Ús i manteniment de l`habitatge.indd

INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA
Ús i manteniment
de l’habitatge
Quadern de l’usuari
La informació continguda en el text
d’aquesta publicació correspon a la
data de la seva edició.
Reservats tots els drets. Per a la reproducció total o parcial d’aquesta obra, en qualsevol modalitat,
serà necessària l’autorització prèvia del titular del ©.
© Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya - ITeC
II·lustracions: Jaume Roure
1a. edició
Maig de 1996
ISBN: 84-7853-299-4
D.L. Z-1626-96
Imprès a: Cometa
Fotomecànica: Flash
INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA
Ús i manteniment
de l’habitatge
Quadern de l’usuari
Rafael Bellmunt i Ribas
Director de Projectes. ITEC
La informació continguda en el text d’aquesta publicació correspon a la data de la
seva edició, i és possible que en l’actualitat algunes dades (per exemple preus,
normativa, lleis, etc.) s’hagin de modificar. Cal doncs tenir-ho en compte a l’hora de
fer-ne ús.
PRESENTACIÓ
Aquesta publicació vol ser una eina d’ajut, com ho ha estat
fins ara la col·lecció que des de l’any 1988 ha comptat amb
el suport de La Caixa. Aquests manuals es publiquen cada
dos anys aprofitant el marc del Saló Rehabitec de la Fira
de Barcelona, i han servit per posar en contacte el públic
en general, que és l'usuari, amb l’ús, la rehabilitació i el
manteniment d’edificis i habitatges.
En aquest cas, no es tracta de parlar sobre el manteniment
dels espais comuns dels edificis, perquè la conservació
d’aquests espais és obligació de la propietat o de la comunitat de propietaris, sinó dels elements i espais que
conformen un habitatge i que són d’ús privat. En el cas de
comunitats de propietaris totes les decisions sobre els espais comuns han de ser preses en assemblea i per majoria.
No és permès, i això és de sentit comú, que les actuacions
en elements comunitaris puguin ser personals. Imaginemnos el que podria succeir si cada veí es pintés el seu tros
de replà o la seva terrassa del color que volgués.
Quan es compra un cotxe o un electrodomèstic, el venedor
acostuma a facilitar un manual d’instruccions en el qual
s’explica com posar-lo en marxa i què s’ha de fer per a
conservar-lo. En canvi, encara és poc freqüent que algú
faciliti unes instruccions d’ús i manteniment de l’habitatge,
molt més costós que aquells aparells i dotat, cada dia més,
d’instal·lacions complexes. La pretensió d’aquesta guia és
ajudar en aquest sentit.
Guillermo Chicote
President de Rehabitec
Índex
INTRODUCCIÓ
4
L’ÚS I EL MANTENIMENT
DELS EDIFICIS
5
L’ÚS I EL MANTENIMENT DELS
HABITATGES
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
L’estructura
Les terrasses
Les parets, els envans, les portes i les finestres
La instal·lació d’aigua i de sanejament
La instal·lació elèctrica
La instal·lació de gas
La instal·lació de calefacció
La instal·lació d’aire condicionat
La ventilació
La instal·lació de TV
L’equipament i els aparells electrodomèstics
L’emmagatzematge
Els desperfectes i les reformes
La neteja
EVACUACIÓ I ACCIONS EN CAS
D’EMERGÈNCIA
•
•
•
•
•
•
•
•
Gran nevada
Pedregada
Vendaval
Riuada
Fuita d’aigua
Fuita de gas
Incendi
Explosió
PLA DE L’HABITATGE 1996-1999 A
CATALUNYA
• Decret 65/1996
• Taula resum dels ajuts per a la promoció i
compra d’habitatges
7
7
8
9
10
12
14
16
17
18
18
19
20
20
20
22
22
22
22
22
22
22
23
24
25
26
32
INTRODUCCIÓ
La Llei 24/1991 de 29 de novembre de l’Habitatge, en el
seu títol tercer, capítol primer, parla de l’ús i de la conservació de l’habitatge, estableix que seran els propietaris i
els usuaris qui han de vetllar per la seva conservació.
Aquesta Llei, en el capítol cinquè, regula l’existència d’una
documentació que sota la denominació de Llibre de l’Edifici,
recull una informació que permet conèixer les característiques físiques i tècniques de l’edifici, a més del seu règim
jurídic. Aquest document es regula pel Decret 206/1992
de l’1 de setembre.
En la documentació del Llibre de l’Edifici s’hi han d’incloure
les instruccions d’ús i manteniment de les diverses parts de
l’edificació. Hi ha un model de manual d’ús i manteniment
editat per la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de
la Generalitat de Catalunya.
4
El promotor ha de lliurar el Llibre de l’Edifici a l’adquirent
en el cas d’habitatge de nova construcció, o a la comunitat
de propietaris que es constitueixi, si la propietat correspon
a una comunitat.
El propietari o la comunitat de propietaris ha de consignar
en el Llibre de l’Edifici les tasques de manteniment que
es portin a terme, les incidències que es produeixin i les
reformes o les rehabilitacions que s’hi realitzin.
És per tot això que s’ha cregut convenient la redacció
d’aquest document, a fi de transmetre informació a l’usuari perquè aquest pugui fer més fàcilment les tasques de
conservació i de manteniment del seu habitatge.
L’ÚS I EL MANTENIMENT DELS
EDIFICIS
El manteniment que es fa avui en els edificis d’habitatges
és molt insuficient. La prevenció, com a sistema per a
evitar possibles disfuncions en els edificis encara no és
assumida per la propietat, encara que és comprensible
aquest desinterès. És per això que la propietat o la comunitat, intenta invertir el menys possible en manteniment
preventiu, esperant que aquesta forma d’actuar no tingui
conseqüències futures. Però això pot comportar haver
de fer front a inversions no esperades, com són les no
desitjades derrames.
Si estiguéssim parlant de seguretat la cosa canviaria. És
cert que els edificis tenen tendència a no caure. El cos de
l’edifici, o sigui els fonaments, l’estructura i els tancaments
exteriors, són subsistemes constructius que tenen una vida
útil llarga, almenys de 50 anys, i això fa que el manteniment
com a sistema de conservació a curt termini no acabi de ser
entès. Els humans funcionem per una sèrie de raonaments
en què, si la relació causa-efecte no és immediata o a curt
termini, els temes deixen de preocupar-nos.
En principi, mantenir no vol dir gastar més, sinó que la
despesa es faci d’una forma racional i estructurada, de
manera que s’aconsegueixin, amb el mateix cost, millors
rendiments, més seguretat i més confort.
Aquest quadern va adreçat als usuaris, siguin propietaris
o llogaters, d’edificis plurifamiliars, com la major part dels
edificis de les ciutats. Sabem que els edificis tenen una
sèrie de despeses necessàries per al seu funcionament
que determinen els mínims del que ha de ser un manteniment avui dia. Normalment, aquest manteniment mínim és
obligatori per normativa, com poden ser, per exemple, les
inspeccions de la instal·lació de gas, les de l’ascensor, les
de protecció contra el foc, etc., si aquestes instal·lacions
són presents en l’edifici. Si hi afegim la neteja de les parts
comunes, com són el vestíbul, l’escala, les cambres de
comptadors, etc. tenim el que ara, les comunitats de propietaris entenen per manteniment de l’edifici.
Però, només amb això, l’edifici envelleix, i tard o d’hora es
començaran a produir desperfectes, anomalies, mancances en el funcionament, embrutiment en les façanes, etc.
Una forma lògica de fer-hi front és el que podríem dir-ne
manteniment preventiu, és a dir, sotmetre l’edifici a unes
inspeccions periòdiques a càrrec d’un tècnic competent,
que donen lloc a uns treballs d’entreteniment que poden
anar des de la neteja tècnica fins a petites reparacions.
Aquesta forma d’entrar en el manteniment amb un cost
afegit petit, permet de controlar i tenir l’edifici en un bon
estat d’aparença i funcionament, a la vegada que permet
de conèixer amb antelació els problemes que es poden
presentar.
5
Actuacions com la neteja general i els treballs de pintura
són intervencions que des del manteniment no solament
resolen aspectes estètics sinó també de conservació dels
elements.
Fins aquí hem suggerit temes de manteniment mínim per
evitar problemes a curt termini i facilitar l’ús de l’edifici. A
partir d’aquí podem començar a parlar de la conservació
i millora de l’edifici.
6
Tot i més del que s’ha esmentat fins ara es pot recollir en
el que s’anomena pla de manteniment de l’edifici, que no
és res més que un document redactat per un professional
en què, en funció de les característiques, la situació i els
elements constructius de l’edifici, defineix les seves necessitats de manteniment en forma d’operacions a realitzar.
Aquest pla de manteniment és molt recomanable que vagi
acompanyat d’un manual d’ús, dirigit als usuaris, que informi i aconselli sobre les mesures a prendre per a mantenir
els habitatges, i que estableixi uns calendaris d’actuacions
i pressupostaris, per a assabentar la propietat o comunitat
de propietaris de les possibles despeses que a curt o mitjà
termini es podran presentar.
Una part important del manteniment dels habitatges la pot
fer l’ usuari, ja sigui llogater o propietari. Solen ser operacions senzilles, fàcilment executables, i que permeten
conservar els espais dels habitatges en bon ús i aparença.
Normalment són operacions sense terminis fixos que depenen de la cura que es té en l’ús, tant de les instal·lacions
com dels espais.
L’ÚS I EL MANTENIMENT DELS
HABITATGES
Per tant, l’objectiu principal d’aquest quadern de l’usuari
és fer una sèrie de recomanacions i consells dirigits als
usuaris d’habitatges per tal d’informar-los i facilitar l’ús i el
manteniment dels espais i instal·lacions que componen els
habitatges. Tot i que no és el mateix parlar d’habitatges en
edificis de nova construcció que en edificis existents, l’exposició que es vol fer en aquest quadern és prou genèrica
perquè pugui ser aplicada en ambdós casos.
En primer lloc, s’ha de dir que no és permès fer canvis
en l’estructura, la coberta, la façana, les instal·lacions
comunes i la distribució interior, sense l’autorització de
la comunitat o de la propietat, segons el cas, i a més, és
necessària la intervenció d’un tècnic competent (arquitecte,
aparellador o arquitecte tècnic).
La primera cosa que cal fer en comprar o llogar un habitatge és comprovar si les aixetes i les cisternes s’obren i es
tanquen correctament, que no s’aprecia cap fuita d’aigua,
que tots els endolls, interruptors i punts de llum funcionen,
que les persianes pugen i baixen amb facilitat, i que les
antenes de TV i, en general, totes les instal·lacions, estan
en condicions òptimes d’utilització.
