quadern horts interior.qxd

ITINERARI SUD
Introducció
Entre els valors que ens queden en el nostre
poble tenim en un lloc preferents els horts i motors
que trobem dispersos al terme.
Els horts i motors són un element fonamental en
el paisatge de la plana conreada de València. Són
una clau per entendre com va canviar el nostre paisatge del conreu de secà a regadiu, i com este fet
propicià certa abundància i prosperitat. Així com el
canvi del model agrícola fins a l’actual model de
conreu de cítrics. Esdeveniments que recull la cançó
“arranquen vinyes”. Ara en la societat industrial
alguns camps s’han abandonat i devaluat i els
motors han deixat de complir la seua funció.
La modernització del reg per degoteig ha modificat els hàbits de la fauna associada a les basses i
sèquies dels motors i horts, com les granotes. Ens
trobem en una fase de transició del sistema de regadiu on canvia la vegetació i la fauna associada.
Els motors i horts han tingut diversos usos i no
sols els relacionats amb el conreu de la terra. Eren
un punt de trobada per a les persones que treballaven els camps, que al seu abric enraonaven, tancaven tractes i acords, però també per ajuntar-se a
dinar, esmorzar, i fins i tot per passar els calorosos
dies d’estiu.
Els camps de tarongers i la vegetació dels horts,
a més de la del barranc, són el nostre pulmó verd i
l’espai per on ens agrada eixir a passejar. Però cada
vegada més hi ha noves infrastructures que destrueixen aquest espai i el fragmenten.
Si el volem conservar l’hem de protegir, i abans
de protegir-lo l’hem de conèixer. El coneixement del
que ens envolta ens ajudarà a valorar i estimar el
que tenim ja que de nosaltres depèn que ho conservem, tant siga per plantar, passejar, fer esport o
guardar els animals.
2
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
Per tot açò hem organitzat dos itineraris que
passen pels motors i horts més representatius, un
que discorre pel sud i altre pel nord del terme per
difondre els seus valors.
Aquest quadern és l’inici del que podria ser un
treball més rigorós, potser el trobeu incomplet, potser teniu informació que podem afegir... Per tant
agrairíem la vostra col·laboració per millorar-lo.
Hem de reflexionar sobre els valors que encara
posseïm i del model de desenvolupament actual
que els amenaça. Si no els defensem ens podrem
trobar que en poc temps no els tindrem.
Autors:
Aniceto Alarcón Hernàndez
Victoria Avinyó Rosaleny
Laura Carrasco Hernàndez
Vicent Marí Mauricio
Eva Romaguera Genís
3
ITINERARI SUD
Itinerari:
Descripció: Aquest recorregut situat al sud del
poble i del barranc, consta de 12 quilòmetres, i s’inicia en la plaça del castell en direcció a l’Albereda.
Des d’ella anem al Motor de Reva, Hort de Palmero,
l’Ermita de l’Hort del Rull, i resseguint la sèquia del
Rei passem per les feses, veurem el Motor de Ximo,
el de Sant Martí, el de l’Alter i el de Carassa.
Continuem pel Molí d’Alcàsser, l’hort de Rubert, i
eixint al Barranc el de Gallo. Desprès seguirem pel
barranc d’Estebanet fins al motor de Cervelló, el
d´Esquefa, el del Roget, i el de Moran. Finalment
acabarem a les aigües potables.
Distància: 12 km.
Temps: 3 hores a peu i 1.5 en bici.
Dificultat: baixa.
4
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
MOTOR DE REVA
Altitud: 14 m.
Coordenades: 30S 721088 4360371
Orientació: Sud.
Actualment està en desús i tradicionalment regava la partida de l’Alter.
Aquest motor així com l’hort de Palmero i l’emblemàtic Hort del Rull han segut engolits per la
modernitat que no s’ha adaptat a les característiques de l’entorn.
Encara hi ha un tros d’hort, amb hortalisses, i
dues figueres que fan la delícia dels seus visitants. Hi
ha la pica amb l’aixeta d’on brollen les seues aigües.
Al llarg del passeig ens acompanyaran els tarongers
amb una catifa a l’hivern de mampeixet i ravanissa.
TARONGER
MAMPEIXET(AGRET)
5
ITINERARI SUD
HORT DE PALMERO
Altitud: 19 m.
Coordenades: 30S 721331 4360513
Actualment està en desús i està encaixonat entre
les fàbriques del polígon i fragmentat per la carretera.
