¡S`HA ACABAT L`EXPOSICIO!

AÑQJ
MIÉRCOLES 1 6 JULIO 1 9 3 0
N.«
99
EL DIA DE IGUALADA
Rç4occSi$n t Administración
Rambla San fcidro, 4 1 . — Teléfono 3 2
DIARIO
PRBCIOSt
POLÍTICO
Igualada, 2'50 pfas. al mes
Resto de España, 3 pesetas
Número suelto 10 cts. Atrasado 20 cts.
Se admiten esquetas hasta las dnco dc la tarde
ULTIMA HORA
De Barcelona
POR
TELÉFONO.
—
DE
NUESTRO
RKDACTOR «SPECIAL
DONATIVO DKIv P R I N C I P E
DE ASTURIAS
El Príncipe de Asturias al despedirse del Alcalde le hizo entrega
de 2.500 pesetas para que fueran repartidas a los pobres de la ciudad.
A U T O R I Z A N D O EA CONFERENCIA D E DON MIGUÉE
MAURA.
El Gobernador ha manifestado a
los periodistas, había autorizado, la
pronuncaición de un discurso, que
don Miguel Maura, había de leer,
en un banquete que ha de celebrarse en honor del escritor don Gonzalo de Reparaz, imponiendo la condición de que en el mismo no debía
hablarse absolutamente de política.
E E GOBERNADOR E N
MADRID
Mañana por la tarde saldrá en
automóvil para Madrid el general
Despujol, encargándose durante su
ausencia del mando de la provincia,
el Presidente interino de la Audiencia, por hallarse también ausente
el Secretario del Gobierno Civil.
EE A E C A E D E A E
EXTRANJERO
Mañana saldrá para el extranjero
el Conde de Güell, habiéndose hoy
despedido de las autoridades.
EA DISOEUCION D E EOS
MOZOS D E ESCUADRA
Esta mañana ha estado en Gobierno Civil conferenciando con el
general Despujol, el Comandante
de los Mozos de Escuadra señor
Oller. Se supone han hablado del
acuerdo tomado por la Diputación
de disolver aquel Cuerpo.
ESTUDIANTES
CHECOESLOVACOS
Han llegado eset mediodía 22 estudiantes checoeslovacos, quienes
realizan im viaje de estudio por España.
QUEJA D E U N RECLUSO
A instancias del recluso de la Cárcel Modelo, Pablo Fabré instruye
contra el personal de la misma, a
quienes de malos tratos y de haber
tenido que pasar varios días en la
enfermería a consecuencia de unas
lesiones que le fueron causadas en
la cabeza.
DESGRACIA
Anoche en la calle Ñapóles, el joven de 23 afios Juan Miñana, se subió una azotea para contemplar la
fiesta marítima que se celebraba en
el Puerto, teniendo la desgracia de
caerse a la calle, matándose instantáneamente.
¡S'HA ACABAT L'EXPOSICIO!
¡Ja és acabada l'Exposició! Ahir, dimarts, dia 15
de juliol, després de més d'un any d'ésser oberta als
barcelonins, fou clausurada l'Exposició Nacional de
Barcelona, acudint-hi tot el poble en massa a despedirse d'aquella meravella de la llum i de l'aigua, i
donar l'adeu per última vegada a aquella obra gegantina, fruit de l'esforç sublim d'una ciutat.
L'acord, tant oportunament adoptat pel comte de
Güell, de permetre l'entrada gratuita al recinte de
l'Exposició fins a les dotze del migdia d'ahir, trobà
acollida entre tots els barcelonins, que uniformats, com
una sola persona, acudiren a la Plaça d'Espanya, invadint els jardins i les avingudes de l'Exposició.
Cap atractiu ni cap festa es celebrava, però és
igual. Dilluns no era dia de festes. Era tot un poble
que unit pels mateixos sentiments d'amor, a una obra
durant tants i tants anys acaronada, es volia despedir
amorosament d'ella, contemplant per última vegada,
admirant darrerament les fantasies de la llum i de
l'aigua. Era tot Barcelona, que amb certa tristesa invadí l'avinguda de la Reina Maria Cristina, lamentant
es clausurés ja aquella meravella. Durant catorze mesos, gairebé dia per dia, havien estat les portes obertes, i ara tant mateix semblava que era ahir aquell dia,
de maig en que, al donar-se al vol 60.000 coloms, la
veu serena de S. M. Don Alfons XIII pronunciava les
breus paraules d'inauguració del Certamen. Fa més
d'un any, i en l'ànim 'de tots semblava mentida quel
hagués existit aquest espai, i al moment d'acomiadarse, tothom desitjava no hagués transcorregut tan ràpidament aquest any, i tornéssim a ésser als últims
dies del maig del 29.
¡Com passa el temps a vegades!
I a l'estimar-la tots, al sentir-la ja cosa nostra, inconscientment, li havíem posat primer l'orgull, i després el carinyo, car l'Exposició era ja tant nostra,.
tant barcelonina com poden ésser-ho la Plaça de Catalunya 0 l'Bscollera del nostre port.
La conversa, tant corrent, tant a menut sentida de:
— ¿On anirem avui F
l decidit, ràpid seguia la resposta:
— A l'Exposició.
Ja és acabat tot això. Ja no ho sentirem més. l
tots notarem un buit al voltant nostre, la mateixa
manca que ha de sentir la mare al faltar-li el filleíi
del seu cor, puix, l'Exposició era també nostra filla,
l'hereva d'una terra treballadora, que durant anys i
anys l'havia vist créixer, fentse
gran, bonica, per
arribar al 19 de maig de l'any 1929, a engalanar-se
amb les més precioses gales, i les més riques joies,
que ens la feren l'octava meravella del món.
¡Ara l'Exposició ja és acabada!
Ja no podrem, al tornar d'un viatge i arribar als
voltants de Barcelona, sortir a la plataforma del vagó
per mirar al cel en cerca dels raigs lluminosos, que'ns
indiquin el Palau Nacional, i exclanmr, com si mai
l'haguéssim vista: ¡Mireu, mireu
l'Exposició!
