circular---para Ies - Biblioteca i Cartoteca del CEC

Anuncio
A.E. Talaia BRC19650100_053
j
Q.,A.IA,
I 't ' 5'
circular---para Ies
•
SOCIOS
inform a el consejo directivo
A
tod os los asociados se les comu nica que e sta [for m a ndose u na Seccio n 0 Grupo J u ve nil que abarcara a tod o s los
jove nes d e ambos sexos para fomentar en eIIos la practica
de l excursionismo en toda s sus especialidades. Hahie ndose
iniciado estas, se h a Iijado los j ueves de cadasemana ,pa r a
in tercamhiar op in ion es y preparaci6n te6riea. Es tos muchachos estaran a leccionados po r
tres miemhros de la Sec cion Montana que cuidaran de la s salidas oficia les del grupo. Si
algun muchacho desea iuforma rse a l respe cto p uede d irigirse a n uestro vicepresi de nte
Sr. Blanes.
Tambien auun ciamos que en la prim era qui nee na de l mes de feb re ro hab ra Asarnblea
Genera l Extraordi narta, para adicionar a nuestros Estatutos la s nu evas nor mas in dicadas
por e l Estado con referencia a las nuevas disposi ciones referentes a la Ley de Asociaciones,
Asamhlea que esperamos asista n la mayoria de nuestros asociados.
Com unicamos a simismo que en este mes de enero habra 1'1 Heparto d e Premios correspon dien te al u ltimo sernestre, co nj untamente co n una ve lada, aproximadamen te hacia :
e l u ltimo sabado de l m es,
Deseamos la mhie n a todos nuestros a sociadas y farni lia r es un prospero afro 1965 y
para nuestra E utidad e l deseo de que pueda marcar otro jalon en su marcha social y
deportiva .
Y Iina lmente an unr-iamos para e l diu 2 1 de febrero la Cena Anual de Socios. Puede n
inscrib irse en n uestr o lo cal.
secretaria
Movimiento de socios entre Noviembre y Diciembre
ALTAS
8i\l88088188288388488:>88(;88iSSS-
BAJAS
Manue l Art igas Bel tra n
Nuria Vila [Mestres
Miq uel Orriols Mas
M." Pi lar Nuet Val era
Fran c ese Arques Borras
N uri n ( Ja s c(lI1 Peribanez
111 ." An ge ls Alh e t Ot-tiz
Isid r o l' oe h ;\Iil il
Pe r c Hoe d Lopez
Val en tin Hua l\ le ~ tres
l\Ies Diciembre :
510
iiB
ilS
S02
437
635
Sep.
Mar.
Mar.
J u n.
Ju l.
59- Em ilia Ferne
63- M." Terese Fon tan iIlas
62- Lluisa Forgas
63- Jorge Alcaraz
58- ~itte.idol Ilovi ra
...
Jaume Pifiol Nogues
_
colaboraci6n
.. C R E U DE SANCTUS"
A la b anda meridional de Catalunya, banda esquerra de l' Ebre hi ha una muntanya
q ue quasi be te mil metres d 'altura (994). La ge nt d el p ais la co neix pe r la "Cr eu de Sanetus", si be p ero ofici alm ent es ta bateij ada en els mapes ca ta st r a ls pe r 1'1 nom d e "Chaquera",
Aquesta m u nta nya es l'eix d 'unes tenalles serralenques qu e fins el N. a r riba n al poble de
Rasquera i per l'Oest qu asi h e al Ebre, adrecant-se entr e Ben ifallet i Ti venys. EI nom
d'aquesta se r ra la da es Serra d e Cardo. Dlntre els bra ces de d ites te na lles, so r ti nt del vertex
i baixant sua u me nt es troba una plan ura p enj ad a a ce n t metres d 'altura que es nomenada
Circ de Card o.
Des d e a q ues t vertex Ilns o n qu eda tallat hi h an vi nt-i-se t Co nts d'aigues ,Cr esqurs i
clares i qua si al Ilnir, tres fonts medicinals. E n a q uestba r ran c de cara al .N, amb roca banda
i banda s'hi escalon en quatre e r m ites, hen eonse r va des, b en sit ua des amh aigua cadaseuna
d 'ellesi a la fi s'a ixe ca so b re II's run es d e l' antic co nve n t d e c a r me lite s, 1'1 Balneari de
Carda penj at so hre la cingle ra d e exac ta me nt cent cin e metres, per ei que tan sols s'b}
entra i su r t per la carretera de gra va terra co ns lr ui d e l'a n v. 1909, harr in ada a la cara Est de
la vorera d e la serra,
Ultra a q uestes ca ra te r istlq urs qu eja la Can enci sadora , tamh e Iii han cows i avencs
que sera un j orn interessant beix a r-hi i 1'1 riu Ehre d'ampl ada extra [a en aquesta part.
