Protecció de la tecnologia

Seguretat TIC – Protecció de la Tecnologia
Introducció
La tecnologia s’ha convertit en quelcom fonamental tant en l’activitat empresarial com
quotidiana de les persones. Les innovacions científiques i tecnològiques estan a l’ordre del
dia, i el ritme de generació de nous productes, noves tecnologies i nous descobriments és
cada dia més gran.
Es evident que cal incentivar la difusió dels coneixements que es generen en l’activitat
creativa i investigadora, però a la vegada s’ha de d’incentivar també aquesta activitat, fent-la
atractiva pels que s’hi dediquen. Amb aquesta filosofia apareixen una sèrie de mecanismes
de protecció, que permeten garantir els drets dels creadors, a la vegada que faciliten que el
coneixement es faci públic.
La llei defineix la protecció de les creacions, desenvolupaments, productes, signes distintius
i d’altres, de forma que es dificulti que tercers no autoritzats treguin profit del resultat de les
activitats dels autors, propietaris o d’altres que ostentin drets sobre aquests resultats.
Fonamentalment existeixen dos mecanismes de protecció, els drets d’autor (normalment
coneguts també com a “Propietat Intel·lectual”) i la “Propietat Industrial”. El primer
mecanisme atorga als creadors d’obres literàries, científiques, etc. (inclosos els programes
d’ordinador, amb certes excepcions) una sèrie de drets morals (autoria, integritat de l’obra,
etc.) i patrimonials o d’explotació (reproducció, distribució, etc.). El segon sistema atorga un
monopoli temporal per part d’un o més estats sobre els drets d’explotació de l’objecte de la
protecció.
En aquest curs intentarem donar una visió general d’aquests dos mecanismes de protecció,
encara que, donada l’amplitud del tema, no serà un recorregut exhaustiu. Es farà un èmfasi
especial en la protecció del programari, donat que en aquests moments representa el major
volum de producció en l’àrea TIC, i segueix creixent, i és una part bàsica dels processos de
negoci de la majoria de les empreses.
Llei de Propietat Intel·lectual
La Llei 1/1996, posteriorment modificada mitjançant la Llei 23/2006, regula la Propietat
Intel·lectual al territori espanyol. Aquesta llei atorga una sèrie de drets personals i
patrimonials a l’autor, o en certs casos específics a persones jurídiques, d’una obra resultat
de l’activitat intel·lectual, tal i com especifiquen els següents articles:
“Artículo 1. Hecho generador.
La propiedad intelectual de una obra literaria, artística o científica corresponde al autor por
el solo hecho de su creación.”
“Artículo 2. Contenido.
La propiedad intelectual está integrada por derechos de carácter personal y patrimonial, que
atribuyen al autor la plena disposición y el derecho exclusivo a la explotación de la obra, sin
más limitaciones que las establecidas en la Ley.”
“Artículo 5. Autores y otros beneficiarios.
1. Se considera autor a la persona natural que crea alguna obra literaria, artística o
científica.
2. No obstante, de la protección que esta Ley concede al autor se podrán beneficiar personas
jurídicas en los casos expresamente previstos en ella.”
Aquests drets s’originen en el moment de la creació i tenen vigència fins a setanta anys
després de la mort de l’autor (els drets que continuïn vigents en aquest període podran ser
exercits pels hereus de l’autor, una persona jurídica o per l’Administració en aquells supòsits
que determina la llei). Els preceptes d’aquesta llei s’apliquen a creacions originals en
qualsevol suport conegut o futur, tal i com defineix l’article desè de la llei. En aquest article
s’especifiquen alguns dels tipus d’obra protegits més freqüents. Podem destacar que estan
inclosos els programes d’ordinador, en tant que el seu codi font s’ajusta a l’especificació de
la normativa:
“Artículo 10. Obras y títulos originales.
1. Son objeto de propiedad intelectual todas las creaciones originales literarias, artísticas o
científicas expresadas por cualquier medio o soporte, tangible o intangible, actualmente
conocido o que se invente en el futuro, comprendiéndose entre ellas:
a) Los libros, folletos, impresos, epistolarios, escritos, discursos y alocuciones, conferencias,
informes forenses, explicaciones de cátedra y cualesquiera otras obras de la misma
naturaleza.
b) Las composiciones musicales, con o sin letra.
c) Las obras dramáticas y dramático-musicales, las coreografías, las pantomimas y, en
general, las obras teatrales.
d) Las obras cinematográficas y cualesquiera otras obras audiovisuales.
e) Las esculturas y las obras de pintura, dibujo, grabado, litografía y las historietas gráficas,
tebeos o comics, así como sus ensayos o bocetos y las demás obras plásticas, sean o no
aplicadas.
f) Los proyectos, planos, maquetas y diseños de obras arquitectónicas y de ingeniería.
g) Los gráficos, mapas y diseños relativos a la topografía, la geografía y, en general, a la
ciencia.
h) Las obras fotográficas y las expresadas por procedimiento análogo a la fotografía.
i) Los programas de ordenador.
2. El título de una obra, cuando sea original, quedará protegido como parte de ella.”
De la mateixa forma, la llei contempla també la protecció de les obres derivades, col·leccions
i bases de dades:
“Artículo 11. Obras derivadas.
Sin perjuicio de los derechos de autor sobre la obra original, también son objeto de propiedad
intelectual:
1.º Las traducciones y adaptaciones.
2.º Las revisiones, actualizaciones y anotaciones.
3.º Los compendios, resúmenes y extractos.
4.º Los arreglos musicales.
5.º Cualesquiera transformaciones de una obra literaria, artística o científica.”
“Artículo 12. Colecciones. Bases de datos.
