ossos forts”. La menopausa recentment ha esdevingut
una gran font d’ingressos per la indústria alimentària i
farmacèutica.
- Les dones d’avui en dia vivim la meitat de la nostra
vida sense la regla, uns 40 anys. És que la menopausa
no és una una etapa pròpia i essencial de les nostres
vides?
- Remarquem la medicalització i patologització de la
menopausa, l’osteoporosi, el desànim i la tristesa.
- Observem el rol de gènere acusat. Les dobles i terceres jornades de les dones. L’augment d’obligacions en
l’àmbit laboral i el domèstic, que provoquen un cansament acumulat que ja no pot amagar-se al final de la
vida.
- Teràpia hormonal substitutiva: un cop més la medicina mostra dos errors fonamentals:
1) la manca d’esperit crític amb els protocols que ha
anat implantant.
2) l’ambició, manifestada en el conflicte d’interessos
que l’enganxa a la indústria farmacèutica.
b) Resum de la fisiologia de la menopausa:
Després de situar-nos en un context històric, social,
cultural i econòmic concret, vam començar a explicar
el procés fisiològic de la menopausa per poder, així,
conèixer-nos millor i tenir més informació dels canvis
que el nostre cos experimenta al llarg de la vida.
Adéu al cicle, adéu als estrògens
La paraula menopausa (mens - paus) deriva del grec i
significa “la fi de la menstruació”. És un procés fisiològic propi de l’envelliment natural de la dona i consisteix en la davallada de la producció d’hormones sexuals (primer de progesterona I, més tard, d’estrògens).
L’ovari va perdent capacitat fol·licular (té un nombre
finit de fol·licles que produeixen estrògens). L’ovari
també s’atrofia com el cos sencer amb els anys, fet pel
108
qual es parla de “fallada ovàrica”. Com a conseqüència,
les hormones estimulants del sistema nerviós central
(FSH en primer lloc i després LH) augmenten dràsticament com a l’etapa pre-menstrual; la dona deixa de
tenir el cicle menstrual.
Quan
Això es produeix al voltant dels 50 anys, tot i que
el procés de transició pot durar 4 anys (un 10% de
les dones no passen el procés de transició). Quan la
menopausa es dóna abans dels 40 anys es parla de
menopausa precoç i pot estar causada de manera
natural o iatrogènica (intervenció quirúrgica on s’extreuen els ovaris, quimio i radioteràpia). L’edat de la
menopausa ve determinada in útero, tot i que pot estar
influenciada per l’envelliment prematur (tabaquisme,
síndrome de Down) que l’avança.
Com
Durant la perimenopausa (període previ a la menopausa) es van fent curts els cicles menstruals (21-14 dies) i
al mateix temps es poden alternar períodes d’amenorrea (absència de menstruació). Generalment el sagnat
és més abundant pel fet que s’atura la producció de
progesterona però encara no la d’estrògens, que fan
proliferar l’endometri de manera exagerada. Als 12
mesos d’estar sense regla podem dir que ja no tornarà.
Aquest procés es manifesta al cos en forma, bàsicament, de tres fenòmens a curt plaç:
1) Fogots i suors (el 85% de les dones els tenen segons
la medicina convencional, en confrontació amb autores com Carme Valls que afirmen que només en pateixen el 30% de dones occidentals).
A causa del descontrol del sistema neurovegetatiu que
no regula la vasodilatació i la vasoconstricció. També
possiblement degut a què les hormones hipotalàmiques estan elevades (FSH i LH).
*Factors culturals: Al Japó no hi ha cap terme per
definir aquesta manifestació.
109
2) Sequedat vaginal (que pot causar dolor al mantenir
relacions sexuals) + infeccions urinàries i vaginals.
A causa de la baixada d’estrògens (la mucosa vaginal i
urinària té receptors estrogènics).
El dolor en les relacions sexuals (disparèunia) per
sequedat pot ser invisibilitzada.
[7] Font: THS,
guía de atención
primaria, Sally
Hope, Margaret
Rees, Janet Brockie (2000)
3) Inestabilitat de l’humor i l’estat d’ànim”disminució
de la libido”.
A causa d’aspectes psicosocials i de l’aturada del cicle
hormonal.
*Factors culturals: Diferència abismal entre dones
nord-americanes i dones japoneses. (Estil de vida,
tolerància al dolor, formes de relació, masclisme,
expressió de les emocions, somatització etc. )
Conseqüències més a llarg termini
La davallada d’estrògens té alguns efectes en el cos de
la dona madura, que són totalment naturals però que
amb l’augment de l’esperança de vida han pres més
‘importància’.
1) Efectes cardiovasculars. Es triplica el risc d’ateroesclerosi (obstrucció d’artèries).
Perquè els estrògens són vasodilatadors i evitaven la
formació de trombosi, és a dir eren càrdioprotectors.
2) Osteoporosi. Desequilibri entre la formació i resorció de l’os que els estrògens regulaven. La balança
es decanta a favor de la resorció tot disminuint així la
densitat òssia, amb el conseqüent augment de la fragilitat dels ossos.
*Factors culturals i genètics: les dones caucàsiques
perden més massa òssia, que les de pell negra.
c) Resum del tractament de la menopausa en la medicina convencional7:
El tercer punt del contingut sobre menopausa va orien-
110
tat a conèixer els diferents tractaments que des de la
medicina convencional se’ns ofereixen per disminuir
aquets fenòmens que, com ja hem dit, són propis del
mateix procés fisiològic de la menopausa, però que la
seva aparició, intensitat i durada varien molt entre les
diferents dones.
En la perimenopausa, les hemorràgies abundants
poden tractar-se eficaçment amb progesterona natural
durant 14 dies del cicle (2a meitat).
En la menopausa: L’objectiu del tractament farmacològic que recepten els metges és atenuar els símptomes
que ja hem mencionat. El que es pretén és substituir
els estrògens que han caigut de manera natural per
estrògens artificials, per evitar tots els efectes esmentats.
La teràpia hormonal substitutòria (THS)
Consisteix en Estrògens + Progestàgens durant el
mínim temps possible per evitar efectes adversos. Hi
ha diferents vies d’administració:
- oral
- pegat
- local (vaginal)
- dèrmica, gel
- implants
- DIU amb levonogestrel (progestàgen)
Beneficis/riscos de la THS:
Beneficis: És efectiva per disminuir els sofocs, la suor
i la sequedat vaginal. Disminueix, a llarg termini, la
incidència de malaltia càrdio vascular, l’osteoporosi
(només si és de llarga durada) i el càncer de còlon.
Millora els símptomes que són causats per la baixada
natural d’estrògens.
Riscos: És perjudicial, a llarg termini, perquè augmenta
el risc de càncer de mama, augmenta el risc de tromboembolisme venós i el càncer d’endometri. Com que
els càncers de mama i d’endometri són estrògenodependents. Els progestàgens són protrombòtics.
111
Contraindicacions:
- antecedents familiars o personals de càncer de
mama, endometri, ovari de tipus endometrioide
- malaltia hepàtica
- sagnat vaginal
- tromboembolisme venós
Efectes secundaris (causa principal d’abandonament
del tractament < 1mes):
- sagnats vaginals
- augment de pes
- mal de cap
- tensió mamària els primers 4-6 mesos (causada
pels estrògens i els progestàgens)
- nàusees (estrògens via oral)
- rampes
- símptomes típics del síndrome premenstrual
- dolor d’esquena
- dolor pèlvic
- depressió i alteració de l’estat d’ànim
d) Tractaments alternatius a la teràpia hormonal substitutòria:
Després d’explicar en què consisteix la THS, trobàvem
important recalcar i emfatitzar en d’altres mesures
sobretot centrades en les accions preventives i l’alimentació, que també es poden utilitzar per a tractar els
malestars (o símptomes) derivats de la menopausa.
Pensem que en la societat actual hi ha una tendència
preocupant a la medicalització de cada cop més àmbits
de les nostres vides i és per això que defensem la
importància de tornar (o seguir) transmetent el poder
de la prevenció i l’alimentació en la nostra salut així
com revalorar i legitimitzar el saber popular.
Pels sofocs i la suor:
- altres fàrmacs que no són hormones (betabloquejants, clonidina: simpaticomimètics).
- accions preventives: evitar els estímuls (alimentació, calor, estrés), vestir amb roba de cotó i ben
ampla, dormir amb poca roba, fer exercici amb
regularitat.
112
- alimentació: no beure cafè ni alcohol. Menjar
cereals integrals, llegums i vegetals que continguin
fitoestrògens (isoflavonas, lignans) que són estrògens dèbils.
- Oli d’Onagra (Oenothera brennis) Infusió de sàlvia
i lúpul.
Per la sequedat vaginal i les infeccions:
- fàrmacs: lubricant, crema hidratant vaginal.
- alimentació: perles d’onagre (3 al dia), oli de
germen de blat (2 o 3 cullerades al dia) i oli d’oliva.
- Remeis casolans per la sequedat vaginal: Gel de
calèndula.
Per la inestabilitat emocional:
Suport mutu, grup de dones on tractar lliurement i
compartir aspectes com: la por a envellir, el patriarcat
i els rols de gènere, el cansament i la somatització de
sobrecàrrega amb dobles i triples jornades, les relacions fracassades, els problemes laborals, els rols de
cura als pares envellits, la síndrome del niu buit, la
pèrdua de fertilitat, el sentiment d’inutilitat o de buidor
vocacional...
Pels efectes cardiovasculars:
- exercici físic
- alimentació: evitar greixos saturats, colesterol,
sal, moltes calories i menjar nous i oli d’oliva extra
verge
- no fumar
- moderar el consum d’alcohol
Per l’osteoporosi:
- altres fàrmacs (fosfonats)
- alimentació: deixar el cafè (no deixa absorbir bé el
calci!), la sal, l’alcohol, les proteïnes animals. Prendre aliments rics en calci *veure receptes
- No fumar
- Fer exercici físic contra-gravetat: córrer, caminar,
etc. La natació no és contra gravetat. És important
fer exercici físic durant tota la vida, des de la joventut fins a la vellesa, sempre adequat a cada persona.
113
I moltes alternatives més que sempre han existit i cal
recuperar del saber popular, així com les teràpies naturals, l’homeopatia, l’acupuntura...
e) Alimentació i menopausa: receptes per compartir
Quan vam compartir les alternatives (o complementàries) maneres de fer front als malestars, vam repartir
aquestes senzilles receptes:
Aliments rics en calci
Recomanació diària de 1500 mg: 1,5 g
1 got de llet (250 mg) equival a:
- 1 llauna de sardines (250 g)
- 5 taronges
- 2 grapats d’ametlles o d’avellanes
- 2 iogurts
- 225 g de verdura
- 12 figues seques
- 30 g de formatge manxec
- 70 g de formatge camembert
- 500 g de carxofes
- 200 g de cigrons
- 1 kg de pa
- 250 g de gambes
- 2 flams
- 6 magdalenes
- 250 g d’olives
- 2 cuajades
OLI ESSENCIAL D’ONAGRA (OENOTHERA BIENNIS L.)
Enotera / Bella de nit / Prímula / Herba del Burro
- Principis actius: àcids omega 6 i omega 3 (precursor
de les prostaglandines) i olis essencials.
- Úsos estrella: Propietats ginecològiques i circulatòries.
· Propietats ginecològiques:
En la menopausa: és reguladora de molèsties com
ara els fogots i la sequedat vaginal.
114
· Propietats circulatòries:
Es rica en omega 3, precursor de les prostaglandines. D’aquí s’extreu que tingui propietats en la circulació (vasodilatadores produïdes per les PG), control
de la tensió arterial de la coagulació sanguínia i la
freqüència cardíaca) i en l’obesitat i el sobrepès
(regulen el colesterol).
Favorables pels efectes cardiovasculars de la baixada d’estrògens en la menopausa.
· Contraindicacions: no prendre’n si tenim el colesterol baix. Interactua amb fàrmacs anticoagulants!
INFUSIÓ PER A VÉNCER ELS FAMOSOS FOGOTS DE
LA MENOPAUSA
Cocció de sàlvia i lúpul
- ½ litre d’aigua
- 1 grapat de sàlvia
- 1 grapat de fulles d’olivera
- 1 grapat de lúpul
Preparació
Bullim els tres ingredientes durant 5 minuts a foc lent
i els deixem reposar uns 10 minuts més. Després es
cola en un got de vidre.
Ús
Distribuïm la cocció en tres preses diàries, una abans
de cada menjar.
GEL DE CALÈNDULA PER EVITAR LA SEQUETAT
VAGINAL TÍPICA DE LA MENOPAUSA
Ingredients
- 25 g de vaselina
- 100 g d’oli de gèrmen de blat
- 4 flors de calèndula (o el seu equivalent si és seca)
115
Preparació
Cal posar la vaselina en un recipient al bany maria i,
quan es vagi desfent, se li afegegix l’oli de gèrmen
de blat i la calèndula (tant els pètals com el calze). Ha
d’estar uns 45 minuts a foc lent. Després, i abans que
es refredi i es solidifiqui la vaselina, cal colar-ho amb
una gasa.
Ús
[8] Valls, C.
(2008). Capítulo
VI: Dar vida
a los años. El
envejecimiento
medicalizado.
En Mujeres Invisibles. Madrid:
Debolsillo.
És aconsellable aplicar-ho després de realitzar uns
banys amb la cocció de milfulles, farigola i fulles de
noguera.
f) Textos interessants per obrir debat
Pensem que la crítica creativa i el debat son alguns
dels pilars per fomentar una salut autogestionada, és
per això que per amanir la tarda del taller de menopausa vam fer un recull de textos per llegir plegades i
seguir eixamplant mirades...
HISTÒRIA I CRÍTICA
Sobre la patologització:
“Lo que sí sabemos por estudios hechos en los huesos de
mujeres que murieron a finales del s.XIX o principios del
s.XX es que la mayoría de ellas no sufrían osteoporosis ni
enfermedades oseas descalcificantes.”8
“ ¿Qué es lo que sabían nuestras abuelas?(...) sabían escuc-
har su cuerpo y leer sus manifestaciones, por lo que no
utilizaban los medicamentos o las plantas medicinales si no
las necesitaban realmente.” 8
“En el siglo XIX, cuando por primera vez se empleó el
término <menopausa> para designar el climaterio, la
noción habitual sobre el síndrome menopáusico había
llegado a complicar enormemente los problemas que ineludiblemente debía afrontar la mujer de mediana edad.”8
116
“ A partir de los años 90, el mensaje cambió porque algu-
nos laboratorios farmacéuticos lanzaron un producto que
en aquel entonces parecía muy novedoso. Se trataba de la
administración de una hormona a través de un parche.(...)
Así que la estrategia publicitaria se diseñó basándose, más
o menos, en esta idea: “Tenemos que asociar la palabra
menopausia a dolor y envejecimiento; que todos los males
que surjan a partir de cierta edad sean debidos a la pérdida
de la menstruación” Ésta fue la estrategia publicitaria utilizada por algunas grandes multinacionales farmacéuticas
con la colaboración de los medios de comunicación”8
[9] Greer, G.
(1991). Introducción en El cambio.
Mujeres, vejez y
menopausa. Barcelona: Anagrama.
