CAMPABADAL I BERTRAN, Mireia Elpensament i l`actiuitat

BIBLIOGRAPIA
diencia de Catalufia promulgado por Felipe V el 16 de Enero de 1716, el
«Título Preliminar))del Estatuto de Autonomía de Cataiufia de 18 Septiembre de 1979 o fragmentos de la Compilación de derecho civil de Cataluiía de
2 0 de marzo de 1984 o del Código civil de Cataiufia (Ley 2912002, de 30 de
septiembre). El segundo apéndice incluye fuentes del derecho y
ordenamientos jurídicos que el autor sistematiza por orden alfabetico. No
obstante, antes recoge unaserie de bases que califica como ((notascaracteristicas del derecho catalán»:el respeto a la costumbre, el pacto y la libertad. La
conclusión final es tan concreta como el conjunto de la obra de la que resulta, en opinión de Mas i Solench, la actitud del pueblo catalán, manifestada
a lo largo de la historia, de conservar su propia personalidad y el esfuerzo por
mantener, pese a las dificultades, su derecho acomodándolo a las necesidades del momento.
Resulta loable el esfuerzo de Josep M. Mas i Solench por reunir en tan
pocas páginas y de forma escueta la evolución de la historia y del derecho de
Cataluña lo que viene a poner una v a más de manifiesto que se puede decir
mucho en pocas páginas y que la calidad no está refiida con la cantidad, aunque pueda implicar, en este caso, un cierto sacrificio del carácter novedoso
de la aportación.
CAMPABADAL
I BERTRAN,Mireia Elpensament i l'actiuitat literaria del
Setcents catala.- Volum 1: Ideologia i/lushada i renovació cultural.- Volum 11: Manif.stacionr literaries en l h p a catalana (1700-18zj).- Edicions
de la Universitat de Barcelona.- Col.lecció ((Textosi comentaris)),4 i 5.Barcelona, 2004 i 2003 [sic].- 288 i 293 pp. (21 x 15 cm).
Amb Elpensament i I'activitat litaaria del Setcents catala, Mireia Campabadai
ens forneix una eina important peral coneixement i I'endre~adel seglexv111
catala, entes en un sentir lat. Estudiosa del segle de les perruques i, molt
especialment, de I'activitat de la Reial Academia de Bony Lletres de Barcelona
durant aquesta epoca, ens presenta una extensa antologia, convenientment
anotada, que abasta de I'any 1700 a l'any 1823, on aplega, en dos volums,
prop d'un centenar i mig de textos, sencers o fragmentaris, alguns d'inkdits,
no sempre flcils de consultar fins ara.
Tai com passa sempre amb aquest tipus d'antologies i encara més si han
de reflectir un període poc estructurar, com és el cas, hom por optar entre
diferents Iímits cronologics, diferents seleccions d'aurors i de textos i diferents presentacions del material. Ja he avancat que I'autora s'ha decidit per
abastar un periode molt ampli, de 1700 a 1823, que evidentment no es correspon amb el temps il.lustrat shícto sensu, pero que en canvi permet resseguir I'evolució ideologia i estktica des de la creació de I'Academia dels Desconfiats ( I ~ o o )la, precursora de la RABLB, fins a les darreres manifestacions de
I'estetica neoclissica i I'aparició del Romanticisme a les pagines de la revista
E1 Europeo (1823).
La visió panorhica de I'evolució del pensament setcentista es veu reforcada per la presentació dels textos en grups tematics ordenats cronolbgicament, textos editats generalment en la llengua original, cosa que explica la
presencia de documenrs escrits en tres llengües: catala, castella i italii, obra
d'autors procedents d'arreu dels Paisos Cataians, aleshores repartits entre tres
Estats i, per tant, sounesos a diferents marcs legals i a dinhiques socioculnirals
i influkncies també distinres.
Mireia Campabadal distribueix el material aplegat en dos volums. El primer duu el subtírol: Ideologia iiLustraaÚ i renovació nrltzrrali agrupa els textos ideolbgics, de prop d'una quarantena d'autors, a I'entorn de cinc arees
temitiques: «El segle XVIII,segle de la raó i de les Liumsn, amb textos que
també valoren les relacions entre lletres i cikncies i entre literatura i Illustració,
~L'interksperla historia i la geografia)),amb aportacions sobre la utilitat de
la historia i la necessitat de la critica, I'elaboració de la historia de Cataiunya
per part de I'Acadkmia i la descripció geografica de Catalunya, «Plataformes
de difusió cultural^^, amb documents referents a la RABLB, I'Acadkmia Literaria de Barcelona, 1'Acadkmia Valenciana, la Societat Maonesa de Cultuamb una extensa
ra i la Universitat de Cervera, <,Laqüestió de la Ilenguaa,
.
mostra de textos apologktics, pero també sobre l'origen del catala i la qüesti6 del Ilemosí, els intents de depuració de la llengua catalana, els intents de
salvació de la llengua viva (especialment I'inrerks per la paremiologia) i la
liteririesn,
preocupació perla normativiaació del catala, i <<Consideracions
que inclou aspectes com la recuperació dels clbsics grecs i Ilatins, I'interes
pel passat literari catali i I'estilística. Aquest ampli espectre temitic permet
obtenir una visió clara del ,(densentramat ideolbeicn
" de I'kpoca. Un hdex
onomkstic facilita el maneig d'aquest primer volum.
