Descarregar pdf

CREIX
AMB
INTERNET
Protecció de la Tecnologia: propietat intel—lectual
i industrial, llicències de software, creative
commons
Introducció
La tecnologia s’ha convertit en quelcom fonamental tant en l’activitat empresarial
com quotidiana de les persones. Les innovacions científiques i tecnològiques
estan a l’ordre del dia, i el ritme de generació de nous productes, noves
tecnologies i nous descobriments és cada dia més gran.
Es evident que cal incentivar la difusió dels coneixements que es generen en
l’activitat creativa i investigadora, però a la vegada s’ha de d’incentivar també
aquesta activitat, fent-la atractiva pels que s’hi dediquen. Amb aquesta filosofia
apareixen una sèrie de mecanismes de protecció, que permeten garantir els drets
dels creadors, a la vegada que faciliten que el coneixement es faci públic.
La llei defineix la protecció de les creacions, desenvolupaments, productes, signes
distintius i d’altres, de forma que es dificulti que tercers no autoritzats treguin
profit del resultat de les activitats dels autors, propietaris o d’altres que ostentin
drets sobre aquests resultats.
Fonamentalment existeixen dos mecanismes de protecció, els drets d’autor
(normalment coneguts també com a “Propietat Intel—lectual”) i la “Propietat
Industrial”. El primer mecanisme atorga als creadors d’obres literàries,
científiques, etc. (inclosos els programes d’ordinador, amb certes excepcions) una
sèrie de drets morals (autoria, integritat de l’obra, etc.) i patrimonials o
d’explotació (reproducció, distribució, etc.). El segon sistema atorga un monopoli
temporal per part d’un o més estats sobre els drets d’explotació de l’objecte de la
protecció.
En aquest curs intentarem donar una visió general d’aquests dos mecanismes de
protecció, encara que, donada l’amplitud del tema, no serà un recorregut exhaustiu. Es
farà un èmfasi especial en la protecció del programari, donat que en aquests moments
representa el major volum de producció en l’àrea TIC, i segueix creixent, i és una part
bàsica dels processos de negoci de la majoria de les empreses.
2
Llei de Propietat Intel—lectual
La Llei 1/1996, posteriorment modificada mitjançant la Llei 23/2006, regula la
Propietat Intel—lectual al territori espanyol. Aquesta llei atorga una sèrie de drets
personals i patrimonials a l’autor, o en certs casos específics a persones
jurídiques, d’una obra resultat de l’activitat intel—lectual, tal i com especifiquen els
següents articles:
“Artículo 1. Hecho generador.
La propiedad intelectual de una obra literaria, artística o científica corresponde al autor
por el solo hecho de su creación.”
“Artículo 2. Contenido.
La propiedad intelectual está integrada por derechos de carácter personal y patrimonial,
que atribuyen al autor la plena disposición y el derecho exclusivo a la explotación de la
obra, sin más limitaciones que las establecidas en la Ley.”
“Artículo 5. Autores y otros beneficiarios.
1. Se considera autor a la persona natural que crea alguna obra literaria, artística o
científica.
2. No obstante, de la protección que esta Ley concede al autor se podrán beneficiar
personas jurídicas en los casos expresamente previstos en ella.”
Aquests drets s’originen en el moment de la creació i tenen vigència fins a setanta anys
després de la mort de l’autor (els drets que continuïn vigents en aquest període podran
ser exercits pels hereus de l’autor, una persona jurídica o per l’Administració en aquells
supòsits que determina la llei). Els preceptes d’aquesta llei s’apliquen a creacions
originals en qualsevol suport conegut o futur, tal i com defineix l’article desè de la llei. En
aquest article s’especifiquen alguns dels tipus d’obra protegits més freqüents. Podem
destacar que estan inclosos els programes d’ordinador, en tant que el seu codi font
s’ajusta a l’especificació de la normativa:
“Artículo 10. Obras y títulos originales.
1. Son objeto de propiedad intelectual todas las creaciones originales literarias, artísticas
o científicas expresadas por cualquier medio o soporte, tangible o intangible, actualmente
conocido o que se invente en el futuro, comprendiéndose entre ellas:
3
a) Los libros, folletos, impresos, epistolarios, escritos, discursos y alocuciones,
conferencias, informes forenses, explicaciones de cátedra y cualesquiera otras obras de
la misma naturaleza.
b) Las composiciones musicales, con o sin letra.
c) Las obras dramáticas y dramático-musicales, las coreografías, las pantomimas y, en
general, las obras teatrales.
d) Las obras cinematográficas y cualesquiera otras obras audiovisuales.
e) Las esculturas y las obras de pintura, dibujo, grabado, litografía y las historietas
gráficas, tebeos o comics, así como sus ensayos o bocetos y las demás obras plásticas,
sean o no aplicadas.
f) Los proyectos, planos, maquetas y diseños de obras arquitectónicas y de ingeniería.
g) Los gráficos, mapas y diseños relativos a la topografía, la geografía y, en general, a la
ciencia.
h) Las obras fotográficas y las expresadas por procedimiento análogo a la fotografía.
i) Los programas de ordenador.
2. El título de una obra, cuando sea original, quedará protegido como parte de ella.”
De la mateixa forma, la llei contempla també la protecció de les obres derivades,
col—leccions i bases de dades:
“Artículo 11. Obras derivadas.
Sin perjuicio de los derechos de autor sobre la obra original, también son objeto de
propiedad intelectual:
1.º Las traducciones y adaptaciones.
2.º Las revisiones, actualizaciones y anotaciones.
3.º Los compendios, resúmenes y extractos.
4.º Los arreglos musicales.
5.º Cualesquiera transformaciones de una obra literaria, artística o científica.”
“Artículo 12. Colecciones. Bases de datos.
