La com L mpta abilittat co om u un sisstem ma d’’inforrmacció a les o organitza acion ns. U Una int troduccció als cconcepttes, mèttodes i utilitatts Jo osepa A Aleman ny i Cossta Amb eel suport dee la Generalitat de Cataalunya 2 3 Josepa Alemany i Costa La comptabilitat com un sistema d’informació a les organitzacions. Una introducció als conceptes, mètodes i utilitats Amb la col·laboració de Marina Moral Marín Edició digital: http://www.upf.edu/usquidfacecon/publicacions/introducciocomptabilitat.html Amb el suport de la Generalitat de Catalunya 4 Edició: Departament d’Economia i Empresa: Josepa Alemany Costa (direcció), Marina Moral Marín (redacció, disseny i maquetació) i Carmen Jiménez Merino (composició). Agraïm les col·laboracions de la Johanna Haefke en l’elaboració de les taules, i de l’Eric John Slof i en Jordi Carenys i Fuster en la elaboració d’exercicis. Edició digital: http://www.upf.edu/usquid-facecon/publicacions/introducciocomptabilitat.html ISBN-10: 84-615-7652-7 ISBN-13: 978-84-615-7652-4 Dipòsit Legal: B. 10436-2012 Departament d’Economia i Empresa. Primera edició d’aquest exemplar: febrer del 2012 Amb el suport de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra. www.upf.edu/facecon Aquest e-book ha rebut el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Ajut DILL amb referència: 2011 DILL 00012 5 ÍNDEX 1. COMPTABILITAT I SISTEMES D’INFORMAC IÓ 7 2. EL BALANÇ ........................................................................................................................... 12 2.1. Relació entre l’activitat empresarial, el balanç i el compte de resultats ................ 12 2.2. El patrimoni empresarial......................................................................................... 14 2.3. L’actiu ...................................................................................................................... 15 2.4. El passiu .................................................................................................................. 16 2.5. El net patrimonial.................................................................................................... 17 2.6. El balanç de situació................................................................................................ 18 2.7. Exercicis relacionats ................................................................................................ 28 3. EL MÈTODE COMPTABLE ..................................................................................................... 33 3.1. Canvis en el patrimoni empresarial: les transaccions comptables ......................... 33 3.2. El mètode comptable .............................................................................................. 34 3. 3 La partida doble ...................................................................................................... 35 3.4. Classificació de les transaccions comptables .......................................................... 36 3.5. Relació entre el Balanç i el Compte de Resultats.................................................... 38 3.6. El resultat periòdic .................................................................................................. 42 3.7. Exercicis relacionats ................................................................................................ 48 4. ELS LLIBRES COMPTABLES ................................................................................................... 50 4.1. El compte com a instrument comptable ................................................................. 50 4.2. Classificació dels comptes ....................................................................................... 55 4.3. El cicle comptable.................................................................................................... 56 4.4. El llibre diari i el llibre major.................................................................................... 57 4.5. Exercicis relacionats ................................................................................................ 60 5. EXISTÈNCIES......................................................................................................................... 71 5.1. Tipus d’existències .................................................................................................. 71 5.2. Terminologia sobre les existències ......................................................................... 72 5.3. Comptabilització de les existències ......................................................................... 73 5.4. Sistema d’inventari permanent ............................................................................... 75 5.5. Sistema d’inventari periòdic.................................................................................... 86 5.6. Principis comptables per les existències. ................................................................ 97 5.7. Càlcul del cost de la mercaderia.............................................................................. 97 5.8. Clàusules incoterms .............................................................................................. 100 6 5.9. Esquema resum. .................................................................................................... 101 5.10. Exercicis relacionats .............................................................................................. 103 6. EL CICLE COMPTABLE ........................................................................................................ 106 6.1. El cicle comptable.................................................................................................. 106 6.2. Obertura del Cicle Comptable ............................................................................... 106 6.3. Desenvolupament del Cicle Comptable ................................................................ 109 6.4. Tancament del cicle comptable ............................................................................ 111 6.5. Principis comptables ............................................................................................. 117 6.6. Exercicis relacionats .............................................................................................. 122 7. EL RESULTAT PERIÒDIC...................................................................................................... 126 7.1. Ajustaments per ingressos i despeses................................................................... 126 7.2. Ingressos i despeses. Classificació ......................................................................... 130 7.3. Distribució del resultat .......................................................................................... 132 7.4. Exercicis relacionats .............................................................................................. 134 8. COMPTABILITZCIÓ DE TRANSACCIONS BÀSIQUES ............................................................ 144 8.1. Comptabilització d’immobilitzats. ...................................................................... 144 8.3. Préstecs bancaris ................................................................................................. 163 8.2. 8.4. 8.5. Comptes a cobrar i a pagar. ................................................................................. 153 Despeses de personal .......................................................................................... 166 Exercicis relacionats ............................................................................................ 168 9. EXERCICIS DE CONSOLIDACIÓ SOBRE EL CICLE COMPTABLE ............................................ 177 10. SOLUCIONS ALS EXERCICIS PROPOSATS.......................................................................... 197 11. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................. 316 7 1. COMPTABILITAT I SISTEMES D’INFORMACIÓ L’objectiu principal d’aquest llibre és el de donar al lector i a l’estudiant els coneixements bàsics necessaris per poder entendre els estats financers, els conceptes elementals que regeixen la elaboració de la informació derivada de l’activitat de les empreses i organitzacions, la metodologia comptable generalment utilitzada tant en l’entorn anglosaxó com en l’europeu, i les utilitats i eines més usuals. Això ha de donar el coneixement suficient per poder analitzar i comprendre les dades comptables i finalment interpretar els estats financers de les empreses. L’alumne ha de comprendre la lògica i les implicacions de cada concepte, per tal de saber identificar la rellevància de cada transacció, com tractar la informació comptable i quin impacte té sobre la situació patrimonial de l’empresa. Per això és necessari conèixer les eines i la metodologia que la comptabilitat utilitzar per interpretar i analitzar correctament els fets comptables. No es tracta de conèixer cada procediment en particular, sinó d’entendre el funcionament i racionalitat de la comptabilitat financera en el seu conjunt, i com és precís processar les dades per tal de que siguin informatives i rellevants en l’anàlisi. Al llarg d’aquest llibre es posa de manifest com cada anotació comptable reflectirà la naturalesa de cada fet i el seu efecte sobre la comptabilitat i l’empresa en general. Finalment, és rellevant percebre la utilitat de la informació comptable, és a dir, com la comptabilitat ordena i tracta la informació objectiva de manera que ajudi en la presa de decisions d’una empresa. La interpretació de la informació comptable, que es reflecteix en els estats financers, és una de les claus del bon funcionament de les empreses. Els exercicis presentats ajuden a l’estudiant a reforçar i entendres cada concepte, metodologia i utilitat de la comptabilitat financera. ¿Què vol dir comptabilitat? La comptabilitat s’ha d’entendre com un sistema d’informació que mesura les activitats empresarials i processa aquesta informació de manera que pugui comunicar-se i ser comprensible pels usuaris. Ha de permetre que aquests usuaris es pugin formar judicis de valor sobre la situació patrimonial de les empreses i organitzacions i, també, de la activitat realitzada, amb la finalitat que puguin prendre decisions fonamentades sobre el seu futur. Així doncs, la funció bàsica de la comptabilitat rau en la transformació de les dades objectives que són rellevants en l’anàlisi financer de les empreses per tal de transmetre el resultat de l’activitat empresarial i la situació patrimonial que se’n deriva. És molt important doncs, posar en coneixement del públic la informació de forma comprensiva. Usuaris de la informació comptable La informació comptable és útil per a molts agents que necessitin conèixer la situació patrimonial i econòmica d’una empresa. Aquests agents poden ser: - Interns: Són aquells que formen part de l’empresa i que les seves decisions afecten la gestió de l’empresa. Els agent interns doncs, són els òrgans de govern i consells d’administració, la direcció, els comandaments i les persones que hi treballen. 8 - Externs: Són agents que sense participar de la gestió de l’empresa es veuen afectat per les decisions que es prenen dins de les empreses. Els agents externs es poden diferenciar a la vegada en: o Els stakeholders d’una empresa, és a dir, totes aquelles persones que estan interessades en la situació d’una empresa determinada perquè el seu funcionament els afecta en les seves decisions. Els stakeholders més importants d’una empresa són els accionistes i els potencials inversors, els creditors, els treballadors, els clients i proveïdors, l’administració pública, la pròpia competència de l’empresa, els sindicats i altres col·lectius. o Qualsevol persona que pugui estar interessada en l’anàlisi de la informació comptable per conèixer la situació d’una empresa, com poden ser els acadèmics, professors, investigadors o els estudiants universitaris. Procés d’harmonització comptable internacional Actualment i des de l’any 2007, la normativa comptable, per la que ens regim a Espanya és el Pla General de Compatibilitat. No tots els països tenen un pla ni tampoc la mateixa normativa. Hi ha una cerat discrecionalitat a nivell de cada país, es pot fer servir un pla o no, i també es poden aplicar unes normes legals o deixar més llibertat als professionals en l’aplicació. Aquesta situació fa que la comptabilitat de cada país presenti certes divergències i que per tant no siguin totalment comparables. Per evitar aquest fet, des de fa uns anys s’ha intentat harmonitzar la informació comptable de cada país a través del que es coneix com les IAS (International Accounting Standards). El IASB (International Accounting Standards Board) ha creat 41 normatives que permet la comparació dels estats financers, la qual cosa facilita l’anàlisi als usuaris de la informació comptable d’altres països i, per tant, la presa de decisions. Espanya, que es regia pel Pla General Comptable de 1990, va modificar la seva legislació, el 2007, per establir uns criteris que s’aproximessin més als emprats per l’IAS. Així doncs, actualment, les empreses que cotitzen a borsa estan obligades a realitzar la seva comptabilitat amb el PGC del 2007 (per qüestions de fiscalitat) i també segons les IAS (per qüestions de comparabilitat internacional). Les empreses que no cotitzen a la Borsa no estan obligades a fer servir les IAS, però sí el Pla General de Comptabilitat. Tot i això, la tendència és a la convergència de criteris i que poc a poc els països s’adaptin a las IAS o inclús adoptin la seva normativa, amb l’objectiu de millorar la consistència i la interpretació de la informació comptable, i facilitar el flux de capital entre països, així com les fusions i adquisicions entre empreses. Comptabilitat financera i comptabilitat de gestió És precís matissar la diferència entre la comptabilitat financera i la comptabilitat de gestió. La comptabilitat de gestió es refereix a l’anàlisi dels costos de l’empresa i la distribució dels costos d’estructura als diferents productes de l’empresa, per exemple. La comptabilitat de gestió, o analítica, permet un anàlisi intern exhaustiu de l’empresa per línies de negoci, per productes, per localització geogràfica... Aquesta informació no està subjecte a cap tipus de normativa, ja que no és d’aplicació obligatòria. L’empresa pot decidir realitzar-la voluntàriament, i establir la periodicitat que trobi adient. És per això que els usuaris de la 9 comptabilitat de gestió són interns, ja que d’una banda no és publiquen, i d’altra són dades que ajudaran als gestors i directius a prendre decisions de caire intern. La comptabilitat financera és aquella que també utilitzen els usuaris externs. Es regeix segons la normativa comptable i mercantil establerta i és d’obligatòria aplicació per a totes les empreses, amb una periodicitat mínima anual. Això assegura que hi hagi informació homogènia i fàcil d’entendre de totes les empreses, la qual cosa és necessària tan per temes de fiscalitat com per l’anàlisi a nivell empresarial. Classificació de la comptabilitat La comptabilitat també es pot classificar segons si és a nivell macroeconòmic (macrocomptabilitat) o si pel contrari és a nivell de microcomptabilitat. Quan parlem de macrocomptabilitat ens estem referint a l’anàlisi de la comptabilitat utilitzada en els càlculs realitzats a nivell macroeconònimc, tals com: el PIB, la demanda agregada, la renda disponible, el consum... En canvi la microcomptabilitat fa referència a la comptabilitat de l’administració pública (des de la Seguretat Social, els ajuntaments, les comunitats autònomes o l’estat en general) o a la de les empreses, siguin públiques o privades. Les empreses doncs, hauran d’elaborar periòdicament la informació referent a les transaccions entre l’empresa i els altres agents (Comptabilitat Financera), i voluntàriament també aquella relacionada amb processos interns (Comptabilitat de gestió i de costos). Fases del procés comptable La comptabilitat financera, com qualsevol sistema d’informació segueix un procés comptable. Aquest es pot resumir en els següents passos 1: 1. Captació de dades •Identificació dels fets comptables significatius •Mesura •Xecs, factures, escriptures, rebuts... 