imatge, poesia i música al voltant de la mare de déu de l`olivar d

IMATGE, POESIA I MÚSICA AL VOLTANT DE LA MARE
DE DÉU DE L'OLIVAR D'ALAQUÁS: EL FULL DELS
GOZOSA NUESTRA SEÑORA DEL OLIVAR, QUE
ESTÁ EN SU CONVENTO DE ALAQUÁS
JOAN CARLES GOMIS CORELL
Universitat de València
gènesi deis goigs –o gojos, com més comunament
s'escolta a hores d'ara–, composicions poètiques
L
destinades de primer antuvi únicament a la lloança deis
del tema de l'amor cortés 6 vers la lloança de la Mare de
Déu, influïts, sens dubte, per la persecució religiosa i la
repressió intel•lectual motivades per la croada contra
els albigesos. Un bon exemple en són les Cantigas de
Santa Maria d'Alfons X, el Savi, un conjunt de 427
composicions en llengua gallego-portuguesa, derivades
de les cantigas d'amigo, que relaten miracles de la
Mare de Dèu, enalteixen diverses festivitats marianes i
lloen els principals moments de la seua vida, com ara
l'adoració deis Reis –cantiga núm. 424–, la resurrecció
i ascenció de Crist –cantigas núms. 425 i 426– i la vinguda de l'Esperit Sant –cantiga núm. 427–, és a dir,
quatre deis set goigs terrenals de la Mare de Dèu, als
quals tambè es dedicaren retaules, com ara el de l'església d'Abella de la Conca, pintat per Pere Serra al
voltant del 1375, i el de Pere Nicolau, del 1404, per a
l'església de Sarrió. Aquestes representacions dels
goigs continuaren tractant-se abundantment fins al segle XVII, tant pictóricament com escultórica, principalment als retaules dedicats a la Mare de Déu del Roser,
veneració potenciada pels dominics. De fet, uns deis
primers goigs valencians són els dedicats a dita invocació mariana (fig. 1), 8 composts segons tradició per sant
A
1
set goigs terrenals de la Mare de Déu, estigué motivada
pel gran fervor mariá que brollá i s'estengué per l'occident cristiá entorn les darreries de l'onzena centúria i
sobretot al llarg de les dues següents, en l'afermament
del qual tingueren un paper fonamental els sermons de
Bernat de Clairvaux, principalment el titulat De aqueductu, on el sant cistercenc definí la Mare de Dèu com
a mitjancera ideal entre els hómens i Crist. 2 Aquell esclat de devoció propició la presència de la Mare de Dèu
als santuaris, 3 en la iconografia sobretot, en la literatura. Col•leccions de miracles, cançons litúrgiques i paralitúrgiques recollides en cançoners religiosos –el del
Llibre Vermell de Montserrat n'és una bona mostra–, 4
certámens poètics dedicats a la Mare de Déu, etc., foren abundante.
No obstant aixó, la conformació dels goigs com a
gènere poètic i cançonístic genuí de la literatura en
llengua catalana va ser mès lent.5 Començaren essent
composicions cultes en diverses llengües i diferents
formes poètiques fetes pels trobadors com a traslació
Francesc Almarche ja constata el referit canvi a començaments de la dinovena centúria; Almarche Vázquez, F[rancesc]: Goigs valencians,
sigles xv al XIX. València, 1917, pp. 165-167.
2 Vid. Sartor, Danilo M., OSM: Las fiestas de la Virgen. Notas históricas y litúrgicas para una celebración participada. Madrid, Publicaciones Claretianas, [1990].
3 Cf. Christian, William A.: "De los santos a María: panorama de las devociones a santuarios españoles desde el principio de la Edad Media
hasta nuestros días", en Temas de antropología española. Madrid, Akal, 1976, pp. 49-103. Cf. Gil Desco, Manuel: "Santuarios marianos en el
País Valenciano: cronología, tipología y función de los hallazgos y donaciones de imágenes". Santuaris, ermites i eremites / Santuarios, ermitas
y eremitas, Monografies, núm. 1, Castelló, Centre d'Estudis de la Plana, 1986, pp. 119-128.
4 Vid. Gómez Muntané, M[arí]a [del] Carmen: El Llibre Vermell de Montserrat. Cantos y danzas. Sant Cugat del Vallès, Amelia Romero,
[1990].
Cf. De Riquer, Martí (dir.): História de la literatura catalana. Part Moderna, Volum V Barcelona, Ariel, 1993, p. 255. Per a l'evolució deis
goigs a València vid. Gomis Corell, Joan Caries: Els gojos a Sant Vicent Ferrer, d'Algímia d'Alfara. Algímia d'Alfara, Ajuntament d'Algímia
d'Alfara, 2000, pp. 5-10.
6 Vid. Galmès de Fuentes, Álvaro: El amor cortés en la lírica árabe y en la lírica provenzal. Madrid, Cátedra, 1996.
Alfonso X, el Sabio (Walter Mettmann, ed.): Cantigas de Santa María (Cantigas 261 a 427) III Madrid, Castalia, 1989, pp. 353-362.
Goigs de la Verge Maria del Roser. / Composts per lo Pare Sant Vicent Ferrer [text a tres columnes, oratio final en llatí] [A la fi] Valencia:
Imprenta de Laborda [s. a.: 1750-1775].
Universitat de València, Biblioteca General i Histórica: [Orellana, Marcos Antonio de]: Gozos de N [uestra] S [eñor] a con varias Ynvocaciones, full núm. 50.
Goigs de la Verge Maria del Roser. / Composts per lo Pare Sant Vicent Ferrer [text a tres columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.:
València, impremta de Laborda, 1750-1775].
Universitat de València, Biblioteca General i Histórica: [Gozos de Santos y Santas], full núm. 147.
Ars Longa, 11, 2002, pp. 57-64
57
58
JOAN CARLES GOMIS CORELL
zne~comexmannammemalI
•
'• •
GOIGS DE LA VERGE MARIA DEL ROSER.
Compilas pea lo Pare Sana Flelni Ferrer.
pie d'una justa poètica als territoris de la Corona d'Aragó, datada en l'època d'Alfons el Benigne (13271336), ja celebra dit privilegi marià:10
d'on pres carn i.figura,
Vaixell sagrat
figura d'om le Deus qui us figura,
ez aysi l'apura,
figurad cors
que us fech de pecat pura.
apura'l tant
le dos veyre trespasa
Si col• soleylls
e gens no•l romp ney dexa colp ne•l maca
Verges, sens nulla taca,
aysi fonch nats,
qui tot lo mon abrasa.
cel vostre cors
place
51: Trestros Opa
e María;
,.
ctor.nt ,
puite la vasera Seuyoria
. I, Verga del Raer.
3/
Den plan tá dios vos, Senyo
el liosas mole asede.,
u . quant vos reu mereisedera
• de noncbrd purantenti
don., fe alveoloco,
que del ell as trametia
Deu lo Pare, que eoliafosen llave del Rogar.
Del sant ventee produida
la Planta del Roser vele;
forte de Angel, decencia,
y sereida ob gran concita:
y resta par y sanear
vostre ces ab slegria,
parto en la establis
1,pal Celestial
Rasar.
Quantinsleysdevilits sentir
1
1
•
duo Roer lo gran olor,
ab lo .1.11.
partir.
per adorar lo &o-ayos:
erovaren ser lo ver
de Balden 17 profeda,
tanino vasera Senyores
en los Mayos lo Ros..
