Investigació a l`aula. Codi: 5135 Estudis de Mestre. Especialitat d

Anuncio
Universitat de les Illes Balears
Facultat d’Educació
Investigació a l’aula. Codi: 5135
Estudis de Mestre. Especialitat d’Educació Primària
Curs: 2009-2010
Tipus d’assignatura: Obligatòria
Durada: 2n Quadrimestre
Nombre de crèdits: 6 (3 teòrics i 3 pràctics)
Desdoblament de grups: No
Prerequisits de l’assignatura: Didàctica General
PROFESSOR/A: Mª Bel Pomar Fiol
DIRECTORI:
Despatx: A-111
Edifici: Guillem Cifre
Tel.: 971172317
Fax:: 971173190
e-mail: [email protected]
TUTORIES:
1r quadrimestre: dimarts, de 12 a 14h. i
dijous, de 13 a 14h.
2n quadrimestre: dimarts, de 13 a 14h. i
dijous de 12 a 14h.
I. OBJECTIUS GENERALS
1.Reflexionar conjuntament sobre el sentit de la investigació dels alumnes a l’aula i el seu paper a
l’escola actual.
2.Conèixer els projectes d’investigació (projectes de treball) des dels seus fonaments teòrics i des
de la seva concreció en la pràctica.
3.Compartir pautes d’actuació i estratègies d’intervenció per treballar les distintes etapes dels
projectes.
4. Iniciar-se en el disseny i realització dels elements que conformen la investigació a l’aula dels
infants, a partir de situacions de la pràctica real.
5. Entendre la relació existent entre la investigació a l'aula i una concepció determinada de
l’ensenyança. Comprendre la funció docent com a un complex procés d’intervenció i investigació,
encaminat a facilitar la comprensió i la capacitat d’actuació dels nins i les nines sobre ells
mateixos, sobre els altres i sobre el món en què viuen.
II. CONTINGUTS
1. Els projectes de treball i l'ensenyança per a la comprensió
- Què són els projectes de treball i què els caracteritza
- Finalitats dels projectes de treball. Reptes de l’escola. Implicacions per a l’alumnat i el
professorat
- Fonaments teòrics i pràctics dels projectes de treball
2. El recorregut dels projectes de treball. Com es concreta el procés de recerca
- Els diferents moments dels projectes
- L’activitat de l’alumnat i la intervenció docent en els diferents moments
- Principis pedagògics de cada moment dels projectes
1
3. Les condicions que faciliten fer projectes i el qüestionament d’algunes idees L’arduïtat de
l’ensenyament per a la comprensió
III. METODOLOGIA I ACTIVITATS
Per a possibilitar situacions de comunicació a classe que facilitin l'anàlisi i reflexió de la matèria en
l’establiment de relacions entre el que s’aprèn i la realitat, es treballaran els temes del programa
mitjançant la càrrega de crèdits teòrics i de crèdits pràctics:
• Els crèdits teòrics es treballaran a través de:
- Les exposicions sobre els temes per part de la professora, de part de l'alumnat i d’altre
professorat, si escau.
- L’estudi dels articles, documents de treball o recursos audiovisuals que s’aniran presentant al
llarg del curs.
- La presentació de situacions de la pràctica docent de forma indirecta (videos, narracions
descriptives…) i la seva anàlisi en petit i gran grup.
- Les lectures obligatòries que es concretaran a l’inici del curs.
- A més de la bibliografia general, per tal de fer un seguiment més específic de l’assignatura,
l’alumne disposarà d’una relació de bibliografia bàsica sobre els continguts a treballar.
• Els crèdits pràctics es treballaran a través de:
- Exercicis, lectures, comentaris i estudi d'articles, documents de treball, etc. que s'aniran
presentant al llarg del curs i es treballaran en grups de discussió, amb la coordinació de la
professora (en alguns casos es demanarà la lectura prèvia).
- La presentació de situacions de la pràctica docent de forma indirecta (videos, narracions
descriptives…) i la seva anàlisi en petit i gran grup.
-
Debats en petit i gran grup i posterior anàlisi dels temes tractats.
Planificació i desenvolupament en petit i gran grup d’alguns dels elements que conformen els
distints moments dels projectes de treball
En ambdues situacions els continguts s’abordaran a partir de: a) transcripcions de converses o de
distintes activitats d’aules de Primària on es duen a terme projectes, b) reflexions de mestres
sobre els projectes de treball, c) reflexions d’alumnes de Primària sobre els projectes de treball, i
d) presentació de dossiers, tríptics, pòsters que recullen projectes de treball realitzats pels infants
de Primària.
IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ
L'avaluació de la dinàmica de les classes es farà conjuntament amb l'alumnat per tal de valorar la
seva adequació i poder introduir els canvis oportuns, si així es considera.
