portada junta-08_5

portada junta-08_5
23/2/09
17:36
Página 9
PEDIATRIA CATALANA
EDITORIAL
Creixement 2008. Nous patrons antropomètrics
Antonio Carrascosa
Catedràtic de Pediatria. Universitat Autonòma de Barcelona. Cap de Servei de Pediatria. Hospital Universitari Vall
d'Hebron. Barcelona
El creixement humà és el resultat de l'expressió fenotípica d'una potencialitat genètica modulada per factors externs i per factors propis de cada individu, i abraça tant el desenvolupament
intrauterí com l'extrauterí fins a l'edat adulta. Els múltiples factors implicats en aquest procés fan
que la seva valoració constitueixi un indicador sensible, encara que no específic, de l'estat de salut
i benestar de cada subjecte i de la comunitat a la qual pertany. La millora de les condicions de
vida, la desaparició de moltes malalties infeccioses i la disponibilitat més alta de nutrients han
comportat una acceleració secular del creixement en les poblacions pediàtriques dels països desenvolupats al costat d'un augment de les taxes de sobrepès i obesitat 1-2.
A l'Estat espanyol, des de la dècada dels anys setanta del segle passat, hi ha una àmplia tradició
d'elaborar estudis de creixement i valorar tant el creixement fetal com el postnatal. Així, diversos estudis fets durant els períodes de 1970-1984, 1987-1992 i 1997-2002 a les poblacions de Barcelona,
Bilbao, Madrid i Saragossa, han mostrat increments progressius en els valors de pes i longitud,
tant en el grup de nounats preterme com en el grup dels nounats a terme, i la necessitat de referir
les dades separadament per a cada sexe 3-13. A més, les nostres dades difereixen de les que aporten
altres estudis actuals de poblacions foranes 14-15 de manera que es fa aconsellable utilitzar dades
actualitzades i separades per a cadascun dels sexes.
De forma similar, estudis transversals de creixement postnatal duts a terme durant la dècada de
1980-1990 en poblacions de Barcelona, Bilbao, Canàries, Catalunya, Galícia, Madrid i Múrcia 16-23,
i altres de finalitzats en el curs d'aquests últims anys a Andalusia 24, Barcelona 25 i Bilbao 26 també
han confirmat l'acceleració secular del creixement en la nostra població d'infants, adolescents i
adults joves. Al mateix temps, han finalitzat estudis longitudinals en les poblacions de Barcelona,
Bilbao, Reus i Saragossa 26-30.
El disseny de tots aquests estudis comporta que el nombre de casos avaluats sigui limitat i que
representin únicament les poblacions d'una determinada àrea geogràfica del país. Recentment,
amb l'objectiu d'obviar, en part, aquestes limitacions, les dades dels estudis transversals fets a les
poblacions d'Andalusia, Barcelona, Bilbao i els de l'estudi longitudinal de Saragossa corresponents
a la talla adulta, després de comprovar que no hi havia diferències estadísticament significatives
ni clínicament rellevants entre si, s'han fusionat i analitzat com una única mostra, i han donat
origen a dos estudis complementaris 31-32. El primer 31 abasta el creixement fetal i valora el pes i la
longitud de 9.362 (4.884 nens, 4.478 nenes) nounats caucàsics de gestacions úniques de 26 a 42
setmanes d'edat gestacional, nascuts als hospitals maternoinfantils Miguel Servet (Saragossa) 13 i
Vall d'Hebron (Barcelona) durant el període 1999-2002 11. Les dades confirmen el dimorfisme sexual
per als valors de pes i longitud, i una acceleració secular per a tots dos paràmetres antropomètrics, una acceleració quantitativament més gran en els nounats preterme que en els nounats a
terme. En efecte, i a títol d'exemple, a les 30, 34, i 40 setmanes d'edat gestacional els valors de
la mitjana corresponent als nens d'aquest estudi són, respectivament, 244 g, 166 g, 123 g, i 1.48
cm, 1.03 cm i 0.70 cm superiors als de l'estudi d'Alonso. Aquestes mateixes diferències són per a
les nenes: 211 g, 241 g, 134 g, i 1.9 cm, 0.8 cm i 1.1 cm, respectivament 10.
