LA - Arxiu Comarcal del Ripollès

E D I T O R I A L
Se trata de un fenómeno sodal moderno. Se ha perdldo la noclón
del recato j del pudor. Es una reverslón al primlUvlsmo feroz y una Invltaclón al desbordamlento paslonal j colectlvo. Y ya no hablamos solamente de la desíachatez Inmoral de la moda femenina. Se palpa el desnudlsmo en el sexo viril desde la màs tlema edad T¥ Moralmente este plano
IncUnado por donde se desllza la concupiscència de la carne, sefiala un
retroceso en la mentalldad cristiana y aun humana. El bombre y mis la
müjer, cuanto màs clvlHzados moralmente, màs recatados * El mlsmo
sonrojo natural favorece esta tendència de esconder los mlembros menos
nobles y dellcados. Qulen perdlere este sentlmlento natural està en camí*
no de penrerslón moral y perdló el freno. Y como el amblente de nuestro pucblo es volcànlco, nada extraftarà que se vaya descendlendo cada
•ez màs y acabemos por donde no qulsléramos 4i Pensamos en la responsablUdad moral que contraen los modlstos y modlstaa que aprueban
y disefian trajes Indecentes; en la de los padres que toleran o Instlgan a
•estlr Indecentemente; en la de los educadores quecallan; en la de los
directores de conclenclas que no puntualizan y contemporizan demàslado if En fin. la plaga està ahf y hay que procurar una profüaxls moral
para precaverse del contagio. Afinar la conclencla, fortalecer la voluntad,
Sacramentos, oraclón y amor posltlvo a lapureza y al recato cristlanos,
clima donde florece la vlrtud.
11 d * «eosto isea
Dom. X d. d * P · n t · o o · M ·
U D A C a Ó N V «DHINISTMCIÓNi kVKKthO·
It, VICH
ARo III, n.* las
DIPOSITO LIOALi a. <4.Sai • I t M
L A PAUABT^A 4 c D I 0 S
f
a>UX
NOSOTI^OS
1 Cor. 12, 2-11
Lectora de la Caria del Apòstol San
Pablo a los Corlntloa.
Hermanos: Sabéis que, cuando erúis
gentttea, erals como os Ileoaban, desoiados
a loa idoíoa mudos. Por lo cual notifico
que nlngano que hable con el Espiritu de
Dhs, dice: Anatema a Jesús; y ninguno
puede decir: Sefior Jesús, sinó con Espiritu
Santo. (Et que maldlce a Jesús mal predicador; el que le proclama Senor predicador
de Dlos). Hay, de vèraad, diversos generós
de graetaa; però el Espiritu es el mlsmo.
Y hay diversos generós de misteriós; però
el SeAor ea el mlsmo. Y hay dloersos generós de operaclones; però Dlos, que lo obra
todo en todos, es el mlsmo. Y a cada uno
se íe data manlfestación del Espiritu para
lo que conoenga. Porque a uno se le da
por et Espiritu habla de sablduria; a otro,
habla de ciència, según el mlsmo Espiritu;
a otro, fe en el mlsmo Espiritu; a otro la
gràcia de curaclones por el mismo Espiritu;
a otro, operaclones de milagros; a otro,
profecia; a otro, discernimienío de espiritu;
a otro, díeersidad de lenguas; otro, Interpretaclón de palabras. Però todas estàs
cosaa las obra el únlco y el mismo Espiritu,
que reparte en particular a cada uno como
qatere.
••àif..
^dijiicat
a loó
oitoi
En la primitiva Iglesia se daban los carlsmas
o gracias sobrenatnrales debidas a nna efnslón
del Etpiritn Santo. Por estos carismas los fteles
se sentian vais vincalados a Jesús y al propio
tiempo se ediflcaban motoamente. La diversided de estos carismas no eran indicio
de diversidad de Espirita, dice San Pablo.