En el cas de compra, s’haurà d’avisar el venedor sempre
que s’observin anomalies, perquè el venedor avisi l’installador corresponent. Es recomana no utilitzar serveis d’altres instal·ladors durant el període de garantia per a evitar
problemes respecte a la validesa de la garantia. En el cas
de lloguer s’haurà d’avisar la propietat.
A continuació es fa una relació de les instruccions d’ús i
manteniment recomanables, comentades per subsistemes
constructius.
L’ESTRUCTURA
L’estructura és com l’esquelet del cos humà, que ha
d’aguantar el seu pes propi, a més de totes les accions a
què es pugui veure sotmès.
L’estructura d’un edifici es divideix en estructura vertical,
estructura horitzontal i sostres.
L’estructura vertical pot ser:
• de parets de càrrega, generalment de maó
• de pilars de formigó
• de pilars metàl·lics, generalment de perfils laminats
7
L’estructura horitzontal d’un edifici pot ser:
• de jàsseres de formigó
• de jàsseres metàl·liques
I els sostres d’un edifici poden ser:
• unidireccionals, generalment de formigó
• bidireccionals, generalment, també de formigó
En nova construcció, la més utilitzada avui dia és la de
pilars de formigó i sostres plans bidireccionals.
L’estructura és un dels pocs elements dins de l’edifici
en què el manteniment és quasi nul. De totes maneres,
s’ha d’evitar que els elements estructurals rebin humitats.
Qualsevol anomalia aparent, com poden ser, l’oxidació,
les fissures etc. ha de ser comunicada a la propietat o
al president de la comunitat perquè aquest prengui les
mesures oportunes, que solen ser, en primer lloc, avisar
un tècnic, perquè a través d’una inspecció dictamini la
gravetat de la lesió.
8
Sempre que s’hagin de posar mobles de gran pes, com
certs armaris i llibreries, és aconsellable fer-ho prop de
columnes, pilars o parets de càrrega.
LES TERRASSES
Les terrasses s’han de mantenir netes, especialment les
buneres i els morrions, o sigui els forats per on ha de
desguassar l’aigua. També han d’estar lliures d’herbes i
obstacles. En aquests llocs cal evitar l’emmagatzematge
de materials, mobles, antenes, etc.
Si s’han de fer instal·lacions noves com, per exemple, antenes parabòliques, aparells d’aire condicionat, etc., s’ha
d’evitar que les subjeccions d’aquests aparells afectin la
impermeabilització de les terrasses.
L’ús freqüent de jardineres i testos, poden carregar en excés els voladissos de les terrasses i provocar desperfectes
en els elements estructurals a causa d’humitats degudes a
la manca d’estanquitat que solen tenir aquests elements.
Les baranes metàl·liques s’han de pintar com a mínim, una
vegada cada 5 anys.
Les flors i les plantes s’han de regar en hores de poc trànsit de vianants, i s’ha d’evitar que els regalims embrutin
la façana.
LES PARETS, ELS ENVANS, LES PORTES I
LES FINESTRES
A les parets i als envans no s’hi poden fer regates horitzontals per al pas d’instal·lacions, ja que afecten la seguretat d’aquestes parets i, en cas que siguin de càrrega, la
seguretat de l’edifici.
Les fissures i esquerdes en envans solen tenir poca importància des del punt de vista de la seguretat, però poden ser,
a la vegada, símptomes d’anomalies en el comportament
general de l’estructura. És per això que es recomana la
inspecció d’un tècnic competent, perquè diagnostiqui la
seva importància.
En els envans de distribució interior el penjament d’objectes s’ha de fer per mitjà de tacs i cargols. Si es pengen o
claven objectes en els envans, s’ha de preveure que no
afectin les instal·lacions encastades.
En els celrasos no s’hi poden penjar objectes.
S’ha de tenir cura que les portes no donin cops a les parets
i als envans, per a evitar de malmetre els acabats, per això
es recomana la utilització de topalls.
Les pintures, esmalts i vernissos tenen una durada limitada,
i s’han de repintar d’una manera periòdica. Es recomana
que la periodicitat màxima de repintats, esmaltats i envernissats sigui com a màxim cada 5 anys, tenint cura de no
pintar ni vernissar les frontisses.
Pel que fa a les portes i les finestres accessibles des de
l’interior de l’habitatge, s’han de greixar periòdicament
els ferratges perquè funcionin correctament, com a mínim
una vegada l’any.
9
Les canaleres i forats de recollida i sortida d’aigua de les
finestres i les balconeres s’han de mantenir nets.
S’han de col·locar ribets en finestres i balconeres que no
ajustin bé, per tal d’aconseguir la màxima estanquitat a
l’aire i a l’aigua.
Les cintes de les persianes enrotllables s’han de revisar
cada any i s’han de canviar quan mostrin signes de deteriorament.
LA INSTAL·LACIÓ D’AIGUA I DE
SANEJAMENT
El manteniment de la instal·lació d’aigua, des del comptador, corre a càrrec de l’usuari, mentre que el manteniment de la instal·lació, entre l’aixeta de pas de l’edifici i
els comptadors, correspon al propietari de l’immoble o
comunitat de propietaris.
10
Es recomana tancar l’aixeta de pas de l’habitatge en cas
d’absència perllongada (caps de setmana, vacances...). Si
l’absència és molt llarga caldrà revisar els estopats o les
gomes de les aixetes abans d’obrir l’aixeta de pas.
11
Està prohibit utilitzar les canonades com a elements de
contacte de la presa de terra dels electrodomèstics.
Quan s’hagin de fer canvis o substitucions en les canonades de la instal·lació d’aigua, és recomanable no alternar
materials diferents, sobretot si són metàl·lics.
Per a desembussar les canonades no s’han d’utilitzar estris
que les puguin foradar.
S’ha d’evitar el degoteig de les aixetes i de les cisternes, ja
que es poden malgastar entre 3 i 5 litres d’aigua diaris.
Si es preveu una glaçada, s’ha de deixar córrer l’aigua per
les canonades per a evitar que s’hi glaci.
S’han d’evitar els embussos en la instal·lació de sanejament. El vàter no es pot utilitzar com a abocador d’escombraries. No s’hi poden llençar plàstics, gomes, compreses,
etc...
Per a desembussar el vàter no es poden utilitzar àcids
que perjudiquin el material de les canonades de desguàs.
En cas de males olors s’ha de fer revisar el sifó i s’ha de
comprovar que la ventilació del bany és l’adequada.
Els sifons de l’aigüera, el rentamans i el bidet s’han de
netejar com a mínim cada 2 anys i sempre que es noti que
l’aigua no s’evacua amb la rapidesa suficient. Per a fer-ho,
és necessari obrir-lo (normalment porten una rosca a la
part inferior) i deixar córrer l’aigua; i si són de goma s’han
de netejar i desmuntar, o, preventivament deixar córrer
aigua calenta, sense que arribi a bullir, durant uns minuts,
un cop a la setmana.
És recomanable que cada 5 anys es faci una revisió completa de la instal·lació de desguàs.
S’han de revisar, i si és el cas, canviar els junts de goma o
estopada de les aixetes, cada 5 anys, o després d’un llarg
període de no funcionament.
Els escalfadors d’aigua s’han de revisar periòdicament
seguint les instruccions del fabricant, i com a mínim una
vegada l’any. Es recomana que aquesta feina la faci un
operari especialitzat.
LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA
L’electrificació de l’habitatge i de l’edifici ha d’estar d’acord
amb el Reglamento Electrotécnico de baja tensión, si l’edifici ha estat construït de l’any 1974 ençà. Per a garantir la
seguretat d’una instal·lació elèctrica, cal que un instal·lador
tècnic autoritzat en faci una inspecció i que emeti el Butlletí
d’instal·lacions elèctriques.
12
En la instal·lació elèctrica, el manteniment a partir del
comptador -i no tan sols des del quadre general d’entrada
a l’habitatge- va a càrrec de l’usuari. El manteniment de la
instal·lació entre la caixa general de protecció i els comptadors correspon a la propietat o comunitat de propietaris.
Una instal·lació elèctrica correcta, avui dia està composta
per un interruptor de control de potència (ICP), un interruptor diferencial (ID) i interruptors automàtics (PIA) per cada
circuit de distribució. En un habitatge amb electrificació
de tipus mitjà el nombre de circuits recomanable (PIA) és
de quatre.
Cadascun d’aquests interruptors controlen una línia:
l’ICP controla l’entrada general de corrent en el local;
l’ID interromp el pas de corrent quan es produeix una
diferència d’intensitat entre dues branques d’un circuit,
i els PIA controlen les diverses parts de la instal·lació de
l’habitatge. Normalment, n’hi ha un per a l’enllumenat, un
per als endolls, un per a la rentadora, un per als aparells
de cuina, etc.
S’ha de comprovar periòdicament el bon funcionament del
quadre de protecció prement el botó del diferencial, que
ha de desconnectar tota la instal·lació. En cas contrari cal
avisar l’instal·lador.
Aquests elements es troben normalment en un petit armari
o encastats a la paret de la cuina o bé al rebedor dels
habitatges.
• Quan hi ha una sobrecàrrega de corrent, salta el PIA
corresponent al circuit, o bé l’ICP.
• Quan hi ha un curtcircuit, salta l’ID.
En cas de produir-se una apagada que només afecta l’habitatge, s’ha d’anar al quadre general i comprovar si ha
estat modificat algun dels interruptors. En qualsevol cas,
abans de reenganxar l’interruptor que ha saltat haurem de
desconnectar tots els aparells. Reprès el subministrament
de corrent, procedirem a connectar un per un els aparells
per a poder comprovar quin d’ells ha estat l’origen de
l’apagada.
Si durant l’apagada s’utilitzen espelmes sense candeler,
les heu d’apagar en el cas d’anar-vos-en a dormir.
Els endolls han de ser adequats a la potència dels aparells
que s’hi connectaran; els normals estan previstos per a
1.000 w. Alguns endolls han de tenir prevista la connexió
a terra necessària.
És recomanable tancar el corrent en cas d’absència perllongada; en aquest cas s’ha de tancar l’ICP. Si es deixa
algun aparell en funcionament, com pot ser la nevera, és
recomanable no tancar l’ICP, però sí tancar els PIA dels
altres circuits no utilitzats. L’ID sempre hauria d’estat
connectat, ja que protegeix la instal·lació de possibles
curt-circuits.
S’ha de tenir especial cura en les cambres de bany, i observar escrupolosament les normes que determinen les
zones on no hi pot haver aparells elèctrics (estufes, calentadors), en cas de voler-ne, es recomana consultar-ho a un
instal·lador autoritzat. És convenient que fins a un metre de
distància de les banyeres i dutxes no hi hagi interruptors,
endolls ni aparells d’il·luminació.