2. Processament i elaboració 3. Informació •Valoració en unitats monetàries •Registre comptable •Classificació i agregació •Estats comptables •Auditoria •Comunicació •Anàlisi •Llibre diari i llibre major •Estats financers Año t 1. Importe neto de la cifra de negocio 2. Variación de existencias de productos terminados y en curso de fabricación 3. Trabajos realizados por la empresa para su activo 4. Aprovisionamientos 5. Otros ingresos de explotación 6. Gastos de personal 7. Otros gastos de explotación 8. Amortización del inmovilizado 9. Imputación de subvenciones del inmovilizado no financiero y otras 10. Exceso de provisiones 11. Deterioro y resultado por enajenaciones del inmovilizado A. RESULTADO DE EXPLOTACIÓN (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11) 12. Ingresos financieros 13. Gastos financieros 14. Variación del valor razonable en instrumentos financieros 15. Diferencias de cambio 16. Deterioro y resultado por enajenaciones del inmovilizado B. RESULTADO FINANCIERO (12+13+14+15+16) C. RESULTADO ANTES DE IMPUESTOS (A+B) 17. Impuesto sobre beneficios D. RESULTADO DEL EJERCICIO (C+17) 1 Les imatges d’aquesta pàgina han estat extretes de les següents pàgines web: http://javierastasio.blogspot.es/1301734320/, todocolecciones.net, i elaboració pròpia. Año t-1 10 Primer s’ha de recollir tota la informació que sigui significativa a nivell comptable, i que justifiqui alguna transacció que s’hagi donat en relació amb l’empresa. És important que cada transacció quedi justificada per algun document mercantil, com un xec, factura, albarà... Un cop es té aquesta informació, s’ha de tractar de manera que es pugui representar la situació patrimonial de l’empresa. Per això, la informació s’ha de valorar en termes monetaris i s’ha de registrar i classificar segons els mecanismes que estableix la comptabilitat, és a dir, el llibre diari i el llibre major. Un cop la informació està classificada i agregada segons la seva idiosincràsia l’empresa està en capacitat d’elaborar els estats financers de la mateixa, que recolliran tota la informació de manera que representin la situació patrimonial i econòmica de l’empresa, d’una manera sintètica, que faciliti la seva comprensió, comunicació i anàlisi. Els Estats Financers Tota empresa està obligada a presentar el que s’anomenen els Estats Financers de l’empresa. Aquests són: - - Balanç de situació: Informa sobre la posició financera d’una entitat en un moment determinat. Compte de pèrdues i guanys: Informa sobre els resultats d’una entitat en un període determinat, diferenciant-los entre ordinaris i financers. Estat de fluxos d’efectiu: Informa sobre els orígens i l’ús dels diners líquids de l’entitat, és a dir, els canvis en la caixa de l’empresa, degut a les diferents entrades i sortides de capital deguts a l’activitat ordinària de l’empresa, les activitats de finançament i les activitats d’inversió. Estat de canvis en el patrimoni net: Informe exhaustiu sobre els canvis en el patrimoni net de l’empresa en un període determinat. Memòria: Informa sobre els criteris, principis i normes que s’ha utilitzat per obtenir el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys. També aporta altres dades sobre l’entitat que es considerin importants per a la comprensió i anàlisi de la resta d’estats comptables. Un dels objectius d’aquesta text es poder elaborar, analitzar i comprendre el balanç de situació i el compte de resultats d’una empresa. Tot i que es fa menció de l’estat de fluxos d’efectiu, forma part del pla docent d’altres assignatures, juntament amb la resta d’estats financers. Limitacions de les dades comptables Malgrat que la informació comptable te limitacions, es l’únic sistema d’informació que disponible que pot explicar l’activitat empresarial i de les organitzacions, per això sovint es parla de la comptabilitat com del llenguatge dels negocis. Algunes de les limitacions que presenta són les següents: - - Els factors qualitatius no queden reflectits. Per exemple, no es pot mesurar si un treballador o un directiu es “bo”. Podem pensar que mitjançant els resultats de l’empresa es pot acabar inferint, però això no sempre és així. En alguns casos, és necessari fer estimacions degut a la manca d’algunes dades, però això també les fa menys objectives. 11 - - Hi ha diferents mètodes per valorar els actius, passius, ingressos i despeses de les empreses, la qual cosa fa que sigui difícil comparar la informació comptable totalment entre empreses al llarg del temps. Els canvis en els preus al llarg del temps, fruit de la inflació, dificulten els resultats. La informació comptable està enfocada en el passat. S’intenta mostrar la situació actual de l’empresa en base a dades passades. Tot allò que estigui enfocat en el futur només són projeccions. Requisits de la informació comptable Finalment, la informació comptable, degut als seus objectius i malgrat les seves limitacions, ha d’aconseguir acomplir sempre uns certs requisits per tal que sigui útil per a la presa de decisions. La informació comptable ha de ser: - Rellevant: Les dades han de ser significatives i agregades, de manera que ajudi en el procés de decisió. Oportuna: Ha d’estar disponible en el moment que es necessiti per prendre les decisions, ni abans ni després. Fiable: Ha de garantir una certa qualitat de la informació. Els usuaris han de poder confiar en les dades dels estats financers. Comparable: Malgrat les possibles dificultats, la informació ha de poder ser comparable al llarg del temps i entre diferents empreses. Comprensible: ha d’estar presentada de manera que es els usuaris la puguin entendre. A un cost raonable: Com tota recerca i presentació de la informació, ha de ser acurada en tant que el cost de disposar de la mateixa no sigui superior al benefici que s’obté d’utilitzar-la. Introducció a la Comptabilitat Financera a la UPF L’assignatura d’Introducció a la Comptabilitat Financera s’emmarca dins el programa següent, seguint el procés natural de la informació comptable: Introducció a la comptabilitat financera Introducció a la comptabilitat analítica Comptabilitat financera I Comptabilitat de costos Comptabilitat financera II (o Anàlisi dels Estats Comptables) Auditoria 12 2. EL BALANÇ Continguts del tema: 2.1. Relació entre l’activitat empresarial, el balanç i el compte de resultats 2.2. El patrimoni empresarial 2.3. L’actiu. Definició i valoració 2.4. El passiu. Definició i valoració 2.5. El net patrimonial. Definició i valoració 2.6. El balanç de situació 2.7. Exercicis relacionats 2.1. Relació entre l’activitat empresarial, el balanç i el compte de resultats Les decisions d’inversió de les empreses o de les organitzacions les prenen els propietaris i depenen de la informació rellevant i disponible de que disposen. Aquesta informació fonamentalment està basada en els estats financers que elaboren els gestors de les empreses. Entendre aquesta informació requereix entendre l’activitat realitzada d’una empresa u organització durant un període de temps. L’activitat que realitza una empresa es post resumir en: 1. Establir objectius i estratègies. 2. Activitat financera: obtenir finançament per poder tirar endavant els objectius planejats. 3. Activitat inversora: fer inversions amb el finançament obtingut per poder desenvolupar la seva activitat 4. Activitat operativa: dirigir i conduir les operacions pròpies de l’activitat empresarial cara l’obtenció d’un resultat. El quadre següent explica de manera simplificada les activitats de l’empresa i la seva relació amb la comptabilitat. Objectius i estratègies Inversora Financera Operativa Figura 2.1 . Adaptació de Stickney and Weil, 2010: Financial Accounting (pag.4) 13 OBJECTIUS I ESTRATÈGIES Primerament, l’empresa estableix els seus objectius i estratègies. Els objectius són el resultat final que s’espera aconseguir de les diferents activitats de l’empresa. Les estratègies són les diferents decisions i accions que la direcció determina per tal d’aconseguir els seus objectius. Exempl e 2.1 Una empresa pot tenir com objectiu obrir nous mercats per poder ser més competitiva, per pal·liar la crisi i combatre la seva forta competència. Les diferents estratègies que pot posar en marxa per aconseguir aquesta missió són, per exemple, l’adquisició de nou maquinari que li permeti rebaixar costos del producte que elabora, i reduir el preu de venda dels seus productes, o bé reduir costos mitjançant l’excel·lència dels seus processos. Una altra possibilitat seria la d’establir aliances a llarg termini amb proveïdors, o seguir una política d’austeritat en referència al servei postvenda. ACTIVITAT FINANCERA Per dur a terme aquestes estratègies es necessita finançament. El finançament pot provenir de diferents fonts. D’una banda els propietaris de l’empresa aporten capital en forma de diner líquid o bé en forma de bens en espècie, per exemple un edifici. La compensació per aquesta participació són els dividends, que són una part dels actius que l’empresa distribueix, i sol ser una proporció dels beneficis generats durant l’exercici. Però l’empresa també pot estar finançada amb capital de tercers o creditors. En aquest cas, els diners són prestats i s’han de tornar, normalment amb interessos, en un determinat període de temps. Els bons i préstecs en són un exemple. Veurem que el balanç de situació mostra els recursos econòmics i financers que l’activitat econòmica de l’empresa necessita. El net patrimonial reflecteix el capital aportat pels socis, i els passius són els conjunt de deutes que l’empresa ha de tornar. Es desenvoluparan aquests conceptes posteriorment. ACTIVITAT INVERSORA Per activitat inversora ens estem referint al conjunt de decisions que l’empresa pren en referència a la seva capacitat productiva. Per desenvolupar el seu negoci, una empresa pot necessitar un local on establir-se i una sèrie d’equipaments per funcionar, però també llicències, patents, o mercaderies per tornar a vendre o primeres matèries per a ser elaborades. Com veurem més tard, el conjunt d’inversions per conduir les estratègies d’una empresa forma part de l’actiu al balanç de situació. ACTIVITAT OPERATIVA Finalment, un cop s’ha aconseguit el finançament per dur a terme les inversions pertinents, és quan l’empresa es posa en marxa. L’activitat operativa fa referència al funcionament de l’empresa pròpiament dit; satisfer unes necessitats determinades proveint de béns o serveis als consumidors. El resultat de l’activitat operativa, si ha estat bona, serà la consecució de les estratègies establertes i quedarà reflectit en el compte de resultats. No oblidem que l’objectiu primordial d’una empresa és generar beneficis. 14 2.2. El patrimoni empresarial Per funcionar podem dir que una empresa necessita, d’una banda, fer inversions, per exemple, en terrenys i construccions, maquinària, instal·lacions, mitjans de transport, ordinadors i altres tecnologies. També es requereixen béns intangibles, com patents, marques comercials, programes informàtics o drets contractuals. Les empreses també poden fer inversions financeres en valors mobiliaris. De la mateixa manera, les existències (siguin acabades, en procés, o en forma de materials), els comptes pendents de cobrar (crèdits als clients, lletres de canvi a cobrar...) i els diners que hi ha en efectiu i en comptes bancaris formen part de l’activitat inversora de l’empresa ja que, d’una manera o altra, representen béns que l’empresa té o inversions realitzades, i que necessita per funcionar. Figura 2.2. Actius i Passius . Les inversions es podem definir com béns i drets que l’empresa posseiex; com un compte a cobrar d’un client. En aquest exemple, un client pot deure uns diners a l’empresa, però l’empresa té el dret a cobrar en algun moment aquest compte, és un dret de cobrament. Aquests actius del balanç de situació formen part de l’estructura econòmica de l’empresa. Aquestes inversions han estat finançades o dit d’una altra manera quests recursos obtinguts tenen una procedència. La procedència dels recursos, o l’exigència sobre els recursos, són considerats una obligació per l’empresa, ja que en la majoria dels casos s´han de retornar, i configuren l’estructura financera de l’empresa. En comptabilitat, estan reflectits al passiu i al net patrimonial del balanç de situació. Com abans s’ha comentat, la procedència del mateix pot variar (Aportacions dels propietaris o dels accionistes, subvencions, préstecs bancaris a curt i a llarg termini,...) És important destacar les diferències en com es poden aconseguir els recursos econòmics quan es vol iniciar una empresa i quan l’empresa ja funciona. En el primer cas, les subvencions són una significant font de finançament actualment. Des d’ajuts de l’estat a la persona 15 emprenedora a aportacions econòmiques d’amics i familiars, que acompanyats d’una bona idea, han sigut decisius en la posada en marxa de molts negocis. De la mateixa manera, un cop l’empresa ja està en funcionament pot rebre finançament a través de proveïdors o creditors. Pagar a un termini determinat o la compra a crèdit són també fonts de finançament per les empreses, ja que permeten tenir uns diners avui per invertir en l’activitat productiva de l’empresa i traslladar el deute en el temps. 