parroquia de sta maria de camprodon 19630324

£ O I T O R I A L
Heli
eiigion
• >
ij
ntagia
No es Infrecuente ver personas que tlenen de la rellglón un concepte bastante equivocado. Parten del prlndplo que a Dlos hay que
temerlo y tenerlo slempre aplacado. Sus príctlcas de pledad tlendtn a
tener a Dlos contento y me)or, no «enfadado». En el fondo creen que
cuando ellos han puesto et acto de piledad correspondlente, Dlos les
queda como deudor. El acto de pledad ha tenldo como un poder màglco
de aplacat a Dlos que de otra suerte hublérase enfadado contra ellos.
Tal concepto de Dlos y de la rellglóh encuadra algun tanto en la
mentalldad de un hebreo del Antlguo Testamento y qulzà tamblén en un
pagano de nuestros días cuando està delante de su dlos. Però dista
muchíslmo de ser la poslción correcta de un crlstlano blen formado.
Dlos no es el Ser
terrible que espia
desde lo alto para
atraparnos en
nuestras faltas. Ni
menos es el dlos
Insatlsfecho que
no se sacla de
mandar y exigir.
No es éste nuestro
Dlos.
El crlstlano
sabé que el atrlbu'
to central de Dlos
y el móYll de todas
sus acciones es el
Atnor (con mayútcula aquí y solo aquí). Este Amor Infinlto por ti y por mi y por todos, le
arrastró basta la gran locura de hacerse bombre para mejor atraer al
bombre y de dejarse crucificar por al algunos dudaran todavía. Y no le
bastó esto: est& con nosotros basta slempre. Lo natural delante de este
océano de Amor, es pensar y obrar por amor en «todos» nuestros actos.
Y aquí no caben íórmulas màglcas. Tanto monta tu pledad cuanto tu
amor. Y así, con sendllez de hljos, serrlmos, confiamos y contentamos
a nuestro Padre Dlos. Y qulen no lo entlenda así, està muy equlvocado
y le irà mal en su vida de pledad.
84 d * marxo d» i » » «
D o m . IV diB Cuareama
RIDACCIÓN Y ADMINISTHACIÓNl APKKTADQ « , viCH
Afto III, n.° l i s
DEPÓSITO LIOALl ( . 14,358 - t<60
LA PALABT^A | . D I O S
hàyux
NOSOTI^OS
Gal. 4, 2S-37
Lectura de la Carta del Apòstol San
Pablo a los Gdlatas.
fíermanos: Està escrlto que Abraham
tuoo dos hijos, uno de la esclava y otro de
la Ubre. Però el de la esclava nació según
la carne, mlentras que el de la Ubre por la
proittesa... Todo lo cual està en alegoría.
Porque estos son dos testamentos (el Viejo
y elNaaoo): uno del monte Slnaí (país de
eselaoos), que engendra pura seroldumbre,
éste es Agar. Porque Slnaí es un monte en
Aràbia; peru representa la Jerusalén de
ahora, t/ està sirviendo consushijos. Al
contmrto, la Jerusalén de arriba es Ubre, y
éaía«0 Madre nuestra. Porque escrita està:
Régocifate, estèril, la que no paríaS; habla
y '$a éoces, la que no conocias to» dolores
dèl porto; porque muchos son los hijos de
la desdeüada, màs que los de la que tenia
almarUo. Ahora bien, nosotros, hermanoa,
cotao Isaac, somos hijos, de promesa, Stno
qt^fOSicomoentonceselnacido
según la
cdme (Ismael), perseguia al nacído según
el tspirttu (a Isaac), asi también ahora (el
júàtú al cristlano). Però t!qué dlce la Escrita^? Echa fuera a la esclava y al hljo de
eÜa: potque no heredarú el hiJo de la esclava con el h(/o de ta Ubre. Por lo cual,
hsjfmanos, no somos hijos de la esclava,
sa^··/.ilé.la Ubre, con la Ubeitad que nos ha
a^irldo Cristo.