“El climaterio es un periodo misterioso, todavía rodeado
de siniestros mitos. Y en nada contribuye a aclararlo la
proliferación de definiciones inapelables de los Maestros
de la Menopausa, los profesionales masculinos que, con el
complaciente respaldo de las multinacionales farmacéuticas, se han forjado una lucrativa carrera gracias a una
experiencia que jamás tendrán que vivir.”9
“Es probable que los síntomas menopáusicos se estén agra-
vando objectivamente como fruto de las intervenciones
médicas premenopáusicas, en particular, la esterilización y
la histerectomía, y de las presiones que insisten en la necesidad de mantenerse joven, en forma y bella para seguir
siendo amada, así como por el efecto de las adicciones y la
contaminación ambiental.”8
“Las investigaciones sobre posibles contraindicaciones
ignoran importantes dolencias corrientes como las varices
y conceden exagerada atención al riesgo de cáncer.”9
Sobre la invisibilitat de la dona i l’efecte del patriarcat
en el cos:
“La irracional convicción de que la verdadera causa de
irritación o melancolía de la mujer madura estaba en el
útero, encubría eficazmente la incómoda posibilidad de
que quizá tuviera razones para protestar; a su vez, las
mujeres interiorizaban obedientemente su rabia, generando una desconcertante variedad de síntomas, muchos de
ellos producto de los horribles procedimientos intrusivos
117
empleados, que en ningún caso podían tener una verdadera función terapéutica.”9
“Muchas mujeres sólo al llegar al climaterio empiezan a
comprender hasta qué punto su vida ha sido una capitulación y cuán poco de cuanto les ha sucedido ha sido
realmente favorable para ellas. Algunas mujeres descubren
por primera vez que en realidad son pobres, dependientes,
inseguras y están solas.”9
“Tradicionalmente las mujeres no solían dar demasiada
importancia a la menopausia. Cuando eran ellas quienes
atendían los partos, las mujeres mayores eran frecuentemente testigos de la agonía y la muerte de las parturientas
y tenían motivos para congratularse de haber sobrevivido.
En caso necesario, se medicaban con simples preparados
de plantas, que variaban según las épocas del año.(...)
Cuando los profesionales masculinos se hicieron cargo de
la práctica médica no tardó en introducirse un inútil principio homogeneizador”. 9
ALEGRIA: donar vida als anys
“Siempre ha habido mujeres que se negaron a subirse al
carro de la eterna juventud y aceptaron seguir creciendo,
que supieron sortear el climaterio con un cierto grado de
independencia y dignidad, transformando sus vidas a fin
de crear un espacio donde acoger y dejar florecer su nueva
adultez.”9
“Lo que necesitan es tomar en sus manos el control de su
vida que ahora tienen a su alcance por defecto: el hecho
que nadie te quiera también significa que eres libre”9
BRUIXES
“Si el mundo nos tacha de viejas brujas, por qué no serlo.
Para qué sirve hacerse vieja si una no puede convertirse
en bruja y acumular poder espiritual, en lugar de poder
político y económico que como mujeres nos ha sido negado. Las brujas son descendientes de las sibilas y las santas;
118
su linaje es noble y ninguna mujer debe avergonzarse de
llamarse bruja. Aunque esto no significa que deba disfrazarse y dedicarse a farfullar conjuros sin sentido en sótanos
y criptas. Las indómitas brujas blancas viven al aire libre y
se codean con los estamentos inferiores.”9
EMOCIONS
“La serenidad y el aplomo no le vienen dados sin más a
la mujer posmenopáusica: tiene que luchar para alcanzarlos. Cuando finaliza la lucha, una mujer más joven quizás
interprete su nuevo estado como una muestra de agotamiento, pero en realidad es todo lo contrario. La mujer
dependiente está obligada a creer que sólo su torbellino de
pasión, miedo, rabia, expectación y desengaño es vida, y
que cuando deje de vivir atormentada por el deseo, la inseguridad, los celos y demás accesorios del amor romántico,
se quedará apagada y sin vida, como una cerilla usada.
Entre sus clamorosos sentimientos y los sentimientos de
la silenciosa, aparentemente retraída, mujer de más edad
dista la misma diferencia que existe entre la percepción del
mar visto por una persona que se bambolea en la superfície y la de quien se ha zambullido en sus profundidades
hasta sentir la muerte en la garganta.”9
“El amor de la mujer mayor no se dirige hacia sí misma,
ni en su imagen reflejada en los ojos de una amante; no
lo corrompe la necesidad. Es un sentimiento tan callado,
profundo y cálido de ternura que hace resplandecer cada
brizna de hierba y bendice el más insignificante insecto.
Incluye a quienes tienen derecho a él y también muchísimas
cosas más. Por nada del mundo quisiera no haberlo experimentado.”9
119
7.5. CRÒNICA
Després d’una estona distesa i relaxada que posa punt
i final al taller d’autoestima, tornem a posar-nos en
cercle, a activar els nostres cossos, les nostres mirades
de reconeixement mutu. Ara, però, no som exactament
les mateixes que fa unes hores, ara mateix ens mirem
i ens reconeixem en cadascuna de les aportacions i
les sensacions compartides en l’última estona de les
nostres vides comunes. Tenim així, un comú subtil des
del qual partir en el gran viatge a la menopausa. Arriben també dones disposades a incorporar-se a aquest
viatge de nou amb la motxilla ben plena d’experiències a compartir.
La Clara agafa el relleu de l’Arantxa, i ens introdueix
al taller. Per a moltes de nosaltres gairebé tot serà
nou a partir d’ara; per a moltes d’altres, les dones que
acumulen més experiència, la temàtica els sonarà ben
pròxima i propera. Aquesta diversitat ja queda palesa
a l’inici quan, una per una, anem destriant el primer
que ens ve al cap (i, per què no, al cor) quan sentim
la paraula menopausa: desconeguda, cansament,
energia, força, canvi, tranquil·la, experiència… Moltes
paraules i sentirs diversos impregnen la Gordíssima
aquesta tarda, provinents d’una trentena de dones.
Sentim que allò que estem vivint és extraordinari, únic
en la diversitat d’opinions, en la diversitat de maneres
d’arribar a un mateix port i entendre’ns en la complexitat de les nostres vides. Es respira molta experiència
acumulada i també energia vital preservada, renovada
malgrat tot i gràcies a tot.
Ara ja hem començat. Entre totes hem donat una
mica de nosaltres perquè el taller camini. L’imaginari
col·lectiu es comença a construir, a poc a poc... ara, a
partir dels determinats que, creiem i sentim, travessen la manera com vivim la menopausa. Parlem dels
estigmes que es difonen a través dels mitjans de
comunicació; de com la societat capitalista i patriarcal relega aquesta fase del cicle vital de les dones i la
desprestigia... però també compartim allò que la vida
ens ensenya en el nostre propi dia a dia, en la primera
persona d’aquelles dones que tenen la sort d’haver
arribat a aquesta part de les seves vides, i de com han
fet front, amb més o menys encert, a aquests estig-
120
mes. Les que no hi hem arribat quedem meravellades
de tot l’après per les nostres mares i àvies. Algunes de
nosaltres, les més joves en edat, ho hem viscut en la
convivència del dia a dia, en la segona persona de qui
se sent propera...
El que pot resultar implícit en la convivència, impacta
en ser escoltat en el parlar explícit de les protagonistes.
Un cop posades en context, ara que ja tenim un imaginari més gran i comú, entrem de la mà de la Júlia,
metgessa de família, a parlar sobre la teràpia hormonal substitutiva (THS). Escoltem juntes. Tot i que en la
diversitat hi ha persones que se senten més properes
a unes tendències que a d’altres, totes veiem la importància de compartir els sentirs per trencar la soledat i
l’aïllament a través de l’escolta i el suport mutu. Així,
després d’estar en silenci escoltant a la Júlia comencem, a poc a poc, a compartir experiències pròpies o
alienes (d’amigues, mares o àvies), conegudes en més
o menys profunditat, però totes elles impactants en la
seva mesura. N’hi ha que ens remouen molt; sobretot
aquelles que s’allunyen més de l’experiència viscuda
o, fins i tot, la contradiuen... I és que tanta dosi d’experiència comporta aquestes coses: els remeis d’unes
no van bé a les altres, i viceversa. Així, a mesura que
anem parlant, profunditzant en les experiències, explicitant el context, la forma de viure-les... ens adonem
que darrere de conclusions absolutes distants hi ha
reflexions properes, que ens permeten acariciar-nos
les unes a altres, sentir-nos a prop, juntes, fortes i
diverses.
Finalment, després del diàleg intens i enriquidor, la
Perna ens mostra l’altra cara de la moneda, formes
alternatives, tot i que minoritàries, d’entendre i tractar
la menopausa. I, en acabar, el silenci ens aclapara.
Seguiríem parlant durant hores però l’experiència
sembla que ens ha ensenyat que un bon final és
també important, així que entre aplaudiments i rialles:
acabem.
121
7.6. BIBLIOGRAFIA
Valls, C. (2008). Capítulo VI: Dar vida a los años. El
envejecimiento medicalizado. En Mujeres Invisibles.
Madrid: Debolsillo.
Greer, G. (1991). Introducción en El cambio. Mujeres, vejez y menopausa. Barcelona: Anagrama.
Hope, S.; Rees, M. & Brockie, J. (2000). THS, guía
de atención primaria. Barcelona: Masson.
122
8. TALLER SOBRE AFECCIONS GINECOLÒGIQUES I
REMEIS NATURALS
Índex
8.1.Descripció i estructura
- Afeccions ginecològiques
- Remeis naturals i fitoteràpia
8.2. Continguts:
- Síndrome pre-menstrual
- Dolors menstruals / Dismenorrea
- Regles irregulars i amenorrea
- Cistitis
- Candidiàsis
- Virus del Papil·loma Humà
8.3. Bibliografia
8.4. Annex
- Conte popular del Marroc
123
“Las brujas fueron quemadas porque sabían demasiado y
más tarde, la medicina arrinconó a las mujeres en funciones subalternas. Casi toda la ginecología se encuentra en
manos de hombres, que no tienen útero ni vagina, y se han
convertido en los nuevos sabios del área genital (...) es casi
un caricatura de la expropiación de sus cuerpos de que
han sido objeto las mujeres.”
Rita Nissim
124
Des del col·lectiu Salut entre Totxs, entenem la salut
d’una forma global, entenent a les persones i la seva
salut com a fruit de la unió i interconnexió de molts
factors, des d’aquells més físics, als psicològics i
emocionals, així com els socials, culturals i econòmics.
d’aquesta manera, quan parlem d’afeccions ginecològiques, les entenem com a expressions del nostre cos
davant estímuls o situacions amb les que ens trobem i
vivim. Situacions i estils de vida que d’alguna manera
ens fan mal i ens debiliten. Així. el nostre cos es manifesta. Ens sembla important indagar l’arrel, la causa
profunda de l’afecció ginecològica (de vegades és
complicat), però si més no és interessant plantejar-se
quin estil de vida portem i com repercuteix en la nostra
salut. Al mateix temps que plantegem estils de relació i
cura del nostre cos alternatives i més respectuoses.
Amb aquest taller us convidem a compartir les vostres
experiències envers aquest tema, amb l’objectiu
d’aprendre les unes de les altres, transmetre els coneixements que totes tenim i complementar-los. Empoderar-nos d’un tema que se’ns ha fet veure com a brut
i vergonyós, indigne d’ésser compartit. Compartim la
intenció de transmetre coneixements sobre formes
de prevenció i cura de les afeccions des de l’alimentació i la fitoteràpia, eines respectuoses amb el nostre
organisme. Ens trobem amb l’ànim de plantejar una
possible alternativa al desplegament farmacèutic de la
medicina convencional que, lluny d’atacar d’arrel els
problemes, ens pot debilitar i allunyar encara més de
la nostra salut.
8.1. DESCRIPCIÓ I ESTRUCTURA
Afeccions ginecològiques (2h)
Iniciem el taller amb una primera dinàmica enfocada
a compartir, en petit grup, les nostres experiències
envers les afeccions ginecològiques. Presentem cinc
grups d’afeccions ginecològiques (el “síndrome premenstrual, les regles irregulars o la amenorrea, la
candidiasi, la cistitis, i el virus del papil·loma humà) i
en funció de l’interès i l’experiència de cadascuna fem
grups per parlar-ne.
125
Des del col·lectiu proposem un guió amb preguntes
que fora bo que es parléssin: què és aquesta afecció?
Quines són les causes (físiques, psicoemocionals i
socials), símptomes i conseqüències? Quins són els
tractaments preventius i tractaments curatius?
També repartim unes targetes amb algunes informacions sobre cada afecció per a estimular el pensament.
Un cop cada grup ha treballat l’afecció en qüestió
passem a compartir i posar en comú entre totxs el
que s’ha elaborat. En aquest moment poden sorgir
dubtes que els grups petits no han sabut respondre, en
aquest cas com a col·lectiu intentem aclarir-los.
Remeis naturals i fitoteràpia (1h i mitja)
Després de parlar sobre què són les afeccions, quines
causes poden tenir i com ens afecten, ens semblava
important parlar sobre com ens podem cuidar d’una
forma respectuosa amb l’organisme per tal de prevenir que apareguin o per a eliminar-les un cop les
patim. Per a fer aquesta part vam comptar amb la col·
laboració de la Ma Jesús, que porta un herbolari des
de fa molts anys i és gran coneixedora de les propietats medicinals de les plantes i els aliments.
8.2. CONTINGUTS
A continuació trobareu la informació teòrica que vam
utilitzar per a preparar i realitzar el taller.
SÍNDROME PRE-MENSTRUAL
Què és?
Conjunt de canvis físics i emocionals que es poden
produir des de 4 a 14 dies abans de la menstruació,
durant la fase lútea o la premenstrual.
Símptomes
Físics: pits durs i sensibles, abdomen inflat, retenció
de líquids, dificultats per dormir, mals de cap, acné,
dolors lumbars, brots de cistitis, nàusees / vòmits.
126
Psicoemocionals: canvis més sobtats d’humor, irritabilitat.
Causes
Fisiques: la progesterona (hormona sexual molt
present durant la fase premenstrual) produeix retencions d’aigua i sal per part del ronyó. Això genera un
augment del pes corporal, una acumulació local de
líquid als pits, a l’abdomen i als membres inferiors.
Es postula que la causa pot venir d’una alteració en la
relació estrògen/progesteroma.
Estat del fetge: si no és bo, no podrà eliminar com cal
els estrògens, i això farà que tinguem més símptomes
(auto-intoxicació).
Psicosocials: la fase pre-menstrual es un període en
què ens endinsem progressivament al nostre mon
interior, tenim menys ganes de relacionar-nos. És
també un moment en què estem més sensibles i ens
costa més reprimir l’expressió de les nostres emocions
i necessitats, fet que ens pot conduir a un augment
dels conflictes en les nostres relacions. Es un moment
en que probablement afloraran conflictes silenciats en
altres fases del cicle. (Veure Taller Cicle Menstrual)
Tractaments preventius
Oli d’onagra: conté un tant per cent molt elevat d’àcid
gamma-linolénic (Omega 3), que contribueix a la
secreció d’una hormona que redueix els processos
inflamatoris. Així doncs, ajuda a reduir la retenció de
líquids, l’inflamació del ventre i els pits, les nàusees, estrenyiment, etc. Cal prendre càpsules d’onagra
abans de la menstruació d’acord a les indicacions del
prospecte.
