Casos Clínics MCB

CURS FORMACIÓ FARMACÉUTICA CONTINUADA EN MICROBIOLOGIA
URETRITIS AGUDA PER MENINGOCOC EN UN HOME HETEROSEXUAL
PREVIAMENT SA
Dia: 28 de Març de 2007
CAS CLÍNIC:
Pacient de 40 anys, prèviament sa, que consulta al seu metge de família per
intensa secreció uretral de 24 hores d’evolució acompanyada de disuria; no
presenta febre ni cap altra símptoma. Com antecedents relata una relació
sexual oral amb una professional del sexe dies abans de començar la secreció
uretral.
Durant l’exploració, el pacient presenta una intensa secreció uretral, espessa i
groguenca, sense adenopaties inguinals. Amb el diagnòstic presumptiu
d’uretritis gonocòcica i previ a l’implantació del tractament, el pacient és enviat
al laboratori de Microbiologia per tal d’estudiar la uretritis.
En el laboratori es va comprovar l’existència de secreció en el meat uretral i es
van obtindre mostres de l’exudat uretral, les quals van ser sembrades en agar
sang Columbia, agar xocolata Columbia, agar Martin-Lewis i Saboraud; també
es va realitzar cultiu per Ureaplasma urealyticum i Mycoplasma (MicoplasmaLyo, bio Mérieux) així com detecció de Chlamydia trachomatis. Les plaques de
cultiu es van incubar a 35-37º© en una atmosfera al 5-10% de CO2. L’examen
en fresc per a la detecció de Trichomonas vaginalis va ser negatiu; a la tinció
de Gram es van observar abundants leucòcits polimorfonuclears i diplococs
gramnegatius intra i extracel.lulars. L’antígen de C.trachomatis va ser negatiu i
a les 48 hores no es va detectar la presència d’Ureaplasma ni Mycoplasma.
A les 24 hores d’incubació en agar xocolata Columbia i agar Martin-Lewis hi
havia creixement d’unes colònies grises, convexes, llises, translúcides, catalasa
i oxidasa positives i no productores de beta-lactamases. Van ser identificades
utilitzant API NH (bio-Mérieux). Es va realitzar antibiograma per el mètode de
difusió seguint les recomanacions del National Committee for Clinical
Laboratory
Standards
utilitzant
discs
de
ceftriaxona,
espectinomicina,
tetraciclina i ciprofloxacino, sent sensible a tots els antibiòtics estudiats.
El pacient va ser tractat amb ceftriaxona IM 250mg dosi única i doxiciclina
100mg/12hores durant 7 dies. La secreció uretral va desaparèixer a les 72
hores de començar el tractament. No es va poder realitzar seguiment posterior
ja que no va tornar a la consulta. No es van poder realitzar cultius a la parella
ocasional ni a la habitual.
PREGUNTES
1. Quin microorganisme és el principal responsable del quadre clínic descrit?
Creus necessari arribar a la identificació final?
2. Quin és el mecanisme de transmissió? Quins cultius realitzaries a la/les
parella/es del pacient?
3. Quina és la incidència en la població de la malaltia de transmissió sexual
meningocòcica?
4. S’hauria de realitzar profilaxis antibiòtica amb rifampicina als pacients amb
malaltia de transmissió sexual meningocòcica i/o als que conviuen amb ell?
CURS FORMACIÓ FARMACÉUTICA CONTINUADA EN MICROBIOLOGIA
STAPHYLOCOCCUS AUREUS RESISTENT A METICILINA D’ADQUISICIÓ
COMUNITÀRIA
Dia: 28 de Març de 2007
CASO CLÍNICO:
Un niño de 12 años previamente sano y natural de Ecuador, acude a urgencias
por presentar desde hace 3 días fiebre que no respondía a antitérmicos y dolor
e induración en el glúteo izquierdo. Había emigrado recientemente de su país y
vivía en un pequeño piso con 8 familiares más. En el momento del ingreso
presentaba fiebre de 39,2 ºC y se le diagnostica un absceso en el glúteo. Tras
practicarle un drenaje quirúrgico del absceso, se solicita tinción de gram y
cultivo de la muestra obtenida al laboratorio de Microbiología, que informa dela
presencia de cocos gram positivos en racimos, y se inicia tratamiento con
cloxacilina. A los 3 días de tratamiento, el niño sigue con fiebre y con dolor en
el glúteo y se recibe el informe del cultivo con el resultado de Staphylococcus
aureus resistente a meticilina pero sensible a múltiples antimicrobianos no
beta-lactámicos. Se le vuelve a practicar otro drenaje quirúrgico y se inicia
tratamiento con clindamicina. En los días posteriores se observa una lenta
mejoría, aunque tras 10 días de tratamiento se produce la completa curación y
al paciente se le da de alta. Ni el niño ni ninguno de sus familiares habían
estado ingresados en los dos años previos en ningún centro hospitalario ni
habían tenido contacto con personal sanitario. Asimismo, el paciente tampoco
había recibido ningún tratamiento con antimicrobianos en los últimos años.
PREGUNTAS:
1. ¿Cuáles son las principales características de S.aureus resistente a
meticilina de adquisición comunitaria (SARM-C)?
2. ¿Cuáles son los factores de riesgo para la adquisición de SARM-C?
3. ¿Cuál es el potencial patógeno de SARM-C?
4. ¿Cuáles son las recomendaciones terapéuticas en los pacientes con
sospecha de infección por SARM-C?