Imprimir aquest article

Miscel·lània del CERE 19, 2008: 255-264
EL TERRATRÈMOL DE TIVISSA DE L’ANY 1845
JOAQUIM ROSET PIÑOL
Secció d’Història Natural del CERE
Enginyer geòleg. Tivissa
RESUM
La zona de Tivissa se situa a l’extrem nord-est de la placa Ibèrica, la qual
xoca pel nord amb la placa Euroasiàtica (Europa i Àsia) i pel sud amb la placa
Africana i, per tant, es troba afectada pels diversos esforços tectònics.
El terratrèmol de 1845 va estar produït per un d’aquests moviments
tectònics. Aquest terratrèmol es va catalogar amb una magnitud VI a VII a
l’escala Mercalli.
La poca informació existent no permet identificar de forma correcta l’epicentre del sisme. Tot i això s’han identificat col·lapses i caigudes de blocs que
s’atribueixen al mateix terratrèmol.
Els dipòsits estudiats del Manou i les Meliques podrien ser causa directa
del terratrèmol de Tivissa de l’any 1845 atesa la seva intensitat i tenint en
compte les característiques geològiques de les zones analitzades.
Caldrien estudis concrets per tal d’ubicar l’epicentre d’aquest terratrèmol
i concretar cronològicament (datació per líquens) cadascun dels dipòsits
estudiats.
INTRODUCCIÓ
Els terratrèmols estan produïts pel moviment de les plaques tectòniques.
Unes plaques tectòniques se separen (p. ex., Amèrica i Europa) i unes altres
xoquen (p. ex., Europa i Àfrica). Aquests moviments relatius entre cadascuna
de les plaques provoca els terratrèmols i els volcans.
Per tant la placa Ibèrica es troba en una zona tectònicament activa i favorable a l’existència de fenòmens tectònics com terratrèmols i volcans. Uns bons
exemples poden ser els terratrèmols dels Pirineus, de les zones Bètiques, del
nord d’Àfrica, etc., així com els efectes de vulcanisme existents a la mediterrània (Etna, Vesuvi, etc.).
255
04 MCERE_19.indd 255
26/9/09 11:28:03
J. Roset
L’activitat tectònica de les diverses plaques fa que la zona de la mediterrània sigui susceptible a patir terratrèmols d’escala mitjana a gran i els quals
podrien provocar els temuts tsunamis, tal com el que va arrasar la ciutat de
Lisboa l’any 1755 i que fou provocat per un terratrèmol de magnitud 9 a
l’escala de Richter.
A la figura 1 es pot observar la simulació del petit tsunami produït el
21 de maig de 2003 provocat per un terratrèmol a la zona del nord d’Àfrica i
que va afectar les illes Balears:
La zona de Tivissa se situa a l’extrem nord-est de la placa Ibèrica, la qual
xoca pel nord amb la placa Euroasiàtica i pel sud amb la placa Africana, i per
tant es troba afectada pels diversos esforços tectònics. Aquests esforços es
tradueixen en plecs i falles en les muntanyes i de les quals Tivissa n’és molt
rica. La serra de Tivissa, al sud de la població, es troba representada per materials calcaris d’edat juràssica fortament tectonitzats amb una sèrie de plecs
i falles, les quals són procedents de les activitats tectòniques anteriorment
comentades.
El terratrèmol de 1845 va estar produït per un d’aquests moviments tectònics. Aquest terratrèmol es va catalogar amb una magnitud VI a VII a l’escala
Mercalli. Aquesta escala avalua els terratrèmols a partir dels danys ocasionats
i arriba fins a magnitud XII, que significaria la destrucció total de la zona.
Aquest moviment va ser detectat el dia 9 de setembre de 1845 i va tenir
una sèrie de rèpliques, de les quals les més importants van ser les dels dies
3 i 7 d’octubre del mateix any. A partir d’aquesta sèrie de rèpliques el terratrèmol de Tivissa ha estat catalogat, segons Susagna i Goula (1999), com la
sèrie sísmica de Tivissa.
Fig. 1. Simulació del tsunami del 21 de maig de 2003 entre el nord d’Àfrica i les Balears
(Font: http://www.emsc-csem.org/Doc/HEBERT)
256
04 MCERE_19.indd 256
26/9/09 11:28:04
El terratrèmol de Tivissa de l’any 1845
Actualment els terratrèmols s’identifiquen amb l’escala de Richter, la qual
avalua les dimensions d’un terratrèmol, i l’escala màxima resta oberta, tot i
que a partir de 8,4 a 9 es considera catastròfic.
