Recordatori de la 3a sessió.

Xarxa d’Atenció a la Infància de 0 a 6 de Santa Eulàlia
MISSIÓ: Som un grup de professionals de diferents àmbits i serveis adreçats a infants de 0-6 anys, interessats en
potenciar el benestar i el creixement personal, familiar i social dels infants petits i les famílies del barri de Santa Eulàlia
Recordatori de la tercera sessió del taller:
Créixer Educar i Compartir
Biblioteca de la Plaça Europa, dimecres 3 de febrer de 2016, de 15:15 a 16:15
La sessió MOSTRAR INTERÈS va començar amb puntualitat. De les 35 persones inscrites varen
seguir venint 28, procedents de diferents centres docents del districte: Paco Candel, Milagros
Consarnau, Pompeu Fabra, Bernat Desclot, Frederic Mistral, Casa dels Contes i Casa dels Arbres.
Foto de la 1a sessió, no es varen fer fotos d’aquesta sessió.
Després de donar la benvinguda, es va presentar l’equip docent de la sessió: Toni Bernat, psicòleg
i psicoterapeuta del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Baula, del
Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. I Esteve Gay, metge especialista
en medicina preventiva i educació per a la salut del Programa d’Acompanyament Educatiu a les
Famílies (PAEF) de la regidoria d’Educació.
CONTINGUTS:
1. L’infant: necessitat i desig
 L'inici de la vida de tot ésser humà -de tot infant- es troba definida per la necessitat: una
condició signada per la manca d'allò que és necessari per viure. L'ésser humà neix prematur
(més que qualsevol altre mamífer) i desvalgut. Si algú no supleix la seva mancança no tirarà
endavant.
 Les necessitats primàries de tot infant son: l'alimentació, la són i el descans, la neteja i
cures bàsiques, i també, després, la comunicació y contacte amb l'altre.
 Tots convindrem que les necessitats cal que siguin ateses: aquesta és la primera mostra
d'interès d'un adult envers un infant.
 Una cosa és la necessitat i una altre de ben diferent és el desig (a vegades els adults ho
confonem). Satisfer totalment el desig pot -a vegades- ser bo, però mai necessari. Com
distingir el desig de la necessitat?
 El desig neix arrecerat sobre la necessitat. Un exemple: l'alimentació a través del pit
matern... El desig és la base de la motivació i de les ganes de fer a la vida.
 Poder posar interès en els nostres infants és la mostra de que el desig (per ells) en
nosaltres funciona. És la prova de que no ens donen igual, la prova de que els desitgem.
Aquest desig -i per tant interès nostre- és el que posa en marxa el seu desig i el seu interès
per nosaltres (i el món). Amb els infants, els pares: cal que satisfacin sempre el desig
dels seu infants? quin pot ser el criteri adequat?
Ajuntament de L’Hospitalet
Pàgina 1 de 5
Xarxa d’Atenció a la Infància de 0 a 6 de Santa Eulàlia
MISSIÓ: Som un grup de professionals de diferents àmbits i serveis adreçats a infants de 0-6 anys, interessats en
potenciar el benestar i el creixement personal, familiar i social dels infants petits i les famílies del barri de Santa Eulàlia
 Els límits (al desig), la canalització i la prohibició (si cal) de realitzar-lo son les bases sobre
les quals s'enforteix el caràcter i la motivació. Aquests límits, canalització i prohibició son la
segona mostra d'interès envers un infant. Com dur a terme aquesta filigrana de
dialèctica entre el permetre i el posar límits?
2. El desig i la demanda:
 En la nostra exploració de la gènesi i del sentit de mostrar interès envers els nostres infants
em distingit necessitat de desig, ara cal fer una nova distinció: cal aclarir la diferència entre
desig i demanda.