Pel dolor de pits: augmentar la vitamina A, que actua
sobre la tensió mamària: pastanaga, all, ceba, llegums,
taronja, llimona, fruits oleaginosos com ara nous,
avellanes, ametlles o cacauets, olis vegetals. Evitar
el restrenyiment. No fatigar el fetge, amb menjars
pesants i tòxics (xocolata, alcohol, carns vermelles,
conservants i colorants).
Per la retenció de líquids: beure molta aigua, per
127
ajudar als ronyons amb la seva funció d’eliminació.
Deccoció de cua de cavall, 100 gr de planta seca per
litre d’aigua, deccoció durant 30 minuts. Prendre’n 2
tasses al dia.
Per a la regulació hormonal: infusions de sàlvia i calèndula durant els 7-10 dies anteriors a la menstruació
ajudaran a regular la secreció d’hormones.
Disminuir el consum de sucres d’eliminació ràpida
(melmelades, caramels, xocolata...) per evitar el fenomen de la hipoglucèmia, les fortes ganes de menjar
poden ser produïdes per una quantitat excessivament
baixa de sucre en sang.
Evitar prendre alcohol, cafè i té, estimulen la secreció d’insulina que redueix dràsticament la glucèmia
(concentració de glucosa lliure en sang).
DOLORS MENSTRUALS / DISMENORREA
Què és?
Procés que té lloc durant la menstruació. Són els
espasmes de l’úter a l’expulsar l’endometri que no ha
estat fecundat.
Símptomes
Dolor al baix ventre, a l’esquena, a les cames, nàusees,
mareig, cansament, cefalea.
Causes
Físiques: les contraccions del coll de l’úter poden
produir dolor com a conseqüència de tenir la zona
pèlvica tensionada i poc exercitada, també a conseqüència de patir estrenyiment.
Psicosocials: l’úter es un múscul que, per desconeixença, manca d’informació i de tabús, tenim molt poc
exercitat.
El ritme de vida tant exigent i accelerat no contempla
períodes de descans o disminució de l’estrès, com el
128
que les dones necessitem durant els primers dies de la
menstruació.
Tractaments preventius
Fitoteràpia: plantes antiespasmòdiques uterines (alleugen el dolor que produeixen les contraccions espasmòdiques de l’úter a l’expulsar l’endometri).
- Maria Lluïsa: infusió de fulles i flors
- Camamilla: infusió de les flors
- Melisa: Infusió de fulles i flors
- Artemisa: infusió de flors o l’arrel
- Sàlvia: infusió de fulles
- Orenga : infusió de fulles
- Julivert: infusió de fulles
- Calèndula: decocció de flors
- Milfulles: infusió de flors.
Totes es poden combinar en una mateixa infusió. Prendre 1 o 2 tasses d’infusió al dia (1 cullerada de planta
per tassa), de 4 a 6 dies abans de l’inici de la menstruació.
Exercicis per estimular la regió pèlvica:
- Ballar, salsa o dansa del ventre, o alguna altra
dansa que estimuli la regió pèlvica.
- Posicions de ioga : el nen, la pinça, la papallona, la
cobra (atenció! no fer les postures invertides, que
son aquelles en que el cor es troba situat més amunt
que el cap). Exercicis Aviva Steinerhttp://www.
revistabuenasalud.cl/wp-content/uploads/notasextra/
bsrev0208_yogalunar.pdf)
- Tenir orgasmes.
Tractaments curatius
Medicina convencional:
- Pastilla anticonceptiva: bloqueig de l’ovulació.
- Analgèsics antiinflamatoris.
Remeis naturals:
- Escalfor: aplicar alguna cosa calenta (bossa d’ai-
129
gua, coixinet de pinyols…) sobre la zona abdominal.
- Relaxació a través de la respiració.
REGLES IRREGULARS I AMENORREA
Què és?
Regles irregulars: alteracions del ritme del cicle menstrual
Quan la menstruació avança la seva aparició de 8 a 9
dies.
Quan la menstruació enredereix la seva aparició més
de 8 o 9 dies
Amenorrea: manca de menstruació durant almenys 3
mesos seguits. L’amenorrea primària es quan no s’ha
tingut mai la menstruació. L’amenorrea secundària es
quan s’ha retirat en un moment donat.
Causes
Físiques:
- Problemes en els òrgans sexuals (com els ovaris
poliquístics)
Durant l’adolescència: el cos necessita un període
per a equilibrar les hormones.
- Exercici físic intens i continuat: la meitat de les
dones que practiquen exercici físic intens tenen
amenorrea esportiva. Això es causat perquè fer
esport fa que disminueixi el pes i el percentatge
de grassa corporal. El greix és necessari per a que
el cos segregui estrògens, hormones directament
implicades en el cicle menstrual.
- Augment o pèrdua excessiva de pes.
- Deixar de prendre anticonceptius hormonals.
- Alteracions hormonals, com les que es produeixen
després del part i després d’avortar.
- Altres causes: estrenyiment, problemes circulatoris, hipotiroïdisme, alteracions metabòliques, hipertensió, colesterol alt.
130
Causes de les regles avançades:
- Ovulació precoç.
- A causa d’una insuficiència progestàgena. L’ovulació té lloc normalment, el que es redueix és la
segona fase.
- A causa d’un cicle anovulatori, poc freqüent.
[10] Prendre les
infusions durant
la setmana
prèvia a la menstruació.
Causes de les regles retardades:
- Ovulació tardana.
- Persistència del cos luti, amb la conseqüent formació d’un quist a l’ovari.
- Cicle anovulatori (ovari poliquístic).
Psicosocials:
- Desordres alimentaris.
- Estrés / nervis: moments de molta tensió.
- Xoc emocional: intensitat emocional, ja sigui per
positiu (viatge), o negatiu (pèrdua d’un ésser estimat).
- Canvis importants en l’alimentació.
Tractaments
Medicina convencional
Dependrà de la causa per la qual s’hagi originat la
regla irregular o l’amenorrea:
- Si és per causes orgàniques com els ovaris poliquístics, es recepten hormones anticonceptives i en
casos molt greus es pot tractar quirúrgicament.
- Tractament hormonal per regular regla: pastilles
anticonceptives.
- Tractament d’estimulació ovàrica, en cas de voler
quedar-se embarassada.
Remeis naturals
Plantes10 per a regular la secreció hormonal i plantes
emmenagogues, que tenen com a funció provocar o
regularitzar la menstruació:
131
- Artemisa: Infusió de flors i arrels. Deixar reposar
durant 10 minuts, beure 2 tasses al dia.
- Calèndula: decocció de flors. Prendre 1 o 2 infusions al dia durant una setmana abans de la que
hauria de venir la menstruació.
- Sàlvia: infusió d’una culleradeta de fulles.
2 tasses diàries.
- Llorer: infusió d’una culleradeta de fulles seques
par tassa. Dues tasses diàries.
- Julivert: decocció de 25 gr. D’arrel per mig litre
d’aigua durant 10 minuts. Prendre’n una tassa al dia.
Plantes relaxants del sistema nerviós
- Lavanda: una cullerada de postres de flors par
tassa, prendre 3 tasses al dia.
- Borratja: infusió d’una cullerada de fulles seques
per got d’aigua. Prendre’n 2 tasses al dia.
- Valeriana: infusió de 15 gr. d’arrel, que es deixen
reposar durant tota una nit.
- Melissa: infusió d’una cullerada de fulles seques en
un got d’aigua durant 15 minuts. Tres gots al dia.
- Til·la: infusió de mitja culleradeta de flors seques
per got d’aigua. Prendre 3 gots al dia.
- Herba de Sant Joan/ Hipèric: infusió d’una culleradeta de flors per tassa d’aigua. Prendre 2 tasses al dia.
CANDIDIASI
Què és?
La candida albicans és un fong de la família dels llevats.
Es troba en molts llocs en la naturalesa i també al nostre
organisme, en la vagina, l’estómac i els intestins. Per
tant, la càndida forma part de la flora vaginal juntament
amb altres bactèries. La candidiasi esdevé quan l’equilibri entre fongs i bacteris es trenca, i la població de càndides augmenta desproporcionadament.
Símptomes i conseqüències
Físics:
Per a les dones:
132
- Irritació, inflamació i picor a l’entrada de la vagina.
- Flux blanc amb olor semblant a la del llevat del pa
i amb una consistència com de formatge fresc de
grumolls.
- Dins la vagina (observació amb espècul) es veuen
filaments blancs.
- Paret de la vagina vermella, rugosa i irritada. El
fregament, (contacte sexual) augmenta la irritació,
produeix dolor i inflamació.
- Baixada de defenses – sensació de debilitat, cansament, probabilitat d’agafar més malalties.
[11] La manifestació de la candidiasi en homes
es molt menys
freqüent que en
les dones, tot i
així poden patirla i transmetre-la
sense presentar
símptomes.
Per als homes11:
- Picor al prepuci.
- Aparició de petits granets vermells, pel penis i els
testicles.
Psicosocials:
- Irritabilitat: a causa de la incomoditat que produeix la picor, la manca d’informació per resoldre el
problema, etc.
- Disminució de l’autoestima: per la vergonya, la
incomprensió i els tabús vers aquest tipus d’afeccions.
- Necessitat de compartir i sentir-te recolzada (implicació del/la company/a).
- Cansament i sensació d’“enfonsament”.
- Disminució del desig sexual.
Causes
Físiques:
- Una altra infecció.
- Alimentació desequilibrada, principalment amb
massa quantitat de sucres, farines refinades, conservants i colorants, carns hormonades i medicades i
llevats.
- Falta de son.
- Anèmia.
- Absorció de medicaments (antibiòtics). Els antibiòtics alteren l’equilibri de la flora vaginal i faciliten
l’excés de càndides.
- Absorció d’hormones (cortisona, anticonceptives...).
- Higiene vaginal amb productes no adequats, que
133
fan que es desequilibri la flora vaginal.
- Portar calces o roba de components sintètics i no
de cotó o materials més naturals.
- Dur peces de roba mullades o tenir humida la zona
genital per algún motiu.
Psicosocials:
- Estrès = baixada de defenses.
- Baixa autoestima, sexoafectivitat desplaent, poca autoafirmació.
- Mala alimentació, molt refinada (sucres i carbohidrats),
carn animal amb les hormones i medicació que acostumen a contenir.
Tractaments preventius
Remeis naturals
- Disminuir l’estrès i reforçar les defenses. Oli essencial d’equinàcea per a reforçar el sistema immunitari.
- Dur una alimentació baixa en índex glucèmic (és el
número que ens diu la biodisponibilitat de la glucosa que ens aporta cada aliment, per tant, si l’índex
és alt els nivells de glucosa en sang augmentaran).
Aquí pots trobar una taula d’índex glucèmic pera
cada aliment: http://www.montignac.com/es/. També
es pot seguir una dieta més estricta, pots trobar més
informació a: http://www.calacervera.com/.
- Higiene (de les dones): no abusar de dutxes vaginals perquè ens carreguem els bacteris que produeixen acidesa a la vagina. Hem de saber que la vagina
té els seus propis mecanismes de neteja (com el
flux) i no cal posar-hi sabó directament. Quan es va
al lavabo, sempre netejar-se de davant cap endarrere. Dur sempre calces de cotó i no deixar-se el
banyador mullat.
- Higiene (dels homes): netejar-se bé el prepuci
(abaixant la pell) abans de les relacions.
- Higiene post relacions (de les dones i els homes):
fer pipi i netejar-se els genitals amb aigua.
- Autoestima i acceptació.
- Relacions sexuals satisfactòries i igualitàries
- Pro-biòtics vaginals (si es creu que la sobre població es trobarà només a la vagina) o orals (si es creu
que la sobre població es trobarà també a l’estómac),
134
ja que l’augment de les bactèries va en detriment
del dels fongs.
- Evitar prendre antibiòtics, ja que eliminen part
dels bacteris de la flora vaginal, i per tant poden fer
augmentar la població de càndides.
- Vigilar amb els espermicides que poden aniquilar
la flora vaginal.
- Importància de cuidar la flora intestinal i vaginal
durant l’embaràs.
Tractaments curatius12
Medicina convencional
- Cremes o òvuls fungicides, d’ús local, que ataquen
a les càndides vaginals. No cal recepta.
· Pros: no es gaire agressiu, a curt termini dona
bon resultat.
· Contres: en els casos d’utilització repetida la
càndida desenvolupa resistència a aquest tractament, cada cop és menys sensible als seus efectes, i es pot cronificar.
- Comprimits orals, si es creu que el focus és digestiu. Normalment quan es donen moltes recaigudes
és que a l’estomac també hi ha sobrepoblació de
càndides (anomenat reservori intestinal) i cada cop
que anem al lavabo ens infectem novament. Els ha
de receptar un metge, són molt forts.
· Pros: actuen sobre l’arrel, en els casos d’un
reservori fort de càndides a l’estomac.
· Contres: si s’administren amb un mal diagnòstic,
es a dir quan realment el teu cos no ho necessita,
poden desequilibrar la flora intestinal.
[12] S’ha de
tractar la parella!
(ja que ella pot
ser qui faciliti
l’excés de càndides) / Pel que fa
a la relació entre
cicle menstrual i
candidiasi cada
dona és diferent,
n’hi ha de més
propenses a
agafar-ne just
abans o just
després de la
menstruació,
normalment
s’aconsella
tractar-se just
després de la
menstruació per
a no “recaure”.
Remeis naturals
- Iogurt amb bacteries “vives”, durant 15 dies, aplicar
el màxim de profund a la vagina (amb una xeringa o
les mans).
- Posar un all dins la vagina durant la nit, treure’l al
mati següent. (Hi ha qui diu que és un mètode una
mica agressiu ja que l’all té propietats corrosives).
- Dutxes vaginals o banys de seient amb: farigola,
romaní, bicarbonat, olis essencials d’arbre del te i
lavanda.
135
CISTITIS13
Què és ?
La cistitis es produeix quan el tracte urinari inferior
(uretra i bufeta) s’infecta amb bactèries, s’irrita i s’inflama.
Símptomes
- Pressió a la part inferior de la pelvis
- Sensació de cremor i dolor a l’orinar
- Micció freqüent o necessitat urgent d’orinar
- Malestar general a tot el cos, fins i tot calfreds
- Dolors a l’abdomen
- Color o aspecte anormal de l’orina
- Sang a l’orina
- Olor de l’orina forta i/o desagradable
[13] Població
amb més risc:
dones embarassades, dones que
prenen anticonceptius hormonals, dones amb
diabetis, dones
amb un sistema immunitari
debilitat i dones
que han tingut
càlculs renals
o alguna altra
causa d’obstrucció de les vies
urinàries.
Causes
Físiques:
Infecció causada en la majoria dels casos, no tots, per
E.coli, un bacteri que es troba al tracte gastrointestinal
baix.
- Ens en podem contagiar per una mala higiene, per
proximitat de la uretra amb l’anus.