Cima dont vos presentaba
sMstron Fiii resueital,
ab cine aloes que portaba
en les menet, e,Mos v cose.
s Recife,
por quals lo
qui deis sanes lo Main mulla,
FOISC robat en agrort
que flore lo ano Rotor.
Reparada la gran breo
de eltiden,,per
crea,
trasplante, loor de la tersa
el bote, dalt en lo cal:
y puja. ab ,r413 poder,
lo punir 00 sea entristía,
eontemplant, Den com rebie
ab gran gZtig lo sant Roser.
Do finte de menor estima
el seitig del Espera Sial,
quaut vengué del alta 000110
en vbstre Culegi esa.
y segó lo sant plantee,
que lo gran Den elogia;
per estar en compaiun
del veimelal Ros.
Vintra vedo ya acabada,
lo Mai
majargni, qua remisa
quant Deo fas presentada
tri.fdnt ro lo paredist
y Senyura os anegue fea
del gran bese que pineda,
eolommves, COin
a h sombra del Rosa,
sits .mostras venteen poder
fent entradas cada dio;;
Sorgo María,
los Confesaos del Roser..
,Wistees
aci
1. o digna gyiciam tir prom,ráálibas Chris,
t. Ora pro talio Someto Dei GeWitrix.
OREMUS.
„yUpplieationenz PITIMIY1177 tenme. Deus miserea, exaudi: ut qui en societate sametíssimi
iiosárái Dei Gefütrieis
•
Itarke cougre,fflutui • , ejsü intercessitinibus á te de
Mudo, perieuliY anearme, Per Christurn Ddáu'u lám resanen, N. doren.
X..
WIYMYCAZIMUltitetlISILIMX191111111XX-111
Fig. 1. Full deis Goigs de la Verge Maria del Roser. València,
impremta de Laborda, 1750-1775.
Vicent Ferrer al voltant del 1399 per fer-los cantar als
penitents que el seguien, i que encara hui continuen
cantant-se. 9
Al Regne de València, a més, tambè tinguè una destacada importáncia en el tractament poètic de la veneració mariana el cult a la Immaculada, arrelat ja en el
segle XIII a partir deis escrits i les classes universitáries
del mártir Pere Pasqual en defensa de dita creença. De
fet, la composició literária considerada el primer exem-
Amb tot, aquella tradició no arribó a constituir-se
definitivament i plena fins a començaments del segle
quan el notari Miguel Ortigues dedicó als sants
metges Cosme i Damià una composició escrita en
la forma de la dansa provençal –la que, per derivació
de la poesia trobadoresca, s'emprava generalment per
lloar els goigs de la Mare de Déu–, el títol de la qual
encapçalà per primera vegada, tot i no ser una composició mariana, amb la paraula goigs. 11 Si l'escola lírica
castellana dels segles xlv i xv, hereua de la gallegoportuguesa, s'apartá de la senzillesa compositiva de les
cantigas i produí una poesia altament sofisticada, en la
literatura valenciana perdè importáncia la literatura de
cort juntament amb l'aparició d'escriptors sorgits de
les classes mitjanes ciutadanes –com ara el propi Miguel Ortigues–, es produí una reorientació temática
vers assumpts més propers a la ideologia d'aquelles
classes, com ara la misoginia –enfront de la fina amor
cortesana– i, sobretot, la pietat religiosa, per tal com
les classes ciutadanes hi veien una manera d'afermar
llurs sentiments devocionals i exaltar la identitat
col•lectiva on s'integraven –gremis, confraries, parróquies, etc.–. 12
Des del moment que els goigs es consolidaren com a
genere poeticomusical clarament definit i establert
sobretot, a partir de mitjan de la disetena centúria que
començaren a estampar-se als fulls esdevinguts tradicionals –amb el títol de la composició i la imatge
encapçalant el full, el text distribuït en dues o tres colum-
Genovès y Olmos, Eduardo: Catálech de obres impreses en llengua valenciana, vol. HI Desde 1881 fins 1910. València, Manuel Pau, 1911
[Valencia, Librerías París-Valencia, 1993], pp. 195-196.
Almarche Vázquez, F.: op. cit., pp. 141-144.
Ribelles Comín, Josè: Bibliografía de la lengua valenciana. Tomo II (Siglo XVI). Madrid, 1929 [Nendeln/Liechtenstein, Kraus-Thomson,
1969], pp. 49-68, 207-209.
Serrano Morales, José Enrique: Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción
del arte tipográfico en España hasta el año 1898, con noticias bio-bibliográficas de los principales impresores. Valencia, F. Domenech, 1898-99
[Valencia, Librerías París-Valencia, 1987], pp. 495-496.
Blasco, Ricard: Goigs valencians. Valencia, Gorg, 1974, pp. 30-31 i 126-127.
9 Cf. Seguí, Salvador: Cancionero alicantino. [València], Instituto de Estudios Alicantinos / Diputación Provincial de Alicante / Editorial Piles, [1978], p. 44. Seguí, Salvador: Cancionero musical de la provincia de Valencia. Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo / Diputación
Provincial de Valencia, 1980, pp. 850-851.
10 Vid. Ferrando Francès, Antoni: Els certámens poétics valencians. Valencia, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el
Magnánim / Diputació de València, 1983, pp. 69-73.
11 [Ortigues, Miguel]: Los goigs d [Os glorio / sos metges, [s. 11. (Ciutat de Valencia), s. i. (Joan Jofré)], 1519.
Universitat de València, Biblioteca General i Histórica.
Genovés y Olmos, Eduardo: Catálech de les obres impreses en llengua valenciana, 1. Desde 1474 fins 1700. València, Manuel Pau, 1911 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1993], pp. 88-90.
Almarche Vázquez, F[rancesc]: op. cit., pp. 165-167.
Ribelles Comín, José: op. cit., pp. 39-40.
Blasco, Ricard: Goigs valencians, pp. 59-60 i 133.
[Valencia, Societat Bibliográfica Valenciana], 1975, 1976,
I, II i
12 Vid. [Palacios, Josep, transcriptor]: Poesia religiosa del segle
1977.
IMATGE, POESIA I MÚSICA AL VOLTANT DE LA MARE DE DÉU DE L'OLIVAR D'ALAQUÁS
nes, l'oratio final baix i tot emmarcat per una orla–, es
convertiren en un exemple manifest de la coincidència i
unificació en una forma d'expressió col•lectiva de tres
vessants culturals: la imatge religiosa, la poesia i la
música. I és precisament en dita coincidència on rau
actualment la importancia i significació d'aquestes
composicions i llurs estampacions, per tal com permeten analitzar i conéixer tres expressions artístiques fonamentals de la nostra cultura.
Aquesta finalitat persegueix el present article. Es dedica exclusivament a dites formes d'expressió artística
referides a la Mare de Dèu de l'Olivar d'Alaquás, les
quals analitzarem a partir del full deis Gozos a Nuestra
59
10.431,1~.115-1-t-KAse,W,JkÁA415.dshfit11,24/2249
GOZO S
A NVESTRA SEñORA DEL OLIVAR., QVE ESTA EN SV
Convento de Atue!,
Señora del Olivar, que está en su Convento de Alaquás
(fig. 2), que replegó Marc Antoni d'Orellana al seu recull titulat Gozos de Nuestra Señora con varias invocaciones, conservat actualment a la Biblioteca General i
Histórica de la Universitat de València.13
Datació
Tot i que el full no duu peu d'impremta, cosa molt
freqüent en aquestes estampacions, les seues característiques tipográfiques –s alta, signe &c. com a abreviatura deis versos del retronx, oratio final sense diferenciar
en lletra cursiva– i ortográfiques –accents greus en les
paraules agudes, pervivència de la c i de z seguida de e
i profusió de majúscules–, la disposició del text en
dues columnes i la tipologia de les sanefes, constituïdes
per un únic disseny que es repeteix fins a abastar tot el
perímetre del full, permeten datar-lo entorn els anys
centrals del segle XVIII o, fins i tot, en la primera mitat
d'aquella centúria.