Apliqnemos a nosotros esta doctrina. En
la Iglesia hay diversidad de ministerios y
también de dones. No podemos ni enWdiar ni
menos creer qne se trata de un plan diverso
de Dios. Todo debe contribuir a la motaa
edificación. Esta doctrina social del Cnerpo
Místico viene al dedillo para poner de relieve
qne en naestras comnnidades no pnede ni debe haber mienbros perezosos o inótiles. Cada
ano es ana pleza necesaria en el engranaje.
Esto consnela mndio porqoe no a todos se
exige lo mismo ni en la misma propordonaHdad. A cada nno en sa esfera y en sa medida
però todos ediflcando, es decir contiibayendo
al bien vniversal de la Iglesia. No todos
podemos predicar, ni ser misioneros, ni ejecntar todas las obras de misericòrdia però
todos podemos tener ana fanción concreta a
la caal debemos prestarnos con toda el alma
y emplear en ella noestras faerzas corporales.
Qne cada ano se examine y bosqae este sitio
donde esti sa «carisma» recibido de Dios
para no enterrarlo sinó hacerlo fractiflcar al
fflizimam.
El vercno acarrea la ruina moral de los jóvenes los cuales estan indefensos contra la inmoralidad pública. èQuiénes son los responsables de esta plaga? Debería la sociedad juzgarlos. Son «indeseables».
í3JsrsjfsrsjsjsLrs.raL
S^ssump ta!!!
Este do^ma de la físunción de ía Uirgen en
cuerpo g/orificado, a los cielos levanta olas de
entusiasmo en el corazón de los hijos de Dios y
con mucha razón se celebran en este 0orioso
dia de nuestra madre, Restas mayores en los
pueblos de la cristiandad. La floria de Maria
reverbera en los hijos que la aclaman. Es el
dogma de ía total exaltación de la humilde
Uirgen Maria, de la Corredentora, de la Reina
de cielos y tierra. Es el dogma que alienta nuestra esperanza pues también nosotros, en el
ultimo dia, seremos gloriücados en nuestro
cuerpo a la semejanza del cuerpo gloriosa de
Cristo resucitado, primicia de los que en Cristo
murieran. Dogma que glorifica a la carne corruptible y la reviste de incorrupción. La Uirgen
no debió de esperar para esta total glòria pues
no en vano se asemejó a su Hijo Jesús y no
en vano lué librada de la mancha -original. • En
esta Resta de tanta luz y reíulgencia celeste,
levantemos nuestra mirada a los cielos donde
esta ya nuestra Madre, sintamos el palpitar
amoroso de su corazón de carne por nosotros,
los desterrados, reflejemos en nuestra conducta
corporal aquella pureza singular que en Ella, la
Inmaculada, supera toda ponderación. En una
palabra, seamos dignos de la flsunta nuestra
Madre, para ser también coma Ella, glorificados
y exaltados en cuerpo y alma. Glòria a Maria,
Madre amantisima del Hijol Glòria a Maria,
Esposa purísima del Espiritu SantoW.
suiELHBJsisj·sfajsrsnsjsj'Sjajsj
ESQUEIXOS DE VIDA
"Mira'ls! Mira'ls ací..."
El seu fill havia marxat anys enrera
a Xina i la mare havia perdut ja l'esperança de reveure'l. Era vídua i l'únic
consol que rebia del fill absent consistia en un carta que li enviava el dia
del seu sant amb unes xifres on posava el nombre de conversions, de bateigs, realitzats durant l'any. La mare
conservava aquelles missives curosament i les besava sovint de tal íaisó
que ei paper es tornava groguenc de
tant tocar-les i besar-les i fins i tot
mullar-les amb les seves llàgrimes.
