P.\i:i .A. 1 . 1

Anuncio
Revistad el Ct
rw6 siempre la utopia; Zorrilla fiiB u n poeta q u e dessocli6 iin tesoro ile inspiracicin eii reunir las ruiiias
d e iin miindo y al ir ti coiistruir con ellas, los escom bros s e convirt,ieron eri polvo; y siis obras,pc>rtodas esas
remor de pecli-uscall al rclliscar, lo devi;i f e r el1 al bnis a r per lo cnmi; ja rn'lio deya'i cot; iio sé cine iu'li:i fet
seiitir aquel1 soroll; seiiibl:i\.a qiie'm p;irlés ;i caii d'orella. Ah! si tal riri-ibo á pciisai-, 110 pujava pas per 1:t
clressern
y aisis eiis 1iaiiri;ini trobzit y..... iqiii bcncytn
ciiiisas n o resisteii al arriilisis, es decir, no coiitiineii
soch! ves, si'i trobo iii h:iujll:ia gos:it ;i mirAriiicl 1ics:iese i ~ l g oeterno, sigilo d e la poesía grande; l a razbn
nieiit i y cll? res; a;ivaiit hl:~riet;i~,m'lia~iria dit :ib lo
al ir destilando todo para extraer las esenciiis v(. coi1
p0s;it seriiis cIc sempre, y ;iqueil:i rcu tal1 cstl-:ln)-:l y
d e s ~ x e c i oqiie esa poesía iio deja residuo d e sil desti- tan boiiica al eiiscmps, com la d'nqiicll fr:ire jove que
lacihii.
de passacla ciis va prcdic:ir f a tres aiiys, i i i i diurnciije
Ho perteiirce, iio, á esin porsia la <le Canrpoainor; desix'scle iiiissn iri:ijoi-.
n o pertkiiece la poesia dr: Caiiipoaiiios ii la del tnrís
;Y qiriii;is cos:is in¿s bonic;is qiie v;i dii-! al':stinicuvos
ncri, siiio 6 lii del iizcis rrllri <le las cosas; lierteiiece ;i toti, csiiiirei!vos tots gcrrnnns; Jcsús i-n csiim:ii- ;i totIioin, jesiis va n~orii-cstiinniit~~.
Y vnip pciis:ii. que
l a poesíu gniiiile. Xiiiiez d e ;\rce ii»s dice eii s u publogo & los (<(;ritos ilei criiiibilte» lo (lile es esta poesía, l'~1ntoii:il sciitir ;iyiicIl coiice11 iii'cstiin:iri:i eoiii jo ;i
ó iiiejor diclio; lo que Iia de ser la ljoesíii para. ser el1 iey:i t<:nipiqiic I'cstiiiinhii. Y dcsdii qiic v:iig si,iiiir
grande. í>i.rstnd :iteiicii)ii i1 10 iliie voy (1 deciros que :iquell;i priclic;i qiie iii'ciii-csoi-do qu:isi iiii'% de Jcsiis
qiic de ln Vei'gc:, y i; El\ qiii es t a n ;imol:i;s, li prcgo
e s 11, q u e dice el citado poeta:
quc!?in [;issi estiri~;~~.
pcr l't\?ito~iy <I 1:1 \-c:~-g<,qiic .....
«La po,'sili, piii.;! ser grande y seiiliila, delje pensil? ísorprcs;i ;II iciirer 5 la 1':iiil:i que ciiti-:i cii esci:ii:il ;:iy!
g sentir, retirjar las icleas y pnsioiies, dolores y ale- es vosti- ti3 .....
grías <le la socici1;iil eii que vive; no crinlar roino e l
P.\I:I.I.--;Y jonchs que fey;is lI;irict;i? ipci- q u t ino
pirjaro eii I:i selvii, extiaiio á cuaiito le rodra, )i siemcr.idab;is?
pre lo riii:;iii«. 1% lireciso qiie reir>iicv:i los efectos iilks
M.iir~i.i.\.-Si al-e iii:itrix iiri-iho.
l'.ii-i..\.-;ily Sciij-or! -!i qiiiiias lloi-S i i i C s I>oiiic:isqiic
intiiiics del alina 1iiiiniiii:i, coiiiij el iira~lo rciiioeve
l a tierra: iibrieiiilo siircos. Y cuiiiito rnAs ali«iide, poi-t;is, y qiiiii iI;iyrc! iiii q i ~ c{os ciii.¿~iis!..... l ' u t ; ~ l:i
cuanto irris peneirr y eiiriiiiie eii las eiitbsíias d e iin t:ninhi-;i s'cii oiiiplciin.