¡ L'Exposició, la nostra Exposició, la primer Internacional, i després Nacional, de Barcelona!
¡Ja
és acabada!
L'Ajuntament
barceloní, conscient de lo que ja
representa per la ciutat i els seus habitants el Parc
de Montjuich, els records que tots tindrem d'aquesta
Expo.sició i de totes les festes en el seu recinte celebrades, no poguent ajornar de nou la clausura oficial
per moltes i altes raons, l'ha feta; mes sols ho serà
de la part d'Exposició, i no dels parcs, passeigs, jardins, als quals, mitjançant una petita i mòdica entrada, s'hi podrà entrar, i tant en el recinte dels jardins
com en el Poble Espanyol, tindran lloc festivals.
Un aplaudiment xardorós a l'Ajuntament
i al
Comitè per l'idea; una felicitació sincera a Barcelona per aquest acord.
ULTIMA HORA
De Madrid
POK
TKLÉPONO.
—
DE
NUBSTRO
REDACTOR ESPECIAL
LA H U E L G A DE LOS
FERROVIARIOS ANDALUCES
El Ministro de la Gobernación ha
manifestado a los periodistas, que
tenía las mejores impresiones acerca del conflicto de los ferroviarios
andaluces, teniendo que resolverse
hoy en definitiva, si se iba a la huelga o no.
NUEVO PRESIDENTE DEL
PATRONATO DE TURISMO
Con motivo de la toma de posesión del nuevo Presidente del Patronato Nacional de Turismo Conde la Cimera, fué invitado el Gobierno a tal acto asistiendo el Presidente y los Ministros de Fomento,
Justicia, Hacienda e Instrucción.
NUEVO DIRECTOR DE LA
BIBLIOTECA NACIONAL
El Rey ha firmado u n decreto,
nombrando director de la Biblioteca Nacional el señor Artigas, quien
hasta la fecha desempeñaba el cargo interinamente.
VISITA AL P R E S I D E N T E
H a visitado al general Berenguer
el Capitán aviador Ruíz de Alda,
quien como Presidente del Aéreo
Club, manifestó al oCnde de X a u e n
se concediera una copa, a los participantes a la vuelta aérea a Europa que se celebrará en breve.
Del extranjero
Nostres enquestes
En Josep Riu Navès, agent d'Assegurances i company de Premsa, a
les nostres insinuacions i preguntes ens ha contestat, en substància,
el que segueix :
S'ha parlat alguna vegada de instaUar unes biblioteques ptibliques,
en la plaça Castells i en la plaça de
l'Angel.
Sóc un entusiasta de l'idea aquesta de instal·lar biblioteques per a infants.
Es altament esperançador l'espectacle del Passeig de Sant Joan de
Barcelona, al capdamunt del qual,
els veins, d'acord amb l'Ajuntament han muntat uns llocs per a
guardar-hi els llibres.
En ço que jo disenteixo és en el
punt.
Entenc que ni la plaça Castells ni
la plaça de l'Angel són sitís adequats per aital finalitat.
Al meu entendre, el lloc adequadíssim seria el Passeig Verdaguer,
en al par aquella que ara es vol
anular pel trànsit de vehicles.
Hi ha que tenir en compte que
allí hi ha una ombra magnífica i si
com es diu es tracta d'embellir-ho
en forma de parterres, les flors i
l'aigua convidarien a passar-hi belles estones.
En canvi ni a la plaça Castells,
ni a la plaça de l'Angel hi troba-
rien els infants cap encís, i sí molt
moviment, molt soroll, circumstàncies que en res afavoreixen l'afició
a la lectura.
Una cosa que voldria també que
fos arranjada i solucionada seria la
mendicitat pública. Es aquest fet
un senyal incontestable de que una
població no ha arribat àdhuc ni al
grau més essencial de cultura i civilitat.
Una ciutat que permeti la mendicitat i als seus pobres els deixi
abandonats per carrers i places és
que no té ànima, no té sensibilitat
per no dir dignitat.
Comporta que alguns dels seus
ciutadans no tinguin ni el menys
essencial per viure.
Demostra que no és ciutat, que
no segueix els batecs d'aquells qui
s'han acollit baix el seu escut.
¿ N o podria acabar-se de una vegada aquesta vergonya de veure pidolant, els nostres pobres, els dos
cèntims ?
Jo proposo que no es faci cap
festa de carrer sense que es destini
qualque quantitat per a la constitució d'un fons col·lectiu que podria
servir de punt d'apoi per actuar el
projectat Patronat de Beneficència.
Proposo també que siguin collocats uns buçons en tots els establiments públics per recollir les
quantitats d'aquells que hi vulguin
contribuir i que puguin recollir els
sucres d'aquells parroquians que tenen el costtim de no gastar-los tots,
tal com es practica a Vilafranca.
H a i g de fer constar també que
l'alegria que tindria més grossa seria aquell dia que veiés arribar aigua abundant, però, bona. Si els
obrers no tenim dret a certes superfiuitats de la vida, el tenim i ben
sagrat de posseir els primers elements de vida, com són el sol, l'aire i el aigua.
Proclamo que sóc partidari decidit de les aigües de Santa Càndia.
Finalment, així com Cató en el
Senat Romà acabava tots els seus
discursos amb aquella frace cèlebre
«Carthago delenda est». S'ha de
fer desaparèixer Cartago, jo dic
també que s'ha d'aterrar aquella paret que hi ha al capdavall del Passeig, que impideix allargar en línea recta aquella nostra G r a n Via,
constituint una burla pels igualadins.
J. R. B.
LLEGADA DEL PRINCIPE
DE ASTURIAS
París, 16. — A las nueve de esta
mañana, ha legado por la estación
de Orléans, el príncipe de Asturias,
a quien acompañaba desde Perpignan, el embajador de España señor
Quiñones ele León. H a sido recibido, por un representante del Presidente de la República, el señor
Briand, el alto personal de la embajada española, y numerosos elementos de la colonia.