Cal no tocar cap mecanisme ni aparell elèctric amb cap
part del cos molla o humida. S’han de protegir els forats
dels endolls si hi ha nens a l’habitatge.
Les clavilles dels endolls han d’estar ben collades per a
evitar que facin espurnes. Les males connexions originen
escalfaments que poden originar un incendi.
Si és possible, no connecteu més d’un aparell en cada
endoll. Cal connectar els electrodomèstics a endolls amb
presa de terra.
13
Per a evitar riscs, es recomana de no utilitzar endolls múltiples ni cables perllongadors.
En instal·lacions antigues és possible que quan es toca un
aparell elèctric es noti el clàssic formigueig o enrampada,
característic del pas de corrent a través del cos. Quan la
instal·lació està dotada de presa de terra no hi ha perill, ja
que abans de l’enrampada es desconnectaria l’ID. Si no
hi hagués cap ID, l’aparell es carregaria d’electricitat, i en
tocar-lo notaríem una descàrrega, que com a mínim, seria
desagradable.
LA INSTAL·LACIÓ DE GAS
El manteniment de la instal·lació situada entre l’aixeta d’entrada de l’edifici i el comptador correspon a la propietat o
comunitat de propietaris. El manteniment de la instal·lació,
des del comptador fins als aparells de consum, corre a
càrrec de l’usuari.
14
Una instal·lació de gas pot ser de propà o de butà, que són
més pesants que l’aire, i per tant, en cas de fuita els gasos
van cap avall, o bé poden ser gasos natural o liquat, que
són menys pesants que l’aire i, per tant, en cas de fuita
van cap amunt.
Els tubs de gas no s’han de fer servir per a les preses
de terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi
objectes.
És necessari tenir forats de ventilació, tant superiors com
inferiors, en els espais que contenen instal·lació de gas.
Aquests forats no es poden tapar mai.
Tant la cuina com els cremadors dels aparells que funcionen
amb gas han de mantenir-se nets.
Es recomana que en absències perllongades es tanqui
l’aixeta de pas general de la instal·lació de gas. Durant la
nit, és millor fer el mateix.
Si els conductes de gas són flexibles (goma) cal revisar-los
cada 6 mesos i canviar-los segons la data de caducitat.
Els tubs flexibles de connexió de gas als aparells no han
de tenir una llargària superior a 1,50 m i han de complir les
exigències normatives actuals. Cal assegurar-se que les
connexions són ben acoblades i que no ballin, subjectant
els extrems amb abraçadores. No ha d’haver-hi contacte
amb cap superfície calenta, com per exemple el forn.
Cal llegir atentament i seguir les instruccions dels aparells
de gas que proporcionen els seus fabricants.
Si algun aparell no funciona correctament s’ha d’avisar el
servei tècnic del fabricant de l’aparell.
15
No s’han de deixar focs encesos sense utilitzar. A l’hora
d’escalfar líquids, s’ha de tenir cura perquè aquests poden
vessar i apagar la flama, deixant escapar el gas. Quan
cuineu estigueu atents i vigileu aquest aspecte.
La flama ha de ser viva, blava i estable. Que la flama no
sigui així és simptoma d’una combustió defectuosa; en
aquest cas hauríeu de fer revisar els cremadors.
Si es detecta una fuita de gas, s’ha de tancar l’aixeta de
pas general, ventilar l’espai, no encendre llumins, no tocar
timbres ni commutadors elèctrics per a evitar les espurnes,
i s’ha d’avisar immediatament una empresa instal·ladora de
gas autoritzada o el servei d’urgències de la companyia.
Cada 4 anys, si no ho fa la companyia, l’usuari ha d’encarregar a una empresa instal·ladora de gas autoritzada una
revisió general de la seva instal·lació, des del comptador
fins als aparells. Aquesta empresa emetrà el certificat corresponent, que cal conservar. El mateix s’ha de fer amb la
instal·lació general de l’edifici, a càrrec de la propietat o
comunitat de propietaris.
16
LA INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ
Calefacció elèctrica:
Els sistemes de calefacció elèctrica més utilitzats són els
directes: convectors, radiadors i acumuladors.
Aquests últims serveixen per a utilitzar l’electricitat durant
els períodes de tarifa reduïda; emmagatzemen la calor, i
la retornen després, al llarg del dia.
El gran consum d’electricitat (de 500 a 2.000 w) d’aquests
aparells obliga a tenir una instal·lació adequada, en general
pel damunt del grau mitjà d’electrificació. Els endolls han
de ser adequats a la potència dels aparells. El seu ús i
manteniment és molt senzill.
Calefacció de gas:
Pel que fa a les instal·lacions més habituals de caldera i
radiadors d’aigua, cal llegir i seguir les instruccions d’ús
donades per l’instal·lador. En aquest cas les precaucions
a tenir en compte són les següents:
• El nivell i la pressió d’aigua en el circuit ha ser el correcte.
• S’ha d’afegir aigua al circuit quan calgui, i, sempre que
s’hagi de fer, s’ha de deixar transcórrer un parell d’hores
després d’haver apagat la caldera.
• Si la temperatura de la caldera sobrepassa la prefixada
en el mesurador, en vermell, cal desconnectar-la i avisar
l’instal·lador.
Recomanacions generals:
Cal apartar les estufes portàtils de qualsevol objecte que
pugui cremar-se, com cortines, roba, mobles tapissats, etc.
Cal educar els infants perquè no s’apropin a les estufes.
No s’ha de deixar una estufa de butà encesa mentre s’està
dormint. Les bombones de butà han d’estar dretes i situades en un lloc ventilat i lluny de fonts de calor.
Els radiadors d’aigua s’han de purgar periòdicament, i
com a mínim una vegada l’any, abans de posar en marxa
la instal·lació, per a treure l’aire del seu interior. S’ha d’actuar sobre el cargol de purga del radiador, descargolantlo, deixant sortir l’aire fins que surten les primeres gotes
d’aigua, i llavors tornar-lo a cargolar. És aconsellable cada
5 anys afegir a l'aigua un producte anticorrosiu per a evitar
avaries, aprofitant el moment per canviar l’aigua de tot el
circuit; aquesta operació l’hauria de realitzar un operari
especialitzat, que també hauria de repassar l’estanquitat
dels junts de connexió dels tubs.
En cas de repintar els radiadors, s’ha de tenir cura de no
pintar la peça que fa de purgador ni l’aixeta de pas.
Després d’una fuita de gas, no es pot encendre la calefacció fins que un instal·lador l’hagi revisat.
En les instal·lacions de calefacció d’aparells mòbils s’han
de seguir les instruccions donades pels fabricants dels
aparells.
LA INSTAL·LACIÓ D’AIRE CONDICIONAT
Per al manteniment de la instal·lació d’aire condicionat
se seguiran les instruccions facilitades pels instal·ladors
i els fabricants d’aparells. La complexitat d’aquest tipus
d’instal·lació aconsella tenir un contracte de manteniment
amb una empresa especialitzada, que tingui cura de la
neteja i substitució dels filtres i del nivell de sonoritat de la
posada en marxa de la instal·lació.
17
LA VENTILACIÓ
Pel que fa a la ventilació, si és natural, s’han de ventilar cada
dia totes les peces per a evitar humitats de condensació,
sobretot en el cas d’utilitzar estufes de butà. La ventilació
s’ha de fer preferentment en hores de sol i durant 20 o 30
minuts.
Després d’utilitzar la dutxa o la banyera, s’ha de ventilar la
cambra facilitant el tiratge del conducte de ventilació o bé
obrint la finestra si n’hi ha. És per això que es recomana
la col·locació de reixes de ventilació a la part baixa de les
portes.
En cas de ventilació forçada o d’extracció mecànica,
cal seguir les instruccions dels fabricants dels aparells, i
mantenir-los nets.
La sortida de fums no s’ha de fer a través d’un conducte
de ventilació.
LA INSTAL·LACIÓ DE TV
18
La instal·lació d’antena col·lectiva de TV no es pot manipular individualment. La seva manipulació sempre ha d’anar
a càrrec d’un tècnic especialista.
No es poden fer canvis ni ampliacions en les connexions
de l’antena de TV dins de l’habitatge, sense permís de la
propietat o comunitat de propietaris.
En cas de tempesta elèctrica (llamps) és recomanable
desconnectar l’antena de TV.
L’EQUIPAMENT I ELS APARELLS
ELECTRODOMÈSTICS
Si s’encén la paella mentre cuineu, tanqueu el gas i apagueu el foc amb una tapadora o drap mullat; mai no heu
de tirar aigua.
No deixeu que s’escalfi l’oli de la paella o fregidora sense
estar estar-hi al davant.
Comproveu que els fogons de la cuina queden ben tancats
després de fer-los servir.
Si els taulells de la cuina són de marbre, no s’han de posar
en contacte amb àcids com el vinagre i la llimona.
Si els taulells són plastificats no s’hi pot tallar ni picar res
al damunt.
19
En el manteniment dels aparells electrodomèstics s’han
de seguir les instruccions dels fabricants i tenir cura dels
endolls que s’utilitzen en cada cas.
Cal procurar que la televisió es trobi en lloc ventilat per a
evitar que s’escalfi.
L’EMMAGATZEMATGE
S’ha d’evitar l’emmagatzematge de papers, envasos,
etc... o qualsevol material que incrementi el risc d’incendi
en l’habitatge o que faci augmentar la sobrecàrrega d’ús
prevista.
En el cas de materials inflamables, com pintures, dissolvents, etc. l’emmagatzematge s’ha de realitzar en llocs
ventilats i lluny de fonts de calor. Recordeu que no heu de
fumar, encendre cap flama ni utilitzar serres elèctriques o
soldadors a la vora de productes inflamables.
Els armaris d’estris i materials de bricolatge s’han de ventilar periòdicament.
20
ELS DESPERFECTES I LES REFORMES
Per qualsevol desperfecte o avaria que afecti elements o
instal·lacions comunitàries s’ha d’avisar la propietat o el
representant de la comunitat de propietaris perquè prengui
les mesures pertinents.
Les reformes a l’interior de l’habitatge, quan afectin elements comunitaris o comportin redistribució d’espais, han
de ser notificades a la propietat o a la resta de comunitat
de propietaris. És recomanable que qualsevol actuació
d’aquest tipus sigui dirigida per un tècnic competent.
LA NETEJA
• La neteja de parets, paviments, sostres, portes i finestres
dependrà del tipus de material d’acabat de cadascun.
• La neteja d’aparells sanitaris: s’han de netejar freqüentment els aparells d’esmalt vitri i de porcellana amb un
detergent suau; no s’ha d’utilitzar productes abrasius.
S’han de netejar els aparells acrílics amb detergent de
fregar vaixella, amb un drap suau.
Els aparells d’acer inoxidable s’han de netejar amb aigua
i detergent per a vaixelles o sabó líquid.