1. También son objeto de propiedad intelectual, en los términos del Libro I de la presente
Ley, las colecciones de obras ajenas, de datos o de otros elementos independientes como
4
las antologías y las bases de datos que por la selección o disposición de sus contenidos
constituyan creaciones intelectuales, sin perjuicio, en su caso, de los derechos que
pudieran subsistir sobre dichos contenidos.
La protección reconocida en el presente artículo a estas colecciones se refiere
únicamente a su estructura en cuanto forma de expresión de la selección o disposición de
sus contenidos, no siendo extensiva a éstos.
2. A efectos de la presente Ley, y sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado anterior, se
consideran bases de datos las colecciones de obras, de datos, o de otros elementos
independientes dispuestos de manera sistemática o metódica y accesibles
individualmente por medios electrónicos o de otra forma.
3. La protección reconocida a las bases de datos en virtud del presente artículo no se
aplicará a los programas de ordenador utilizados en la fabricación o en el funcionamiento
de bases de datos accesibles por medios electrónicos.”
S’exclouen específicament de la normativa els texts legals i pertanyents als organismes
públics, així com les seves traduccions:
“Artículo 13. Exclusiones.
No son objeto de propiedad intelectual las disposiciones legales o reglamentarias y sus
correspondientes proyectos, las resoluciones de los órganos jurisdiccionales y los actos,
acuerdos, deliberaciones y dictámenes de los organismos públicos, así como las
traducciones oficiales de todos los textos anteriores.”
La Llei de propietat intel—lectual atorga a l’autor drets morals sobre l’obra. Aquests drets
són irrenunciables i estan especificats en detall a l’article 14 de la Llei:
“Artículo 14. Contenido y características del derecho moral.
Corresponden al autor los siguientes derechos irrenunciables e inalienables:
1.º Decidir si su obra ha de ser divulgada y en qué forma.
2.º Determinar si tal divulgación ha de hacerse con su nombre, bajo seudónimo o signo, o
anónimamente.
3.º Exigir el reconocimiento de su condición de autor de la obra.
5
4.º Exigir el respeto a la integridad de la obra e impedir cualquier deformación,
modificación, alteración o atentado contra ella que suponga perjuicio a sus legítimos
intereses o menoscabo a su reputación.
5.º Modificar la obra respetando los derechos adquiridos por terceros y las exigencias de
protección de bienes de interés cultural.
6.º Retirar la obra del comercio, por cambio de sus convicciones intelectuales o morales,
previa indemnización de daños y perjuicios a los titulares de derechos de explotación.
Si, posteriormente, el autor decide reemprender la explotación de su obra deberá ofrecer
preferentemente los correspondientes derechos al anterior titular de los mismos y en
condiciones razonablemente similares a las originarias.
7.º Acceder al ejemplar único o raro de la obra, cuando se halle en poder de otro, a fin de
ejercitar el derecho de divulgación o cualquier otro que le corresponda.
Este derecho no permitirá exigir el desplazamiento de la obra y el acceso a la misma se
llevará a efecto en el lugar y forma que ocasionen menos incomodidades al poseedor, al
que se indemnizará, en su caso, por los daños y perjuicios que se le irroguen.”
“Artículo 15. Supuestos de legitimación «mortis causa».
1. Al fallecimiento del autor, el ejercicio de los derechos mencionados en los apartados
3.º y 4.º del artículo anterior corresponde, sin límite de tiempo, a la persona natural o
jurídica a la que el autor se lo haya confiado expresamente por disposición de última
voluntad. En su defecto, el ejercicio de estos derechos corresponderá a los herederos.
2. Las mismas personas señaladas en el número anterior y en el mismo orden que en él
se indica, podrán ejercer el derecho previsto en el apartado 1.º del artículo 14, en relación
con la obra no divulgada en vida de su autor y durante un plazo de setenta años desde su
muerte o declaración de fallecimiento, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 40.”
“Artículo 16. Sustitución en la legitimación «mortis causa».
Siempre que no existan las personas mencionadas en el artículo anterior, o se ignore su
paradero, el Estado, las Comunidades Autónomas, las Corporaciones locales y las
instituciones públicas de caràcter cultural estarán legitimados para ejercer los derechos
previstos en el mismo.”
Per una altra banda, s’atorguen a l’autor una sèrie de drets d’explotació, que en aquest
cas són transmissibles. Els drets d’explotació, també anomenats patrimonials, són
independents entre ells, i estan definits en detall en els articles 17 a 23:
6
“Artículo 17. Derecho exclusivo de explotación y sus modalidades.
Corresponde al autor el ejercicio exclusivo de los derechos de explotación de su obra en
cualquier forma y, en especial, los derechos de reproducción, distribución, comunicación
pública y transformación, que no podrán ser realizadas sin su autorización, salvo en los
casos previstos en la presente Ley.
Se entiende por reproducción la fijación directa o indirecta, provisional o permanente, por
cualquier medio y en cualquier forma, de toda la obra o de parte de ella, que permita su
comunicación o la obtención de copias.”
“Artículo 19. Distribución.
1. Se entiende por distribución la puesta a disposición del público del original o de las
copias de la obra, en un soporte tangible, mediante su venta, alquiler, préstamo o de
cualquier otra forma.
2. Cuando la distribución se efectúe mediante venta u otro título de transmisión de la
propiedad, en el ámbito de la Unión Europea, por el propio titular del derecho o con su
consentimiento, este derecho se agotará con la primera, si bien sólo para las ventas y
transmisiones de propiedad sucesivas que se realicen en dicho ámbito territorial.”
“Artículo 20. Comunicación pública.
1. Se entenderá por comunicación pública todo acto por el cual una pluralidad de
personas pueda tener acceso a la obra sin previa distribución de ejemplares a cada una
de ellas.
No se considerará pública la comunicación cuando se celebre dentro de un ámbito
estrictamente doméstico que no esté integrado o conectado a una red de difusión de
cualquier tipo.”
“Artículo 21. Transformación.