LA LIBERTAD DE LOS HIJOS
DE DIOS
Para entender lo <iae dice San Pablo hay
qne tener en coenta lo qne se ha Uamado la
pedagogia de Dios. En el Antigoo Teitamento,
Dios condacla a so poeblo por los caminos
del temor y con ana moral mny imperfecta
adecnada al estadio de imperfección qne habla
en la humanidad. Cnando Uegó la plenitud de
los tiempos, Cristo nos revelo plenamente el
pensamiento y qnerer de Dios y ahora gozamos de ana libertad qne antes no tenían los
israelitas. Este don precioso nos lo ha concedldo Dios gratnitamente, por ona promeM
qae Dios habia hecho a Abraham, nnestro
padre en la fe. Con esta promesa se comprometo Dios a damos este don de la libertad
sia qne mediaran para nada nnestras obrai.
Però esta libertad no debe ser entendida
en forma de libertinaje. Qmdamos labordinados a Dios como hijos y el hyo debe encadenar libieipente tó volitntad por amor al
Padre. iCómo ha caHibiado naestra condicioni
La gràcia de Cristo nos coocede la libertad y
ya no andamos por lor senderos del qoe te
comporta como lot animales. Somos libret y
podemot ser por ello mài hombres cada dia.
Porqae el cristlano qae no es hombre no
merece el nombre de cristlano.
ELS DIFUNTS.—...Cal oferir safragis, fer celebrar Misses, fer almoines als pobres,
1 tots bona obra qae es pagoi...
LA MALALTIA.—...Cal prevenir prudentment les malalties en tot allò qae es pagai;
cal gnarir-les amb seny i caritat; però hom no pot desesperar-se ni protestar qoan Déa
IM pirmet...
(Promptaari de la Família Cristiana)
PERFIL DE LA SETHANA
Dia 34, Diumenge IV de Quaresma, St. Gabriel Arcingel. DU., dia 25, l'Anunciació a la
Mare de Déu. Dm., dia 36, Su. Tecla. Dmc,
dia 37, St. Joan Damascè. Dj., dia 28, St. Joan
de Capistrano. Dv., dia 39, St. Jonàs. Ds.. dia
30, St. Amadeu.
ImiíDíei \wh k Unm
Pel cristià que ha seguit amb interis durant
la Quaresma les exhortacions constant de
l'Església a la mortificació i al penediment, és
una sorpresa l'esclat d'alegria de la Utérgia
d'avui: imprevistament, s'omple faltar de flors,
el sacerdot es vesteix de color de rosa 1 fins
toca l'orgue i·llà on n'hi ha; i les primeres
paraules que ens diu, impacient, la Litúrgia
oan ^amaócà
*6a> *Alegra't, Jerusalem*.
El naixement d'un infant és en tota llar un
(Dlm·cr·t, dia 27)
motiu d'alegria: és el goig de sentir una nova
Un pobre monjo, captivat pels sarraïns i
vida, uu nou ésser entre nosaltres.
esdevingut esclau, plorava la seva trista sort,
Els cristians ens preparem a reviure el
mentre el providencial designi de Déu feia
misteri
de la Redempció, i és molt natural que
per manera que fos comprat per un cristià de
assaborim
ja das d'ora l'alsgrio per la
la cort del califa de Damasc, a fi que des del
nova
vida
que ens comunica Josucrist
cel pogués gloriar-se un dia d'haver educat el
•n
la
Pasqua.
fill d'aquest, que avui venerem amb el nom de
D'aquesta nova vida ens parla precisament
St. Joan Damascè. Aviat fon acomplerta la
St.