- Ferides a la uretra produïdes per una relació sexual. Això augmenta la possibilitat que la bactèria entri
cap al tracte urinari i l’infecti.
- La bufeta té relació amb la resta de l’organisme en
concret amb els centres nerviosos (parasimpàtic)
i les vies urinàries superiors com el ronyó i l’urèter (tubs musculars que impulsen l’orina des dels
ronyons fins a la bufeta urinària). Així doncs, pot
convertir-se en una manifestació d’altres problemes
com, per exemple, de ronyons.
PH de l’orina. Es pot produir tant per tenir un pH
massa àcid (- de 7) o massa alcalí (+ de 7).
- Canvis hormonals de l’embaràs i la menopausa.
136
Psicosocials:
- Un estat d’estrès prolongat té efectes sobre l’estat
del nostre sistema immunològic, que pot debilitar-se, la qual cosa fa que tinguem més probabilitat
d’agafar una infecció.
- No orinar quan se’n té la necessitat. La rigidesa de
moltes feines fa que no puguis anar al lavabo quan
ho necessites.
- Mètode de control de la natalitat: l’ús del diafragma pot comprimir el coll de la bufeta i fins i tot fer-li
mal, això provocaria un inflamació que obstaculitzaria el pas de la orina. D’altra banda les cremes
espermicides alteren els mecanismes defensius de
la vagina, permetent que hi sobrevisquin més els
bacteris i que aconsegueixin arribar a la bufeta.
Tractaments preventius
- Beure molta aigua.
- Higiene: netejar-se de davant a enrere / higiene en
relacions sexuals amb penetració (sobretot si abans
hi ha agut penetració anal).
- All: és un dels millors antibiòtics naturals. La ingesta d’uns 3 al dia prevé les infeccions bacterianes.
- Equinàcea (Echinacra): es antibiòtic i reforça el
sistema immunitari.
Tractaments curatius
Medicina convencional
- Antibiòtic. Té l’inconvenient que en casos de cistitis
recurrent pot ser que no s’estigui subministrant l’antibiòtic adequat al bacteri en concret a causa d’un
mal diagnòstic. Llavors el bacteri crea resistència
al medicament i es fa més fort. Es important fer un
cultiu i especificar quin tipus de bacteri és.
Remeis naturals
- Fitoteràpia: s’utilitzen plantes amb propietats
antibiòtiques que previnguin les infeccions o els
microorganismes que causen la infecció. Plantes
antiinflamatòries que redueixin les inflamacions. I
plantes amb propietats diürètiques que augmen-
137
tin la producció d’orina, que facilita l’expulsió dels
microorganismes.
- Nabiu vermell: aquesta fruita conté una substància
que impedeix que les bactèries es fixin a la paret de
les vies urinàries i que, per tant, puguin ser fàcilment expulsades a través de l’orina. D’altra banda,
acidifica l’orina i impedeix que els bacteris s’hi
desenvolupin. Veure 3 gots de suc de nabius sense
sucres afegits al dia.
- La combinació de les plantes diürètiques: dent de
lleó, ortiga i cua de cavall. Beure fins a un litre de la
combinació de les tres plantes a parts iguals, al llarg
del dia, la primera dosi en dejú. Bullir les plantes
durant 5 minuts.
Aplicar calor amb una compresa calenta al baix
abdomen, per a disminuir el dolor.
-Alimentació: naps (diürètics), ordi (antiinflamatori
vies urinàries), porro (ric en sals alcalines, antisèptic,
diürètic). Evitar l’alcohol, ja que és un irritant de les
vies urinàries
VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ
Introducció a la controvèrsia
Per què té importància actualment?
1) Perquè s’ha relacionat amb l’aparició del càncer
de coll d’úter.
2) Perquè hi ha una vacuna que es posa a les dones
a partir dels 11 anys que “prevé” de la infecció pels
subtipus de virus més relacionats amb el càncer de
coll d’úter (també anomenat càncer de cèrvix).
Què és el virus del Papil·loma (VPH)?
El Virus del Papil·loma Humà, com tot virus, necessita
viure dins les cèl·lules eucariotes per a reproduir-se o
mantenir-se. Cada tipus de virus humà té preferència
per determinats tipus de cèl·lules.
Els humans estem en contacte permanent amb diferents tipus de virus, tenint simptomatologia o simplement sent-ne portadors.
138
En les dones, el VPH té preferència per les cèl·lules
de la mucosa vaginal, el coll d’úter i la vulva. Les
dones poden ser portadores del VPH si hi han estat en
contacte. Poden portar-lo de forma assimptomàtica o
manifestar-ne algun símptoma. En els homes passa
el mateix, la majoria en seran portadors asimptomàtics però també podem trobar alguna manifestació en
forma d’eritema (punts vermells) a la punta del gland.
Hi ha diferents subtipus de VPH. Dins d’aquests subtipus (més de 100) uns tenen preferència per la mucosa
vulvar (causen els anomenats condilomes, benignes) i
d’altres tenen preferència per la mucosa del coll d’úter.
Les cèl·lules d’aquesta regió del coll d’úter són especialment diana del càncer. Això succeeix perquè estan
en constant recanvi pel fet que el coll de l’úter és una
zona de transició entre una cavitat oberta a l’exterior com la vagina i una cavitat interna com és l’úter.
Aquestes cèl·lules van renovant-se, com ho fan les de
la pell, per a garantir un teixit resistent, i poden veure’s
afectades per la presència del virus. Entre els serotips
que poden afectar trobem que el 16 i 18, els serotips
de la vacuna. Tot i així, entre la població Espanyola
s’han trobat relacionats en menys del 50% dels casos a
Catalunya de càncer de coll d’úter.
Què vol dir que s’han vist relacionats amb el càncer
del coll d’úter?
El càncer del coll d’úter, té un origen multicausal. Això
significa que el càncer no té una única causa concreta;
sinó tot el contrari, per a què les nostres cèl·lules es
tornin cancerígenes s’han de produir un conjunt de
factors nocius i se n’han de restar d’altres de protectors que porten a la cèl·lula eucariota humana a replicar-se descontroladament, formant un teixit que perd
les seves funcions i que substitueix el teixit funcional
original. Un dels factors nocius que s’ha vist relacionat amb aquest càncer és el VPH. Però no és només
el virus del papil·loma que causa el càncer, sinó que
s’hi han de sumar altres factors nocius (dietes nocives, etc.) i s’hi han de restar altres factors protectors:
baixada de defenses, dieta protectora que deixem de
fer, etc...
139
Què són i per què es fan les citologies de control (Test
del Papanicolau)?
La citologia és la prova que fan servir a les consultes
de ginecologia per a veure quina és la forma (arquitectura) de les cèl·lules de la zona del cèrvix. Segons
la quantitat de capes de l’epiteli afectades i el grau
d’anomalia cel·lular que mostri a la citologia es divideix l’afectació pel virus del papil·loma humà en CIN
I (menys afectació general i elevada probabilitat de
remissió espontània del virus al cap de poc temps);
CIN II (intermig) i CIN III (estadi histològic en què ja hi
ha més teixit afectat, hi ha una major probabilitat que
el virus es quedi més temps infectant les cèl·lules i
aquestes acabin produint càncer de coll d’úter).
En fer les citologies i analitzar més detingudament les
cèl·lules es pot veure si estan afectades pel virus del
papil·loma i concretar el subtipus de virus. Com ja s’ha
dit, s’ha vist que la majoria de citologies que mostren
una arquitectura cel·lular alterada ja des de l’estadi
CIN I tenen el virus del papil·loma.
La citologia serveix doncs per detectar afectacions del
teixit del cèrvix en estadis precoços i poder així, actuar
a temps. En la gran majoria dels casos la infecció pel
VPH no oferirà símptomes i desapareixerà en 1 o 2
anys, és a dir, de l’estadi CIN I és passarà a una mucosa del coll uterí normal altre cop, sense intervenció. En
d’altres casos, es recomana, per exemple, reforçar el
sistema immunitari i fer seguiment al cap d’uns mesos
o, en casos més extensos, es recomana fer el que es
coneix com a conització vaginal, una operació que
retira aquesta part de teixit afectat mitjançant l’ús d’un
aparell tipus làser per evitar la seva progressió.
Les citologies es fan anualment des de l’inici de les
relacions sexuals. Si durant tres anys han estat negatives, es recomana fer-les espaiades cada 3 anys, ja que
aquestes alteracions de les cèl·lules solen evolucionar
lentament.
Què és i per què serveix la vacuna?
La vacuna contra el virus del papil·loma està realitzada
per fer front als serotips 16 i 18, ja que es consideren
els més agressius.
140
A Catalunya, la infecció per aquests serotips és poc
freqüent en el global d’infeccions pel virus del papil·
loma. Al mateix temps, s’han donat efectes adversos
greus en nenes vacunades.
Malgrat aquests arguments ja donen algunes idees per
qüestionar la comercialització d’aquesta vacuna (veure
text Teresa Forcades annex), a nosaltres ens agradaria afegir que, més enllà del debat de si la vacuna pot
reduir alguns casos d’aparició de càncer de coll d’úter
o no, veiem que el debat de la comunitat en relació a
aquesta vacuna hauria d’obrir mires i anar una mica
més enllà. Doncs nosaltres trobem que, darrera una
bona prevenció mitjançant les citologies, és la manera
més senzilla com, en una sanitat d’accés universal,
es pot evitar més eficaçment l’aparició d’aquest tipus
de càncer. I pensem en la manera més senzilla com a
valor a reivindicar dins de la salut i la medicina. L’arribada de la tecnologia i la idea “d’avenç mèdic” ha
relegat els valors i l’ètica de la salut, els ha deslligat i
desmembrat.
Així, mentre el nostre sistema sanitari deixa de ser
universal i passa a demanar padró a la gent migrada
per a poder ser atesa, estrena vacunes per a càncers
que es podrien evitar si el mateix sistema fomentés
valors com la prevenció, l’auto-cura i l’auto-coneixement d’una mateixa. Ens referim a l’auto-cura en tots
els sentits però també en el de promoure l’assistència
a les consultes ginecològiques, incrementant l’accés
a aquests espais a nivell local, en els barris i els CAPS,
facilitant així, de pas, una relació treballadora – pacient
més pròxima i horitzontal.
A més, creiem que la indústria farmacèutica guia el
fer de les nostres institucions sanitàries, en pro de
l’acumulació de riquesa per les elits a costa de la salut
de les persones. Així, mentre la indústria farmacèutica utilitza els països del tercer món per a acumular la
matèria prima per als seus laboratoris d’elit, s’encarrega d’investigar vacunes noves per al primer món
que tan sols uns quants països rics podran pagar. Es
deixa d’investigar en pro del bé comú global. Preval
l’enriquiment personal i l’augment de les desigualtats
socials.
141
UNA REFLEXIÓ I UNA PROPOSTA EN RELACIÓ A LA
VACUNA DEL VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ (VPH)
20 novembre ‘12
Teresa Forcades i Vila, metgessa, doctora en salut
pública
1. DADES EPIDEMIOLÒGIQUES
- de VPH n’hi ha més de 100 tipus que es troben habitualment a la pell i les mucoses i que no només es transmeten
per via sexual: el contacte habitual entre pares i fills, per
exemple, pot transmetre el virus; no haver tingut relacions
sexuals no és cap garantia que no s’estigui infectat amb
aquest virus
- hi ha uns 12 tipus d’aquest virus que s’anomenen d’alt
risc perquè poden ser causa d’un càncer, però fins i tot
quan s’agafen aquests tipus, l’habitual és que no es produeixi un càncer; el càncer de coll d’úter es produeix en molt
menys de l’1% dels casos d’infeccióA
- els tipus del virus que causen càncer amb més freqüència
són el VPH-16 i el VPH- 18; a Espanya – a diferència del
que passa a la majoria de països del món – el percentatge
de càncers causats pel VPH-16 i el VPH-18 no és del 70%,
sinó només del 56% (el VPH-16 causa el 51% dels casos
i el VPH-18 el 5%; a Espanya hi ha com a mínim 8 tipus
més de VPH que causen càncer)B
- la citologia vaginal (test de Papanicolau) feta cada 2-3
anys és capaç de detectar en una fase primerenca el càncer
de coll d´úter causat per tots els tipus de VPH i fa que hi
hagi temps d’eliminar-lo amb una intervenció de làser
abans que doni cap problema; el test de Papanicolau és
sens dubte la millor mesura preventiva pel càncer de coll
d’úterC
- la mortalitat de càncer de coll d’úter a Espanya és de 3,2
casos per cada 100.000 dones; 712 dones moren cada any
a Espanya a causa d’aquest càncer; la majoria d’aquestes
morts es podrien prevenir si aquestes dones es fessin el test
142
de Papanicolau (en la majoria de països que fan el test, la
mortalitat és la meitat que a Espanya)
- en canvi, com que les vacunes que tenim no tenen proteïnes de tots els VPH que fan càncer sinó només dels tipus
16/18, el màxim d’eficaces que poden ser a Espanya és
del 56%; a la pràctica, no només no han demostrat la seva
eficàcia, sinó que, com veurem tot seguit, han demostrat
que poden causar la mort o la invalidesa permanent en
nenes sanesD
A. Harper DM, Vierthaler SL. Next generation cancer protection:
the bivalent HPV vaccine for females. ISRN Obstet Gynecol 2011. doi:
10.5402/2011/457204
B. WHO/ICO HPV Information Center. Human papillomavirus and
related cancers. Summary report update. November 15, 2010. Dades
sobre Espanya. Accessible el 20 de novembre de 2012 a l’adreça:
http://apps.who.int/hpvcentre/statistics/dynamic/ico/country_pdf/ESP_
FS.pdf?CFID=6953469&CFTO KEN=42986681
C. Harper DM, Williams KB. Prophylactic HPV vaccines: current
knowledge of impact on gynecologic premalignancies. Discov Med
2010; 10(50): 7-17
D. Tomljenovic L, Shaw CA. Death after Quadrivalent Human
Papillomavirus (HPV) Vaccination: Causal or Coincidental? Pharmaceutic
Reg Affairs 2012, S12:001. doi: 10.4172/2167-7689.S12-001
2. DADES D’EFICÀCIA I DE SEGURETAT DE LES
VACUNES VPH
- el VPH consta d’una doble cadena d’ADN circular
protegida per una càpside que té 2 proteïnes: la L1 i la L2;
per fabricar les vacunes s’agafa el tros de l’ADN del VPH
que codifica la proteïna L1 i s’introdueix en el genoma del
llevat; quan el llevat es replica, es replica també la proteïna
L1 del VPH; les proteïnes L1 així obtingudes es combinen
entre elles per formar unitats més grans que s’anomenen
VLP-L1 (en anglès: ‘virus-like particles L1’, és a dir, no
són virus de veritat sinó ‘partícules semblants al virus’ que
contenen la proteïna L1); aquestes partícules VLP-L1 s’immergeixen en un preparat de sals d’alumini que s’anomena
‘adjuvant’ i que està destinat a excitar de forma artificial el
143
sistema immunitari per tal que el cos fabriqui més anticossos
L1 i que aquests siguin més potents i durin més temps
- actualment hi ha dues vacunes VPH disponibles: la
Gardasil (2006) i la Cervarix (2009); la Gardasil és
quadrivalent (té proteïna L1 de 4 tipus virals diferents:
6/11/16/18); la Cervarix és bivalent (té proteïna L1 de 2
tipus virals diferents: 16/18)
- com que el càncer de coll d’úter tarda de 20 a 40 anys en
desenrotllar-se, a dia d’avui no es pot saber si les vacunes
del VPH fan o no prevenció del càncer de coll d’úter; per
saber-ho, caldrà esperar-se fins als anys 2026-204E
- mentre ens esperem, fem servir el que s’anomena un
‘marcador indirecte’: en lloc de mesurar els casos de
càncer, mesurem els casos de ‘displàsia’ (vol dir els casos
en què la infecció del VPH ha fet que les cèl·lules del coll
d’úter tinguin una forma anormal); les vacunes del VPH
han demostrat fins ara una eficàcia per sota del 41% per
prevenir la displàsia moderada o greu (CIN 2/3+); en els
casos amb infecció prèvia per VPH- 16/18, la vacuna pot
augmentar els casos de displàsia i fins i tot de càncer de coll
d’úterF
- pel que fa a la seguretat, segons el registre VAERS dels
EEUU, les vacunes del VPH són responsables del 60%
dels efectes secundaris seriosos causats pel conjunt de totes
les vacunes: això inclou el 64% de les morts i el 82% de
la invalidesa permanent; en números absoluts això són 37
morts i 464 invalideses permanents en noies prèviament
sanes que tenen de 16 a 29 anysG
- els investigadors Tomljenovic i Shaw acaben de demostrar la presència de les partícules VLP-16L1 de la vacuna
Gardasil en el cervell de dues noies de 14 i de 19 anys que
estaven prèviament sanes i que han mort després que els
administressin la vacuna; la causa de la mort sembla ser
una vasculitis cerebral autoimmune causada per l’adjuvant
d’alumini de la vacuna; aquest adjuvant excita el sistema
immunitari de forma tan potent que aquest fabrica anticossos contra la proteïna L1 del VPH-16 en una quantitat
144
10 vegades superior al que és normal; aquests anticossos
hiper-excitats per l’alumini semblen ser la causa de la
vasculitis autoimmune que ha matat a aquestes nenesH
E. Gerhardus A, Razum O. A long story made too short: surrogate variables and the communication of HPV vaccine trial results. J
Epidemiol Community Health. 2010 May; 64 (5): 377-8.
