4,^osc\iUcda - Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona

Semanario Católico Regionalista^ flèl AmpuKdian
Núm. s u e l t o 5 c é n í i m o s
Núm. a t r a s a d o 1 0 céntimos
Preciósflesiscripíóii.
MOL
Figueras, trimestre . . . .
1. ps.
Fuera do Figueras. . . . .
l'60
Extranjero
2 id.
Anuncios y comunicades, à preciós
convencionales.
Este número està confeccionailo antes ie las
cetela Boclie üel sàliaflo.
FIGUERAS 2 DE M A M ili 1807
Reflacción y AfliníistFaÉH: Pep, 5. àntes Ayiionet
LA PAGESIA CBISTIANA.
Preus de suscripció per paquets
4,^osc\iUcda^;
100 exemplars d'un mateix n.° 3'50 ps.
60
2'00 »
25
l'12 »
* Doctor en M e d i c i n a y Oirujia
12
0'55 »
Especialista en las enfermedades deia
6
0'30
»
Garganta, Nariz y Oido .=Ex-alumno de
3
0'15
»
la Facultad de Medicina de París, y de
las CUnicas de especialización de losDocSe suseriu en la Administració de
tores Lermayer, Lue, y Gastex; exayu LA DEFENSA, y en la llibreria de Llodante de la del Dr. Botey.^Miembro Co- rens Miegeville, Palau, 39.
rresponsal de la, «Sociète Française D'o- ^ H M I I I I I M I — — M — — — — — M g ,
tologie deLaryngalogie et de RMnalogie.-»
el epílogo del sectarío drama empezado
por el gàbinete liberal.
Consulta en su gàbinete de esta CiuLa prueba està hecha, oración y acdad, (Calle de Llers, 20). Los jueves seción. Así quiere restaurar el mundo en
gundo y ultimo de cada mes, de 9 à 2..
En Barcelona, (Calle Claris, 35, 1.", Cristo el actual Pontífice. Secundémps- '.
le. Los primeres pasos estan dados con
de 9 à 11 y de 3 d 5.
ésito consolador. No desmayémoS por
màs que nuevos fracasos vengan à enturbiar el límpido cietode nuestra espei-anza.
En la piedra de toque de las éontraNo se vislumbra todavía la blanca
dicciones, es donde se prueban los capaloma que en la cima de Ararat, osractéres varoniles. En la fragua del detcnte el ver de ramo de oliva. No ha
sengano, es donde mejor se templa el
aparecido aún fen el esplendor completo
acero de la entereza y de la constància.
de su magnificència augusta, el ventuNo ha aparecido todavía sobre el Araroso arco-iris revelador de haber cesado
rat de nuestras desdichas la paloma de
la tormenta desencadenada sobre el ciela paz, ni ha brillado en el cielo de
lo de la Iglesia catòlica en Francia y en
nuestra desgraciada pàtria el signo de la
Espana; però es lo cierto que se siente
alianza.
como un cefirillo bienhecl·ior que hace
Elles apareceràn si los esperamos
abrir el corazón à dulces esperanzas,
orando y obrando.
por la bendita entereza de nuestro Santisirao Padre Pío X, el Pontíflae felizmente reinante, por su acendrada fé en
P r o b l e m a capital
la oración, por su constante conflanza
Contra la màxima qu' ab preteuciosa
en la acción mancomunada de todas las
afirmació
alguns sostenen, de que «tots
íucrzas católicas, por. el respeto y conels sigles se semblan» y que «los homens
flanza que esa misma entereza y esa
han sigut sempre 'Is mateixos,» recorramisma fé y esa misma constància han lo- guent los anals historichs, veyém que
srado infundirnos à todos los que de ser tots els sigles tenent un caràcter particular; aixis veyém que la part impía ha
hijos suyos nos preciamos.
viscut en tots los temps y que s' han apliEl gàbinete francès ha entrado en
cat los medis perquè aquesta no prengui
vias de aonciliación, y tal vez al leer increment; però també sabem que en uns
estàs lineas nuestros amigos, hàyanse temps, ha pres mes desenrrotllo qu' en
conciliado del todo sin abdicacióh por altres y quevariantlos teinps,ha empleat
aquesta diferents armas ab diversitat
parte de la Iglesia.