El segon 32 comprèn el creixement postnatal des del naixement fins a la talla adulta i inclou 32.064
subjectes (16.607 homes i 15.457 dones) sans, caucàsics i de pares d'origen espanyol, les valoracions antropomètriques dels quals es van fer entre els anys 2000 i 2004. Les dades confirmen
l'acceleració secular del creixement en tots dos sexes, en relació amb estudis previs fets abans de
1988 21-22 i mostren una desproporció entre l'acceleració secular per a la talla i per al pes, amb un
increment desproporcionat de pes respecte al de la talla, particularment per als valors de l'IMC
corresponents als centils 50-75, i amb una desproporció molt més marcada per al centil 97.
En efecte, els valors dels centils 3, 50 i 97 de la talla adulta dels homes són 1.8 cm, 1.4 cm i 3.3
cm superiors als de l'estudi de Bilbao 1988 21, i 2.5 cm, 3.3 cm i 3.8 cm respecte als de l'estudi de
Catalunya 1987 22; en les dones, els valors corresponents són 3.5 cm, 2.5 cm i 4.2 cm superiors als
188
Pediatria Catalana
Any 2008
Volum 68
portada junta-08_5
23/2/09
17:36
Página 10
Creixement 2008. Nous patrons antropomètrics
de Bilbao 1988 i 3.5 cm, 3.1 cm i 3.9 cm superiors als de Catalunya 1987, respectivament. Els valors
corresponents per al pes són: en els homes 5.4 kg, 6.2 kg i 11.7 kg superiors als de l'estudi de
Bilbao 1988 i 6.7 kg, 6.3 kg, i 10.1 kg superiors als de l'estudi Catalunya 87; i en les dones, 1.7 kg,
2.2 kg i 8.3 kg superiors als de l'estudi de Bilbao 1988 i 1.8 kg, 2.4 kg i 3.6 kg superiors als de l'estudi Catalunya 1987. Els increments respectius en l'IMC són: en els homes 2.0, 1.4 i 3.9 respecte
a Bilbao 1988 i -0.1, -0.2 i 5.3 respecte a Catalunya 1987, i en les dones 0.9, 0.4 i 3.7 respecte a
Bilbao 1988 i -1.8, -0.1 i 4.0 respecte a Catalunya 1987.
En tots dos sexes, la talla adulta d'aquest estudi 32 és similar a la comunicada en altres estudis espanyols longitudinals i transversals publicats recentment 24-30, així com a la d'altres estudis europeus
(França, Regne Unit) i americans (EUA), però és inferior a la de les poblacions alemanya, sueca i
holandesa 33-39. Els valors de l'IMC en arribar a la talla adulta en les dones són similars als d'altres
poblacions del nostre entorn europeu i inferiors als de les poblacions americanes; no obstant això,
en els homes aquests valors són superiors als del nostre entorn europeu i s'assemblen més als de
la població americana 32. Així mateix, les dades de pes i talla durant els cinc primers anys de vida
són similars, encara que no iguals, als reportats recentment per l'OMS en el seu estudi longitudinal de creixement, en el qual s'inclouen subjectes de diversos països 40.
Aquest estudi 32 de tipus transversal reflecteix la situació d'una mostra àmplia de la població espanyola avaluada entre els anys 2000 i 2004 (mostra en la qual no hi ha diferències significatives ni
rellevants entre les quatre poblacions estudiades), i suggereix que tant el potencial genètic com
les condicions nutricionals, socials i sanitàries són similars en les quatre àrees geogràfiques avaluades. Les dades són útils per valorar el creixement prepuberal i la talla adulta de la població espanyola actual. No obstant això, no permeten avaluar el creixement puberal diferenciat per a cadascun dels cinc grups maduradors, per a la qual cosa cal disposar d'estudis longitudinals, tal com ha
estat referit recentment per a les poblacions de Barcelona 27 i Saragossa 30. Les dades també posen
en relleu la tendència a la sobrecàrrega i obesitat en la nostra població d'infants i adolescents,
una tendència que si no s'atura, podria dur a la paradoxa que per primera vegada en la història
de la humanitat, en la societat de l'abundància i benestar els nostres infants i adolescents quan arribin
a l'edat adulta podrien tenir unes expectatives de vida inferiors a la dels seus progenitors 41.