En aquell moment, peró, encara no s'havia produït la
gran proliferació de fulls de goigs, la qual arribó a partir de la segona mitat de dita centúria, tant per motius
religiosos i devocionals –la defensa d'una religiositat
barroca enfront les noves idees racionalistes–, 14 com
tecnológics, ja que, a mès de la disponibilitat de paper
abundant, les impremtes incorporaren importants
avanços que permeteren fer estampacions a un ritme
prácticament industrial, abaratint considerablement els
preus de venda. 15 Calguè, a més, un condicionant sociológic: que les classes populars en sentit ample atenyeren un cert hábit de lectura, cosa que ocorregué ja a
finals d'aquella centúria amb l'aparició deis diaris,
concretament a Valencia el 1790 amb el Diario de Valencia. 16
De las aufeacice que barcia,
, y Ellrella de la Mar,
bailaores Indicios daiy.
Marta Luna herrnotat
pues
llena de agua llelais.
Lit Cipria, Rola,
querido al Altar bobeo:
y Virgen. del 0i10 3r.
Motivando que fois del Mar
Vitattros Nombre& fon Señora,
Norte en noche tcnebrofai
tZtos, tan vatios y raros,
Nardo, Lirio, Ci prds, Rufa, &c. /a
que ignora romo llamaras,
Ala muger
quien vuedro favor implorar
que en el porto peligra*
Dios os hizo lingular,
miar°
Olivar precinto
'.fofa por virtud copiolm
acude con Id crecida:
Nardo , Litio, Cip ras, RoCa, &c.
t foleis remediar
Fti.t4 y poco de agua clara,
en la hora tiabajefa;
os dime por excelencia,
Nardo, Lirio, Cipres.Rda,di«.
tan Santa por lo Obediencia
El enfermo, que acofado
guamo . hermofura rara:
de qualquler grave autor,
DetParatitta fan par
implora vuetfro (aviar,
fel, Maria dulce Efpofaa
luego fe riente aliviador
Ir, Rufa, &c.
Nardo, Lirio, cipr,
Por Vos le viene á dome
Taelien mol/raros quin (tela 54
le
enfermedad mas peno k;
IctlePuebloveututofo,
Nardo,
Cip«is, Roía, &c. az.
al pie de era Otieohermofoh
/15/ De laa lamparas,
Sebosa.
Iguinn comparada Angela.
os
alumbra
n noche
/1511
que
Queriendo fignificar,
a,
quien por el azey re e mima.
que (ces ',Oliva piadoras
riego al inflame mejorar
Nardo, Li rio, Cipria, Itofa,
llega
Y
entrar.
Donde
ci
manto
Inideis loe go'rrad,dsd«
1a enfermedad no moda;
(Jade Alaquls i Valencia,
Nardo, Lirio, Ciprés, Reda,&e. rk.
y haziendo lo ueehe.auftlIC12
D adnot gracia angular,
. aceptasteis la palde,
Vas que cundo Tole gracinft, 3«
Solo os pudieron hallar
Nardo. Litio, apas: Roía. le
donde mala oy miay &nada;
y Virgen del Olivas,
Nardo, Lirio,Cipria, ItoIa,&«
t4
UVI VS. v. Pi l'iglú tniiiirmon,
*. 0,4-pro ',olas Saraid eci GenItyix:
A mulla rail quxturnus Domine Ceelelli gratia mama larperiire. ve qua.,
P'
cota.
a
r
Na
d'hacia
citas
sedr
•
exordiú
Basto Vi . glnie parcas exterit tYlotl
memoratio parlo tribu:as inc ementum.P est:garlarais' D o miná no artara Amen, 34
fas
ed o
oVelP41199514119"91»
Fig. 2. Full deis Gozos a Nuestra Señora del Olivar, que está en su
Convento de Alaquás.
La imatge
Si en l'actualitat el valor deis fulls de goigs és essencialment artístic, literari i documental per a l'estudi i la
investigació, en origen tenien una significació religio-
13 Gozos a Nuestra Señora del Olivar, que está en su / Convento de Alaquás [Gravat xilogràfic de la Mare de Déu de l'Olivar, situada damunt una olivera. A la part de baix i a l'esquerra hi ha un fidel agenollat i a la dreta una campana. El gravat flanquejat per sengles florers.]
[Text a dues columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.].
Universitat de València, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., foli 267 (numeració en grafit núm. 247)
Per a una descripció i análisi general deis continguts del referit recull i els de tota la col•lecció de goigs de la Universitat de València vid. Gomis Corell, Joan Caries: "Els Bojos de la Vall d'Albaida conservats en la col•lecció de la Universitat de València. La seua pervivència actual". Almaig, Estudis i documents, XIV, Ontinyent, Asociación Fiestas de la Purísima, 1988, pp. 66-67.
Cf. Sanchis y Sivera, José: Nomenclator geográfico-eclesiástico de los pueblos de la diócesis de Valencia. Valencia, 1922 [Valencia, Librerías
París-Valencia, 1980], p. 20.
14 Vid. Vovelle, Michel i altres: El hombre de la Ilustración. Madrid, Alianza, 1995, pp. 360-394. Vid. Arana, Juan: Las raíces ilustradas del
conflicto entre fe y razón. Madrid, Encuentro, 1999.
15 Vid. Blasco, Ricard: "Síntesi de la impremta valenciana", en La impremta valenciana. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia
de la Generalitat Valenciana, 1990, pp. 73 i ss.
16 Vid. Blasco, Ricard: La premsa del País Valencia, 1790-1983, volum I Materials per al seu estudi. [València], Institució Alfons el Magnánim-Diputació Provincial de Valencia, 1983.
60
JOAN CARLES GOMIS CORELL
gattz,z§z2Im g t
2*§ttttIt
GOZOS A N. Sra. DEL DON, VEN E R A DA EN EL LuclAtt. DE ALMIAR. 24*
41
34.
e
.*5
tya 7 t7es que de los pecadur s
Madre, y Prureftora fois;
favoreced al que os llama,
Virgen Maria del Don,
II En las entrañas piadoras
45 de la tierra reineis Vos
Y pues que tanto premianes n
al que os pidió ene favor;
favoreced ,
Ene Lugar venturero
Hl
por Patrona os mereció,
yruosa, m pa r o, 8.
y ftbdolaftfa,
Y pues hundieren. todos
50
por Madre os invocan ny;
favoreced , Pee.
El Termino de Matar
deve á vuenra intercefsiun'
que en la mayor ternpedad 10
rla y la Pila Baptilnal
la piedra no le daño:
dichero fuelo os Envió:
Y efto es porque tu:denlas
lo
M. Y pues de coda la gracia
conozcamos vetare amor;
''4"-6 fe os debed Vos la inventora;
favoreced, &c.
favoreced, &c.