de
tàctica, predominant diferent àsleLa oración, la.fé sencilla però fuerte,
ma en las distintas épocasj com també'
inquebrantable de nuestro amado Pontísabem que per combatrer à n' aquesta
fiec, habràn obrado el milagro.
han sigut diferents los medis que s' han
En Espana, se ha operado una tregua empleat, siguent aquestas aeomodats,
en cl moAàmiento de avance destructor encar que mes humanitaris en moltas
por las sectas emprendido. Haciendo ho- ocasions, al medis contraris, alsant seni;
nor à su nombre de conservadores de to- pre bandera contra bandera.
Avuy la part impia, baix lo nom de
do lo malo, los aetuales gobernantés
«Lliberalisnie,» conJura,da ab totas las
mantendràn los primeres plagies del ma- potencias de V avern, sedirijéx com semRÓnico programa francès en lo referente pre contra las més respetables lleys y
íil matrimonio; però interinamente se ha tradicions católicas, extenguentse arreu
detenido lo de las asociaciones, que era, ab lo sol intent de socabar los fonaments
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
Puntof fle;wriBp]i. n '••:
Ell; la imptentà, Kédacciéii' y Administraçión cíe este pefiódico,,oalle de.
Pep, 5, (antesAviflònet). Figueras.
• En Gerona, 'Jüibrerla de J,' Fr'anquet
y'Serra, P l a t ^ l a .
:: - No se devuelven los originales.
N.» 10.
d' el gran edifici de la religió, siguent; gut 1'.inmundicia qu' ha. deixat aquesta
las armas de que per ai^ó s' valj • laSí inondaíCió,.io : . . ; ; ; : .
qu' l'hi provehieix 1' esperit satànich, í .; Per lo.qu'íèn-ilos presents temps s'ha
qu' es 1' esperit que 1* informa: la burlaí p;arlat;.elar,: .ja tothom confessa que la
la injuria y la calumnià com à principal | pr^mpsa lliberal es la causa, de tots los
medi, destruhintàb lo primer, lo.respec-; p a l s qu'; han caigut'sobre nosaltres, pete à tot lo sant; menysprehuantbo-abdol rò apesar d.'.això continuan molts d' els
segon; y ab lo tercer, excitant V odi d' eL nostres, coopei-ant ab ells per medi de la
ignorant preparant brutals ati'opells com, suscripció. Es queixen de que no s' eslos d' els anys 34 y 35 y altres que pos-. criuent revistas ni bons periódichs càtóteriorment han tingut lloch.
lichs, llíjgeixen los lliberals per dolents
Convé també, contrerrestar com s' ha i^pesos escwts-siguin y per xavacana
vingut fent en tota los temps, los' esfor- qua sia lectura-resulti, y n i tant sols se
sos que fà aquest Uiberalisme per es- íU^íaen. ijíiss.ar la vista per el contingut
campar aquestas plagas qu' infeccionau d' els oatólichs. Es veritat que no s' oeunostre sigle y que tant funestas conse- pan aquestos de las resenyas d' els escuencias han portat, en especial por nos- pectacles nacionals, ni de las celebritats
tre desgraciada Pàtria à la que han dei- artísticaa ab ses notabilitats de bastixat sens un tros ab que poguer cubrir dors, d' els escàndols mundanals, y que
ses tristes despulles, y gçns senyal de si s' ocupen d'' això os per ridiculizarho
moralitat à mòlts de sos' infatuats fidels per -aníir conlre 'Is apetits humans y
y ablo cual, «cja may podrà ï·econpilíawe per trcLircr la veïut que cega à alguns
el Pontífex soberà,» c o m ^ u 1' BS'glesia veyenjse privati.; t!' informacions que
infalible en el «Sillabus» (prop. ult.) con- per 1' lionostitaí pública dehuen omitirvé contrerrestar sos esforsòs; convé opo- se, tingucnt on cainbi -Is altres de refesar à 1' injurià, la aiàbànsa; el respecte rència à son servey moltas vegadas la
à la burla; la veritat à la calumnia; y elocucncia engcndv.'tda per los apetits y