Les poblacions dels estudis longitudinals de Barcelona i Saragossa 27, 30 després de comprovar que
no hi havia diferències significatives ni clínicament rellevants entre si, s'han fusionat en un únic
estudi longitudinal que inclou 458 subjectes (223 homes i 235 dones) dels quals es coneix detalladament el creixement puberal i que han permès elaborar corbes de creixement diferenciades
per a cadascun dels cinc grups maduradors i per a cada sexe 41.
En resum, en aquest moment disposem en el nostre país d'estudis transversals actualitzats per
avaluar correctament l'antropometria neonatal dels nounats prematurs i a terme, i el creixement
postnatal d'infants i adolescents. A més, disposem de dades d'un estudi longitudinal que han de
permetre avaluar correctament el creixement puberal de cada grup madurador. En aquest sentit,
hi ha estudis transversals i longitudinals que mostren la seva complementarietat.
Però la nostra societat cada vegada és més multiètnica, i les dades d'aquests estudis es refereixen
únicament a la població caucàsica espanyola. Cal avaluar la validesa que tenen per ser utilitzades en la valoració del creixement d'altres ètnies i races que conviuen en el moment actual en el
nostre país. Hi ha dades preliminars que indiquen que algunes diferències podrien estar ja presents
en els nounats a terme 9,12, però es necessiten estudis (en curs de realització) que abastin tot el
creixement postnatal fins a la talla adulta.
Bibliografia
1 Hernández M. El patrón de crecimiento humano: factores que regulan el crecimiento. A: Argente
J, Carrascosa A, Gracia R, Rodriguez-Hierro F, ed. Tratado de Endocrinología Pediátrica y de la
Adolescencia. Barcelona: Doyma 2000; 63-81.
2 Carrascosa A, Ballabriga A. Crecimiento y nutrición. Retraso de crecimiento de origen nutricional.
A: Ballabriga A, Carrascosa A, ed. Nutrición en la infancia y adolescencia (2a ed). Madrid: Ergón
2006; 891-918.
Pediatria Catalana
Any 2008
Volum 68
189
portada junta-08_5
23/2/09
17:36
Página 11
Carrascosa A
3 Jiménez R, Figueras J, Villanueva C, Botet F. Valoración del crecimiento intrauterino a nivel del mar
entre las 25 y 44 semanas de gestación. Arch Pediatr 1982; 33: 191-193.
4 Fuster J, Cos R, Costa J. Crecimiento fetal en la comarca del Vallès. Prog Obstet Ginecol 1984; 27:
395-399.
5 Malvehy J, Fontan F, Iglesias J, Perez X, Espigol D, Aragon C, Diogene E, Vidal X. Relación entre el
peso de nacimiento y la edad de gestación en una población de recién nacidos del Hospital Maternal
“Valle de Hebron”. An Esp Pediatr 1988; 28: 497-502.
6 Pastor E. Curvas de desarrollo peso-talla fetal según la edad gestacional. Acta Pediatr Esp 1991; 49:
333-337.
7 Delgado P, Melchor JC, Rodriguez-Alarcón J, Linares A, Fernández-Llebrez L, Barbazán MJ, et al.
Curvas de desarrollo fetal de los recién nacidos en el Hospital de Cruces (Vizcaya). I. Peso. An Esp
Ped 1996; 44: 50-54.
8 Delgado P, Melchor JC, Rodríguez-Alarcón J, Linares A, Fernández-Llebrez L, Barbazán MJ, et al.
Curvas de desarrollo fetal de los recién nacidos en el Hospital de Cruces (Vizcaya). II. Longitud, perímetro e índice ponderal. An Esp Ped 1996; 44: 55-59.
9 Alonso T. Antropometría neonatal: Comparación étnica: Acta Pediatr Esp 1999; 57: 309-312.
10 Alonso T. Valoración neonatal del crecimiento fetal. Madrid: Artegraf: 2002; 1-176.
11 Carrascosa A, Yeste D, Copil A, Almar J, Salcedo S. Gussinyé M. Patrones antropométricos de los
recién nacidos pretérmino y a término (24-42 semanas de edad gestacional) en el Hospital Maternoinfantil Vall d'Hebron (Barcelona) (1997-2002). An Pediatr (Barc) 2004; 60: 406-416.