Pau. Per mitjà de la comparació entre els
missió de l'andk moi^o, ja que el gran uient
de Joan va assimilar ràpidament les ensenjran- dos fills d'Abraham —Ismael, elfillde l'esclava,
ces de Cosme (aix< s'anomenava el monjo), el i Isaac, el fill de la dona lliure— ens recorda
qual pogué altra volta dedicar-se a la seva que somfillsde Déu i, com a tals, fm!m d'una
vida de santa llibertat, car Crist ens alUbera
vida d'oradó i penitència.
de la ser^dtut del pecat. Hens ací un dels
Joan heretà del seu pare el càrrec de refonaftients de la nostra alegria.
captador dels impostos senyalats als cristians
El bell miracle de la multiplicació dels pans
pell àrabs. Malgrat fer-se atraient als sens
(evang.)
ens recorda el sagrament de l'Eucarissubordinats, Joan vivia insatisfet, cercant un
tia,
un
motiu
més d'alegria perquè sabem que la
ideal que sadollés les seves ànsies de felicitat.
recepció
assídua
de l'Eucaristia ens garanteix
Deixant, finalment, les honres mundanes, es
la
nostra
resurrecció
total amb Crist, l'identiretira al monestir de Sant Sabas, a la Judea,
on començà la seva actiWtat dintre l'Església ficació cada vegada més íntima amb Ell.
J.M.
com a home de virtut i saviesa incalculables.
L'actuació més brillant que portà entre mans
fou la defensa del culte a les imatges contra iMH LIBRITO PARA ENTRETENER
els iconoclastes, exposant clarament la doctriA SUS HIJOS?
na catòlica, segons la qual el culte donat a les
Imatges no és un culte d'adoració, sinó de
veneració a aquelles persones que representen.
Aquesta gesu li valgué el títol d'tiltím Pare
de l'Orient
Edic. Nova Torra. Barfta, 1963
•I /nl^
Sant J?.
«Pasatiempos in|antiles»
ÀNICDOTARI DEL CONCILI
• El Papa declarà que en veure
més de dos mil bisbres a cada banda
de la Basílica de Sant Pere, es senti
profundament emocionat i no pogué
contenir un sanglot i unes llàgrimes.
• Els quatre membres de ia
comunitat de Taizé, proteMonts calvinistes, han obert a Roma tma casa
pobrfssinvi t allà davant uti iconò,
pasMD hoiès tesant pçl Gmdli i els
jbisbes també hi Vao per a acompa*
nyar-los en lalséva pregària.
• A Roma es varen acabar els
diccionaris llatins car els Paret Conciliars els necessitaven. També feren
ua bon negoci els sastres eclesiàstics.
• Els periodistes en acabar la
sessió s'apropaven als Pares pei a
saber alguns cosa. Un dia ho feren a
UB Usbe norteamericà però aquest contestava en italiài «Avui fa bon dia». Li preguntaren en
francès creient que no havia entès la pregunta 1 ell respongué en francèsi que «avui fa bon dia>.
Després ho feren en anglès 1 repetí la mateixa resposta i per fi digué somrient en Uatíi «Dies pulchenlma est» (Avui fa un bon dia).
• Un bisbe del Japó, Mos. Hirata, de tipus d'adeta, veient que els trasllats en taxi serien la
seva ruïna, va comprar una Vespa i anava a les sessions com un vespista. Els vianants veient els
seus mitjons vermells, l'aplaudiïen dient: «Bravolll».
• Un dels bisbes auxiliars de Paris, Móns. Courbe, té el seu pare de rector d'un suburbi de
Paris. Aquest senyor quedà vidu i va estudiar per a sacerdot i ara és súbdit del seu fill bisbe.
• Pregimtaren a Mon. Morgante, bitbe de Ascoli-Piceno per què havien prohibit els aplaudiments dins la BaslUca en les sesslonsi Ell responguéi «Perquè si podien aplaudir els que estaven
oonfoimes, els altres podrien picar de peus, cosa ben desagradable».
• El Card. Lercaro viu en la mateixa habitació que ocupava l'actual Papa quan es celebraren
els funerals del Papa Pius XII. A la porta hi ha una làpida que recorda això Li digueren al Card.
que aquella habitació portava sort. Ell responguéi «Si, però a la paret ja no hi cap una làpida nova».
• Els bisbes més simpàtics han sigut els bisbes negres. Somriuen sempre i porten la seva
dignitat episcopal amb una humilitat regia.