En el cas del vàter s’ha de fregar l’interior amb una escombreta.
Respecte a les aixetes, cal netejar-les freqüentment amb
un raspallet o drap humit i detergent, i s’han d’eixugar
perquè no quedin tacades.
• S’han de repassar els junts dels enrajolats de banys i
cuines per a evitar les humitats en les habitacions del
costat. Cada sis mesos s’hauria de refer amb silicona el
junt entre les peces sanitàries (banyera, dutxa, rentamans
i aigüera) i l’enrajolat; cada dos anys, el junt entre peces
sanitàries (vàter, bidet, rentamans) i el paviment.
• S’han de netejar els taulells de cuina, sense utilitzar
productes abrasius o detergents amb lleixiu. Els taulells
de marbre o de granit s’han de netejar amb un drap
humit i aigua, i un detergent suau, i després eixugar-los.
Cal netejar els taulells plastificats amb un drap humit i
bicarbonat sòdic o amb detergents cremosos.
Si els armaris de cuina són de làmines plàstiques, s’han
de netejar amb aigua i detergent. Si són d’un altre material
s’han de netejar d’acord amb la seva composició.
• Abans de netejar les plaques dels mecanismes elèctrics
s’ha de desconnectar la instal·lació elèctrica i tornar-la
a connectar una vegada assecades les plaques. S’han
de netejar amb un drap lleugerament humit d’aigua i
detergent.
• Cal treure la pols dels radiadors amb un aspirador o
raspall especial.
La retirada de les escombraries s’ha de fer amb bosses
de plàstic tancades tan hermèticament com sigui possible, evitant que hi quedin residus líquids i s’han de deixar
dins dels contenidors establerts per a aquesta funció.
• La neteja de les catifes i estores s’ha de fer amb aspirador, i evitar d’espolsar-les des de les finestres o terrasses.
• Eviteu d’estendre la roba en llocs visibles des del carrer,
i escorreu-la bé abans d’estendre-la, evitant així que
degotegi en excés sobre els veïns dels pisos inferiors.
21
EVACUACIÓ I ACCIONS EN CAS
D’EMERGÈNCIA
En aquest capítol es donen instruccions sobre el comportament que els ocupants d’un edifici han de tenir si es
produeix una emergència.
GRAN NEVADA
Accions:
• Cal comprovar que les ventilacions no quedin obstruïdes.
• No s’ha de llençar la neu al carrer.
• S’han de plegar i desmuntar els tendals.
PEDREGADA
Accions:
22
• Cal evitar que les buneres i els morrions quedin obturats.
• S’han de plegar i desmuntar els tendals.
VENDAVAL
Accions:
• Cal tancar les portes i les finestres.
• S’han de subjectar al màxim les persianes.
• Cal treure dels llocs exposats al vent els testos i els altres
objectes que puguin caure al buit.
• S’han de plegar i desmuntar els tendals.
RIUADA
Accions:
• Cal taponar les portes que donen al carrer.
• Cal desconnectar l’electricitat.
FUITA D’AIGUA
Accions:
• Cal tancar l’aixeta de l’aigua.
• S’ha de desconnectar l’electricitat.
• Cal facilitar el desguàs i la recollida de l’aigua.
FUITA DE GAS
Si sentiu pudor de gas és símptoma d’una fuita. El gas
s’acumula a baix, en cas de gas butà, ja que és més pesant
que l’aire; i a dalt en cas de gas natural ja que és menys
pesant que l’aire.
Accions:
• Si no hi ha foc, s’ha de tancar l’aixeta de pas. Cal ventilar
el local obrint les portes i les finestres i s’ha de recordar
que no es poden produir espurnes (llumins, encenedors,
etc.) ni obrir o tancar interruptors de llum. Després s’ha
d’avisar un tècnic autoritzat o el servei d’urgències de
la companyia subministradora perquè revisin la installació.
• Si hi ha foc, s’ha de procurar primer tancar l’aixeta de
pas i avisar els bombers. Després, s’intentarà extingir
el foc amb una manta mullada o bé amb extintors adequats (pols o halon). Si això no és possible cal avisar els
veïns i procedir al desallotjament de l’edifici. Si primer
s’apaga la flama, s’ha de preveure que l’acumulació de
gas conjuntament amb l’existència d’algun punt calent,
no provoqui una explosió. Després cal procedir com en
el cas anterior.
INCENDI
La cuina és el lloc de l’habitatge on comencen la majoria
dels incendis domèstics, i, per tant és recomanable la
instal·lació d’un extintor.
23
Accions:
• Si trobeu foc en una habitació, no s’ha d’obrir la finestra,
cal tancar la porta i, si és possible, mullar-la per fora.
• S’han d’avisar tots els ocupants de l’habitatge.
• Cal avisar els bombers.
• Si la situació és extrema i l’evacuació difícil, s’han de
tancar totes les portes entre vosaltres i el fum. Cal tapar
les possibles entrades de fum amb roba i coixins, posats
a les escletxes de les portes. Mulleu-los si teniu aigua.
Busqueu una habitació sense foc, amb finestra a l’exterior
i, si es pot, cal obrir-la una mica, sempre amb la porta
tancada.
Evacuació:
• Si l’incendi és en un pis per sobre del vostre, per regla
general es pot procedir a l’evacuació.
• Mai no s’ha d’utilitzar l’ascensor.
24
• Si el foc és exterior a l’habitatge i a l’escala hi ha fum,
cal no sortir de l’habitatge, s’han de cobrir les escletxes
de la porta amb draps mullats, obrir la finestra i donar
senyals de presència.
• Si s’intenta sortir d’un lloc, cal temptejar les portes amb
la mà per a veure si són calentes. En cas afirmatiu no
s’han d’obrir.
• No s’ha de saltar per la finestra ni despenjar-se amb
llençols o flassades.
• Quan s’evacua l’edifici, no s’han d’agafar pertinences i
encara menys tornar a entrar-hi a buscar-ne.
• Si la via d’escapament passa per llocs on hi ha fum, cal
ajupir-se i caminar de quatre grapes. A les zones baixes
hi ha més oxigen i menys gasos tòxics. Cal retenir la
respiració i tancar els ulls tant com es pugui.
• Llevat de casos que sigui impossible sortir, l’evacuació
sempre s’ha de fer cap avall, mai cap amunt.
EXPLOSIÓ
Accions:
• Cal tancar l’aixeta de gas.
• S’ha de desconnectar l’electricitat.
PLA DE L’HABITATGE 1996-1999 A
CATALUNYA
25
PLA DE L’HABITATGE 1996-1999 A
CATALUNYA
DECRET 65/1996
Decret 65/1996, de 23 de gener, pel qual s’estableixen els
ajuts públics en matèria d’habitatge a càrrec de la Generalitat
de Catalunya i es regula la gestió dels ajuts previstos en el
Reial decret 2190/1995, de 28 de desembre, per al període
1996-1999 (DOGC 2172, de 23.2.1996).
El dret a l’habitatge és un dret reconegut constitucionalment,
per la qual cosa és obligació dels poders públics adoptar
les mesures necessàries per garantir aquest dret als ciutadans, com també remoure els obstacles que impedeixen
el seu exercici.
26
Article 2
Actuacions protegibles
A efectes del que disposa aquest Decret es consideraran
protegibles les següents actuacions: La promoció d’habitatges de protecció oficial i d’altres habitatges destinats a
lloguer. L’adquisició d’habitatges protegits. Les actuacions
en àrees de rehabilitació i la rehabilitació d’habitatges i
d’edificis d’habitatges.
En aquest sentit, per part de les diferents administracions
implicades s’han anat adoptant diferents mesures amb la
finalitat de permetre els ciutadans accedir a un habitatge, entre d’altres actuacions. En concret, es va aprovar per part de
l’Estat el Pla d’habitatge 1992-1995, que s’ha aplicat durant
aquest període a Catalunya a partir del Conveni subscrit entre
el Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient i
el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la
Generalitat, juntament amb d’altres actuacions promogudes
per la Generalitat de Catalunya.
Article 3
Exhaurit el termini de vigència d’aquest Pla 1992-1995 i
demostrats els bons resultats obtinguts, s’ha acordat per
part de l’Administració de l’Estat i de les diferents comunitats
autònomes donar continuïtat el marc normatiu de política
d’habitatge anteriorment vigent, amb certes modificacions,
com també establir les mesures de finançament d’actuacions
protegibles en matèria d’habitatge per al període 1996-1999,
que han quedat recollides en el Reial decret 2190/1995, de
28 de desembre, sobre mesures de finançament d’actuacions protegibles en matèria d’habitatge i sòl per al període
1996-1999. Aquesta nova normativa comporta, amb caràcter
general, una continuació de les línies d’actuació fixades al
Pla anterior, al mateix temps que incorpora determinades
modificacions tendents a millorar determinades línies d’ajuts,
entre les quals es pot destacar la potenciació del finançament
per al primer accés a l’habitatge en propietat i per a l’accés
a l’habitatge de col·lectius específics.
Article 4
En el Reial decret esmentat s’estableixen ajuts de caràcter
directe i indirecte adreçats a la promoció d’habitatges de
protecció oficial i a l’adquisició d’aquests habitatges i dels
habitatges a preu taxat, i també a la rehabilitació, cosa
que fa necessari que per part del Govern de la Generalitat
s’estableixin les mesures complementàries amb els diferents
tipus d’ajuts que en aquestes matèries ja havia establert la
Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit, el present Decret té per objecte la definició de les línies de finançament i dels ajuts públics per a
actuacions protegibles en matèria d’habitatge a càrrec dels
pressupostos de la Generalitat de Catalunya i la concreció
dels ajuts regulats en el Reial decret 2190/1995, de 28 de
desembre, per al període 1996-1999, gestionats directament
per la Generalitat de Catalunya.
En concret, aquest Decret dóna continuïtat a la línia
d’actuació iniciada per la Generalitat de Catalunya en el
període anterior, amb especial consideració a la política de
rehabilitació, principalment, la rehabilitació d’habitatges i
edificis d’habitatges. I, d’altra banda, estableix nous ajuts,
com són els ajuts destinats, principalment, a col·lectius
específics, com és el cas dels joves, i, d’altra banda, dirigits
a potenciar la promoció d’habitatges de règim especial, els
beneficiaris dels quals són les persones que tenen menors
nivells d’ingressos.
Per tot això, a proposta del conseller de Política Territorial i
Obres Públiques, i d’acord amb el Govern,
DECRETO:
CAPÍTOL 1
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1
Objecte
Aquest Decret té per objecte establir el finançament i ajuts
públics a les actuacions protegibles en matèria d’habitatge
a càrrec de la Generalitat de Catalunya, i la gestió dels ajuts
regulats en el Reial decret 2190/1995, de 28 de desembre,
per al període 1996-1999.