1. También son objeto de propiedad intelectual, en los términos del Libro I de la presente Ley,
las colecciones de obras ajenas, de datos o de otros elementos independientes como las
antologías y las bases de datos que por la selección o disposición de sus contenidos
constituyan creaciones intelectuales, sin perjuicio, en su caso, de los derechos que pudieran
subsistir sobre dichos contenidos.
La protección reconocida en el presente artículo a estas colecciones se refiere únicamente a
su estructura en cuanto forma de expresión de la selección o disposición de sus contenidos,
no siendo extensiva a éstos.
2. A efectos de la presente Ley, y sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado anterior, se
consideran bases de datos las colecciones de obras, de datos, o de otros elementos
independientes dispuestos de manera sistemática o metódica y accesibles individualmente
por medios electrónicos o de otra forma.
3. La protección reconocida a las bases de datos en virtud del presente artículo no se aplicará
a los programas de ordenador utilizados en la fabricación o en el funcionamiento de bases de
datos accesibles por medios electrónicos.”
S’exclouen específicament de la normativa els texts legals i pertanyents als organismes
públics, així com les seves traduccions:
“Artículo 13. Exclusiones.
No son objeto de propiedad intelectual las disposiciones legales o reglamentarias y sus
correspondientes proyectos, las resoluciones de los órganos jurisdiccionales y los actos,
acuerdos, deliberaciones y dictámenes de los organismos públicos, así como las
traducciones oficiales de todos los textos anteriores.”
La Llei de propietat intel·lectual atorga a l’autor drets morals sobre l’obra. Aquests drets són
irrenunciables i estan especificats en detall a l’article 14 de la Llei:
“Artículo 14. Contenido y características del derecho moral.
Corresponden al autor los siguientes derechos irrenunciables e inalienables:
1.º Decidir si su obra ha de ser divulgada y en qué forma.
2.º Determinar si tal divulgación ha de hacerse con su nombre, bajo seudónimo o signo, o
anónimamente.
3.º Exigir el reconocimiento de su condición de autor de la obra.
4.º Exigir el respeto a la integridad de la obra e impedir cualquier deformación, modificación,
alteración o atentado contra ella que suponga perjuicio a sus legítimos intereses o
menoscabo a su reputación.
5.º Modificar la obra respetando los derechos adquiridos por terceros y las exigencias de
protección de bienes de interés cultural.
6.º Retirar la obra del comercio, por cambio de sus convicciones intelectuales o morales,
previa indemnización de daños y perjuicios a los titulares de derechos de explotación.
Si, posteriormente, el autor decide reemprender la explotación de su obra deberá ofrecer
preferentemente los correspondientes derechos al anterior titular de los mismos y en
condiciones razonablemente similares a las originarias.
7.º Acceder al ejemplar único o raro de la obra, cuando se halle en poder de otro, a fin de
ejercitar el derecho de divulgación o cualquier otro que le corresponda.
Este derecho no permitirá exigir el desplazamiento de la obra y el acceso a la misma se llevará
a efecto en el lugar y forma que ocasionen menos incomodidades al poseedor, al que se
indemnizará, en su caso, por los daños y perjuicios que se le irroguen.”
“Artículo 15. Supuestos de legitimación «mortis causa».
1. Al fallecimiento del autor, el ejercicio de los derechos mencionados en los apartados 3.º y
4.º del artículo anterior corresponde, sin límite de tiempo, a la persona natural o jurídica a la
que el autor se lo haya confiado expresamente por disposición de última voluntad. En su
defecto, el ejercicio de estos derechos corresponderá a los herederos.
2. Las mismas personas señaladas en el número anterior y en el mismo orden que en él se
indica, podrán ejercer el derecho previsto en el apartado 1.º del artículo 14, en relación con
la obra no divulgada en vida de su autor y durante un plazo de setenta años desde su muerte o
declaración de fallecimiento, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 40.”
“Artículo 16. Sustitución en la legitimación «mortis causa».
Siempre que no existan las personas mencionadas en el artículo anterior, o se ignore su
paradero, el Estado, las Comunidades Autónomas, las Corporaciones locales y las
instituciones públicas de caràcter cultural estarán legitimados para ejercer los derechos
previstos en el mismo.”
Per una altra banda, s’atorguen a l’autor una sèrie de drets d’explotació, que en aquest cas
són transmissibles. Els drets d’explotació, també anomenats patrimonials, són independents
entre ells, i estan definits en detall en els articles 17 a 23:
“Artículo 17. Derecho exclusivo de explotación y sus modalidades.
Corresponde al autor el ejercicio exclusivo de los derechos de explotación de su obra en
cualquier forma y, en especial, los derechos de reproducción, distribución, comunicación
pública y transformación, que no podrán ser realizadas sin su autorización, salvo en los casos
previstos en la presente Ley.
Se entiende por reproducción la fijación directa o indirecta, provisional o permanente, por
cualquier medio y en cualquier forma, de toda la obra o de parte de ella, que permita su
comunicación o la obtención de copias.”
“Artículo 19. Distribución.
1. Se entiende por distribución la puesta a disposición del público del original o de las copias
de la obra, en un soporte tangible, mediante su venta, alquiler, préstamo o de cualquier otra
forma.
2. Cuando la distribución se efectúe mediante venta u otro título de transmisión de la
propiedad, en el ámbito de la Unión Europea, por el propio titular del derecho o con su
consentimiento, este derecho se agotará con la primera, si bien sólo para las ventas y
transmisiones de propiedad sucesivas que se realicen en dicho ámbito territorial.”
“Artículo 20. Comunicación pública.
1. Se entenderá por comunicación pública todo acto por el cual una pluralidad de personas
pueda tener acceso a la obra sin previa distribución de ejemplares a cada una de ellas.
No se considerará pública la comunicación cuando se celebre dentro de un ámbito
estrictamente doméstico que no esté integrado o conectado a una red de difusión de
cualquier tipo.”