El terratrèmol de Tivissa es va avaluar de magnitud VI a VII a l’escala Mercalli i que correspon a un terratrèmol de grau 5 a 6 a l’escala Richter. Aquest
terratrèmol va alliberar una energia equivalent a una explosió nuclear i el radi
afectat (expansió de les ones) va ser d’uns 150 a 220 quilòmetres.
En tractar-se d’un terratrèmol antic, les mesures van estar realitzades a
partir dels danys ocasionats a la zona i de les versions particulars de la gent
i, per tant, aquestes dades podrien variar.
Tot i les incerteses sobre la ubicació de l’epicentre i la magnitud exacta
del terratrèmol es podria dir que el terratrèmol de Tivissa va presentar unes
característiques importants, des del punt de vista sismològic, i figura com a
punt de referència dels terratrèmols de Catalunya.
Aquesta importància ha fet que algunes de les grans estructures de la zona
(nuclears, embassaments…) hagin hagut d’estar dimensionades en funció de
la intensitat del terratrèmol de Tivissa.
La tectònica existent a la regió indica que el risc sísmic no és nul i que, per
tant, no es poden descartar altres fenòmens sísmics en el futur.
MATERIAL I MÈTODES
El treball realitzat en aquest article és degut, en part, al material docent
d’algunes de les assignatures de la carrera d’Enginyeria Geològica, cursada
per l’autor, i la recerca d’investigació sobre el terratrèmol de Tivissa de l’any
1845.
La metodologia seguida està basada en l’observació dels diferents aspectes
geològics i geomorfològics de la zona i la recerca d’estructures geològiques
concretes.
Un cop detectades aquestes zones s’analitza a diferents escales, passant
d’una estructura local reduïda a una estructura global mitjana o gran i fins a
trobar una estructura geològica concreta.
RESULTATS
L’epicentre d’aquest terratrèmol no està identificat de forma correcta a
causa de la poca informació existent per tal d’avaluar-lo correctament. Tot i
això s’han pogut identificar col·lapses i caigudes de blocs, que s’atribueixen
al mateix terratrèmol, a la zona del Manou, les Meliques i altres contrades del
terme municipal de Tivissa
S’han analitzat dues zones on s’han detectat dipòsits caòtics de blocs i els
quals es podrien identificar amb el terratrèmol de Tivissa. La primera zona
es troba a la partida del Mas del Manou, a uns 3 quilòmetres al sud-est del
nucli de Tivissa. Dins d’aquesta partida existeixen les conegudes Solsides
257
04 MCERE_19.indd 257
26/9/09 11:28:04
J. Roset
del Manou i que popularment s’identifiquen amb l’epicentre del terratrèmol.
La segona zona es troba dins de l’àrea coneguda com les Meliques i que se
situen a uns 2 quilòmetres al sud-est de Tivissa.
Aquestes dues zones estan representades, des del punt de vista geològic,
per unes potències importants d’estrats calcaris fortament tectonitzats amb
plecs i falles de dimensions molt variables.
Per a cadascuna de les zones analitzades s’han pogut detectar els dipòsits
que hi ha a continuació.
Zona del Manou
En aquesta zona s’identifiquen fins a tres zones de col·lapse o solsides.
Estan representats per dipòsits caòtics de grans blocs calcaris ubicats de forma
desordenada. S’ha visitat la més gran de totes les solsides i s’ha pogut observar,
de forma general, que es tracta d’un gran bloc calcari desplaçat uns 30 metres
respecte a la seva posició inicial i que en la seva part exterior o davantera
presenta un gran dipòsit de blocs calcaris disposats de forma caòtica.
La fotografia de la figura 2 correspon a la lateral del bloc desplaçat. Es
poden observar esquerdes subverticals de tracció provocades pel mateix
desplaçament.
A la imatge de la figura 3 es pot observar la part exterior o davantera del
bloc i on s’observa el dipòsit caòtic de blocs calcaris de dimensions mètriques.
La distribució caòtica indica l’existència d’un moviment brusc (col·lapse,
lliscament, etc.).