2.3. L’actiu Els actius són recursos econòmics útils pel desenvolupament de l’activitat econòmica dels que s’espera que generin beneficis futurs i que l’empresa en té el control o propietat. La generació dels beneficis d’un actiu pot ser perquè s’utilitzi en l’activitat productiva (per exemple, la maquinària), o bé perquè es venguin al mercat (com és el cas de les existències). Cal fer esment què tots els actius generen beneficis futurs però que no tots els futurs beneficis són actius. Exercici 2.1 Quines d’aquestes partides es qualifiquen d’actiu? a) Un edifici comprat al comptat. b) Diner obtingut d’un préstec bancari. c) Els accessos a la fàbrica construïts per l’Ajuntament i que afavoreixen les operacions de càrrega i descàrrega de l’empresa. d) Una màquina comprada i no pagada. e) Les taxes pagades pel propietari d’una empresa de consultoria, per a l’obtenció del títol de llicenciat en Administració d’Empreses, títol que li va permetre constituir l’empresa. f) Unes obres d’art, propietat de l’empresa. g) Un ordinador d’una generació antiga que va tenir un cost de 2.000 € i que, en l’actualitat, no es fa servir i no es troba cap possible comprador. h) L’ import del lloguer pagat per l’empresa que permet l’ús d’un pis durant els dos pròxims anys. i) Unes obres d’art propietat del gerent de l’empresa i que adornen el despatx que té a l’empresa. Solució exercici 2.1 VALORACIÓ D’ACTIUS Els actius es valoren al preu que ha va ser adquirit (o preu històric) o produït. Preu d’adquisició o preu històric: Preu al qual la companyia va adquirir el bé. Implícitament, ens diu la quantitat mínima esperada de beneficis futurs, perquè sinó s’estarien perdent diners. El preu d’adquisició inclou totes les despeses necessàries per la posada en funcionament del bé, com costos de transport i instal·lació. Altres bases de mesura d’actius són: 16 Cost de reemplaçament: Quantitat que s’hauria de pagar per obtenir un actiu amb el mateix ús potencial que el valorat. És important quan es vol adquirir un actiu. Valor realitzable net: Quantitat que es rebria (descomptant les despeses de venda) si es vengués un actiu. És important quan es vol vendre un actiu. Preu de mercat: Preu d’un actiu si fos intercanviat al mercat en una data determinada. Està associat amb el cost d’oportunitat, ja que seria el que una empresa rebria avui si vengués un actiu (i el que deixa de guanyar pel fet de vendre’l). Valor actual o Valor dels fluxos futurs: Valor present dels diferents fluxos de diners que l’actiu produirà en el futur, descomptat a una taxa d’interès apropiada. Segons el principi de prudència, si el preu d’adquisició és superior al preu de mercat, l’actiu es valorarà a preu de mercat. Segons el tipus d’actiu, hi ha certes excepcions en la seva valoració. Si es tracta d’instruments financers es distingeix si la inversió és a curt o llarg termini. Si la inversió és a llarg termini es valora a preu d’adquisició. En canvi, si és curt a termini, es considera que es tracta d’una inversió amb caràcter especulatiu, i es valora a preu de mercat. En actius no financers, siguin intangibles o tangibles, s’han de tenir en compte dos ajustaments del preu: - - La depreciació. Suposem que un actiu perd valor amb el pas del temps pel simple fet ser utilitzat. Aquesta pèrdua s’ha de comptabilitzar al llarg del temps que l’actiu forma part de l’empresa. El preu d’adquisició, un cop restada la depreciació, és el valor residual d’un actiu. El deteriorament d’actius. El preu de mercat d’un actiu pot ser inferior al preu d’adquisició en un moment donat, amb la qual cosa, si no ajustem el valor del nostre actiu, estaria sobrevalorat. 2.4. El passiu Els passius són deutes que l’empresa té amb tercers què esdevenen una font de finançament. En altres paraules, el passiu és la procedència dels recursos. La característica més important dels passius és que la companyia té la obligació present de tornar els deutes, de vegades, amb tipus d’interès associat, degut a una transacció o intercanvi pactat en el passat. Primerament, diferenciarem del passiu a curt termini, que són obligacions que l’empresa ha de pagar en menys d’un any (és a dir, durant l’exercici econòmic) i el passiu a llarg termini, que són aquells deutes a un termini superior a un any. A més, cal destacar el concepte de passiu en sentit ampli i sentit estricte. Al paràgraf anterior s’ha definit el passiu en el sentit més estricte, què prové de tercers. Com posteriorment veurem al definir el balanç de situació, el passiu també pot incloure el net patrimonial, és a dir, la part del finançament que prové dels propietaris o accionistes, i que no s’ha de tornar. 17 Exempl e 2.2 Alguns exemples de passius, són préstecs bancaris, però també els comptes a pagar a treballadors. En aquest cas, s’interpreta que hi ha una certa quantitat de diners que pertany als treballadors, però com la empresa encara no l’ha pagat, i per tant és “prestada” a l’empresa, fins que aquesta pagui la totalitat que deu als treballadors. Exempl e 2.3 Un altre exemple seria quan l’empresa fa una compra i acorda pagar-la en un termini de 90 dies. Fins que sigui desemborsada la quantitat, l’empresa té una obligació amb l’empresa creditora o proveïdora, i per tant queda reflectida al passiu. VALORACIÓ DELS PASSIUS Generalment, els passius es valoren pel seu valor de reemborsament. En aquest cas, el principi de prudència ens diu que s’han de reconèixer en el passiu totes les obligacions, fins i tot aquelles en què el seu import o exigibilitat sigui estimat. Valor de reemborsament: Preu al qual s’ha pactat retornar el deute amb tercers. Exercici 2.2 Quines d’aquestes partides es qualifiquen de passiu? a) Tot allò aportat pel propietari de l’empresa, pel seu funcionament. b) Els sous pendents de pagament als empleats. c) Un préstec obtingut d’un banc. d) L’aval prestat per l’empresa a una altra empresa amb la que col·labora molt estretament, responent així per l’ incompliment d’una obligació, per part d’aquesta última Solució exercici 2.2 2.5. El net patrimonial El net patrimonial fa referència a la part que els propietaris o accionistes han aportat a l’empresa i a la vegada, a la part dels actius que els hi pertany. Vist d’una altra manera, seria l’actiu residual que quedaria a l’empresa un cop cancel·lats la resta de deutes. El net patrimonial es forma bàsicament del capital, que correspon a l’aportació dels socis, sigui en el moment de constitució de l’empresa o posteriorment; i el benefici retingut, que seria la part dels beneficis generats per l’activitat empresarial i que l’empresa no ha distribuït. El benefici retingut pot romandre a l’empresa en forma de reserves (n’hi ha de diversos tipus: voluntàries, estatuàries, etc.) o de beneficis que es repartiran posteriorment. Actius Passiu + NP Net Patrimonial Passiu Capital + Benefici retingut 18 Figura 2.3 El Net Patrimonial. COM EL TIPUS D’EMPRESA INFLUEIX EN LA COMPOSICIÓ DEL BALANÇ. EL NET PATRIMONIAL. El tipus d’empresa influeix sobre el capital i el net patrimonial. Quan es tracta d’una empresa individual, o d’una empresa on el propietari és un particular hi ha una intenció clara de permanència en l’empresa, ja que el propietari és un factor determinant dels objectius i de l’activitat de la companyia. En aquest cas, hi ha una diferència clara entre el capital aportat i altres tipus de passius, com préstecs obtinguts o bons emesos. Des d’un punt de vista més conceptual i com veurem en el capítol següent, estaríem parlant de la teoria clàssica en que el passiu es diferencia entre net patrimonial i passiu en sentit estricte. Així el Balanç estaria composat per l’actiu i el passiu més el net patrimonial. En canvi, quan parlem d’una societat on l’accionariat està molt dividit, com moltes de les empreses que cotitzen a borsa, la identitat dels propietaris perd força. Els accionistes passen a ser com uns inversors més de l’activitat de l’empresa, que esperen obtenir beneficis i el repartiment dels mateixos (dividends). Això fa que les motivacions per invertir en l’empresa ja no depenguin únicament d’un interès propi en el seu bon funcionament, sinó que hi ha altres factors que no depenen de l’activitat estricta de l’empresa, com qui inverteix a borsa en alguna companyia per rebre uns dividends periòdics i espera un benefici quan en vulgui vendre les accions. En aquest cas, el concepte de net patrimonial s’assembla molt a qualsevol altre passiu, ja que es tracta d’una obligació amb uns accionistes que han proveït de fons a l’empresa. En aquesta situació estaríem parlant de la teoria moderna en la que la Balanç estaria compost per actius i passius en sentit ampli. 2.6. El balanç de situació El balanç de situació és un dels principals estats financers d’una empresa. La seva funció és mostrar la situació econòmica i financera en un moment determinat de l’exercici comptable i per això, relaciona els actius amb els passius i net patrimonial, classificats i valorats degudament en unitats monetàries. Es tracta d’un document de dos columnes com veurem a continuació que reflecteix l’estructura patrimonial de l’empresa. Se sol dir que és com una “fotografia” de l’empresa en una data concreta. Aquesta data és normalment, el 31 de desembre de cada any, ja que les empreses estan obligades a elaborar els estats comptables al menys una vegada a l’any i per la majoria de les empreses és el 31 de desembre de cada any. Algunes empreses estacionals, per exemple una estació d’esquí, la data de tancament de l’exercici comptable serà a l’acabament de la temporada d’esquí. També es fan balanços de situació durant l’exercici, trimestralment o semestralment, per exemple. El Balanç de situació sempre és refereix a una data determinada, el dia 31 de desembre de l’any 20XX, i de fet s’hauria de referir a un determinat moment, hora tal minut qual, perquè cada vegada que cada transacció determina canvis en l’actiu, passiu o net patrimonial i per tant genera un nou Balanç. Una forma més intuïtiva de definir un Balanç és la següent: un Balanç és una doble classificació dels recursos d’una empresa. Per una banda des del punt de vista de qui ha donat finançament 19 (net patrimonial i passius) i per l’altra quines inversions s’han fet (els actius) amb el finançament rebut. Exempl e 2.4. Si el total de recursos d’una empresa és de 1.000, si observem els 1.000 unitats monetàries des del punt de vista del passiu ens dirà qui ens ha deixat els diners i si els hem de tornar i quan. Si observem els mateixos recursos, els 1.000 des del punt de vista dels actius, veurem quines inversions s’han fet. ACTIU PASSIUS Maquinària i ordinadors 300 Programes Informàtics 100 Existències 200 Comptes a cobrar 250 Caixa 150 TOTAL ACTIUS 1.000 Aportació de propietaris 400 Deutes a llarg termini 350 Comptes a pagar a curt termini 250 TOTAL PASSIUS 1.000 EQUACIÓ COMPTABLE FONAMENTAL L’equació fonamental de comptabilitat ens diu que l’actiu d’una empresa sempre ha de ser igual al seu passiu més el net patrimonial. Dit d’una altra manera, els recursos, o com s’han utilitzat els fons de l’empresa, han d’igualar a la procedència d’aquests recursos, la qual cosa, sembla força lògica. Si tornem a la definició de passiu abans comentada, veiem que en sentit ampli, aquesta igualtat és: Actiu = Passiu. En canvi, en el sentit estricte de passiu, l’equació comptable queda així: Actiu = Passiu + Net Patrimonial, tot i que en ambdós casos estem dient el mateix. 20 Figura 2.4 el Balanç de Situació . Exercici 2.3 Indiqui quines de les següents transaccions augmentarien (+) o disminuirien (-) els actius d’una empresa, així com el seu efecte sobre el passiu exigible o el net de l’empresa. Si no afecten, indiqueu-ho amb (0). Transacció 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. ACTIU NET PASSIU EXIGIBLE La devolució d’un préstec La compra de matèries primeres a crèdit La compra d’un ordinador al comptat El cobrament d’un client (la venda es va efectuar fa 3 mesos) El pagament a un proveïdor (la compra es va fer fa 3 mesos) La venda (a preu de cost) de mercaderies a crèdit El director general s’ha jubilat Una inversió en bons de l’estat, pagada al comptat Solució exercici 2.3 CLASSIFICACIÓ DEL BALANÇ. SISTEMA CONTINENTAL El balanç classifica l’actiu i el passiu (entès com a passiu i patrimoni net) i els agrupa en diferents categories. El sistema continental, que és el que contempla el Pla General Comptable, fa la següent classificació: Figura 2.5. Classificació de les partides del Balanç. Els actius es classifiquen de menys líquid a més líquid. La liquiditat fa referència a la capacitat i la rapidesa en què un actiu es pot transformar en diner efectiu. Així, mentre els diners d’un 21 compte corrent es poden aconseguir fàcilment, per tenir el preu d’un terreny en efectiu seria més costós. Per tant, diem que el terreny és menys líquid. Els passius es classifiquen en funció de l’exigència de retorn del passiu. Per exemple, el pagament per unes mercaderies comprades té una exigència elevada respecte el capital aportat pels propietaris, que la seva exigència és molt baixa (pràcticament nul·la perquè seria el diner restant després que l’empresa liquidi). A partir d’aquests dos criteris, el balanç agrupa els diferents conceptes que el composen en masses patrimonials. Les masses patrimonials agrupen els actius i passius segons les seves característiques. Figura 2.6. Composició del Balanç Actiu Fix o Actiu Immobilitzat o Actiu No Corrent: Inversions de l’empresa a llarg termini, és a dir, d’actius que romandran a l’empresa més d’un any, de manera que els beneficis que s’obtindran de les mateixes es repartiran en diferents anys d’activitat. És la garantia més sòlida de l’estructura econòmica de l’empresa. - Immobilitzat immaterial (o intangible): Elements intangibles, és a dir, no físics, que són necessaris per a l’activitat econòmica de l’empresa. Alguns exemples són: la propietat industrial i intel·lectual (patents, marques i drets d’autor, entre d’altres), aplicacions informàtiques, concessions administratives i el fons de comerç. - Immobilitzat material: Són béns tangibles, o físics. Terrenys, edificis, maquinària i instal·lacions, mobiliari, equips informàtics o elements de transports són els exemples més coneguts d’aquesta massa patrimonial. - Immobilitzat financer: Són inversions realitzades per l’empresa en actius financers. Els motius poden ser, per exemple, per exercir un control sobre alguna empresa, sigui associada a la companyia o no, o bé amb un caràcter inversor, oferint un préstec a altres empreses per tal d’aconseguir una rendibilitat determinada. Actiu Corrent o Actiu Circulant: Són béns i drets que estaran a l’empresa un temps inferior a un any a l’empresa, és a dir, durant el cicle comptable. Per aquest motiu, podem dir que il·lustren millor el desenvolupament de l’activitat d’explotació de l’empresa. 