26 DISSABTE, 19 DE MARÇ DEL 2016 economia ara ENTREVISTA Robert Lucas PREMI NOBEL D’ECONOMIA (1995) Catalunya “Teniu un 20% d’atur, però el sistema no té tan mal aspecte” BCE “Si les bombolles es creen no és per culpa dels bancs centrals” Elusió fiscal “I tant que les empreses intenten evitar el pagament d’impostos! Jo també ho faig!” “No té importància que cada vegada hi hagi més diferència entre els rics i la resta” ÀLEX FONT MANTÉ BARCELONA A Robert Lucas (Yakima, Washington, 1937) l’han descrit de vegades com el macroeconomista més influent de l’últim quart del segle XX en els cercles acadèmics. És de l’escola de Chicago, deixeble de Milton Friedman i, en resum, el que aquí es considera un liberal de cap a peus. Ha estat aquesta setmana a Catalunya convidat per la Barcelona Graduate School of Economics. Com es veu des dels Estats Units la situació d’Europa? Hi va haver un pecat original: fa uns anys els grecs estaven obtenint diners al mateix tipus d’interès que pagaven els alemanys. I tothom sap que no són iguals. Per mi aquesta va ser la perdició. Malgrat tot, crec que l’euro va ser una gran idea. Deu ser una de les últimes persones del món que ho diu. Doncs ho diré. És un gran avantatge. ¿Creu que als EUA estarien contents si ara féssim una moneda diferent a cada estat? Però una lliçó que en teoria havíem après de la crisi és que una unió monetària necessita més integració política i econòmica. I encara no som els Estats Units d’Europa. Als EUA cada estat té les seves pròpies institucions, els seus propis vots, pren els seus propis riscos. A Europa van dir: “Salvarem tots els bancs de tots els països”. I ho van dir sense que hi hagués cap disciplina als països. Aquest és el problema. Imagini’s que és president del BCE. Què faria per solucionar l’estancament de l’economia europea? El nostre banc central, la Fed, ha mantingut la inflació estable i a nivells baixos durant tota la crisi. Va ser un gran èxit. Però això és tot el que va fer. Els bancs centrals no poden fer gaire per solucionar l’atur! No estan equipats per a això, no és la seva feina. Demanem massa als bancs centrals. MANOLO GARCÍA Pel perill que es creïn bombolles. Si les bombolles es creen no és per culpa dels bancs centrals. El seu principal objectiu és mantenir la moneda estable, i en aquesta crisi ho han aconseguit. Alguns diuen que aquesta incapacitat per apujar la inflació, almenys la que s’ha vist fins ara, és un símptoma que l’economia ja no creixerà mai com hem vist en les últimes dècades. Ho anomenen estancament secular. Bah! Alguns creuen que utilitzant paraules llargues diuen coses molt profundes. Però són coses que ningú sap què volen dir. El problema, almenys a Europa, és que no estem veient que el BCE ni tan sols sigui capaç de controlar la inflació. Sempre pot injectar més diners! Argumenten que hi ha molts països d’Occident que perden població o estan estancats. I que, si la població no creix, el PIB tampoc ho farà als ritmes d’abans. Ningú ho sap. El creixement demana temps. Si mires les taxes de creixement a llarg termini, i parlo d’un període de 100 o 150 anys, els països europeus i nord-americans han registrat uns augments força estables, del 2% anual. Evidentment això no passa cada any! I fer-ho no podria ser un risc? Per què? Diria que no està gaire preocupat. Els EUA han tingut una recessió “Si el PIB creix poc és per males polítiques fiscals, com pagar a la gent per no treballar” “Sóc republicà però cada cop veig Clinton amb més bons ulls” Mireu una versió més llarga de l’entrevista aquí: molt llarga. Ara sembla que l’estan deixant enrere. És cert que el creixement és feble, però crec que es deu més a polítiques fiscals inapropiades. Per exemple, com la de pagar a la gent per no treballar o la de tenir impostos massa alts. També hi ha força multinacionals que mouen els beneficis d’un país a l’altre per evitar pagar impostos. I tant, tothom fa el que pot. Jo també ho faig. Creu que és ètic fer-ho quan el teu país té problemes? El teu país sempre tindrà problemes. Si comptes amb l’ètica, al final sempre t’acabaràs decebent. Està ple de gent poc ètica. Si vols ser seriós, has de parlar de com evitar que la gent pugui amagar els seus diners. Hi ha escletxes legals que es podrien tancar però que, segurament per pressió dels lobis, no es tanquen. Però no crec que sigui un gran problema. A Europa estem deprimits, però vostè diu que no hem de patir. Si mires la ciutat de Barcelona, amb gent pròspera, grans restaurants... Sí, però amb prop d’un 20% d’atur! Això és un problema. Però el sistema, en conjunt, no té tan mal aspec- te. El mateix passa als EUA. I és cert que hi ha una creixent diferència entre els molt rics i la resta, està ben documentat. Però, i què? No té importància! He d’enfadar-me perquè Jeff Bezos [fundador d’Amazon] guanya 5.000 cops més diners que jo? És un gran empresari que ha millorat les vides de milions de persones. S’ha fet ric, però se suposa que l’he d’odiar perquè és més ric que jo? Quina bogeria! ¿Creu que potser l’augment de les desigualtats pot explicar fenòmens com el de Donald Trump o la irrupció de partits populistes en nombrosos països europeus? [Disgustat] Donald Trump és un... és sorprenent que la gent segueixi votant-lo. Cada dia veig amb més bons ulls la Hillary Clinton! Jo sóc bàsicament republicà, però ja n’hi ha prou. Els republicans tenen un gran problema. Jo no m’implicaria mai amb algú que vol aixecar un mur gegant entre nosaltres i Mèxic, o expulsar els musulmans del país! Però vostè segueix sent optimista. [Riu] La gent creu que ets un gran pensador si dius que el món s’acabarà aquesta Setmana Santa. Però crec que podrem passar la Setmana Santa sense problemes.e