íde quin medi debem vaiernos per.-3,ixó? humanas conciipiscencdas; també es veCom sempre, debem aculürnos als niedis ritat qu' els periódichs católichs per el
aeomodats à las presents cireu'nstïincias; poch favor que 'Is hi fan los qu' ostenai medi de qtïS éll Sé'f à! per'dòííaf les tah aquest nom, hò poden ser tan exudosis venenosas, es el periodisme, aquest berants en noticias, tant adelantadas
deu ésser tatnbé '1 principal medi de que com, els lliberals, degut tot això à que
debem valeTnosj es el millor qu' ens pre- pagan à n' aquestos la informació los
senta P ocasió; podeh haverhi renieys suscritors qu'es' precian d ' e l nom de
més onérgichs y eflcasos y medis mos católich cooperant à la prempsa impia
aatius, però d' efectes mes segurs, cap de nostres butxins y deixant defallir la
mes, poguentse molt be afirmar qu' en catòlica, soportant la lectura d' els que
nostres temps, aquest medi, constitueix injurían y atacan els drets y llibertats
lo problema capital en la controvèrsia d' el católich y se desfan ab improperis
religiosa. Aquest empleat en defensa contra '1 Cefe de la Església y responsad' els interesos religiosos, farà, sens dup- bles d'el atràs à que's vehnent forsats los
te, surtir ab victorià, cuant sens aquest bons periódiclis y revistas; tot aíxó es la
destorb y sens aquesta, mena de resis- veritat y aquestofflson los motius perquè
tència, lo Uiberalisme acabaria ab nos- no 's pot acabar ab la causa de nostres
tres religiosos ideals. Es deu per aix:6 mals; y seguint aixis, no s' acabarà may
desterrar ab eficàcia tot periódich 'que antes al contrari passarà,qu', en lloch de
no ostenti la doctrina de nostre 8ta. 21a- sortir ayrosos de nostres fins per acabar
re l'Església catòlica, com son los inficio- ab aquest corcli lliberal, ell acabarà ab
nats d' els principis lliberals, y sustituir- nosaltres. Prou s' han indicat los medis
los ab los qu' estiguin neta d' aquesta per conseguirho y por plomas més autotaca. Es necesari fer guerra sens treba,' risadàs qu' aquesta, però ha caigut tot
à n' aquesta preusà perquè d' el contra- en, el buit. No basta que vaijin sortin
ri, ella' ens mataria la fé si fos posible; nous periódichs y revistas en defensa d'
, no basta aplaudir los bons escrits y re- els seus ideals, perquè resultan estèrils
probar los que no son de recta rahó y tots sos trevalls si no 's vehuent secunsana moral, puig qae sens acció no, s dats per sos germans católichs, es necedestrueix ni s' edifica res, es necesaj-ia sari, perqne surtin los fruits desitjats,
aquesta per destruir lo que guardà y desterrar el periódich no sols declaradaserveix de sopluig al mal y trevallar ment bnpío, sinó sospitós,' el periódich
perquè fertilici la bona planta qu' ha de hipòcrita que serveix eí veneno baix la
produhir lo verdader fruit, es uecesaria çap)a de la relació de las solemnitats reuna activa propaganda à favor do la íigiosas y de la lloanza dej las virtuts d'
prensa catòlica à fi de que aqueixa cu- algun qu' altre apòstol de la fé, als pebreixi ab una abundantíssima sembra |; riòdichs moderats y farsants perquè no
de veritats, las torbolentas aiguas d' el estan ab Deu y él que no està ab ell, esfangós diluvi d' errors y obcenitats ab tà contre d' elí; es uecesaria la coopeque '1 lliberalíflmo revestit d' el esperit »ració de tots en la bona prempsa per
satànich ha inondat la terra, fent aixis f medi de la ploma ó ab la protecció de
qu' ab la fermentació d' apqueatas s' om l'las suscripeións, qui no pugui ab lo pripleni '1 mon de profitosae cüllitas,' tari •^ mer y cuan à això iio s' arribi, per na©«
mes abundants cuan mes grans hagin si- 1 di de la propaganda.