1. La transformación de una obra comprende su traducción, adaptación y cualquier otra
modificación en su forma de la que se derive una obra diferente.
Cuando se trate de una base de datos a la que hace referencia el artículo 12 de la
presente Ley se considerará también transformación, la reordenación de la misma.
2. Los derechos de propiedad intelectual de la obra resultado de la transformación
corresponderán al autor de esta última, sin perjuicio del derecho del autor de la obra
preexistente de autorizar, durante todo el plazo de protección de sus derechos sobre ésta,
la explotación de esos resultados en cualquier forma y en especial mediante su
reproducción, distribución, comunicación pública o nueva transformación.”
7
“Artículo 22. Colecciones escogidas u obras completas.
La cesión de los derechos de explotación sobre sus obras no impedirá al autor publicarlas
reunidas en colección escogida o completa.”
“Artículo 23. Independencia de derechos.
Los derechos de explotación regulados en esta sección son independientes entre sí.”
L’any 2006, amb la llei 23/2006 defineix el que es coneix vulgarment com a “cànon
digital”, la compensació per copia privada que han de rebre els artistes pels drets de
propietat intel—lectual que es deixen de percebre per aquestes copies i la seva reproducció.
L’article 25 defineix aquesta compensació, estableix que la “recaptació” serà feta per les
entitats de gestió de drets d’autor i les excepcions al pagament d’aquesta compensació i
també defineix els procediments relacionats i l’existència d’una revisió administrativa
bianual. Es podrien destacar les següents parts del text:
“Artículo 25. Compensación equitativa por copia privada.
1. La reproducción realizada exclusivamente para uso privado, mediante aparatos o
instrumentos técnicos no tipográficos, de obras divulgadas en forma de libros o
publicaciones que a estos efectos se asimilen reglamentariamente, así como de
fonogramas, videogramas o de otros soportes sonoros, visuales o audiovisuales, originará
una compensación equitativa y única por cada una de las tres modalidades de
reproducción mencionadas, en favor de las personas que se expresan en el párrafo b) del
apartado 4, dirigida a compensar los derechos de propiedad intelectual que se dejaran de
percibir por razón de la expresada reproducción. Este derecho será irrenunciable para los
autores y los artistas, intérpretes o ejecutantes.
2. Esa compensación se determinará para cada modalidad en función de los equipos,
aparatos y soportes materiales idóneos para realizar dicha reproducción, fabricados en
territorio español o adquiridos fuera de éste para su distribución comercial o utilización
dentro de dicho territorio.
3. Lo dispuesto en los apartados anteriores no será de aplicación a los programas de
ordenador ni a las bases de datos electrónicas.
......
7. Quedan exceptuados del pago de la compensación:
a) Los equipos, aparatos y soportes materiales adquiridos por quienes cuenten con la
preceptiva autorización para llevar a efecto la correspondiente reproducción de obras,
prestaciones artísticas, fonogramas o videogramas, según proceda, en el ejercicio de su
8
actividad, lo que deberán acreditar a los deudores y, en su caso, a sus responsables
solidarios, mediante una certificación de la entidad o de las entidades de gestión
correspondientes, en el supuesto de adquirir los equipos, aparatos o materiales dentro del
territorio español.
b) Los discos duros de ordenador en los términos que se definan en la orden ministerial
conjunta que se contempla en el anterior apartado 6 sin que en ningún caso pueda
extenderse esta exclusión a otros dispositivos de almacenamiento o reproducción.
c) Las personas naturales que adquieran fuera del territorio español los referidos equipos,
aparatos y soportes materiales en régimen de viajeros y en una cantidad tal que permita
presumir razonablemente que los destinarán al uso privado en dicho territorio.
d) Asimismo, el Gobierno, mediante real decreto, podrá establecer excepciones al pago de
esta compensación equitativa y única cuando quede suficientemente acreditado que el
destino o uso final de los equipos, aparatos o soportes materiales no sea la reproducción
prevista en el artículo 31.2.
8. La compensación equitativa y única a que se refiere el apartado 1 se hará efectiva a
través de las entidades de gestión de los derechos de propiedad intelectual.”
Igual que en el cas dels drets morals s’especifica la duració dels drets d’explotació fins a
cinquanta anys després de la mort de l’autor:
“Artículo 26. Duración y cómputo.
Los derechos de explotación de la obra durarán toda la vida del autor y setenta años
después de su muerte o declaración de fallecimiento.”
Recentment una sentència de la sala tercera del Tribunal de Justícia Europeu, publicada
el passat 21 d’Octubre del 2010, dicta sobre la no conformitat de l’aplicació que es fa a
Espanya de la compensació per còpia privada amb respecte a la Directiva 2001/29.
D’aquesta sentència s’extreu que els professionals, les empreses i les institucions
públiques queden excloses de l’aplicació del cànon, i s’obre la possibilitat per aquestes de
reclamar a les entitats de gestió de drets d’autor la quantitat satisfeta en concepte de
compensació per còpia privada. Segons la sentència:
“Sentencia de la Sala Tercera del Tribunal de Justicia Europeo de 21/10/2010.
«Aproximación de las legislaciones – Derechos de autor y derechos afines – Directiva
2001/29/CE – Derecho de reproducción – Excepciones y limitaciones – Excepción de
copia para uso privado – Concepto de “compensación equitativa” – Interpretación
9
uniforme – Aplicación por los Estados miembros – Criterios – Límites – Canon por copia
privada aplicado a los equipos, aparatos y soportes de reproducción digital»
En el asunto C-467/08, que tiene por objeto una petición de decisión prejudicial
planteada, con arreglo al artículo 234 CE, por la Audiencia Provincial de Barcelona
mediante auto de 15 de septiembre de 2008, recibido en el Tribunal de Justicia el 31 de
octubre de 2008, en el procedimiento entre Padawan, S.L., y Sociedad General de Autores
y Editores de España (SGAE).
......