• Hi havia instaliats dos bars per tal que en les quatre hores de sessió poguessin els Pares
descansar una mica. Els hi posaren els noms de BAR lONA (nom de Sant Pere, Simó, fill de Jonàs)
i Bar Abbas (nom del lladre indultat). Alià els servien cafè del Brasil gratis. Els bars eren senzillissims però molt pràcHcs per a canviar impresions.
• També en el Concili s'eatava de bon humor. Al Card. Quiroga, tan corpulent, l'anomenaven «La catedral de púrpura» i a Móns. Wit, de Filipines, «el més destacat Pare del Concili».
Mideix més de dos metres.
VIVÈNCIES
<^Ko puc doflar res a o í o p ^
L'hereu fullejava l'àlbum que havia regalat al
al seu pare, arxiu gràfic de la riquesa que un dis seria
seva. Tenia molt clavada en la seva mant aquella
Jecomanació paterna: «No donguis mal res a ningú».
Veia en el sou pare un home gran, ric, poderós. Un
home llest... I de sobta al telèfon da la centraleta interior anunciant des de la porteria qu*
«el Sr, l'amo, potser havia mort»l Aquella grandesa traduïda on una bombolla.
Ni una paraula, ni un gest... ni tan sols per a poder-ll dir el secret-clau de la caixa de
cabals... Jo no era el Sr, l'amo. Era tan fred, i tan fosc com la caixa de cabals que no es
podia obrir perquè aquella «Torre de l'Homenatge» només tenia un estadant que acabava
de soMr lo més gran derrota, i havia hoijut de fugir tan precipitadament.
L'hereu pastà aquella nit immers dintre una penombra asfixiant. Erú ric, molt ric. La
caixa de cabals \a l'obriria... però per què? Per no donar res a ningú? Potser que lo deixés
tancada, com un símbol d'aquella recomanació insistent, una da les causes de tanta iquasa
I benestar... suara esfumat però, com un alè d'air*, com una gota enmig del mar..
Volia dormir i no podia. Unes mans misterioses intentaven obrir lo coixa. Afirmaven
que hi tenien dret. Un dret? El seu pare tanmoteix no era el Sr., l'amo? Un amo, certament
molt relatiu, una mena de sembra. Sí. Però tal vagada devia alguna cosa? Tol vagada hi ha
el deure de donar?
Es recordà, llavors, haver sentit un dia o la missa d'una de lo Parròquií que l'horaa
no ara una illa. Que calia viure lo gran comnnitat dels fills da Déo.., I llavors, també, cons»
tatà el gran deute que tenia el seu pare. La gran mentida d'aquella afirmació doQnidtiea.
Calia donar.
• • •
Quan fa comunicació criítiana de bens esdevingui la primera assignatura I tothom
obtingui en els exàmens un «excel lent», e| món serà cristià. = J. PEDRAFINA.
LA VEU DELS PROFETES EN LA QUARESMA CRIS-HANA
MIQÜEAS
Escolteu la paraula de lahvèi
Què t'he fet jo, poble meu7 En què t'he molestat? Respon-mel Perquè vaig ser fo qui et
tragué de la tena d'Egipte, i qui et redimí de l'esclavitud, i qui et donà perquè et guiessin Moisès,
Aaron i Maria.
-Amb què em presentaré ]o davant lahvè i em postraré davant el Déu de les altures?
Vindré a EU amb holocaustos, amb vedells tendres?
0 homel Bé t'ha estat assenyalat el que és bo i el que de tu demana lahvèi obrar amb iatüeia, estimar el bé, humiliar-te a la presència del teu Déu.
-Esperaré en lahvè, el Déu de la meva salvació, i el meu Déu m'escoltarà... Si vaig caure,
m'aizecaréi si visc en tenebres, lahvè, serè la meva llum. Hauré de suportar la ira de lahvè, perquè
contra Ell vaig pecar, Ihis que Ell prengui en les seves mans la meva causa i em fad Justícia.
-Quin Déu com vós. Senyor, que perdoneu la maldat i oblideu el pecat per sempre? Seieu
fidel a lacob i propici a Abraham, com ho prometéreu als nostres pares des dels temps antics».