Habitatges protegits
S’entén per habitatges protegits els habitatges de protecció
oficial promoguts en qualsevol de les seves modalitats, i
també aquells habitatges que no havent-se construït sota el
règim de protecció oficial, els seus promotors o adquirents
rebin ajuts de l’Administració Pública d’acord amb el que
preveu aquest Decret.
Habitatges de protecció oficial
Són habitatges de protecció oficial els que, destinats a
domicili habitual i permanent, tinguin una superfície útil
màxima de 90 metres quadrats, compleixin els requisits
establerts en les disposicions que els són d’aplicació i
siguin qualificats com a tals habitatges. Els habitatges de
protecció oficial s’acolliran, en el seu cas, a alguns dels
següents règims:
a) Règim especial, quan es tracti d’actuacions dutes a terme
per a destinataris amb ingressos familiars ponderats que no
superin 2,5 vegades el salari mínim interprofessional.
b) Règim general, quan es tracti d’actuacions per a destinataris amb ingressos familiars ponderats fins a 5,5 vegades
el salari mínim interprofessional.
Article 5
Habitatges a preu taxat
-1 A efectes del present Decret, es considera adquisició
protegida d’habitatge a preu taxat la compra o adjudicació
en propietat, a títol onerós, dels següents tipus d’habitatges,
sempre que el seu preu per metre quadrat de superfície útil
no superi l’establert a l’article 10, i que la seva superfície
útil no superi els 90 metres quadrats:
a) Els habitatges de protecció oficial en segona o posterior
transmissió o adjudicació. A aquests efectes, quan els
habitatges s’haguessin destinat a arrendament, només
es considerarà segona transmissió la que tingui lloc
transcorreguts, almenys, cinc anys des de la qualificació
definitiva, i sempre que l’adquirent hagi estat el llogater
durant aquest període.
b) Els habitatges no acollits a protecció oficial, usats o de
nova construcció.
En aquest darrer cas el promotor comunicarà als corresponents Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge la seva
intenció de vendre els habitatges acollint-se a la modalitat
de preu taxat acompanyant la següent informació:
Nom i raó social del promotor.
Emplaçament de l’edificació.
Relació dels habitatges que es volen vendre a preu taxat,
plànol a escala i certificació de la seva superfície útil.
Preu de venda dels habitatges.
A la vista de les dades anteriors, els Serveis Territorials
d’Arquitectura i Habitatge emetran, en el seu cas,
certificació acreditativa segons la qual els habitatges
reuneixen els requisits per ser venuts sota aquest règim
de protecció.
-2 La Direcció General d’Arquitectura i Habitatge establirà
una base de dades d’aquests habitatges de nova construcció,
així com dels habitatges de protecció oficial, en construcció,
en qualsevol de les seves modalitats, per tal de facilitar
informació sobre aquests.
Article 6
Ajuts públics
Els ajuts públics adoptaran qualsevol de les següents
modalitats:
-1 Préstecs qualificats concedits per les entitats de crèdit
públiques i privades en l’àmbit dels convenis subscrits pel
Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, i en
el seu cas per la Generalitat de Catalunya.
-2 Ajuts econòmics directes.
a) Subsidiació dels préstecs qualificats.
b) Subvencions personals o objectives.
c) Qualsevol altra que es pugui establir durant el període
1996-1999 en matèria d’habitatge o sòl.
Zona C. La resta dels municipis de les comarques del Baix
Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental
i el Vallès Oriental, municipis de més de 10.000 habitants,
capitals de comarca, i municipis de les àrees d’influència de
les capitals de comarca, no inclosos a les zones A i B i que
es relacionen a l’annex d’aquest Decret.
Zona D. La resta de municipis de Catalunya
-2 El preu màxim de venda per metre quadrat de superfície
útil dels habitatges de protecció oficial de nova construcció
en règim general i en règim especial, així com el dels
habitatges de preu taxat, serà el resultant d’aplicar els
següents coeficients sobre el mòdul ponderat aplicable
vigent en el moment de la qualificació provisional, o en el
de la data de signatura del contracte de compravenda en el
cas d’habitatges de preu taxat:
Règim
especial
Article 7
Condicions per accedir als ajuts públics
-1 Per accedir als ajuts públics regulats en aquest Decret
serà necessari complir, en qualsevol cas, les següents
condicions:
Règim
general
Preu
taxat
Zona A ..........................1,22
1,46
1,85
Zona B ..........................1,04
1,25
1,70
Zona C ...............................1
1,2
1,5
Zona D .........................0,90
1,10
1,40
a) Que els adquirents, adjudicataris, promotors per a ús
propi o arrendataris dels habitatges, en el cas de persones
físiques, no siguin titulars del domini o d’un dret real d’ús
o gaudi sobre algun altre habitatge de protecció oficial o
sobre un habitatge lliure en la mateixa localitat en la qual
està ubicat l’habitatge objecte de l’actuació protegible, si
no és que aquest habitatge estigui declarat en ruïna, afectat
per alguna actuació urbanística, mancat de les condicions
d’habitabilitat objectiva o afectat per patologies estructurals
que comportin la inutilització de l’habitatge. En qualsevol cas
el valor de mercat d’aquest habitatge no podrà superar el 20
per 100 del preu d’aquell. A aquests efectes es considerarà
valor de mercat el valor cadastral de l’habitatge.
En cas d’habitatges de preu taxat acollits a algun règim de
protecció oficial, el preu màxim de venda serà el que els
correspongui segons les normes que els siguin aplicables.
b) Que els adquirents, adjudicataris i promotors per a ús
propi o arrendataris dels habitatges tinguin uns ingressos
ponderats que no superin 5,5 vegades el Salari mínim interprofessional. Per poder accedir als ajuts econòmics directes
cal, llevat que es disposi una altra cosa en aquest Decret,
que aquests ingressos ponderats no superin 3,5 vegades el
salari mínim interprofessional.
Ingressos familiars ponderats
c) Que els habitatges objecte de l’ajut siguin destinats a
residència habitual i permanent.
-3 Si l’habitatge té garatges o annexos vinculats, el preu
màxim de venda per metre quadrat de superfície útil no
podrà ser superior al 60% del preu màxim de venda per
metre quadrat de superfície útil de l’habitatge al qual estan
vinculats. Només seran computables com a màxim 25 m2
de superfície de garatge o de qualsevol altre tipus d’annex,
independentment que la superfície real sigui major.
Article 11
27
Als efectes de determinar els ingressos familiars ponderats
s’estableix el coeficient ponderador V en funció de la zona
on estan situats els habitatges i el nombre de membres de
la unitat familiar d’acord amb els següents valors:
Situació
m
Zona A ............................................................................. 0,9
d) Que els habitatges tinguin com a màxim la superfície útil
que per a cada modalitat es fixi en aquest Decret.
Zona B .......................................................................... 0,95
e) Que els adquirents, adjudicataris i promotors per a ús propi
acreditin que els seus ingressos familiars no són inferiors
a 1/10 part del preu de venda o adjudicació de l’habitatge,
o del cost de l’edificació més el valor del sòl en el cas de
promotors per a ús propi.
Zona D .......................................................................... 1,05
-2 L’incompliment de les esmentades condicions i de qualsevols altres requisits exigits per a cadascuna de les actuacions
protegibles objecte de finançament qualificat, sens perjudici
de les sancions que puguin correspondre conforme a la
normativa vigent, determinarà, en tot cas, la interrupció de
la subsidiació atorgada, així com el reintegrament de les
quantitats fetes efectives en concepte d’ajudes econòmiques
directes, incrementades amb els interessos legals des del
moment de la seva percepció.
Article 8
Primer accés a l’habitatge en propietat
S’estableixen ajuts específics per a aquelles persones que
accedeixen per primer cop a un habitatge en propietat. Es
poden acollir a aquests ajuts els adquirents, adjudicataris i
promotors individuals per a ús propi d’habitatges protegits,
amb uns ingressos ponderats que no superin 3,5 vegades el
salari mínim interprofessional, i que no hagin tingut amb anterioritat cap habitatge en propietat, sempre que l’habitatge
adquirit no superi els 70 m2 de superfície.
Article 9
Àrees geogràfiques
Als efectes d’aquest Decret s’estableix una àrea geogràfica
única per a tot el territori de Catalunya que es correspon
amb l’àrea geogràfica 1a.
Article 10
Preu màxim de venda dels habitatges
-1 Als efectes de determinar el preu màxim de venda dels
habitatges es consideraran les següents zones:
Zona A. Municipi de Barcelona.
Zona B. Municipis de l’àrea d’influència de Barcelona, que
es relacionen a l’annex d’aquest Decret.
Zona C ........................................................................... 1,00
Nombre de membres
f
1 membre ...................................................................... 1,14
2 membres ................................................................... 1,11
3 i 4 membres .............................................................. 1,05
5 o més membres ......................................................... 1,00
Coeficient ponderador V = m x f
Article 12
Sol·licitud dels ajuts
Els sol·licitants d’ajuts per a l’adquisició d’habitatges de
protecció oficial o de preu taxat presentaran les sol·licituds
acompanyades de la següent documentació:
a) Document nacional d’identitat i el número d’identificació
fiscal
b) Contracte d’opció de compra, compravenda o adjudicació, i còpia
c) Declaració o declaracions sobre l’Impost de la Renda de
les Persones Físiques que corresponguin a la unitat familiar,
o al subjecte passiu no integrat en aquesta, del període
impositiu que un cop vençut el termini de presentació sigui
immediatament anterior al moment en què se sol·licita el
reconeixement al dret al finançament qualificat. En cas que
no estigui obligat a fer la declaració sobre l’Impost de la
Renda de les Persones Físiques, el sol·licitant acreditarà els
seus ingressos presentant un certificat del centre o centres
de treball sobre la totalitat dels ingressos percebuts per
tots els conceptes, certificació de les altes i les baixes de
la Seguretat Social, i declaració responsable dels ingressos
percebuts. En el cas de treballadors autònoms, es presentarà
el certificat de les bases de cotització a la Seguretat Social, i
en el cas de pensionistes, el certificat de la pensió.
Als efectes d’acreditar el que s’estableix a l’article 7.1.e), si
els ingressos que figuren en la declaració sobre l’Impost de
la Renda de les Persones Físiques són inferiors als que allà es
fixen, i el sol·licitant pot justificar que els que correspondrien
al període impositiu següent són superiors, ho farà de la
manera indicada en el paràgraf anterior.
d) Si es tracta del primer accés a l’habitatge en propietat
i el sol·licitant és titular d’un dipòsit en compte-habitatge,
certificació de l’entitat on estigui constituït en el qual s’indiqui
el titular o titulars, la data de constitució i el saldo existent
en la data de la sol·licitud.
e) Si se sol·licita l’ajut per a l’adquisició d’un habitatge
usat, plànol acotat amb indicació de la superfície útil total o
còpia de la qualificació definitiva si es tracta d’un habitatge
de protecció oficial.
f) Per a l’obtenció de les subvencions, per a l’adquisició
d’habitatges protegits, s’haurà de presentar prèviament
l’escriptura de compravenda i la justificació d’haver obtingut
el préstec qualificat.
