Aquell hivern en què tot es glaçà

Societat | Josep M. Costa | Actualitzat el 01/02/2006 a les 23:15
Aquell hivern en què tot es glaçà
Hi ha hiverns que han passat a la història amb lletres majúscules, amb autèntics freds, amb
gelades que difÃ-cilment podria "suportar", tot i les comoditats actuals, la nostra societat, tan ben
acostumada ella i tan "delicada" quan tan sols cauen quatre flocs o baixa el termòmetre per sota
el zero.En aquella època la vida havia de continuar, amb tan sols algun braser i alguna pedra
dins el llit, amb cases en les quals l'única calor era la familiar per poder fer front animicament a
aquelles penúries i freds desmesurats. Que n'havien de ser de llargs aquells hiverns...
El de 1853 en fou un, d'aquets, potser el pitjor que es recorda, tot i que Déu n'hi do els que es
visqueren al voltant de 1890 i que un dia detallarem. El vi es glaçava dins les cases i el pa calia
torrar-lo perqué es glaçava, aixÃ- ho deia textualment en Gonzal de Reparaz en el seu llibre
sobre la Plana de Vic.Segons el Dr. Joquim Salarich, en el seu llibre Efemerides Vigatanes, el
fred s'inicià al voltant de la segona quinzena de desembre, fet que ha estat corroborat en trobar
les dades d'aquell any, no solament de la nostra zona sinó de diferents punts de Catalunya.A
Manlleu, entre els dies 28 de desembre i 2 de gener s'arribà cada dia entre -18 i - 21 graus de
mÃ-nima i amb una temperatura que al centre del dia no passà de -12 graus. La neu caiguda dies
abans ajudà a engrandir el fredEntre el recull d'escrits, articles i retalls periodÃ-stics que estan
arxivats a l'observatori de Manlleu i que parlen d'aquesta fredorada en destacarem un, per l'ampli
grau de detall que conté. Aquest article va apareixer al periódic barcelonÃ- Õncora el dia 8 de
gener de 1854.El transcrivim a continuació en la llengua que va ser escrit per tal de no variar ni
perdre cap detall expresiu. En primer lugar toda la campiña se hallaba cubierta de una capa de
nieve de un palmo de espesor, hallándose congeladas las aguas del Ter i Ges.El dia 28, a
acausa de una densa niebla, los à rboles se cargaron de una escarcha de más de dos dedos,
produciendo al traves de los rayos solares un efecto sorprendente.El termómetro marcaba a las
7 de la mañana 15 grados bajo cero, o sea 18 i medio centÃ-grados, cuya temperatura
disminuió durante el dÃ-a a los 10 grados, hallándose en los demás dÃ-as, hasta el 30, a la
misma horav de la mañana en el mismo grado.La población presenta un aspecto triste, pués
casi todo está cerrado, el frio era tan riguroso que se helava el vino y el aguardiente en las cubas
y se caÃ-an muertos los pájaros por las calles.Ahora, gracias a la Providéncia, a causa del viento
del Oeste, se han deshelado los rios, bajando pedazos de hielo de palmo y medio de espesor
que se teme causen daños en las fábricas. L'alegria del desgel durà poc: el dia 14 de gener
s'arribà a -12´5 graus i per si no n´hi hagués poc l'11 de febrer s'assoliren 21,3 graus sorta cero,
quasi res! Josep M. Costa
http://www.naciodigital.cat/noticia/26096/aquell/hivern/tot/es/glaca
Pàgina 1 de 1