“Artículo 21. Transformación.
1. La transformación de una obra comprende su traducción, adaptación y cualquier otra
modificación en su forma de la que se derive una obra diferente.
Cuando se trate de una base de datos a la que hace referencia el artículo 12 de la presente
Ley se considerará también transformación, la reordenación de la misma.
2. Los derechos de propiedad intelectual de la obra resultado de la transformación
corresponderán al autor de esta última, sin perjuicio del derecho del autor de la obra
preexistente de autorizar, durante todo el plazo de protección de sus derechos sobre ésta, la
explotación de esos resultados en cualquier forma y en especial mediante su reproducción,
distribución, comunicación pública o nueva transformación.”
“Artículo 22. Colecciones escogidas u obras completas.
La cesión de los derechos de explotación sobre sus obras no impedirá al autor publicarlas
reunidas en colección escogida o completa.”
“Artículo 23. Independencia de derechos.
Los derechos de explotación regulados en esta sección son independientes entre sí.”
L’any 2006, amb la llei 23/2006 defineix el que es coneix vulgarment com a “cànon digital”,
la compensació per copia privada que han de rebre els artistes pels drets de propietat
intel·lectual que es deixen de percebre per aquestes copies i la seva reproducció. L’article 25
defineix aquesta compensació, estableix que la “recaptació” serà feta per les entitats de
gestió de drets d’autor i les excepcions al pagament d’aquesta compensació i també defineix
els procediments relacionats i l’existència d’una revisió administrativa bianual. Es podrien
destacar les següents parts del text:
“Artículo 25. Compensación equitativa por copia privada.
1. La reproducción realizada exclusivamente para uso privado, mediante aparatos o
instrumentos técnicos no tipográficos, de obras divulgadas en forma de libros o publicaciones
que a estos efectos se asimilen reglamentariamente, así como de fonogramas, videogramas o
de otros soportes sonoros, visuales o audiovisuales, originará una compensación equitativa y
única por cada una de las tres modalidades de reproducción mencionadas, en favor de las
personas que se expresan en el párrafo b) del apartado 4, dirigida a compensar los derechos
de propiedad intelectual que se dejaran de percibir por razón de la expresada reproducción.
Este derecho será irrenunciable para los autores y los artistas, intérpretes o ejecutantes.
2. Esa compensación se determinará para cada modalidad en función de los equipos,
aparatos y soportes materiales idóneos para realizar dicha reproducción, fabricados en
territorio español o adquiridos fuera de éste para su distribución comercial o utilización
dentro de dicho territorio.
3. Lo dispuesto en los apartados anteriores no será de aplicación a los programas de
ordenador ni a las bases de datos electrónicas.
......
7. Quedan exceptuados del pago de la compensación:
a) Los equipos, aparatos y soportes materiales adquiridos por quienes cuenten con la
preceptiva autorización para llevar a efecto la correspondiente reproducción de obras,
prestaciones artísticas, fonogramas o videogramas, según proceda, en el ejercicio de su
actividad, lo que deberán acreditar a los deudores y, en su caso, a sus responsables
solidarios, mediante una certificación de la entidad o de las entidades de gestión
correspondientes, en el supuesto de adquirir los equipos, aparatos o materiales dentro del
territorio español.
b) Los discos duros de ordenador en los términos que se definan en la orden ministerial
conjunta que se contempla en el anterior apartado 6 sin que en ningún caso pueda
extenderse esta exclusión a otros dispositivos de almacenamiento o reproducción.
c) Las personas naturales que adquieran fuera del territorio español los referidos equipos,
aparatos y soportes materiales en régimen de viajeros y en una cantidad tal que permita
presumir razonablemente que los destinarán al uso privado en dicho territorio.
d) Asimismo, el Gobierno, mediante real decreto, podrá establecer excepciones al pago de
esta compensación equitativa y única cuando quede suficientemente acreditado que el
destino o uso final de los equipos, aparatos o soportes materiales no sea la reproducción
prevista en el artículo 31.2.
8. La compensación equitativa y única a que se refiere el apartado 1 se hará efectiva a través
de las entidades de gestión de los derechos de propiedad intelectual.”
Igual que en el cas dels drets morals s’especifica la duració dels drets d’explotació fins a
cinquanta anys després de la mort de l’autor:
“Artículo 26. Duración y cómputo.
Los derechos de explotación de la obra durarán toda la vida del autor y setenta años después
de su muerte o declaración de fallecimiento.”
Recentment una sentència de la sala tercera del Tribunal de Justícia Europeu, publicada el
passat 21 d’Octubre del 2010, dicta sobre la no conformitat de l’aplicació que es fa a
Espanya de la compensació per còpia privada amb respecte a la Directiva 2001/29.
D’aquesta sentència s’extreu que els professionals, les empreses i les institucions públiques
queden excloses de l’aplicació del cànon, i s’obre la possibilitat per aquestes de reclamar a
les entitats de gestió de drets d’autor la quantitat satisfeta en concepte de compensació per
còpia privada. Segons la sentència:
“Sentencia de la Sala Tercera del Tribunal de Justicia Europeo de 21/10/2010.
«Aproximación de las legislaciones – Derechos de autor y derechos afines – Directiva
2001/29/CE – Derecho de reproducción – Excepciones y limitaciones – Excepción de copia
para uso privado – Concepto de “compensación equitativa” – Interpretación uniforme –
Aplicación por los Estados miembros – Criterios – Límites – Canon por copia privada aplicado
a los equipos, aparatos y soportes de reproducción digital»
En el asunto C-467/08, que tiene por objeto una petición de decisión prejudicial planteada,
con arreglo al artículo 234 CE, por la Audiencia Provincial de Barcelona mediante auto de 15
de septiembre de 2008, recibido en el Tribunal de Justicia el 31 de octubre de 2008, en el
procedimiento entre Padawan, S.L., y Sociedad General de Autores y Editores de España
(SGAE).