541
Muchos milagros huela,
Arando el Insiero Rey Jayme
y ello no lo daga yo,
Valencia rescató-;
que es Señora vuestro cuello so
profigniendo fu Conquina,
el renireonio mejor:
er, Sifafar os halló:
Pues con la ferial que tiene, »,
0-1 Y pues aqui fu cuidado
dice lo que sucedió;
.5 ti 14. favoreced al que os llama, 2.
efté
Templo
os
fabricó;
mee' Cs favoreced
10 Virgen Maria del Dr,n.
Por- aquella accion cl Rey
Señora, fi el fer piadora
05 10
premiado da- Vos quedó,
es vareare mayor blareru
.1
pues lo feriante del Puyen
favoreced al que os llama,
con vuenta ayuda gano:
W§WA: Virgen Maria del Don.
Or6 prO solio SAnitA
„av
OR'PMT.IS.
mr diei rffiriamar,, &c.
4,1
Oncede nos ram n'os nos, qu ere mos Domine Deus, perpetua men tis, & eoroo. 9
'1,4 ras .iannate gaudere, & glotiora Beate Marie reffiper intercersione á 2.41
pr flenciiincraritrsititia,& eterna perftui
Per-ChrilturoDominum,&c.
En. Valencia Por .0,1o.fro Camelo ,Plasa da Calor... Vw
::11.ZrTur
'
t Enes:
f
'
O% Y pues aunque ibis Morena,
tVd. mas het mofa que el Sol;
11: ave r eccd &c.
,,,,l.i.:ruaroeitdaeszay5sam paria
5
wIW-14zzvIwzzlIzzwzzwrzzz=wwww
Fig. 3. Full deis Gozos a Nuestra Señora del Don, venerada en el
lugar de Alfafar. Valencia, imprenta d'Onofre Garcia, 1767-1779
sa: servien per promoure els dogmes i les practiques religioses sobretot, eren estampes devocionals d'ús privat, ja que contenien una oració, el text dels goigs, peró
sobretot la reproducció de la imatge sagrada a la qual
estaven dedicats. 17
Com l'efectivitat intercessora i propiciadora era d'u-
na imatge particular i no pas de la seua invocació, 18
s'imposà, com ocorreguè en la pintura, la necessitat de
reproduir puntualment dites imàtgens, la qual cosa, en
donar poc de marge als artífexs per tal de lluir les
seues aptituds narratives i compositives, provoca l'estereotipació de les representacions. Açò encara fon
més accentuat als gravats destinats als fulls de goigs.
En primer lloc, perquè llurs artífex, en tant que aquelles estampacions perseguien bàsicament la divulgació
popular, no pertanyien als cercles de l'art cult. En segon, perquè, entre uns fidels la majoria deis quals eren
analfabets, la imatge era l'element més significatiu,
principalment per la seua càrrega piadosa, que dificultava que la imatge fóra alterada en la forma de ser representada, peró també perquè en permetia la identificació.
Per tant, les xilografies que encapçalen els fulls de
goigs són, en el cas d'imàtgens marianes i cristológiques –no així les de sants, en tant que llur iconografia
és general–, una transcripció al gravat d'imàtgens de
bult redó, situades sobre una peanya i emmarcades per
cortinatges o un arc, com si estiguessen situades al seu
altar. En uns altres casos, la imatge s'inscriu en l'escena de la troballa o aparició miraculosa que justifica la
seua invocació, confluint en un mateix espai l'univers
sobrenatural i l'esdeveniment terrenal, representacions
que tenen unes manifestes arrels medievals derivades
de les composicions dels personatges sagrats on estan
presents els donants. Així ocorre en aquesta representació de la Mare de Déu de l'Olivar (fig. 2), en la qual
se'ns mostra la troballa de la imatge per un llaurador
als peus d'una olivera davall una campana.
Sempre es respectaran, peró, la iconografia i els signes definidors de la imatge. Les representacions i els
trets iconogràfics arribaren a ésser tan estereotipats que
en alguns fulls de gojos dedicats a imàtgens i invocacions diferents, peró amb una iconografia semblant, es
faran servir fins i tot xilografies pràcticament iguals.
Així ocorre en unes estampacions dels gojos de la
Mare de Déu del Do d'Alfafar i de la Salut de Xirivella
(figs. 3, 4 i 5), imátgens la troballa de les quals fa referencia als mateixos objectes, una campana i una pila,
esdevinguts, per tant, atributs iconogràfics. 19
17
Vid. Portús, Javier / Vega, Jesús: La estampa religiosa en la España del Antiguo Régimen. Madrid, Fundación Universitaria Española,
1998, pp. 213-261.
10 Cf. Freedberg, David: El poder de las imágenes. Madrid, Cátedra, 1992.
9 Gozos a N[uestra] S[eño]ra del Don, venerada en el lugar de Alfafar [Gravat de la Mare de Déu amb el Jesuset. El gravat flanquejat per
sengles florers]. [Text a dues columnes, orado final en llatí] [A la fi] En Valencia: Por Joseph García, Plaza de Calatrava [s. a.: 1725-1765].
Valencia, Universitat de Valencia, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., full núm. 335 (numeració en grafit
núm. 247 / numeració en tinta negra núm. 172).
Gozos a N[uestra] S[eño]ra del Don, venerada en el lugar de Alfafar [Gravat xilográfic de la Mare de Déu amb el Jesuset. El gravat flanquejat per sengles florers]. [Text a dues columnes, orado final en llatí] [A la fi] En Valencia: Por Onofre García, Plaza de Calatrava [s. a.: 17671790].
València, Universitat de Valencia, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., full núm. 341 (numeració en grafit
núm. 320).
Gozos a Nuestra Señora Virgen, y M[a]dre de la Salud, / del Lugar de Chirivella. [Gravat de la Mare de Déu amb el Jesuset. El gravat flanquejat per sengles florers a una única gran flor cadascun]. [Text a tres columnes, orado final en llatí] [A la fi] En Valencia: por la Viuda de Juan
González, al Molino de la Rovella, año 1762.
València, Universitat de Valencia, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., full núm. 335 (numcració en grafit
núm. 170).
Gozos a Nuestra Señora de la Salud, / que se venera en el Lugar de Chirivella. [Gravat xilográfic de la Mare de Déu amb el Jesuset. El gravat
flanquejat per sengles florers] [Text a tres columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.].
València, Universitat de València, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., full núm. 107 (numeració en grafit
núm. 86 / numeració en tinta negra núm. 279).
IMATGE, POESIA I MÚSICA AL VOLTANT DE LA MARE DE DÉU DE E OLIVAR D'ALAQUÁS
També influí, com ocorregué en la resta d'arts representatives, el control exercit pel Sant Ofici a través del
veedor, encarregat d'examinar les obres d'art i vetllar
per llur correcció iconogràfica i representativa, de manera que l'estabilitat de les representacions i llur iconografia es mantindran constants fins a ben entrada la dinovena centúria."