 Demandar, demanar... es tracta de la petició i per tant implica –encara que sigui
rudimentàriament- un llenguatge. Demanar per fer front a la necessitat / desig. El desig tan
sols és pot realitzar a través d'una demanda. Però difícilment és pot parlar del propi desig, el
desig viu en un cau interior i a més el llenguatge, ric i profund com és, també és polisèmies:
una mateixa frase pot contenir molts significats i fins i tot contradictoris. Per tant la demanda
sempre és una pàl·lida manifestació, o fins i tot, una manifestació invertida del veritable
desig. A partir d'aquí ens podem formula diverses qüestions. Què ens està demanant
veritablement un infant quan ens fa una determinada demanda? Com podem entendre
la seva petició?
 Res ens pot disculpar de la necessitat de comprendre i d’interessar-nos pels nostres infants
si és que volem alhora entendre allò que ens demanen i quina relació te aquesta demanda
amb el seus desitjos (i necessitats). Com escoltar, doncs, per desxifrar el veritable sentit
d'una demanda?
3. La comunicació: escoltar i parlar
 Com ja em assenyalat la demanda és un acte de comunicació. Tan sols a partir de la
comunicació es pot articular una demanda i mostrar i negociar amb el desig dels
components de la família. Perquè no només existeix el desig i l'interès de i per l'infant!! ;-)
Està l'infant i els seus pares, els seu germans, els avis... també els amics... i la resta del
món. Cal doncs escoltar i parlar, parlar i escoltar.
 La comunicació -si tot va bé- és la continuació de la primera cura rebuda (quan érem
nosaltres infants) i la continuació de la cura que vam dispensar al nostre infant... és la
continuació del primer i el segon interès... Es tracta de la tercera mostra d'interès envers un
infant: aquella que obre les portes a la resta del món. Com escoltar, doncs? i com parlar?
Aquesta és una de les possibles maneres de poder entendre la importància de la necessitat,
el desig, el demanar i l'interès pels nostres infants.
4. Estils educatius, comunicació i consciència i regulació emocional:
 Segons la importància que es dóna al grau de control, a la comunicació, a l’exigència i al
mostrar afecte, s’estableixen principalment tres estils educatius: autoritari, democràtic i
permissiu.
 Es realitat s’hauria de parlar d’estil democràtic autoritzant, ja que la responsabilitat de
l’atenció dels nens i nenes és dels progenitors, qui actuen de referent dels fills i segons van
creixent se’ls hi ha de donar més autonomia fins que arribin a actuar pel seu compte... però
quan?... aquesta resposta no és única, l’han de respondre i posar-se d’acord el progenitors.
 El tipus de comunicació condiciona l’estil educatiu, la comunicació agressiva comporta un
estil autoritari, la comunicació passiva un estil permissiu. L’estil democràtic autoritzatiu es
construeix a partir de prendre consciencia emocional de la comunicació, el que es coneix
com a comunicació assertiva, on cal prendre consciència tant de les nostres emocions com
les dels nostres fills.
Ajuntament de L’Hospitalet
Pàgina 2 de 5
Xarxa d’Atenció a la Infància de 0 a 6 de Santa Eulàlia
MISSIÓ: Som un grup de professionals de diferents àmbits i serveis adreçats a infants de 0-6 anys, interessats en
potenciar el benestar i el creixement personal, familiar i social dels infants petits i les famílies del barri de Santa Eulàlia
 Si prenem consciència de les emocions podem fer una regulació emocional per evitar actuar
impulsivament, com és mitjançant les mostres d’afecte, amb l’humor, la música, el joc o el
cantar o ballar.
DESENVOLUPAMENT DEL DEBAT DE LA SESSIÓ:
Mare-01: quan el meu fill petit de 2 anys juga, em reclama perquè estigui amb ell, però si jo jugo
responc a la seva demana no em deixa acabar de fer les tasques domèstiques. Això és un desig o
una necessitat
Toni: el desig tendeix a no poder ser del tot satisfet, els adults hem de posar el límit.
Mare-02: els nens sempre volen més.