(Miqueas. 6,3. 6.7,7-9.18. 20)
Muy amados hermanos sacerdotes y fieles.
De vuelta del Concilio Vaticano segundo, en su primera etapa, gustosamente me pongo en contacte con mis
amados dioceaanos, valiéndome, para este fin, de unas sencillas letras que deseo lleguen fàcilmente a oído3 de todoa.
Aun cuando es muy poco lo que pueda comunicar, ya
que los padres conciliares, como es sabido, vienen obligados a secreto precisamente en aquel campo de noticias que
mayor interès pueden suscitar, no obstante la importància del hecho conciliar es tal que justifica de sobra el que
los diocesanes deseen oir algo del obispo y que, por lo mismo, éste intente, brevemente dar unas impresiones, que,
si han de pecar de incompletas por la razón mencionada,
han de ofrecer asimismo la ventaja de ser «auténticas»
por proceder de persona que es a la vez testigo y pastor.
Y vaya por delante el màa afectuoso saludo a todos:
sacerdotes, religiosos y seglares asi como la manifestación expresa de profunda gratitud por el interès, oraciohes, sacrificios por el éxito del Concilio y ayuda espiritual
al obispo. Que Dios lo pague a todos.
del
Mm.
Sr. Olijsi
SDlire
el
$|MPi£ OIEAOA
II
El Concilio es de una importància'única en lo que va
de historia de la Iglesia. Jamàs hubo en el campo de la vida religiosa asamblea semejante.
Este Concilio es único por el fin concrato que es renovar la vida cristiana, actualizar y «poner al dia» la Iglesia en circunstancias tan especiales como las presentes,
en las que, debido a la vertiginosa marcha del progreso
material y al cr6Cimient;o de la humanidad, ademàa de
otras causas, muchos cireían que la Iglesia habia perdido
por completo su ritmo bienhechor, desconectada del mundo actual, quedàndose atràs como un hecho màs, destinado no a la vida sinó a la historia.
Concilio único por el volumen de representación. Nunca había reunido la Iglesia a 2500 obispos de todas las
partes del mundo.
Unico en el sentido de unidad por haber logrado la
jerarquia catòlica una asamblea de completa unidad dentro de una diversidad inimaginable de razas, culturas, lenguas y mentalidades. Unico por otras oaracteristicaií algunas de las cuales saldràn al paso en estàs lineas.
(Continuarà)
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
Mare de Déu de Besora
Dalt d'on turó de vessants escarpades
existia abans el Costell de Besora. Des dels
començos de la Reconquesta existia també,
prop del castell, una església dedicada o
Santa Moria. Avui, tot allò és runes coda
dia més exígOes. Res no resta de l'esplendor
d'antany: ef temps inexorable ho engolit la
història gloriosa d'aquesta església mariana
avui inexistent, però que no volem pOssar
per alt en el nostre itinerari.
Aquesta església fou donada pel comte
Guifré, el 875, com a dot o lo seva filla
Emmo, íunt amb el castell, i posada sota lo
curo del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Et primitiu edifici fou substituït, tucessivament, per altres dos de més grans, con- el 25 d'abril d«l 1838 el temple fou incendiat
sagrdts ofinalsdel segle IX el primer, i du- pels milicians cristins, començant des d'alesrant el segle XI el segon. Lo última versió de tio es el seu obandonoment. Tontmateix, la
l'edifici vo mantenir el caràcter parroquial imatge de Moria fou traslladada a la nova
fins 0 mig segle XVIII. Les runes avui exis- església,finsque la revolta del 1936 va fer-la
tents, de iïella estructura romànica, són lei desaparèixer definitivament.
d'aquest temple.
Dalt d'un turó, les runes venerables de la
El Popa Innocenci II, el 1353, va concedir vella Santa Moria de Besora serveixen oro
indulgències per a lo reparació de lo bóvedo, de recer als aligots i ois lluerds, mentre el
força malparada després d'una devastació. temps que no perdona acabo d'empassor-se
Va deixar de funcionar com a parròquia un full més de lo nostra dilatada història
en 1759, amb motiu de la inauguració de lo
mariana.
nova església parroquial al pla; llavors vo
quedar com a santuari de la Verge, fins qoe
JORDI PLANES.