Apart de les xifres, el fill missioner
poques coses li deia. Només li escrivia una cosa ben formosa per a una
mare:
«Tots els meus cristians, petits i
grans, et criden «mare> i resen per
a tu».
iPADRESi
No daicuidélt el debartogrado
d * orientar a vuottro hijo ontos
no dojo vuestro hogar pora ir al
cuortel. Los contecuancios de tal
dejodez los sufrirío él y vosotrot.
Me|or orientación que lo que reclbiró proctlcondo Ejerciclos Espirltuoles no se la podéls dar.
londa Premilitor para los voluntàries
ét septiembre
LA GLEVA, del 19 al 24 de agosta
InàcrtpdoruB «n Itu ctuas
nctoraUi d$ la dUc$ti$.
^r-cy..
I com en gaudia la bona dona
veient que els seus fills augmentaven
cada any per obra del seu missioner.
Els anys passaven i arribà el moment de partença cap a l'eternitat.
L'assistf un missioner agustinià que
donava una missió al poble de la
mare moribunda. Quan menys ho
esperava, la velleta es redreçà amb
energia i començà de cridar, fixant la
seva mirada a un punt determinat:
-Parel Parel... Mira'ls... Mira'ls...
Ja arriben...lll
-Qui?
— Però... no els veu?... Escolti com
canten... Tots els meus fills de Xina
estan aquí. Tots em criden: «Marel...
Marel...».
1 la velleta expira amb els ulls
oberts de joia...
JORDI D'ESPUNY (Adap.)
VIVÈNCIES
Un mattimoni
finançat
EU trobava molt'interessant aqaella ooia. LI portava dos milions. EO en tenia xa.it. Molts
més. Podria, però, amb el dot de l'esposa obtenir la majoria d'acdons d'ona gran societat, la
prosperitat de la qoal creixia en ritme enllaemador.
Ella trobava molt interessant aqaell jove. Almenys tindria uns dev milions! Seria tan rica
com la seva germana, esposa d'an enginyer membre de cinc consells d'aministradó d'Importants
empreses i més encara d'Importants ingressos i «primes» d'estímul i premis de productivitat...
Els sens pares creien qoe els matrimonis, )>er ser feliços, precisaven onaflnanclacióplena,
resplendent com l'or i les pedres precioses d'aqnells anells qne enllnemaven i pretenien donar
testimoni d'on amor absent, d'on amor sense vida, sense cor, arxivat dintre l'estoig mala-goanyat
del millor orfebre de la capital.
La riqaen creixia. La felicitat fogia. Els milions aprenien les taales de sumar. I llurs cors
eren mestres en les taales de dividir. Els milions molripli caven. I llars vides es restaven
mdtnament...
<—El nostre matrimoni no és feliç»— digueren un dia a un sacerdot.
«—No ho cregueu pas. El vostre matrimoni ha reexlt plenament», els contestà. «Es casaren does caixes de cabals. I avui somriaen corulles, fecundes.. Quan a l'església —saló de luxe
de la vostra gran festa de societat— ressonà un «sí pare», el vostre cor restà sorprès. EU,
callava. Mes el dring de l'or va parlar massa eloqfientment... Un matrimoni finançat trionfa en
la mesura de l'Inventari de valors industrials».
• • •
L'amor no és reversible. No té dues cares com les gabardines. O és veritat perquè existeix 0 és mentida. El cor no serà mai una caixa de cabals.
J. PEDRAFINA.
rei te. de I -H^^umiacíé
Festa Major del traspàs de la Mare,
Verge Maria Assumpta/
Tota la Joia del cel ens amara
quan la diada apunta,
Músiques, arcs, cobricels, coloraines
i el Pa i el Vi d'ofrena.
Pel sol, per l'aire as seguim com les daines.
Mare de gràcia plena.
Ens adeliten fluents voladaries
en espiral Joiosa:
les llums, les danses, l'encens, les cantaries,
oh Verge gloriosa I
Anima i cos el cor nostre festiva.
i al Dostre Cor s'eleoa.
Oh Mare, en Vós l'esperança es fa oioa
dels desterrats fills d'Eoa.