Aquesta coma r ca no havia sig u t m u i vis ita da cx cursi onlsti cnment per cap membre de
la no st ra Agrupa cl o. Tan so ls 1'1 Sr . Miqu el Fortuny, ha via a ssolit i per carretern manta
vegad es el Balnea ri d e Card o, d el qu esabieu pe r e ll que est a sit ua t e n un paratge on es pot
gaudir d 'u na bellesa de rell eu.
'
Estud iarem la man era d 'ent rar d int r e II'S ten alles d e la for ma Illes SU SIl , economiea
i eseaient i esculli rem com a ba se 1'1 poble d e Hasquera, a 174 Ill, d 'ultu r u, ados Km. del riu
Ebre j a 14 Km . de ;\Ior a, p oble q ue es ta so ta la p rotec cio d'un turo d e co ns idera ble altura,
al qu e precisarn ent es nom en at "Atala ia " o n hi h a I'errnita de Sant Domenec, sant per 1'1
que 1'1 poble te un a ver'i tubl e bogeria, ca r q ue d u ra n t segles p ro tegi a ls habit a nts de totes
II'S plagues d e pesta que \'~ re n patir T ortosa pe r un a band a i Mora pe r l'l;ltra i a Rasquera
mai un sol br ot , 10 que es contradiu p ero, 1'1 qu e 1'1 pa t ro q ue es ven era a l'esglesia de gran
nau serva da p er sis co lum na ntes, si gui Sa nt Joa n. Mist e r is d e la fablet at humana.
De bo n ma ti so r tire m d el poh le pe r la carret era qu e va III Percllo, no per la que va a
Cardo a fi i efec te d e a ta nsa r-nos a la se r r nluda pe r la pal t orie nta l qu e es la rnes SUllU, al
menys des d e la b anda Moru Hasqu eru, puj ar d a lt Ies tenalles a 950 metres i fer el "Sanctus"
linint so hre Card o a l ca pvespre d e la j ornad a
EI pa no ra ma es su p er b d egut es pe c ial rne n t al tal a de Corns qu e sempre tenim, aix6
es, II'S serra lades de l'allra banda d el r iu , Pandol s ) Caballs qu e es retallen ben be. EI bo del
di a i l.espectacle feia' ava nca r xin o-xano. Despres de 29 mi nuts a e curret ern id e 53 de cami
de carro en s sit ue rn en una c uilla de corriol s. EI de l'esqu erra salva la serra per la Font del
Teix i 1'1 de la dreta p er el Portillo de Carda. Es aqui quan c ornencen a pujar. He m escullit
1'1 de la Font per que sembla mes pint oresc, p er que hi h a aigua i p er les instruccions finals
de sal var la serra d on ades p er Ull b on hom e que ens va r ega lar arnb nous i atmetlles,
Tardern 62 minuts per ar ri ba r a la F ont d el Teix, avui abandonada , l'aigua Ilueix ara de
terra, peru eDca r a hi h a la somhl'll d ' ull gran teix, una magnilica laula i banes de pedra.
a aigua, Aquests font es con egnd a a r r e u d e les rodalies d e Ra squera per que era el lIoc
fe uni« de de n mil ca ps d e bestial', q ua n la It epr ovncio F or esta l e nca ra no havia interdit
lsevol mcna de pastu ra i t a lla d'ur b r es, h esl iar que a m h lIurs past ors s'aj u n ta ba a l'hora
les menjud es, Per cert qu e la Fo r esta l Ie un refug i a l lloc m es alt de la serra, part nor'eotal, habitat en el s mesas di stiu. Co n tin ue m puj an t i d espres d e p assar per davant de
es i fora Is i refugis d e roca d els a n tics pa st ors assolim 1:1 ca r e na als 87 minuts d e pujada.