Strttn tan amabU» d'aclartr-nei tl p$r qui
cada any rtntvtn la bmtdkeU dtU animcií i
eotxu quan U» aítrti coiu b*ntid$». «/« hi dtíra
fins qut ttnm ohjtcttí
Aguitl i Ttrua.
R.-Anib ocasió de la festa de Sant Antoni
iHay qu$ eonfuar i» nutvo euando ht iifado Abat, l'BiglésIa repeteix la benedicció per tal
un dia lin ir a comulfttr? • M. A.
que el Sant extengul el seu patronatge durant
R.-No. La confeiión antes de la comunión l'any envers els animals i altres coses. Bs una
lólo ei neceiaila euando uno ttene concienda benedlcdó anyal i penyora de noves mercès
derta de pecado mortal.
per part del lant.
Parròquia de Santo Maria de Camprodon
Diumenge Quart de Quaresma, dia 24 de Març de 1963.— A dos quarts de
8, Missa en sufragi de Josefa Suros (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del
Carme, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a. C. s.) A les 12, Missa en
sufragi de Maria Male Disset (aC.s./ Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de
Rosa Morer Roger (a.C.s) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari
i Via Crucis.
Dilluns, dia 25.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Ramon Orriols (a.C.s)
A les 9, Missa d'acció de gràcies.
Dimarts, dia 26—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Clemència Puig (a.C.s.)
A les 9, Missa d'acció de gràcies.
Dimecres, dia 27.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi de Bernat Moret (a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies.
Dijous, dia 28.^ A dos quarts de 8, Missa d'acció de giàcies. A dos quarts de
8, Confesions i Missa a l'Església del Remei.
Divendres, dia 29.—Avui es dia d'Abstinència. A dos quarts de 8, Missa d'acció de gràcies a la Mare de Déu. A les 9, Missa d'acció de gràcies que fa dir Francesca Monfort.
Dissabte, dia 30.—A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria,
Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi dels difunts
famílies Roca-Morer (a.C.s.)
Diumenge, de Passió, dia 31 de Març. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi
d'Anna Buixassas Arnau (a C. s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme,
Missa en sufragi de Maria Pairó de Barceló i difunts família. A les 12, Missa «Pro Populo» Hora Santa del Magnífic Ajuntament de Freixanet. Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Rosa Morer Roger i Hora Santa del Magnífic Ajuntament de
la Vila de Camprodon.
Veu de la Parròquia. Necrològica: Morí en la Pau de Crist després d'haver
rebut els Sants Sagraments de la Penitència, Extremunció i Benedicció Apostòlica, la
nostra germana Einilia Zambrano García (a.C.s) També morí en la pau de Crist,
després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència Extremunció i Benedicció Apostòlica, la nostra germana Maria Regí Torrent (a.C.s.). .....
Amonestacions Canòniques: Primera de Pere Colomer Sala, solter, natural de
Sant Privat de Bas i veí de Camprodon, fill legítim de Jaume i Mercè; amb Francesca Arlà Gonzàlez, soltera, natural de Vilajuiga i veïna de Sant J. de les Abadesses,
filla legítima de Florenci i Maria.
A remarcar: Solemnitat de les "Quaranta Hores" Començaran el divendres
propvinent, dia 29 de Març, a les 8 del matí i acabaran el Diumenge de Passió, a les
8 del vespre, amb l'Hora del Magnífic Ajuntament i Autoritats de la Vila.
Solpòs: La Cerimònia del Salpàs i Benedicció de les cases començarà, si Déu vol,
aquesta setmana: Dilluns, Freixanet de d'Alt; dimarts, Freixanet de Baix; dimecres,
Creixenturri i cases del Remei; Dijous a dos quarts de 8, Confessions i Missa a l'Eselésia del Remei per a facilitar el "Compliment Pasqual"