22 - - - Existències: Es tracta de béns que l’empresa emmagatzema per a la producció. Formen part de les existències els materials i eines necessàries per a produir i els productes transformats, en qualsevol de les seves fases de producció Realitzable o Comptes a cobrar: Normalment es tracta de drets que l’empresa té sobre un tercer, és a dir, drets de cobrament de vendes o acords fets amb anterioritat i resultat de l’activitat empresarial. La partida de clients, la quantitat de diner que l’empresa ha de cobrar per part dels seus clients, és un exemple típic. És pot diferenciar entre el Realitzable comercial, per exemple: clients, del no comercial o financer, per exemple: inversions financeres a curt termini. Disponible: Són els béns i drets amb més liquiditat, i que per tant l’empresa pot disposar de forma més ràpida. Un exemple són els diners en caixa o en compte bancaris Net Patrimonial o Patrimoni Net o Recursos Propis: Com s’ha explicat anteriorment està format pel capital i el benefici retingut o reserves, en la forma que sigui. El resultat d’explotació de l’empresa, és a dir, el benefici o pèrdua de l’exercici econòmic, quedaria reflectit aquí, en signe positiu si es tracta d’un benefici i en signe negatiu si es tractés d’una pèrdua. Passiu no corrent o Exigible a llarg termini: Són els deutes que l’empresa haurà de retornar en un temps superior a un any. Passiu corrent o Exigible a curt termini o Comptes a pagar: Són les obligacions que l’empresa té amb tercers, resultat de diverses fonts de finançament, que l’empresa haurà de retornar en un termini inferior a un any. SISTEMA CONTINENTAL I ANGLOSAXÓ Als països anglosaxons la classificació del balanç és totalment la contrària. L’actiu s’ordena de més líquid a menys líquid, mentre que el passiu s’ordena des del passiu amb més exigibilitat al que ho és més. Exempl e 2.5 Sistema continental: ACTIU Actiu No Corrent o Fix PASSIU 10.000 Terrenys 2.000 Local 6.500 Maquinària 1.500 Actiu Corrent o Circulant 6.000 Existències Recursos Propis 8.000 Capital 8.000 Passiu no corrent o Exigible a llarg termini 2.000 - Préstec bancari 2.000 500 Realitzable 1.500 - 1.500 - Proveïdors 2.000 Disponible 4.000 - Comptes a pagar 3.500 - 4.000 - Hisenda Pública, creditora Clients Caixa i Bancs TOTAL ACTIU 16.000 Passiu corrent o Exigible a curt termini TOTAL PASSIU + PN 6.000 500 16.000 23 Exempl e 2.6 Sistema anglosaxó: ACTIU Actiu circulant o corrent PASSIU 1.600 Efectiu i equivalents 600 Existències 800 Altres actius corrents 200 Actiu fix o Actiu no corrent Aplicacions informàtiques 10.000 500 Passiu corrent o Exigible a curt termini - Comptes a pagar 1.500 Passiu no corrent o Exigible a llarg termini Préstec bancari 3.600 - Comptes amb proveïdors a llarg termini Equips informàtics 1.000 Mobiliari 2.500 - Capital Edifici 7.000 - Reserves TOTAL ACTIU 11.600 1.500 Net patrimonial o Recursos Propis TOTAL PASSIU + PATRMONI NET 3.000 2.600 6.500 6.000 500 11.600 Pregunta: Quin sistema et sembla més lògic? Quin aporta una informació comptable més fàcil d’entendre? Pots comparar els dos exemples anteriors. El raonament pot ser que les partides en què més canvis poden produir-se són justament les partides referents al curt termini. Així doncs, i donada la practicitat dels anglosaxons, primerament presenten les partides amb més possibles canvis i seguidament aquelles que més difícilment ho faran. UN EXEMPLE SENZILL DE BALANÇ Exercici 2.1: Jaume C omas (1). Jaume Comas va invertir una petita herència en una gestoria. Es registren les seves primeres transaccions, que apareixen tot seguit, en la forma indicada. 1. 2. 3. 4. 5. 6. La inversió de Jaume Comas va consistir en 10 milions de unitats monetàries (u.m.) en efectiu. Va comprar al comptat un petit despatx per 8,5 milions de u.m.. Va comprar mobles a Mobles Robles per 1,5 milions de u.m. a crèdit. Va rebre 1.550.000 u.m. del seu banc com a préstec. Va pagar 450.000 u.m. a Mobles Robles. Va comprar material d’oficina per 2,5 milions de u.m. a Tot per al Despatx; va pagar 1,5 milions al comptat i la resta a crèdit. 24 ACTIU = PASSIU (En milers) Caixa + 1. +10.000 2. 3. 4. 5. 6. T. -8.500 Material oficina + Mobiliari + Despatx = Capital + Préstec + +10.000 +8.500 +1.500 +1.550 -450 -1.500 1.100 Comptes a pagar +1.500 +1.550 +2.500 2.500 1.500 8.500 10.000 1.550 -450 +1.000 2.050 Suma dels actius = 1.100 + 2.500 + 1.500 + 8.500 = 13.600 Suma dels passius = 10.000 + 1.550 + 2.050 = 13.600 A continuació s’elabora el Balanç de situació: ACTIU Actiu Fix Local Mobiliari Actiu Circulant Existències Mat. d’oficina Disponible Caixa TOTAL ACTIU 10.000 8.500 1.500 3.600 PASSIU Recursos Propis Capital 10.000 10.000 Exigible a llarg termini Préstec 1.550 3.600 Exigible a curt termini Comptes a pagar 2.050 2.500 1.100 13.600 TOTAL PASSIU 2.050 13.600 A partir d’aquest exemple hem vist dos aspectes molt interessants: 1. El primer és que cada vegada que anotem una transacció generem un nou Balanç. Així després de la transacció u operació n. 1, tenim un Actiu, format per Caixa de 10.000 i un Passiu composat per Capital de 10.000 u.m. Després de la transacció n. 2 l’Actiu s’ha transformat en dos component per una banda Caixa ara té un valor de 1.500 u.m. i Despatx un valor de 8.500 u.m., en total es manté uns recursos de 10.000 . u.m., el Passiu no s’ha modificat i es manté en Capital 10.000 u.m. podem dir que hem no hem modificat els recursos totals de l’empresa només hem fet una permuta en la composició de l’Actiu. En canvi en la transacció n. 3 hem aconseguit més finançament per valor de 1.500 u.m. i que hem de tornar abans d’un any que ens ha servit per finançar un Mobiliari pel mateix import. Ara tindríem un nou Balanç composat en l’Actiu per: Caixa 1.500 u.m. + Mobiliari per 1.500 u.m. i Despatx 8.500 u.m. , en total 11.500 u.m que és el mateix import que el Passiu que està composat per Capital 10.000 u.m. i Comptes a pagar 1.500 u.m., en total 11.500 u.m. i així successivament. Com es pot comprovar l’Actiu ens indica les inversions que anem fent i el Passiu en informa del finançament rebut. 25 2. El segon és una característica bàsica del mètode comptable que veurem al tema següent, cada transacció s’anota, com a mínim en dos comptes, s’anomena el mètode de la partida doble, ja que s’ha de comptabilitzar, d’una banda, la procedència o finançament dels recursos econòmics, i d’altra, l’aplicació que se n’ha fet. En el cas de la primera transacció, per exemple, veiem que Jaume Comas utilitza l’herència com a capital inicial per començar el negoci, aquesta seria la procedència dels recursos que els hi donem el nom de capital i que estan en forma de diners en efectiu, són recursos que ell rep en efectiu i per tant, augmenten la seva caixa. Exercici 2.2: Celeron S.A. Indicar quin efecte tindran les operacions que ha realitzat l'empresa CELERON S.A, durant el primer semestre de la seva activitat, que és la reparació i assistència tècnica d’ordinadors, sobre la identitat comptable: ACTIU = PASSIU + PATRIMONI NET Si I' efecte és positiu (augmenta un element) anteposi el signe (+) davant de la operació i si I' efecte és negatiu (disminució d'un element) anteposi el signe (-). Les operacions resumides del semestre considerat són les següents: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) L'aportació dels propietaris a l'empresa es de 10.000 u.m. (unitats monetàries), en efectiu. L'empresa compra uns terrenys per instal·lar les seves oficines, situats en un nou polígon d'expansió de la ciutat, pagant 2.000 u.m. en efectiu i per la resta sol·licita un crèdit al Banc de Sabadell per 1.000 u.m a pagar en cinc anys. Uns dies després, una empresa constructora lliura a l'empresa un edifici construït en els terrenys de la seva propietat, acceptant un compromís de pagament a tres anys, de 2.000 u.m., i pagant en aquell moment 3.000 u.m. Compra mobiliari i equipament per l'oficina per 500 u.m., pagant al comptat 400 u.m. i quedant a deure la resta (es compromet pagar I'import restant dins de sis mesos). En vista de que l'empresa prendrà una dimensió major de l'esperada, els propietaris aporten 5.000 u.m., en efectiu. Degut a la nova dimensió, les instal·lacions són insuficients i es signa un contracte d'assistència tècnica amb una empresa, que suposarà uns pagaments totals de 3.000 u.m. en el proper exercici. Es realitzen diversos treballs per als clients, dels quals se'n cobren 3.000 u.m. i queden pendents de cobrament treballs per un import de 1.000 u.m es faran efectius dins de deu mesos. Es paguen despeses generals per 1.000 u.m. i es comptabilitzen altres despeses per valor de 300 u.m. que es faran efectives dins d'un mes. Un dels propietaris de I'empresa, que 'havia fet una aportació total de 3.000 u.m., es retira del negoci, venent la seva participació a una altra persona aliena a I'empresa fins aquell moment, que li va abonar 4.000 u.m. per aquesta participació. S'acorda pagar als propietaris part dels beneficis obtinguts, en concret 500 u.m., que es faran efectius d’aquí a dos mesos. 26 SOLUCIÓ: ACTIU Caixa Terreny A B C +10.000 -2.000 -3.000 +3.000 D E F -400 +5.000 G H I J +3.000 -1.000 Total 11.600 Edifici Mobiliari Clients = +5.000 = Capital = = = +10.000 NET + Resultat PASSIU Deutes llarg termini Deutes curt termini +1.000 +2.000 500 = = +5.000 NO ES FET COMPTABLE EN AQUEST PERIODE +100 +1.000 = +4.000 = -1.300 NO ES FET COMPTABLE EN AQUEST PERIODE = -500 3.000 5.000 500 1.000 = 15.000 +300 +500 2.200 3.000 900 A continuació, veiem com afecta cada operació al balanç de situació. Cada nova línia ens dona el valor de cada un dels elements que hi intervenen (hem fet les sumes o les restes després de cada transacció): ACTIU Caixa Terreny Edifici A B C 10.000 8.000 5.000 3.000 3.000 5.000 D E 4.600 9.000 3.000 3.000 5.000 5.000 F Mobiliari Clients 500 500 = = Capital NET = = = 10.000 10.000 10.000 1.000 3.000 = = 10.000 15.000 3.000 3.000 100 100 3.000 3.000 100 400 3.000 900 3.000 900 Resultat + PASSIU Deutes llarg termini Deutes curt termini NO ES FET COMPTABLE EN AQUEST PERIODE G H I J 12.600 11.600 5.000 5.000 5.000 5.000 11.600 5.000 5.000 Total 11.600 3.000 5.000 500 1.000 = 15.000 4.000 500 1.000 = 15.000 2.700 NO ES FET COMPTABLE EN AQUEST PERIODE 500 1.000 = 15.000 2.200 500 1.000 = 15.000 2.200 27 Balanç de situació final després de les operacions anteriors: ACTIU ACTIU FIX O NO CORRENT Immobilitzat material Terreny Edifici Mobiliari PASSIU 8.500 8.500 3.000 5.000 500 ACTIU CIRCULANT O CORRENT Realitzable Comercial Clients Disponible Caixa TOTAL ACTIU 12.600 1.000 RECUROS PROPIS Capital Social Reserves 15.000 2.200 RECURSOS ALIENS LLARG TERMINI Préstec bancari Proveïdor. Immob. 1.000 2.000 17.200 3.000 1.000 11.600 11.600 EXIGIBLE A CURT TERMINI Proveïdors Creditors Dividends a pagar 21.100 TOTAL PASSIU 900 100 300 500 21.100 28 2.7. Exercicis relacionats Exercici 2.4: PIRONOVA Per als creditors de Pironova, una empresa majorista de material pirotècnic, la revetlla de Sant Joan de 1990 va ser força desagradable. Durant la nit anterior a la celebració, la botiga i el magatzem havien quedat destruïts per un incendi de causes encara desconegudes. El propietari, el senyor Emilio Spizzafuoco, va declarar que sospitava que havien esclatat uns coets que justament el dia abans li havia subministrat, com a mostra, un comerciant tailandès. Va afegir que I'incendi li havia arruïnat la vida i que ja no tenia mitjans per pagar els seus nombrosos proveïdors ni per amortitzar els diversos crèdits bancaris. El que volia era tornar al seu poble natal, a Sicília, per viure en la vergonya i en la pobresa els anys de vida que li quedaven. Al banc del Sr. Spizzafuoco li semblava útil aclarir I'estat financer de Pironova anterior a I'incendi abans que el desafortunat empresari no abandonés el país. Tots els documents s'havien perdut en I'incendi, però el gestor del Sr. Spizzafuoco havia fet fotocòpies de pràcticament tot sense que ell ho sabés. De les còpies del gestor i d'algunes explicacions del Sr. Spizzafuoco es va deduir que hi havia hagut les transaccions que figuren en els apartats següents. També quedava en poder del banc una llista d'havers i d'obligacions amb data 1 de juny, el dia en què el Sr. Spizzafuoco va adquirir Pironova. Creditors Caixes i bancs Crèdits Deutors Efectes a pagar Existències Vehicle 54.000 € 205.000 € 50.000 € 5.000 € 16.000 € 350.000 € 260.000 € 1. L'1 de juny el Sr. Spizzafuoco va comprar amb un crèdit hipotecari el despatx i el magatzem de I'empresa, que anteriorment ocupava en règim de lloguer. Com que el preu pagat (6 milions de u.m.) era relativament baix, el banc va elevar el crèdit fins a 10 milions de u.m.. 2. El 3 de juny el Sr. Spizzafuoco va encarregar a diversos proveïdors material pirotècnic per un valor total de 7.450.000 u.m., que li va ser lliurat durant la setmana següent. En tots els casos els terminis de pagament eren 30 dies. 3. El 4 de juny el Sr. Spizzafuoco va comprar dues partides considerables de petards a uns majoristes, i les va traslladar aquell mateix dia al seu magatzem utilitzant el vehicle de l'empresa. Les factures de 3.700.000 i de 5.300.000 u.m., respectivament, es van cobrir amb lletres a 90 dies. 4. Durant la setmana del 10 al 16 de juny el cunyat del Sr. Spizzafuoco va fer reformes en el despatx de Pironova, per les quals va rebre un milió de u.m. al comptat. 29 5. La xifra de vendes fins al dia de I'incendi era de 10.554.000 u.m.. Això era molt més del que el propietari anterior facturava en un any. L’èxit comercial del Sr. Spizzafuoco es devia al fet que, com a campanya inicial per atraure clients, ho venia tot a preu de cost. 6. El dia de I'incendi el Sr. Spizzafuoco va fer un viatge a Zuric per gestionar la compra d'una gran partida dels coets tailandesos als què feiem referència més amunt. El comerciant tailandès li havia exigit un acompte important, però el Sr. Spizzafuoco no en recordava la quantitat exacta. El rebut i l'adreça del tailandès no s'havien salvat del foc i el gestor no havia tingut la possibilitat de fer-ne una còpia. 7. La caixa sí que es va trobar: contenia 9.000 u.m.. Es demana: Reconstrueix els balanços del 31 de maig i del moment abans de I'incendi. Solució 2.4 PIRONOVA Exercici 2.5: JORDI FR AGELL Quan, a començaments d'abril, la seva àvia materna el va convidar a prendre el té, en Jordi Fragell no sabia que el tema de la conversa seria el negoci que un oncle seu havia començat feia poc amb l'ajut financer de la seva àvia. Segons ella, I'oncle era un bon tècnic i venedor però sabia poc de qüestions administratives. Ara que en Jordi estudiava Econòmiques en una universitat catalana d'alt prestigi, I'àvia es preguntava si no podria ajudar I'oncle a posar ordre a l'administració de la nova empresa. Havia sentit alguna cosa sobre I'existència d'una llei d'auditoria, li semblava convenient que en Jordi comencés per la comptabilitat. Com sempre, en Jordi va prometre a la seva àvia que faria el que ella li demanava, i I'endemà es va presentar al despatx del seu oncle. Aquest, content de poder-se alliberar d'una feina que li feia una certa por, li va lliurar la informació que indiquem tot seguit. Immediatament en Jordi es va posar a treballar i va preparar un balanç, amb data 1 d'abril. 