El príncipe después de saludar a
los asistentes se dirigió a la Embajada donde se hospeda descansando
breves momentos, para dirigirse a
continuación a casa del señor Doumergue, en compañía de quien ha
comido.
El príncipe permanecerá en París hasta el sábado, en que continuará su excursión por Europa.
HBBBHaSHHHHSBBlîliSIHIlBliaïlBS
3
lal
S
itiiiiiiiiiiniiiiiiiMiiiiiii
Rambla de
S. Isidre, 6
IMlllllKlllItlIlllllllllllll
" Igualada
glllg Teléf. 1 5 7
iniiiitiiüimuiiiiMiiiiii
iiitiitiiiiimiiiiiiiiiiiiiii
El de immillorable serviment i |
el de més bona temperafura ^
asiiaisiiiBiiiiiiiBiEiii/aiBiiEiBitfiíia^^
mi
(i]|l@lllBl)ll[l[agilli(lBBl]l]{l@[l[il]l]ll!l[lBBBÍ]BBílBB@BBBBBBBB!BliiB
Acordaos de que lo peor que le puede ocurrir a un pueblo, no es sufrir una Dictadura, sinó merecerla.
(Y hay mucha clase de Dictaduras!
aainiaiDidBaprapppiDlalaPlurjariiaiDiairiinifJinPiLiininiDiniriiD ¡aaiiBiiüiiiiiHiBiii
O
•o
X
I
(O
c
ç>
(i
OQ
o
•o
(O
EL DIA DE IGUALADA
Página 2
CRÓNICA LOCAL
El mercat d'avui ha estat fluixet en
concurrència. P r e g u n t a n t la causa
a alguns dels que es dediquen a la
compra d'aviram, ous i conills, ens
h a n respós, que molt influeix a què
els mercats d'ara no siguin tant concorreguts com els d'abans, el que
els polletaires van a les cases mateixes de pagès, en els seus autos.
Els ous avui s'han pagat a tres
pessetes menys deu cèntims.
Per lo tant h a n a u g m e n t a t a m b
relació a la setmana passada. Els
conills i pollastres n o h a n canviat
en el preu, del que tenien la setmana passada.
* **
H a n estat designats cònsols per
a la festa del carrer N o u d e l'any
vinent, els senyors Francesc Andrés, Joan Compte, J a u m e Duran i
Lluís Adset.
* *•
Per l'Audiència Territorial de
Barcelona, ha estat destituit del càrrec de J u t g e Municipal d'aquesta
ciutat, E n Manuel Bausili Domínguez.
E n Sa conseqüència ha entrat ha
exercir aquest càrrec, el jutge suplent. E n Josep Vich Saumell.
* *•
Ahir tarda fou saludat el senyor
Josep Jmical, Director de l'Escola
Normal d e Mestres, de Barcelona,
a m b ocasió de trobar-se e n nostra
ciutat per examinar els alumnes d e
les Escoles d e l'Ateneu, el senyor
Veremund Bertran, president del
Centre Republicà ; Estanislau Viñau, membre del Comité Polític del
Centre Republicà i Josep Riu, també membre del mateix organisme i
de la J u n t a de l'Ateneu.
* * »
El doctor E n Josep Calvet, quefe
de la sub-brigada Sanitària d'aquest
Districte, la setmana entrant anirà
a P r a t s de R e y per tal de practicar
una visita de Instrucció.
T a m b é per encàrrec de l'Ajuntament a m b conformitat de la Diputació anirà a Manresa i Sallent per
tal d'estudiar els aparells puriñcadors de l'aigua potable que allí
tenen implantats.
* **
LA SENYORETA NA MARIA
LUZ M O R A L E S A L ' A T E N E U
Ahir vespre, davant de unes 700
a 800 persones, moltes d'elles senyores i senyoretes, l'esmentada senyoreta va donar la seva anunciada conferència sots el tema «La dona i el llibre».
E n féu la presentació la senyoreta N a Concepció Biosca, filla del
regidor de l'Ajuntament del mateix
cognom, com a presidenta que és
d e la Secció Femenina i a la qual
acompanyaven les senyoretes Canyameras i Morera.
Llegí les quartelles que íntegrament transcrivim per la justesa de
conceptes i que diuen així :
«La senyoreta Maria L u z Morales
no necessita presentació, perquè
tots la coneixem bé prou d'haverla escoltat a m b plaer temps enrera en amenes converses q u e ' n s donà, en les visites que féu al nostre
Ateneu. E s digna d'elogiar i agrair
la seva coUaboració, perquè així
a m b el seu concurs se'ns posa en el
pla d'intervenció, en afers de cultura. La Secció Femenina que fa
temps s'emprengué humilment la
tasca per eixamplar els límits de
cultura de la dona vol i és el seu
anhel qite les dames igualadines,
siguin unes de les primeres en posar el seu gra d'arena en el gran
rusc d e la civilització moderna.
E n t e n e m nosaltres, que l'educació de la dona ha de tenir diferent
modalitat que la de l'home, això
és, orientada a l'ideal femení, perquè ella té una missió distinta, la
seva educació té de seguir la ratlla
de femenina espiritualitat adaptable a qui a m b ella conviu. El paper
de la dona en aquests afers, el valor
de la nostra coUaboració té un punt
principal i és el cabent que pren la
família a m b una dona enterada, respecte als infants, respecte a la casa, respecte al marit ; és ella l'ànima de la llar, la que a m b la seva
delicadesa i bon sentit impregna,
en el caràcter de l'infant, ferms i
bons fonaments per ésser, el dia de
demà, l'home lluitador i optimista ; la que en son tacte i bon gust
fa l'estada agradable a la llar i per
tiltim la que a m b la seva extensa
cultura fa que el marit no es trobí
dins sa pròpia casa, aillat d'idees,
incomprès per la seva companya,
error deplorable, començ d ' u n disturbi perturbador i inevitable en
la família.