12 Copil A, Yeste D, Teixidó R, Macia J, Santana S, Almar J, et al. Patrones antropométricos de los recién
nacidos a término de grupos étnicos de raza no caucásica procedentes de África subsahariana,
Marruecos y Sudamérica nacidos en Cataluña. An Pediatr (Barc) 2006; 65: 454-460.
13 García-Dihinx Villanova J. Curvas de peso, longitud y perímetro cefálico según edad gestacional y
sexo, de recién nacidos vivos en el Hospital Infantil Universitario Miguel Servet de Zaragoza. Tesis
doctoral, Universidad de Zaragoza, 2002.
14 Kramer MS, Platt RW, Wen SW, Joseph KS, Allen A, Abrahamowicz M, et al. Fetal/Infant Health Study
Group of the Canadian Perinatal Surveillance System. A new and improved population-based Canadian
reference for birth weight for gestational age. Pediatrics 2001; 108: E35.
15 Karna P, Brooks K, Muttineni J, Karmaus W. Anthropometric measurements for neonatoes, 23 to
29 weeks gestation, in the 1990s. Pediatr Perinal Epidemiol 2005; 19: 215-226.
16 Tojo R, Fraga JM, Peña J. Curvas de crecimiento. Santiago de Compostel·la: Universidad de Santiago,
1981.
17 Moreno B, Monereo S, Moreno J, Desco M. Curvas de crecimiento de la Comunidad Autónoma de
Madrid. A: Moreno B, ed. Retrasos del crecimiento. Madrid: Jarpio, 1988; 7-22.
18 Hernández AM, Tebar FJ, Serrano S, Alvarez I, Illan F, Valdes M. Estudio antropométrico de la población escolar de la Comunidad Autónoma de Murcia. Med Clin (Barc) 1992; 98: 651-655.
19 Sandin M, Fraile R, Pérez M, González A, López P, García L. Curvas de crecimiento de niños de la
Comunidad de Madrid. Madrid: Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid, 1993.
20 Suárez RG, Trujillo R, Díaz-Lamas MD, Toledo F, Alguacil P, Sierra A. Estudio del crecimiento de la
población pediátrica de la Comunidad Canaria. Madrid: Ediciones Ergón, 1994.
21 de la Puente M, Canela J, Alvarez J, Salleras L, Vicens-Calvet E. Cross-sectional growth study of the
child and adolescent population of Catalonia (Spain). An Human Biology 1997; 24: 435-452.
22 Hernández M, Sánchez E, Sobradillo B. Curvas y tablas de crecimiento. A: Argente J, Carrascosa A,
Gracia R, Rodríguez F, ed. Tratado de Endocrinología Pediátrica y de la Adolescencia (2a ed.). Barcelona:
Ediciones Doyma, 2000; 1441-1499.
23 Rosique J, Gordón PM, Rebato E, González-Montero M, Callejo L, Moreno E, et al. Estudio auxológico de muestras contemporáneas e históricas de la población madrileña: aplicación del modelo 1
de Preece-Baines. An Esp Pediatr 2001; 54: 468-476.
24 López-Siguero JP, Fernández García JM, de Luna Castillo JD. Estudio transversal de talla y peso de
la población de Andalucía desde los 3 años a la edad adulta. BMC Endocrine Disorders 2007 [en
premsa].
25 Carrascosa A, Yeste D, Copil A, Gussinyé M. Aceleración secular del crecimiento. Valores de peso,
talla e índice de masa corporal en niños, adolescentes y adultos jóvenes de la población de Barcelona.
Med Clin (Barc) 2004; 123: 445-451.
26 Sobradillo B, Aguirre A, Aresti U, Bilbao A, Fernández-Ramos C, Lizárraga A, Lorenzo H et al. Curvas
y tablas de crecimiento. Estudios longitudinal y transversal. Fundación Faustino Orbegozo. Bilbao
2004.