Malgrat les agressions patides continua tenint
l’essència del que era el seu jardí. Trobem ordenats
pels caminets els arbres i arbustos així com bancs de
ceràmica per descansar. Entre els arbres hi ha palmeres canàries i datileres, washingtònies, pins
blancs, oliveres, xiprers, nesprers, una araucària i
una cica.
És un vestigi de jardí històric dels més importants
que podem trobar al nostre poble.
Als llocs on hi ha uns cert arbres acudeixen els
animals per alimentar-se, resguardar-se, etc., i en
aquest hort podem observar com acudeixen moltes
espècies d’aus com tórtores, verderols, estornells,
teuladins, gafarrons, mallerengues, pit-roig...
VERDEROL
TÓRTORA
ESTORNELL
6
TEULADÍ
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
Prop de l’hort de Palmero trobem el que queda
de l’ermita de l’hort del Rull, envoltada per palmeres, algunes d’elles atacades ja per la plaga de l’escarabat “Picudo”. Aquesta ermita és altre exemple
de com les noves obres no s’adapten al passat, deixant aquest edifici sense entorn.
ERMITA HORT
DEL RULL
FESA ALIAGA
TAULELL DE
CERÀMICA
Al costat de l’ermita trobarem la fesa de l’Aliaga.
Aquestes infrastructures de l’aigua serveixen per
distribuir-la des de la sèquia mare a altres ramals. Al
llarg de la sèquia del Rei trobarem varies feses.
Dirigint-se cap al terme travessarem l’antic camí
de Silla, per on vorem aflorar a la superfície la
sèquia, on trobem altra fesa, la d’Alcàsser. Seguint
el camí asfaltat al marge dret de la sèquia arribem
al motor de Ximo.
FESA ALCÀSSER
RAMAL
RAMAL
7
ITINERARI SUD
MOTOR DE XIMO
Data: 1930.
Ús: Motor i casa.
Altitud: 18 m.
Coordenades: 30S 721218
Orientació: Nord – oest.
4361192
Es va construir pel 1930 aproximadament. Rega
unes 580 fanecades. Té 300 accionistes. Fou motorista P. Aviñó, regador Cristobal Hernández Iborra.
Al motor trobem restes de fruiters com cirueler,
anouer i nesprer. També alguns rebrots d’ametllers.
Seguint el camí arribem a un encreuament d’on
podem observar una panoràmica excel·lent dels
horts i motors de la partida de l’Alter. Destaquen
emblanquinats, al nord el de Rubert i a l’oest el de
Carassa. Al nord-est el Molí d’Alcàsser que sembla
una antiga fàbrica. Cap a l’est, al costat d’un albercoquer el de San Martí. Mirant al sud per on veniem
el de Ximo. I amagat entre tarongers el de l’Alter,
també anomenat el de la “gasolina”.
8
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
Ací tenim una mostra d’algunes aus que habiten
o visiten el nostre terme, com és el cas de l’àguila
calçada que ens visita cada any.
AGUILA CALÇADA
XORIGUER
GARSA
COGULLADA
MERLA
AMPALPUT
CUERETA BLANCA
CADERNERA
9
ITINERARI SUD
MOTOR DE SANT MARTÍ
Data: 1950
Altitud: 11 m.
Coordenades: 30S 721267 4361385
Orientació: Oest.
Aquest va substituir un altre del mateix nom,
perquè el primer treia molta arena. Es va construir
pels anys 50.
Era conegut pels seus albercocs i les margarides
que per les rodalies creixien i la gent anava a recollir. Hui en dia encara veiem l’albercoquer i alguna
mata de margarides que creix espontània als camps
de tarongers.
Seguint el camí de Beniparrell, a mà esquerra
entrem a la senda que ens porta cap al Molí
d’Alcàsser, antiga fàbrica de pinsos i hui en dia és un
estable per guardar cavalls.
Prop trobem el motor de l’Alter o de la gasolinera. Rep aquest nom perquè funcionava amb aquest
combustible.
Des d’allí observarem de nou el motor de Carassa
i el molí.
MOTOR DE CARASSA
10
MOLÍ D’ALCÀSSER
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
HORT DE RUBERT
Ús: Agrícola.
Altitud: 16 m.
Coordenades: 30S 720850 4361588
Orientació: Sud amb terrassa a l’est.