'esquerra, 1'1 "Sa nc tus" d omin a tot e l pa noram a,
Pohlern a: Xo pode m a la ca r e l "S anc tus" d es d e a q ues ta ca r e na , Ens sigu e m al Sur,
~6 no hi ha cam i. No podem n p ro fl ta r I'altura en qu e este rn per fe la muntan ya, Com
rem desprcs el co r ri nl p CI' p uj ur al "Sa nc tu s" a rran ca d es d e el vertex de les tcnalles ,
1'6 al menys a 300 m. pe r sob 01' nos a lt r es. Es ja 1'1 miljorn, p odriem anal' fin s e l fi d e Ia
na Nord pero decidiui a bocar-nos ca p dinlre les ten a lles: el barrane de Cardo, Devallant
r. un corriol en ma gnifl c bon estat que e ns o b liga a baixar amb r apid esa, a r r ibe m en 15
uts al vertex de la barrancada, n o abans d 'admirar 1'1 forat d e 70 m. d e di ametre nomeI Roca Foradada que hi ha sobre un ca m i qu e tarnb e d eu d evallar fins e l fons
A~i arranca el corriol per fer el " Sa n c t us", ben segur, fet p er els carm elites per puj arI a resar i admiral' e l pai s.
Sempre davallant per el barranc e o m e ee m a troba r e l cami h en euid at b en arregl at,
bem III primera ermit.. dedicada aSant Ro c, ai gu a Iresc a, Aqui i en tote s Ips font s que
lJirem veient hi ha l'utensili de vidre foradat per d es sota , a m h d os dils d 'aigua i vinagre,
ntastic sistema d'atrapar mosques que per 10 qu e es ve u, so n ,de mida exira p er aqui,
iem coves, mes forats, d os, fets per la rna de I'hom e. Ermites penj udes a la vessant dreta:
.liB terriblement encimbellada a l'esquerra,
De soble la harrancada s'obra : cornenca pi Circ d e Cardo, E I c orrio l qu e s'ha t ernat
mi ara esdeve passeig omhrivol: e n t r e rn als terrenys d e Card o, fonts, mes font s. Les m eicioals eslan tan cades a m b pany i clau en edilici qui te un altre a l c osta t o n s'h i pren en
banys a altes temperaturas : piscina, tennis i ge spa hen cuidad a. Pocs m inuts d espres e ns
robem davant els edificis del Balneari : estem a ' Card o, trepitj ant II'S pedres d el que fou
cenobi amurall at a 530 m etres d 'altura, 1I0c qu e va "en ca nlar' per p rimera vegada a l
uudador del mone stir quan el veie. Fou P erl' Pau Rebull d el \ an d e llos (T ivissa) qu e fei a
os anys en 1608 que es co nve r ti en Fro Pau d'e Cri st, ca r me lit a, que sa b ia, per el s pastors
!lue les aiguas eran miraculosas, car curaban la r on ya de les he stie s. Avui sa hem m es d e
a mort que de la seva vida; durant un an y va viure amb una cova fi ns que va teni r enJlesida una errnit a d e fan g i pedra. Qu an va morir a ls 89 anys hi havia j a un a sen e d 'edifica.
cions que si be no t enianestil feien 1'1 seu servei, Fouenbal sarn at i re sta a l ce nob i fin s e l
1835 en que els r cv ol uci onaris ll en eare n la m omia d e d all a ha ix d el p r e cipici d e Card o,
Secreturn en t fou reco llid a i po steriorment els revolucionaris la llen caren la foguera.