......
En virtud de todo lo expuesto, el Tribunal de Justicia (Sala Tercera) declara:
1) El concepto de «compensación equitativa», en el sentido del artículo 5, apartado 2, letra
b), de la Directiva 2001/29/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de mayo de
2001, relativa a la armonización de determinados aspectos de los derechos de autor y
derechos afines a los derechos de autor en la sociedad de la información, es un concepto
autónomo de Derecho de la Unión, que debe interpretarse de manera uniforme en todos los
Estados miembros que hayan establecido una excepción de copia privada, con independencia
de la facultad reconocida a éstos para determinar, dentro de los límites impuestos por el
Derecho de la Unión y, en particular, por la propia Directiva, la forma, las modalidades de
financiación y de percepción y la cuantía de dicha compensación equitativa.
2) El artículo 5, apartado 2, letra b), de la Directiva 2001/29 ha de interpretarse en el
sentido de que el «justo equilibrio» que debe respetarse entre los afectados implica que la
compensación equitativa ha de calcularse necesariamente sobre la base del criterio del
perjuicio causado a los autores de obras protegidas como consecuencia del establecimiento
de la excepción de copia privada. Se ajusta a los requisitos del «justo equilibrio» la previsión
de que las personas que disponen de equipos, aparatos y soportes de reproducción digital y
que, a este título, de derecho o de hecho, ponen esos equipos a disposición de usuarios
privados o les prestan un servicio de reproducción sean los deudores de la financiación de la
compensación equitativa, en la medida en que dichas personas tienen la posibilidad de
repercutir la carga real de tal financiación sobre los usuarios privados.
3) El artículo 5, apartado 2, letra b), de la Directiva 2001/29 debe interpretarse en el sentido
de que es necesaria una vinculación entre la aplicación del canon destinado a financiar la
compensación equitativa en relación con los equipos, aparatos y soportes de reproducción
digital y el presumible uso de éstos para realizar reproducciones privadas. En consecuencia,
la aplicación indiscriminada del canon por copia privada, en particular en relación con
equipos, aparatos y soportes de reproducción digital que no se hayan puesto a disposición de
usuarios privados y que estén manifiestamente reservados a usos distintos a la realización de
copias privadas, no resulta conforme con la Directiva 2001/29.”
Per poder demostrar l’autoria de l’obra que es vol que quedi protegida, aquesta pot ser
registrada al Registre de la Propietat Intel·lectual. A més del Registre Central, situat a
Madrid, existeix un registre local a cada Comunitat Autònoma. A Catalunya es troba a
Barcelona, i té delegacions a Girona, Lleida i Tarragona. El fet de registrar l’obra té valor de
proba d’estar en possessió d’aquesta en la data de registre. Es tracta d’un tràmit senzill i de
baix cost. El registre es pot indicar amb el símbol de “copyright” ©, seguit del nom del titular
dels drets i el lloc i l’any en que s’ha divulgat l’obra.
Les idees, mètodes, sistemes o procediments no queden protegits per la legislació de
propietat intel·lectual. Només queda protegida la seva expressió literària o científica, però no
la idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre.
Llei de Propietat Industrial
La legislació que regula la Propietat Industrial és àmplia i complexa, donem aquí un llistat de
les principals normatives a nivell espanyol, europeu i internacional:
Legislació Nacional
•
Invencions
o Llei 10/2002, de 29 d’Abril, que modifica la Llei 11/1986 (Llei de Patents).
o Reial Decret 996/2001, de 10 de Setembre, que estableix el procés de concessió
de patents amb revisió prèvia.
o Llei 11/1998, de 3 de Maig, sobre la protecció jurídica de les topografies de
productes semiconductors.
•
Signes distintius
o Llei 17/2001, de 7 de Desembre, de Marques.
o Reial Decret 687/2002, de 12 de Juliol, Reglament d’Aplicació de la Llei
17/2001.
•
Disseny Industrial
o Llei 20/2003, de 7 de Juliol, de Protecció Jurídica del Disseny Industrial.
o Reial Decret 1937/2004, de 27 de Setembre, Reglament d’Execució de la Llei
20/2003.
Legislació Internacional
•
Propietat Industrial
o Conveni de París per la Protecció de la Propietat Industrial.
o Acord sobre els aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el
Comerç (ADPIC).
•
Invencions
o Tractat de Cooperació en matèria de patents.
o Arranjament d’Estrasburg relatiu a la Classificació Internacional de Patents, de
24 de Març de 1971.
o Conveni de Munich sobre la concessió de patents europees, de 5 d’Octubre de
1973.
o Acord pel que s’estableix la Organització Mundial del Comerç i l’Acord sobre la
Contractació Pública.
•
Disseny Industrial
o Arranjament de l’Haia relatiu al Dipòsit Internacional de Dibuixos i Models
Industrials.
o Arranjament de Lorcano relatiu a la Classificació Internacional pels Dibuixos i
Models Industrials.
•
Signes Distintius
o
o
o
o
Tractat sobre el dret de marques de 1994.
Arranjament de Madrid pel Registre Internacional de Marques.
Protocol de l’Arranjament de Madrid pel Registre Internacional de Marques.
Arranjament de Niça relatiu a la Classificació Internacional de Productes i Serveis
pel registre de marques.
Legislació Comunitària
•
Invencions
o Directiva 87/54/CEE, del Consell, de 16 de Desembre de 1986, sobre la
protecció jurídica de les topologies dels productes semiconductors (ampliada als
països de la Organització Mundial del Comerç amb la Decisió del Consell
94/824/CE, de 22 de Desembre de 1994).
o Directiva 98/44/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de Juliol de 1998,
relativa a la protecció jurídica de les invencions biotecnològiques.