De consegüent, aquestes representacions xilogràfiques destinades als fulls de goigs formaren part deis repertoris d'impremta generalment, desconeixem els
seus autors. 21 En ocasions, per la proximitat a la impremta que estampó els fulls, poden atribuir-se a algun
artífex concret. Així ocorre, per exemple, en el repertori de la impremta de Blai Bellver de Xàtiva, per a la
qual treballaria Manuel Bellver, germà de Blai. 22 Només en contats casos, com ara el gravat de la Mare de
Déu de Vallivana que encapçala el full dels Gozos a
Nuestra Señora de Vallivana, venerada en la Villa de
Picacent (figs. 6), 23 estan signats pel seu autor, F[ran-
cisc]o(?) Grau, probablement l'artista de Torrent de qui
ens dóna notícies Vicente Boix. 24
Cal considerar, a mès, que en l'època de l'estampació que ens ocupa, les tècniques del gravat a les nostres
terres eren prou retardatàries i les imàtgens mantenien
encara, com pot conprovar-s'hi, algunes recialles medievals, evidenciades en la frontalitat de les figures i la
inexpressivitat deis seus rostres, en el primitivisme de
la representació del volum i de l'espai i en la desproporció de l'orant en relació amb la imatge sacra. Tanmateix, aquesta desproporció, així com la riquesa del
mantell i fins i tot el resplendor que envolta la Verge i
el Jesuset uneixen la sumptuositat del cult religiós
barroc amb la naturalitat i humilitat deis fidels, representats genèricament pel llaurador agenollat davant la
imatge.
No va ser fins a la segona mitat del segle XVIII que
començaren a funcionar les Acadèmies de Belles Arts i
les seues seccions de gravat –la de l'Acadèmia de Sant
Carles de València, davall la direcció de Domènec
Monfort, ho va fer a partir del 1765– i que alguns gravadors viatjaren a París a perfeccionar les tècniques,
que el gravat es desprenguè d'antigues recialles i entró
plenament dins els corrents europeus d'un major naturalisme, una correcta representació espacial i una major
complexitat compositiva i representativa. 25 Tot i no
perdre's mai el caràcter popular de les representacions,
les imátgens guanyaren en naturalitat, en correcció del
61
rt$eee SISetSttteStettetetteeettseseeseeesseeeeststa-see t
GOZOSA NUESTRA SE ORA VIRGEN,
"k MbRE DELA SALvD,
del Lugar de Chirívella.
T•
tf
fi
44
ea,
4+
101.4
4+
es
1»
eat
44
O
1»
I*
1»
1»
+I
0,.
,
.teguala neeefsidadí 1 :
l Dequalquiete empellan
ea,
a cobro con alegren
noslibtaia &,K valenria;
*
a Virgen .8«,
o Virgen ; &c.
ele
.51 que ... e ri al accidente :Si en las ecnigokal del parte) . 1»
fe halla, y con fee es justicio, : alguna:Mines os llama,
2
fi oye tu Campana enea,
el fon devueliia Campana —
sy
44 , TI eilO1 dPISIe
prendas
fa
51i1,11
le es feiial muy tendente
la: libra de penai yllantot
si.
Sois el gozó: en ettettra pea:,
de talud ,y a \loe ordena
Pera qualqules accidente
*:
gracias por 12 mejoriai Ñ Sacro Erario, Leen, y Gulas
medicin
roa . pcifeaa
as
4»
44 a Virgen ,&c.
•
o Virgen , &e:
ó Virglri,Etei
Sois bien nueá Éo , y medicine,
Que hozo» milagro, es ferial
?reinada títSigi gozáis
:
de aguas vieraápozo, y fuente,
el tocar VuerliaCampana;
enfielen divino grano,
sy
44 Cielo, Y .Suisita Inciense,
fin accien alpina Miman,
y anta par tueftra manó
ell'
see
* y de Salud lo Petcina.
por litsrainos de Sigilo malo
a Chlribella le dais:
Qpien nos alcanza, y perdona
Bien con gozó aCsi encadena
De bienes eternos vena
H
els
luces de un eterno dio
Ibis para el que en vos conSal
Dicta por ves; y cada dial
is ó Virgen, &e,
si Virgen, lee,
Os Virgen, &ct
sis
44 Seis Alfuhárcros oyeron,
Seas Madre-in todáaficeigri
En elle templa os adora eis
al tiempo de alzara Dios,
aun del queeltaalla en Sevilla
Sevillaf ton fee, y amor Chirla,
ee de una. Campana la voz
do obralle una MaraVilla
tiendo vos, ó Virgen bella! si,
ti bazo la tierra .,. queabricroni
He
Cee l tutela , y proteaorai
con quiere os tuvo aficiono
Do os hallaron, por refoila
Con que todo mal Cerena
De ti efpetamos isellrena *
* queda ler neteltra á portas
dela
hisopea D9s nos guía, ea,
ViselW bándad
la
Maspial
.
Vsrgen ,
, Virgen, .
,5' Virgen„&c.
*44
Una de ritos que ambiciallás
La Envie , ,y, serenidad
Del alma Colo le alegiia, a
4+ otro r efoeo quena,
por Vos, de Dios conreguirnoi, &Dios la hermora Azucen*, a7
tia
quedó
fin
la
lúa
del
dias
y
nos
days
lo
que
pedimos,
á
Virgen,
&e,
as
*4.
ft
* t.arapre twbit Sanaa Dei Gookrix.
sat
Udipsirffirlámum , et,,,
ite
eal
OREMOS:
ai
Clneeá e "esos fámulos tuai , rin fume, Domine Dein, perpetua Mentís, So corporis Canitatepu .
4,
.ders;',N glorioCa B. Mari. Cenaper Virginist latees:41one I preferid liberan te (Siria, & mera +1,
ÑVe ,,,..,
tP
_perfrailáticia.. PerChrianna, &c.
ti,
En Vilanclas pot la viuda-da lean Goteare:, 4-W1(.041a au y ollas ano 1752.
le
1
14.fif
1%*f**4
i III 341*ii 4*+i41144n44i440 4141 .114:45(4 4 414•4241
la alegría,
de Pina lahesiveofaAzucena
Virgen de ..GraMit
ab Madre de Salud ,frlaria
Zárta,esralró Y•fin efpinass
* que hazeis mieftro
hotmofo,
-
p_
Itt a
odió derridd 4.d liótdró
ca,gi ad.- aculo gene,
Fig. 4. Full deis Gozos a Nuestra Señora Virgen, y Madre de la Salud, del Lugar de Chirivella. València, imprenta de la viuda de Joan
González, 1762.
dibuix i en la proliferació dels detalls descriptius fins
i tot, anecdótica, la qual cosa denota un ciar perfeccionament en les tècniques del gravat.
No obstant aixó, tampoc no ha d'estranyar-nos trobar representacions antigues en fulls mès recents, ja
que a les impremtes valencianes, des dels seus començaments, els tacs xilogràfics i la resta deis materials gráfics i tipogràfics es reutilitzaven constantment,
passant d'unes a altres quan es venien o tancaven. 26 Els
tacs de fusta eren, a més, molt resistents al desgast i
20 Cf. Vecchi, A.: Il culto delle imagini nelle stampe popolari. Firenze, Olschki, 1968.
21 Vid. Pèrez Contel, Rafael: Imatgeria popular a Valéncia. Gravats en fusta i metall. Estampes religioses. Gofos. Auques. Al leluies i i•lustracions. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, 1989, pp. 157-195 i 274-281.
Xátiva, Associació d'Amics de la
22 Vid. Boix, M. / Palacios, J.: Materials xilogràfics de la impremta de Blai Bellver a Xàtiva. Segle
Costera, 1980.
23
Gozos a Nuestra Señora de Vallivana, / venerada en la Villa de Picacent [Gravat que representa una imatge de la Mare de Déu de peu, amb
el Jesuset al braç. A la peanya: F[rancisc] o (?) Grau. El gravat flanquejat per sengles florers] [text a tres columnes, oratio final en llatí]
[s. 11., s. i., s. a.].
Universitat de València, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., foli 356 (numeració en grafit núm. 335 / nuneració en tinta negra núm. 203 / una altra numeració tatxada núm. 199).