En virtud de todo lo expuesto, el Tribunal de Justicia (Sala Tercera) declara:
1) El concepto de «compensación equitativa», en el sentido del artículo 5, apartado 2, letra
b), de la Directiva 2001/29/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de mayo de
2001, relativa a la armonización de determinados aspectos de los derechos de autor y
derechos afines a los derechos de autor en la sociedad de la información, es un concepto
autónomo de Derecho de la Unión, que debe interpretarse de manera uniforme en todos
los Estados miembros que hayan establecido una excepción de copia privada, con
independencia
de la facultad reconocida a éstos para determinar, dentro de los límites impuestos por el
Derecho de la Unión y, en particular, por la propia Directiva, la forma, las modalidades de
financiación y de percepción y la cuantía de dicha compensación equitativa.
2) El artículo 5, apartado 2, letra b), de la Directiva 2001/29 ha de interpretarse en el
sentido de que el «justo equilibrio» que debe respetarse entre los afectados implica que la
compensación equitativa ha de calcularse necesariamente sobre la base del criterio del
perjuicio causado a los autores de obras protegidas como consecuencia del
establecimiento de la excepción de copia privada. Se ajusta a los requisitos del «justo
equilibrio» la previsión de que las personas que disponen de equipos, aparatos y soportes
de reproducción digital y que, a este título, de derecho o de hecho, ponen esos equipos a
disposición de usuarios privados o les prestan un servicio de reproducción sean los
deudores de la financiación de la compensación equitativa, en la medida en que dichas
personas tienen la posibilidad de repercutir la carga real de tal financiación sobre los
usuarios privados.
3) El artículo 5, apartado 2, letra b), de la Directiva 2001/29 debe interpretarse en el
sentido de que es necesaria una vinculación entre la aplicación del canon destinado a
10
financiar la compensación equitativa en relación con los equipos, aparatos y soportes de
reproducción digital y el presumible uso de éstos para realizar reproducciones privadas.
En consecuencia, la aplicación indiscriminada del canon por copia privada, en particular
en relación con equipos, aparatos y soportes de reproducción digital que no se hayan
puesto a disposición de usuarios privados y que estén manifiestamente reservados a usos
distintos a la realización de copias privadas, no resulta conforme con la Directiva
2001/29.”
Per poder demostrar l’autoria de l’obra que es vol que quedi protegida, aquesta pot ser
registrada al Registre de la Propietat Intel—lectual. A més del Registre Central, situat a
Madrid, existeix un registre local a cada Comunitat Autònoma. A Catalunya es troba a
Barcelona, i té delegacions a Girona, Lleida i Tarragona. El fet de registrar l’obra té valor
de proba d’estar en possessió d’aquesta en la data de registre. Es tracta d’un tràmit
senzill i de baix cost. El registre es pot indicar amb el símbol de “copyright” ©, seguit del
nom del titular dels drets i el lloc i l’any en que s’ha divulgat l’obra.
Les idees, mètodes, sistemes o procediments no queden protegits per la legislació de
propietat intel—lectual. Només queda protegida la seva expressió literària o científica, però
no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre.
11
Llei de Propietat Industrial
La legislació que regula la Propietat Industrial és àmplia i complexa, donem aquí un llistat
de les principals normatives a nivell espanyol, europeu i internacional:
Legislació Nacional
•
Invencions
o Llei 10/2002, de 29 d’Abril, que modifica la Llei 11/1986 (Llei de
Patents).
o Reial Decret 996/2001, de 10 de Setembre, que estableix el procés de
concessió de patents amb revisió prèvia.
o Llei 11/1998, de 3 de Maig, sobre la protecció jurídica de les
topografies de productes semiconductors.
•
Signes distintius
o Llei 17/2001, de 7 de Desembre, de Marques.
o Reial Decret 687/2002, de 12 de Juliol, Reglament d’Aplicació de la
Llei 17/2001.
•
Disseny Industrial
o Llei 20/2003, de 7 de Juliol, de Protecció Jurídica del Disseny Industrial.
o Reial Decret 1937/2004, de 27 de Setembre, Reglament d’Execució de
la Llei 20/2003.
Legislació Internacional
•
Propietat Industrial
o Conveni de París per la Protecció de la Propietat Industrial.
o Acord sobre els aspectes dels Drets de Propietat Intel—lectual relacionats
amb el Comerç (ADPIC).
•
Invencions
o Tractat de Cooperació en matèria de patents.
o Arranjament d’Estrasburg relatiu a la Classificació Internacional de
Patents, de 24 de Març de 1971.
12
o Conveni de Munich sobre la concessió de patents europees, de 5
d’Octubre de 1973.
o Acord pel que s’estableix la Organització Mundial del Comerç i l’Acord
sobre la Contractació Pública.
•
Disseny Industrial
o Arranjament de l’Haia relatiu al Dipòsit Internacional de Dibuixos i
Models Industrials.
o Arranjament de Lorcano relatiu a la Classificació Internacional pels
Dibuixos i Models Industrials.
•
Signes Distintius
o Tractat sobre el dret de marques de 1994.
o Arranjament de Madrid pel Registre Internacional de Marques.
o Protocol de l’Arranjament de Madrid pel Registre Internacional de
Marques.
o Arranjament de Niça relatiu a la Classificació Internacional de
Productes i Serveis pel registre de marques.
Legislació Comunitària
•
Invencions
o Directiva 87/54/CEE, del Consell, de 16 de Desembre de 1986, sobre la
protecció jurídica de les topologies dels productes semiconductors
(ampliada als països de la Organització Mundial del Comerç amb la
Decisió del Consell 94/824/CE, de 22 de Desembre de 1994).
o Directiva 98/44/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de Juliol
de 1998, relativa a la protecció jurídica de les invencions
biotecnològiques.