A l'auy ,18tiG, per prim era ve gad a Ies min e s d el ce no bi fo re n visi ta des per un a dona
(dura nt dos cen ts an ys e ls ca r rn e litas, naturalm ent, prohibiren a la s done s la visita), muller
d'un ciutadu tortosi, q ue junt a m h a ll r es fornwren una societa t ga ir e be se nse p('rm is d e
rEst a!, i rcco ns lr ui"e n i a profita r e n per c on struir un bnl neari qu e fin s 1'1 1920 VII lenir un
rcnOll! extraoClliua r i q ue e l pe n ll e tpr an d psen volu par-s e s i be i tot av ui di a en cara c o nserva una clicntela r egiona l i naci o n:d per q ue la seva ta u la r esl a fa m osn a YIti d ia, a c ol1Jpanyada sC llIprc per un t stol de vio lin s q ue pe r m l'l e n di geri r "co lll me it faut",
Situats suhre la hal c on a d a del ta lla t d e cen t m et r es, a d llli re m el Cmtum it, la pl ana
enlre Card u i l'Ebre, donn da pe r Ha lll<'Jn 13e r enge r IV ai co nqu e l'ir T o rtos a a Beren guer d e
Pinyol, primer bart) d'a q uestes t enes. A aq uesta pl an a hi h a b. :lren a d OrInir (h o farem en
un porxat) qu e ben seg lIl' se go ns e ns assa be n ta t, encnt'a so n 11I'ep iet at d el s d escend ents del
primer Pin yol. En a q ues ta pl an a e nca ra h em vist I I' S a n lig u:ll ll's d e prem ses que son us ades familiar me nt per fer l'l vi d e la b ota de l r ec i>,
De l Caste ll d e Miraycnt, de II'S co ves d e Benifall et i de la le n ali a occide n ta l d e la
Serra de Cardu en parlarem un altre d ia ,
,
'
,
a
noticiario
EI d ia 12 de di ciemhre los seiiores Jul iu, Lozad a y F uste presen tnr on e n Ta rrugon a,
patrocin ad a p oria Agr upucio n Excursi on isl a Ginesta, d e uqu elln ciudu d y e n e l sa lem de
3ctOS d el In stituto de Segund a E nse na nza . « An to n io l\larti F r anqu es : di up ositi va s d e Maln d el a y Pall ars, sie ndo 1'1 ac to co nc urr id isi mo y d e extra o r d ina r io exi to .
El m is mo dl u y 3 la mi sm a h ora , e n n u est r o loca l socin l, tuvo lugar una ses io n de cine m a c o n pel ic ul as sob re In Mo ntana y la Nieve e n la Europa Cen tral , ce didas pa ra es la
ve lada p OI' e l Consu lad o d e la Hepuhlica Fe d era l Alemann, 10 que ag r ad eccm os viva me nt e,
EI dia 14 de dici embre se votaron las d oc e fot ogra fia s m ej ores so b re 13s :IX qu e Iu eron
presentad as en es ta tercera r emesa , Inmcdiatam ente a l dl a siguie n le fu eron vot ud a la s 36
finali stas de Ins tre s e n tregas, En s u m om ento ha r emos publico los ga nu dores y pi vencedor
del « Trofeu al Miller Fotograf 1964 ».
OPERA. CION
BOUDARGENT
.
E I pasado d omingo, 29 d e noviemh r e, se cele b re la trad icion al Ope racio n, ult im a de
las prueba s d eporti va s del a no 1964. EI ti empo fu e mu y fr io y un verdau ero vend a val az ot o
la zona Riud ecan y es- Escorn albou-Argenl era. l.nci ert os collude s 1'1 vi ento era Ian fuer te qu e
.a dura s penas podian soste ne rse lospar ti cipant es. En los prim eros trarn os, r ecorr ido per el
pantan o d e Hiud ecan yes h asta llegar a l Castillo d e Escornalbou 1'1 tra ye c to fu e r elativamentefacil gua r da ndo la muyor ia d e los eq u iposlas distancias procurand o m antener un a murcha ni muy r apida n i muy lenta, llegando a l Ca stillo ' si n qu e ' se hubi era d estacado nin gun
equipo para poder senala r s u victo ria "
En el penultimo trarn o c uya m eta era 1'1 p u ebl o de Arge nte ra, 1'1 r e co rrid o que ha st a
aquel m omenta h ab ia tran scurrido m as 0 meno s pl a r id a me ute, se en d urccio de hid o 8 que
1'1 sendero obligatorio senalad o en lo s mapas que' se entrega r on a los participant es h abi a
'desa par ecid o e n un trecho de m a s d e mil trescienlos metr os, oc uto, mcj or di cho c uh ie r to
por maleza ycomplet am ente borrado IJOr 1'1 tieml;o y pOI' no trun sitarse ' po r e l. T odos los
equipos sa lva ro n elescollo, un os COli e l cor a zo n y olros co n 1'1 cerc hro.Tlegan do a Arge n tera todos dent ro d el ti empo m ax imo se na la do para el tram o, e tu pa e n don de n uest ro co nsoci o D. Pel egrin Esca rra, o bse q uio a los pu rticipa ntes co n un cordia l, que vlgorizo nu estros
c uerpos y n os sento d e m ara vill a, 10 qu e Ie agradecemos sincerame ute. Fa lta ha todavia el
tram o Argentera - Es tac io n Dosuigu es, noche ce rrada ya y p re vis tu ya q ue se tra ta de u na
pl st a de gr ava apta para coches, e n d onde la d ificultad co nsisti a e n ad apt ar la march a e n
terrene llano a un promedio, o b llga do y diferent e pa ra tod os.