Pel que fa a l'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat, es tindrà en compte:
a) La nota obtinguda a l’examen (60% de la nota final). La metodologia d'avaluació es
concretarà amb l'alumnat.
b) El grau de participació i la qualitat de les intervencions a classe en els diàlegs a que donin
peu les lectures fetes, les situacions reals presentades i altres materials utilitzats (20%).
c) Els treballs de petit grup o individuals que s’especifiquin al llarg de l’assignatura (20%).
V. OBSERVACIONS
Aquells alumnes que no poden assistir regularment a classe han de comunicar-ho a la
professora en qualsevol de les hores de tutoria abans que finalitzi el primer mes de classe.
Es recomana a l’alumnat que per a qualsevol aspecte que vulgui consultar o comentar a la
professora utilitzi les hores de tutoria establertes a tal efecte, o faci ús de la tutoria electrònica.
2
VI. BIBLIOGRAFIA BÀSICA
1) LaCueva, A. (1999). La investigación en la escuela necesita otra escuela. Investigación en la
Escuela, 38, 5-14
2) De Febrer, M. (2004). El papel de las familias. Cuadernos de Pedagogía, 332, 52-55.
3) Anguita, M., y López, J. (2004). Espacio para la acogida y el diálogo. Cuadernos de Pedagogía,
332, 59-61.
4) Hernández, F. (2002). Los proyectos de trabajo: un mapa para navegantes en mares de
incertidumbre. Cuadernos de Pedagogía, 310, 78-82.
5) Hernández, F. (2000). Los proyectos de trabajo: la necesidad de nuevas competencias para
nuevas formas de racionalidad. Educar, 26, 39-51.
6) Pomar, Mª B. i Sbert, M. (2008). Projectes de treball: conèixer i conèixer-se. Escola Catalana,
450, 29-33.
7) Muñoz, D., Sbert, C., y Sbert, M. (1996). La importancia de las preguntas. Cuadernos de
Pedagogía,243, 73-77.
8) Ventura, M. (2000). Los proyectos de trabajo. Una forma de compartir preocupaciones
Cuadernos de Pedagogía, 291, 26-31.
9) Vera, J. y Esteve, J.M. (2002). Un examen a la cultura escolar. Cuadernos de Pedagogía, 309,
85-89.
VI. BIBLIOGRAFIA GENERAL
Arnay, J. (1996). El papel del alumnado de primaria en la construcción del conocimiento. Kikirikí,
39, 22-26.
Barnes, D. (1994). De la comunicación al currículo. Madrid: Visor.
Barquín, J. (1996). Escuela global en un mundo sin fronteras. Kikirikí, 39, 6-11.
Blanco, N. (1996). ¿Qué conocimiento para qué escuela…?. Kikirikí, 39, 12-17.
Boix, V. (1997). De saberes escolares a la comprensión disciplinaria: el desafío pedagógico de
una educación de calidad. Kikirikí, 42-43, 55-62.
Boix, V., y Gardner, H. (1999). ¿Cuáles son las cualidades de la comprensión? En M. Stone
(Comp.). La Enseñanza para la Comprensión (pp. 215-256). Buenos Aires: Paidós.
Bruner, J. (1997). La educación, puerta de la cultura. Madrid: Visor.
Castells, M. (2000). Aprender en la sociedad de la información.
http://www.indexnet.santillana.es/rcs2/ponenciasprimavera/castell.html
Cavinato, G., y Zanin, M. (1998). Didáctica y valores. La realidad como punto de partida. Kikirikí,
49, 45-50.
De Febrer, M. y Jover, M. (1996). Los límites del aprendizaje. Cuadernos de Pedagogía, 243, 6772.
Delval, J. (1994). ¿Cantidad o calidad? Cuadernos de Pedagogía, 225, 15-18.
Delval, J. (1997). ¿Cómo se construye el conocimiento? Kikirikí, 42-43, 44-50.
Edwards, D. (1990). El papel del profesor en la construcción social del conocimiento. Investigación
en la Escuela, 10, 33-49.
Edwards, D., y Mercer, N. (1988). El conocimiento compartido: el desarrollo de la comprensión en
el aula. Barcelona: Paidós-MEC.
Fernández, P., y Melero, M.A. (Comps.) (1995). La interacción social en contextos educativos.
Madrid: Siglo Veintiuno.
Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol. Barcelona: El Roure.
García Pérez, F. (2003). ¿Qué pueden investigar nuestros alumnos en la escuela? Kikirikí, 67, 2833.
Gardner, H. (2000). La educación de la mente y el conocimiento de las disciplinas. Lo que todos
los estudiantes deberían comprender. Barcelona: Paidós.
Hargreaves, A., Earl, L., y Ryan, J. (1998). Una educación para el cambio. Reinventar la
educación para los adolescentes. Barcelona: Octaedro.
Hernández, F. (1996a). Buscando la complejidad en el conocimiento escolar. Kikirikí, 39, 32-38.