•
Signes Distintius
o Reglament (CE) 40/94, del Consell, de 20 de Desembre del 1993, sobre
marca comunitària (modificat posteriorment per diversos Reglaments
posteriors).
o Primera Directiva 89/104/CEE, del Consell, de 21 de Desembre de
1988, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats Membres
en matèria de marques.
o Reglament (CE) 1891/2006, del Consell, de 18 de Desembre de 2006,
d’adhesió als acords relatius al Registre Internacional de Dibuixos i
Models Industrials.
•
Disseny Industrial
13
o Directiva 98/71/CE del Parlament Europeu, del Consell, de 13
d’Octubre de 1998, sobre la protecció jurídica dels dibuixos i models.
o Reglament (CE) 6/2002, del Consell, de 12 de Desembre de 2001,
sobre dibuixos i models comunitaris.
o Reglament (CE) 1891/2006, del Consell, de 18 de Desembre de 2006,
d’adhesió als acords relatius al Registre Internacional de Dibuixos i
Models Industrials.
14
Marques
En el que respecta a la marca, hem vist que aquesta ha d’anar associada a una o vàries
categories de productes i/o serveis, de forma que es garanteix que no pot haver marques
similars per les mateixes categories de productes i/o serveis. En canvi, podem trobar
casos en que la marca, el nom comercial, o fins i tot el logotip és similar, sempre que es
tracti d’activitats que no puguin dur a confusió.
Com a dada addicional, aquí es pot veure la Taula de Classes de Productes i Serveis, tal i
com estableix la nomenclatura oficial al respecte a l’ Arranjament de Niça:
Classes de Productes i Serveis
Número
Descripció
Número
Descripció
Categories de productes
23
Fils
1
Productes químics
24
Teixit
2
Colorants, Capes
25
Vestit i calçat
3
Neteja, Perfumeria, Cosmètica
26
Accessoris vestit i similars
4
Olis i Combustibles
27
Cobertura sols i Tapisseria
5
Farmàcia i Pesticides
28
Joguines i Esports
6
Metalls i derivats
29
Menjar
7
Màquines i Motors
30
Productes ultramarins, farina, mel
8
Eines
31
Agricultura i zoologia
9
Aparells i Instruments
32
Begudes
10
Instrumental mèdic i ortopèdic
33
Vins i alcohols
11
Instal—lacions
34
Tabac i accessoris
12
Vehicles
13
Armes i Explosius
Categories de serveis
14
Metalls preciosos, Joies, Rellotgeria
35
Publicitat i Negocis
15
Instruments Musicals
36
Assegurances i Finances
16
Papereria, Impremta, Art,
Pintura, Maquinaria oficina
37
Construcció i reparació
Foto,
15
17
Mat. plàstics, productes auxiliars
38
Comunicacions
18
Cuir, maletes, paraigües
39
Transports i emmagatzematge
19
Mat. construcció i Construccions
40
Tractament de materials
20
Mobles i similars
41
Educació i esbarjo
21
Utillatge cuina, llar
42
Varis
22
Cordes, xarxes,
tèxtil en brut
farciments,
fibra
Existeix una classificació específica també pels elements figuratius de les marques
(Arranjament de Viena).
16
Llicència “GNU GPL” (FSF).
Adaptat de la introducció de la llicència GNU GPL v3:
“La llicència GNU GPL (General Public License – Llicència Pública General) és una
llicència copyleft gratuïta, per programari i altres tipus de treballs.
Normalment les llicències estan dissenyades per limitar la llibertat de canviar i
compartir (distribuir) els treballs llicenciats. Per contra, la Llicència Pública
General GNU pretén garantir la llibertat de compartir i canviar les versions del
programari, per assegurar que es manté com a programari lliure per tots els seus
usuaris.
El concepte de programari lliure no té relació amb el de gratuïtat. La llicència GPL
estan dissenyades per assegurar la llibertat de distribuir còpies del programari
lliure (i cobrar per elles si es vol), que es rep el codi font o es pot obtenir en cas
que es vulgui, que es pot canviar el programa o utilitzar-ne parts en nous
programes lliures i que l’usuari sap que té dret a fer aquestes coses.
Per protegir els drets dels usuaris s’ha de prevenir que altres els deneguin o
demanin que hi renunciïn. Per això existeixen certes responsabilitats, per
respectar els drets dels altres, per qui distribueix còpies del programa o modifica
aquest. S’ha de garantir que els demés reben els mateixos drets que ha rebut el
que distribueix o modifica el programa.
Els desenvolupadors que utilitzen aquesta llicència duen a terme dos passos:
declarar els drets d’autor sobre el programa i oferir la llicència GPL donant permís
legal per copiar-lo, distribuir-lo o modificar-lo. La llicència explicita que el
programa no té garantia, i que les modificacions sobre el programa original han de
constar com a tal perquè els possibles problemes no es remetin als autors de
versions anteriors.
Alguns dispositius estan dissenyats per denegar als usuaris la possibilitat
d’instal·lar o executar versions modificades del programari que contenen, tot i que
el proveïdor ho pot fer. Això és fonamentalment incompatible amb la voluntat de
protegir la llibertat dels usuaris per canviar el programa. Aquest tipus d’abús
succeeix sistemàticament en l’àrea dels productes per us individual, on això és,
precisament, més inacceptable. La llicència GPL està dissenyada per prohibir
aquest tipus de pràctiques. Si aquests problemes sorgeixen en altres dominis de
forma substancial, es modificarà la llicència GPL com sigui necessari per
continuar protegint la llibertat dels usuaris.
Finalment, tot programa està constantment per les patents del programari. Els
Estats no haurien de permetre que les patents restringissin el desenvolupament i
us del programari en computadores de propòsit general, però en aquells on es fa,
volem evitar el perill que existeix de que les patents aplicades sobre un programa
lliure el converteixin, de fet, en un programa propietari. Per prevenir aquesta
17
situació, la llicència GPL assegura que les patents no podran convertir el programa
en no-lliure.”
Llicència “RPL” (OSI).