La part interior del bloc (fig. 4) presenta esquerdes verticals i blocs caiguts
associats a aquestes fractures. S’ha pogut observar que la zona ubicada entre la
part interior del bloc i la seva suposada ubicació inicial no presenta cap tipus
de dipòsit de blocs entre la zona de separació del bloc i la seva posició inicial
i per tant corroboraria el fet que aquest bloc hagués estat desplaçat.
Zona de les Meliques
En aquesta zona s’ha identificat un dipòsit de blocs calcaris de dimensions
variables i disposició caòtica i procedents d’una caiguda de blocs. El dipòsit
de blocs calcaris està situat en una zona on els estrats calcaris presenten un
plec anticlinal no simètric i amb cabussaments desiguals a cadascun dels
flancs del plec.
La caiguda de blocs es troba al flanc esquerre i on els cabussaments són
més importants. Ateses aquestes característiques geològiques es podria dir
que la zona del flanc esquerre del plec anticlinal presenta un grau d’estabilitat
menor que el flanc dret.
Un factor desestabilitzador pot donar pas a una caiguda de blocs en
aquest flanc i generar un dipòsit caòtic de blocs calcaris de dimensions molt
variables. L’agent desestabilitzador pot ser l’aigua (pluja, gelades, etc.), la
258
04 MCERE_19.indd 258
26/9/09 11:28:04
El terratrèmol de Tivissa de l’any 1845
Fig. 2. Solsides del Manou, 2008
Fig. 3. Solsides del Manou, 2008
259
04 MCERE_19.indd 259
26/9/09 11:28:04
J. Roset
vegetació (arrels), factors externs generadors d’ones vibratòries (terratrèmols,
explosions, etc.).
El dipòsit de blocs identificat podria ser conseqüència directa del terratrèmol ocorregut. L’existència d’aquests dipòsits caòtics denota l’existència de
moviments bruscos a la zona i els quals es poden associar als riscos geològics
existents en aquesta àrea: lliscaments, col·lapses, caigudes de blocs, risc sísmic,
etc. (fig. 5).
Per tal de poder concloure la relació entre el terratrèmol de Tivissa i aquests
dipòsits es podria procedir a realitzar, per exemple, datacions mitjançant l’estudi dels líquens a les parets de roca afectades per aquest tipus de caigudes i
segons Moya (2000). Un cop identificades les edats es podria ubicar correctament l’epicentre del terratrèmol i les seves conseqüències al territori.
Ja com a anècdota caldria dir que es va realitzar una investigació per
tal d’esbrinar què havia passat a Tivissa durant aquell període i per part
d’un enginyer de mines (“Ingeniero Secretario de esta Inspección de Minas
D. Enrique Bayo”). Aquest informe inèdit va concloure que aquest moviment
va ser provocat per l’aire o el vent el qual entrava en els diferents avencs de
la zona i feia tremolar el terreny. Aquest és el text de l’informe:
EXPLOSIÓN O TERREMOTO DE TIVISA
Según las noticias recibidas del terremoto que el día 30 de Setiembre del año
próximo de 1845 se notó en este pueblo y otros de que también se hace mención,
fue el primer sacudimiento observado a las ocho menos cuarto de la mañana
de dicho día; a las 12 horas y tres cuartos del día 2 de Octubre se notó otro
sacudimiento muy fuerte que secundó a las 10 de la noche del día 3. Con mayor impulso repitió a la media hora, y con tal extraordinaria fuerza que obligó
a que se saliesen todos los vecinos fuera de la población y a campo raso, en
donde permanecieron todo el resto de ella. El día 7, a las cuatro y tres cuartos
de la mañana se notó otro menos fuerte de todos e hizo su explosión por el
Mas-nou y bosques, en cuyo término abrió una grieta ó grande profundidad
que aún existe, y continuó por espacio de 7 ú 8 días en pequeños movimientos
de tierra. A la verdad que se hace temible una continuación tan repetida, y no
deja género de duda que el terreno debe de ser muy a propósito para que tal
fenómeno origine estragos que alarman a los moradores de todas aquellas
inmediaciones que con motivo pueden temer acaecimientos lamentables, en
razón a los malos resultados de tan temible meteoro, cual es el que vamos a
explicar […]. A estas horrorosas desgracias se ha visto amenazada la población
de Tivisa y sus inmediatas en esta provincia, y para averiguar en lo posible la
causa de tan continuos sacudimientos en dicha población, dispuso el muy Iltre.