L’hort i motor de Rubert està vora la sèquia del
Rei. Allí es troba la fesa de Beniparrell que distribueix aigua cap al Molí d’Alcàsser pel conegut braç
de Beniparrell a través de la fesa del mateix nom.
L’edifici és de grans dimensions, estant unes
parts millor conservades que altres. Un camí de
terra ens du en línia recta fins la blanca façana principal com en l’hort de Cervelló i de Morán. Ací n’hi
ha molts fruiters i els camps del voltant estan actius
i conreats.
L’edifici fa de cau per a oronetes. Des d’allí
sovint podem observar diverses parelles de xoriguers que volen pels voltants dels motors de
Carassa, Rubert, Ximo i Sant Martí. Aprofiten els
respiradors dels motors com talaies per buscar l’aliment.
Els arbres que allí es conserven són un parell de
nesprers grans, una palmera datilera i un ametller
gran vora sèquia. Queden restes de jardí antic:
rosers i plantes aromàtiques.
Prop d’allí n’hi ha un motor que eleva l’aigua de
la sèquia. Actualment és propietat de “frutales del
Mediterráneo”, una associació viverista que ha
plantat pomeres, pereres, albercoquers, cirerers i
bresquillers per a fer llavor, esqueixos i empelts. La
primavera serà una interessant època per visitar
l’hort i vore els arbres florits.
11
ITINERARI SUD
MOTOR DE GALLO
Coordenades: 30S 720066 4361628
Orientació: Est.
Anant per la Avinguda Torrent cap a la
Cooperativa “San José” d’Alcàsser observarem a la
nostra dreta un bosquet d’on sobreïx una torreta, el
respirador de l’antic i derrotat motor de Gallo.
Una volta s’acostem, quina és la nostra sorpresa
al trobar una diversitat de vegetació sorprenent per
la seua escassesa al terme: dos pins blancs un de 2’5
m. i altre amb una soca doble de 3’5 m. de perímetre, d’alçada i edat considerable.
Observem moltes restes de la vegetació que
envoltava l´hort en runes: oliveres, figueres, moreres, un lledoner, magraner, un xop, xiprers, arbre de
l’amor. Però entre l’embrollament vegetal silvestre,
troben el més curiós: dotze oms (el més gros d’1’35
m. de perímetre) i molts rebrots, en bon estat de
salut. Arbres sans que creixen sense dificultat i que
sobreviuen a la plaga de “grafiosis” (Ceratocistis
ulmi) que va assolar als seus avantpassats.
En aquest hort, al marge dret del barranc i donada la humitat que li arriba d’aquest, ha format una
omeda, un inicial bosc de ribera, segurament l’únic
de l’horta sud.
12
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
Rep aquest nom pels paletes que el van fer, anomenats “Gallo” especialistes en fer pous. El terreny
de Pedro Aviñó i Carmen Julia.
En 1960 el comprà Vicente Martínez Almudéver.
Regava 600 fanecades. Deixà de regar el 1985 quan
les terres que regava iniciaren el reg amb les aigües
del Canal Xúquer-Túria. L’últim regador fou José
Martínez Ramírez.
Nosaltres tenim la responsabilitat de deixar-lo
créixer i adaptar-lo amb respecte i consideració als
futurs plans urbanístics del municipi. No destrossem
espais verds naturals que ja existeixen i no necessiten casi manteniment, per crear de nous. Per un
moment, tingam respecte per la natura, integrem
les zones verdes al poble i fem un poble amb personalitat, amb passat i present conjugant-se mútuament.
ARBRE DE L’AMOR
XOP, OLIVERES I OM
13
ITINERARI SUD
14
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
15
ITINERARI SUD
BARRANC D’ESTEBANET O BARRANQUET
SENDA
ESPI BLANC
Ús: Abocador, zona de passeig, creixen canyes
que s’aprofiten per al camp.
Orientació: Ve del Nord-est i va cap al sud-est.
El barranc d’Estebanet o barranquet és un dels
quatre barrancs que té el terme d’Alcàsser junt al de
Picassent al seu pas per Alcàsser, el del Realón i el
seu afluent, el barranc de Miralles.
Aquestes rambles estan seques, l’aigua només
circula pel seu llit desprès de pluges de certa intensitat. El barranc d’Estebanet es troba encaixonat
entre els camps de tarongers de la partida de “El
Poet” i el camí que li dona nom al mateix barranc.