24 Boix, Vicente: Noticias de los artistas valencianos del siglo XIX. Valencia, Imprenta de Manuel Alufre, 1877 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1987], p. 40.
Cf. Gallego, Antonio: Historia del grabado en España. Madrid, Cátedra, 1990, pp. 266-315. Cf. Catalá Gorgues, Miguel-Ángel: "El grabado valenciano en la època de Rafael Esteve", en El grabador Rafael Esteve, 1772-1847. [Valencia], Fundación Caja de Pensiones, 1986, pp. 2336.
26 Cf. Oliver Cuevas, Isabel: Grabados en los libros valencianos del siglo XVI. Valéncia, Generalitat Valenciana, Consell Valenciá de Cultura,
1992, pp. 60-82, 84-93.
62
JOAN CARLES GOMIS CORELL
La poesia
S•15.1 -
GOZOS A NUESTRA SESORA DE LA SALUD,
Tot i l'antiguitat de la tradició gogística en terres de
llengua catalana, 27 i a pesar que Los goigs de la Verge
que se venera en el Lugar de Chirivella.
Maria beneita, Mare de Déu sacratíssima, que sòn los
terrenals, la composició valenciana d'aquest gènere
TIEI almasois la alegria,
Pero desnuca que normo
seg n le necesidad:
J _J de Mula hermosa Azucena, tuvo de su culpa pena, De cualquiera tempestad
el Virgen de Gracia llena,
la cobró con alegtia t
OJO librals con valentlas
âladre de SALUD MARLA.
¿, Virgen , &e.
6 Virgen , &c.
Zarza os miro , y sin espinas.
Al que en mortal accidente
Si en las congojas del Parto
que hace, nuestro sirio hermoso, se halla , y con t'e os invoca,
alguna Muges os llama,
y con tus prendas FrOthiato
si oye tu Campana toca,
el so de VIICSII2 C11111,11%
Reno de Rosa l muy finas:
le es señal muy evidente
la sito de pena , y llanto:
Sois el gozoen nuestra pena,
de salud, y á Vos ordena
Para cualquier accidente
Sacro Erario , Luz , y Ocian
gracias por la meinrla t
sois pede. medicina;
8 Virgen , &e.
ó Virgen , &e.
5 Virgen , &c.
Sois bien nuestro, y medicina, Que haceis milagro , es señal
Preceda espiga goza.is
de aguas vivas Pozo , y Fuente, el tocar vuestra Campana, en Belén divino grano
Ciclo , y Aurora luciente,
sin ace itan alguna humana,
y ahora por vuestra mano
y do Salud le Piscina, ,,,,.„.,, por librarnos de algar] mal:
á Chirivella ledais,
dais,
Quien slot alcanza , y ,ieedena Bien ceo gozo as i encadena
De bienes ¿sernos ve.
luces de un eterno dia;
Dios por Vos , y cada dio;
sois para el que en Vos oonfia;
fi Virgen , &c.
23 Virgen , &e.
ó Virgen, &e.
Seis Alfabareros oyeron,
Sois Madre en toda allicdon
So CJ1C Templo os adora
al tiempo de alzar fi Dios,
aun del que “t1 allá en Sevilla, con Té , y amor Chirivella,
de tina Campana la voz
do obrzacc una maravilla
riendo Yos , O Vligen bella:
bazo /a tierra que abrieron:
ton quien os tuvo añejan:
su Tutela, y Protefforat
Do os hallaron , por resella
Conque todo mal serena
De el esper amos la estre esa
quereis ser nuestra á porfia;
vuestra bondad la 17181 pie;
l do la luz que á Dios nos gula,
6 Virgen, &e.
ó Virgen, &e.
tí Virgen, &c.
Uno de ellos , ve ambicioso,
La lluvia , y serenidad
1 Dei ilma sois le alegria,
otro tesoro queria,
por Vos , de Dios conseguimos, de Dios le hermosa Azucena;
quedó sin le luz de/ dio:
y nos dais lo que pedirnos,
1 óVirgen de Gracia llena , &c.
1S. Ora pro nobis Sanaa Dei Genio,.
oxt haus.
IL
sy..Ili Agoi eficiansur , die.
nOneede nos frn,oloc tuos qts. miss ponilne Deus ,. perpetua ment .le., & rorporis . aanhate gandere,
n...., St llóesosa BearT Marta ser, errn Virginia mrercesil one , I presenta Itberar, en.o., & mema perfilo liltstia. Per Claruchos, Domo u , &o.
Il
iSL~••••••n....
"Pas;11 Fig. 5. Full deis Gozos a Nuestra Señora de la Salud, que se venera
en el Lugar de Chirivella.
cars de gravar. De consegüent, les xilografies que encapçalen aquests fulls no són un bon indicador de la
data de l'estampació, tot i que en els casos de les mès
desenvolupades, la faciliten.
mès antiga coneguda, data de finals de la tretzena centúria o inicis de la següent, 28 la própiament valenciana
assolí la configuració i difusió que mantè en l'actualitat en la segona mitat del segle XVIII i per tota la centúria següent.
Fins aquell moment nomès tenien goigs en la llengua
del país les invocacions marianes i sants de forta implantació devocional —com ara per exemple els ja esmentats de la Mare de Dèu del Roser, la deis Desemparats, sant Vicent Ferrer, sant Roc, sant Antoni, abat, entre d'altres— o aquelles que rebien un cult destacat a
convents o monestirs —com ara la Mare de Déu del
Puig 29 o la d'Aigües Vives—" i tan sois a partir de la segona mitat de la dihuitena centúria en proliferó la composició -juntament amb novenes, sermons i diverses altres obres de devoció— de dedicats a totes les invocacions marianes i a tots els sants i personatges sagrats,
sobretot com a lluita enfront dels atacs il•lustrats contra
la sentimental i exagerada religiositat barroca.
Donada la conjuntura d'aquell període, s'abandonà
el valencià com a llengua poètica —"la llengua Valenciana, hui en dia, ni s'estima, ni usa", es queixava, ja
el 1736, Carles Ros al seu Tratat de adages—" i només
es feu servir com a tal el castellà. Els resultats són d'un
baix valor literari, mès encara si considerem que en alguns casos emblemàtics, com ara en els dels Goigs de
Nostra Senyora dels Desemparats, fins i tot es traduïren
al castellà els antics i genüins en valenciá. 32
El text deis goigs de la Mare de Déu de l'Olivar s'estructura en la forma propia del gènere, amb els quatre
versos del respòs inicial, huit cobles de sis versos cadascuna mès els dos del retronx —presos deis dos darrers del
respòs— i la tornada final. La rima del respòs s'estructura en l'esquema creuat abba, seguint el model genuí de
27 la dansa trobadoresca. Dit esquema és tambè el de la
28
Cf. Dronke, Peter: La lírica en la Edad Media. Barcelona, Ariel, 1995, pp. 39-106.
Boix, Vicente: Historia de la Ciudad y Reino de Valencia, vol. I. Valencia, D. Benito Monfort, 1845 [Valencia, Albatros Ediciones, 1988],
pp. 501-504.
Fuster, Justo Pastor: Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente
Ximeno, tomo L Contiene los autores hasta el año 1700. Valencia, José Ximeno, 1827 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1980], pp. 292-293.
Blasco, Ricard: Goigs valencians, pp. 6-7, 27-28 i 126.