•
Signes Distintius
o Reglament (CE) 40/94, del Consell, de 20 de Desembre del 1993, sobre marca
comunitària (modificat posteriorment per diversos Reglaments posteriors).
o Primera Directiva 89/104/CEE, del Consell, de 21 de Desembre de 1988, relativa
a l’aproximació de les legislacions dels Estats Membres en matèria de marques.
o Reglament (CE) 1891/2006, del Consell, de 18 de Desembre de 2006, d’adhesió
als acords relatius al Registre Internacional de Dibuixos i Models Industrials.
•
Disseny Industrial
o Directiva 98/71/CE del Parlament Europeu, del Consell, de 13 d’Octubre de
1998, sobre la protecció jurídica dels dibuixos i models.
o Reglament (CE) 6/2002, del Consell, de 12 de Desembre de 2001, sobre dibuixos
i models comunitaris.
o Reglament (CE) 1891/2006, del Consell, de 18 de Desembre de 2006, d’adhesió
als acords relatius al Registre Internacional de Dibuixos i Models Industrials.
•
Marques
En el que respecta a la marca, hem vist que aquesta ha d’anar associada a una o vàries
categories de productes i/o serveis, de forma que es garanteix que no pot haver marques
similars per les mateixes categories de productes i/o serveis. En canvi, podem trobar casos
en que la marca, el nom comercial, o fins i tot el logotip és similar, sempre que es tracti
d’activitats que no puguin dur a confusió.
Com a dada addicional, aquí es pot veure la Taula de Classes de Productes i Serveis, tal i com
estableix la nomenclatura oficial al respecte a l’ Arranjament de Niça:
Classes de Productes i Serveis
Número
Descripció
Categories de productes
1
Productes químics
2
Colorants, Capes
3
Neteja, Perfumeria, Cosmètica
4
Olis i Combustibles
5
Farmàcia i Pesticides
6
Metalls i derivats
7
Màquines i Motors
8
Eines
9
Aparells i Instruments
10
Instrumental mèdic i ortopèdic
11
Instal·lacions
12
Vehicles
13
Armes i Explosius
14
Metalls preciosos, Joies, Rellotgeria
15
Instruments Musicals
16
Papereria, Impremta, Art, Foto, Pintura,
Maquinaria oficina
17
Mat. plàstics, productes auxiliars
18
Cuir, maletes, paraigües
19
Mat. construcció i Construccions
20
Mobles i similars
21
Utillatge cuina, llar
22
Cordes, xarxes, farciments, fibra tèxtil en
brut
Número
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
Descripció
Fils
Teixit
Vestit i calçat
Accessoris vestit i similars
Cobertura sols i Tapisseria
Joguines i Esports
Menjar
Productes ultramarins, farina, mel
Agricultura i zoologia
Begudes
Vins i alcohols
Tabac i accessoris
Categories de serveis
35
Publicitat i Negocis
36
Assegurances i Finances
37
Construcció i reparació
38
39
40
41
42
Comunicacions
Transports i emmagatzematge
Tractament de materials
Educació i esbarjo
Varis
Existeix una classificació específica també pels elements figuratius de les marques
(Arranjament de Viena).
Llicència “GNU GPL” (FSF).
Adaptat de la introducció de la llicència GNU GPL v3:
“La llicència GNU GPL (General Public License – Llicència Pública General) és una llicència
copyleft gratuïta, per programari i altres tipus de treballs.
Normalment les llicències estan dissenyades per limitar la llibertat de canviar i compartir
(distribuir) els treballs llicenciats. Per contra, la Llicència Pública General GNU pretén
garantir la llibertat de compartir i canviar les versions del programari, per assegurar que es
manté com a programari lliure per tots els seus usuaris.
El concepte de programari lliure no té relació amb el de gratuïtat. La llicència GPL estan
dissenyades per assegurar la llibertat de distribuir còpies del programari lliure (i cobrar per
elles si es vol), que es rep el codi font o es pot obtenir en cas que es vulgui, que es pot canviar
el programa o utilitzar-ne parts en nous programes lliures i que l’usuari sap que té dret a fer
aquestes coses.
Per protegir els drets dels usuaris s’ha de prevenir que altres els deneguin o demanin que hi
renunciïn. Per això existeixen certes responsabilitats, per respectar els drets dels altres, per
qui distribueix còpies del programa o modifica aquest. S’ha de garantir que els demés reben
els mateixos drets que ha rebut el que distribueix o modifica el programa.
Els desenvolupadors que utilitzen aquesta llicència duen a terme dos passos: declarar els
drets d’autor sobre el programa i oferir la llicència GPL donant permís legal per copiar-lo,
distribuir-lo o modificar-lo. La llicència explicita que el programa no té garantia, i que les
modificacions sobre el programa original han de constar com a tal perquè els possibles
problemes no es remetin als autors de versions anteriors.
Alguns dispositius estan dissenyats per denegar als usuaris la possibilitat d’instal·lar o
executar versions modificades del programari que contenen, tot i que el proveïdor ho pot fer.
Això és fonamentalment incompatible amb la voluntat de protegir la llibertat dels usuaris per
canviar el programa. Aquest tipus d’abús succeeix sistemàticament en l’àrea dels productes
per us individual, on això és, precisament, més inacceptable. La llicència GPL està
dissenyada per prohibir aquest tipus de pràctiques. Si aquests problemes sorgeixen en altres
dominis de forma substancial, es modificarà la llicència GPL com sigui necessari per
continuar protegint la llibertat dels usuaris.
Finalment, tot programa està constantment per les patents del programari. Els Estats no
haurien de permetre que les patents restringissin el desenvolupament i us del programari en
computadores de propòsit general, però en aquells on es fa, volem evitar el perill que existeix
de que les patents aplicades sobre un programa lliure el converteixin, de fet, en un programa
propietari. Per prevenir aquesta situació, la llicència GPL assegura que les patents no podran
convertir el programa en no-lliure.”
