Facultat d`Educació Investigació a l`aula. Codi: 5135 Estudis de

Facultat d’Educació
Investigació a l’aula. Codi: 5135
Estudis de Mestre. Especialitat d’Educació Primària
Curs: 2008-2009
Tipus d’assignatura: Obligatòria
Durada: 2n Quadrimestre
Nombre de crèdits (teòrics i pràctics): 6 (3 teòrics i 3 pràctics)
Desdoblament de grups: No
Prerequisits de l’assignatura: Didàctica General
Participació a Campus Extens: no
Idioma en que s’imparteix l’assignatura: Català
PROFESSOR/A: Francisca Moreno Tallón
DIRECTORI:
TUTORIES:
Despatx:B- 003
1r quadrimestre:
Edifici: Guillem Cifre de Colonya
Tel.:
2n quadrimestre:Dijous 18.00h a
Fax:
19.00h
e-mail:[email protected]
I.
OBJECTIUS GENERALS
1. Possibilitar que l’alumnat aprengui a solucionar els problemas que se’ls
presenti a l’aula mitjançant la investigació.
2. Conèixer i posar en pràctica el procés d’investigació a l’aula.
3. Afavorir una actitud positiva i crítica cap al fet de la investigació
educativa.
4. Reflexionar conjuntament sobre el sentit de la investigació dels alumnes
a l’aula i el seu paper a l’escola actual.
5. Conèixer els projectes d’investigació (projectes de treball) i el treball
cooperatiu des dels seus fonaments teòrics i des de la seva concreció en
la pràctica.
1
Facultat d’Educació
6. Compartir pautes d’actuació i estratègies d’intervenció per treballar les
distintes etapes.
II. CONTINGUTS
CONTINGUT SINTÈTIC
L’assignatura Investigació a l’aula té com a finalitat introduir a l’estudiant en
la investigació a l’àmbit de l’educació.
La investigació a l’aula, ens ofereix l’oportunitat de canvi i millora de la
qualitat del procés d’ensenyament i aprenentatge mitjançant la participació del
professorat en la prevenció i la solució dels diferents obstacles que es donin a
la seva pràctica educativa diària.
CONTINGUTS ANALÍTICS
1. Investigar en Educació. El mestre investigador
a. La pràctica educativa
b. La investigació educativa
c. El mestre investigador
2. La investigació a l’aula. La investigació-acció. Plantejament del problema
a. Investigació-acció i investigació a l’aula
b. El procés metodològic per dur a terme una investigació
c. L’avaluació: millora i presa de decisions
3. La Recollida d’informació
a. Tècnica de recollida de dades
b. Llista de control, registre anecdòtic, qüestionari, entrevistes, diari
de classe, test sociomètrics i observació sistemàtica
4. L'ensenyança per a la comprensió. Els projectes de treball. La
investigació de l’alumnat
a. Què són els projectes de treball i què els caracteritza
b. Finalitats
dels
projectes
de
treball.
Reptes
de
l’escola.
Implicacions per a l’alumnat i el professorat
c.
Fonaments teòrics i pràctics dels projectes de treball
2
Facultat d’Educació
d. Com es concreta el procés de recerca. Els diferents moments
dels projectes.
III. METODOLOGIA I ACTIVITATS
Es combinaran continguts teòrics amb activitats de tipus pràctic, per tal de:
•
Afavorir una adequada comprensió dels conceptes, mètodes i tècniques
implicits als continguts impartits.
•
Possibilitar la participació i l’activitat creativa i investigadora de l’alumnat.
•
Vivenciar el treball socialitzat en petits grups potenciant la comunicació
entre els seus components i les actituds de col·laboració i participació.
Els crèdits teòrics es treballaran a través de:
Les exposicions sobre els temes per part de la professora, de part de
l'alumnat i d’altre professorat, si escau.
L’estudi dels articles, documents de treball o recursos audiovisuals que
s’aniran presentant al llarg del curs. La presentació de situacions de la
pràctica docent de forma indirecta (videos, narracions descriptives…) i la
seva anàlisi en petit i gran grup.
Les lectures obligatòries que es concretaran a l’inici del curs.
Relació de bibliografia bàsica sobre els continguts a treballar.