Sl.\irii.i
- J n lio ci-ccli, com ciiliiil;isdc ti-<:cli.
pueblo y de iiiia PII«C;L,tm,io iiiks estiiiin.ln serti, ii~Bs
I'.\i:i..i.-;Sosi
del liort ~roii?
seiiri(1ii y rlieiios diapiitada s u iiifiiieiiciii n
hl.~i~~~:r~~.--I3;1yn,
Si i i ' l i i IIZ iiri:i pI;int:~~l;i
iiit!s I ~ O I I I Esta es ' a poesiil de Caiiipoaiiioi., rlix hit"i>rnlrn 'ocstr h r o i : ~qiic iio p;is dc ciips t:i1 tot:~l;i viiij-:i graii. l::i u11
imri.orc,s Iin a b e r t o A la l~oesialos lroiizoriles tle 1:~ bo al viiii-clio.... (nb 1?"1:1) Y , \-en¡ quiii;i p<:il:l: )p:II"
ciei~cin.
diu que 1;i.i t i cl':irren,c:ir, qiic son hvrisotas quc no LI<IR. W y n e k e n y Seglrnon.
iian prolit, y tot pcr p1;iiit:ir iil scu Ilocli cols, ;tiisi:'trii,
(COII~~>IIL:LI,~~.~
6 jiilivert.
I'.\i:i..i.---I>uig si'l teu p'irc hu vol, quiii i-eiiicy qiicd:~,
iill:~..... Jii'ii ti-»har;is de llors; ilors j l l : t i i i ' l i i li;i
fors:1.
Ilura si110 I:L lioiir:~
kl.\i<!~.i.\.-Si,mcs iio's podcii cuilir.
1i:ista que cstA p:iLeiite la deslioiir;~.
P.\i:i .A.
i-:ir qiie '1s jovc. j;i'iitrc>b:ir;is i.,itniii:iiit;
Asi teiigo esplicado
jo be'n 1-:iig Lrob;ir.
qiic se procure :iparecer 1ioiir;ido.
Sl.iiii~.i.\.-;Y no'i:i culliou foi-s~i?
d. D o m e n e c h y G n a u
pero's mustigarcii t o t : ~ ~ .
k1ii:iiii.-Pci-que 110 ile\.i;iii tiiidreliicomptc, pei-qii<t
oblid;iri;iii i-cg::i-l:is soviiitct.
l'.\1~1..\.-3l:,rict;i, telis 1:;ill~;I:1s v:1ix i-qg;i1-t:irt !:lp.)
1.'1s. !.,'iig
'
i.eg;ir- :lb IlAgi-i~n:is.
R o z < i i ~ i~tr , r tri61rt ,/L. i.rcoi,l nl qilcf;,ll ll(JS.!l'e c.4;hl.ii<ii:i.\.-L:is
floll:s soii pcr fcr iiiia toj-:I pcr .....
17lnt <r,,zich /fi~,,/or.si Giicll, p~ibli</r~c';rr
los seg r ~ i e ! ~ t s , f ~ ~ i r g !r /i ' ~ zL>r
c ~ ~dl,n~rr<~
ts
i.11 I I I I izctd qric
I I - 1 1 - 1 1 nos:r;i \.erge. iAy que boiiicli!.,.
drii.ii ii~conz/>/r;(:t,
titr~liil
I;f!i;(:i~rnrirr..
iQuC conteirt se pos:ir;i'l i-ector qu:iii pugi ;ici il;ilt ;i I;i
ci-iiiita. Pero i.:ij:i, digas: no es ccrt que ii;is tri;ii l;i
llor mes m;ica per eii Liuis?