Adaptat de la introducció de la llicència RPL (Reciprocal Public License):
“La Llicència Pública Recíproca (RPL en les seves sigles angleses) es basa en el concepte
de la reciprocitat o, dit d’una altra manera, de l’equitat.
Aquesta llicència neix del desig de cobrir llacunes de llicències de codi obert prèvies, les
quals permetien a les parts a adquirir programari de codi obert i derivar-ne beneficis
financers sense haver d’alliberar les seves millores o derivatius a la comunitat que els ho
ha permès. Això succeïa cada vegada que una entitat no alliberava la seva aplicació a un
tercer.
Si bé és cert que aquest model de llicenciament gaudeix d’una certa llibertat, als autors
de la RPL els va semblar injust per la comunitat del programari lliure en general i pels
autors originals en particular. Després de tot, les correccions dels errors, les extensions i
els derivats coherents i amb valor no trobaven de forma consistent el seu camí de tornada
cap a la comunitat, a on era possible alimentar i accelerar el creixement i l’expansió de la
base total de programari de codi obert.
La essència de la RPL es troba en dues definicions Distribució i Components Requerits.
En el que respecta a la distribució, els canvis, correccions d’errors, extensions i demés,
han de posar-se a disposició de la comunitat en general, quan es distribueixi en qualsevol
forma (internament o externament). Tan bon punt es comença a executar el programa,
aquest s’ha de començar a compartir.
No només això, sinó que sota la llicència RPL tots els components, incloent esquemes,
seqüències d’ordres, codi font, etc., han de ser compartides, independentment de si estan
compilades en un únic binari o formen les dues meitats d’una aplicació client servidor.
18
A més d’aquests objectius, la RPL va ser creada per complir els requeriments de la
Definició de Programari Lliure tal i com la manté la Open Source Initiative (OSI).”
19
Llicències “Creative Commons”.
Creative Commons és una corporació americana sense ànim de lucre, basada en
la idea de que algunes persones poden no voler exercir tots els drets de propietat
intel—lectual que els permet la llei. Va ser fundada al 2001 per un grup d’experts
d’e
americans en “cyberlleis” i propietat intel—lectual, amb el recolzament d’un dels
centres de l’escola de lleis de la universitat de Harvard. En aquests moments té la
seu situada a l’escola de lleis de la universitat de Stanford, de la qual rep un
important recolzament.
Existia una demanda, no satisfeta d’una forma segura, de persones que volien
només reservar-se
se part dels drets o no utilitzar cap d’ells en absolut. Creative
Commons tracta de satisfer aquesta demanda oferint a tothom un conjunt de
llicències web sense cost. El que es pretén és proporcionar un conjunt de
llicències públiques gratuïtes suficientment robustes per resistir l’escrutini d’un
tribunal, suficientment senzilles per poder ser utilitzades per persones que no
siguin expertes en temes legals, i suficientment sofisticades per ser identificades
per diverses aplicacions de la Web.
El projecte CC Espanya s’inicia al Febrer de l’any 2003 des de la Universitat de Barcelona,
quan buscava un sistema per publicar material docent seguint l’exemple del MIT. S’opta
pel model Creative Commons i s’estableix un acord de treball pel qual la UB lidera el
projecte d’adaptació de les llicències a la legislació espanyola, tant en castellà com en
català.
A partir del dia 1 d’Octubre de 2004 les llicències
llicències Creative Commons adaptades a la
legislació de Propietat Intel—lectual espanyola estan disponibles pel públic en general tant
en castellà com en català.
Una obra que estigui sota una llicència “Creative Commons” no significa que no tingui una
protecció
ció en l’àmbit de la Propietat Intel—lectual. Aquest tipus de llicències ofereixen
alguns drets a tercers sota certes condicions. Existeixen quatre condicions diferents que,
combinades, donen lloc a sis llicències “Creative Commons” entre les que podem escollir.
esc
Les quatre condicions són:
Reconeixement (Attribution):
(
): en qualsevol explotació de l’obra autoritzada per
la llicència farà falta reconèixer l’autoria.
No Comercial (Non
Non Commercial): l’explotació de l’obra queda limitada a
usos no comercials.
20
Sense Obres Derivades (No
(
Derivate Works):
): l’autorització per explotar
l’obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.
Compartir Igual (Share
(
Alike):
): l’explotació autoritzada inclou la creació d’obres
derivades sempre que mantinguin la mateixa
mateixa llicència en ser divulgades.
Amb aquestes quatre condicions combinades es poden generar les sis llicències que es
poden escollir:
Reconeixement (by):
( ): es permet qualsevol explotació de l’obra, inclosa
una finalitat comercial, així com la creació d’obres
d’obres derivades, la
distribució de les quals està també permesa sense cap restricció.
Reconeixement – No Comercial (by-nc):
): es permet la generació
d’obres derivades sempre que no es faci un us comercial.
Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb finalitats
finalitats comercials.
Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa):
(
no
es permet un us comercial de l’obra original ni de les possibles
obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una
llicència igual a la que regula l’obra original.
Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada (by-nc(
nd):
): no es permet un us comercial de l’obra original ni la
generació d’obres derivades.
Reconeixement – Compartir Igual (by-sa):
): es permet la utilització
comercial de l’obra i de les possibles
possibles obres derivades, la
distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual que la
de l’obra original.
Reconeixement – Sense Obra Derivada (by-nd):
): es permet la
utilització comercial de l’obra però no la generació d’obres
derivades.
Un cop escollida la llicència, aquesta vindrà expressada de tres maneres:
•
•
Commons Deed:: es un resum fàcilment comprensible del text legal amb les
icones rellevants.
Legal Code:: el codi legal complet en el que es basa la llicència escollida.
21
•
Digital Code: el codi digital, que pot llegir la màquina i que serveix per que els
motors de cerca i altres aplicacions identifiquin el treball i les condicions
d’utilització.