Manuel Bertran t Oriola
PERFIL DE LA SETMANA
Dia 11, Diumenge X després de Pentecostes,
Sts. Tiburci i Susagna, mrs., St. Alexandre, b. i
mi., St. Gerard, anacoreta. Dia 12, Dll, Sta.
Qara, vg. Dia 13, Dm., St. Hipòlit, mr., St.
Cassià, Sta. Redcgundis. Dia 14, Dmc, St. Eusebi, conf., St. Tarsici, mr., St. Demetri, mr.,
(comença la Novena de l'Immaculat Cor de
Mails). Dia 15, Dj, L'Assumpció de la Verge al
Cel. Dia 16, Dv., St. loaqutm (pare de la Mare
de Déu), St. Roc. Dia 17, Ds., St. Clnto, conf,
St. Lllberat, mr.
W
UN
SANTA
CLARA
CDilluna, dia i a )
Clara era un d'aquells infants de Déu que
corrien pel mtfn del 1200. Quan tenia 15 anys
tan sols va refusar contreure matrimoni amb
un cavaller que l'havia demanada) s'havia consagrat a Déu. Es f&cil imaginar que l'opulent
compte de Sasso Rosso, el seu pare, plenament
identificat amb l'ambient del seu temps, no
quedi pas gens satisfet de la seva filla. Ella,
però, s'adelantà a tot possible esdeveniment
Un bon dia s'escapi i va anar a trobar a St.
Francesc d'Assis. Ell la feu tornar a casa en
espera d'un dia més propici per a intentar l'escapada. I així és com la nit del Diumenge de
Rams, surt de casa seva amb direcció a la
Porclúmcula on l'esperava St. Francesc, el qual
per a significar la consagració total que ella
feia a Déu, després de renunciar al món, tallà
aquell mantell de cabells rossos que graciosament 11 cobrien la cara, cenvtant-los per un
vel negre 1 donant-li una grossera túnica de
llana en comptes dels fins vestits que portava.
Llavors es quedi provisionalment en un convent
de benedictines. L'assalt al convent per part
dels homes del seu pare no es feu pas esperar
gaire. Fins i tot es repetí quan Inès s'escapi al
costat de la seva germana. Però a la fi el pare
es persuadí 1 deixi lliures les colomes que un
cop passat aquell desagradable Ivem d'Intrigues
volaren Uluies cap el Seqyaf.
CONSILTORIO
En el articulo *La mística del matrimonlo* aparecido en <Hoja Diocesana» del 12
de mayo pasado, se dlce: <Sl blén los casades han renunclado al estada de perfecciona
y en camblo he oído decir que los casados
pueden aspirar también a vlotr un estada de
perfecctón dentro de los Instltutos Seculares
t'És clerto éstoP — LI. A.
R.— SI es clerto. Desde que Plo XII publico la «Provlda Mater», aprobando los Institutos
Seculares, se abrió en la Iglesia una nueva
puerta por la cual los casados pueden entrar
-ycreemos que entran a grandes pelotoneshacla un estedo de perfecclón, reconocldo
como tal por la Iglesia.
Se habla ahora de la restauración de la
Comuntón bajo las dos espècies para los
seglares. dPor qué la Iglesia abolló este rito y cudndoP — forge Esprlus
R.- Desde el slglo Xll al XIV ebte rito cayó en desuso entre los fieles però se conservo
en algunos Monasterios y en la consagraclón de
ciertos Monarcas. En el s. XV los husitas y
protestantes lo hicieron obligatorlo de tal manera que el pueblo fiel a Roma mlraba esta pràctica como de talante herético y se apartaba màs
de ella. Los Concilio* de Constanza y Trento,
por rasones disciplinares de gran peso la prohlbieron pues dijeron que no habla mandato expreso del Seftor que se comulgara ba)os las dos
especles) que el modo de administrar la Eucarislla estaba bajo el poder disciplinar de la Iglesia y que Cristo està presente bajo cada espècie.