3l.i1~ii:i\:-I'ci~a'l L.luis!,.. va, v ; i , déisiiii est:ir: \-es
hííauiefr~y clcsprt? P , I I I ~ < ~
qiiii~:is
cosas rctrru ;irc ... bcii lliiriy de pciis:ir i:il cll.
( L a hlarieta v n ab un pon1 d i Hors:
l'.\i:i..\.-Tíi~ls dir ... vols dir ...? (rihent).
ll.ii<ii.i.\.--Esticb resalta, d'sviiy en cnde\:int iio viill
I : I sorpresa).-¡Ay, ahaiit es; si in'ha seniblat
veurer sa sombra; si 1iaguer;r jurat que hi era; si no fa escoltarii IIII:~ p:ir;iuIa niés. )\re in:rteis qii.iii hc pujzit,
u n qunrt que ['he vist pujar; si quasi no ti. temps d'lia- he tingut oc:isi6 de dirli.
ver fet un mos y ja estii la taula desparada! iSi que e s
P.\i c..\.---.\>, quiiia etzng;ill:id;i (y cbm hi> 1i:i psei?
estrany! Si, si, ja ha rneiijat, Cncajll:e hi iia rnoli:is de pii
1 . 1 I.- 1 1 L i t i 1 1 m i c i : que ni'lio pciisi,
y el gxvinet k u t , g no deu se;' pas per dalt no. Aquella que m'lio rcpctisi, y s'eir li:t nn;it dihcnt que vindriü
-~
~
~
aquí á s;iber el determiiii. Que l'esperi, doircns. A r e
mateix m'en vaig, no fos cas que vingués, el t;iiioca.
P\iii.i. -Esporat hlarieta. Esplícam mellor tot aisó,
perque, c o n hi ha Deu, iio Iio entcnch. Virin, escolta,
seu. Vosaltras Ins jovenetas, d'iin branqiiillc\ eii feu un
feix. A boii segur quc'l niotiu del tuciicament es qiratsevulga tontada. Vajci, digas, esplicat. V e r i t a t que
tinch raliú?
~ ~ . \ H I I : T . \ (iiidecisa. Pausa). - Kahú, rahó no la té, tia.
Déisiu correr, perque sino ... s i i més val ... deixémho
estar.
P.\i:i..\.-Cardt, encare'ni farás peiisar ....
R l . \ i ? i i i . \ (paiis:~.Apart).-Calla,
cor ineu, calla.
P \ i - u . - J a t'entristeises. Doochs entre ti1 y'l teu
cosí ja [aren bona parella.
M.\i:rrr~ (no entenentia y a b interés).-Cóm bona parella? ;qué voleu dir!
P.\i:i.~.-Ren clar dona; que com 1'Antóo sempre est;i entristidot y tu't posas tan mel:lngiosa, fnréu bona
parella. Veliaqui tot.
M ~ ~ i f . r . i . - - Jho
a comprench; j ; ~ho entench. Digui: (y
per qué e s t i trist?
P.i~r..\.-Ell ho deu saber; a y ay, no t'hi cap-5quis
que no'n treurds l'aygua clara.
M.\HIFTA.-D~U
ser pcr ....
P.\r:i..\.-Tal r e g a d a per un romaliso com lo téu.
Mxiiiii?,\ ((ab interés).-Estd animorat? (A. qui estima?
P . \ ~ i . ~ . - j Q u cbo sé jo pobre de ini! Aixó es un dir.
M.\RII:-r.\.-Pero no sospita d'alguna fadrina ....
P.\i.i.-\.-Digas que t'interessa molt el sapiguerho.
Pregúntnli. Caramba, y sembln que t'has tornat roja
com aquestos tomacons. Digas, miram, qué tcns?
MARIF:T,\
(coiifosa y mitj piorant).-No ho sé, no ho
puch esplicar; no dech dirho.
P A I ~ L , \ . - ~ are!
Y ¿Es un pecat? cooféssat.