Jefe Superior político, que un experto facultativo pasase a reconocer el terreno en
cuanto fuese concerniente al mas prolijo informe, cuya delicada misión recayó
en el científico Ingeniero Secretario de esta Inspección de Minas D. Enrique
Bayo, de cuya comisión resultó el documento oficial que a la letra sigue:
Dirección General de Minas.- Govierno de la Provincia de Tarragona.- Inspección de Minas del Distrito de Cataluña y Aragón.- El ingeniero Secretario de
esta Inspección Comisionado a Tivisa y otros pueblos en que los terremotos se
han hecho sentir, me dice con fecha 25 del actual lo que copio.- “Para cumplir
260
04 MCERE_19.indd 260
26/9/09 11:28:05
El terratrèmol de Tivissa de l’any 1845
Fig. 4. Solsides del Manou, 2008
Fig. 5. Les Meliques, 2008
261
04 MCERE_19.indd 261
26/9/09 11:28:05
J. Roset
con la Comisión que VS me confió en fecha 25 del mismo del corriente y con
el fin de adquirir datos y hacer observaciones acerca de las causas que han
contribuido a los terremotos que se han verificado en varias poblaciones de
esta provincia, me trasladé tan pronto como las demás atenciones del servicio lo
han permitido a los pueblos de Pratdip, Vandellós y Tivisa.- Se hallan situados
los pueblos en la gran cordillera que forma el Coll de Balaguer y se dirige al
NE, cambiando después en dirección para formar en cierta extensión la orilla
izquierda del Ebro, el cual la corta quizá en las inmediaciones de Mequinenza.
La formación de esta cordillera parece ser terciaria, y las rocas que esencialmente la constituyen son la calcaria y la arenisca roja, siendo de advertir que
esta última se halla generalmente en la parte E y comunmente constituida los
puntos más elevados de dicha cordillera.- Los pueblos de Tivisa, Vandellós y
Pratdip se hallan colocados sobre pequeñas colinas de caliza y circumbaladas
por cerros de bastante altura.- Los datos que he adquirido de modo que se evite
en lo posible la exageración a que induce que el aire ha sido la principal causa
de este fenómeno.- Efectivamente, conviene con mucha exactitud que momentos
antes de sentirse el sacudimiento en el terreno se oye ruido que corre siempre
de la parte de S a la N y es precursor, según su intensidad, de la mayor o menor
fuerza de los sacudimientos que inmediatamente se suceden.- Estos se hacen
sentir en el primer momento con un movimiento de sube y baja a el que sigue
en el acto el de trepidación; se observa inmediatamente después en la atmósfera
cierta nebulosidad blanquecina más o menos intensa que también está en relación con la fuerza del sacudimiento sufrido y hace perder el brillo a las estrellas
por claro y despejado que se halle el firmamento.- El viento, que fue fuerte en
los días que se sintieron los temblores cambiaba constantemente de dirección
pero observándose siempre en el acto de suspensión en su corriente y algun
tanto fatigosa y sofocante. Todos estos fenómenos repetidos constantemente y
con relación en su intensidad a la de los temblores, parece no dejar duda que el
aire introducido probablemente por el punto de contacto de esta cordillera con
las playas en que los temporales se han hecho sentir con alguna fuerza durante
algunos días, han sido la causa principal de este suceso.- Vienen a corroborar
estas ideas la estructura de estos cerros calizos que es como vulgarmente llama
la gente del país abencos, así es que se descubre en ellos grandes simas cuyo
fin no se reconoce.- La exactitud que se observa en las direcciones en que el
ruido se siente y cesa; la misma en sufrir los sacudimientos con diferencia de
algunos minutos, pero siempre antes, en los puntos más inmediatos al Coll
de Balaguer y transmitiéndose a los mas distantes; la relación de ruido percibido
por el sacudimiento que se sufre, la nebulosidad en la atmósfera a continuación
o más o menos marcadas segun la intensidad del sacudimiento, y últimamente
de la naturaleza del movimiento, para provenir indudablemente de la compresión del aire obstruido en su carrera.- No hay ninguna razón hasta ahora
para creer que estos fenómenos se hayan producido en los puntos en cuestión
por causas volcánicas, ni se ha observado ningún destraviamiento de luz, ni en
una grieta de pocas dimensiones abierta en las inmediaciones de Tivisa se notó
un aumento alguno de temperatura.- Nada extraño es que los sacudimientos
se hayan transmitido a formaciones distintas, y de aquí haberse seguidos los
temblores en puntos distantes a los citados; mas la fuerza ha disminuido ya
por la distancia y estructura distinta del terreno.- No es fácil esta cordillera
halla punto que ofrezca seguridad a sus habitantes.- Para tenerla que ofrecer
formaciones de distinta naturaleza, sería preciso trasladarse a distancias de
262
04 MCERE_19.indd 262
26/9/09 11:28:05
El terratrèmol de Tivissa de l’any 1845
alguna consideración.- Esto es todo cuanto puedo manifestar a VS con relación a la comisión que me ha ocupado, verificada con la rapidez que exigen
las demás atenciones del servicio.- Lo que traslado a VS en contestación a su
atento oficio y para los fines que estimo oportuno.- Dios guarde a VS muchos
años. Tarragona 29 de Octubre de 1845.- Enrique Bayo.