Finalmente el Papa Plo X permltló a los
fieles de rito latlno poder comulgar bsjo las dos
espècies cuando asistieran a una misa de rito
oriental donde se sigue comulgando asl. Ahora
parece que el Concilio quiere conceder esta
facultad de comulgar bajo las dos espècies, en
determlnados casos y se determinarà cómo debe realizarse ya que estuvieron en uso varias
formas. En los ritos orientales se moja la Sda.
Hòstia en el vlno del càUs y se da a los fieles
o se les da el «Sanguls» por medio de una cuchailta de oro o plata.
DEL MEU C A L A I X
uCés
Uibertat
<Es ona vergonya qae no es pagain fer aqoí
alganes pel'Kcnles que es projecten a França i Itàlia.:.»
Així, més 0 menys, ho deia ona bona persona, molt
amiga de la llibertat. I no ho deia per veore dolenteria
sinó perqnè li sap grea qne amb motin d'això es doni
a l'Església la colpa d'aigoalir les llibertats.
Està clar tot això? Parlem-ne. En primer lloc cal saber —i qai no ho sàpiga no té dret de
fer-ne tertúlies d'aqaesta mena— qae no és pas l'Església qni ha de limitar la llibertat de filmar
obscenitats i sacrilegis o de fer teatre —dignem-ne teatre— del rebrot. Es l'Estat, defensor del
bé comú, qoi ha de fer-ho. L'Església orienta i proa, 1, si tan enllà va la cosa, prohibeix i creo
qai crea. L'Església no té poder per a multar o claasarar. Doncs, bé; en nom de qaina llibertat
es negarà a l'Eitat, totor del bé de tots, el dret de tapar les clavegoeres qne enmetzinen la
societat?
Però hi haaria més a dir, senyor defensor de tots els films. Sembla qae es pot demostrar
qoe els execotors del mal social —escàndols—, practiquen nna tirania més considerable qne
l'Estat qoe els barra certes audàcies. Jo suposo qne vós, home de bé, no aneo a veure ni certes
cintes ni certs teatroti. Com suposo que no hi deixen anar els vostres fills mentre podeu Impedir-ho; però és cert que n'hi van molts que potser no són tan homes com com vós ni tenen tanta
preparació per la llibertat. L'opresió del mal amb tanta audàcia, tanta propaganda i tanta desorientació i feblesa dels homes de bé, és gairebé omnipotent. Contra ella poc hi pot l'ús de la
llibertat dels menors d'edat, menors de personalitat i menors de bondat. Pràcticament sembla
qae vós esteu interessat en defensar aquesta opresió del poder de les tenebres. Es qne aquests
menors no tenen dret a qne l'ESGLESIA ORIENTI I L'ESTAT FACI afiqne el vedell d'or no
els malmeti amb tanta crueltat com impunitat? No reconeixen pràcticament els drets dels menors <de tota mena> que hi han en la societat i, per nna raó romàntica o sentimental, as
ajapin davant el Moloc qoe s'engreixa amb les desferres morals dels pobles?
Més lliberat, si; però de la bona i que la llei, dura si cal, unqui les clavegueres morals
quan ni les idees ni la llibertat saben clonre-les.
No sé si ho encerto o endevino.
SASTRE
La inmoralidad se pasea impunentemente por nuestras calles
però ya vendrà el dia de la cuenta. Todos los pecados de provocación y de escàndalo se amontonaràn sobre la cabeza del
culpable.
Parròquia de Sanfa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 1Í d'Agost de 1963.—A les 7, Missa d'acció de gràcies a la Verge de Lourdes. A les 9, Misa en sufragi de Lluís Santasusana (a.C s.) A dos quarts
de 11, a l'Esglesia de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Camil Güell (a.C.s)
A les 12, Missa en sufragi de Xavier Conde Garriga (a.C.s.) Tarda, a les 8, Missa
Vespertina, en sufragi dels difunts families Anglada-Roger (a.C.s.) Tarda a les 4,
Sant Rosari i exhortació a les Filles de Maria.
