cartas cortas - Servei de Biblioteques

6
LA M O N T A N A
h a v e r sapigut valdré'ns d'ells. Únicament qui no
estigué afortunat fou la comissió tècnica del
club «>n el c a s Freixas quan el partit a m b la
«Unió Sporliva Bisbalenca», que a son degut
lemps ja censurarem.
Tot això, no obstant, no ho creiem p a s suficien, per a que germini la desafició, car per a
desaficionar se tant fàcilment es que s e n s dubte
e s poca, molt p o c a , l'aflció, tant poca que'l que
així se desaficioni es que no ha sentit jamai verdadera afició, solsamení l'afició aquella per a n a r
a baladrejar en un partit de futbol, insultant descaradament a j u g a d o r s i àrbrit. Ela are deseng a n y a t s no poden ésser altres que aquells que
amb tota força criden: Burro!! Burro!!!
23 F E B R E R O D E 1924
«A Culaso: Siempre lo mismo cansa. En la variedad hay el gusto. jQue se alivie V., amigo!—LA
MONTANA».
«Podrien dirme les dugués nenes POR... y Pes... sí
l'anar tot sovint en un cotxe, a l'estació es per apendre
de guiar una tartana o be per passejarse? Si es per
passejarse no he dit res, però si es per lo altre vos
aconsello, ninetes, aprengueu de guiar un anto, ja
que's més pràctic que una tartana y Ta més cine.—Un
amic d'en Douglas*.
«A Paco: su escrito es una verdadera porqueria.
Nuestra redacción està formada por gentlements
que
les repugna todo cuanto en él expone. Seguramente
habrà confundido nuestro semanario con «La Comarca».
Si es así, queda dispensado.—LA MONTANA».
MIQUELET
CARTAS CORTAS
*Mira, Lolita, que pasar cien veces consecutivas
por tu lado y no percibir de tu chiquitita boca el embeleso de un adiós ni recibir una mirada siquiera de
tus expresivos ojos negros, es para pegarse un tiro!
th que serà debido esto? Porque... Eres linda mufiequita—de afable atrocidad,—que me tienes apretujado
—de amor y temeridad.—Son tus ojos dos faroles—
que iluminan la ciudad,—y cegado yo por ellos—tropiezo en la vecindad.—Rufasta*.
«Amb un pàs agegantat,—que no admet un petit
freno,—va l'Enigmàtica, «ens pietat,—al darrera del
Moreno.—Més, tu que vols ser Molinera,—d'un Molí
bell i encantat,—creume, nena, t'has ben errat,—amb
aquell de La Sellera.—Si creus que tot quan te dic,—
és una meva mania,—pregunto qualsevol nit,—a la
teva amiga Rosó, que sab de filosofia.—Pró, si Molinera pots ser,—renyeix prompte amb la Rosó,—que's
una nena molt fina...,—doncs, te recollirà el sego,—
per escflmparte la farina.—Xicu
Fontdelconilh.
#
«Oh, simpàtica Rosalia. jCuanto te aprecio por tu
carita de rosa y por tu hermosísimo peinado. Te pareces a aquella canción tan bonita que a tí sola te se
puede cantar: «M'encisa, Rosalia, la gràcia del teu
cor, ets la toya més bonica de la Rambla de les Flors».
Un amigo*.
«Passant pel carrer Major, no vos haveu pas ficxat
amb tres gentils nenes que s'hi passejen? Si, son la
Lluisa qu 's distingeig per les seves crestallines rialles, la Conchita pels seus hermosos y fascinadors ulls
negres, y l'altre Conchita pel seu posat escayent.—
Un admirador
vostre*.
«A Estel: Hombre; por Dios! Es demasiado fuerte
su escrito para nuestra castísimas columnas. Por otra
parte ique es lo que pretende que por tres veces
consecutivas alude directamente a la que V. llama
mujer Ideal, cosa que entra en contradicción con sus
propios escritos? iQuien serà V. que se hace tan interesante y que ya nos va picando la curiosidad?—LA
MONTANA».
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
«Astra que corres Dél món,—fascinant casi a tothom,—amb el teu poderós rastra...!—Jo voldria que
obtinguessis,—aquell nóm per tu arihelat,— que tot i
siguent amagat.—significa una Esperança.—Llavors,
davant d'un oratori, al efecte preparat,—podries dir,
amb tó airat,—paraules de gran Tenori:—«Con Montes-Salvajes, luché;—conViajantes, discutí;—quedando
al fin para mi,—la que siempre yo aspiré».—Més, tú
de tipu pitxolíu,—i siguent Valls-Nous prop del riu,—
jo temo d'una riuada,—que, arrastrante riu avall,—
no't deixi com aquell gall,—Sin plumas y cacareando.—Kick*.
«L'altre dia ab motiu d'un jorn de festa, es reuniren sota'l brancatje d'un arbre centenari en un poble
comarca, un grop de formoses y simpàtiques damiseles
ab obgecte d'organitzar un homenatje d'admiració, a la
gentil senyoreta Rosina, pels llorers conquerits durant
la seva acertada actuació esportista. Després de parlar del mentat assumpte, com es natural, la conversa
es capgirà talment, parlant-se tot seguit d'aquella pasta de netejar metalls qu'hom ne diu Amor. Ella ab tot
el bon cor explicà a les seves amigues llurs afortunats
amors diguent que eren quatre els pretendents, manifestant a la vegada que'l que había lograt aduenyar-se
del seu cor era un metje de Barcelona. La Rosita modista ab un tó imperatiu propi de son caràcter digué:
iOh ma pobre amigueta, ja no el veuràs pas més' Estigué en jorn en eixa terra copsant de tú el mellor
interès: jMira m'han dit les niés grans que jo, que tu
estàs malalta, que estàs feble de tristor, que't corseques d'anyorança, recordant un passat gloriós. Aquelles paraules es vegeren prompte marcades en el rostre pàlit de la Rosina, y ja malalta d'amor, anà bentost
marcint-se, marcint-se de tristor. Quan el sol a la
terra llensà son raig darrer, va morir-se la Rosa,
d'amors pel seu cavaller. jQuines acaballes més tristes
per uns amors tant daurats!—ün mestre d'estudi*.
NOTICIERO
Durante los pasados días ha circulado con mucha
insistència el rumor de que el ex-diputado a Cortes
separatista seflor Macià había convocado en Paris una
reunión de elementos simpatizantes con su criminal
idea.
El remor obedece a la realidad, porque la
reunión se ha celebrado, aunque no haya respondido
al propósito de su organizador.
Este procuro que la convocatòria llegarà a
todas las entidades y centros, asi como a los políticos
catalanistas; y trabajó sin descanso, desde la capital
de la vecina Republicà, para el mayor éxito de la
asamblea. De su resultado darà noticia el hecho de que
* solo haya concurrido un centenar de personas.