Cal elevar la dona a un nivell de
cultura parallel a la de l'home, modelant escaiennient, sense esborrar
aquesta gràcia en ella de conservarse sempre d'una feminitat encisadora. ¿Per què no tenim, doncs,
d'aprofitar els mitjans, que se'ns
ofereixen tan desinteressadament,
per abastar-ho?
Nosaltres que modestament treballem per això, veiem a m b gust
l'assistència de les senyores i senyoretes i tot agraint el concurs de
la senyoreta Luz Morales, agraïm
també a tots vostès la seva presència en aquest acte. I prou. E m
digueren que per raó del meu càrrec em tocava fer la presentació d e
l'illustre publicista senyoreta Morales. N o h e fet res d'això, perquè
per ponderar els seus rellevants i
imponderables mereixements culturals, forçosament h o havia d e fer
toscanient, quedant-me molt per sota del seu valer. Perdoní senyoreta
Morales. Vostè és de casa. Al dir
de casa vull dir entusiàsticament
adicta del nostre volgut Ateneu.
Estem, doncs, tots disposats a escoltar-la a m b la més grata admiració i ardent plaer...»
E n acabar la senyoreta Biosca fou
llargament aplaudida.
La senyoreta Morales amb una
actitud femenina i esbelta començà la seva tasca.
Com si hagués davallat de l'estelada u n a d'aquelles lampares lluminoses que clarifiquen l'espai, tal
ens anava apareixent la senyoreta
conferenciant.
T a n t a era la claretat i esplendor
de ses paraules.
La seva nítida intel·ligència posada al servei de la causa de la cultura ens féu vesllumar els sentiments
més abscondits de l'ànima femenina.
Ella amb sos raigs de llum purissima ens anava guiant pel laberint
escabrós del cor de la dona que
fou, que és i que deu ésser.
Bells pensaments i comparances
anaven amenitzant el seu guiatge :
que la dona havia de poseir alho-
ra la virtut de Marta, endreçadora
i la espiritualitat de Maria, mística
i ardenta ; que el libre era u n tresor que causa sovint lloable voluptuositat, que el llibre per a la dona
és d'una eficàcia i fecunditat incomparable ; que a m b el llibre la dona
es trasllada a èpoques passades de
l'amor en que era proclamada per
tots Reina i Sobirana dels cortísans.
Y quan aquestes màximes havien
estat com esculpides en els coratges, altres i altres més florides i
refulgents amaraven de dolçura l'ànima dels oients.
El llibre, anava dient, en obrirse als ulls de la dona ve a ésser
com les ales que la transporten a u n
més enllà, on la pau i la hermosura
hi campegen lliurement.
Amb el llibre ,també ens diu, la
dona s'adona de tot ço que la circumda, capacitant-la per estendre
son radi d'acció.
Lamenta la senyoreta que la multitud de les dones n o arribin a
aquell grau d'il·luminació que els
correspon.
N o n ' h i ha prou de una reina
Isabel, ni de Santa Teresa, ni d ' u n a
Pardo Bazán, ni d'algunes altres
que h a n pujat a les alteroses cimes,
de la genialitat. Sense q u e la majoria de les dones arribin a u n g r a u
de cultura respectable n o cal pensar en una societat millor.
Si en les ciutat hí h a g u é s solament uns quants potents reflectors
i desapareixessin els llums de una
potència regular, molts indrets i
carrers romandrien a les fosques.
Cita frases i expressions de pensadors que proven la g r a n erudició de la senyoreta Morales.
Moltes altres consideracions anaren ornant tant delicat parlament,
acabant per aconsellar a les dones
que ja que h a n arribat a ésser aprofitades en l'art d'ésser boniques,
quasi totes, procurin també totes
posseir un cultura a m b la qual
podran obtenir una diferenciació
que les farà atractívoles i extremadament enciseres pels seus germans, els homes.
Una formidable ovació ressonà
per tota la gran Sala del T e a t r e
Ateneu Igualadí, acabada que fou
tan lluminosa dissertació.
• « «
Els obrers del R a m d e Transports per ara no han admès les bases presentades pels patrons, consistents en treballar nou hores diàries, en pagar dugués pessetes mensuals pel retir obrer sense el control del Sindicat.
Els obrers volen les vuit hores,
no enganxar els diumenges i q u e
siguin abonades pels patrons dos
pessetes mensuals pel retir obrer
que ells completarien a m b poc més
amb el control del Sindicat.
* * »
L'agent de policia, senyor Tapiólas va manar al seu subordinat, senyor Puigredon que a n é s tot seguit
a la Ruxela, lloc on s'ofegà el jove
Albareda.
També u n barber anomenat Ignasi, que treballa en u n establiment
de la Rambla Canalejas, segons ens
comuniquen, va ajudar a treure el
cadàver.
El jove que acompanyava a l'ofegat va declarar al Jutjat que va
avisar a dos pagesos que hi havia
aprop i que n o volgueren prestar
auxili al jove que s'ofegava.
N o sabem qui són ni h o volem
saber, puix, no'ls tenim per homes.
Miércoles, i6 de julio 1930
La darrera festa de l'Exposició
E s queixen de què Barcelona n o
té afició al mar i que tampoc a cercat vers ell una sortida, deixant que
les fàbriques i els molls impideixin
de que sadolli la seva visió en l'eterna blavor del Mare Nostrum, però
ahir Barcelona va reivindicar-se.
Des de els molls, e m p l e n a n t 1'escollera, des de les estribacions de
la m u n t a n y a de Montjuich, des de
les m u n t a n y e s veines, una consideble gernació — siscentes, setcentes
mil persones — presencià la festa
que com a darrer acte oficial de la
finida Exposició s'organitzà aprofitant l'avinentesa d'ésser la verbena del Carme, la patrona dels mariners. I a fe que vegeren u n espectacle imborrable. La bellesa de
la cavalcada marítima, l'esperit artístic dels navilis, la seva significació mitològica, eren altres tants alicients a contemplar la festa. I al
finir la cavalcada es dispararen u n s
castells de focs artificials que enllumenaren a m b claror d e dia el port
i el mar, oferint un aspecte verament fantàstic el color de les ben-
gales i els coets reflectant-se en la
blavor d'una mar quieta, en u n a
plàcida nit d'istiu, fent pendant
amb la lluna, que desitjosa de sumar-se al plaer popular rielava el
mar a m b irídacíons d e plata.