190
Pediatria Catalana
Any 2008
Volum 68
portada junta-08_5
23/2/09
17:36
Página 12
Creixement 2008. Nous patrons antropomètrics
27 Carrascosa A, Audí L, Bosch-Castañé J, Gussinyé M, Yeste D, Albisu M, et al. La talla adulta en ambos
sexos no está influenciada por la edad de inicio del brote de crecimiento puberal. Datos de un estudio
longitudinal de crecimiento en la población de Barcelona, 2008 [acceptat per ser publicat a Med
Clin (Barc).
28 Vizmanos B, Martí-Henneberg C, Clivillé R, Moreno A, Fernández-Ballart J. Age of pubertal onset
affects the intensity and duration of pubertal growth peak but not final height. A, J Hum Biol 2001;
13: 409-416.
29 Llop-Viñolas D, Vizmanos B, Closa R, Escribano J, Fernández-Ballard JD, Martí-Henneberg C. Onset
of puberty at eight years of age in girls determines a specific tempo of puberty but does not affect
adult height. Acta Paediatr 2004; 93: 874-879.
30 Ferrández A, Baguer L, Labarta Jl, Labena C, Mayayo E, Puba B, et al. Longitudinal study of normal
Spanish children from birth to adulthood (anthoprometric, pubertal, radiological and intellectual
data. Pediatr Endocr Rev 2005; 2: 423-559.
31 Carrascosa A, Ferrández A, Yeste D, García-Dihinx J, Romo A, Copil A, et al. Estudio transversal español
de crecimiento 2008: I.- Valores de peso y longitud en 9.362 (4.884 varones, 4.478 niñas) recién nacidos
de 26-42 semanas de edad gestacional. An Pediatr (Barc) 2008; 68: 544-551.
32 Carrascosa A, Fernández JM, Fernández C, Ferrández A, López-Siguero JP, Rueda C, Sánchez E, Sobradillo
B, Yeste D y Grupo Colaborador Español. Estudio transversal español de crecimiento 2008: II.- Valores
de talla, peso e índice de masa corporal (IMC) en 32.064 sujetos (16.607 varones y 15.457 mujeres)
desde el nacimiento a talla adulta. An Pediatr (Barc) 2008; 68: 552-569.
33 Freeman JV, Cole TJ, Chinn S, Jones PRM, White EM, Preece MA. Cross sectional stature and weight
reference curves for the UK 1990. Arch Dis Child 1995; 73: 17-24.
34 Fredriks AM, Buuren SV, Burgmeijer RJF. et al. Continuing positive secular growth change in the
Netherlands 1955-1997. Pediatr Res 2000; 47: 316-323.
35 Cavelaars AEJM, Kunst AE, Geurts JJM, Crialesi R, Grötvedt L, Helmert U et al. Persistent variations
in average height between countries and between socio-economic groups: an overview of 10 European
countries. Ann Human Biol 2000; 27: 407-421.
36 Albertsson Wikland K, Luo ZC, Niklasson A, et al: Swedish population-based longitudinal reference
values from birth to 18 years of age for height, weight and head circumference. Acta Paediatr 2002;
91: 739-754.
37 Deheeger M, Rolland-Cachera MF. Étude longitudinale de la croissance d'enfants parisiens suivis de
l'âge de 10 mois à 18 ans. Arch Pediatr 2004; 11: 1130-1144.
38 McDowell MA, Fryar ChD, Hirsch R, Ogden CL. Anthropometric reference data for children and adults:
U.S. population, 1999-2002. Advance data from vital and health statistics; no 361. Hyattsville, MD:
National Center for Health Statistics 2005.
39 Castilho LV, Lahr MM. Secular trends in growth among urban Brazilian children of European descent.
An Hum Biol 2001; 28: 564-574.
40 WHO multicentre growth reference study group. WHO child growth standards based on
length/height, weight and age. Acta Pediatr Suppl 450, 2006.
41 Ferrández A, Carrascosa A, Audí L, Baguer L, Rueda C, Bosch-Castañé J, et al. Pubertal growth standards according to age at pubertal growth spurt onset. Data from a Spanish longitudinal study including 458 subjects (223 boys and 235 girls), 2008 [sotmès a publicació).
42 Carrascosa A. Obesidad durante la infancia y adolescencia. Una pandemia que demanda nuestra
atención. Med Clin (Barc) 2006; 18: 693-694.
Pediatria Catalana
Any 2008
Volum 68
191