CAPÍTOL 2
PROMOCIÓ
I ADQUISICIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM
GENERAL I DE PREU TAXAT
Article 13
Subsidiació de préstecs i subvencions
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a
través dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge,
reconeixeran, en les condicions establertes en el Reial decret
2190/1995, i amb càrrec als pressupostos del Ministeri
d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, als adquirents,
adjudicataris i promotors per a ús propi d’habitatges de protecció oficial en règim general, i als adquirents i adjudicataris
d’habitatges de preu taxat, que hagin obtingut el préstec
qualificat, els següents ajuts:
28
a) El dret a la subsidiació del préstec qualificat. El tipus
d’interès subsidiat serà del 7,5%. En el cas de primer accés
a un habitatge en propietat el tipus d’interès subsidiat
serà del 6,5%.
b) Subvencions pel primer accés a la propietat. Quan s’acullin
a aquest sistema atorgaran una subvenció per una quantia
equivalent al 5% del preu de venda que figuri en el contracte
de compravenda o adjudicació, o del valor de l’edificació més
el valor del sòl en el cas de promotor per a ús propi.
Si el sol·licitant acredita en el moment de la sol·licitud de
la subvenció haver constituït, almenys durant dos anys, un
dipòsit en compte-habitatge en una entitat que concedeixi
préstecs qualificats, per una quantia mínima del 10% de
l’esmentat preu, a més de la subvenció anterior, se satisfarà a l’entitat de crèdit concedent del préstec qualificat la
totalitat dels interessos meritats durant el primer any del
període d’amortització.
Article 14
Subvencions específiques
-1 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques,
amb càrrec als seus pressupostos, podrà atorgar, a través
dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge, subvencions als adquirents, adjudicataris o promotors per a ús
propi d’habitatges de protecció oficial en règim general, i
als adquirents o adjudicataris d’habitatges de preu taxat que
hagin obtingut l’esmentat préstec qualificat, i que es trobin
en algun dels següents supòsits:
a) Sol·licitants menors de 30 anys.
b) Nucli familiar monoparental format per la mare o el pare
amb la condició jurídica de separat, divorciat, solter o vidu,
convivint en un mateix habitatge amb un o més fills.
c) Les persones que, en aplicació del que estableix la
disposició transitòria segona de la Llei 29/1994, de 24 de
novembre, d’arrendaments urbans, es vegin privades del
dret a la subrogació mortis causa que els reconeixia el text
refós de la Llei d’arrendaments urbans, aprovat pel Decret
4104/1964, de 24 de desembre.
Article 15
Subvencions per a joves
-1 El Departament de la Presidència, a través de la Secretaria
General de Joventut, podrà atorgar, en funció de les seves disponibilitats pressupostàries, subvencions complementàries
a les establertes en el article 13.b) excepte en el cas en què
també s’obtingui l’ajut per tenir constituït un dipòsit en compte-habitatge, i en l’article 14.1.a), als beneficiaris menors de
30 anys, que hagin obtingut el préstec qualificat.
-2 La quantia de la subvenció serà equivalent a un 5% del
preu de venda o adjudicació, o del cost de l’edificació més el
valor del sòl en el cas de promotors per a ús propi.
Article 16
Limitació a la facultat de disposar
Els habitatges per als quals s’hagin rebut els ajuts previstos
en els articles anteriors no podran ser objecte de transmissió
intervius per cap títol durant un termini de cinc anys a partir
de la data de formalització del préstec qualificat, si no s’ha
cancel·lat l’esmentat préstec i sol·licitat l’autorització de
venda, i reintegrat els ajuts obtinguts, més els interessos
legals des del moment de la seva percepció. Aquestes
limitacions es faran constar expressament en l’escriptura
de compravenda i en la pòlissa de préstec.
CAPÍTOL 3
PROMOCIÓ D’HABITATGES EN RÈGIM DE LLOGUER
Secció 1
Habitatges de protecció oficial de règim general
Article 17
Subsidiació de préstecs i subvencions
-1 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques,
a través dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge,
reconeixerà, en les condicions establertes en el Reial decret
2190/1995, i amb càrrec als pressupostos del MOPTMA,
als promotors d’habitatges de protecció oficial amb règim
general destinats a lloguer, que hagin obtingut el préstec
qualificat, els següents ajuts:
a) El dret a la subsidiació del préstec qualificat.
El tipus d’interès subsidiat serà del 7%, tant durant el període
de carència com al llarg del període d’amortització.
b) Una subvenció equivalent al 10% del preu màxim de venda
que correspondria a aquests habitatges en el moment de la
seva qualificació definitiva.
Si la superfície dels habitatges no supera els 70 m2 útils
l’import de la subvenció serà del 15%.
-2 El pagament de la subvenció es farà un cop obtinguda la
qualificació definitiva i en funció dels habitatges arrendats.
L’import de la subvenció s’aplicarà al reemborsament del
préstec qualificat.
Secció 2
Promoció d’habitatges en règim de lloguer per a joves
Article 18
Promoció d’habitatges en règim de lloguer per a joves
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a
través dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge,
concedirà, prèvia qualificació com habitatges protegits,
d’acord amb el que estableix l’article 1.4 del Reial decret
2190/1995, els ajuts previstos en l’article anterior, als
promotors d’habitatges destinats a lloguer per a joves, que
reuneixin les característiques dels articles següents.
Per poder acollir-se a aquests ajuts, l’ús majoritari de
l’edifici haurà de ser residencial i constar com a mínim de
30 habitatges d’aquesta categoria.
d) Famílies nombroses.
Article 19
e) Família amb algun fill afectat per alguna disminució
psíquica o física.
Característiques dels habitatges
-2 Aquestes subvencions són incompatibles entre si i
també amb les establertes a l’article 13.b) pel primer accés
a la propietat.
-3 La quantia de la subvenció serà equivalent al 5% del preu
de venda o adjudicació, o del cost de l’edificació més el valor
del sòl en el cas de promotors per a ús propi.
-4 Els sol·licitants d’aquest ajut hauran de justificar que es
troba en algun dels supòsits anteriors.
-1 La superfície útil dels habitatges no podrà superar els
50 metres quadrats.
-2 Els habitatges hauran de ser practicables i cada promoció
o edifici haurà de contenir la reserva per a minusvàlids fixada
a les disposicions aplicables.
-3 La configuració dels habitatges haurà de permetre que
puguin ser destinats a dues persones com a mínim.
Article 20
Característiques de l’edifici
La superfície màxima que es podrà destinar a serveis
comunitaris, computable als efectes d’obtenir els ajuts
previstos, serà equivalent al 15% de la superfície útil total
destinada a habitatge.
Article 21
Destinació dels habitatges
-1 L’obtenció dels ajuts per a la promoció d’habitatges regulats en aquesta secció implicarà la seva vinculació al règim
de lloguer durant un període almenys de 10 anys.
-2 Aquests habitatges únicament podran ser cedits en règim
d’arrendament a joves amb edats compreses entre 18 i 30
anys, que no siguin propietaris de cap altre habitatge en el
mateix municipi, i que els seus ingressos ponderats o els de
la unitat familiar a la que pertanyen no superin 3,5 vegades
el salari mínim interprofessional.
-3 Els arrendataris hauran de destinar els habitatges a
domicili habitual i permanent, i està prohibit el subarrendament total o parcial i la cessió per qualsevol títol per part
de l’arrendatari.
-4 Els destinataris dels habitatges hauran d’acreditar els
seus ingressos o els de la unitat familiar a la qual pertanyen,
mitjançant la presentació de la declaració de l’impost sobre
la renda de les persones físiques corresponent a l’últim
exercici. En cas que no estiguin obligats a fer la declaració
d’aquest impost, aportaran certificació d’altes i havers de la
Seguretat Social, i, si s’escau, altres documents acreditatius
dels ingressos.
Article 22
Habitatges destinats a universitaris
-1 Els límits d’ingressos a què es refereix el punt 2 de l’article
anterior no es tindran en compte quan es tracti d’estudiants
universitaris i els habitatges hagin estat promoguts per
la universitat o entitats o empreses vinculades a ella per
destinar-los a allotjament d’estudiants.
CAPÍTOL 4
PROMOCIÓ
I ADQUISICIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM
ESPECIAL
Article 26
Ajuts per a la redacció de projectes i direcció d’obres
El Departament de Política Territorial a través de la Direcció
General d’Arquitectura i Habitatge podrà subvencionar,
amb càrrec als seus pressupostos, els honoraris derivats
de la redacció de projectes i direcció d’obres per a la
construcció d’habitatges de protecció oficial en règim
especial, promoguts per promotors públics i promotors
sense ànim de lucre.
Article 27
Quantia de la subvenció
Quan la promoció comprengui fins a 40 habitatges, la
subvenció dels honoraris dels professionals serà d’un 4%
del preu màxim de venda dels habitatges.
Quan la promoció tingui de 41 fins a 100 habitatges, la
subvenció dels honoraris serà del 3,60%.
Quan la promoció estigui integrada per més de 100 habitatges, la subvenció d’honoraris serà del 3,20%.
Article 28
Sol·licitud dels ajuts
La sol·licitud de la subvenció es presentarà juntament amb
la sol·licitud de qualificació provisional d’habitatges de protecció oficial, adjuntant la minuta de l’import dels honoraris
de la redacció del projecte i de la direcció de les obres, i
declaració expressa de no tenir contret cap deute per cap
concepte amb la Generalitat de Catalunya.
-2 Així mateix, en el supòsit anterior, el contracte que estableixi la universitat o les empreses o entitats vinculades a
ella tindrà caràcter anual, si bé serà prorrogable d’acord amb
el que estableix l’article 23.2, d’aquest Decret.
Article 29
Article 23
Condicions dels arrendaments
a) Un 50% a l’inici de les obres d’edificació, amb la presentació prèvia de la corresponent certificació acreditativa signada
per l’arquitecte director de l’obra.
Els arrendaments dels habitatges regulats en aquest capítol
s’ajustaran a les següents condicions:
b) La resta de la subvenció es farà efectiva en el moment de
la sol·licitud de la qualificació definitiva.
-1.a) La renda anual inicial serà com a màxim equivalent
al 7,5 per 100 del preu de venda que correspondria a un
habitatge de protecció oficial en règim general qualificat
provisionalment en la data del contracte de lloguer.