En resum fou una festa digne final de l'Exposició en la que es junta la fantasia creadora d ' u n poble
que té el neguit de la pròpia superació junt amb la calmositat d ' u n
mar eternament quiet, del Mediterrani, que fou en algun t e m p s el camí per on el nostre pais portà la
cultura arreu del món i que ha estat el breçol de la nostra civilització, tot plegat en el marc d ' u n a nit
estiuenca í en la multitud d ' u n pob\e que malgrat d'ésser mig milió
de persones al carrer i pendres els
raitjants de comunicació per assalt,
no ocorregué ni el més lleu incident. Direm com a resum que fou
la fantasia de l'art i la civilitat del
poble, enfront de la representació
del seu passat : el MediteraUí.
JOAN
ibsidi a families
nombroses
La Caixa de Pensions per a la
Vellesa i d'Estalvis ha abonat des
del mes de novembre de 1929, en
què va iniciar la seva actuació com
a delegada per l'Estat per al règim
de families nombroses, en concepte
de subsidis concedits a beneficiaris
de l'esmentat règim, 42.600 pessetes distribuïdes en la forma' següent : 182 subsidis de 100 pessetes
cadascun (beneficiaris pares d e vuit
fills), 82 de 150 (nou fills), 40 d e
200 (deu fills), 14 de 250 (onze fills)
i 2 de 300 (dotze fills), concedits a
320 famílies nombroses residents a
Catalunya i Balears.
Classificats per províncies els subsidis abonats fins a la data, per
compte de l'Estat, corresponen a
Balears, 135; Barcelona, 1 1 7 ; Girona, 46; Lleida, 12 i T a r r a g o n a ,
SEDO
Rarezas y curiosidades
El término medio de la duracióri
de la vida humana es de treinta y
tres años próximamente; la mitad
de la humanidad muere antes de los
doez y siete años ; una cuarta parte,
antes de los siete. De cada i.ooo
personas, sólo una llega a cien años ;
de cada 100 personas sólo seis llegan a los ochenta años. Flay en la
tierra unos mil millones de almas.
De éstas, mueren cada año 33 millones, 333.333 ; cada día, 92.824 ; cada ¡hora, 3.750; cada minuto, 60, y
cada segundo, i . Estas defunciones
se hallan compensadas con igual número de nacimientos aproximadamente. Los casados viven más tiempo que los solteros, y sobre todo los
que llevan vida de moderación y laboriosidad.
I I .
La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, a m b el desig de
donar les màximes facilitats als que
es trobin en condicions de poder sollícitar els beneficis q u e concedeix
el Reial decret-lleí de 21 d e juny de
1926, recorda que poden dirigir-se
a la seva oficina central (Via Laietana, 5, A, departament del Règim
de subsidis a les famílies nombroses), a Barcelona-o a qualsevol de
les seves Sucursals, on se'ls facilitarà gratuïtament tots els impresos
i instruccions necessàries per a formular la sol·licitud, tenint cura demés la dita Caixa de la tramitació
dels expedients i del seu envio al
Ministeri del Treball i Previsió.
Materias de que se compone el
cuerpo humano.—En el Museo Zoológico de Washington se expusieron
hace tiempo todos los productos que
se obtuvieron de un cadáver humano después Ide sometido al análisis
químico.
El cadáver, que pesaba 77 kilogramos, dió el siguiente resiütado :
18 litros de agua-potable ; 1.500
gramos de albúmina ; 5 kilogramos
de gelatina p u r a ; 17.250 gramos de
grasa humana ; 500 gramos de carbonato de cal ; 4.250 gramos de fosfato de cal ; 500 gramos de sal ; 500
gramos de azúcar y 400 gramos de
almidón.
3
S
O
•o
(O
t<
(O
X
(O
c
OQ
o
•o
— IDespiertate, Celedonio! Estas soñando en alto.
—¡Pero, bueno! ¿Es que hasta en sueños me quieres
quitar la palabra?.
(De Actividad)
(O
+J
3
t^
r
Miércoles, i 6 de julio 1930
EL DiA DE IGUALADA
CRÓNICA
Amb assistència del Príncep d'Astúries, Capità General de Catalunya, i demés autoritats de la provincia i davant d'un nombrosíssim
públic, tingué lloc dijous de la passada setamna, el tant aplaçat debut de la Companyia Japonesa de
teatre i la presentació del gran tràgic Tokujiro
Tsuitsui.
Espectacular com mai, acudí el
públic al teatre del Palau de Projeccions de l'Exposició,
vertaderament intrigat per aquell espectacle
que anava a presentar-se-li, i desorientat respecte a quina classe
d'ells seria, sent això el motiu, de
què a l'aixecar-se el teló per primera vegada, tothom es concentrés, en
ço que se l'hi oferia davant els seus
ulls.
I efectivament,
pogué anar seguint la mímica esplèndida d'or
quells actors, la seva agilitat asombrosa, que més d'una vegada ens
féu dubtar, si no ens havíem equivocat i contemplàvem
una companyia d'acròbates, la vistositat d'or
quelles lluites, tant
soberbiament
traç(f.des, la lleugeresa dels saits, i
la rapides i netedat dels moments.
Això ja ho havíem vist, altres vegades però en petit.
Mantes
vegades,
les diferents
companyies de circ que havien actuat a Barcelona, duien entre els
seus números qualque representació
d'una escena japonesa i lo mateix
precisament, és tot ço que divendres passat, ens donaren al Palau
de Projeccions.