1. L'empresa s'havia constituït oficialment l'1 de març de 1991. La contribució de I'àvia havia estat de 20 milions de u.m. en efectiu i d'un terreny valorat en 15 milions de u.m. L'oncle, per la seva banda, havia aportat un camió valorat en 3 milions, diverses eines i màquines valorades en 2 milions de u.m. i 1 milió de u.m. en efectiu. 2. En els dies següents va comprar material a diversos proveïdors per valor de 10 milions de u.m.. Per beneficiar-se del descompte de pagament immediat, va pagar a tothom al comptat. 3. Durant la segona quinzena del mes de març, va comprar diverses màquines noves per un valor de 8 milions de u.m. (a pagar a 90 dies). 4. També va vendre part de les eines (per un valor d' 1 milió de u.m.) que van resultar ser inadequades. A canvi d'aquestes va rebre lletres amb venciment el 15 d'abril. 30 5. El 15 de març, va contractar dos empleats. Es va acordar pagar els sous, 120.000 i 150.000 u.m. respectivament, el dia 15 de cada mes, i que, per tant, el primer pagament es faria el 15 d'abril. De moment van treballar en el muntatge de les màquines noves. 6. El 23 de març, el banc li va concedir un crèdit de 10 milions de u.m. a 10 anys. Va utilitzar els 10 milions per pagar una bestreta a una constructora que aixecarà una nau pròpia en el terreny de l'empresa. 7. El 31 de març I'oncle va llogar provisionalment una nau. En signar el contracte va haver de dipositar una fiança equivalent al lloguer d'un mes (400.000 u.m.), i es va acordar que es pagaria el lloguer bimestralment i per endavant. Es demana: Elaborar el balanç de situació en data 1 d’abril Solució 2.5 JORDI FRAGELL Exercici 2.6 TRANSMISSION S DE RADIO Es demana: Elaborar de manera ordenada el Balanç de Situació de la societat “TRANSMISSIONS DE RÀDIO”, especialitzada en la instal·lació d’equips de radiotransmissió. Facilita les següents dades a 31-12-X3 i cal especificar a quina massa patrimonial pertany cada concepte. 1. Disposa d’efectiu en la caixa de l’empresa per atendre les despeses ordinàries per un import de 200. 2. En el magatzem central hi ha existències de diferents tipus de recanvis i peces de recanvi que van costar, segons la factura del proveïdor, 100. 3. L’import pendent de pagament als proveïdors que ens han subministrat existències puja a 2400. 4. El capital social de l’empresa, segons consta en l’escriptura de constitució, és de 600. 5. Els beneficis que l’empresa va obtenir l’any anterior es van reinvertir completament, pugen a la xifra de 10000. 6. Els clients als quals hem realitzat diverses instal·lacions d’estacions de radio ens deuen 960, que esperem cobrar abans de 90 dies. 7. Hem obert un compte corrent a la Banca Més Desinteressada per poder atendre als compromisos de pagament d’una manera més àgil i més segura. La liquidació puja a 600. 8. El mobiliari que vam adquirir per condicionar els locals i despatxos de l’empresa va costar en el moment de la seva compra 800. 9. Els equips tècnics i maquinària que precisem per desenvolupar la nostra activitat productiva tenen un cost de 16560. 10. Per assegurar-nos el subministrament d’una partida de cable de fibra òptica hem signat un xec per pagar un acompte a un proveïdor per un import de 800. 11. Abans d’iniciar una instal·lació, hem demanat a un client una entrega a compte dels equips que hem d’instal·lar-li. L’import percebut puja a 400. 12. Tenim pendent de pagament un deute de 320, al personal de l’empresa. 31 13. Hem rebut un préstec bancari a retornar en 6 anys per part de la Banca Més Desinteressada 4200. 14. Hem adquirit un software especialitzat en la gestió de magatzems i facturació amb el que esperem millorar la nostra gestió comercial. Ens ha costat 600. 15. Les primeres matèries que tenim en el nostre magatzem per desenvolupar la nostra activitat tenen un valor de 400. 16. Tenim pendent de pagament diversos serveis prestats per creditors a 6 mesos 3600. 17. Som titulars d’accions d’altres empreses que hem adquirit com a inversió permanent 400. 18. Tanmateix, per a rendibilitat un excés de tresoreria, hem comprat accions d’altres empreses com inversió transitòria, de caràcter purament especulatiu 100. Solució 2.6 Transmissions de ràdio Exercici 2.7: TRANSPORTS DEL MARESME La societat “TRANSPORTS DEL MARESME” que a 31-12-X7 ens facilita les següents dades: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. Diversos elements de transports i vehicles industrials que tenim valorats en 5000. Pels serveis prestats, hem girat efectes comercials a alguns clients, que han acceptat. L’import és de 1000. Tenim pendent de pagament el combustible que ens han subministrat els nostres proveïdors, i ens han presentat factures per un import de 1500. En el nostre taller tenim diversos recanvis i peces de recanvi pel manteniment i reparació de la nostra flota. El seu valor puja a 180. El capital aportat pels accionistes en el moment de la constitució de l’empresa puja a 4000. Som propietaris d’un local en el extraradi de la ciutat, que utilitzem com a garatge, taller i oficines administratives. El cost en el moment d’adquisició va ser de 1600, si més no el seu valor de mercat avui en dia és de 5000. Hem satisfet drets de traspàs per llogar un local en la zona cèntrica per tal d’utilitzar-lo com a oficines comercials. Hem pagat 1200. Com a part d’un programa de renovació de la nostra flota hem obtingut un préstec bancari a retornar en 10 anys per 1000. Tenim pendent de cobrar dels nostres clients factures per valor de 400 La caixa de l’empresa puja a 500. Tenim pendent de pagament la liquidació d’impostos a Hisenda Pública, puja a 100. Hem adquirit acciones amb cotització oficial com inversió a curt termini que han costat 400. El banc ens han concedit una pòlissa de crèdit amb un límit de 4000, dels que només hem disposat 2000. La pòlissa ens la ha concedit el banc a curt termini. Tenim en el nostre taller maquinaria per efectuar les reparacions dels vehicles valorada en 750. Un client ens ha anticipat 400 per la prestació d’un servei de caràcter extraordinari. Els nostres proveïdors ens han girat lletres per un import de 40, que acceptem, i ens comprometem en efectuar el pagament al venciment. 32 17. Som propietaris d’uns terrenys, els quals van suposar una adquisició de 4000. Esperem edificar sobre aquests terrenys els nostres locals nous. 18. Tenim pendent de pagament un deute a llarg termini amb un proveïdor d’immobilitzat, el qual ens va subministrar un vehicle per la nostra flota per un import de 1200. 19. Participem al 100 per cent en el capital d’una empresa filial especialitzada en transport de materials perillosos. El cost de la participació puja a 1000. 20. Som titulars d’una patent que es va desenvolupar en la nostra empresa. El cost de producció de la patent va pujar a 160. 21. El cost del mobiliari recentment adquirit per decorar el despatx del director general de l’empresa ha estat de 180. 22. Un banc oficial ens ha concedit un préstec a retornar en un any per un import de 160. 23. En el magatzem tenim existències valorades en 80. 24. Per la venda d’un camió antic tenim pendent de cobrament a curt termini part del preu de venda que es va acordar en l’operació. L’import pendent puja a 200. 25. Tenim en diversos comptes corrents bancaris 400. 26. Hem pagat a compte de comandes futures 160 a un proveïdor, per assegurar-nos que ens servirà puntualment els recanvis d’importació que distribueix. 27. Recentment hem adquirit accions sense cotització oficial com a inversió a llarg termini 1000. 28. Tenim constituïda una hipoteca sobre uns dels nostres locals. L’import pendent d’aquesta hipoteca és de 7790. Es demana: Presentar el Balanç de Situació de “TRANSPORTS DEL MARESME” a 31-12-19X3, ordenat per masses patrimonials, calculant l’import de les reserves. Solucions 2.7 Transports del Maresme 33 3. EL MÈTODE COMPTABLE Continguts del tema: 3.1. Canvis en el patrimoni empresarial: les transaccions comptables 3.2. El mètode comptable 3. 3 La partida doble 3.4. Classificació de les transaccions comptables 3.5. Relació entre el Balanç i el Compte de Resultats 3.6. El resultat periòdic 3.7. Exercicis relacionats 3.1. Canvis en el patrimoni empresarial: les transaccions comptables Una transacció comptable serà qualsevol esdeveniment que afecti a la posició financera d’una empresa i que sigui possible de quantificar en termes monetaris. Figura 3.1. Les transaccions comptables i la relació amb el Balanç. Els fets econòmics que succeeixen a una empresa degut a la seva dinàmica empresarial, per ser considerats transaccions comptables, s’han de caracteritzar per: - Referir-se a l’empresa en qüestió. Que durant una transacció econòmica s’efectuï un fet comptable no vol dir que sigui la nostra empresa qui l’ha de comptabilitzar. - Afectar a la posició financera de l’empresa, és a dir, als elements del patrimoni empresarial. Això també inclou contemplar transaccions que poden afectar al patrimoni en el futur, com per exemple una partida de provisió per alguna insolvència. - Tenir un import quantitativament significatiu. És pràcticament impossible comptabilitzar la compra d’un bolígraf en una empresa. En canvi, la compra del conjunt del material d’oficina necessari és una despesa significativa per l’empresa. Per tant, és normal agrupar despeses petites que, per separat, no són quantitativament significatives per l’empresa. Aquesta característica s’ha de prendre de manera diferent per a cada empresa, en funció de la seva grandària, per exemple. Per dir-ho en poques paraules podríem resumir i dir que es considera un fet comptable el que afecta (provoca canvis) en el patrimoni empresarial. Exemple, un fet econòmic com la contractació d’una pòlissa d’assegurances, si el pagament es realitza al cap de dos mesos i l’efecte de la pòlissa comença desprès del pagament, en el moment del contracte és un fet econòmic i no comptable. Serà comptable en el moment del pagament, perquè ens disminueix els nostres diners de la caixa i al mateix temps serà una despesa. Un altre exemple potser més senzill: és un fet econòmic l’acceptació d’una comanda d’un import molt elevat, encara que no serà un fet comptable fins que no lliurem els productes venuts, en aquest cas es reduirà el 34 nombre de productes per vendre que podem tenir al magatzem, i al mateix temps es produeix un augment de la nostra caixa si cobrem al venda al comptat. També pot succeir que no es cobri la venda fins més endavant, en aquest cas, també afecta al nostre patrimoni perquè uns clients ens deuran els diners de la venda. Així doncs, es tracta de comptabilitzar totes les variacions en el patrimoni de l’empresa a partir de les diferents transaccions efectuades i que afectaran a la seva composició i quantia, com veiem en la figura anterior. 3.2. El mètode comptable Anomenem mètode comptable als diferents mètodes i principis utilitzats per comptabilitzar els esdeveniments anotats en els estats financers per tal d’obtenir una representació encertada. Figura 3.2. El Balanç i el compte de pèrdues i guanys. . Totes aquelles transaccions que modifiquen els Actius i els Passius queden anotades el balanç de situació, com s’ha vist al tema anterior, tanmateix, en alguns casos les transaccions realitzades no afecten exclusivament a canvis en la composició del Balanç. Es pot entendre fàcilment que una empresa té com a objectiu la obtenció de benefici i és per això que realitza unes determinades transaccions, de fet totes les que realitza tenen aquest finalitat però podem pensar que unes ho són més que d’altres. Què volem dir? Quan una empresa ven els seus productes segurament que ho fa per un import superior al preu que li han costat, d’això en diem vendes i al preu de cost dels productes cost de les vendes. Per poder fer aquestes vendes segurament que ha hagut de pagar unes comissions als venedors, pagar la factura de la llum i impostos, per exemple, aquestes transaccions també formen part del balanç de l’empresa, però d’una manera resumida. De segur, que volem tenir un llistat de les vendes menys el que ens ha costat de fer-les per saber si en aquestes operacions hi hem guanyat o perdut, aquest és el segon estat comptable que en diem Compte de Resultats o Compte de Pèrdues i Guanys. En resum, el balanç de situació es un estat financer que indica la posició financera d’una empresa en un moment determinat, com en una fotografia, i per tant podem considerar els elements en estoc, un llistat dels actius, passius i net patrimonial en un moment del temps. 35 Pel que fa al compte de resultats o de pèrdues i guanys, la informació que conté és quina ha estat l’activitat d’una empresa en un període de temps donat., pot ser un mes , un trimestre, un any... Per tant, els elements que hi intervenen s’han d’entendre com un flux, una pel·lícula de transaccions, ja que contempla el caràcter dinàmic del funcionament de l’empresa. Es llisten, doncs, les despeses, els ingressos i els resultats. El compte de resultats en explica, en part els canvis que ha sofert una empresa en un mes, un trimestre o en un any, un determinat període, i fa d’explicació entre el Balanç del principi del període amb el balanç del final del període. El benefici o pèrdua obtingut per aquesta activitat es resumeixen en una xifra, un import que forma part del Net Patrimonial del Balanç. EL PERÍODE DE TEMPS COMPTABLE L’activitat empresarial, com ja hem vist, es mesura en períodes de temps, que no tenen perquè concordar amb l’any natural. De fet quan es crea una empresa, la finalitat és obtenir benefici, i aquest benefici seria el resultat obtingut al llarg de la seva vida. Tanmateix , tant els propietaris com els mateixos gestors no poden esperar a acabar la vida de l’empresa per saber si aquesta ha obtingut un benefici, sinó que els interessa saber de forma periòdica quin és el resultat de la seva activitat, i és per això que es calcula resultats periòdics, que podran ser mensuals, trimestrals o també anuals, el que sigui més convenient. Finalment, legalment i fiscalment es considera que al menys anualment s’ha de conèixer el resultat, i això fa que s’utilitzi l’any fiscal. L’any fiscal, doncs, no s’acaba el 31 de desembre, sinó que es tria en el moment més baix en l’activitat empresarial. Tot i que sabem que moltes empreses tanquen els seus comptes a 31 de desembre, hi ha altres que per la seva activitat ho fan en una altra data. Aquest fet és propi de negocis molt estacionals, com per exemple una estació d’esquí, en què el final de l’any natural es troba enmig de la temporada alta del sector i per tant, prefereixes tancar els comptes a l’acabament de la temporada de l’activitat, el mes de maig o juny, per exemple. (Vegis la figura 3.5) 3. 