EI venced or absoluto d e la Operaciou « Boud urge nt i h a sido Ant onio LJu rha el cu ul
ga na asim is mo la « CO p3 Tres Presidents », Sll co rn pn nero d e eq uipo, Du a r d , ga na la Copu
d e Con sol aci 6n
La clasillcacio n d e los eq u ipos ha sido la sig uie nte:
1.0_ Ll u rba-Du ard 5'7; 2.°_ Montol iu-M n Te resa And re u !l'7; :i."- Ordovas Montserrat ~ Ii ­
qu ell 0; 4.°_ David-M," Ange les Albe t 11 '3; 5."- Davi u-Arq ue 12':1; Ii."- i\I a r celi · Ana ~I. .
Fe r re r 12'!I; 7.° _ Elias- Paq uita Si mo n 14'5; 8, 0_ A. Hi o n - ~ I." (A. F. Iea d a) 14'5; !).o_ Sa llc ras_
Nuda Gascon 15'5; 10,°_ Ant on ~l a rlin-l\l onts l'ITat Car bon ell 11'1; 11."- Sa n taca na -Teresa
QlIintas 11'5; 12 .o-l' enn a-~I. " So le r IX; 13,"- Do mi ngo-l\lall inez l W3; 14.' - Aure lia-l\1 3gda
20'3; 15."- Hi6n-Ri on 21'7; 16."_ .fan i-R osi ta ~I 01'a ta 22'5: 17.'- l\lol' era-I31a ncll Forgas 22'X;
18.'- Ram on ~I a rt i-~l.· Pla nas 28'S; 1!l,"- Ca m aros-l\l argot Sunyer 42'7.
A.
c . .. OOMI .. GlO
w
circular para los socios
informa el consejo directivo
todos los asociados se les comunica que está [formándose una
Sección o Grupo Juvenil que abarcará a todos los jóvenes de ambos
sexos para fomentar en ellos la práctica del excursionismo en todas
sus especialidades. Habiéndose iniciado estas, se ha fijado
los jueves de cada semana para
intercambiar opiniones y preparación teórica. Estos muchachos estarán aleccionados por
tres miembros de la Sección Montaña que cuidarán de las salidas oficiales del grupo. Si
algún muchacho desea informarse al respecto puede dirigirse a nuestro vicepresidente
Sr. Blanes.
También anunciamos que en la primera quincena del mes de febrero habrá Asamblea
General Extraordinaria, para adicionar a nuestros Estatutos las nuevas normas indicadas
por el Estado con referencia a las nuevas disposiciones referentes a la Ley de Asociaciones,
Asamblea que esperamos asistan la mayoría de nuestros asociados.
Comunicamos asimismo que en este mes de enero habrá el Reparto de Premios correspondiente al último semestre, conjuntamente con una velada, aproximadamente hacia
el último sábado del mes.
Deseamos lambién a todos nuestros asociados y familiares un próspero año 1965 y
para nuestra Entidad el deseo de que pueda marcar otro jalón en su marcha social y
deportiva.
Y finalmente anunciamos para el día 21 de febrero la Cena Anual de Socios. Pueden
inscribirse en nuestro local.
___________________________________________________________________________________
secretaría
Movimiento de socios entre Noviembre y Diciembre
ALTAS
BAJAS
879— Manuel Artigas Beitrán
880— Nuria Yila ¡Mestres
881— Miquel Orriols Mas
882— M.a Pilar Nuet Va!era
888— Francesc Arques Borras
884—Nuria Gascón Peribañez
883— M.a Angels Albet Ortiz
884— Isidro Poch Milá
885— Pere Boca López
886— Valentín lina Mestres
510 Sep. 59— Emilia Forné
779 Mar. 63— M.a Terese Fontanillas
718 Mar. 62— Lluisa Porgas
802 Jim. 63— Jorge Aleara/,
437 Jul. 58—
asociado premiado con
cien^peset
Mes Diciembre :
635
Jaume Pinol Nogués
BIBLIOTECA
colaboración
por P. C. Robert
"CREU DE SANCTUS"
A la banda meridional de Catalunya, banda esquerra de l'fibre hi ha una muntanya
que quasi be te mil metres d'altura (994). La gent del pais la coneix per la "Creu de Sanctus", si be pero oficialment está bateijada en els mapes catastrals per el nom de "Chaquera".