Per utilitzar la llicència s’ha d’incloure el botó Creative Commons “Alguns drets
reservats” al lloc d’Internet, a prop de l’obra. Aquest botó enllaça amb el
Commons Deed, de manera que tots puguin estar informats de les condicions de
la llicència. Si es troba que la llicència ha estat violada, aleshores es tenen les
bases per poder defensar els drets dels autors.
Aquestes llicències no estan dissenyades per ser utilitzades amb programes
informàtics. En aquest cas és apropiat utilitzar les llicències “Open Source” de la
“Open Source Iniciative” (www.opensource.org) o les llicències “Free Software” de
la “Free Software Foundation” (www.gnu.org ó www.fsf.org), que ja s’han vist al
punt anterior.
22
Pràctica 1: Cerca de normatives legals.
A més de consultar els apartats sobre normatives que normalment podem trobar
en les webs dels diferents organismes públics i, en ocasions, d’algunes
organitzacions privades, és relativament senzill trobar els textos originals de les
normatives legals. Els dos portals bàsics que ens proveiran aquests continguts
seran els del “Boletín Oficial del Estado” (BOE) i el del “Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya” (DOGC). Aquestes dues publicacions tenen utilitats que
ens permeten cercar els seus continguts per diversos paràmetres. Els enllaços a
aquestes utilitats són:
•
DOGC: http://www.gencat.cat/dogc/ (o la següent, per articles anteriors al
2002)
http://www4.gencat.cat:82/basisbwdocstotal/cframes_recerca.htm
23
•
BOE:
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/texto_boe_avanzada.php
24
Per exemple, podem cercar al BOE el text corresponent a la Llei 23/2006, que
regula la Propietat Intel—lectual. Si ho fem mitjançant una cerca per número
oficial, obtindrem com a resultat totes aquelles entrades amb aquesta referència.
Si coneixem la temàtica, la data de publicació o altres dades significatives, la
cerca serà molt més directa.
Si entrem al segon dels resultats ( BOE 12308 del 08/07/2006) obtindrem el que
estàvem buscant. A més del text que apareix com a resultat podem accedir també a la
norma en PDF tal i com va sortir publicada a l’edició original del Butlletí Oficial de l’Estat,
així com a la corresponent edició en les llengües cooficials, en cas de que estiguin
disponibles edicions traduïdes. També serà possible accedir, en cas que estigui
disponible, a un apartat anomenat “Anàlisi Jurídica” (situat al final del text), on es
proporcionen referències anteriors, notes i d’altres dades que poden resultar útils.
Finalment, en cas que el text hagi patit moltes modificacions posteriors pot existir una
versió “refosa” a la qual ens poden donar la opció d’accedir.
25
26
Pràctica 2: Cerca als registres de la
propietat.
Una part de la informació disponible als registres de la propietat intel—lectual i de
la propietat industrial està disponible per poder-la consultar en línea, i això és el
que farem en aquesta pràctica.
Registre de la Propietat Intel—lectual
27
Es possible consultar les dades bàsiques d’algunes de les obres registrades, bàsicament
llibres i articles, accedint al Catàleg Col—lectiu del Centre de Documentació de Propietat
Intel—lectual:
http://www.mcu.es/bibliotecascdc/cargarFiltro.do?cache=init&layout=bibliotecas
cdcCDPI&language=es
Com a exemple podem buscar les entrades sobre la matèria “Propiedad Industrial”
posant com a editorial “OMPI” (Organització Mundial de la Propietat Intel—lectual). Ens
28
apareixeran diversos resultats, i si seleccionem el titulat “¿Qué es la propiedad
intelectual?” tenim:
Propietat Industrial: registre de patents
A l’hora de presentar una patent un dels requisits fonamentals és que no existeixi
una altra patent que sigui “vulnerada” amb la que estem demanant. Si ja existeix
una patent similar o la nostra patent inclou parts que ja estan prèviament
patentades, la sol—licitud que hem presentat serà rebutjada.
Abans de presentar la patent haurem d’investigar si ja existeixen aquestes patents que
podrien ser vulnerades. És possible acudir a professionals en la matèria que facin un
“Estudi de Patentabilitat”, de forma que ens confirmin que podem patentar el que volem,
tant perquè compleix tots els requisits previs que es sol—liciten com perquè, en principi, no
vulnerem cap altra patent preexistent. Aquesta opció, però, encara que és fiable també es
costosa, i es una despesa a afegir a la que haurem de fer en sol—licitar la patent. Un primer
pas pot ser consultar directament els registres de patents, on està publicada tota la
informació sobre les mateixes.
Començarem per INVENES, la base de dades, accessible en línia, de la Oficina Espanyola
de Patents i Marques (http://invenes.oepm.es/ ).
Seleccionem una cerca a “Interpat” i introduïm el terme “SCYTL SECURE ELECTRONIC
VOTING” (nom d’una coneguda empresa catalana que es dedica als sistemes de vot
electrònic). Obtindrem diversos resultats, i si seleccionem el que té el número de
sol—licitud (referència) “PCT/ES02/00423”, obtindrem accés als diversos aspectes de la
29
patent. El codi PCT ens indica que es tracta d’una patent internacional, vigent als països
adherits als convenis corresponents sobre protecció industrial.
La informació essencial de la patent està classificada en pestanyes, tenint especial
rellevància les anomenades “Descripció”, “Reivindicacions” i “Imatge”, que reflecteixen
diversos aspectes del contingut de la patent. La pestanya “IET” conté referències a
l’informe de l’estat de la tècnica i l’anomenada “Opinió escrita” pot contenir comentaris
sobre la patent. La pestanya “Dades bibliogràfiques” conté informació general sobre les
dates de sol—licitud i validesa, els codis identificatius, l’àmbit geogràfic d’aplicació, etc. És
interessant observar que està disponible per la seva consulta i descàrrega el PDF complet
de la patent.