Grans mimics, excel·lents saltarins i formidables acròbates, els actors de la Companyia Japonesa, lo¬
graren cautivar l'atenció del selec-
CARNET
TtATRE
A la edat de setanta anys, ha
mort a Milan, la vídua del cèlebre
compositor autor de «La Bohême».
Ha acabat la seva actuació al teatre Poliorama de Barcelona, la companyia de comèdies Prado-Chicote.
te auditori durant els primers moments, potser durant una hora de
la representació,
però al final, el
mateix públic que feia un moment
amh tanta atenció assistia a l'espectacle, inconcientment,
bellugant-se
en ses butaques, demostrava palpablement que aquella
representació començava ja a cansar-lo
4.500 orfconistes,
sentais a les
grades de la banda del Nort de l'Estadi de l'Exposició davant d'un públic de 40.000 persones,
entonaren
diumenge passat les cançons que
més fama han donat al nostre Orfeó.
El Mestre Millet, atent a tots, a
dalt d'una escala, dirigia amb la seva vara aquella multitud, que uniformada, seguia cegament, les indicacions de la batuta, omplint l'espai de les dolces melodies
d'una
música típica, clàssicament
catalana.
¡ Brillant festa la que el diumenge passat ens donaren a l'Estadi de
l'Expasició de Barcelona ! i excelent homenatge a l'infatigable mestre Millet, qui aquella tarda rebé
la Prova més sincera de lo molt que
l'aprecia el poble català, quan de
peu tot el pi'íblic, juntava les mans
ardorosament al donar els primers
compasos de El Cant de la senyera,
que cantaven 4.500 persones,'i que
sentiren arribar fins molt adintre
del cor, niu dels sentiments les emocions tots quants la tarda ennuvolada del passat diumenge,
acudiren
a l'Estadi, a residir
l'homenatge
amb sa presència, a l'Orfeó Català
i al seu dirigent Mestre Millet.
SPECTATOR
LA GRAN NOCHE DE PARÍS
Un beneficio a quinientos francos
la butaca. — Aspecto del teatro Pigalle. — Evocación del duque de
Morny. — « Í . O Í baños de sol» y uLa
escalera de plata». — Del carean al
carlestón. — Ivette Guilbert y la
Argentina. — Grandes damas convertidas en maniquíes de modas.
hace u n o s meses y construida toda
ella a base de rica madera d e c a o
ba por la explendidez de su opulento propietario, barón Eitríque d e
Rotschíld — al cual se veía en su
liroscenio platea —, era una verdadera ascua de oro por la deslumbrante iluminación de grandes foHace poco se celebró e n París una cos de luz blanca y d e innúmeras
brillantísima función teatral — ((ga- bombillas policromadas y hallábase
la «que dicen por allá —, tal vez ocupada por lo mejor de todo Pala más lucida y expléndida que se rís. L a m á s linajuda nobleza, el
haya visto nunca.
m u n d o oficial y el diplomático, la
Se verificó en el teatro Pigalle ; la banca, la literatura, las artes... E l
patrocinó y se ha lucrado a la vez, Maharaja de K a p u r t h a l a , las Prinde sus productos, la benéfica aso- cesas de M u r a t y de Ligne, los Noaciación «La Caridad Maternal», que illes ,los Rochefoucauld, los Caypreside la Princesa de Poix, y la lus... Ëscotes,brazos desnudos, johan organizado y dirigido dos pe- yas, plumas, fracs.
riódicos : «Femina» y «Excelsior».
El copioso programa del especLos mejores artistas de París, de táculo — la función teatral, sin
los principales teatros y de todos los contar las cenas en los salones del
géneros h a n tomado parte en esta subsuelo, naturalmente pagadas a¬
((única» representación y otros h a n parte, acabó después de las dos d e
concurrido a ella viniendo expresa- la madrugada, hora inusitada para
mente de Deauville y de Londres. un público n o español —• componíaUn abutaca de patio costaba 500 se d e una serie de cuadros y de núfrancos. Y, a pesar d e ello, n o sólo meros en los que se evocaba la vida
se han vendido todas las localida- de París en el último medio siglo.
des, cuya recaudación ha subido,
exactamente, a la bonita suma de
368.850 francos, sino que a u n h a n
quedado sin servir encargos por valor de 60.000 francos m á s .
La lujosa y elegante sala del flamante teatro Pigalle, inaugurada
Leed y propagad
EL DÍA DE IGUALADA
R4MON
NOV4DRO
Dilluns al vespre, e s registrà a
l'Exposició de Barcelona l'entrada
RAES numerosa que s'ha obtingut.
Tota la ciutat en pes, acudí aquella nít estival ais jardins de Montjuich a despedir-se amb veritable
fervor d'aquella Exposició que, durant 1 3 mesos, ha estat el punt d'esbarjo més çoiicorregut de tots els
espectacles barcelonins.
CINE
Buster Keaton, l'ídol còmic de
tots els públics, fa el seu debut en
el cine parlat amb la película «Free
and Easy», de la que s'ha fet una
versió espaïR^ola, titolada «Estrellado»».
Página 3
El galán joven de la METRO en su reciente producción del próximo
estreno " M o n s i e u r S a n s - G e n e "
Y algunos años antes también,
puesto q u e una de las figuras rememoradas fué la del famoso duque de Morny, admirablemente encajrnada en ela utor-actor Sacha
Guitry, quer ecitó un delicioso monólogo, (;on recuerdos d e los últimos días del segundo imperio.
Otros números retrospectivos fueron la resurrección del vetusto cuplé «En rev'nant de la r e revue»,
que cantaba el inolvidable Paulus,
y «El último tango», suspirado primorosamente por auténtica dama
del gran mundo, la baronesa Durrieu.
El cuadro de los «baños d e sol»
enuna moderna playa a la moda sirve d e pretexto para que desfilen ante el público las más bellas «maniquíes» de los primeros modistos d e
París, luciendo vistosos pyjamas y
muy sugestivos y ceñidos trajes d e
baño.