Llicència “RPL” (OSI).
Adaptat de la introducció de la llicència RPL (Reciprocal Public License):
“La Llicència Pública Recíproca (RPL en les seves sigles angleses) es basa en el concepte de
la reciprocitat o, dit d’una altra manera, de l’equitat.
Aquesta llicència neix del desig de cobrir llacunes de llicències de codi obert prèvies, les
quals permetien a les parts a adquirir programari de codi obert i derivar-ne beneficis
financers sense haver d’alliberar les seves millores o derivatius a la comunitat que els ho ha
permès. Això succeïa cada vegada que una entitat no alliberava la seva aplicació a un tercer.
Si bé és cert que aquest model de llicenciament gaudeix d’una certa llibertat, als autors de la
RPL els va semblar injust per la comunitat del programari lliure en general i pels autors
originals en particular. Després de tot, les correccions dels errors, les extensions i els
derivats coherents i amb valor no trobaven de forma consistent el seu camí de tornada cap a
la comunitat, a on era possible alimentar i accelerar el creixement i l’expansió de la base
total de programari de codi obert.
La essència de la RPL es troba en dues definicions Distribució i Components Requerits.
En el que respecta a la distribució, els canvis, correccions d’errors, extensions i demés, han
de posar-se a disposició de la comunitat en general, quan es distribueixi en qualsevol forma
(internament o externament). Tan bon punt es comença a executar el programa, aquest s’ha
de començar a compartir.
No només això, sinó que sota la llicència RPL tots els components, incloent esquemes,
seqüències d’ordres, codi font, etc., han de ser compartides, independentment de si estan
compilades en un únic binari o formen les dues meitats d’una aplicació client servidor.
A més d’aquests objectius, la RPL va ser creada per complir els requeriments de la Definició
de Programari Lliure tal i com la manté la Open Source Initiative (OSI).”
Llicències “Creative Commons”.
Creative Commons és una corporació americana sense ànim de lucre, basada en la idea de
que algunes persones poden no voler exercir tots els drets de propietat intel·lectual que els
permet la llei. Va ser fundada al 2001 per un grup d’experts americans en “cyberlleis” i
propietat intel·lectual, amb el recolzament d’un dels centres de l’escola de lleis de la
universitat de Harvard. En aquests moments té la seu situada a l’escola de lleis de la
universitat de Stanford, de la qual rep un important recolzament.
Existia una demanda, no satisfeta d’una forma segura, de persones que volien només
reservar-se part dels drets o no utilitzar cap d’ells en absolut. Creative Commons tracta de
satisfer aquesta demanda oferint a tothom un conjunt de llicències web sense cost. El que es
pretén és proporcionar un conjunt de llicències públiques gratuïtes suficientment robustes
per resistir l’escrutini d’un tribunal, suficientment senzilles per poder ser utilitzades per
persones que no siguin expertes en temes legals, i suficientment sofisticades per ser
identificades per diverses aplicacions de la Web.
El projecte CC Espanya s’inicia al Febrer de l’any 2003 des de la Universitat de Barcelona,
quan buscava un sistema per publicar material docent seguint l’exemple del MIT. S’opta pel
model Creative Commons i s’estableix un acord de treball pel qual la UB lidera el projecte
d’adaptació de les llicències a la legislació espanyola, tant en castellà com en català.
A partir del dia 1 d’Octubre de 2004 les llicències Creative Commons adaptades a la
legislació de Propietat Intel·lectual espanyola estan disponibles pel públic en general tant en
castellà com en català.
Una obra que estigui sota una llicència “Creative Commons” no significa que no tingui una
protecció en l’àmbit de la Propietat Intel·lectual. Aquest tipus de llicències ofereixen alguns
drets a tercers sota certes condicions. Existeixen quatre condicions diferents que,
combinades, donen lloc a sis llicències “Creative Commons” entre les que podem escollir. Les
quatre condicions són:
Reconeixement (Attribution): en qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la
llicència farà falta reconèixer l’autoria.
No Comercial (Non Commercial): l’explotació de l’obra queda limitada a usos no
comercials.
Sense Obres Derivades (No Derivate Works): l’autorització per explotar l’obra no
inclou la transformació per crear una obra derivada.
Compartir Igual (Share Alike): l’explotació autoritzada inclou la creació d’obres
derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.
Amb aquestes quatre condicions combinades es poden generar les sis llicències que es
poden escollir:
Reconeixement (by): es permet qualsevol explotació de l’obra, inclosa una
finalitat comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de
les quals està també permesa sense cap restricció.
Reconeixement – No Comercial (by-nc): es permet la generació d’obres
derivades sempre que no es faci un us comercial. Tampoc es pot utilitzar
l’obra original amb finalitats comercials.
Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa): no es
permet un us comercial de l’obra original ni de les possibles obres
derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a
la que regula l’obra original.
Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada (by-nc-nd): no es
permet un us comercial de l’obra original ni la generació d’obres
derivades.
Reconeixement – Compartir Igual (by-sa): es permet la utilització
comercial de l’obra i de les possibles obres derivades, la distribució de
les quals s’ha de fer amb una llicència igual que la de l’obra original.
Reconeixement – Sense Obra Derivada (by-nd): es permet la utilització
comercial de l’obra però no la generació d’obres derivades.
Un cop escollida la llicència, aquesta vindrà expressada de tres maneres:
•
•
•
Commons Deed: es un resum fàcilment comprensible del text legal amb les icones
rellevants.
Legal Code: el codi legal complet en el que es basa la llicència escollida.
Digital Code: el codi digital, que pot llegir la màquina i que serveix per que els motors de
cerca i altres aplicacions identifiquin el treball i les condicions d’utilització.