-2 La no realització de les obres d’edificació obligarà a la
devolució de la part de la subvenció percebuda incrementada
amb els interessos legals corresponents.
b) La renda inicial podrà ser actualitzada anualment d’acord
amb l’evolució de l’índex general de preus al consum.
c) L’arrendador podrà percebre, a més de la renda inicial
o revisada, el cost real dels serveis dels quals gaudeixi el
llogater i que siguin satisfets pel propietari així com les altres
operacions autoritzades per la legislació vigent.
d) El propietari haurà de lliurar als arrendataris els habitatges
en condicions adequades d’ús i conservació.
e) En garantia del bon manteniment i de l’ús adequat de
l’habitatge, s’haurà de dipositar, per part de l’arrendatari, una
fiança per un import d’una mensualitat, d’acord amb el que
disposa la legislació aplicable en matèria de fiances.
-2 La durada màxima del contracte de lloguer, dels habitatges regulats a la secció 2a haurà de ser de cinc anys,
improrrogables per al mateix arrendatari, llevat del supòsit
d’estudiants universitaris, que podran perllongar el contracte
durant el període que durin els seus estudis universitaris i
d’acord amb els barems que, a aquest efecte, estableixin les
mateixes universitats.
Article 24
Obligacions dels propietaris
Les reparacions necessàries i les operacions de manteniment
a fi de conservar els habitatges en condicions d’ús adequat
seran a càrrec de l’arrendador, propietari de l’edifici o de
l’empresa gestora administradora, de conformitat amb el que
estableix la legislació d’arrendaments urbans.
Article 25
Documentació
El promotor haurà de disposar de la documentació necessària
perquè l’Administració pugui comprovar que els llogaters
compleixin els requisits establerts en el present Decret.
Pagament de la subvenció
-1 El pagament de la subvenció s’efectuarà:
Article 30
Subsidiació de préstecs i subvencions a promotors,
adquirents i adjudicataris
-1 Subsidiació de préstecs.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a
través dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge,
reconeixerà el dret a la subsidiació dels préstecs qualificats
concedits a promotors, adquirents i adjudicataris en actuacions en règim especial de protecció oficial, en les condicions
establertes en el Reial decret 2190/1995.
Els tipus d’interès subsidiat seran del 5 per 100, en cas
d’habitatges qualificats provisionalment per a venda o ús
propi, i del 4 per 100, en cas d’arrendament.
-2 Subvencions.
Així mateix atorgaran, amb càrrec als pressupostos del
Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, les
següents subvencions:
a) Adquirents, adjudicataris i promotors individuals per a ús
propi, sempre que hagin obtingut el préstec qualificat, el 10
per 100 del preu de venda que figuri en el contracte de compravenda o d’adjudicació, o del valor de l’edificació conforme
a l’escriptura de declaració d’obra nova més el valor del sòl,
en promocions d’habitatges per a ús propi. La quantia de la
subvenció podrà ser pagada al promotor dels habitatges si
la descompta del preu de venda. Si el sol·licitant accedeix
per primer cop a la propietat d’un habitatge i en el moment
de la sol·licitud de la subvenció acredita haver constituït,
al menys durant dos anys, un dipòsit en compte-habitatge
en una entitat que concedeixi préstecs qualificats, per una
quantia mínima del 5 per 100 de l’esmentat preu, a més de la
subvenció anterior, se satisfarà a l’entitat de crèdit concedent
del préstec qualificat la totalitat dels interessos meritats
durant el primer any del període d’amortització.
b) Promotors o titulars d’habitatges per arrendament, el
15% del preu màxim al qual s’haguessin pogut vendre en el
moment de la qualificació definitiva. Si els habitatges destinats a lloguer no superen els 70 m2 útils, la dita subvenció
s’elevarà al 25%.
29
CAPÍTOL 5
ACTUACIONS EN ÀREES
EDIFICIS D’HABITATGES
Article 34
DE REHABILITACIÓ I REHABILITACIÓ D’HABITATGES I
Article 31
Actuacions protegibles
-1 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques
podrà concedir, a través dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge, subvencions a fons perdut als propietaris i
usuaris d’habitatges o edificis l’ús principal dels quals sigui el
d’habitatge, per a la seva rehabilitació total o parcial, sempre
que siguin destinats a residència habitual i permanent i es
trobin, a més a més, en alguna d’aquestes situacions:
a) Els edificis o les promocions de més de 300 habitatges
de protecció oficial i que, a més, tinguin una antiguitat de
més de 20 anys.
b) Els edificis d’habitatges situats en zones delimitades
com a àrees de rehabilitació integrada, amb una antiguitat
de més de 20 anys.
c) Els edificis d’habitatges compresos en les àrees de
rehabilitació que es determinin per Ordre del conseller de
Política Territorial i Obres Públiques com a conseqüència
d’un programa específic de rehabilitació.
d) Les edificacions declarades monuments d’interès
nacional, provincial o local segons la Llei de patrimoni
històrico-artístic.
e) Les edificacions de més de 20 anys d’antiguitat situades
als municipis de menys de 2.000 habitants l’activitat principal
dels quals sigui l’agrícola o la ramadera.
30
f) Les edificacions de més de 20 anys dels nuclis rurals de
les comarques i zones de muntanya a què fa referència la
Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya.
-2 Només podran acollir-se als beneficis del present
Decret les actuacions que tinguin un pressupost superior
a 500.000 ptes.
Article 32
Quantia de les subvencions
-1 La quantia de la subvenció serà la següent:
a) Quan les obres es realitzin en elements comuns de l’edifici
o elements comuns i privatius i tinguin per objecte qualsevol
d’aquestes finalitats:
Consolidació de l’estructura.
Estanqueïtat a la pluja i la humitat.
Reparació, renovació i dotació d’instal·lacions generals
d’aigua, gas i electricitat.
Instal·lació, millora i renovació de la xarxa de sanejament.
Aïllament tèrmic o acústic.
Adequació als nivells d’habitabilitat.
Supressió de les barreres arquitectòniques.
La quantia de la subvenció, fins a un límit màxim de 750.000
ptes. per habitatge, serà del 30% del pressupost de les
obres quan el sol·licitant tingui uns ingressos familiars
ponderats igual o inferiors a 3,5 vegades el salari mínim
interprofessional.
Quan el sol·licitant tingui uns ingressos familiars ponderats
superiors a 3,5 vegades el salari mínim interprofessional, o
sigui una persona jurídica, la quantia de la subvenció per
habitatge serà del 10 per 100 del pressupost de les obres.
b) Quan les obres es facin en elements privatius de l’habitatge, sempre que l’edifici reuneixi les condicions d’adequació
estructural i tinguin per finalitat l’adequació d’habitabilitat,
o que es tracti d’obres de millora que permetin aconseguir
un estalvi energètic o l’adaptació de les instal·lacions a
la normativa vigent, i el sol·licitant tingui uns ingressos
familiars ponderats iguals o inferiors a 3,5 vegades el
salari mínim interprofessional, la quantia de la subvenció
serà el 20% del pressupost de les obres fins a un màxim
de 500.000 ptes. per habitatge. No se subvencionaran les
obres dels acabats privatius de l’habitatge si prèviament no
s’acredita el mal estat.
Article 33
Àrees de rehabilitació
Les àrees que es delimitin per ordre del conseller, d’acord
amb l’article 1.c) tindran la consideració d’àrees de rehabilitació als efectes del que disposa l’article 32 del Reial decret
2190/1995, de 28 de desembre.
Pagament de la subvenció
El pagament de la subvenció es farà un cop realitzades
les obres i emesa la certificació final d’obres subscrita pel
facultatiu o personal que l’hagi executat i amb el vistiplau
del sol·licitant. Els serveis territorials corresponents de la
Direcció General d’Arquitectura i Habitatge comprovaran
que l’obra hagi estat executada i sense aquest requisit no
es lliuraran els fons a favor dels sol·licitants.
Article 35
Límits a la disponibilitat d’habitatges
-1 Els habitatges pels quals s’hagi rebut subvenció no podran ser objecte de cessió per cap títol intervius, durant el
termini de cinc anys a partir de la concessió de la subvenció
esmentada, sense reintegrar a la Generalitat de Catalunya la
totalitat de l’import rebut, incrementat amb l’interès bàsic
del Banc d’Espanya.
-2 Per garantir el compliment de la finalitat de la subvenció,
l’Administració podrà exigir al beneficiari l’anotació preventiva al Registre de la propietat de la resolució per la qual es
concedeix aquesta en els termes previstos a l’article 26.2
de la Llei hipotecària.
-3 El que disposa l’apartat 1 d’aquest article no s’aplicarà als
habitatges o edificis l’ús principal dels quals sigui l’habitatge
que es rehabiliti per ser cedits en venda o lloguer, situats
en àrees de rehabilitació integrada i en àrees de protecció
delimitades per una ordre del titular del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques.
Article 36
Altres ajuts per a la rehabilitació d’habitatges
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a
través dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge,
reconeixeran, en les condicions establertes en el Reial
decret 2190/1995, de 28 de desembre, els ajuts per a la
rehabilitació d’habitatges.
Article 37
Sol·licitud dels ajuts
Els sol·licitants del ajuts per la rehabilitació d’habitatges
presentaran la sol·licitud acompanyada de la següent
documentació:
a) Document nacional d’identitat i el número d’identificació
fiscal.
b) Declaració o declaracions sobre l’Impost de la Renda de
las Persones Físiques que corresponguin a la unitat familiar,
o al subjecte passiu no integrat en aquesta, del període
impositiu que un cop vençut el termini de presentació sigui
immediatament anterior al moment en què se sol·licitin els
ajuts. En cas de no estar obligat a fer la declaració sobre
l’Impost de la Renda de les Persones Físiques, el sol·licitant
acreditarà els seus ingressos presentant un certificat del
centre o centres de treball sobre la totalitat dels ingressos
percebuts per tots el conceptes, certificació de les altes i les
baixes de la Seguretat Social i declaració responsable dels
ingressos percebuts. En el cas de treballadors autònoms,
es presentarà el certificat de les bases de cotització a la
Seguretat Social, i en el cas de pensionistes, el certificat
de la pensió.
c) Títol justificatiu de la propietat, o contracte d’arrendament
d) Projecte tècnic o, si s’escau:
Memòria amb la descripció de les obres a realitzar.
Quadre de la superfície útil.
Pressupost de les obres desglossat per partides, amb estat
d’amidaments i preus unitaris. Croquis acotat dels habitatges
on consti l’estat actual i final.
e) Fotografies de l’immoble i dels elements interiors a
rehabilitar.
f) Llicència municipal d’obres o justificant d’haver-la
sol·licitat.
g) En el seu cas, acord entre propietaris i llogaters, o de la
Comunitat de propietaris, per a la realització de les obres.