Ya las mismas bellas «modelos»
al principio déla función habían
mostrado cl palmito propio y las
galas ajenas, luciendo vestidos preciosos y ricas pieles para calle y
sociedad, y descendiendo pausadamente una a u n a , y con la solemnidad y ia «pose» dignas del caso,
las tres gradas de una iluminadísima y plateada escalera, asaetadas
por los impertinentes d e las espectadoras y los prismáticos de los espectadores, tpie se fijaban en las
«toilettes» ellas y en los «mannequins» ellos.
E n la segunda parte, y después
de u n a amenísima charla del espiritual autor dramtáico Francis de
Croisset, charla e n la que presenta
y compara, en deliciosa síntesis, el
París d e ayer y el París d e hoy, la
berlina y el Citroën, el m o ñ o y la
melena, a m a d a m e H u m b e r t y a
madame H a n a u t ; después d e esa
especie de intermedio, a lo García
Sanchiz, continíia el desfile de cuadros y de artistas.
Y pasan Margarita Deval, y Simón Girard con su recuerdo d e
((Las campanas de Corneville)) (de
Carrión» para nosotros), y la Rita
Zambelli y Aveline e n «Un baile
en casa del ministro», y la bella
Maud Loti y Maggi Varna y la
Falconetti y cien artistas más...
Y unos bailarines negros y las
numerosas ((girls» del Mogador, y
las cancanistas antiguas y las charlestonistas modernas y l a s ciento
diez a l u m n a s d e la Academia d e
bailes clásicos de I r e n e Popard, la
continuadora d e Isa dora Duncan...
Otros números del programa : la
veterana Ivette Guilbert, que, con
sus sesenta y u n años a cuestas y
pudiendo representar a la vez todo
el ciclo evocado, logra, sin embargo, u n gran éxito con sus canciones
y sus recitados, n o igualados por
sus sucesoras; y nuestra incomparable Argentina — proclamada como el ((clou» de la función —, y
que, acompañada al piano por el
notable músico Alfredo Cortot, deleita a la, concurrencia con las danzas andaluzas d e Albéniz.
Dos cuadros más todavía, uno antiguo y otro moderno ; «El jardín
de París en 1900» y u n a lujosísima
((Fiesta en los Embajadores d e Deauville e n 1930».
Por últitno, termina el variado y
brillante espectáculo c o n otro desfile de maniquíes vivientes ; pero
ahora n o son profesionales, n o son
modelos de las casas de modas, sino
damas aristocráitcas de la mejor sociedad francesa, que, por u n a vez,
y en beneficio de los pobres, se prestan a desempeñar tal papel, y esas
damas se llaman la Princesa Borbón de las Dos Sicilias, y la baronesa de Villars y la condesa de Richemond...
Y luego, entre bastidores, terminada la función, como caliciosamente comenta u n cronista francés, se
advierten algunas confusiones. L a s
modelos del primer cuandro habíanse quedado para ver a s u s improvisadas rivales. Y no se distinguía,
naturalmente, entre u n a Alteza
Real y una maniquí d e la casa X .
Porque así, pudiera añadir yo
tocadas con iguales galas, todas las
nmjeres bellas se asemejan... y a ú n
se parecen más sin gala ninguna.
J.\IME
ZARAGOZ.%
E S T E N U M E R O H A S I D O SOMETIDO A LA PREVIA
CENSURA
3
S
O
•o
m
t<
X
I
(O
c
(I
OQ
O
•O
(O
3
t^
Nom
Domicili
Població
se subscriu
a <i~ElDía de
portar ei periòdic
a
Cobrar
hiqiénico
limpio
saludable
^brillante y
económico
cuarto de baño
si emplea en el mismo
en su suelo
yL·ESBtElMBM^jL·en elarrimadero
Igualada»;
'El Díade Igual ada >
en
é s el defensor dels interess o s de la c o m a r c a ; propagantlo vetlleu per vostra prosperitat.
F e u que v o s t r e s a m i c s i c o n e g u t s e s
subscriguin a «El Dia de Igualada».
Retalli i enviï l'adiunt cupó
BBBBIgBIiilBIliBiargiigiMliíiaiafilBp
p•
U n
t e t t i m o n i o d e
que
Miércoles, i 6 de julio 1930
E L DIA D E IGUALADA
Página 4
c a l i d a d es esta a c t a
d e m u e s t r a el
f
valor nutritivo del
C D [j
-fl
U|QU
11
I
nll
I
L
I
N
I
I
L
I
í
l
P
M
S . A V .
BIDIBÍANOLALDLNLPIANLSLOBLQ
[IlIlIllÎHliïlllIlIslIâllSIililiËlIïlIâlî^
EL
NACilINi^L
FARO
B•
D E S A L V A C I Ó N
Ultimas cotizaciones^
o
BOLSA D E B A R C E L O N A
(Cierre del 16 de julio de 1930)
ACCIONES
Norte
108,40
Alicante
102,60
Andaluces
49,10
Metropolitano (Trans.) ..
49,65
135,25
Gas serie E
Minas Rif
.• •• •
427,00
Explosivos
.
207,00
Colonial
.
105,50
Banco de Cataluña
•
107,25
Aguas Barcelona
.
213,K
F . Aéreo Montserrat
.