F. Tomljenovic L, Shaw CA, Spinosa JP. Human Papillomavirus
(HPV) Vaccines as an Option for Preventing Cervical Malignancies:
(How) Effective and Safe? Current Pharmac Design, 2013 (19)
G. U.S. Centers for Disease Control and Prevention (CDC).
WONDER VAERS Request. http://wonder.cdc.gov/vaers.html (accedit al març de 2012)
H. Tomljenovic L, Shaw CA. Death after Quadrivalent Human
Papillomavirus (HPV) Vaccination: Causal or Coincidental? Pharmaceutic Reg Affairs 2012, S12:001. doi: 10.4172/2167-7689.S12-001
3. IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR
- els adjuvants d’alumini fa més de 90 anys que es fan
servir en les vacunes, però hi ha una irregularitat gravíssima en els estudis fets fins ara sobre la seva seguretat que
fa que aquests adjuvants puguin tenir efectes neurotòxics
i immunogènics fins i tot mortals sense que ens n’hàgim
adonat; la irregularitat és que en els estudis de seguretat
de les vacunes que tenen adjuvants d’alumini s’han fet
servir de forma sistemàtica grups control als quals en lloc
d’injectar-los una substància inert com correspondria se’ls
injectava un pseudo-placebo que contenia les mateixes sals
d’alumini que la vacuna; així, els problemes neurològics,
els problemes d’autoimmunitat i les morts eren els mateixos
en el grup que es vacunava que en el grup control, però
això no era perquè la vacuna no tingués efectes secundaris
sinó perquè a ambdós grups se’ls estava injectant aluminiI
- una altra irregularitat que cal explicar és que les autoritats sanitàries parlen de la vacuna del papil·loma com si els
seus efectes duressin de per vida, quan s’ha demostrat que
més d’un terç de les nenes vacunades amb Gardasil perden
els anticossos pel VPH-18 al cap de 5 anysJ
145
- una tercera irregularitat: en els estudis d’eficàcia només
s’ha publicat el valor de l’intèrval de confiança, però no
el valor de la ‘p’ (una mesura estadística sense la qual els
resultats de l’estudi no es poden interpretar)K
- una quarta irregularitat: la freqüència dels efectes secundaris s’ha mesurat sovint com a percentatge del total de
vacunes distribuïdes en lloc de mesurar-se com a percentatge del total de vacunes administrades; això dóna
percentatges d’efectes secundaris falsament baixos
perquè el total de vacunes distribuïdes sempre és molt més
elevat que el total de vacunes administradesL
- una cinquena irregularitat que pot tenir conseqüències
legals per a les autoritats sanitàries catalanes i espanyoles
és que als pares se’ls ha dit que la prevenció esperada és
del 70% dels càncers quan a Espanya la màxima possible
és del 56%, se’ls ha dit que la vacuna ha demostrat la seva
eficàcia en la prevenció del càncer del coll d’úter quan no
és veritat, i se’ls ha dit que la vacuna és segura quan hi ha
morts i invalidesa permanent documentada
- la sisena irregularitat és la manera com el personal mèdic
tracta en general a les nenes que tenen efectes secundaris
greus i a les seves famílies: ignorant els milers de casos de
tot el món que descriuen símptomes de tipus neurològic
associats a la vacuna, a moltes d’aquestes nenes se’ls diu
que els seus símptomes tenen un origen psicològic i se’ls fa
responsables a elles o als seus pares del drama que estan
vivintM
- la setena i darrera irregularitat és que una vacuna com
aquesta que no té demostrada la seva eficàcia i que té
efectes secundaris tan greus, hagi estat inclosa en el calendari de vacunacions infantils de més de 100 països i que en
molts d’aquests països – inclòs el nostre – s’administri a les
escoles, de manera que són els mestres i no els metges els
que informen de la vacuna als pares i els demanen el seu
consentiment informat
146
I. Tomljenovic L, Shaw CA. Aluminum Vaccine Adjuvants: Are they
Safe? Curr Med Chem 2011; 18 (17): 2630-7.
J. Harper DM, Williams KB. Prophylactic HPV vaccines: current
knowledge of impact on gynecologic premalignancies. Discov Med
2010; 10(50): 7-17
K. Tomljenovic L, Shaw CA. Human papilloma virus (HPV)
vaccine policy and evidence-based medicine: Are they at odds?
Ann Med 2011. doi: 10.3109/07853890.2011.645353
L. Tomljenovic L, Shaw CA, Spinosa JP. Human Papillomavirus
(HPV) Vaccines as an Option for Preventing Cervical Malignancies:
(How) Effective and Safe? Current Pharmceutical Design, 2013 (19) ja és
accessible via internet
M. Vegeu la página web de l’associació de les afectades per la
vacuna del papil·loma: http://www.aavp.es
UNA REFLEXIÓ
El dia 8 de setembre de 2012 va morir a Astúries una nena
de 13 anys després de rebre la segona dosi de la vacunN. El
risc de morir a causa de la vacuna del papil·loma és menor
que el risc de morir a causa del càncer de coll d’úter, però
hi ha una diferència essencial: les que moren o es queden
invàlides de per vida a causa de la vacuna són noies joves
i sanes que moren per culpa d’una intervenció de salut
pública recomanada per les autoritats sanitàries; les que
moren pel càncer de coll d’úter són dones grans que si
tinguessin accés al test de Papanicolau segurament no
moririen. No té cap sentit exposar a una invalidesa permanent o a la mort a una nena sana per prevenir un càncer
que es pot prevenir amb una intervenció inocua (el test de
Papanicolau seguit de l’ablació amb làser).
Cal recordar que l’any 2007 la mateixa companyia
farmacèutica que fabrica la vacuna Gardasil (Merck), va
ser condemnada per un tribunal penal dels EEUU pel fet
d’haver amagat informació de vital importància en relació
a la seguretat del seu medicament anti- inflamatori Vioxx;
aquest medicament va causar infart de miocardi o embòlia
cerebral a més de 30.000 persones abans que finalment fos
retirat del mercat (es va aprovar l’any 1999 i es va retirar
l’any 2004); la companyia Merck va rebre una sanció
147
multimilionària per aquest delicte, però el cost de la multa
– tot i ser multimilionària – va ser inferior als beneficis que
Merck havia aconseguit amb la venda de Vioxx; cap dels
responsables d’aquest delicte que va costar la vida a més de
3.000 persones no va anar a la presóO.
UNA PROPOSTA
La meva proposta és clara:
- que es retiri immediatament la vacuna del papil·loma
del calendari de vacunacions infantils al nostre país i es
demanin responsabilitats a les autoritats sanitàries, a les
companyies farmacèutiques i als metges que correspongui
mentre no passi això,
- que el personal sanitari encarregat d’administrar la
vacuna informi correctament als pares de la incertesa i els
perills d’aquesta vacuna; la meva recomanació és que cap
pare ni mare no doni el seu consentiment perquè la seva
filla sigui vacunada del papil·loma; si la nena ja ha rebut
la primera dosi, que no li posin la segona; si ja ha rebut la
segona, que no li posin la tercera en cas que la nena ja hagi
estat vacunada:
- que els pares sàpiguen que els efectes secundaris de tipus
autoimmunitari es poden presentar molts mesos després
de l’administració de la darrera dosi i que reaccionin de
seguida davant de símptomes neurològics perquè hi ha
tractament i la nena es pot salvar
en cas que hi hagi pares que malgrat tot vulguin posar
aquesta vacuna a les seves filles:
- que sobretot s’assegurin abans que les vacunin que les
nenes no estan infectades amb el VPH-16/18; en cas que
ho estiguin, la vacuna pot fer que el risc de càncer de coll
d’úter augmenti (cal recordar que el fet que una nena
estigui infectada amb el VPH no vol dir que hagi estat
sexualment activa, ja que el virus es pot contagiar d’altres
maneres)
148
N. Europa Press. Muere una menor con asma en Gijón tras
administrarle la vacuna del virus del papiloma. 14 setiembre
2012 (http://www.europapress.es/sociedad/sucesos-00649/noticia-muere- menor-asma-gijon-administrarle-vacuna-virus-papiloma-20120914224259.html)
O. Voreacos D, Johnson A. Merck paid 3,468 Death Claims to
resolve Vioxx Suits. Bloomberg, 27 juliol 2010.
8.3. BIBLIOGRAFIA
Llibres
Nissim, Rita. (1986). Manual de Ginecologia natural
para mujeres. Barcelona: Icaria.
De Kervasdoué, Anne. (1995). Cuestiones de mujeres: guia para las diferentes edades. Madrid: Alianza.
Corral, Maribel. (2012). Las Mujeres y las plantas de
usos medicinales. Madrid: Creaciones.
Fuentes, caballeros, M.(2005). Mujeres y salud
desde el sur. Madrid: Icaria.
Pàgines web
http://www.botanical-online.com/
http://herbolariborn.es/
Tortulacritica.blogspot.com.es
149
8.4. ANNEX
Conte popular del Marroc
A continuació compartim un conte popular del Marroc
que ens fa reflexionar sobre els cossos de les dones i
la subtil expropiació a la que són sotmesos.
Aquesta rondalla l’hem extret del llibre “El Harén en
occidente” de l’autora Fatema Mernissi.
“Había en la ciudad de Bagdad un hombre soltero que
era faquín. Cierto día que estaba en el zoco apoyado en
su espuerta se le acercó una mujer envuelta en un chal de
seda mosuí bordado en oro y con forro de bordado. Levantó algo su velo y quedaron al descubierto unos ojos negros
con largas pestañas y ¡qué párpados! Le dije con voz dulce:
“Coge tu espuerta y sígueme”. El faquín, que no acababa
de dar crédito a lo que había oído, cogió la espuerta y la
siguió. En el texto árabe el faquín dice “¡Que día de suerte!, y usa la palabra qubul, que en realidad significa: “¡Que
atractivo estoy hoy!” (ya nahari l’qobul).en fin, su apreciación narcisista de la situación no le preparó del todo para
enfrentarse a lo que vino después, cuando la señora que le
acababa de contratar para llevarle las pesadas tijanas de
vino, la carga de carne, verdura y todo tipo de frutos secos
le hizo entrar en la lujosa casa donde vivía con sus dos
hermanas. Cuando le hubieron pagado un dinar por sus
servicios, el faquín se resistió a partir. “¡Dale otro dinar!”,
dijo una de las muchachas, que se estaba impacientando.
Fue entonces cuando el porteador reveló sus intenciones:
tres mujeres bellas no pueden estar sin un hombre.
“¡Por Dios, mis señoras! –Exclamó el faquín-. Acostumbro
a cobrar la mitad de lo que me habéis dado. No me quejo
de mi salario, pero mi corazón y mi entendimiento están
pendientes de vosotras. ¿Cómo podéis vivir solas, sin tener
varones a vuestro lado? ¿Si cuando menos tuvieseis uno
con quien tener relaciones! Sabéis que los minaretes se
sostienen con cuatro pilares, y a vosotras os falta el cuarto,
puesto que las mujeres no pueden conseguir la felicidad sin
la compañía de los hombres”.
150
Pero lo que no se esperaba el faquín fueron los fríos cálculos a que iban a someterle las tres hermanas, cuando les
pidió cambiar su status de sirviente por el de compañero
sexual. Las tres jóvenes le explicaron que ese cambio de
status implicaba ciertas aclaraciones básicas de contabilidad: “Nosotras pagamos por esta casa una cierta suma;
¿tienes tú algo con que puedas indemnizarnos? No te
invitaremos a que te quedes con nosotras hasta que pagues
cierta suma, ya que tú propósito consiste en permanecer
a nuestro lado pasar a ser nuestro huésped y disfrutar e
nuestra buena y agradable presencia”.
“Al oír estas palabras, el faquín exclamó: “¡ Por vuestra
vida! Soy un hombre inteligente, reservado. He leído libros
y he estudiado las crónicas; sé descubrir lo bello, ocultar
lo feo y obrar conforme a las palabras del poeta […].
Cuando el hombre reconoció que el placer sexual era una
tarea que requería también del intelecto y demostró que él
estaba preparado para ello, as damas le permitieron unirse
a su fiesta.
Ya entrada la noche empezaron a beber vino y a conversar
con mucho ánimo. La joven que por la mañana le había
recogido empezó a desnudarse y se metió de un salto en
la linda fuente que había en medio del patio. Parece ser
que el faquín había perdido ya toda su agilidad mental
cuando ella se dedicó a interrogarle acerca de los órganos
genitales femeninos: “[…]echose al estanque y empezó a
jugar con el agua: se llenó la boca y mojó al faquín, tras lo
cual se lavó sus miembros y lo que tenía entre los muslos.