3 La partida doble La idea intuïtiva del sistema de partida doble l’hem pogut veure al capítol anterior. Com sabem, cada transacció comptable afecta, al menys, a dos comptes diferents de l’equació fonamental; seguint amb la interpretació plantejada de que cada activitat inversora necessita d’uns recursos per ser finançada, però que el fons, són els mateixos recursos, des d’una perspectiva d’origen o d’aplicació dels mateixos. Una definició del sistema de la partida doble podria ser: qualsevol transacció comptable afecta al menys a dos elements patrimonials, mantenint sempre la igualtat ACTIU = PASSIU. En veiem alguns exemples seguidament, diferenciant entre transaccions simples i compostes. - Transaccions o Assentament simple: Només afecta a dos comptes. 36 Exempl e 3.1 Compra de 1.000€ de mercaderies al comptat. Per una banda tenim més mercaderies, augmenta un actiu, mercaderies però simultàniament hi ha una disminució en la caixa, un altre actiu. En resum un actiu augment i un altre disminueix per la mateixa quantitat. No hi ha increment ni disminució de recursos, sinó han canviat la forma en que els teníem, menys diners líquids i més mercaderies. Afecta només a dos elements, en aquest cas dos elements d’actiu i si la igualtat s’ha de complir, un augment i l’altra disminueix. Ho representem com: ACTIU Existències + 1.000 - Caixa -1.000 = = = PASSIU Transaccions o Assentament compost: Afecta a més de dos comptes. Exempl e 3.2 Compra de 1.000€ de mercaderies, la meitat es paga al comptat i l’altra meitat a crèdit. De la mateixa manera que abans, hem comprat unes mercaderies (i per tant augmenta la partida d’existències en 1.000€). Però l’origen dels recursos ha estat diferent, i per tant disminueix la nostra caixa en 500€ i augmenta el nostre deute a tercers (proveïdors) en 500€ també. Com el sistema de partida doble indica, hi ha dos o més transaccions amb efectes contraposats que varien en la mateixa proporció i per tan, es compensen. En el actiu ha succeït el següent: per una banda ha augmentat les existències per 1.000 i al mateix temps ha disminuït la caixa per 500, per tant en total ha augmentat l’actiu per 500. Per altra banda el passiu ha augmentat en 500. El total de l’actiu i el total del passiu serà el mateix perquè en ambdós casos ha augmentat en 500. La igualtat ACTIU = PASSIU es compleix. ACTIU Existències + 1.000 Caixa -500 = = = Proveïdors + 500 PASSIU Finalment, es pot entendre el balanç de situació com el recull del conjunt de totes les transaccions comptable individuals en un moment del temps. 3.4. Classificació de les transaccions comptables Per a una millor comprensió de l’efecte que té en el balanç les transaccions comptables les explicarem sota dos prismes o teories i classificant-les en categories segons la seva composició: permutatives, modificatives o mixtes. 37 Figura 3.3. Classificació de les transaccions comptables. TEORIA CLÀSSICA O TEORIA DE LA PROPIETAT La teoria clàssica entén la relació entre l’estructura econòmica i financera de l’empresa de la següent manera: Actiu - Passiu = Net patrimonial. En aquesta igualtat es diferencia el finançament entre si es tracta de finançament propi (dels propietaris o Net Patrimonial) del aliè (d’altres o Passiu). Recordem que el Net Patrimonial està format per Capital + Reserves o beneficis no distribuïts + Resultat del període o Pèrdues i Guanys Sota aquest supòsit, els fets permutatius no afecten el Net Patrimonial, mentre que els fets modificatius comporten un canvi quantitatiu del Net patrimonial. Exempl e 3.3 La compra d’un camió al comptat per 1.000€ és un fet permutatiu. Afecta l’Actiu Fix (+, augmenta) i la Caixa (-, disminueix), respectivament ACTIU Actiu fix + 1.000 - Caixa -1.000 PASSIU = = = NET PATRIMONIAL Exempl e 3.4 També seria un fet permutatiu si la compra s’efectua a crèdit, ja que no canvia el net patrimonial. Afecta l’Actiu i el Passiu però no canvia el Net Patrimonial ACTIU Actiu fix + 1.000 - PASSIU Proveïdors + 1.000 = = = NET PATRIMONIAL Exempl e 3.5 En canvi, una ampliació de capital per comprar maquinària és un fet modificatiu. Afecta l’Actiu fix o corrent (+) i afecta el Net Patrimonial (+) ACTIU Actiu fix + 1.000 - PASSIU = = = NET PATRIMONIAL Capital + 1.000 38 Pel que fa als fets mixtos, en aquest cas, es tracta de transaccions compostes que comporten un canvi qualitatiu i quantitatiu del Net Patrimonial, és a dir, tenen una part modificativa i una altra permutativa. Exempl e 3.6 Tenim un camió que ja no el fem servir més, valorat en 1.000 i el decidim vendre per 1.100. Es cobra la venda al comptat, per caixa. Per tant, hem tingut un benefici de 100. Els efectes serien: per una banda afecta a l’Actiu Fix, (-1000) i la caixa per + 1.100, en total l’actiu augmenta per 100, que es el benefici obtingut per la transacció que s’anota com a resultat del període al Net Patrimonial. ACTIU Immobilitzat material - 1.000 Caixa +1.100 = = = PASSIU Net patrimonial (Resultat) +100 En resum podem dir que un fet és modificatiu si afecta l’import del net patrimonial, totes les altres transaccions seran permutatives TEORIA MODERNA O TEORIA DE L’ENTITAT La teoria de l’entitat tracta el passiu en sentit ampli, incloent el net patrimonial. Per tant, la igualtat es converteix en Actiu=Passiu. En aquest cas es considera tot el passiu com finançament aliè i això es propi d’empreses en les que la propietat està molt allunyada de l’empresa i sovint molt distribuïda en molts accionistes que es comporten com creditors (finançament aliè). Si considerem els mateixos exemples abans exposats, veiem que l’exemple 1, continua sent un fet permutatiu, ja que la transacció no canvia l’ import total d’actiu i ni del passiu. No passa el mateix amb el segon exemple, ja que aquesta transacció sí comporta un canvi quantitatiu en l’Actiu i en el Passiu i per tant, segons aquesta teoria es considera com un fet modificatiu, ha modificat el total de l’actiu i del passiu. Pel mateix raonament, el tercer exemple també és un fet modificatiu. Un fet mixt sota aquest context, és una transacció composta que canvia qualitativament i quantitativa l’estructura econòmica (Actiu) i la financera (Passiu). Segons la teoria de l’entitat un fet es considera modificatiu si afecta l’actiu i el passiu al mateix temps sigui augmentant o disminuït la totalitat dels recursos de l’empresa; i un fet es considera permutatiu si afecta o bé, a l’actiu, o bé en el passiu 3.5. Relació entre el Balanç i el Compte de Resultats Si tornem al concepte de l’equació comptable fonamental (Actiu = Passiu + Net Patrimonial ) i la desenvolupem, tenim el següent: 39 Figura 3.4. Desenvolupament de l’equació comptable fonamental. Aquest esquema ens introdueix a la relació que hi ha entre els dos estats financers més importants: el balanç de situació i el compte de resultats. INGRESSOS I DESPESES Un ingrés és un augment dels recursos de l’empresa degut a la seva activitat i es presenta com un augment en el Net Patrimonial, degut a augments en l’actiu (o reducció del passiu) a partir de la venda de béns o al proveïment de serveis. Hi ha molts exemples: Ingressos per vendes, Ingressos per serveis prestats, Ingressos per lloguers, Ingressos per interessos... Anàlogament, una despesa és aquells recursos que s’han d’utilitzar o consumir (també se’n diu sacrificar) per tal d’aconseguir els ingressos. Es presenta com una disminució del Net Patrimonial a causa de disminucions de l’actiu, o augments del passiu, per tal d’aconseguir els ingressos anteriors. Els exemples més comuns són: Cost de les vendes, Despeses de personal, Despeses d’energia, Depreciació, Amortització... En alguns casos es pot confondre cost amb despesa, per evitar-ho, definirem el concepte de cost. Tota compra o adquisició d’un bé és un cost. Tots els costos es transformen en despesa al llarg del temps, per exemple l’adquisició d’un immobilitzat material, una màquina, és un cost quan es compra, un actiu, i es transformarà en despesa cada vegada que l’amortitzem fins acabar la seva vida útil. Un altre exemple pot ser la compra de mercaderies, en el moment de la compra és un cost per l’empresa, però en el moment de la venda es transforma en despesa, i es el cost de la venda o cost de les mercaderies venudes, que si es resta de l’import de la venda podrem conèixer el benefici brut de l’operació En alguns casos un cost es transforma en despesa en el mateix moment de l’adquisició, per exemple, l’energia, es compra, és un cost, però al mateix temps es consumeix, i ja és despesa. En aquests casos en diem directament despesa. El mateix passarà amb les despeses de personal, tots els subministres... etc. La diferència entre les vendes i el cost de les vendes, que són els principals comptes d’ingrés i despesa de l’empresa, s’anomena marge brut. A aquest marge brut s’han de sumar altres ingressos i despeses degudament classificats, fins que obtindrem el resultat net de l’exercici. 40 Exempl e 3.7 A continuació es mostra un model simplificat del compte de resultats, amb els comptes més importants. COMPTE DE RESULTATS O DE PÈRDUES I GUANYS Any t Any t-1 + Ingressos per Vendes - Cost de les vendes MARGE BRUT + Altres Ingressos d’Explotació - Altres Despeses d’Explotació RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (BAII) + Ingressos financers - Despeses financeres BENEFICI ABANS D’IMPOSTOS (BAI) - Impost de societats RESULTAT NET El resultat net de l’activitat seria fàcilment observable a través de la partida de benefici retingut del Net Patrimonial. No obstant, el compte de resultats ens proporciona informació sobre les fonts principals d’ingressos i les causes de despesa de l’empresa, la qual cosa ens permet analitzar l’activitat econòmica. RELACIÓ ENTRE EL BALANÇ I EL COMPTE DE RESULTATS Exempl e 3.8 A la figura següent es mostra un exemple de com relacionem ambdós estats financers. Entre el balanç del 31 de desembre de 2005 i el del 2006 en la mateixa data, es generen ingressos i despeses que es comptabilitzen al compte de resultats. D’aquest compte en tindrem un resultat periòdic pel 2006, que apareixerà al Net Patrimonial del balanç del 31 de desembre de 2006, com un benefici o com una pèrdua, i així successivament al llarg del temps. Figura 3.5 Relació entre el Balanç i el Comptes de Resultats Una altra manera d’explicar aquesta relació es representa amb la figura 3.6. Des del punt de vista patrimonial, la diferència entre el Net Patrimonial d’un any i l’any anterior, sumant el 41 repartiment de dividends als propietaris i/o restant les aportacions dels propietaris al capital, és igual al benefici o la pèrdua d’aquell any. Aquest benefici o pèrdua és exactament el que figura al compte de resultats de l’exercici comptable. Figura 3.6. Relació entre el balanç de situació i el compte de resultats. . Exempl e 3.9 Podem veure el concepte explicat anteriorment de forma numèrica. Resultat de l’exercici anterior, 31 de Desembre de 2010 Pèrdues i guanys, Resultat de l’any 2011 Dividends repartits durant l’exercici Aportacions de socis per a compensació de pèrdues Resultat net, 31 de Desembre de 2011 1.950.234 € 890.045 (103.900) - 2.736.379 € El primer i últim compte apareixen al balanç de situació de cada any. Veiem doncs com, la diferència entre aquests, un cop hem repartit dividends entre els accionistes, és el benefici de l’any 2011, que és el resultat del compte de pèrdues i guanys del 2011. És important entendre que els balanços de situació, i el tancament de la resta de comptes i estats financers, no deixar de ser un tall fictici en la vida de l’empresa. Recordem que una de les missions de la comptabilitat és informar sobre l’estat de l’empresa a usuaris tant interns com externs. Els accionistes, per exemple, volen veure si l’empresa prospera i si obtindran beneficis. Per tant, els estats financers s’elaboren per què es pugui analitzar la situació d’una empresa en aquell moment. No obstant, l’empresa no deixa de funcionar i és per això que els cobraments i els ingressos, per exemple, no coincidiran en el temps, perquè l’empresa pot haver comptabilitzat un ingrés que encara no s’ha fet efectiu, com veurem més endavant. Serà 42 molt important doncs determinar els criteris per establir què s’inclou a cada període de l’activitat empresarial, ja que això pot modificar el resultat periòdic i els beneficis. Al final de la vida de l’empresa, però, si l’empresa tanca d’una manera ordinària, la caixa i el benefici en el moment del tancament sí que hauran de ser iguals. En referència a l’exercici 1 que posteriorment es presenta, veurem com s’analitza el cas Jaume Comas del tema anterior, però pel segon any de vida del negoci i com el inici d’aquest any ha de tenir en compte l’estat de l’empresa en l’any anterior. 3.6. El resultat periòdic RAONS PER CALCULAR EL RESULTAT PERIÒDIC El càlcul del resultat periòdic ens permet avaluar el resultat aconseguit per un determinat període, és a dir, la variació en la riquesa generada com a conseqüència de l’activitat de l’empresa. El fet de calcular el resultat periòdic també és útil per prendre decisions en el futur, distribuir dividends als propietaris, calcular l’import de l’impost sobre el benefici que s’haurà de pagar o complir adequadament amb la normativa legal vigent. TRANSACCIONS QUE AFECTEN EL NET PATRIMONIAL Figura 3.7. Transaccions que afecten el Net Patrimonial. Com la figura 3.7. resumeix, el net patrimonial està format pel capital i les reserves. El capital es veu afectat de manera positiva per l’aportació de capital per part dels propietaris, i de manera negativa per la retirada del mateix per una reducció del capital aportat. D’altra banda, les reserves es constitueixen a través del resultat del compte de pèrdues i guanys. El benefici, o 43 la pèrdua, generat durant l’exercici s’inclou a la partida de reserves. Les reserves són beneficis no distribuïts, que disminuiran quan l’empresa decideixi repartir dividends entre els accionistes. A partir d’aquí doncs, podem veure la diferència entre el resultat i les reserves. El resultat d’un període determinat és el resultat de restar els ingressos i les despeses que l’activitat ha generat. Si els primers són superiors a les segones, l’empresa haurà presentat beneficis. En cas de resultat negatiu, es comptabilitza una pèrdua. Les reserves, o benefici reinvertit en l’empresa, és el net patrimonial addicional generat pel resultat, excloent els dividends distribuïts des que l’empresa comença les operacions. Aquest compte es composa d’un saldo inicial, que series les reserves de períodes anteriors, més el resultat del període actual (si ha estat positiu; però el restaríem en cas negatiu), i restant els dividends que l’empresa decideix repartir en el període actual. COM MESURAR EL RESULTAT La manera més habitual de mesurar el resultat és en base acumulada, o segons el principi de meritació, que es basa en l’anotació dels ingressos en el moment en què es guanyen, si per exemple s’ha fet una venda, o s’ha lliurat un servei. De la mateixa manera, es comptabilitzen les despeses en el moment en què es produeixen. És important percebre les diferències amb els moments en què es cobrarien o pagarien els mateixos fets econòmics, i que moltes vegades l’ ingrés i el cobrament, o la despesa i el pagament, no coincideixen en el temps. Exempl e 3.9 Es venen certs productes a crèdit el setembre i es cobren al mes següent. Les vendes es poden comptabilitzar com a ingressos en el mateix moment que es va efectuar, és a dir, al setembre. El principi de caixa seria una altra mesura del resultat, però es cada vegada més comú o el fan servir petites entitats. Segons aquest principi només es registrarien comptablement els ingressos i les despeses un cop es cobren o paguen, respectivament, quan suposa un canvi en la nostra caixa. En l’exemple anterior, les vendes es comptabilitzarien com a tals a l’octubre. Exempl e 3.10 Una empresa duu a terme les següents operacions: 1. Pagament al gener de dos mesos per avançat del lloguer del local, 2.000€ 2. Compra de mercaderies, per 2.800€, però al gener només paga la meitat. 