29 Vid. Boyl, Francisco: N[uestra] S[eñora] del Puche, càmara angelical de María Santíssima. Patrona de la insigne Ciudad y Reino de Valencia. Monasterio Real del orden d[e] f[railes] redentores de Nuestra S[eñora] de la Merced, fundación de los reyes de Aragón. [Valencia], Silvestre Esparsa, 1631.
" Vid. Gomis Corell, Joan Caries: "Els Goigs de Nostra Senyora d'Aigües Vives", Carcaixent, Festes Patronals, 1994, Carcaixent, Cofradía
Virgen de Aguas Vivas, 1994, sense numeració de pàgines. Cf. Fogués Juan, Francisco: Historia y tradición de la Virgen de Aguas Vivas, patrona
de Carcaixent. [Carcaixent], Parroquia de la Asunción, [1992].
31 Ros, Caries: Tratat de Adages, y refranys valencians, y pràctica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana. València, 1736 [Valencia,
Librerías París-Valencia, 1979], p. 11. Cf. Prats, Modest: "L'estat de la llengua", Història, Política, Societat i Cultura deis Països Catalans. Desfeta política i embranzida económica. Segle XVIII, volum 5. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995, pp. 309-325.
Goigs de Nostra Senyora deis Desamparats (sic.) [text a dues columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.: Valencia, segona mitat del segle
Universitat de València, Biblioteca General i Histórica, [Gozos de Santos y Santas], full núm. 46.
Cf. Blasco, Rafael G.: Ia Virgen de los Desamparados. Historia de la sagrada imagen que con esta invocación se venera en Valencia, y Relación de las fiestas celebradas con motivo de su traslación a la nueva capilla en 1667, y al solemnizar su primer centenar en 1767, Valencia, Imprenta de Josè Rius, 1867 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1979], pp. 126-128.
Diu Rafael G. Blasco (op. cit., p. 134) referint-se als goigs en castellà de la Mare de Déu deis Desemparats: "los anteriores gozos son una traducción, nada poética y bastante infiel a veces, de los escritos en valenciano, escepto las dos últimas estrofas que son nuevas".
IMATGE, POESIA I MÚSICA AL VOLTANT DE LA MARE DE DÉU DE L'OLIVAR D'ALAQUÁS
primera i segona bases quaternàries de les cobles, mantenint així una regularitat constant: cddcabba.
Ben segurament, la composiciò d'aquests goigs seria
coetània de l'estampaciò. Els seus continguts sòn els
propis d'aquell moment i es centren en la llegenda de
la troballa i en els mirarles i favors concedits per la intercessió de la Mare de Dèu de l'Olivar, com fa també
el Romance de la Virgen del Olivar," potser de la mateixa època. S'inscriuen dins un corrent literari plenament divuitesc en el qual una gran quantitat de relats,
alguns d'influència castellana, de vides de sants i d'invencions d'imàtgens, seguits normalment de la novena
i els goigs, envairan la literatura catalana i valenciana,
susbtituint fins i tot les devocions més tradicionals. No
és, però, el cas que ens ocupa, ja que la Mare de Dèu
de l'Olivar és una invocaciò pròpia d'Alaquàs que la
tradiciò remunta fins al 1300.34
Igualment, el caràcter del llenguatge i de l'estil revelen la pervivència de l'ampulositat i l'efectisme de l'oratòria barroca, emprant "un castellà tan buit com grandiloqüent" –en expressió d'Antoni Comas–. 35 Una bona
mostra en són els versos del retronx o la primera cobla:
Vuestros nombres son, Señora,
tantos, tan varios y raros,
que ignora como llamaros
quien vuestro favor implora.
Dios os hizo singular
y sois de virtud modelo.
Nardo, lirio, ciprés, rosa
y Virgen del Olivar.
63
GOZOS A NUESTRA SEñORA DE VALLIVANA,
venerada en la Villa de. Picaren:.
5
5
5
5
5
Ves nodo el bien nos dió donde halló mitad y vida: os ratifica el anhelo;
pues cada a5o agradecida
sed , &c.
Con no fingido alborozo
os acuerda su desvelos
logra el enfermo salud,
sed, Virgen de. Vallivana, sed, &c.
Corno sin vos no se alcanza por la notable virtud
en toda M'Urden: consuelo.
.,>*
la salud que al vivo alienta, del agua de vuestro pozo:
sois en deshecha tormenta en su cristal bebe et gozo
Tesoro nunca agotado
áncora cn vuestra esperanza: que apetece su desvelos
es'vuestra. Imagen divina,
sed , &c,
bien en vos la confianza
pues qual opulenta mina,
se amara de vuestro velos
Desde tan filies hora
las dichas ha franqueado: vuestro amparo su voz grita,
sed, &c.
á favor tara extremado
Celebrando vacuno honor y crigióndoosbellahermira,
lo/responde amante celos
en novenario lucido,
vuestros cultos les mejora:
sed , &c.
como á su Madre y Señora
Quandofiebreardiennactiva salud logra el condolido, dispensándole el favor:
os llama en su desconsuelos
á Picacenr abrasaba,
sed , &c.
vuestra piedad superior
por todas parees vedaba
Tiene su solio en Morelia
dexa el pais sin recelos
llama voraz 'y nociva:
vuestro sacro original,
sed , &e.
á vos pidió con- fe viva.
No solo vuestra clemencia y en Picacen t el sitial
la Villa alivio en su duelos
logra vuestra Imagen bel!.
libró al mísero postrado,
sed , &c. Quantos Patronos venera, pues tainbten ha preservado para todos sois estrella,
y el mas divino modelos
al sano de t al.dolencia:
antes procuró obligar,
goza de vuestra influencia sed , &c.
deseando el apagar
Sois,Vírgen,Alva serena>
con lágrimas tanta hoguera: lo benigno nuestro suelo; y consuelo del paciente;
sed , &e,
pero Infectada le esfera,
Nube de fecundida dsois la salud del doliente,
mas iras dis
para el cielos
sois,queel remedio nosfragua, que su perfeccron ordena:
sed, &e,
Roma de peste oprimida; dándonos á tiempo el agua sois alivio en toda pena,
corno gozo en todo duelos
contra la esterilidad:
vuestro amparo apellidó,
sed, &c.
gracias 6 vuestra piedad
y en Morella os visitó,
el cielo
r
en vos, Madre soberanas
5
5
.
eifiriarnur prormimiemziku Cbrirti,
Oso pro lobir. Sanaa Dei Gruitrit.
OREMUS,
r,Oneedr roo, farruto Mor , qu<sumur Domine Deur,, perpoua mentir dr rorporir rantgloriosa Beata Mari. semper Virgiuis intermersione , d prosenti oS.
11, .tate'gaudere ,
Por Chrístum DePli7no , mana, a. Amen.
.terna pofrui
bmmri tricitia
.W,W,Vigkg" ,~W 4,WW.,WWWNWr.WV,".~
Açò produí una poesia decadent, inadequada intellectualment segons els gust il•lustrat, però molt més
sentida que no pas la freda poesia classicista. Si, a mès,
s'usaven els models conreats per la tradiciò, l'efectivitat del missatge estava garantida.
El text mès antic que coneixem a ho yes d'ara dels gojos a la Mare de Déu de l'Olivar ès el de l'estampaciò
que estem analitzant. No ens consta que s'en conserve a
Alaquàs cap full, sinó que han perviscut en les successives edicions de la Breve descripción histórica religiosa
de la villa de Alacuás con novena y gozos a la Virgen
del Olivar que compongué Timoteu Casaban el 1898.36
Fig. 6. Full deis Gozos a Nuestra Señora de Vallivana, venerada
en la Villa de Picacent.
la imatge i el text, ja que la melodia que fan servir sempre ha quedat fiada a la memòria dels intèrprets. 37 A
ells ha calgut acudir per tal d'enregistrar-la i transcriure-la en notació actual.