Article 38
Compatibilitat dels ajuts
Les subvencions previstes en l’article 31 seran incompatibles
amb les regulades en el Reial decret 2190/1995, de 28 de
desembre, i s’aplicarà, en el seu cas, la més favorable per
al sol·licitant.
Article 39
Disposicions finals
Actuacions promogudes per ajuntaments
-1 Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, si bé els
seus efectes s’aplicaran des de l’1 de gener de 1996.
Per acord del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, previ informe del director general d’Arquitectura i
Habitatge, es podrà concedir una subvenció
per un import equivalent al 30% del pressupost de les obres,
amb els límits establerts a l’article 32, als ajuntaments que
duguin a terme actuacions d’interès arquitectònic sobre
edificis o conjunts d’edificis destinats principalment a
habitatge, situats en nuclis històrics de la població. En tot
cas l’Ajuntament haurà de justificar la resta del finançament
de l’actuació.
Disposicions addicionals
-1 Les subvencions previstes en aquest Decret s’atorgaran en funció dels límits que imposin les disponibilitats
pressupostàries.
-2 Atesa la seva incidència pressupostària, en cap cas es
podran entendre atorgats per silenci administratiu els ajuts
que estableix aquest Decret.
-3 Per Ordre del conseller de Política Territorial i Obres
Públiques, es podran modificar els municipis inclosos en les
zones establertes a efectes de determinar el preu màxim de
venda dels habitatges.
Disposicions transitòries
-1 Les sol·licituds presentades a l’empara del Decret
150/1988, de 24 de maig, i no resoltes a l’entrada en vigor del
present Decret, es resoldran d’acord amb aquell.
-2 Els adquirents, adjudicataris i promotors per a ús propi
d’habitatges de protecció oficial en règim general, i els
adquirents i adjudicataris d’habitatges a preu taxat que
hagin obtingut finançament qualificat a l’empara del Reial
decret 1932/1991, de 20 de novembre, podran sol·licitar la
subvenció regulada en el Decret 54/1992, de 10 de febrer,
fins al dia 31 de desembre de 1996.
-3 Les sol·licituds presentades a l’empara del Decret
116/1994, de 19 d’abril, fins a 31 de desembre de 1995, es
resoldran d’acord amb l’esmentat Decret.
-4 Les sol·licituds d’ajut presentades a l’empara del Decret
318/1994, de 4 de novembre, que no hagin estat resoltes a
l’entrada en vigor del present Decret es resoldran d’acord
amb l’esmentat Decret.
-5 Als efectes del termini per sol·licitar el préstec qualificat,
es consideraran prorrogades fins al 31 de maig de 1996
les resolucions de les sol·licituds d’ajuts per a adquisició
d’habitatges a preu taxat emeses fins al 31 de desembre
de 1995.
Disposició derogatòria
A l’entrada en vigor d’aquest Decret quedaran derogats
els decrets 150/1988, de 24 de maig, sobre ajuts per a la
rehabilitació d’habitatges; 54/1992, de 10 de febrer, pel
qual s’estableixen les compatibilitats i els límits dels ajuts
directes existents a càrrec de la Generalitat de Catalunya
en matèria d’habitatge amb el Reial decret 1932/1991, de
20 de desembre; 289/1992, de 14 de desembre, pel qual es
regula el procediment de sol·licituds d’ajuts per a l’adquisició d’habitatges d’acord amb el Decret 54/1992, de 10 de
febrer; 116/1994, de 19 d’abril, per al foment de la promoció
d’habitatges per a joves en règim de lloguer; 318/1994, de 4
de novembre, pel qual s’estableixen ajuts per a la redacció
dels projectes i direcció de les obres per a la construcció
d’habitatges de protecció oficial en règim especial, es
modifica l’article 6 del Decret 150/1988, i s’estableixen
determinats requisits per accedir als ajuts per a l’adquisició
d’habitatges de protecció oficial i preu taxat; i la disposició
final segona del Decret 205/1993, de 13 de juliol, referent al
règim d’ajuts per a la rehabilitació d’habitatges afectats per
patologies estructurals, sens perjudici del que es disposa en
les disposicions transitòries.
Així mateix quedaran derogades aquelles disposicions d’igual
o inferior rang que s’oposin al que disposa aquest Decret.
-2 Es faculta el conseller de Política Territorial i Obres Públiques per a la signatura del conveni tipus entre la Generalitat
de Catalunya i el Ministeri d’Obres Públiques, Transports i
Medi Ambient, sobre actuacions d’habitatges i sòl.
Barcelona, 23 de gener de 1996
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Artur Mas i Gavarró
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Annex
Municipis inclosos a la zona B
Alella, Argentona, Badalona, Barberà del Vallès, Cabrera de
Mar, Cabrils, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà
de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Granollers,
l’Hospitalet de Llobregat, la Llagosta, Lliçà d’Amunt, Lliça de
Vall, Martorell, Martorelles, Martorelles de Dalt, el Masnou,
Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac,
Montgat, Montmeló, Montornès del Vallès, Orrius, Pallejà, el
Papiol, Parets del Vallès, Polinyà, Premià de Dalt, Premià de
Mar, el Prat de Llobregat, Ripollet, la Roca del Vallès, Rubí,
Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant
Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del
Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fost de Campcentelles,
Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Quirze del Vallès,
Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa
Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa,
Teià, Tiana, Ullastrell, Vallromanes, Viladecans, Vilanova del
Vallès, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar.
Municipis inclosos a la zona C
Abrera, Aiguafreda, Albatàrrec, Alcanar, Alcoletge, Alpicat,
Altafulla, l’Ametlla del Vallès, Amposta, l’Arboç, Arenys de
Mar, Arenys de Munt, Balaguer, Banyoles, Begues, Berga,
Bescanó, Bigues i Riells, la Bisbal d’Empordà, Blanes, les Borges Blanques, Calafell, Caldes d’Estrac, Caldes de Montbui,
Calella, Cambrils, Campins, Canet de Mar, Canovelles,
Cànoves i Samalús, Cardedeu, Castell-Platja d’Aro, Castellar
del Vallès, Castellcir, Castellterçol, Castellví de Rosanes,
Castellbisbal, Celrà, Cervera, Cervelló, Collbató, Corbera
de Llobregat, Cubelles, Cunit, Deltebre, Dosrius, l’Escala,
Esparreguera, Falset, Figueres, Fogars de Montclús, Fornells
de la Selva, les Franqueses del Vallès, Gallifa, Gandesa, la
Garriga, Girona, Granera, Gualba, Igualada, Lleida, Llinars
del Vallès, Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa,
Matadepera, Mollerussa, Mont-roig del Camp, Montblanc,
Montmany-Figaró, Montseny, Móra d’Ebre, Móra la Nova,
Olesa de Montserrat, Olot, Palafolls, Palafrugell, Palamós,
Palau de Plegamans, els Pallaresos, Pineda de Mar, la Pobla
de Montornès, el Pont de Suert, Puigcerdà, Quart, Rellinars,
Reus, Ripoll, Roquetes, Roses, Salou, Salt, Sant Andreu de
Llavaneres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Carles de la Ràpita,
Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Esteve Sesrovires,
Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant
Feliu de Guíxols, Sant Iscle de Vallalta, Sant Llorenç Savall,
Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Vilamajor, Sant Pol de Mar,
Sant Quirze de Safaja, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Vicenç de
Montalt, Santa Coloma de Farners, Santa Eulàlia de Ronçana,
Santa Maria de Palautordera, Santa Susanna, Sarrià de Ter,
la Sénia, Sentmenat, la Seu d’Urgell, Sitges, Solsona, Sort,
Tagamanent, Tarragona, Tordera, Torrelles de Llobregat,
Torelló, Torredembarra, Torroella de Montgrí, Tortosa, Tremp,
Tàrrega, Ulldecona, Vacarisses, Vallgorguina, Vallirana, Valls,
el Vendrell, Vic, Vielha e Mijaran, Vila-seca i Salou, Vilablareix,
Viladecavalls, Vilafant, Vilafranca del Penedès, Vilalba
Sasserra, Vilanova i la Geltrú.
31
TAULA RESUM DELS AJUTS PER A LA
PROMOCIÓ I COMPRA D’HABITATGES
Requisits
Règim general
Ingressos màxims (1)
3,5 SMI (2)
Superfícies màximes
1r accés (3)
Preus màxims (4)
venda
general
lloguer
70m²
90m²
Preu taxat
3,5 SMI (2)
70m²
90m²
A: P màxim x 1,46
A: P màxim x 1,85
B: P màxim x 1,25
B: P màxim x 1,7
C: P màxim x 1,2
C: P màxim x 1,5
D: P màxim x 1,1
D: P màxim x 1,4
7,5% PV anual
-
Característiques
Subvencions
Promotor
ús propi
-
-
lloguer
10% PV
-
lloguer(<70m²)
15% PV
Comprador 1r accés (3)
general
32
Promotor
-
-
10% PV
10% PV
c.específics (5)
5% PV
5% PV
80% PV
80% PV
ús propi
15+3
-
venda
15+3
-
lloguer
10+3
-
15
15
3% anual
3% anual
7,5%
-
9%
-
Comprador
Quotes d’amortització creixents
Subsidiació
Promotor
5% PV+E
joves
Prèstecs Import màxim
Termini
d’amortització
5% PV+E
ús propi
venda
lloguer
Comprador 1r accés (3)
general
7% (6)
-
6,5%
6,5%
7,5%
7,5%
P màxim=93.410 PTA/m² x superfície de l’habitatge
Notes al quadre:
(1) En el cas de compra i de promoció per a ús propi, els ingressos familiars ponderats no hauran de ser
inferiors a 1/10 part del preu de venda. (2) Entre 3,5 i 5,5 SMI es podran adquirir habitatges protegits amb
un tipus d’interès de conveni, no subsidiat. (3) Quan s’adquireix el primer habitatge en propietat i aquest és
de menys de 70 m². (4) El preu de referència de Catalunya serà el mòdul ponderat de l’àrea i variarà segons
quatre zones: A (ciutat de Barcelona), B (àrea d’influència de Barcelona), C (resta de municipis de la regió
I, capitals de província i les seves àrees d’influència, capitals de comarca i les seves àrees d’influència,
resta de municipis de més de 10.000 habitants i municipis turístics) i D (resta de municipis de Catalunya).
(5) Famílies monoparentals, afectades per la LAU, famílies nombroses i famílies amb un discapacitat en el
seu si. (6) La subsidiació s’estén als 3 anys del període de carència.
E: Ajuts especials per al comprador que té constituït un compte estalvi-habitatge.
INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA
Wellington 19. 08018 Barcelona. Tel. 93-309 34 04 - Fax 93-300 48 52