3. Els ingressos per vendes són de 10.000€, l’empresa ingressa al comptat a caixa 8.000€, i la resta es queda pendent de cobrament al mes següent. 4. L’empresa paga salaris i altres despeses d’explotació, per la quantitat de 700€ i 300€, respectivament. A continuació comptabilitzem les operacions corresponents al mes de gener, segons el principi de meritació i segons el principi de caixa. 44 Ingressos per vendes Despeses Principi de Meritació Principi de Caixa 10.000 8.000 - Lloguer (1.000) (2.000) - Existències (2.800) (1.400) - Salaris (700) (700) - Altres despeses d’explotació (300) (300) 5.200 3.600 Ingressos nets (Resultat) Segons el principi de meritació es té en compte la generació de recursos per les vendes i el consum o ús de recursos necessaris per obtenir-les , en canvi, i segons els principi de caixa, es comptabilitza els cobrament i pagaments. En el primer cas el resultat obtingut seria de 5.200 unitats monetàries (u.m.) i segons el principi de caixa el resultat seria de 3.600 u.m. Com es pot pensar no sempre la diferència serà en al mateix sentit, en d’altres situacions el resultat segons el principi de meritació o de la data del fet seria podria ser inferior al resultat obtingut aplicant el principi de caixa. RESULTATS VERSUS FLUXOS DE CAIXA OPERATIUS Els fluxos de caixa operatius és un altre concepte que s’ha de sabre diferenciar del resultat. Com s’ha comentat abans, el resultat és el benefici o la pèrdua d’un determinat període, que en base acumulada és igual als ingressos menys les despeses de dit període. En canvi, el cash flow de les operacions fa referència a la caixa rebuda de les vendes de béns o serveis menys la caixa utilitzada per pagar els béns i serveis operatius que necessitem. Podem observar doncs, com el cashflow és conceptualitza en un sentit molt més físic que no pas el resultat. Per passar del resultat net al flux de caixa operatiu hi ha un mètode indirecte que tracta de fer els ajustaments necessaris del resultat net d’aquells elements que no passen per caixa com la suma dels ingressos o despeses que no passen per caixa. L’amortització és un dels exemples més rellevants. També es realitzen ajustaments per canvis d’actius i passius en el balanç. Per tant, sumariem els augments que es produïssin en els actius (o les disminucions en el passiu) i es restarien les disminucions d’actius (o els augments de passiu). Els fluxos de caixa operatius s’inclouen a l’Estat de Fluxos d’Efectiu, què és un dels cinc estats financers utilitzats en comptabilitat i ens explica les variacions de caixa entre el principi i el final del període, separant entre les variacions degudes a activitats d’explotació, d’inversió o de finançament. 45 UN EXEMPLE SENZILL: CAS ALBERT PONS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. El dia 1 d'octubre de 1998, el Sr. Albert Pons, decideix muntar una agència de viatges. Disposa de 20 milions de u.m. que aporta al negoci. El dia 2 d'octubre lloga un local i paga per endavant els mesos d'octubre, novembre i desembre que importen 250.000 u.m./mes. Seguidament compra mobiliari per 4 milions que pagarà al cap de 60 dies. Durant els tres mesos, i especialment durant el mes de desembre, l’empresa ven viatges per valor de 5 milions de u.m. Al iniciar el mes de desembre, paga el deute pendent del mobiliari. Rep factures de despeses vàries: llum, aigua, telèfon i electricitat dels tres mesos per 800.000 u.m., decideix pagar-les el dia 2 de gener de 1998. Els sous del personal és de 1500 mil u.m. mensuals que paga el primer dia hàbil del mes següent. a) Analitzar l'evolució dels recursos de l'empresa en aquests tres mesos (octubre a desembre). ACTIU NO CURRENT O FIX + Mobiliari + ACTIU CURRENT = Caixa = Capital + 1. + 20.000 = + 20.000 2. -750 = 3. + 4.000 NET PATRIMONIAL + Resultat + + 5.000 = 5. -4.000 = Creditor + Comptes a pagar -750 = 4. PASSIU +4.000 +5.000 -4.000 6. = -800 +800 7. = -1.500 +1.500 T. +4.000 +20.250 = + 20.000 +1.950 0 +2.300 Cal remarcar que cada transacció, genera un nou balanç, i que cada un dels apunts comptables d’aquest apartat suposaria una situació patrimonial diferent. A continuació es mostra el balanç dels diferents moments i a l’apartat c), el balanç resultant. Balanç després del dia 1 d’octubre: ACTIU Immobilitzat Material Mobiliari Circulant Disponible Caixa i Bancs 20.000 20.000 20.000 PASSIU Net patrimonial Capital Pèrdues i Guanys Exigible a curt termini Comptes a pagar 20.000 20.000 46 Balanç després del dia 2 d’octubre: ACTIU Immobilitzat Material Mobiliari Circulant Disponible Caixa i Bancs 19.250 19.250 19.250 19.250 PASSIU Net patrimonial Capital Pèrdues i Guanys Exigible a curt termini Comptes a pagar 19.250 20.000 20.000 -750 Seguidament es fa un altra operació: ACTIU Immobilitzat Material Mobiliari Circulant Disponible Caixa i Bancs 23.250 4.000 4.000 4.000 19.250 19.250 19.250 PASSIU Net patrimonial Capital Pèrdues i Guanys Exigible a curt termini Comptes a pagar 23.250 19.250 20.000 -750 4.000 4.000 Balanç després de tres mesos d’activitat, és a dir, al desembre: ACTIU Immobilitzat Material Mobiliari Circulant Disponible Caixa i Bancs 28.250 4.000 4.000 4.000 24.250 24.250 24.250 PASSIU Net patrimonial Capital Pèrdues i Guanys Exigible a curt termini Comptes a pagar 28.250 24.250 20.000 4.250 4.000 4.000 24.250 4.000 4.000 4.000 20.250 20.250 20.250 PASSIU Net patrimonial Capital Pèrdues i Guanys Exigible a curt termini Comptes a pagar 24.250 24.250 20.000 4.250 Balanç al iniciar el mes de desembre: ACTIU Immobilitzat Material Mobiliari Circulant Disponible Caixa i Bancs Balanç del 2 de gener, després de pagar les despeses: ACTIU Immobilitzat Material Mobiliari Circulant Disponible Caixa i Bancs 23.450 4.000 4.000 4.000 19.450 19.450 19.450 PASSIU Net patrimonial Capital Pèrdues i Guanys Exigible a curt termini Comptes a pagar 23.450 23.450 20.000 3.450 L’última transacció s’anota com un compte a pagar, però no hi ha cap sortida de caixa perquè és un exigible previst que encara no s’ha efectuat. El balanç corresponent està a l’apartat c). 47 b) Compte de Resultats. COMPTE DE RESULTATS 1998 + Ingressos per Vendes 5.000 - Altres Despeses d’Explotació (3.050) Lloguer (750) Subministraments (800) Personal (1.500) BENEFICI TOTAL 1.950 Com s’ha explicat abans, el benefici total que es mostra al compte de resultats és exactament el mateix que el resultat que hem vist a l’apartat a). c) Balanç al 31 de desembre de 1997. ACTIU 24.250 PASSIU 24.250 No Corrent 4.000 Net patrimonial 21.950 Material Mobiliari 4.000 4.000 Corrent o Circulant Disponible Caixa i Bancs TOTAL ACTIU Capital Pèrdues i Guanys 20.000 1.950 20.250 Exigible a curt termini 2.300 20.250 20.250 Comptes a pagar 24.250 TOTAL PASSIU 2.300 24.250 48 3.7. Exercicis relacionats Exercici 3.1. JAUME C OMAS (2) La gestoria de Jaume Comas va començar a funcionar a partir de l’1 de gener de 2002. Fins al final d’aquell any van ocórrer els esdeveniments següents. 1.) Jaume va dur a terme diversos treballs (principalment per a família i coneguts) per als quals va cobrar quatre milions de u.m. en efectiu. 2.) Va encarregar a la impremta del seu cunyat una tirada d’un fullet de publicitat que va repartir pel barri. Va pagar 35.000 u.m. al seu cunyat per als fullets i 15.000 u.m. al seu cosí per a ajudar en el repartiment. 3.) Durant l’any va utilitzar material d’oficina per 500.000 u.m.. 4.) Va pagar 150.000 u.m. al seu banc pels interessos del préstec. 5.) Comptava amb que els mobles que havia comprat, li servirien aproximadament uns cinc anys. Li resultava més difícil estimar quan de temps podria gaudir del seu despatx, però al final va arribar a la conclusió de què no seria excessivament optimista comptar amb uns 25 anys. 6.) Va pagar la resta dels seus deutes amb “Mobles Robles” (1.050.000 u.m.) i “Tot per al despatx” (1.000.000 u.m.) 7.) Al novembre es va instal·lar un telèfon. La primera factura (120.000 u.m.) va arribar a finals de desembre; encara no s’havia pagat. 8.) Justament uns dies abans del final d’any, va acabar la tramitació d’un permís de residència d’un professor de comptabilitat. Com es suposa, el professor encara no li havia pagat els honoraris de 65.000 u.m. Es demana: a) Registrar les transaccions en la forma indicada, partint de la situació inicial descrita en “Jaume Comas”. b) Satisfet amb els resultats obtinguts en aquest any, Jaume va decidir pagar-se un dividend de dos milions de u.m., va retenir la resta dels beneficis en la seva empresa. Com es pot reflectir aquesta decisió? Solució 3.1 Exercici 3.2 ISOPIPAS S.A. Un bon amic químic et proposa de participar en un negoci una mica particular, però com ell t’assegura, molt rendible. Ha descobert un procés químic a partir del qual es pot obtenir un material que aïlla del soroll a base de closques de pipes, i ja va esbrinar que cada mes se’n podrien vendre un mínim de 1.000kg. a un gran magatzem a raó de 350 u.m. el quilo. El gran magatzem trigaria una mica a pagar (dos mesos després de la compra), però sempre amb tota garantia. Pel que fa al cost del material, el teu amic t’explica el següent. Les closques les hi poden aconseguir de franc, en quantitat il·limitada, la seva promesa i una seva amiga, (caldria convidar-les a sopar un cop al mes i es preveu gastar al voltant de 10.000 u.m. per sopar). Per 49 preparar 100kg. del material es necessiten dos kg. d’una substància que costa 1.250 u.m el kg. El problema, però és que a més cal un catalitzador que costa 390.000 u.m. i que només té una vida de sis mesos. El teu amic té uns estalvis de 100.000 u.m., amb els quals, evidentment, no n’hi ha prou per dur a terme el projecte. Per tant, et demana que hi posis tots els diners que faltin. Et promet tornar-te el doble de la quantitat prestada en menys d’un any. Tens plena confiança en el teu amic i en els seus plans, però abans de prendre una decisió et sembla convenient calcular exactament quin seria el benefici, quina la quantitat a invertir i quan podria tornar-te els teus diners. Per això prepares per a cada un i per al conjunt dels dotze primers mesos del projecte una previsió del compte de resultats i un pressupost de caixa. Solució 3.2 Exercici 3.3. RELACIÓ DE BALANÇ - COMPTE DE RESULTATS La taula que segueix conté algunes dades dels balanços al principi i al final d’un any determinat i del compte de resultats del mateix any. Calcula per a cada un dels tres casos les dades que falten (la taula conté tots el apartats del balanç). Concepte Empresa A Empresa B Empresa C Total actiu (principi d’any) 80.000 ? ? Total actiu (final d’any) 90.000 290.000 ? Proveïdors (principi d’any) ? 100.000 95.000 Proveïdors (final d’any) ? ? 85.000 10.000 20.000 ‘ Capital social (principi d’any) Capital social (final d’any) Beneficis retinguts (principi d’any) 75.000 25.000 70.000 90.000 ? ? 100.000 Ingressos 100.000 ? 300.000 Despeses 85.000 180.000 260.000 Benefici ? 30.000 ? Dividends 0 10.000 ? Ampliació de capital 0 40.000 25.000 Beneficis retinguts (final d’any) Solució 3.3 50 4. ELS LLIBRES COMPTABLES Contingut del tema: 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 4.5. 4.1. El compte com a instrument comptable Classificació dels comptes El cicle comptable El llibre diari i el llibre major Exercicis relacionats El compte com a instrument comptable EL COMPTE El compte és un instrument que resumeix els augments i disminucions relacionats amb un actiu, un passiu o un net patrimonial, incloent els ingressos i les despeses. El seu format és divers, però el més útil per l’aprenentatge és en forma de T. En general, els elements que configuren el compte són: - - Títol del compte, ja que cada element patrimonial té un compte diferent que el representa. Saldo inicial, que seria el valor de dit element al període anterior, i a la vegada, el valor de partida del període comptabilitzat. No hi ha saldo inicial als comptes d’ingressos i despeses, ni tampoc en el primer any de funcionament d’una empresa. Saldo final, que seria la quantitat de l’element un cop realitzades totes les anotacions fins a una certa data. Anotacions del compte, que són tots els augments i disminucions de valor resultants de les diferents transaccions d’un determinat període. Exempl e 4.1 Si tornem a l’exercici de Jaume Comas dels capítols anteriors veurem la utilitat dels comptes. ACTIU = PASSIU (En milers) Caixa + 1. +10.000 2. 3. 4. 5. 