Dilluns, dia 12.— A les 7, Missa en sufragi de Narcís Marfà Clivillés (a.C. s.) A
les 9, Missa en sufragi de Teresa Pujol Papell (a.C.s.)
Dimarts, dia 13.—h. les 7, Missa a Sant Antoni en acció de gràcies. A les 8, Missa en sufragi de Marià García (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Antoni Molas Vila
i Josep M.^ Oliver va.C.s.)
Dimecres, dia 14.— A les 7, Missa d'acció de gràcies al Santíssim Sagrament. A
les 9, Missa en sufragi de Maria Güell de Mayà (a. C. S.)
Dijous, dia /<5.—Assumpció de la Mare de Déu, Titular de la Parròquia i
Patrona de Freixonet. Dia del Seminari. (Es festa de precepte) A les 7, Missa
en sufragi de Maria Verdeny de Grassiot (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria
Esquena (a.C.s.) A dos quarts de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa
en sufragi de Maria Vila (a.C.s.) A les 12, Ofici Solemne a honor de la Verge Assumpta; en sufragi d'Assumpció Hortalà (a.C.s.) Tarda a les 8, Missa Vespertina, en
sufragi de Maria Paní Vilanova (a.C.s.)
Divendres, dia 16.— A les 7, Missa en sufragi de Maria Casas (a. C. s.) A les 9,
Missa en sufragi de Manuel Badia (a.C.s.)
Dissabte, dia 17.—k les 7, Missa d'acció de gràcies a Sant Antoni. A les 9, Missa en sufragi de les Animes del Purgatori,
Diumenge, dia 18 d'Agost. — A les 7, Missa en sufragi d'Alberta Jordà Badia
(a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Esteve Vilaseca Bertranpetit (a.C.s.) A dos quarts
de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Jaume Güell Juncà (a.C.s) A les 12, Missa en sufragi de Cassià Mora i Maria Guillamet (a.C.s.) Tarda a les.8, Missa Vespertina, en sufragi dels difunts families Anglada-Roger (a.C.s)
Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
V e u d e l a P a r r ò q u i a . D i a l d e l i S e m i n a r i . El propvlnent dijous fesfa de l'Assumpció
de la Mare de Déu, celebrarem o Déu la gran jornada «Pro Seminari» A l t r a volta l'Església,
com una mare amorosa, que sent l'angoixa de les messes madures que esperen els segadors
del Pare, crida als seus fills a la conquasta e s p e r i t u o l d'un món que ha estat redimit amb la
sang de tot un Déu! Quina és la nostra resposta? Uns ja han respost. Son els seminaristes,
ànimes ardents, joves en la plenitud de la vida, que senten l'ideal de Cristl. I tu que penses
fer? La millor resposta, seria consagrar la teva vida al servei de Crist. N o et sembla una empresa digna d'una ànima noble i d'un cor jove?. N o et sents prou valent? Aleshores; prega.
Diu Pius XII Res hi ho tan a g r a d a b l e a Déu, tan honrés per l'Església, tan profitós per les ànimes, com el do preciós d'un sacerdot sant! I un sant es fill de les pregàries del Poblel Ets ric?
Home de negocis. Quin negoci més bell, més fructuós, de renda segura emprar una part dels
teus cabals a ajudar a l'Església en la formació dels seus seminaristes pobres. C a m p r o d o n ,
capdaventera en tantes empresses, és la segona en el nostre Bisbat per la seva ajudo econòmica al Seminari. Serà la primera? Crec que si. El Sr. Bisbe ho espera, el Seminari i també
el vostre M n . Ramon.
n ^ . / ..V-.
A^3».H..n.Vrt