Si fem ara una consulta sobre el codi de sol—licitud de patent “P200700815” i entrem al
document que hi apareix, podrem veure un cas en que existeixen raons per les que certes
parts de la patent no són correctes, tal i com podem veure a la pestanya “Opinió escrita”.
També podem
buscar
a una
de les
més
conegudes, ESPACENET
(http://es.espacenet.com/ a la seva versió espanyola), la xarxa europea de bases de
dades de patents.
En aquest cas podem seleccionar una “Búsqueda rápida”, amb una cerca per “Palabras
en el título o resumen” i introduir el terme de cerca “talgo”. Podem fer un cop d’ull a les
patents d’aquest conegut tren de factura nacional.
Pràctica 3: Sol—licitud de registre.
En aquesta tercera pràctica ens centrarem en el procés de sol—licitud d’inscripció
al Registre de la Propietat Intel—lectual i en el d’inscripció al Registre de la
Propietat Industrial.
Propietat Intel—lectual
Per inscriure una obra al registre de la propietat intel—lectual s’hauran d’omplir dos
formularis, un comú i un altre específic a la categoria d’obra que es vol registrar, que pot
ser:
30
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Obra literària o científica.
Composició musical amb o sense lletra.
Coreografia o pantomima.
Obra cinematogràfica o audiovisual.
Obra artística.
Obra tècnica.
Programa d’ordinador.
Base de dades.
Pàgina electrònica (web) o multimèdia.
La primera part de la pràctica consistirà en omplir el formulari comú d’inscripció i
l’addicional corresponent a un programa d’ordinador.
En cas de transmissió o cessió de drets, s’ha de registrar la mateixa omplint el formulari
corresponent, anomenat de “Transmissió Intervius” (pel cas de l’herència existeix el
formulari anomenat de “Transmissió Mortis Causa”).
Per la segona part de la pràctica haurem d’omplir un formulari de transmissió de drets, en
aquest cas consistent en els drets d’explotació de la obra registrada.
Les taxes del Registre de la Propietat Intel—lectual estan regulades per llei, i actualitzades
als Pressupostos Generals de l’Estat cada any. Les corresponents als Registres Territorials
les regula la Comunitat Autònoma de la que depèn cada un d’ells. Si la sol—licitud es
presenta de forma telemàtica l’abonament es pot fer mitjançant la passarel—la de
pagaments del Ministeri de Cultura. En cas de presentació presencial el pagament es fa a
qualsevol entitat bancària autoritzada i es presenta el comprovant de pagament a les
oficines del registre.
Com a orientació, durant l’any 2010 (taxes oficials al portal del Ministeri) la tramitació de
l’expedient correspon a una taxa de 12,55€ i l’expedició del certificat (positiu o negatiu) a
una de 14,92€. Les taxes més recents a Catalunya (portal del Departament de Cultura)
corresponen al 2009 i són de 4,65€ per sol—licitud d’inscripció i 3,20€ per certificació.
Propietat Industrial
Per registrar una invenció al Registre de la Propietat Industrial, s’ha d’omplir una
instància per entregar a l’OEPM segons model normalitzat. També existeixen
models similars pels registres de marques, noms comercials i dissenys
industrials.
31
En cas que es vulgui ampliar l’àmbit de protecció de la patent a nivell europeu o
internacional s’han d’omplir els formularis corresponents. Un any després de la sol—licitud
de la patent s’ha d’elegir si es vol optar a una patent internacional o quedar-se amb la
“local”.
En la tercera part de la pràctica omplirem el formulari de sol—licitud d’una patent
espanyola i veurem també les similituds i diferències amb respecte als formularis de
petició de patents internacionals, en aquest cas una patent europea i una patent
“mundial” (PCT).
Pràctica 4: Llicències de programari.
En aquesta quarta pràctica compararem dues llicències de diferent tipus, una de
programari propietari i una altra de programari lliure. Per això hem elegit la EULA
(End User License Agreement - Contracte de Llicència d’Usuari Final) de la suite
Microsoft Office 2010 i la llicència GPL versió 3.
La pràctica consisteix en veure els punts de similitud i diferència de les llicències, i
sobretot com en un cas el focus està en protegir el dret a la distribució “lliure”, i per tant
en garantir una sèrie de drets àmplia pels usuaris i la comunitat en general, i en l’altre
està orientat a restringir aquests drets tot protegint els de l’empresa propietària dels drets
d’explotació.
Es tracta de dos models diferents, cada un d’ells amb un model de negoci, en principi
bastant diferent, al darrera. Sense entrar a jutjar cap d’ells, resulta interessant reflexionar
sobre les conseqüències que es deriven del diferent focus de les llicències.
32
Enllaços d’interès.
Accés als texts legals:
Legislació europea (EUR-LEX): http://eur-lex.europa.eu/es/index.htm
Legislació espanyola (BOE): http://www.boe.es/
Legislació catalana(DOGC): http://www.gencat.cat/dogc/
Propietat intel—lectual i propietat industrial:
Oficina Espanyola de Patents i Marques: http://www.oepm.es/
Oficina Europea de Patents: http://www.epo.org/
Centre de Patents de la UB: http://www.pcb.ub.es/centredepatents/
Organització Mundial de la PI: http://www.wipo.int/portal/index.html.es
Oficina d’Harmonització del Mercat Interior: http://oami.europa.eu/
Col—legi Oficial d’Agents de la Propietat Industrial: http://www.coapi.org/
Llicències Creative Commons
Creative Commons Internacional: http://creativecommons.org/
Creative Commons Espanya: http://es.creativecommons.org/
Programari Lliure i de Codi Obert
33
Free Software Foundation: http://www.fsf.org/
Llicència GNU GPL: http://www.gnu.org/licenses/gpl.html
Open Source Initiative: http://www.opensource.org/
Llicència RPL: http://www.opensource.org/licenses/rpl1.5.txt
34
35