Después, al salir del agua, se arrojó en los brazos del mozo
y le dijo: “¡amado mío! ¿Cómo se llama esto?”, y señaló sus
partes. “Tu misericordia”. “¡Uf ! ¡Uf ! ¿No te avergüenzas?,
y, cogiéndole por el cuello, empezó a bofetearle. Exclamó
el faquín: “Es tu vulva”. “¡Quia!” ¡Di otro nombre!. En
estas se levantó la segunda, se arrojó al estanque y obró
exactamente igual como la primera. Después se levantó la
tercera y obró exactamente igual como las que la habían
precedido.
La tortura del faquín acabó cuando finalmente comprendió la regla del juego, a pesar de la excitación que le había
151
provocado tanto vino y la cercanía de una mujer sentada
en sus rodillas. Un hombre jamás podrá dar un nombre
correcto a lo que una mujer tiene entre los muslos. Cuando el faquín confesó que no sabía cómo denominar el
sexo femenino y pidió clemencia, cesaron los golpes y las
bofetadas.
El faquín tuvo que pasar por el mismo juego con las otras
dos hermanas, que no paraban de preguntar la misma cosa
una y otra vez. Y en cada caso el hombre siempre recibía
palos, hasta que se daba cuenta de que lo que esperaban
de él era que reconociera su ignorancia respecto a los órganos genitales de las mujeres. El mensaje, que se le olvida
cada vez, consistía en que es absurdo que un hombre finja
poder nombrar aquello que solo puede controlar la mujer:
su propio sexo. Por lo tanto, querer controlar lo que ni
siquiera puede denominarse correctamente es una pura
ilusión. “
152
9.TALLER DE SALUT MENTAL I GÈNERE
Índex
9.1. Esctructura i contingut
- Taller a càrrec de l’Assamblea de Majaras
- Quins missatges se’ns han transmes sobre el rol
de la dona?
- Com ens afecta la construcció social de gènere?
- Taller “El bombardeig de gènere”
9.2. Bibliografía
9.2. Annex
153
Els diagnòstics “d’histèriques” provenen fonamentalment
del segle XIX, adjudicats precisament a dones que simplement es resistien a acceptar el rol estipulat com a “femení”.
Les dones anomenades histèriques exhibien “més força i
definició de caràcter de l’habitual, ferma resolució, sense
por al perill, plenes del que s’anomena nervi”.
Ussher, 1990
Hablar del malestar de las mujeres implica asumir un
posicionamiento teórico e ideológico que se pregunte por
los efectos que produce el lugar históricamente construido
para las mujeres, y en cómo los roles de género acaban
siendo factores de riesgo para la salud.
Maribel Burín y cols., 1990
154
En primer lloc ens agradaria aclarir com entenem
nosaltres els dos conceptes que donen nom a aquest
taller: la salut mental i el gènere.
Volem remarcar que utilitzem la paraula salut mental
per una qüestió pragmàtica. Nosaltres concebem a
la persona com un tot, per tant no hi hauria una salut
mental i una física sinó que les dues s’entrellaçarien
de forma gairebé inseparable. Les nostres malalties,
trastorns, desequilibris, patiments o com en vulguem
dir tenen diverses vessants: emocional, social, física,
entre d’altres. És per això que avui podem parlar de
tot: cadascú té símptomes en diverses vessants o té
tendència a expressar-se en un nivell en concret (físic,
psicològic, etc.). Probablement sortiran més experiències relacionades amb el camp d’allò que anomenem
psicològic, però no podem oblidar que allò psicològic
és físic i viceversa.
D’altra banda, entenem el gènere com una construcció
social feta a partir del sexe biològic de la persona i que
implica una construcció d’una identitat i una personalitat concretes juntament amb uns rols i unes tasques
“assignades”.Totxs hem viscut com aquesta construcció social que és el gènere ens ha fet mal en diverses
formes i moments, és per això que algunxs defensem
transformar-lo, qüestionar-lo i d’altres, abolir-lo.
9.1. ESTRUCTURA I CONTINGUT DELS TALLERS
Taller a càrrec de l’assamblea de majaras (2 hores)
L’Assemblea de Majaras és un col·lectiu que neix al
2011 (actualment desintegrat), compost per persones preocupades per les males pràctiques exercides
per part del sistema psiquiàtric. Han fet una tasca de
denúncia i de fomentar el debat i la recerca d’alternatives a aquest sistema de salut mental violent i deshumanitzat.
S’inicia el taller amb una dinàmica de presentació de
les assistents, que consisteix en que cadascuna digui
el seu nom, faci un gest i digui quin interès o expectatives té en aquest taller.
155
El taller es desenvolupa en tres parts. Una primera dinàmica, en petits grups en què es reflexiona al
voltant de la següent pregunta: Quins missatges ens
han transmès les institucions (família, escola, amics/
gues, mitjans de comunicació...) sobre el rol de la
dona? Després se’ns demana que ens dividim en
grups, no mixtes, agrupats segons identitat de gènere,
i ens dediquem a debatre al voltant de la pregunta:
Com ens afecta aquesta construcció social de gènere
a nivell de malestar psíquic i emocional?. Finalment,
tanquem el taller amb un debat sobre com ens afecta
el sistema patriarcal a nivell psicològic.
Quins missatges se’ns han transmès sobre el rol de la
dona?
A continuació recollim les idees que van sortir de cada
grup al reflexionar entorn a les preguntes plantejades.
Grup 1: Quins missatges hem rebut per part dels
mitjans de comunicació sobre com ha de ser la dona?
- Cura i preocupació per l’estètica i el físic. Model
estricte de perfecció.
- Mare nodridora, cuidadora, reguladora d’emocions.
- Sobrecàrrega (treball fora de casa, treball domèstic...), a més s’ha d’estar contenta i feliç.
- Ser agradables, somrients i correctes.
- Se’ns cataloga com a desequilibrades, dèbils,
vulnerables, competitives entre dones.
- Dependents.
- “Ser femenines”.
Grup 2: Quins missatges ens ha transmès l’escola,
sobre com ha de ser la dona?
- Figura de mare: cura, preocupació...
- Intent d’igualtat curricular. Extraescolars diferents
(ballet, patinatge...).
- Diferències en l’educació segons el gènere que ens
condiciona la vida. Jocs que condicionen i perpetuen els rols.
- Ésser ” bona nena” com a “valor femení”.
- Explicació de la sexualitat des del binarisme, el
tabú, i de manera superficial. Orientació del sexe a
156
la reproducció.
- Poc equilibrades en l’expressió de les emocions i
del malestar.
Grup 3: Quins missatges hem rebut de la família sobre
com ha de ser la dona?
Neta, educada, amistats femenines, obedient, casolana, preocupació pels altres, bona cuinera, alegre
i simpàtica, disponible, colorida, crear una família,
retornar la cura, madurar abans, treure bones notes.
Grup 4: Quins missatges hem rebut de la parella i
amigxs, sobre com ha de ser la dona?
- La concepció de la dona varia en funció de l’edat
de les amigues o les parelles.
- Valdre’s per sí mateixa (autosuficient, igual que l’home).
- Reivindicar la ruptura amb el patriarcat.
- Empoderar-se.
- Saviesa interior. Intuïció.
- Més contacte amb el cos i la ment.
- Saber treballar-se l’autonomia.
- Atenta, protectora, mare, contenta, predisposada,
vàlida per a tot.
- “Sigues tu mateixa”.
Com ens afecta aquesta construcció social de gènere?
Després d’una petita pausa seguim amb la segona
dinàmica, que com l’altra també consisteix en ajuntar-se en petits grups per a debatre al voltant de la
pregunta Com ens afecta aquesta construcció social
de gènere a nivell de malestar psíquic i emocional?. A
diferència de l’anterior dinàmica, en aquesta es demana que les persones s’agrupin segons la seva identitat
de gènere.
A continuació presentem una fotografia del que cada
grup va exposar durant la posada en comú.
Identitats que consideren que el seu gènere necessita
canvis:
157
- Inseguretat
- Contradicció
- Ràbia
- Frustració
- Injustícia en el tracte
Identitats “bio-homes”:
- Dificultat per expressar emocions.
- Responsabilitat, pilar de suport.
- Defensar-nos més que cuidar.
- Autosuficiència, no demanar ajuda.
- Conquistar més que ésser conquistat.
- Es toleren més expressions violentes i es minimitzen els seus efectes en la dona.
Identitats de grup en trànsit (voler deconstruir i reconstruir el gènere femení):
- NO sentir-se a gust amb l’estereotip i el rol de
gènere femení.
- Diverses incomoditats.
- No complir expectatives.
- Aprenentatges interioritzats que neguem i ens
culpabilitzen.
- Si no ets femenina, ets “marimacho”.
- Evitar els “extrems”, preferència per la via del “mig”.
- Discriminació per comportaments no normatius
(heteronormatius).
Taller “el bombardeig de gènere” (2 hores i 30 minuts)
Explicació del taller
La construcció del gènere comença des de ben petites,
amb els colors que escullen per a la nostra roba, les
joguines que ens regalen i amb les quals se suposa
que ens ha d’agradar jugar, els jocs simbòlics a través
del quals aprenem uns rols de comportament, els
contes, les pel·lícules... ens van transmetent un model
força homogeni del que implica ser dona o home.
Creixem i seguim bombardejades des dels mitjans de
comunicació, la publicitat i tot l’engranatge dels mass
media, per aquests valors de gènere que ens dicten
què ens ha d’agradar, com ens hem de comportar, què
158
hem de sentir... per a sentir que encaixem correctament amb una identitat, la d’home o la de dona.
La idea del taller és que analitzem a partir de la pròpia
experiència com ens limita, acomplexa i oprimeix
aquest bombardeig de gènere. Prendre consciència de
com els missatges que portem gravats molt endins,
condicionen la nostra vida diària, les nostres relacions,
la nostra autonomia i la llibertat a l’hora de ser nosaltres mateixes.
Presentem un recull de material, que hem englobat en
5 temàtiques, cada persona escull la que tingui més
ganes de treballar i ens agrupem per temes.
La nostra idea es poder treballar des de la pròpia experiència, intentar mirar com aquests aspectes ens han
afectat i ens afecten en el nostre dia a dia, en la nostra
manera de relacionar-nos i de valorar-nos. Busquem
passar del pla teòric (sempre més senzill i menys
comprometedor) al pla vivencial. Per a facilitar aquesta
introspecció cap al pla personal, proposem tractar les
diverses temàtiques a partir d’experiències concretes, i les analitzem des de diferents punts de mira.
Així doncs, l’eina que proposem es una graella (veure
Taula 1) en què: en primer lloc, descrivim la situació/
experiència, a continuació analitzem els sentiments,
pensaments, emocions i conducta que ens va suscitar;
després intentem extreure quines creences, valors,
normes socials i rols hi ha darrere d’aquestes reaccions i, per últim, pensem quines estratègies tant personals com col·lectives podem posar en marxa per tal de
disminuir el malestar que ens generen aquests rols i
estereotips de gènere identificats.
Temàtiques:
Estètica: reflexionar i qüestionar com ens afecta en
el nostre dia a dia tot el que està subjecte a l’estètica.
Model físic aprovat i valorat socialment (sexy, prima,
jove, sense pèls, delicada...) i en el cas dels homes
(fort, musculat, bronzejat...). Veure la relació entre els
cànons de bellesa actuals i el sistema socioeconòmic
capitalista en què vivim. Analitzar com els nostres
cossos són un enorme potencial de consum i benefici
per al sistema capitalista, (productes de bellesa i higie-
159
ne, la roba sovint pensada per augmentar o fer visible
les parts culturalment preuades del cos de la dona com
els pits i el cul, dietes i alimentació, cirurgia estètica...).
[14] Font:
Fundación
mujeres
- Material: bàsicament imatges de campanyes
publicitàries en què es dicta un estereotip concret de
dona i d’home.
Amor romàntic: tractar les idees al voltant del mite de
l’“amor romàntic” i el com vivim, sentim, pensem i
actuem les relacions sexoafectives.
- Mites de l’amor romàntic14:
L’amor ho pot tot: fal·làcia de canvi per amor,
mite de l’omnipotència de l’amor, normalització del
conflicte, creença que els pols oposats s’atrauen,
mite de la compatibilitat de l’amor i el maltractament, creença que l’amor “veritable” ho perdona o
ho aguanta tot.
L’amor veritable predestinat: mite de la mitja
taronja, mite de la complementarietat, raonament
emocional, creença que només hi ha un amor “veritable” a la vida, mite de la perdurabilitat o la passió
eterna.
L’amor és allò més important i requereix entrega
total: fal·làcia de l’emparellament i conversió de
l’amor en parella en el centre i la referència de l’existència, atribució de la capacitat de donar felicitat,
fal·làcia de l’entrega total, creença d’entendre l’amor
com a despersonalització, creença que si s’estima
s’ha de renunciar a la intimitat...
L’amor és possessió i exclusivitat: mite del matrimoni, mite de la gelosia, mite sexista de la fidelitat i
de l’exclusivitat...
- Material: contes i pel·lícules (totes les històries
Disney i totes les comèdies i drames romàntics).
160
Sexualitat: reflexionar al voltant de la forma com ens
relacionem en el terreny sexual i afectiu. Concepció de
sexe fal·locèntrica i heteronormativa. Veure quins rols
i actituds adoptem en la mesura que ens amotllem a
un model de sexoafectivitat imposat i poc personal i
propi. Veure les relacions de dominància-subordinació
que vivim en les nostres relacions.
[15] Veure
pàg. 162 - 163
- Material: pel·lícules ‘porno’, anuncis de viagra o
teràpies per la ‘disfunció’ sexual...
Rols: la idea és bàsicament tractar els rols de cuidadora i el fenòmen de la “superwoman”. D’una banda, els
rols de cuidadora tan assumits que tenim les dones,
d’altra banda, el paper de la dona del segle XXI, que
ha d’assumir aquests i d’altres rols per considerar-se
una dona eficient i perfecta. Ho veuríem amb temes
com la dona com a doble treballadora, la sobrecàrrega
de la feina tant a dins com a fora de casa, etc. És a dir,
la qüestió de la gran exigència en tots els àmbits de
la seva vida per part de les persones del seu entorn i,
sobretot, d’ella mateixa.
- Material: anuncis de televisió on la dona s’ocupa
de la casa i dels fills, revistes, missatges publicitaris.
Taula 1: Graella15 d’anàlisi d’esperiències amb exemples sorgits del taller.
161
SITUACIÓ
Exemple
temàtica
Sexualitat:
Durant una
relació sexual
ell no erecciona.
SENSACIONS,
SENTIMENTS,
EMOCIONS,
PENSAMENTS,
CONDUCTES…
CREENCES DE
GÈNERE QUE HI HA
AL DARRERA
Inseguretat
davant la
pròpia capacitat
de seduir.
Model de
sexualitat basat
només en el
físic.
Dubtes sobre el
propi atractiu
físic.
Model de dona
seductora.
Por al rebuig.
ESTRATÈGIES DE
CANVI PERSONAL/
COL·LECTIVA
No centrar la
causa en la
pròpia persona
i el seu físic,
qüestionar
que això és un
model imposat i poc realista pel que
fa als nostres
sentiments i
desig cap a les
persones.
Augmentar la
seguretat en
una mateixa.
Exemple
temàtica
Estètica:
Penses que els
teus pits no
són atractius
perquè haurien
de ser més
grans.