MAI<IK~.A
(aixecantse y posántseli al costati.-Escolti,
y com lo confessor cnllissho sempre (pausa). Jo no estimo al Lluis; per mes que'ls de casa'l vulguin, may me
casaré ab cll <pausa) A qui estimo jo ... es al Antón
(acota'l cap en las faldillas de la Paula).
PAGI..\.-[AI teu cosi?
.\'l,\ixii:~.\(plorant) -Si, si, a b el1 sempre.
Escena VI
Ditas y A~ztóiique entra soptadameiit
A ~ r o s . - i O h ! qué has dit! Tórnaho a dir, Alarieta.
iPer Deu, pei- los Angels ... !
M,\r:ic-i-.L.-iAh!
F.\tir.:\.-{Qué passa?
AsI~«s.-Lo que p;issa es lo més gran que pot passar
en la vida. iOydd! parla, repcteix aab ell, a b el1 sempre. com avans ho has dit plorant y a b tota I';inirna,
com quan jo ho he sentit desde allá ii fora.
iM,\ni~r.\.-Per sernprc, si Antón, persempre. Ríuten
si vols, 6 estimam si m'estimas.
A\ros.-Si, t'estimo. Oh! com rsplicarho! ...
I'AI;I.A.-¡Be vaija! No me'n sé avenir.
ATTOS.-N¡ jo tampoch. iSi semhla somni! ,:Pero es
.rer;tlfl
hl.\i<ii:i-.\.-Si, si, de tot cor.
A~.ios.-Oh! lo cap se m'encPn com un fornal y ni
cor no sé que scnto. Jo'm tornaré boig. Veig lluhir el
sol eri la fosca iiit. {Cóm potscr? Respqin Alarieta, treume del dupte. ;Seiit ji> I'estimnt per qué parlabasab l o
LluiB
P.\I:I..\.-Te rahó. Esplicat.
Dits y Llz~is
Li.lii~.-Ja t'ho has pensat, Marieta?
!bI.\r<i~<~.\.-jAh!
hz-rox -Lo que pensa ella, es que a b mi, nb mi sois
pensará sempre.
LI.L-is(eiitra).--Y are. {qué dius, ximplet? Escoltii
(aiiant vers ,l ella).
Rl.\iiii:~-.~(apartantse1.-¡Fui@
A Y - r o(agafant
~
d Lluis).-Vina aci. Vull que m'escoltis; si no't plau, per forsa.
Lr.cis.-No comprcnch.. ..
A~.ro\.-Ja. t'lio €aré entendre. Ella ja no e s t a promesa.
Li.i;ii.-iQuC diiis: (Qiie no sents que ha dit Marieta? Parla ... digas ....
M.\iri~:i.\.-Vesten. vesten.
A~.ros.-h'o, si': que paular;i a b tú seré jo sol. jo sol
que tiiich lo goig dc dirte que ella no es teva; que ella,
niay t'ba estimat; que t'aborreix, que fins li has fet pú,
en llocli de inspirarli amor.
Li.r:is (coiifós).-;Y are!
As-ros.-Vaja, clar y nct. Que será la meva muller,
que es ;i'ii A mi sol i: qui s'estima. (Ho sents? (Ho compréns? ... Donchs ja estás Ilect, fas nosa, du, vestcn ja
fora.
Li.uis.-Atúrat, borne, atúrat, que no ets pas lo rey.
Asros.-Só lo rey de casa meva,
M.\nii:~:\.-Si, desitjo que t'en vagis; no't vuti veure,
no duptis, no t'estimo, ni may t'he estirnat, tot va s e r
broma, diverció finida.
1~1.1:is.-Pero, ets tú qui aixó diu? Oh! no sé que fer,
no sé ;iqui giram. (Kesolut) {Qui té la culpa?
As.ro~.-Jo; {qué vols?
(Lluis l'amenassa.)
M.\i:ii:-r.\ (cridant).-;Ay Jesús! no, no es pas veritat.
P.hi:ir.-Deu meu, qué passa? iVerge del cel, amparéume!
A s r o x (agafant una aixada).-Surt fora.