Tenint en compte que en aquella època encara no es coneixia la teoria de
les plaques tectòniques, explicada anteriorment de forma molt breu, els enginyers havien de buscar explicacions als moviments tectònics que actualment
es tenen una mica més delimitats.
DISCUSSIÓ
Els dipòsits estudiats estan formats per dipòsits caòtics de blocs calcaris i
han estat generats per moviments bruscos. Ateses les característiques geològiques de la zona aquests moviments bruscos poden ser conseqüència directa
dels diferents riscos geològics de la zona.
La zona de les Solsides del Manou presenta un bloc calcari desplaçat respecte a la seva posició inicial i es podria tractar d’un lliscament. La presència
d’un gran dipòsit de blocs calcaris de distribució caòtica a la zona exterior o
davantera del bloc indica que aquest no ha sigut l’únic moviment existent.
La zona de les Meliques presenta un dipòsit de blocs calcaris procedents
d’una caiguda de blocs, el qual s’ha produït al flanc esquerre del plec anticlinal no simètric existent i on els cabussaments presenten uns valors més alts.
Aquest fet indica que es tracta d’una zona amb estabilitat baixa, la qual podria
desestabilitzar-se com a conseqüència d’agents externs.
La generació d’aquests dipòsits podrien ser causats pel terratrèmol de
l’any 1845, però la ubicació de l’epicentre i les conseqüències directes d’aquest
sisme no estan identificades correctament.
CONCLUSIONS
Els dipòsits estudiats podrien ser causa directa del terratrèmol de Tivissa
de l’any 1845 atesa la seva intensitat i tenint en compte les característiques
geològiques de les zones analitzades.
Caldrien estudis concrets per tal d’ubicar l’epicentre d’aquest terratrèmol
i concretar cronològicament (datació per líquens) cadascun dels dipòsits
estudiats.
La tectònica existent a la regió indica que el risc sísmic no és nul i que, per
tant, no es poden descartar altres manifestacions sísmiques en el futur.
AGRAÏMENTS
Des d’aquí vull donar les gràcies a la gent que m’ha acompanyat a les
diverses excursions fetes als diferents indrets analitzats i als professors Eulàlia Massana i Pere Santanach, de la Facultat de Geologia de la Universitat
263
04 MCERE_19.indd 263
26/9/09 11:28:05
J. Roset
de Barcelona, per la seva implicació en una futura investigació en aquest
indret.
BIBLIOGRAFIA
Bru Borràs, F.M. (1955): Història de la vila de Tivissa. Ayma SL Editors,
Tarragona.
Moya Sánchez, J. (2000): “Geologia del quaternari. Apunts de tercer curs
d’Enginyeria Geològica”. Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins,
Canals i Ports de Barcelona, Barcelona.
Pujades, L., Caselles, O. (2000): “Sismologia i enginyeria sísmica. Apunts
de tercer curs d’Enginyeria Geològica”. Escola Tècnica Superior d’Enginyers
de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Barcelona.
Susagna Vidal, M.T.; Goula Suriñac, X. (1999): Atles sísmic de Catalunya.
Volum 1. Catàleg de sismicitat. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
264
04 MCERE_19.indd 264
26/9/09 11:28:05