Aquests goigs continuen cantant-se actualment a
Alaquàs. Fan servir la següent melodia:
La música
—1
LUZ y Es-ma.w1/4 py tA
En el cas dels goigs, la música és l'element que
transforma l'objecte material –el full imprès– en un acte
ritual, ja que la melodia, en permetre la participació comunal en l'acte de pregar i lloar un personatge sagrat,
dóna la vertadera significaciò religiosa a unes formes
artístiques i, de consegüent, els infon significat ple.
Ara bè, per parlar de la música dels goigs cal, primer
de tot, fer una matisació. Vertaderament els goigs com
a gènere i vehicle d'expressió col•lectiva unifiquen,
com hem afirmat des d'un principi, els tres vessants artística referits. Però els fulls nomès en transmeten dues,
PEES,
SA
tira sois,
y vil,
2,1- A ,
GEN Oc..1. O- Lt
,
knit'S-M4,5
011er Benlloch, M[aria] Teresa: Canons narratives valencianes. València, Lo Rat Penat, 2000, pp. 142-143.
Casaban, Timoteo: Breve descripción histórica religiosa de la villa de Alacuàs con novena y gozos a la Virgen del Olivar. Alaquàs, Clavaris de la Mare de Déu de l'Olivar, 1995, pp. 12-19.
35 Cf. De Riquer, Martí / Comas, Antoni / Molas, Joaquim: op. cit., Volum VI, p. 213.
36 Casabàn, Timoteo: op. cit., pp. 38-40.
3' Cf. Burke, Peter: La cultura popular en la Europa Moderna. Madrid, Alianza, 1978, pp. 145-176.
64
JOAN CARLES GOMIS CORELL
Es tracta d'una melodia harmonicotonal de composiciò moderna, en to major –ací ha estat transcrita en Do
major–, amb unes modulacions intratonals cap a la subdominant en la cobla. Tè una estructura de desenrotllament melòdic ampla, la qual presenta incisos diferents
per al respòs i per a la cobla, responent a l'esquema
analític ABAB 'CDEFGBAB ' [...] ABAB'.
S'allunya així de l'estructura mès pròpiament tradicional de les melodies gogístiques, formades per només dos o quatre incisos." Té caràcter d'himne marcial, conferit sobretot pel ritme de corxea amb puntet i
semicorxea. A pesar de tot, és una tonada melòdicament i rítmica simple, dins l'esperit de les melodies populars, permetent-ne així un aprenentatge i una reproducciò fàcil i espontània. En diverses altres ocasions,
però, les composicions gogístiques dels segles XVIII i
XIX adoptaren melodies preexistents, la qual cosa ha
permès, donada llur vitalitat en la tradiciò valenciana,
que hagen arribat fins a hui tota una serie de melodies
de procedencia medieval, possibilitant-nos l'apropament a una realitat sonora pretèrita a través de composicions encara vives.
Conclusions
Mitjançant l'estudi i l'anàlisi detallat del full dels
goigs de la Mare de Dèu de l'Olivar d'Alaquàs es comprova com aquestes composicions no són unes simples
cançons devocionals sense més transcendencia que la
lloança ingenua deis diversos personatges sagrats per
part de les classes populars, ni llurs estampacions unes
reproduccions que, per la seua pobresa matèrica, freturen de valor. Com ha quedat provat, els factors socials,
individuals i econòmics –culturals, en definitiva– de la
societat que els produí, els condicionó d'acord amb la
conjuntura de cada moment històric i, a la vegada, ells
tambè condicionaren aquella societat, ja que foren un
vehicle per tal d'assentar i mantindre determinades actituds i pràctiques devocionals, alhora que ajudaren a difondre tota una serie de creences i contalles més o
menys ajustades a una realitat històrica que, en definitiva, formen part del substrat cultural valencià en tant que
condicionaren, i encara hui condicionen, la religiositat i
les pràctiques devocionals de gran part de la societat.
Són, de consegüent, obres d'art com a tals, estableixen una relació recíproca entre llurs valors culturals
i els de la societat que les generó. És a dir, com a obra
d'art sòn una expressió cultural i, al mateix temps, cultura. Per tant, cal traspassar concepcions limitades que
restringeixen els estudis i la categoria mateixa d'art i
d'Història de l'Art i ampliar-les vers un concepte que
valore i interrelacione qualsevol expressió mental de
l'home com a èsser pensant amb les condicions i circumstàncies culturals de cada moment, entenent per
cultura l'estil de vida total i socialment assolit d'un
grup de persones que inclou els modes codificats i recurrents de pensar, sentir i actuar. Per tant, els estudis
d'història de l'art no poden ser mai excloents amb pretexts infundats i conjunturals que tenen com a motivaciò interesaos aliens al propi art.
Imatge, literatura, música, religiò, religiositat, desenvolupament tecnològic, etc., tot és cultura i, com a
tal, objecte d'interés, valoraciò i estudi per part de
l'historiador de l'art conscient que pretenga anar més
enllà de les catalogacions rutinàries. I en els goigs,
l'home fa servir la imatge, la paraula i la música, tres
expressions vinculades amb els sentits de la vista i
da, aquells que des dels orígens de la nostra cultura
s'han considerat els essencials per al coneiximent.
Tot açò i la seua significaciò com a components del
patrimoni cultural valencià, fan necessaris el recull i
l'anàlisi de les referides composicions en totes les
seues vessants, avançant així en els estudis artística i en
la conservació i coneiximent cada vegada més complet
del patrimoni cultural valencià.
Abstract: The present article studies the xylographic engraving of the image of Nuestra Señora del Olivar in Alaquas,
stamped on a leaf of goigs (early religious songs) in the first half of the 18th century. All together and considering that the goigs
gather image, literature and music, these other artistic manifestations are also analyzed by relating the three to each other and
merging into the cultural and social context that generated them as an expression of certain mentalities defined by the historical
moment.
Key words: Goigs (early religious songs) / Dance / Engraving / Religious stamps / Alaquás (prov. Valencia) / Mare de Déu
de l'Olivar
Resum: El present article fa un estudi del gravat xilográfic de la imatge de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquás estampat
en un full de goigs de la primera mitat del segle XVIII. Conjuntament, i perqué els goigs reuneixen imatge, literatura i música,
s'analitzen també aquestes dues manifestacions artístiques, relacionant les tres entre elles i imbricant-les al context cultural i social que les produí com a expressió d'unes mentalitats definides pel moment históric.
Paraules clau: Goigs / Poesia trobadoresca / Dansa / Gravat / Estampa religiosa / Alaquás (prov. Valencia) / Mare de Déu de
l'Olivar
38 Vid. Gomis Corell, Joan Caries: Els gofos en la tradició musical valenciana i la seua presencia en Aldaia, Aldaia, Associació de Música
Tradicional d'Aldaia, 1997, pp. 23-37; i Gomis Corell, Joan Carles: "Una estructura culta para un género tradicional: los gozos de Joan Baptista
Comes. Su influencia en la tradición musical valenciana", Actas del IV Congreso de la Sociedad Ibérica de Etnomusicología, Granada 9-12 de
julio 1998. [Granada], Sociedad Ibérica de Etnomusicología, 2000, pp. 171-195.