Aquesta muntanya es l'eix d'unes tenalles serralenques que fins el N. arriban al poblé de
Rasquera i per l'Oest quasi be al Ebre, adrecant-se entre Benifallet i Tivenys. El nom
d'aquesta serralada es Serra de Cardó. Dintre els bracos de dites tenalles, sorlint del vértex
i baixant suaument es troba una planura penjada a cent metres d'altura que es nomenada
Circ de Cardó.
Des de aquest vértex fins on queda tallat hi han vint-i-set fonts d'aigues fresques i
clares i quasi al finir, tres fonts medicináis. En aquest barranc de cara al N. amb roca banda
i banda s'hi escalonen quatre ermites, ben conservades, ben situades amb aigua cadascuna
d'elles i a la fí s'aixeca sobre les ruñes de l'antic convent de carmelites, el Balneari de
Cardó penjat sobre la cinglera de exactament cent cinc metres, per el que tan sois s'hi
entra i surt per la carretera de grava térra construide l'anv 1909, barrimida a la cara Est de
la vorera de la serra.
Ultra aqüestes caraterístiqufs queja la fan encisadora, també hi han coves i avenes
que sera un jorn interessant beixar-hi i el riu Ebre d'amplada extra ja en aquesta part.
Aquesta comarca no havia sigut mai visitada excursionisticament per cap membre de
la nostra Agrupado. Tan sois el Sr. Miquel Fortuny, havia assolit i per carretera manta
vegades el Balneari de Cardó, del que sabien per ell que está situat en un paratge on es pot
gandir d'una bellesn de relien.
Estudiaren! la manera d'entrar dintre les tenalles de la forma mes susti, económica
i escaient i escullirem com a base el poblé de Rasquera, a 174 ni. d'altura, a dos Km. del riu
Ebre i a 14 Km. de Mora, poblé que está sota la protecció d'un turó de considerable altura,
al que precisament es nomenat "Atalaia," on hi ha Termita de Sant Doménec, sant per el
que el poblé té una veritable bogeria, car que durant seg^es protegí ais habitants de totes
les plagues de pesta que varen patir Tortosa per una banda i Mora per l'altra i a Rasquera
mai un sol brot, lo que es contradiu pero, el que el patró que es venera a l'església de gran
ñau servada per sis columnantes, siguí Sant Joan. Misteris de la fabletat humana.
De bon matí sortirem del poblé per la carretera que va al Perelló, no per la que va a
Cardó a li i efecte de atansar-nos a la serralada per la pait oriental que es la mes suau, al
menys des de la banda Mora Rasquera, pujar díilt les tenalles a 950 metres i fer el "Sanctus"
finint sobre Cardó al capvespre de la jornada
El panorama es superb degut especialment al taló de forns que sempre tenim, aixó
es, les serralades de l'allra banda del riu, Pándols i Caballs que es retallen ben be. El bó del
dia i l,espectacle feia avan£ar xino-xano. Despré.s de 29 minuts de carretera i de 53 de camí
de carro ens situem en una cuilla de corriols. El de l'esquerra salva la serra per la Font del
Teix i el de la dreta per el Portilló de Cardó. Es aquí quan comencen a pujar. Heñí escullit
el de la Font per que sembla mes pintoresc, per que hi ha aigua i per les instruccions fináis
de salvar la serra donades per un bon home que ens va regalar amb nous i atmetlles.
Tardem 62 minuts per arribar a la Font del Teix, avui abandonada, l'aigua fiueix ara de
térra, pero encara hi ha la sombra d'un gran teix, una magnífica taula i bañes de pedra.