Hernández, F. (1996b). Para comprender mejor la realidad. Cuadernos de Pedagogía, 243, 48-53.
3
Hernández, F. (1997). La necesidad de repensar el saber escolar (y la función de la escuela) en
tiempos de mudanza. Aula de Innovación Educativa, 59, 75-80.
Hernández, F. (2004). Pasión en el proceso de conocer. Cuadernos de Pedagogía, 332, 46-51.
Hernández, F., y Ventura, M. (1992). La organización del currículum por proyectos de trabajo.
Barcelona: Graó-ICE.
Johnston, M. (1997). El significado de la colaboración: más allá de las diferencias culturales.
Kikirikí, 46, 36-41.
Laffitte, R.Mª. (1997). El diálogo como medio de colaboración y de aprendizaje individual y
colectivo. Kikirikí, 46, 62-64.
Martínez Rodríguez, J.B. (1994). El papel de los alumnos en el desarrollo del curriculum. En J.F.
Angulo y N. Blanco (Coords.), Teoría y desarrollo del curriculum (pp.43-66). Málaga: Aljibe.
Mases, M. (1995). El grup-classe com a generador de coneixement. Perspectiva escolar, 195, 6267.
Mases, M., Hernández, F., y Varela, G. (1996). Tener salud es vivir de acuerdo con nosotros
mismos. Kikirikí, 39, 76-83.
Mases, M., y de Molina, M.J. (1996). De las intenciones a la práctica. Cuadernos de Pedagogía,
243, 54-57.
Massaguer, M. (1997). La escuela es nuestra. Aula de Innovación Educativa, 67, 72-74.
McNiff, J. (1993). Teaching as Learning. London: Routledge.
Meirieu, P. (1987). Aprender, sí. Pero ¿Cómo? Barcelona: Octaedro.
Pérez Gómez, Á. (1992). Enseñanza para la comprensión. En J. Gimeno y Á. Pérez Gómez,
Comprender y transformar la enseñanza (pp. 78-114). Madrid: Morata.
Pérez Gómez, Á. (1993). La función social y educativa de la escuela obligatoria. Signos. Teoría y
práctica de la educación, 8/9, 16-27.
Perkins, D. (1999). ¿Qué es la comprensión? En M. Stone (Comp.), La Enseñanza para la
Comprensión (pp. 69-92). Buenos Aires: Paidós.
Perrone, V. (1999). ¿Por qué necesitamos una pedagogía de la comprensión? En M. Stone
(Comp.), La Enseñanza para la Comprensión (pp. 35-68). Buenos Aires: Paidós.
Pomar, M. (2001). El diálogo y la construcción compartida del saber. Barcelona: Octaedro.
Ramos, J. (1997). Y… se forma poco a poco. Reconstrucción compartida. Cuadernos de
Pedagogía, 256, 28-32.
Ramos, J. (1999). Preguntar, debatir, inadagar, compartir, cuestionar, reconsiderar, concluir…
para aprender. Investigación en la Escuela, 38, 45-64.
Ramos, J. (2002). Leer y comprender el mundo en la escuela. Kikirikí, 67, 12-13.
Rudduck, J. (1999). Innovación y cambio. El desarrollo de la participación y la comprensión.
Sevilla: M.C.E.P.
Salinas, D. (1995). La enseñanza como proceso de investigación. Kikirikí, 37, 51-54.
Santa, C.M. (1991). La enseñanza como investigación. En Olson, M.W. (Comp.), La investigaciónacción entra en el aula (pp.75-88). Buenos Aires: Aique.
Sbert, M. (1995). Sobre el aprender a hacer preguntas. Textos, 5, 123-129.
Sbert, M. (1999). Relaciones entre saberes. Cuadernos de Pedagogía, 285, 18-22.
Sharan, Y., y Sharan, Sh. (2004). El desarrollo del aprendizaje cooperativo a través de la
investigación en grupo. Sevilla: M.C.E.P.
Stone, M. (1999). ¿Qué es la Enseñanza para la Comprensión? En M. Stone (Comp.), La
Enseñanza para la Comprensión (pp. 95-126). Buenos Aires: Paidós.
Tishman, S., Perkins, D., y Jay, E. (1997). Un aula para pensar. Aprender y enseñar en una
cultura de pensamiento. Buenos Aires: Aique.
Torres, J. (1996). Sin muros en las aulas: el currículum integrado. Kikirikí, 39, 39-45.
Tort, A. (1997). Aprender de los otros y con los otros. Kikirikí, 42-43, 115-119.
Ventura, M. (1996). ¿Cambian los docentes cuando trabajan por proyectos? Cuadernos de
Pedagogía, 243, 58-62.
Es recomana queles persones interessades en ampliar les lectures passin per tutoria per
comentar la bibliografia.
4
Descargar