Muir.:r,\ (agitfantlo).-{Qrié fas rZnt6n? Estigas, déisal.
Li.i;is.--Surt, zipa, ens tenim de matá.
P,\L.L.\
iagpfantlo).-,Vergel ¿Qué has dit?
As.rou.-Dcixéiito anar.
hl.\nir..i-A,-Oh! no hi vagis: no't moguis: per Deu,
per mi, per mi que t'estirno.
Asros,-Sí, sí, déixam. (Se desprén cadascú, y Lluis
surt al carrer).
Pk~-i..k.-jOh 9 e u meu! ampareumos! (cau agenoIlada).
A Yi-ox tfuriós).-Ets mort.
.tI.\nii::r~ (abrassai~tl~i
fortanient v donantli netons).-'
Treticam els brassos. Ta vida es meva. Tens lo meu
cor, n'ets responsable.
.4\ i o x (dolsament).-Oli! el pi-inier pctó! Que dols ...
qiie te~idrc... jamaj- I'hc somiiiat!.. (C)LI~
vols de mi?
socii ton esclau.
L.s.~i.;.-Cobart. jNo surt?
1\I.\i~i1:.1-.\.-;211tún,t'estimo.
.4ur o x . -]o cobiirt! ... !canibi:int) Si, tot lo que vulgtiis, cohart, Iladre, si, si, jo iio'm pii<:h batre; seiito
diiis del meu cor bategar el se11 (set~yalantla)y el1 me
diu que Iic de viurer, que he d'estimar :i tothom g't
perdono jo; perdónatn t ú també, puig sols goig sento.
P.\i.r .l.-Deu pocler5s ha fet un mil-acle.
M.\tcit:-i-.t.-L'amor l'ha cambiat; per mi ho ha let tot
joh, soch felis!
Crónica Científica
FORSIACIÓN D E L G R A N I Z O
Y MODO DE E V I T A R L A
El importante pedrisco que eti la tarde del dia 10 del
pr6ximo p:~sadoRlayo arrasó los hcrinosos campos del
llano del V:rllés, dd ;i esa clase de fenómenos que tantos y tati gravisitiios daños causa ii iiuestra desvalida
Agricultura, uti cierto tinte de actiinlidad, que me incita $1esplicaros, tan breve y clarnnieiite como lo permitan mis escas<)sméritos, la matirra como se forma el
g r n ~ i z o y, el como y el por qué del procedintiento que
hasta hoy se h : ~ etnplcndo con mejores resultados
para evitar sli formacióti. Mris, atites de empretider mi tarea, bueno serii que os diga, quc no pretendo enumerar una por un:% las diversas Iiipótesis que se han hecho para explicar este piinio de la
Ciencia, y compararlas entre si, hacieiido ver las ventajas 6 iiicoiiveiiientes de cada una. Sería, eso, el cuento de nunca acabar, pues esas hipótesis, soii muchas 1muy v;iria3as, lo ciial cada tiene de p;rticulai-, g;t
que la Meteorologia, es una ciencia todavía en enibrión, mal que pese ;ilos profet<isque en alniatiaques
y periódicos anuncian, con mucha aiitelación. las tempestades que han de venir, coi1 la misma nema que
cualquier niinistro español jura y y perjura qiie la
legalidad imperar& en las elecciones. Asi pues, me
limitaré ;l exponer, de entre tal variednd de Iiipótesis,
aquella que, en mi eiitender,.sea m:ís admisible, y al
hacerlo procuraré, como procuro siempre, dar una idea
clara y sencilla de lo que constituye el objeto de estas
lineas. sin entrar mi eiiladosos detalles iii en oscuros y
carganies tecnicismos.