Bona aigun. Aquesta font es coneguda arreu de les rodalies de Rasquera per que era el lloc
de reunió de den mil caps de bestiar, quan la Peprovació Forestal encara no havia interdit
qiuilsevol mena de pastura i talla d'arbres, bestiar que amb llurs pastors s'ajuntaba a l'hora
de les menjades. Per cert que la Forestal té un refugi al lloc mes alt de la serra, parí ñororiental, habitat en els mesos d'istiu. Continuem pujant i després de passar per davant de
coves i forats i refugis de roca deis antics pastors assolim la carena ais 87 minuts de pujada.
A l'esquerra, el "Sanctus" domina tot el panorama.
Poblema: Xo podem atacar el "Sanctus" des de aquesta carena. Ens siguem al Sur,
pero no hi ha camí. No podem aprofitar l'altura en que estem per fe la muntanya. Com
sahreni després el corriol per pujar al "Sanctus" arranca des de el vértex de les tenalles,
pero al menvs a 300 m. per sota de nosaltres. Es ja el mitjorn, podriem anar fins el fi de la
carena Nord pero decidim abocar-nos cap dinire les tenalles: el barranc de Cardó. Devallant
per un corriol en magnííic bon estat que ens obliga a baixar amb rapidesa, arribem en 15
minuts al vértex de la barrancada, no abans d'admirar el forat de 70 m. de diametre nomenat Roca Foradada que hi ha sobre un camí que també deu devallar fins el fons
Aci arranca el corriol per fer el "Sanctus", ben segur, fet per els carmelites per pujarhi a resar i admirar el pais.
Sempre davallant per el barranc comecem a trobar el camí ben cuidat ben arreglat.
Trobem la primera ermita dedicada a Sant Roe, aigua fresca. Aquí i en totes les fonts que
anirem veient hi ha l'utensili de vidre foradat per dessota, amb dos dits d'aigua i vinagre,
fantástíc sistema d'atrapar mosques que per lo que es ven, son de mida extra per aquí.
Veiem coves, mes forats, dos, fets per la má de l'home. Ermites penjades a la vessant dreta:
una terriblement encimbellada a l'esquerra.
De sobte la barrancada s'obra: comenca el Gire de Cardó. El corriol que s'ha ternat
camí ara esdevé passeíg ombrívol: entrem ais terrenys de Cardó, fonts, mes fonts. Les medicináis están tancades amb pany i clau en ediíici qui te un altre al costat on s'hi preñen
banys a altes temperaturas : piscina, tennis i gespa ben cuidada. Pocs minuts després ens
trobem davant els edificis del Balneari: estem a Cardó, trepitjant les pedrés del que fou
cenobi amurallat a 530 metres d'altura, lloc que va encantar per primera vegada al
fundador del montstir quan el veié. Fou Pere Pau Rebull del \ andellós (Tivissa) que feia
dos anys en 1608 que es convertí en Fra Pau de Crist, carmelita, que sabia, per els pastors
que les aiguas eran niiraculosas, car curaban la ronya de les besties. Avui sabeni mes de
la morí que de la seva vida ; durant un any va viure amb una cova fins que va teñir enllestida una ermita de fang i pedra. Quan va morir ais 89 anys hi havia ja una serie d'edificacions que si be no tenían estil feien el seu servei. Fou enbalsamat i resta al cenobi fins el
1835 en que eís revolucionaos Henearen la momia de dalt abaix del precipici de Cardó.
Secretament fou recollida i posteriorment els revolucionaris la Henearen a la foguera.
A l'any 1866, per primera vegada les ruines del cenobi foren visitades per una dona
(durant dos cents anys els carmelitas, naturalment, prohibiren a las dones la visita), muller
d'un chitada tortosí, que junt amb altres formaren una soeietat gairebé sense permís de
l'Kstat, i reconstruiren i aprontaren per construir un balneari que fins el 1920 va teñir un
re n o ni extraordinari que el permeteran desenvolupar-se si be i íot avui dia encara conserva una clientela regional i nacional per que la seva taula resta famosa avui dia, acompanya(¡a seinpre per un estol de violins que permcten digerir "conmie il faut".
Situáis sobre la balconada del tallat de cent metres, admirem el Costuma, la plana
entre Cardó i l'Ebre, donada per Ramón Berenger IV al conquerir Tortosa a Berenguer de
Pinyol, primer baró d'aquestes ierres. A aquesta plana hi bailaren a dormir (ho farem en
un porxat) que ben segur segons ens assabentat, encara son prcpietat deis descendents del
primer Pinyol. En aquesta plana encara heñí vist les antigualles de premses que son usades familiarmení per fer el vi de la bota del recó.