Els crèdits pràctics es treballaran a través de:
Exercicis, lectures, comentaris i estudi d'articles, documents de treball,
etc. que s'aniran presentant al llarg del curs i es treballaran en grups de
discussió, amb la coordinació de la professora (en alguns casos es
demanarà la lectura prèvia).
La presentació de situacions de la pràctica docent de forma indirecta
(videos, narracions descriptives…) i la seva anàlisi en petit i gran grup.
Debats en petit i gran grup i posterior anàlisi dels temes tractats.
3
Facultat d’Educació
Planificació i desenvolupament en petit i gran grup d’alguns dels
elements que conformen els distints moments del procés d’investigació.
Realització d’una petita investigació a l’aula per resoldre un problema,
reflexionar sobre la pràctica.
Planificació i desenvolupament d’activiitats d’investigació de l’alumnat a
l’aula
IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ
L'avaluació de la dinàmica de les classes es farà conjuntament amb l'alumnat
per tal de valorar la seva adequació i poder introduir els canvis oportuns, si així
es considera.
Pel que fa a l'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat, es tindrà en compte:
a) La nota obtinguda a l’examen (60% de la nota final).
b) El grau de participació i la qualitat de les intervencions a classe en els
diàlegs a que donin peu les lectures fetes, les situacions reals presentades i
altres materials utilitzats (20%).
c) Els treballs de petit grup o individuals que s’especifiquin al llarg de
l’assignatura (20%).
V. OBSERVACIONS
Aquells alumnes que no poden assistir regularment a classe han de
comunicar-ho a la professora en qualsevol de les hores de tutoria abans que
finalitzi el primer mes de classe.
Es recomana a l’alumnat que per a qualsevol aspecte que vulgui consultar o
comentar a la professora utilitzi les hores de tutoria establertes a tal efecte, o
faci ús de la tutoria electrònica.
4
Facultat d’Educació
VI. BIBLIOGRAFIA BÀSICA
1) LaCueva, A. (1999). La investigación en la escuela necesita otra escuela.
Investigación en la Escuela, 38, 5-14
2) De Febrer, M. (2004). El papel de las familias. Cuadernos de Pedagogía,
332, 52-55.
3) Anguita, M., y López, J. (2004). Espacio para la acogida y el diálogo.
Cuadernos de Pedagogía,332, 59-61.
4) Hernández, F. (2002). Los proyectos de trabajo: un mapa para navegantes
en mares de incertidumbre. Cuadernos de Pedagogía, 310, 78-82.
5) Ramos, J. (2002). ¿Qué significa investigar en el aula? Kikirikí, 67, 22-27.
VII. BIBLIOGRAFIA GENERAL
Arnay, J. (1996). El papel del alumnado de primaria en la construcción del
conocimiento. Kikirikí,39, 22-26.
Barnes, D. (1994). De la comunicación al currículo. Madrid: Visor.
Barquín, J. (1996). Escuela global en un mundo sin fronteras. Kikirikí, 39, 6-11.
Blanco, N. (1996). ¿Qué conocimiento para qué escuela…?. Kikirikí, 39, 12-17.
Boix, V. (1997). De saberes escolares a la comprensión disciplinaria: el desafío
pedagógico deuna educación de calidad. Kikirikí, 42-43, 55-62.
Bruner, J. (1997). La educación, puerta de la cultura. Madrid: Visor.
Cavinato, G., y Zanin, M. (1998). Didáctica y valores. La realidad como punto
de partida. Kikirikí,49, 45-50.
De Febrer, M. y Jover, M. (1996). Los límites del aprendizaje. Cuadernos de
Pedagogía, 243, 67-72.
Edwards, D. (1990). El papel del profesor en la construcción social del
conocimiento. Investigaciónen la Escuela, 10, 33-49.
Edwards, D., y Mercer, N. (1988). El conocimiento compartido: el desarrollo de
la comprensión enel aula. Barcelona: Paidós-MEC.
Fernández, P., y Melero, M.A. (Comps.) (1995). La interacción social en
contextos educativos.Madrid: Siglo Veintiuno.
5
Facultat d’Educació
Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol. Barcelona: El Roure.