Pare-01: a vegades els nadons necessiten “carinyo”, hem de saber la frontera entre la necessitat i
desig.
Toni: El tema de la demanda, el demanar. Quan apareix el llenguatge. Diferència entre desig i
demanda. Són termes diferents. El que interpreta l’adult, potser no és el que vol l’infant. Els adults
hem de saber descodificar el missatge. Comprendre i interessar-nos per els nostres infants, i quina
relació te la seva demanda amb els desitjos. Hem de comprendre per evitar la seva frustració a
l’hora de comunicar-se. Com podem escoltar o desxifrar el missatge que volen transmetre els
nostres infants? La comunicació i l’escolta són molt juga un paper molt important per a poder
interpretar les demandes, es necessitats i desitjos dels nens.
Mare-01: interesarnos es estar atentos a las demandas de nuestros hijos. Me cuesta diferenciar cual
es el deseo y cual es necesidad.
Toni: al deseo se le puede dar espera, no por crueldad, si no que el mundo funciona así.
Mare-03: los niños no saben que es el tiempo,
Toni: eso es cuestión de los adultos, hacerles saber que es el tiempo, una secuencia, organizar una
rutina.
Pare-02: que el niño no se convierta en un dictador y hacer entender cuáles son los tiempos.
Mare-04: hay que ponerles rutinas para que entiendan el tiempo.
Mare-05: como poner límites a los niños si los otros agentes educativos como los abuelos
contradicen lo que tú has impuesto.
Toni: intentar estar en consonancia con los demás agentes educativos, para llegar a una coherencia
educativa.
Pare-02: los niños han de probar que pasa si se saltan las normas.
Toni: ser firmes no significa ser duros, y es compatible al ser cariñoso.
Mare-05: ¿qué es ser firme?
Toni: ser coherente con tu decisión.
Ajuntament de L’Hospitalet
Pàgina 3 de 5
Xarxa d’Atenció a la Infància de 0 a 6 de Santa Eulàlia
MISSIÓ: Som un grup de professionals de diferents àmbits i serveis adreçats a infants de 0-6 anys, interessats en
potenciar el benestar i el creixement personal, familiar i social dels infants petits i les famílies del barri de Santa Eulàlia
Esteve: nos gustaría que pudiéramos compartir alguna situación donde haya habido alguna
situación conflictiva con nuestros hijos. A continuación reflexionar como nos sentíamos. I seguir
reflexionando sobre que pensábamos de la reacción de nuestro hijo, para entender como actuar.
Seguramente una misma situación nos puede haber producido sentimientos distintos, pensamientos
diferentes y reacciones diversas. Por favor alguien quiere explicar una situación?
Mare-01: el hijo menos tiene 2 años. La comida es en la mesa, el mayor lo tiene claro, pero el
pequeño se lo come por todos los lugares de la casa, menos en la mesa, la madre lo corrige, pero
no hace caso, y el mayor al ver que el pequeño no hace caso, también se revela.
Esteve: i que sentías, que emociones recuerdas que se produjo en tu interior?
Mare-01: me da risa con el pequeño, pero con el mayor no. Me siento frustrada porque con uno si
salió y con el otro no. Siento tristeza porque no sé ponerme firme.
Esteve: Que pensamos?... como interpretamos el comportamiento de nuestro hijo?
Mare-06: nosotros tenemos la misma situación, y tenemos la trona, y a veces pensamos de ponerla
en la trona.
Pare-02: yo cuando me pasa esto siento impotencia, l a veces piensas que la situación te supera
tanto que la atarías. Pero la dificultad es que no recordamos lo que nos costó con el mayor, pero al
final lo aprendió.
Mare-07: yo he pasado por la misma situación, pero al final llega un momento que llega y acaban
comiendo todos en la mesa.