Valorar la dona
en funció dels
seus pits.
Enfrontar-te a la
por i entrar en
contacte amb
la realitat i la
A la platja
Els pits com
diversitat de
tothom es treu
una de les parts cossos, sortir
la part de dalt
més importants de l’engany que
del banyador i a Por al fet que
de cos de la
ens venen del
tu et fa vergno agradin i por dona.
cos perfecte.
onya.
a ser vista.
Model de pits
Acceptar el
únic i irreal.
propi cos i estimar-lo. Prendre
consciència
dels interessos econòmics
i de control
social que hi
ha darrere del
model de dona.
162
SITUACIÓ
Exemple
temàtica Amor
Romàntic:
S’acaba una
relació de
parella.
SENSACIONS,
SENTIMENTS,
EMOCIONS,
PENSAMENTS,
CONDUCTES…
Sentiment de
fracàs vital.
No podràs ser
feliç perquè
ets incapaç de
trobar la persona que encaixi
amb tu.
CREENCES DE
GÈNERE QUE HI HA
AL DARRERA
Mite de la mitja
taronja, trobar
una persona
que t’aporti
tot allò que et
manca.
ESTRATÈGIES DE
CANVI PERSONAL/
COL·LECTIVA
Canviar la
concepció
que una sola
persona t’ha
d’aportar allò
necessari en
tots els àmbits
de la teva
vida, per la
idea que cada
relació (sigui
del tipus que
sigui) t’aporta
quelcom, i
que és una
construcció
irreal el fet que
una sola persona t’ho doni tot.
Cultivar molt
més les relacions d’amistat
i suport mutu,
no caure en
l’exclusivitat de
la parella.
Un cop exposades les temàtiques, ens posem en
grups segons afinitat amb el tema. Dediquem uns 30
minuts de treball en petits grups abans de passar a la
part final del taller, la posada en comú i debat general. Per tancar el taller vam fer una dinàmica corporal,
que consisteix en moure’ns per la sala acompanyades
amb música, i donar-nos l’espai per alliberar verbal o
corporalment allò succeït durant el taller, potser més
aviat allò que ens hagués quedat travessat, sentiments
i emocions destapades, remogudes...
163
Reflexions entorn a com vam viure aquest taller i el
dia en general (que esperem que serveixin per a fer-ho
millor o simplement diferent la propera vegada): el
tema del gènere és un tema molt controvertit i sobre
el qual existeix un amplíssim rang d’opinions molt
divers i ampli, fins i tot dins el “món” dels “moviments
socials”. És per això que sovint al tractar aquest tema i
intentar fer-ho amb un amplíssim respecte no acabem
d’aconseguir que tothom se senti a gust i validat en tot
moment. És per això que ens agradaria fer una autocrítica al nostre propi taller per a mirar de millorar-lo i
també donar algunes recomanacions de com el vam
enfocar.
En primer lloc i en general, cal crear un clima de confiança i seguretat amb tots i totes les participants del taller
i deixar clar d’entrada que es parlarà d’un tema molt
personal i subjectiu i que seria important parlar des de
l’experiència, o si més no, tenir clars els dos “nivells” al
parlar: quan parlem d’una experiència personal i pròpia
(i, per tant, irrebatible i no censurable) i quan ens posem
a teoritzar (podent així rebatre i generar debat). També
seria important deixar més temps al treball per grups
petits (on apostem perquè es faci el treball “real”: en
petit grup sobre el tema que cada persona ha escollit
treballar, cadascú es pot expressar amb temps i intervenir més lliurement).
A nivell de format del taller, seria més clarificador explicar millor el per què de la graella que cada grup tenia
(veure a taula 1). A nivell del debat o la posada en comú
en grup gran, cal que les persones dinamitzadores
intervinguin força (encara que això de vegades impliqui
prendre una mica de “poder” dins el debat), fent aclaracions en moments puntuals si s’escau (fent visible
els dos nivells de parla: personal i teòric, per exemple),
fomentant el respecte per les opinions “minoritàries”
en tot moment, i controlant molt l’ús de la paraula ja
que segurament molta gent es vulgui expressar des del
vessant emocional i amb moltes ganes i fins i tot urgència. Cal procurar que més o menys tothom pugui parlar
per igual.
L’últim aspecte que trobem fonamental és el fet de
“tancar” bé el debat o la posada en comú, ja que segurament s’han obert temes molt personals i profunds i, fins i
164
tot, potser de patiment personal i cal saber preguntar per
les necessitats de les persones i trobar una bona manera
d’acabar el taller. Per exemple, acabar amb alguna activitat més corporal o de cura mútua pot ajudar.
9.2. BIBLIOGRAFÍA
Llibres
- Valls,Carme.(2008). Mujeres Invisibles.
Madrid:Debolsillo.
- Biglia, Barbara, Sanmartín, Conchi.(2007). Estado
de wonderbra: Entretejiendo narraciones feministas
sobre las violencias de género. Barcelona:Virus.
- Hipatia.(2004). Dos para saber, dos para curar.
Madrid:Horas y horas.
- Northurup,C. (1999). Cuerpo de mujer, sabiduría de
mujer. Una guia para la salud emocional. Barcelona:
Urano.
Articles
- Bonino,L. Micromachismos, el poder masculino
en la pareja ‘moderna’. Recuperado de: http://www.
aulaviolenciadegeneroenlocal.es/consejosescolares/
archivos/P_005_micromachismos-el-poder-masculinoen-la-pareja-moderna.pdf
- Sanmartín, C.(1996).Mujer y Locura. El rayo que
no cesa, nº3.
- Martinez, I.(2003). Los efectos de las asimetrias de
género en la salud de las mujeres. Anuario de psicología, vol.34 nº2, 253-266.
Webs
www.fundacionmujeres.es
http://assembleamajaras.files.wordpress.
com/2013/05/mujer-y-locura.pdf
165
10. FESTES FEMINISTES A SANT ANDREU
Com ja avançàvem a l’inici d’aquest recull, l’últim cap
de setmana de novembre vam celebrar la Festa Major
de Sant Andreu del Palomar tot participant de les
Festes Feministes.
Per a nosaltres era important poder incorporar la
mirada feminista als nostres tallers ja que com heu
pogut anar veient al llarg del que heu llegit, la salut no
és un concepte neutre, aïllat de context social, històric
i polític, sinó tot el contrari; la salut es troba totalment
travessada pel context històric actual. El feminisme
doncs, es torna per a nosaltres una eina imprescindible per analitzar les relacions de poder i les opressions
existents avui en dia, tant dins del “sistema sanitari”
com de la societat capitalista en general.
[16] El Fanzine
d’Herbes Remeieres és fruit d’un
procés s’autoaprenentatge
durant l’any
2013 que vam
compartir amb
les companyes
de Can Piella,
construint i
revalorant
juntes el saber
popular.
En aquest cas el taller va ser no mixte, respectant la
necessitat del moment, les persones i l’espai.
Dinàmiques del taller: identifiquem plantes remeieres i
fem-nos la nostra pròpia “història clínica”.
El taller que vam fer va constar de dues parts: a la
primera vam jugar totes juntes a identificar plantes,
funcions i utilitats d’aquestes per presentar el Fanzine
d’Herbes Remeieres16 ; i a la segona vam escriure la
nostra pròpia historia clínica, creada des de nosaltres
mateixes.
Per acabar el taller amb bon gust de boca i boniques
paraules vam llegir un poema de La Trementinaire.
Les Trementinaires, dones de la Vall de la Vansa i
Tuixent (Alt Urgell), eren remeieres ambulants, caminants que baixaven de les muntanyes per anar a repartir els remeis que preparaven a la seva vall. Caminaven
per les comarques de la vora i de més lluny, tot oferint
la seva saviesa als pobles d’arreu, i transmetent-la a
les seves nétes, que les acompanyaven en les llargues
travesses.
166
Poema de La Trementinaire
Dona valerosa i ferma,
remeiera ambulant
amb gran coneixença d’herbes
i remeis tradicionals.
S’ha parla expressiva i clara
amb una memòria gran
la feien tan agradable
com un bell trinat encant.
Per doctors qualificada
com joia de la natura
pel seu complement i ajuda
en cures realitzades.
Anava molt ben vestida
i, mai sola, amb companya,
generalment aprenenta
a la qual un sou donava.
Era molt ben acollida
per tot arreu on passava,
fins i tot com de família
havia qui l’esperava.
La seva conducta
era sempre sincera i formal
i a les famílies més pobres
no els cobrava ni un ral.
Pere Serra Prat (1917-1998)
Cal Catarí (Tuixent)
167
9.3. ANNEX
168
169
170
11. CLOENDA DEL CICLE
Index
11.1. Taller de dansa: celebrem la nostra cadera
11.2. Escrit de cloenda
11.3. Recital de poemes
171
11.1. TALLER DE DANSA: CELEBREM LA NOSTRA CADERA
Durant tot el Cicle de Salut de les Dones s’ha realitzat un treball d’introspecció, reflexió i hem compartit
coneixement sobre diversos temes que tenen presència en la vida i la salut de les dones. S’han treballat
molts aspectes que estaven vinculats amb la cadera i
l’òrgan sexual femení. Hem parlat, buscat, compartit
i debatut sobre la nostra sexualitat, sobre el part, la
menstruació i la menopausa, les diverses afeccions
ginecològiques, els anticonceptius que podem utilitzar,
etc.
Poder crear aquest espai de coneixement col·lectiu ha
estat molt enriquidor i productiu però... sentim que
ens ha faltat una cosa... DONAR MOVIMENT a tota
aquesta part del nostre cos, per fer-lo present i ser-ne
conscients.
Així doncs, en motiu de la festa de celebració de la
cloenda del cicle de salut de la dona volem regalar-nos
un espai on poder DANSAR LA NOSTRA CADERA i
celebrar-la!
Desenvolupament del taller
1) Començar totes en cercle, agafades i amb una
musiqueta suau que ens porti al balanceig. Des d’aquí
veure que estem i hem estat juntes creant un úter, un
úter creatiu, per compartir coneixement i experiències. Ser conscients de la força que ha despertat aquest
compartir.
Música: Habib Koite - LA
2) Caminar per la sala i començar a moure el cos.
Música de començar a despertar el cos i centrar-nos en
l’aquí i l’ara. Mentre anem caminant, llegim un text del
que hem anat fent al llarg del cicle, fent-nos conscients
del treball fet (podeu llegir el text al següent apartat).
Seguidament, posem musica sensual i comencem a
moure la cadera. Ballem des de la cadera, li donem
moviment i la fem present. Cada una al seu ritme,
seguint el seu propi moviment.
Música: Fatoumata Diawarra – Sowa
172
3) A poc a poc anem prenent consciència que el treball
del cicle no ha estat individual, sinó compartit amb
moltes altres persones. Així doncs, passem del moviment intern a l’obertura cap al grup, a veure que hi ha
altres companyes movent la seva cadera.
Amb una musiqueta més canyera busquem parelles
per celebrar la nostra CADERA! Busquem una parella i
anem ballant des del contacte de la cadera. Una, dos i
tres parelles però compartint el moviment! Fer la festa
de la cadera!
Música: Ojalá que llueva café en el campo.
4) Busquem un nova parella, una parella amb qui ens
vingui de gust treballar, algú amb qui haguem compartit bons moments del cicle, amb qui ens haguem sentit
cuidades... donem l’espai per deixar-nos escollir amb
qui volem compartir el moment i... compartir el que és
la nostra cadera.
Des d’aquí, amb un clima íntim i una música suau es
proposa fer una “dutxa” les unes a les altres a mode
de massatge: ens expulsem mútuament els prejudicis
al voltant de la seva cadera, que l’aigua llisqui per la
pell, l’ensabonem per netejar-la, li tornem a passar
aigua i l’assequem. És una manera de cuidar-nos les
unes a les altres.
Música: Leona Lewis - The first time ever I saw
your face.
5) Tornem a fer cercle uterí i compartim una paraula del
que ha estat el CICLE per a nosaltres.
11.2. ESCRIT DE CLOENDA
Caminem per l’espai, aquest espai que hem anat fent
nostre i que ha esdevingut això: un ESPAI on compartir-nos i construir-nos.
Caminem lliures, senceres, i ens deixem fluir, entre
aquestes quatre parets.
Parets plenes de vida, que han escoltat el saber de
173
l’experiència, el de la nostra pròpia experiència, sàvia,
sincera, que ens empodera...
I recordem aquell primer diumenge d’octubre, en
què va començar el cicle: dia 1. Assemblea oberta. I
caminem sentint això, que som persones reunides en
assemblea oberta, compartint idees, suggerint propostes, CREANT entre totes.
Ens anem tocant el cos, si ho volem, si ho desitgem.
Perquè hem après que es bo dir que no, que hi ha
coses que no ens vénen de gust ara mateix, o potser
mai. Recordem, doncs, aquell primer taller, amb
tantíssima gent: el de Sexoafectivitat. I per això ens
toquem el cos, el nostre propi cos, el nostre plaer, la
nostra necessitat fonamental: l’autoconeixement. I
recordem aquella meditació inicial que vam fer, aquell
viatge a la infància, adolescència, fins ara mateix, la
nostra vagina, el nostre úter, els nostres pits, la nostra
pell, la nostra sensibilitat al tacte, al desig i a la tendresa. El plaer compartit i l’instint salvatge. La passió, la
preparació. Caminem així, valentes, sexuades, amb
un cos a qui donar resposta, cura i respecte. Caminem
amb la pròpia història que emana del nostre profund
“ser tal com som”. I si volem, diem que no als tabús, i
qüestionem els mites i els tòpics. “La penetració no ho
és tot” “El preservativo es también una herramienta
de poder”. Caminem pensant si de vegades hem estat
heteronormatives. Cadascú que estimi, amb respecte,
a qui vulgui i com ho vulgui.
Anem pensant en les relacions sexoafectives que establim, i recordem aquell divendres que algunes vam
reunir-nos aquí dalt.
I diem sí a l’assertivitat.
I fem un gir sobre nosaltres mateixes o caminem amb
cercle. Reivindiquem que som cícliques, recordem
aquell exitós taller del Cicle Menstrual. L’ Anna Sàlvia
acompanyant-nos en el procés de posar en comú què
ens passa cada mes. Ara estem a l’hivern, estació
que s’assimila simbòlica a l’etapa de la menstruació,
el Cicle de Salut de les Dones està menstruant. Tot
aquest cicle ha estat, doncs, un pre-menstrual, època
de la tardor, on ens preparàvem per a entrar més que
174
mai dins de nosaltres mateixes, per descobrir-nos i
estimar-nos, i començar de nou, més empoderades.
En aquestes trobades, hem estat més sensibles?
més creatives? potser també més inestables?... O no,
perquè hem après que som diverses. Però sigui com
sigui hem estat preparant-nos, a nivell simbòlic, per a
que els nostres úters expulsin ara aquesta capa nutritiva que podria, si ho desitgéssim, acollir a una nova
vida, o tornar a començar.
Perquè som vida. Per damunt de tot som vida, i no
només podem crear-la, també la som i la nostra vida
és tant important a defensar com aquells que creuen
lluitar en la seva defensa prohibint el nostre dret a
decidir...