Entra al nostre terme travessant el camí de
Picassent a Torrent per l’oest i es dirigeix cap al sud
est, desembocant en el barranc de Picassent a la
altura del corral de bous de Maleta.
En aquest breu tram podem fer un passeig molt
agradable per la seua llera on podem vore flora
molt diversa: esbarzers, cards, alfals groc, lleteres,
gandia blanca, roselles, candeleres, fenoll, joncs,
borraina, canyissos, cactus, espí blanc, llicsons,
matapuça, piteres, arenària, magraners, etc. Amés
d´oliveres i garrofers centenaris alguns d’ells ja els
hem perdut cremats i tallats.
16
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
Una nota important i curiosa és que en aquest
caixer encara queden restes de vegetació de muntanya o secà com: timonet, coscoll, romaní i raïm de
pastor.
GANDIA BLANCA
LLICSÓ
GARROFERA
CANYISSOS
17
ITINERARI SUD
L’HORT DE CERVELLÓ
Altitud: 26 m.
Coordenades: 30S 718775 4361739
Orientació: Oest.
Cervelló fou un senyor de l’horta de València.
Cap al 1930 fou comprat per uns alemanys i el procurador era el “Mellat”.
En 1965 passa a propietat de Maria Manglano
Cucuelo de Montull, i per herència a Ma. Julia
Martínez-Vallejo Manglano i en l’actualitat al seu
marit Vicente Dasi Garrigues-Trenor, Conde de Daya
Nueva.
Té una extensió de 107 fanecades. Fou procurador Juan de Corvella que allí vivia junt a la seua
família. Després el va procurar Mario Martorell i
Maria Tronchoni.
Vora carretera Picassent-Torrent trobem l’entrada a l’hort de Cervelló custodiada per dues imponents palmeres canàries que esperem es salven de la
plaga del “picudo” que tant mal está fent. Un camí
de terra ample ens du fins als edificis del motor i a
la casa, que es troba abandonada.
La casa té una balconada orientada a l’est i les
portes i finestres estaven pintades de verd. L’interior
és ample: baix està el menjador i la cuina i dalt tres
dormitoris i dos banys.
18
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
Allí n’hi ha una gran bassa que possibilita la vida
dels amfibis: granotes, gripaus i larves aquàtiques
de molts insectes. A la vora de la bassa s’alcen dos
nesprers magnífics dignes de visitar i al costat de l’edifici, que era l’habitatge, trobem un xop formidable. També hi ha un xirimoier i tapant l’entrada
principal vorem un gran gesmiler.
Seria interessant conservar les basses per a mantindre l’ecosistema inherent a elles, que possibilita
la vida dels animals abans esmentats.
NESPRERS
PALMERES CANÀRIES
Algunes de les papallones que ens acompanyaran en l’itinerari són aquestes.
VANESSA
PAPALLONA DE LA COL
19
ITINERARI SUD
L’HORT D’ESQUEFA O BRUNO
Altitud: 32 m.
Coordenades: 30S 718767 4361539
Orientació: Façana principal al sud, de cara al bypass.
El 1940 el va comprar el Sr. Esquefa Tarazona de
Catarroja. En l’actualitat són propietaris els seus dos
fills. Rega 110 fanecades.
Allí trobarem un gran edifici amb una entrada
principal que ens dona accés a un antic jardí del que
encara queden restes com un gran gerani de flors
fucsia, gesmiler, lantana, heura, llimera, olivera,
arbre de la vida, mareselva.... L’hort tenia una gran
bassa ara dissecada i en mal estat.
Pel camí també podrem observar la cridanera
papallona “Papilio machaon”.
ERUGA DE PAPILIO
20
PAPILIO MACHAON
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
L’HORT DEL ROGET
Ús: Habitatge
Altitud: 26 m.
Coordenades: 30S 719360 4361010
Orientació: Est.
Vicente Almudéver Hernández el va comprar a
un Sr. de Silla que li deien el Fetge, cap el 1930.
Tenia ja la bassa actual i la casa. Eren propietaris de
140 fanecades ja plantades de tarongers abans de la
guerra al voltant del motor, collita que venia l’oncle
Eduardo (el farmacèutic a Benifaió).
Després de la guerra arrancaren els tarongers i
plantaren collites de tabac, cotó, cebes, dacsa, creïlles, etc. Es va construir un sopador en la zona sud,
on hi havia arbres i plantes ornamentals, que els
amos anomenaven “el jardí”. El sopador i 70 fanecades desaparegueren en les obres del By Pass.