García Pérez, F. (2003). ¿Qué pueden investigar nuestros alumnos en la
escuela? Kikirikí, 67, 28-33.
Gardner, H. (2000). La educación de la mente y el conocimiento de las
disciplinas. Lo que todos los estudiantes deberían comprender. Barcelona:
Paidós.
Hargreaves, A., Earl, L., y Ryan, J. (1998). Una educación para el cambio.
Reinventar la educación para los adolescentes. Barcelona: Octaedro.
Hernández, F. (1996a). Buscando la complejidad en el conocimiento escolar.
Kikirikí, 39, 32-38.
Hernández, F. (1996b). Para comprender mejor la realidad. Cuadernos de
Pedagogía, 243, 48-53.
Hernández, F. (1997). La necesidad de repensar el saber escolar (y la función
de la escuela) en tiempos de mudanza. Aula de Innovación Educativa, 59, 7580.
Hernández, F. (2004). Pasión en el proceso de conocer. Cuadernos de
Pedagogía, 332, 46-51.4
Hernández, F., y Ventura, M. (1992). La organización del currículum por
proyectos de trabajo.Barcelona: Graó-ICE.
Martínez Rodríguez, J.B. (1994). El papel de los alumnos en el desarrollo del
curriculum. En J.F.
Angulo y N. Blanco (Coords.), Teoría y desarrollo del curriculum (pp.43-66).
Málaga: Aljibe.
Mases, M. (1995). El grup-classe com a generador de coneixement.
Perspectiva escolar, 195, 62-67.
Mases, M., Hernández, F., y Varela, G. (1996). Tener salud es vivir de acuerdo
con nosotrosmismos. Kikirikí, 39, 76-83.
Mases, M., y de Molina, M.J. (1996). De las intenciones a la práctica.
Cuadernos de Pedagogía,243, 54-57.
6
Facultat d’Educació
Massaguer, M. (1997). La escuela es nuestra. Aula de Innovación Educativa,
67, 72-74.
McNiff, J. (1993). Teaching as Learning. London: Routledge.
Meirieu, P. (1987). Aprender, sí. Pero ¿Cómo? Barcelona: Octaedro.
Pérez Gómez, Á. (1993). La función social y educativa de la escuela
obligatoria. Signos. Teoría y práctica de la educación, 8/9, 16-27.
Perkins, D. (1999). ¿Qué es la comprensión? En M. Stone (Comp.), La
Enseñanza para la Comprensión (pp. 69-92). Buenos Aires: Paidós.
Pomar, M. (2001). El diálogo y la construcción compartida del saber. Barcelona:
Octaedro.
Ramos, J. (1997). Y… se forma poco a poco. Reconstrucción compartida.
Cuadernos de Pedagogía, 256, 28-32.
Ramos, J. (1999). Preguntar, debatir, inadagar, compartir, cuestionar,
reconsiderar, concluir…para aprender. Investigación en la Escuela, 38, 45-64.
Ramos, J. (2002). Leer y comprender el mundo en la escuela. Kikirikí, 67, 1213.
Rudduck, J. (1999). Innovación y cambio. El desarrollo de la participación y la
comprensión.Sevilla: M.C.E.P.
Salinas, D. (1995). La enseñanza como proceso de investigación. Kikirikí, 37,
51-54.
Sbert, M. (1995). Sobre el aprender a hacer preguntas. Textos, 5, 123-129.
Sbert, M. (1999). Relaciones entre saberes. Cuadernos de Pedagogía, 285, 1822.
Sharan, Y., y Sharan, Sh. (2004). El desarrollo del aprendizaje cooperativo a
través de la investigación en grupo. Sevilla: M.C.E.P.
Tishman, S., Perkins, D., y Jay, E. (1997). Un aula para pensar. Aprender y
enseñar en una cultura de pensamiento. Buenos Aires: Aique.
Torres, J. (1996). Sin muros en las aulas: el currículum integrado. Kikirikí, 39,
39-45.
Tort, A. (1997). Aprender de los otros y con los otros. Kikirikí, 42-43, 115-119.
7
Facultat d’Educació
Ventura, M. (1996). ¿Cambian los docentes cuando trabajan por proyectos?
Cuadernos de Pedagogía, 243, 58-62.
8