Així que caminem decidides. Decidides a decidir si
volem parir, decidir sobre el nostre propi cos, decidir
si volem avortar i com ho volem fer. Recordem aquell
diumenge del taller d’Avortament i Anticoncepció. I
caminem amb decisió de voler lluitar cada dia per la
nostra autonomia, per no prendre anticonceptius orals
sense haver-ho decidit, per informar-nos sobre com
actua un DIU, si és fiable només protegir-nos d’un
embaràs en funció del nostre flux i temperatura...
Caminem imaginant com seria tenir dins del nostre
úter una vida creixent que hem desitjat concebre. En
gestació, com es gesten les idees i les emocions, amb
un procés necessari. Caminem sentint el pes. Fins
el dia que toca parir. “Estem preparades per parir?”
Recordem el taller d’Embaràs i Part, el caliu de l’espai
de dalt, l’Anna compartint la seva experiència com a
llevadora. Caminem sabent que una dona per parir
lliure necessita sentir-se segura i que no volem obeir
postures ni temps, volem parir al nostre ritme.
Caminem amb nosaltres mateixes, soles, per dins, estimant-nos a nosaltres mateixes. L’Autoestima. Recordant
aquell dia que caminàvem aquí mateix, l’Arantxa guiantnos, i nosaltres compartint-nos. Afrontar la vida, acceptar-nos tal com som, descobrir com ens estimem massa
poc i això és l’origen de tantes coses... Recordem els petits
grups, identitat, autoconeixement, acceptació, reconeixement, autonomia, independència, suport mutu...
I, amb experiències viscudes, caminem, potser cansa-
175
des, potser amb ganes de canviar de rumb cap a una
nova etapa. La motxilla que anem omplint al caminar,
que no sigui pes sinó bagatge. Recordem el taller de
Menopausa, amb tanta participació intergeneracional,
tanta riquesa. Què influencia la nostra salut? Què ens
diuen els mitjans de comunicació? “Ja no estem per
tonteries”. Bruixes, sàvies, acumulant saber espiritual.
“Si tot canvia, que nosaltres canviem, no és estrany.”
Caminem com dones valeroses i fermes... com les
trementinaires i recordem les festes feministes, aquella presentació del fanzine de plantes remeieres i ens
imaginem que travessem muntanyes collint plantes
que poden curar-nos i les posem al farcell, mentre
cantem. Llarga vida a la sàlvia.
Recordem el taller d’Afeccions Ginecològiques, amb
grupets compartint les nostres afeccions més quotidianes, el dolor menstrual, bossa d’aigua calenta i
paciència, paciència, no podem seguir el ritme que ens
marca la societat tant ràpid i lineal, caminem lentes.
I les cistitis, i les famosíssimes càndides, i què ens
passa, per què no ens ve la regla? Què és el virus del
papil·loma humà? Per no desequilibrar la nostra flora
vaginal, tindrem cura del que mengem... àcid, amarg,
sentim els gustos diferents a la llengua...
I caminem i ens preguntem com ens sentim amb el
nostre cos, COS, on estan les idees? A la MENT. Com
ens sentim amb els nostres rols com a dones, amb la
nostra estètica, la nostra identitat de gènere... Recordem el taller de Salut Mental i gènere, el matí amb
els Majares, el dinar a la plaça, la plaça del poble, les
ganes de menjar xocolata... el caliu de la gent... la
sensació imminent de cuidar allò que ens fa ser. Amor
romàntic, som senceres, no som meitats de ningú i si
se’n van, seguim caminant, que la vida és immensa
i... nosaltres també podem anar-nos-en sempre que
vulguem. Ballant, perquè la sexualitat sigui dansa i no
dominació, per a que els nostres rols de cura siguin
compartits, per a que la nostra estètica sigui lliure i
fora fora fora paternalismes. “Noooooo, si diem que
no és que no” I que la nostra veu sigui sempre tant
important com la dels altres.
I així tanquem el cicle i tornem a començar en els
cicles de les nostres vides.
176
11.3. RECITAL DE POESIA
Útero
Como un puño
que se alza sobre mi coño
te sueño,
risueño
sin dueño
sereno
rosado y bien formado
de placer colmado.
Te descubro
te pregunto
no te cubro
no te culpo.
Te comparto
y te cuido,
te contraigo
y te relajo,
en cada orgasmo,
en cada espasmo.
Mensualmente
pasas por mi mente
y eres para mí
fuerte y resistente.
Eres vida,
eres muerte.
Te lucho
te sangro
te canto
y te bailo.
Te siento…
sano
y sabio.
Marta Salvany
177
La bruja
Cansada de caminar
bajo una blasfemia secular
-el hambre, los embarazos, los
golpesun día decidí volar.
Fue tan fácil:
un suave salto, un empujón
y -pez metafísicosubvertí las leyes de la gravedad
universal.
No el vuelo
-desesperación aladaperturbó a curas y carceleros
sino mi libertad
a la que se le gritaba:
¡Es el escándalo! ¡El escándalo!
¡Mátenla!
M.T. D’Antea
Vuit de març
Amb totes dues mans
Alçades a la lluna,
Obrim una finestra
En aquest cel tancat.
Hereves de les dones
Que cremaren ahir
Farem una foguera
Amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
De totes les edats.
Deixaran les escombres
Per pastura del foc,
Cossis i draps de cuina
El sabó i el blauet,
Els pots i les cassoles
El fregall i els bolquers.
178
Deixarem les escombres
Per pastura del foc,
Els pots i les cassoles
El blauet i el sabó.
I la cendra que resti
No la cambiarem
Ni per l’or ni pel ferro
Per creptes ni punyals.
Sorgida de la flama
Sols tindrem ja la vida
Per arma i per escut
A totes dues mans.
El fum dibuixarà
L’inici de la història
Com una heura de joia
Entorn del nostre cos
I plourà i farà sol
I dansarem a l’aire
De les noves cançons
Que la terra rebrà.
Vindicarem la nit i la
paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
De l’alliberament.
Maria Mercè-Marçal
179
Escucha, niña,
cuando te alaben llamándote bella,
o te humillen llamándote fea,
no escuches a nadie,
Solo quieren encerrarte en el espejo de
una soledad diferente.
Tú debes vivir, no agradar.
La belleza está dentro de la vida
Cuando te leen Caperujita Roja
te quieren mostrar el miedo
de escoger por ti misma el camino.
estate atenta, niña,
los verdaderos lobos son aquellos que
mataron tu libertad.
M.T. D’antea
180
12. VALORACIÓ GENERAL
DEL CICLE DEL CICLE DE SALUT
Després de tota l’experiència era ben merescuda la
trobada de valoració: Reflexionar juntes, amb perspectiva, el cicle de salut en conjunt. Crear l’espai on poder
desgranar les vivències, per aprendre’n i per engegar
nous reptes.
Per fer-ho vam establir una trobada del col·lectiu
dedicada exclusivament a aquest objectiu, però també
vam fer un petit qüestionari per a que arribés a totes
les participants perquè les seves veus arribessin i per
convidar-les a mantenir el vincle amb l’espai. Malgrat
no van ser abundants, les respostes van ajudarnos moltíssim i vam estar molt agraïdes de rebre el
feedback per seguir construint entre totes:
1) Creus que l’estructura assembleària i horitzontal ens
ha permès generar coneixement més enllà de l’intercanvi
d’anècdotes i vivències?
2) T’has sentit respectada i amb llibertat d’expressar-te
sense por a ser jutjada?
3) T’has sentit còmoda en un espai mixte o ho haguessis
plantejat d’una altra manera? Per què?
4) T’has quedat amb ganes d’aprofundir en algun tema?
5) Què creus que pot aportar de positiu tenir espais de
gestió horitzontal i participativa de la salut en el teu barri/
poble?
6) Sents que el cicle ha contribuït a generar un canvi en la
teva persona o el teu dia a dia?
Compartíem que el temps de preparació del cicle havia
estat una mica comprimit. Tenint en compte que el seu
origen eren les II Jornades d’Autogestió del juny i que
vam començar-lo al mes d’octubre, podríem dir que va
ser preparat durant els mesos d’estiu i de setembre.
D’una banda ens felicitàvem per la feina feta en tan
181
poc temps (tot un rècord de cohesió i organització) i
d’altra banda valoràvem les seves limitacions, considerant que podríem haver viscut el transcurs del cicle
amb més consciència i tranquil·litat si l’haguéssim
preparat amb més temps. Apuntàvem, sobretot, els
tallers d’aspectes que no teníem per la mà i necessitaven el suport d’altres persones, com el d’Embaràs i
Part i el de Menopausa.
El funcionament en parelles pedagògiques el valoràvem molt positivament, ens havia permès amb
satisfacció dividir-nos la feina i la responsabilitat entre
totes. Estàvem contentes d’haver-nos repartit els diferents rols de grup.
En relació als objectius de fons que ens havien portat
a fer el cicle, arribàvem a la conclusió feliç del seu
assoliment. Realment estàvem omplint un buit; donant
resposta a una necessitat real i no només a una motivació nostra com a col·lectiu. Ho assumíem per fets
tant directes com l’assistència nombrosa i participativa a tots els tallers, pel seu interès notable que havia
demostrat les ganes d’un espai com aquest. Però
també estàvem convençudes que el cicle havia evidenciat la necessitat social d’autoconeixement i autogestió de la pròpia salut. I això ens omplia de sentit i
ens realitzava, enfortint-nos per a seguir treballant en
aquest sentit. Sabíem que calia temps i paciència per
a generar coneixement col·lectiu més enllà de l’estona de compartir anècdotes, que seguia sent un repte.
Havíem après que sovint confoníem espais de debat
col·lectiu o autogestió de la salut amb espais on fer
consultes personals i enteníem que calia explicitar que
espais com el Cicle de Salut de les Dones no cobrien
les necessitats d’assistència mèdica, sinó que pretenien ser un espai d’empoderament complementari.
Vam dedicar temps a reflexionar sobre aspectes més
concrets del cicle. El contingut global el consideràvem
encertat, ja que en el conjunt de tallers havíem tractat
de manera integral i sintètica un bon nombre de temàtiques sobre la salut de les dones. Estàvem d’acord
que havíem aconseguit cohesió i coherència tant en
els continguts com en la forma (dinamització, clima)
en cadascun dels tallers. Ens feia molt feliç adonar-nos
de com aquesta experiència ens havia unit i cohesi-
182
onat. Valoràvem el paper que hi jugava l’esforç de la
preparació, l’espai de debat continu o compartir les
intencions de base i el rol de les cures en cada taller.
Era bonic adonar-se després, que en el durant havíem
creat una forma comuna i intrínseca de fer.
En termes generals, consideràvem que havíem generat
un clima de respecte de la diversitat i de no-judici, tot
i que és difícil valorar un aspecte tant subjectiu sense
ser parcials. Però havíem notat en l’ambient llibertat
d’expressió de les emocions i també de controvèrsia
en les idees, i ho valoràvem com a efecte resultant del
clima que volíem aconseguir.
La participació va ser el punt fort a destacar en la valoració, així com la continuïtat d’algunes de les persones que vam participar al conjunt del cicle, assemblea
oberta inclosa. La continuïtat era un punt essencial
de les nostres intencions, i malgrat podria haver estat
més destacada, ens feia molt felices en els casos
concrets i ens teixia més vincles amb el poble. La
diversitat de les participants va ser una riquesa sovint,
i de vegades una limitació per tal d’arribar a consensos
grupals o conclusions. En aquest sentit, destacàvem
que potser ens havia mancat direccionalitat en les
intencions més polítiques i de transformació social.
Voldríem haver expressat més concretament la necessitat de lluitar contra un sistema que no ens agrada.
Ens va sorprendre molt positivament la difusió i la
referència que vam fer del col·lectiu i en concret del
propi Cicle, ja que persones que no va venir als tallers
van conèixer l’experiència a través del boca-orella.
La bona referència que va córrer era un bon símptoma que el cicle havia agradat. Vam destacar que a la
Cloenda no havíem estat gaires persones participants
del cicle i que això ens havia sorprès i ens havia sabut
una mica de greu perquè teníem ganes de celebrar-la
entre totes.
Pel que fa als continguts de cada taller, algunes coincidíem que havíem comprès molt coneixement i amb
molta intensitat, en un lapse de temps molt comprimit.
Una tarda es quedava massa curta per cada taller.
Coincidíem que havíem arrossegat la percepció que
ens quedàvem curtes de temps i això ens va reper-
183
cutir en el continu del cicle. Tres mesos van resultar
ser massa comprimits pel cicle que va anar sorgint.
Va mancar temps i energia de preparació entre taller
i taller per readaptar-nos al grup i a les necessitats.
Van sorgir sentiments diversos per tractar temes amb
massa volatilitat, per no poder esprémer del tot l’experiència i els fruits. Sentíem que havia estat brutal l’experiència i que s’havia acabat massa ràpid. La sentíem
latent, fructífera. Per aquest motiu vam creure necessari recollir l’experiència viscuda, per poder assumir-la
i pair-la. En aquesta línia, vam idear que seria un bon
excercici de recolliment generar una memòria escrita.
Per a poder difondre-la i extreure el suc de l’experiència. Vam plantejar-nos d’escriure-la de manera que els
tallers o el cicle sencer poguessin ser reproduïbles en
d’altres espais.
Vam dedicar-nos una estona a reflexionar com el cicle
havia influït en el col·lectiu Salut entre Totxs. Coincidíem en que ens havia realitzat molt FER; dur a la pràctica allò que pensem, fer possible allò en el que creiem.
El cicle va cohesionar-nos com a grup perquè vam
aprendre i construir juntes. Vam aprendre molt a nivell
formal, de formes de funcionar i d’organitzar-nos. Vam
nodrir-nos les unes de les altres, de la nostra diversitat
quan a capacitats i maneres de ser i de fer que cooperaven. Després d’aquesta fase d’obertura del col·lectiu
cap a la comunitat més propera, teníem ànsies de
recolliment, de manera que compartíem la necessitat d’un moment més intern a nivell del col·lectiu. En
aquest temps vam decidir recollir l’experiència del
cicle pels motius que ja esmentàvem i profunditzar, si
ho creiem oportú, en algunes temàtiques per a plantejar-nos nous reptes des de la reflexió. Compartíem
la dolça sensació d’haver fet una mena de simulacre
d’un cicle de salut, una primera experiència que podria
donar molts fruits o servir com a precedent.
184
Algunes veus pròpies
“Ha estat una experiència de realització personal”
“Destaco la sensació de col·lectivitat”
“Adonar-nos que tenim molta capacitat, com a col·
lectiu i com a persones, totes”
“He après molts coneixements, m’ha agradat reconèixer com n’estaven d’interrelacionats els coneixements entre taller a taller”
“Tenim una manera d’organitzar-nos molt diversa i
rica, entre totes hem creat un cicle molt bonic”
“M’he donat al màxim”
“Hauria volgut gaudir-lo més, tinc la sensació que
s’ha esvaït massa ràpid”
“Vull treure-li molt més profit”
“M’he estressat”
“Hagués volgut poder tenir més temps de reflexió
prèvia als tallers, més aprofundiment i rigor/consciència en els continguts”
185