Per utilitzar la llicència s’ha d’incloure el botó Creative Commons “Alguns drets reservats” al
lloc d’Internet, a prop de l’obra. Aquest botó enllaça amb el Commons Deed, de manera que
tots puguin estar informats de les condicions de la llicència. Si es troba que la llicència ha
estat violada, aleshores es tenen les bases per poder defensar els drets dels autors.
Aquestes llicències no estan dissenyades per ser utilitzades amb programes informàtics. En
aquest cas és apropiat utilitzar les llicències “Open Source” de la “Open Source Iniciative”
(www.opensource.org) o les llicències “Free Software” de la “Free Software Foundation”
(www.gnu.org ó www.fsf.org), que ja s’han vist al punt anterior.
Pràctica 1: Cerca de normatives legals.
A més de consultar els apartats sobre normatives que normalment podem trobar en les webs
dels diferents organismes públics i, en ocasions, d’algunes organitzacions privades, és
relativament senzill trobar els textos originals de les normatives legals. Els dos portals bàsics
que ens proveiran aquests continguts seran els del “Boletín Oficial del Estado” (BOE) i el del
“Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” (DOGC). Aquestes dues publicacions tenen
utilitats que ens permeten cercar els seus continguts per diversos paràmetres. Els enllaços a
aquestes utilitats són:
• DOGC: http://www.gencat.cat/dogc/ (o la següent, per articles anteriors al 2002)
http://www4.gencat.cat:82/basisbwdocstotal/cframes_recerca.htm
•
BOE:
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/texto_boe_avanzada.php
Per exemple, podem cercar al BOE el text corresponent a la Llei 23/2006, que regula la
Propietat Intel·lectual. Si ho fem mitjançant una cerca per número oficial, obtindrem com a
resultat totes aquelles entrades amb aquesta referència. Si coneixem la temàtica, la data de
publicació o altres dades significatives, la cerca serà molt més directa.
Si entrem al segon dels resultats ( BOE 12308 del 08/07/2006) obtindrem el que estàvem
buscant. A més del text que apareix com a resultat podem accedir també a la norma en PDF
tal i com va sortir publicada a l’edició original del Butlletí Oficial de l’Estat, així com a la
corresponent edició en les llengües cooficials, en cas de que estiguin disponibles edicions
traduïdes. També serà possible accedir, en cas que estigui disponible, a un apartat anomenat
“Anàlisi Jurídica” (situat al final del text), on es proporcionen referències anteriors, notes i
d’altres dades que poden resultar útils. Finalment, en cas que el text hagi patit moltes
modificacions posteriors pot existir una versió “refosa” a la qual ens poden donar la opció
d’accedir.
Pràctica 2: Cerca als registres de la
propietat.
Una part de la informació disponible als registres de la propietat intel·lectual i de la propietat
industrial està disponible per poder-la consultar en línea, i això és el que farem en aquesta
pràctica.
Registre de la Propietat Intel·lectual
Es possible consultar les dades bàsiques d’algunes de les obres registrades, bàsicament
llibres i articles, accedint al Catàleg Col·lectiu del Centre de Documentació de Propietat
Intel·lectual:
http://www.mcu.es/bibliotecascdc/cargarFiltro.do?cache=init&layout=bibliotecasc
dcCDPI&language=es
Com a exemple podem buscar les entrades sobre la matèria “Propiedad Industrial” posant
com a editorial “OMPI” (Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual). Ens apareixeran
diversos resultats, i si seleccionem el titulat “¿Qué es la propiedad intelectual?” tenim:
Propietat Industrial: registre de patents
A l’hora de presentar una patent un dels requisits fonamentals és que no existeixi una altra
patent que sigui “vulnerada” amb la que estem demanant. Si ja existeix una patent similar o
la nostra patent inclou parts que ja estan prèviament patentades, la sol·licitud que hem
presentat serà rebutjada.
Abans de presentar la patent haurem d’investigar si ja existeixen aquestes patents que
podrien ser vulnerades. És possible acudir a professionals en la matèria que facin un “Estudi
de Patentabilitat”, de forma que ens confirmin que podem patentar el que volem, tant perquè
compleix tots els requisits previs que es sol·liciten com perquè, en principi, no vulnerem cap
altra patent preexistent. Aquesta opció, però, encara que és fiable també es costosa, i es una
despesa a afegir a la que haurem de fer en sol·licitar la patent. Un primer pas pot ser
consultar directament els registres de patents, on està publicada tota la informació sobre les
mateixes.
Començarem per INVENES, la base de dades, accessible en línia, de la Oficina Espanyola de
Patents i Marques (http://invenes.oepm.es/ ).
Seleccionem una cerca a “Interpat” i introduïm el terme “SCYTL SECURE ELECTRONIC
VOTING” (nom d’una coneguda empresa catalana que es dedica als sistemes de vot
electrònic). Obtindrem diversos resultats, i si seleccionem el que té el número de sol·licitud
(referència) “PCT/ES02/00423”, obtindrem accés als diversos aspectes de la patent. El codi
PCT ens indica que es tracta d’una patent internacional, vigent als països adherits als
convenis corresponents sobre protecció industrial.
La informació essencial de la patent està classificada en pestanyes, tenint especial
rellevància les anomenades “Descripció”, “Reivindicacions” i “Imatge”, que reflecteixen
diversos aspectes del contingut de la patent. La pestanya “IET” conté referències a l’informe
de l’estat de la tècnica i l’anomenada “Opinió escrita” pot contenir comentaris sobre la
patent. La pestanya “Dades bibliogràfiques” conté informació general sobre les dates de
sol·licitud i validesa, els codis identificatius, l’àmbit geogràfic d’aplicació, etc. És interessant
observar que està disponible per la seva consulta i descàrrega el PDF complet de la patent.