Al segon volum, Manifestucions literdries en /lengua catalana (1700-18zj),
I'antbloga s'imposa, Ibgicament, una restricció lingüistica que deixa fora les
Ilengües que competien amb el catdi, bbicament el castella i el Ilatí. El seu
objectiu és el «d'oferir una mostra representativa de la literatura escrita en
llengua catalana durant el Segle de les Llumsn, justament d'una epoca dominada, en general, pel menyspreu de I'ús del catala peral conreu de la literatura culta i que tenia un concepte de literatura molt més dilarat que no pas el
dels nostres dies. És per aixb que fa una tria de textos de creació, de vegades
més per la seva representativirat que no pas pel seu valor literari, i els agrupa
d'acord amb un criteri tematicoformal que, a més de permetre-li mostrar les
diferencies estetiques i I'evolució d'algun escriptor, facilita, sobretot, la visió
la conunuitar fins a la
de conjunt de la producció literaria que va fer
Renaixenp. ~ k b aquí,
é com és lbgic, recull textos d'autors d e prop d'una
quarantena, a més de nombrosos textos anbnims- de tots els Paisos Catalans i, fins i tot, de la Sardenya encara catdanoparlant.
Aquesta segona part de I'antologia esti dividida en nou blocs: aLa poesia
academica*, amb composicions d'autors vinculats a. les tres academies
barceloninei que van ser actives durant algun període d'aquesta centúria,
~Prosaismepoetic i literatura d'experimentació lingüística»,que en el segon
aspecte inclou mostres de monosil.labisme, de poesia bilingüe, d'interks per
la paremiologia i de jocs de mots, <<Elretorn als classics», amb mostres
mitificadores i desmitificadores i de traduccions i adaptacions d'autors classics, «La influencia d'escriptors coetanis~d'Anglaterra, Fran~a,Espanya i
Italia, aVers la reacció sentimental», ((Elreflex de [es circumstincies del
momenta, amb textos narratius extrets de relacions dietaris i crbniques i
glosses versificades procedents de diferents cicles de tipus festiu o satíric,
.Literatura politica propagandística*, amb composicions relatives a I'arxiduc Carles i la Guerra de Successió, la Guerra Gran, la visita de Carles iV
i Maria Llu~sade Parma a Barcelona i el casament dels seus fills, la Guerra
del Frances i el Trienni Liberal, «Literatura religiosa» i *La parodia de costums de to popular».
Tots dos volums, a més, es clouen amb una bibliografia essencial. De
manera que, i a desgrat del punt de vista sempre personal de tot r e c d antoIbgic a que ja he fet referencia, Elpensament i láctivitat literaria del Setcents
carala omple el que fins ara era un buit considerable en el panorama dels estudis sobre la cultura i la literatura catalanes del se& divuitk i, ben segur, ha
de facilitar nous aprofundiments en I'estudi d'aquest període.
MASSOLENCH,
Josep Maria: Ferran Valh i Taberner. Jurista, historiador
ipo1itic.- Prbleg de Josep Maria Solé i Sabaté.- Edicions Proa.- Barcelona,
2002.-
280 pp. (24 x 16,s cm).
Nos presenta en esta ocasión Mas Solench un trabajo de investigación bien
documentado sobre Ferran Vals i Taberner (1888-1942), figura sobre la que
existe una importante bibliografía -cabe en este sentido destacar los trabajos
biográficos de Josep A. Parpal y Josep Maria Lladó, Jordi Rubió i Balaper,
Ramon d'Abadal i de Vinyals y J. E. Martínez Ferrando, junto a las más de
trescientas colaboraciones que fuero11publicadas bajo la dirección de Manuel J. Peláez en veintidós volúmenes en la década de los go del pasado siglo, con motivo de la celebración del centenario de su nacimiento-, si bien
el libro que ahora recensionamos tiene la innegable virtud, como ya nos tiene acostumbrados el autor del libro, de compendiar, estructurar y sintetizar
todo lo dicho hasta ahora sobre el tema ofreciéndonos su particular visión.
El cuerpo del volumen, que aparece prologado por Josep Maria Solé i
Sabare, aparece dividido en cuatro partes, principiando por la biografía del
personaje, situándolo Mas Solench dentro de la Barcelona de finales del siglo XIX donde van a transcurrir los años de su infancia, para después centrarse en los comienzos del siglo m, periodo en el que el autor va a desgranar
una serie de aspectos relevantes para el conocimiento de Valls, haciendo especial hincapié en el despenar de su interés por la política señalando su adscripción primero a la «Juventud Monárquicax y después, junto con otros
miembros de la denominada por Vicens Vives generación barcelonesa de 1917,