Del Castell de Miravent, de les coves de Benifallet i de la tenalla occidental de la
Serra de Cardo en parlaren! un altre dia.
noticiario
El día 12 de diciembre los señores Julia, Lozada y Fuste presentaron en Tarragona,
patrocinada por la Agrupación Excursionista Ginesta, de aquella ciudad y en el salón de
actos del Instituto de Segunda Enseñanza. « Antonio Martí Franqués» diapositivas de Maladeta y Pallars, siendo el acto concurridísimo y de extraordinario éxito.
El mismo día y a la misma hora, en nuestro local social, tuvo lugar una sesión de cinema con películas sobre la Montaña y la Nieve en la Europa Central, cedidas para esta
velada por el Consulado de la República Federal Alemana, lo que agradecemos vivamente.
El día 14 de diciembre se votaron las doce fotografías mejores sobre las 38 que fueron
presentadas en esta tercera remesa. Inmediatamente al día siguiente fueron votada las 36
finalistas de las tres entregas. En su momento haremos público los ganadores y el vencedor
del « Trofeu al Millor Fotógraf 1964 ».
OPERACIÓN BOUDARGENT
El pasado domingo, 29 de noviembre, se celebró la tradicional Operación, última de
las pruebas deportivas del año 1964. El tiempo fue muy frío y un verdadero vendaval azotó
la zona Riudecanyes-Escornalbou-Argentera. hn ciertos collados el viento era tan fueite que
a duras penas podían sostenerse los participantes. En los primeros tramos, receñido por el
pantano de Riudecanyes hasta llegar al Castillo de Escornalbou el trayecto fue relativamente
fácil guardando la mayoría de los equipos las distancias procurando mantener una marcha
ni muy rápida ni muy lenta, llegando al Castillo sin que se hubiera destacado ningún equipo
para poder señalar su victoria
En el penúltimo tramo cuya meta era el pueblo de Argentera, el recorrido que hasta
aquel momento había transcurrido más o menos plácidamente, se endureció debido a que
el sendero obligatorio señalado en los mapas que se entregaron a los participantes había
desaparecido en un trecho de más de mil trescientos metros, ocuto, mejor dicho cubierto
por maleza y completamente borrado por el tiempo y por no transitarse por él. Todos los
equipos salvaron el escollo, unos con el corazón y otros con el cerebro, llegando a Argentera
todos dentro del tiempo máximo señalado para el tramo, etapa en donde nuestro consocio
D. Pelegrín Escarrá, obsequió a los participantes con un cordial, que vigorizó nuestros
cuerpos y nos sentó de maravilla, lo que le agradecemos sinceramente. Faltaba todavía el
tramo Argentera - Estación Dosaigües, noche cerrada ya y prevista ya que se trata de una
piíta de grava apta para coches, en donde la dificultad consistía en adaptar la marcha en
terreno llano a un promedio obligado y diferente para todos.
El vencedor absoluto de la Operación « Boudargent » ha sido Antonio Llurba el cual
gana asimismo la « Copa Tres Presidents », su compañero de equipo, Duard, gana la Copa
de Consolación
La clasificación de los equipos ha sido la siguiente:
1.°— Llurba-Duard 57; 2.°— Montoliu-M a Teresa Andreu 97; 3."— Ordovas Montserrat Miquel 10; 4.°— David-M," Angeles Albet 11'3; 5.°— Davíu-Arqué 12'3; 6."— Marcelí-Ana M."
Ferrer 12'9; 7.<>— Elías-Paquita Simón 14'5; 8.°— A. Hión-M.a (A, F. Icaria) 14'5; 9.°— Salieras.
Nuria Gascón 15'5; 10.°— Antón Martín-Montserrat Carbonell 17'1; 11."— Sanlacana-Teresa
Quintas 17'5; 12.°— Penna-M." Soler 18; 13.u—Domingo-Mal tínez 18'3; 14.°— Aurelia-Magda
20'3; 15.°— Rión-Rión 217; 16.°— Jani-Rosita Morata 22'5: 17.°— Morera-Blanca Forgas 22'8Í
18.°— Ramón Martí-M.a Planas 28'5; 19,°— Camarós-Margot Sunyer 427.
A. » - DOMINGO
Descargar