Si fem ara una consulta sobre el codi de sol·licitud de patent “P200700815” i entrem al
document que hi apareix, podrem veure un cas en que existeixen raons per les que certes
parts de la patent no són correctes, tal i com podem veure a la pestanya “Opinió escrita”.
També podem buscar a una de les més conegudes, ESPACENET (http://es.espacenet.com/
a la seva versió espanyola), la xarxa europea de bases de dades de patents.
En aquest cas podem seleccionar una “Búsqueda rápida”, amb una cerca per “Palabras en el
título o resumen” i introduir el terme de cerca “talgo”. Podem fer un cop d’ull a les patents
d’aquest conegut tren de factura nacional.
Pràctica 3: Sol·licitud de registre.
En aquesta tercera pràctica ens centrarem en el procés de sol·licitud d’inscripció al Registre
de la Propietat Intel·lectual i en el d’inscripció al Registre de la Propietat Industrial.
Propietat Intel·lectual
Per inscriure una obra al registre de la propietat intel·lectual s’hauran d’omplir dos
formularis, un comú i un altre específic a la categoria d’obra que es vol registrar, que pot ser:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Obra literària o científica.
Composició musical amb o sense lletra.
Coreografia o pantomima.
Obra cinematogràfica o audiovisual.
Obra artística.
Obra tècnica.
Programa d’ordinador.
Base de dades.
Pàgina electrònica (web) o multimèdia.
La primera part de la pràctica consistirà en omplir el formulari comú d’inscripció i l’addicional
corresponent a un programa d’ordinador.
En cas de transmissió o cessió de drets, s’ha de registrar la mateixa omplint el formulari
corresponent, anomenat de “Transmissió Intervius” (pel cas de l’herència existeix el
formulari anomenat de “Transmissió Mortis Causa”).
Per la segona part de la pràctica haurem d’omplir un formulari de transmissió de drets, en
aquest cas consistent en els drets d’explotació de la obra registrada.
Les taxes del Registre de la Propietat Intel·lectual estan regulades per llei, i actualitzades als
Pressupostos Generals de l’Estat cada any. Les corresponents als Registres Territorials les
regula la Comunitat Autònoma de la que depèn cada un d’ells. Si la sol·licitud es presenta de
forma telemàtica l’abonament es pot fer mitjançant la passarel·la de pagaments del Ministeri
de Cultura. En cas de presentació presencial el pagament es fa a qualsevol entitat bancària
autoritzada i es presenta el comprovant de pagament a les oficines del registre.
Com a orientació, durant l’any 2010 (taxes oficials al portal del Ministeri) la tramitació de
l’expedient correspon a una taxa de 12,55€ i l’expedició del certificat (positiu o negatiu) a
una de 14,92€. Les taxes més recents a Catalunya (portal del Departament de Cultura)
corresponen al 2009 i són de 4,65€ per sol·licitud d’inscripció i 3,20€ per certificació.
Propietat Industrial
Per registrar una invenció al Registre de la Propietat Industrial, s’ha d’omplir una instància
per entregar a l’OEPM segons model normalitzat. També existeixen models similars pels
registres de marques, noms comercials i dissenys industrials.
En cas que es vulgui ampliar l’àmbit de protecció de la patent a nivell europeu o internacional
s’han d’omplir els formularis corresponents. Un any després de la sol·licitud de la patent s’ha
d’elegir si es vol optar a una patent internacional o quedar-se amb la “local”.
En la tercera part de la pràctica omplirem el formulari de sol·licitud d’una patent espanyola i
veurem també les similituds i diferències amb respecte als formularis de petició de patents
internacionals, en aquest cas una patent europea i una patent “mundial” (PCT).
Pràctica 4: Llicències de programari.
En aquesta quarta pràctica compararem dues llicències de diferent tipus, una de programari
propietari i una altra de programari lliure. Per això hem elegit la EULA (End User License
Agreement - Contracte de Llicència d’Usuari Final) de la suite Microsoft Office 2010 i la
llicència GPL versió 3.
La pràctica consisteix en veure els punts de similitud i diferència de les llicències, i sobretot
com en un cas el focus està en protegir el dret a la distribució “lliure”, i per tant en garantir
una sèrie de drets àmplia pels usuaris i la comunitat en general, i en l’altre està orientat a
restringir aquests drets tot protegint els de l’empresa propietària dels drets d’explotació.
Es tracta de dos models diferents, cada un d’ells amb un model de negoci, en principi bastant
diferent, al darrera. Sense entrar a jutjar cap d’ells, resulta interessant reflexionar sobre les
conseqüències que es deriven del diferent focus de les llicències.
Enllaços d’interès.
Accés als texts legals:
Legislació europea (EUR-LEX): http://eur-lex.europa.eu/es/index.htm
Legislació espanyola (BOE): http://www.boe.es/
Legislació catalana(DOGC): http://www.gencat.cat/dogc/
Propietat intel·lectual i propietat industrial:
Oficina Espanyola de Patents i Marques: http://www.oepm.es/
Oficina Europea de Patents: http://www.epo.org/
Centre de Patents de la UB: http://www.pcb.ub.es/centredepatents/
Organització Mundial de la PI: http://www.wipo.int/portal/index.html.es
Oficina d’Harmonització del Mercat Interior: http://oami.europa.eu/
Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Industrial: http://www.coapi.org/
Llicències Creative Commons
Creative Commons Internacional: http://creativecommons.org/
Creative Commons Espanya: http://es.creativecommons.org/
Programari Lliure i de Codi Obert
Free Software Foundation: http://www.fsf.org/
Llicència GNU GPL: http://www.gnu.org/licenses/gpl.html
Open Source Initiative: http://www.opensource.org/
Llicència RPL: http://www.opensource.org/licenses/rpl1.5.txt