Hui un sistema de degoteig rega les altres 70
fanecades que queden. Trau menys de 2000 litres
per minut. Habitaren en l’hort com a regadors el Sr.
Saturnino el taxista, Juan de Corbella. I als anys 50
era utilitzat per a estiuejar pels propietaris.
A l’igual que molts horts, té la terrassa orientada
a l’est.
Té algunes restes de jardí antic com: xiprers,
nouer, parra, lliris i queden banquets i taules.
Actualment està habitat.
21
ITINERARI SUD
Altres espècies d’animals que podrem vore són:
22
ERIÇÓ
GRIPAU
FARDATXO
CONILL
PIT-ROIG
SERP VERDA
RATA
GRANOTA COMÚ
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
L’HORT DE MORAN
Altitud: 22 m.
Coordenades: 30S 719354 4361523
Orientació: Est.
Fou comprat per l’advocat José González De
Moutas Campuzano. Després va passar al seus
hereus: José, Álvaro, Lola. El procurava Antonio
Chaveli. El 1973 es va vendre a Daniel Iborra.
L’edifici de l’hort de Moran és dels millors conservats. Consta del motor i un edifici de dos plantes de
grans dimensions. La pinada annexa a l’edifici principal sobreïx entre el mar de tarongers. La vintena
de pins blancs li fan ombra i el diferencien dels
altres horts.
També trobem restes de jardineria com palmeretes, romaní, rosers i una llimera. Davant la porta
principal, tapiada actualment, n’hi ha un avet sa, en
bon estat de salut.
Altra característica dels horts era pintar la façana
de blanc i portes i finestres de color verd o blau,
com encara es pot apreciar en aquest i en el de
Cervelló.
FAÇANA PRINCIPAL
DETALL DE CERÀMICA
23
ITINERARI SUD
LES AIGÜES POTABLES
Altitud: 23 m.
Coordenades: 30S 719540 4360862
Orientació: Est.
Les aigües potables i l’hort de Suay, són els horts
més emblemàtics del nostre terme. Durant molts
anys abandonat, presenta restes del seu jardí com
diverses casuarines, arbre ornamental i característic
que es solia plantar antigament als horts a l’igual
que les araucàries.
N’hi ha molts xops i rebrots afavorits per la humitat pròxima al barranc i un llorer impressionant per
la seua alçada i edat.
A més tenim moltes palmeres de diversos tipus i
d’alçada considerable, melies, presencia residual de
plantes de jardineria de l’època com geranis...
Encara es pot apreciar la fisonomia del jardí antic
per les restes que queden de caminets i bancs.
Allí podem observar moltes papallones dels
gèneres Colias, Vanesa, Papilio i moltes aus. Entre
elles una parella de xoriguers, xicotets falcons,
sedentaris i molt territorials. Es caracteritzen per
quedar-se suspesos i llançar-se en picat en tota classe de terrenys oberts per caçar invertebrats, rosegadors i fins conills.
24
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
XORIGUER
AGRÓ
FOTJA
POLLA D’AIGUA
COLL VERD
AGRÓ BLAU
25
ITINERARI SUD
EL BARRANC
AIGÜES POTABLES
BARRANC DESBORDAT
Els barrancs que travessen el nostre terme són
corredors naturals que han experimentat una forta
degradació ambiental. Des dels anys 60 els barrancs
han vist l’arribada a través de sèquies i claveguerams de tota classe de contaminants: residus orgànics, pesticides, detergents, metalls pesats, productes abrasius... Provinents de la indústria, l’agricultura i el sanejament urbà. La qual cosa ha afectat a la
qualitat de l’aigua i en conseqüència la supervivència de la flora i la fauna.
El barranc és una rambla que desemboca en
l’Albufera. Es caracteritza per dur un curs fluvial
intermitent, tindre una conca menuda, estar format
per roques calcàries, ser d’escassa longitud i que en
precipitacions torrencials es sol desbordar.
L’activitat humana constreny el barranc a un caixer degradat, artificialitzat i contaminat. Caldria
una bona neteja i restauració del seu llit per esdevindre una zona verda natural del nostre terme.
26
HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER
CASUARINA
CANYISSOS
CARD
BORRAINA
PARIETARIA
CORRETJOLA
27