44,75
Filipinas
Uselo para su ganado y verá que resultado
S o n para las p e r s o n a s .débiles, raquíticas o
inapetentes
El reconstituyente
A g e n t e
e n
B a r c e l o n a
S
DAVID]
E
L
L
en s e l l o s )
Farmacia del Pilar y demás importantes
O
S
De venta:
F E R R E R - Paseo de Gracia, 95
E L
u n a
u n
D Í A
v e g a d a
d e
c o m
e n
li
e l
U
A
m e s ,
L
A
u n
D
A
s u b s c r i p t o r s
a
i a
t a r i f a ,
m e s ,
p r e u
d e
i
e l
c o n c e d i r à
e n
l a
s e c c i ó
li
a
E l
s e r à
p a r t i r
d e
d e u
d ' a q u c s í a
p a r a u l e s
d ' a n u n c i s
c i n c
i n t e r e s s a
p r i m e r
a
s u b s c r i p t o r s
r e s t a n t s
s i
t a r i f a .
g r a t u i t
n o s t r e s
l e s
D
5MB5eRIPI0R5
B N O S T R E S
a n u n c i
c o b r a r e m
m a t e i x
c a r e m
G
i n t e r e s s a
m a r c a
e l
I
a l
q u e
p a r a u l e s
FLYEHIFLIGE
E
n o s t r e s
l ' a n u n c i
1
D
N
E
A
IBBBBBBBBBBI
BBBIiliai§lli!ËlS!lllIii§BBlI§Blll!lB@ll§@lllil[lIillSllillSll3il@lliâS^
flL·LRH
A
L
E
S
(Unlco
ÍBBBIMIBBBISIEIBBIBBBSBIIBBBBIIBBBBBBBBBBBBBIIBBBBBBBBBÍ
@IÍI@lll91]ilBBl¡ll@i3l9l!lBIlll!BBIlSlBl[Í]BllB(lEl@BB!sIl@
U N A
C
111,00
•
g r a t u ï t
s e g e l l
m ò b i l
m
c è n t i m s
p u b l i c a r
i
e n
é s
a
m
e l s
a
é
é
s
c a d a
d e
c a d a
s
d ' u n
Kiosco Carmen,
d e
CAMBIOS EXTRANJEROS
»
i
Puertaferrisa
33,90
.
167,20
120,15
Dòlars
1
.
belgas
.
41,83
• .
8,59íá
Libras esterbnas
sito en la Rambla esq. |
t a l
a n u n c i
r e s t a n t s
c à r r e c
s i
d e u
u n a
El Día de igualada]
9,70
Petróleos...,
S E mil mlmmw.Francos
i » suizos
d a t a ,
c l a s s i f i c a t s ;
f a
lil
CE.
B B B B l S l i s i B B B B I in D a p o n a g a n n a
45,10
Lí^-as
a p l i -
3,08
Pesos argentinos
l ' a n u n -
Kiosco Tallers,
|
Reichsmarck
.
2,0SÍÍ
c i a n t .
A p r o f i t e u
D
E
I
C a l
G
U
a q u e s t e s
A
L
A
D
a v e n t a t g e s
A
p r e s e n t a r - s e
I
s u b s c r i v i u - v o s
a
E l
D
I
sito en la Rambla esq. |
A
Cambios facilitados por el Banco
Tallers
.
a
m
b
e l
r e b u t
d e
iBillBBliBilBBBIiBlIiBBBillBBBBBBiiililiaBBBBaSail •D^nlDlDbiD • b l o i D i o l D B o o i Q a g g g s P
S
T
:
C
O
I
Ó
W
VENDO finca espléndida por c'en mil pesetas.
Absténganse
intermediarios. Escribir a *E1 Día de IguaT A R I F A del pequeño
lada, ntimero 53.
üentas
anunció
clasiflcado.
L'interessa propagar
cl seu producte?
labras 1 pta., las res- Anunciïs a «El Día de
tantes a 5 céntimos. Igualada». Dintre un
mes la seva venda
cs centuplicará.
Las diez primeras pa-
Neurastenia, inapeVENC caseta dc lona
tencia, etc.,
D
E
A
Parcelas terreno
de
4.000 palmos en adelante vendo magnífico
N
U
N
C
I
O
niiíaiaiBfijiBUiiBiiifiiMlBB • • i o a o D P P o o
S
Santa
L
OEn
ilORSOfertas
Eulalia
se curan con sellos per anar a la Platja.
Candeales. Venta en Escriure a «El Día de
veurà els resultats.
la Farmacia del Pilar. Igualada», núm. 58
C
A
súrese a hacerlo. La
Compañía de mayor
solvencia es La Catalana. RepresentanPavimento modern** tes «Servitie Hermanos».
«Linòleum nacional*
e s lo útil, agradable y
práctico.
AUTOMÒBIL en bon
estat de quatre a cinc
(Horta) - Barcelona, s e i e n t s
compraria.
baratísimas. Escribir E s c r i u r e proposició
detallada a «El Dia de
P R O F E S S O R GIM«Día de Igualada» 47.
Igualada», número 57.
NASIA, por prescripción facultativa da
auto- lecciones. Precios re¿Té vosté alguna fin- COMPRARIA
móvil de matrícula ducidos.—Aurora, 23.
ca per V E N D R E ?
moderna i en bon
AnunciTs a «El Día de estat. Escriure a «El ¿Tiene su casa aseIgualada» i prompte Dia de Igualada», nú- gurada contra incensitio
Central.
s u b s c r i p c i ó .
mero 69.
REPRESENTANTE
S
I
F
I
C
A
D
O
S
S E TRASPASA cn
150.000 pesetas magnífico negocio establecido en Barcelona
desde muchos a ñ o s
dándose toda clase facilidades Escribir «El
Díadelgualada» n.°45
GASTAR
DINERO,
s
cn publicidad e s sem- o
brar para luego reco- •o
ger.
¿Cerca vostè TREBALL? un anunci en
«El Día dc Igualada»
li darà la feina que li
urgeix.
Il cuidará de llurs trà- OQ
o
mits el Procurador
de Tribunals, Artur
(O
Servitje, qui té allí +J
son despatx, carrer
Bailen. 86,
Tclèfon 51.945.
Una dc las c a s a s más
antiguas y bien introducidas solicita representación en la capital, de una buena firma dc esta en ei ramo
de tejidos y géneros ¿ Q U I Í R E
de punto. Escribir al tome «Sellos Candeales»
Farmacia del Pilar.
dios? ¿No? Pües apre- «Díade Igualada», 48.
X
Té algun litigi a Bar(O
celona? Necessita c
que allí se II resolgui
algun assumpte?; se
N.
F0NCEX.L