Mare-08: hay días que hacemos las tareas que tocan, marcas rutinas, le pones la comida y tú
sigues haciendo las cosas pero ella se distrae porque no come sola a no ser que yo me siente con
ella. Me pregunto cómo lo deben hacer en el cole, porque si yo no me siento con ella no come.
Esteve: con el segundo hijo tenemos la seguridad que con el primero no teníamos, por eso
tendemos a ser más permisivos. A esto le llamamos regulación emocional. Según el sentimiento
que tenemos en un momento, tendemos a actuar de manera diferente. Pero si reflexionamos con
tranquilidad, humor i distancia, podemos interpretarlo más positivamente y actuar de acuerdo con
nuestro sentido común.
Mare-02: con el segundo me siento más relajada.
Mare-07: con el primero dabas importancia a otras cosas que quizás con el segundo ya no le das
tanta importancia
Esteve: quizás con el primero al no tener experiencia nos agobiamos más, nos sentimos
desorientados, sin saber qué hacer. Por esto van bien estas sesiones.
Mare-09: hay que ser flexibles, porque los hijos son diferentes, y cada uno tiene sus necesidades.
Toni: Los niños no son los únicos distintos, sino que los padres también tendemos a ser diferentes
con ellos.
Esteve: para controlar la situación hay que tener conciencia de los sentimientos automáticos, tratar
de entender porqué nuestro hijo o hija reacciona de esta manera, que nos está pidiendo. I de este
modo encontrar la respuesta más adecuada.
Ajuntament de L’Hospitalet
Pàgina 4 de 5
Xarxa d’Atenció a la Infància de 0 a 6 de Santa Eulàlia
MISSIÓ: Som un grup de professionals de diferents àmbits i serveis adreçats a infants de 0-6 anys, interessats en
potenciar el benestar i el creixement personal, familiar i social dels infants petits i les famílies del barri de Santa Eulàlia
Toni: preguntarse; es que puedo, pero no quiero.
Mare-08: siempre hay recetas. Con pequeñas formulas bien expuestas ellos van adquiriendo
hábitos.
Pare-03: a la hora de cambiar la actividad, no se adapta, y primero quiere acabar la actividad que él
está realizando para llevar a cabo otra. Pero nunca quiere terminar la actividad que está realizando.
Esteve: como manejas la situación?
Pare-03: armarme de paciencia y intentar que me haga caso.
Mare-10: intento distreure’l amb altres joguines.
Mare-11: pongo el cronómetro cinco minutos.
Pare-03: le explico porque debe acabar la actividad para que lo entienda. Para que también se
regule por sí solo.
CONCLUSIÓ DE LA SESSIÓ:
Per acabar, es va demanar a les persones participants que defineixin amb una o dues paraules o
amb una frase breu el que consideren que s’emporten de la sessió. A continuació figuren literalment
totes les aportacions:



























parar, reflexionar, i no ser impulsius.
valorar com ens sentim i com se senten ells.
escoltar al nen. Reaccionar millor quan el nen esta tranquil.
intentar reaccionar de manera positiva sense esclatar.
es pot ser ferm sense ser autoritari.
recordar per no reproduir.
diferencia entre necessitat y desig. Fermesa.
diferencia entre necessitat y desig. Contar fins a 10 per saber el que ens esta demanant.
no ser impulsivo.
escucharme a mí misma, para dar tiempo, y poder entender mejor.
doble mirada de tener dos hijos. Reaccionamos de manera diferente.
darme cuenta de lo que quiere.
satisfacer necesidades no cumplir todos sus deseos.
empatia
contar fins 10
no competir i saber escoltar.
escoltar el que vol.
diferencia entre deseo y necesidad.
tenir estratègies per reproduir situacions difícils.
diferencia entre necesidad y deseo
paciència
comunicación asertiva
comunicación asertiva y limites
comunicación firme y cariño
rutines
rutines.
empatia.
Ajuntament de L’Hospitalet
Pàgina 5 de 5