En 1790, el celebre Lavoisier, describía miniiciosnmente, el1 uno de sus escritos, los feni~metiosá que daría lagar el hecho de que la Ticrr:i se trasladara, de
repente, n tina región del sistema solar, mucho m i s
caliente ó niucho más fría que aquella en la cual se
mueve ahora; y después de hacer ver cómo se originarian liquidos, sólidos p gases de los que entonces no s e
tenia la mas remota idea, desap:ircciendo cn cambio
otros que-hoy existen, acababa dicietido qur, los estados sólido, liquido y gaseoso, eran tres estados distiii-
tos por los cuales podía pasar cualquier cuerpo, siempre que las circunstaiicias de que estuviern rodeado no
se opiisieran d tales cambios. Eii nqriellos tiempos, dado el estiido en que se hallaba ln Cieiicia, no p:is:ibai~
de ser, las palabras del emitietitr qiiimico It-ancés, u11
atractivo juego de una imaginación exuberante; pero
hoy, con la iicuacion de los lIaiii:tdos gzises permanentes, hasta llegar á convertir en liquido el aire, las ideas
del famoso Laroisier han recibido pleria coiilii-niaciún.
Reflesionaiido un poco sobre eso, acude inmediatatamente una idea. Un ciierpo, al pasar de uno cualquier a de los estados de la materia d otro, no cxmbia de
composición, es el mismo cucrpo. El Iiielo y el agxla
liquida que remos tnanar de la fuente, soti ur,a misma
cosa en si1 ecincia; se cotnponen los dos de origeno é
hidrógeno en las mismas propoi-cioties: y la única diferencia, cstA en sus propiedades fisicas, pues si el primero tieiie las propiedades naturnlcs de los <:ucrpos
sólidos, la seguiida tiene las dc los liquidos.
Ahora bieii; si un cucrpo, :il c:inibisr dc estado, no
c;imbia de composició~i,sus dtomos constitutivos claro
es que continu;irdn siciido los mismos. 1-0 único que
variard, y cuya rariaci<lti prodiicirit el cambio en las
propiedades fisicas del cuerpo, ser:i la distrihiiciiin de
esos Atomos eti la moléculit, ó la distribución de I:is iiioli-ciilas en el iiiterior del cuerpo. De dotide 'es111ta que,
el paso dc uno ii otro rstado, se rediice eti último ztnálisis, A un cambio en la m:iiiera de estar colocados,
distribuidos, los Atomos que form;in el cuerpo; es decir,
se reduce á LIII moviniietito de esos iitontos.
Pero todos sabeis, que existe utia luerza, que se Ilaina fuerza de inércia, en \.ii-tud de la cu:il, uti cuerpo
que esté en reposo, se rcsiste ;i salir de tan cómoda
pozición, y un cuerpo que este en movimiento, se opone á que se le cambie su manera de moverse, ni mas,
ni menos, que lo que Iiace la fucrz;~de la tradición en
iiuestras costumbres. Y como que los zitomos son cuerpos, aún que tan pequefios que ni utia iden aprosimada
siquiera podei1.o~formarnos de lo que es su diminuto
tamaño. es evidcntc que la iiic'rcin, tambic'ti tendrli que
ver con ellos. Asi es que, cii:iiido queramos cambiar el
rstado de un cuerpo, cs decir, cu;indo queramos camb i a r la manera como estdn agrupados sus átomos en
sus moléculas, la inércia Iiard que esosátomos se resistan moverse pat-a ocupar :ius nucvzts posiciones, aún
que las circu:lstlitici:ls csteriores, tempcratui-a y presiriti, sean api-opósito para la nueva distribución. Será
por lo tatito necesai-io, que les cmpujernos, que una sacudida les saque de su reposo, y podrA niuy bici? suceder, que habicndo dado :i 1;r presión y :í la teniperaturn, valores coii\~ciiientespar:i que el cucrpo cambie de
estado, sc ni;interiga $10obstante cn su cstndo primiti"0, por no haber podido vencer la in?rci:t de sus átomos, por no haberles podido 1i:lccr entrar eii movimiento.
Niinicrosos ejemplos alidal1 por ahí consignados en
los tratados de Fisica, que prueban la certeza de
mis afirmaciones. Entre ellos, par:: ei objeto que me
propongo, ninguno como los llamados fendmenos de
soúrcfrrsidu, y entre los casos de .soúrifzisidf¿, el mcjor, es el qce ofrccc el 3g1i:i. el c1i:iI consiste en quc,
Descargar