6. T. -8.500 Material oficina + Mobiliari + Despatx= Capital + Préstec + +10.000 +8.500 +1.500 +1.550 -450 -1.500 1.100 Comptes a pagar +1.500 +1.550 +2.500 2.500 1.500 8.500 10.000 1.550 -450 +1.000 2.050 Aquesta és la taula de les transaccions que Jaume Comas feia en el primer any de funcionament de l’empresa. Si ens fixem en les variacions que hi ha a la partida de caixa, per exemple, ens adonem que es tracta de augments i disminucions de la mateixa. Aquesta presentació de les dades planteja dos problemes: el primer, és que el processament i la 51 interpretació de la informació no resulta tan fàcil quan es tracta de moltes transaccions; i el segon, és que no ens dóna informació rellevant, com seria saber si la variació final ha estat positiva o negativa. És aleshores quan ens adonem que seria interessant poder agrupar tots els augments del compte d’una banda, i totes les disminucions del mateix, en una altra, per tal de veure quin és el resultat i l’efecte final. És per aquest motiu que la comptabilitat utilitza els comptes en forma de T que s’exposen a continuació. EL COMPTE EN FORMAT T A la figura de la dreta veiem un esquema del que seria un compte en forma de T (també s’anomena simplement, una T). Evidentment el nom prové de la seva estructura i forma. Pel que fa a les nomenclatures de Deure i Haver, corresponen als conceptes tradicionals comptables, dels Figura 4.1. Resum del compte en format de T. quals hi ha diferents teories al respecte, però han canviat amb el pas dels anys i per tant, actualment no volen dir altra cosa que “Part esquerra del compte T” i “Part dreta del compte T”, respectivament. La millor manera d’interpretar el compte T és entendre que el Deure fa referència a l’anotació d’un import en la part esquerra del compte, que també se’n diu carregar. En canvi, abonar significa anotar un import en la part dreta del compte. Segons el tipus de compte, és a dir, si són elements patrimonials d’actiu o de passiu i net patrimonial, els fets de carregar o abonar seran diferents. SALDO D’UN COMPTE El saldo final d’un compte serà la diferència entre la suma total dels imports anotats en el Deure i la suma total dels imports anotats a l’Haver. - Si el Deure és més gran que l’Haver, direm que el saldo final és deutor. Si el Deure és més petit que l’Haver, el saldo final és creditor. 52 TERMINOLOGIA COMPTABLE I PROCEDIMENT Figura 4.2. Gràfic resum del procediment comptable en el format T. La figura anterior resumeix com anotarem les variacions dels elements patrimonials. Val a dir que els saldos finals indicats són els que normalment s’espera que l’empresa presenti, ja que, per exemple, la diferència entre els augments i disminucions d’una actiu, s’espera que sigui positiva, què és el mateix que dir que s’esperar que tingui un saldo final deutor. A continuació s’exposa cada cas amb més detall: - - Comptes d’actiu: Es carreguen els augments de valor del compte i s’abonen les disminucions. El saldo inicial es presenta al Deure i el saldo final, normalment, a l’Haver. Aquest resultat serà el que aparegui al balanç de situació a la partida pertinent. Comptes de net patrimonial i de passiu: Contràriament, el saldo inicial i els augments de valor figuren a l’Haver, i per tant, s’abonen. Les disminucions del compte es carreguen i el saldo final, què s’espera que tingui saldo creditor, quedarà reflectit al balanç. Aquest procediment resulta intuïtiu si recordem el funcionament del balanç de situació, ja que situem els fets positius de l’actiu a la dreta (al Deure), i els fets positius dels passius, a la dreta. D’altra banda, cal no oblidar que totes les transaccions afecten al balanç, sigui de forma directa o indirecta, mitjançant el compte de resultats; per tant, també necessitem comptes que anotin les variacions en els ingressos i les despeses. Com s’ha comentat anteriorment, aquests comptes no presenten saldo inicial. 53 Figura 4.3. Gràfic resum del procediment comptable, pels comptes de despesa i d’ingressos. - Comptes de despesa: Com els actius, es carregaran els augments en les despeses i s’abonaran les disminucions. El saldo final es presenta al compte de resultats. Comptes d’ingressos: Com els passius, carreguem les disminucions en els ingressos i abonem els augments de valor d’aquest compte. Anàlogament, el saldo final figura al compte de resultats. La diferència entre aquests dos comptes dóna lloc al benefici, que sempre s’espera que sigui positiu, i que figura al balanç de situació. - Compte de beneficis retinguts: Aquest compte, com qualsevol altre element del passiu, té un saldo inicial a l’Haver, on també s’inclouen els augments de valor que tingui la partida. Es carregaran per tant les disminucions de valor, que poden ser degudes al repartiment de dividends o que a un any l’empresa tingui pèrdues. El saldo final també es troba al Deure. Per entendre la raó d’aquest procediment cal tenir en compte que als comptes mai es presenten valors en signe positiu, ja que els augments es situen a una columna i les disminucions, a la contrària. A més, és important recordar que, pel principi de dualitat de l’equació comptable fonamental, sempre hi haurà dos anotacions oposades per una mateixa transacció, que estaran a dos comptes (o més) diferents i que una anotació esdevindrà al deure i l’altre, a l’haver. A continuació es mostra un exemple per entendre millor la dinàmica dels comptes en format de T. Exempl e 4.1 Jaume Comas Classifiquem les transaccions de l’exemple Jaume Comas (tema 2) que hem vist abans a la pàgina XXXX segons la terminologia i procediment que ara coneixem. 54 Recordem que a l’exemple, Jaume Comas iniciava l’activitat en aquest període i que, per tant, no hi ha saldos inicials a cap compte. A més, suposem que es tanquen els comptes després de l’última transacció, i es calcula el saldo final de cada compte. Caixa 10.000 (1) (2) 8.500 1.550 (4) (5) 450 (6) 1.500 SF:1100 Material d’oficina 2.500(6) SF:2.500 Capital SF:1.500 Préstec (4)1.550 (1)10.000 Mobiliari 1.500(3) Despatx 8.500(2) SF:8.500 Comptes a pagar 450(5) (3)1.500 (6)1.000 SF: 10.000 SF:1.550 SF: 2050 Analitzarem les tres primeres transaccions per veure quins efectes han tingut sobre el balanç de situació. 1) Es constitueix l’empresa amb els diners de l’herència. Obrim els comptes de caixa i de capital. El capital augmenta i per tant, s’abonen 10.000€ al compte de Capital, mentre que a Caixa quan augmenta, com és un compte d’actiu, carreguem 10.000 €. Com veiem, pel principi de dualitat, aquesta transacció queda compensada, com hem vist fins ara, al balanç de situació. 2) Surten 8.500 € de caixa per pagar el despatx que Jaume Comas compra. Ambdós comptes són d’actiu, però els moviments són contraris, de manera que d’una banda, abonem aquesta quantitat a Caixa, perquè disminueix, i la carreguem a Despatx, perquè augmenta. 3) Comprem mobiliari, és a dir, carreguem 1.500€ al compte, però no ho paguem al comptat, i per tant, el passiu “Comptes a pagar” augmenta, i abonem 1.500€. Exercici 4.1 Intenta seguir la mateixa interpretació per la resta de transaccions, comprovant l’efecte de l’equació comptable fonamental i el procediment que s’ha seguit en cada cas. A mode de resum i de “xuleta” a l’hora de fer els exercicis relacionats del tema, s’indica de forma esquemàtica les variacions dels diferents comptes: ACTIU ↑A ↓A PASSIU ↓P ↑P NET PATRIMONIAL ↓NP ↑NP INGRÉS ↑I DESPESA ↑D 55 Figura 4.4. Taula resum del funcionament dels principals comptes. Solució 4.1 Exercici 4.2 Per a cada un dels casos que s'enumeren tot seguit, indica si hi ha implícit un "abonament" o un "càrrec". Càrrec Abonament a) Disminució en caixa b) Augment en vendes c) Disminució en clients d) Disminució en proveïdors e) Augment en capital f) Disminució en existències g) Augment en despeses de personal Solució 4.2 4.2. Classificació dels comptes Després de tots els conceptes explicats, podem dir que els comptes es poden classificar de la següent manera: SEGONS EL SALDO Comptes de saldo deutor Comptes de saldo creditor Comptes d’actiu Comptes de despesa Comptes de passiu Comptes de Net patrimonial Comptes d’ingressos SEGONS SI APAREIXEN AL BALANÇ O NO Comptes permanents (o patrimonials) Apareixen al balanç Comptes temporals (o de gestió) Comptes d’actiu Comptes de passiu Comptes de Net patrimonial Comptes d’Ingressos Comptes de despesa Cal especificar que els comptes temporals s’anomenen així perquè es tanquen en el compte de resultats, com hem vist anteriorment, i no es reobren en el període següent. El benefici periòdic (saldo del compte de resultats) es traspassa a reserves o a beneficis retinguts del balanç de situació. Exercici 4.3 Per a cadascun dels comptes següents, indiqui si són d'actiu, de passiu o de net i el signe del saldo que tindran normalment (deutor o creditor): a) b) c) d) Proveïdors. Despeses de tributs. Edificis llogats a tercers. Préstecs concedits per l'empresa. 56 e) f) g) h) i) Reserves. Clients. ingressos per interessos d'una compte corrent bancària. Equip d'oficina. Vehicles per repartiment. Solució 4.3 QUADRE DE COMPTES DEL PLA GENERAL DE COMPTABILITAT Grup 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Pla General de Comptabilitat Finançament bàsic Immobilitzat Existències Creditors i Deutors Comptes financers Compres i despeses Vendes i ingressos Despeses imputades al Net patrimonial Ingressos imputats al Net patrimonial 4.3. El cicle comptable Contingut Net patrimonial i exigible a llarg termini Actius fixos Part dels actius circulants Part dels passius i actius circulants La resta de passius i actius circulants Despeses Ingressos Despeses financeres per valoració d’actius i passius Ingressos financers per valoració d’actius i passius Figura 4.4. El cicle comptable. . Fins a arribar a la presentació dels estats financers la informació comptable segueix un procés anomenat el cicle comptable. Primerament, l’empresa efectua certes transaccions, que necessiten de documentació formal per tal que després la informació que hi hagi als estats financers es pugui corroborar i representi l’activitat de l’empresa. Les operacions i moviments de l’empresa, degudament justificats, s’anoten al llibre diari i al llibre major, que com veurem, són dos suports diferents per al processament d’informació comptable d’una companyia. Aquests suports permeten fer el balanç de comprovació, el qual, a partir de l’equació fonamental de comptabilitat tracta de comprovar les anotacions fetes fins a la data (i que el comprenen el balanç de sumes i el balanç de sumes i saldos). Del resultat obtingut s’efectuaran 57 les correccions i ajustaments necessaris per tal d’elaborar els estats financers de l’empresa, i que aquests siguin una imatge fidel de l’empresa i permetin prendre decisions o informar a usuaris externs. 4.4. El llibre diari i el llibre major Els llibres de comptabilitat són instruments materials per anotar els fets comptables, i així coordinar les diferents transaccions i elaborar els estats que representin la situació patrimonial i financera de l’empresa. EL LLIBRE DIARI El llibre diari anota els assentaments comptables en ordre cronològic, com el seu propi nom indica. Com hem vist a l’apartat anterior és el primer pas en l’anotació de les transaccions del sistema comptable. L’anàlisi dels fets comptables ens permet explicar allò que ha anat succeint en l’empresa a través de la seva activitat. L’anotació de les transaccions es duu a terme mitjançant assentaments comptables, que identifiquen els comptes carregats i abonats per una transacció. Novament, cal tenir sempre en ment el principi de la partida doble, a partir del qual per cada operació l’ import total carregat en un o més comptes ha de ser igual al import abonat en altres comptes. Diem doncs que el llibre diari té una doble funció: cronològica i de coordinació. Ela forma usual del llibre diari i dels assentaments és: - Data en què es produeix l’anotació. Comptes afectats i vinculats a una mateixa transacció a la data especificada i, si escau, explicació de la mateixa. Anotació del número assignat a cada compte afectat per la transacció. Imports carregats (al deure) i abonats (a l’haver) de cada compte, els quals han de ser iguals segons el principi de la partida doble. Figura 4.5. Assentament en el llibre diari. EL LLIBRE MAJOR El llibre major registra els assentaments en els comptes individuals. Podríem concloure que el llibre major és el conjunt de tots els comptes (en format T). Els assentaments del llibre diari es 58 traspassen periòdicament al llibre major. El llibre diari i major, doncs, estan sincronitzats en el temps i en les quantitats especificades. Hi ha diaris auxiliars, que porten el registre d’aspectes concrets, com per exemple el llibre auxiliar del compte de clients, que donen informació detallada d’alguns comptes del llibre diari. Exercici 4.4 A continuació s'exposen al llibre major uns comptes en els que s'han registrat les operacions efectuades per una empresa en el primer mes de la seva activitat; cadascuna de les operacions està representada per un número entre parèntesis. (1) 5.000 (5) 1.500 CAIXA (2) 100 (7) 100 CONSTRUCCIONS (1) 3.000 TERRENYS (4) 1.000 INSTAL·LACIONS (2) 100 (3) 100 CAPITAL (1) 8.000 (4) 1.000 MAQUINARIA (3) 100 PRESTECS REBUTS (5) 1.500 MERCADERIES (6) 500 (7) 100 PROVEIDORS (6) 500 Es demana: a) A la vista d'aquesta informació, fer un anàlisi de cadascuna de les transaccions o fets comptables (FC), indicant en el quadre que segueix les característiques de cada fet comptable: Tipus de comptes: Comptes d'actiu, de passiu, de net, de despesa o d'ingrés Nota: Expressar el fet comptable de que es tracti, de manera literal. Per exemple: aportació dels propietaris, en la constitució de I' empresa de tal actiu, per tant import de tantes unitats monetàries. S’han realitzat els primers assentaments a mode d’exemple, per a una millor comprensió. Comptes carregats Núm FC 1 2 Comptes abonats Tipus de comptes Caixa (Actiu) Edificis (Actiu) Augment o disminució Augment Tipus de comptes Capital (NP) Augment o disminució Augment Instal·lacions (Actiu) Augment Caixa (Actiu) Disminució Explicació FC Una empresa es constitueix aportant uns edificis i diners en efectiu (inici del negoci) 8.000 um Compra d’instal·lacions, pagant en efectiu 100 um 59 3 Maquinària (Actiu) Augment Instal·lacions (Actiu) Disminució 4 ... ... ... ... Comptes carregats Núm FC Tipus de comptes Augment o disminució Canvi de les instal·lacions adquirides per maquinària 100 um ... Comptes abonats Tipus de comptes Augment o disminució Explicació FC b) Fer les operacions anteriors en format d’assentaments de llibre Diari. S’han realitzat els primers assentaments a mode d’exemple, per a una millor comprensió. Núm Fet Comptable. 1 5.000 3.000 Caixa Edificis a Capital 8.000 Caixa 100 Instal·lacions 100 Núm FC. 2 100 Instal·lacions a Núm FC. 3 100 Maquinaria a En el primer cas, es tracta d’un fet modificatiu, ja que la transacció està canviant l’estructura del patrimoni empresarial (de fet, és el moment de constitució de l’empresa). En canvi, podem observar com aquests assentaments es tracta de fets permutatius, tant per la teoria clàssica, com per la moderna, ja que no canvia la quantitat o el patrimoni que té l’empresa, sinó que en canvia la forma en què es materialitzen A més, en els fets comptables 2 i 3, els actius que augmenten, es diu que són comptes que debiten, mentre que del compte que disminueix (Caixa i instal·lacions, respectivament) diem compte acreditat. 60 4.5. Exercicis relacionats Exercicis sobre el com pte Exercici 4.5 Indiqui si les proposicions que es ressenyen a continuació afecten al costat esquerra o dret d'un compte i si impliquen augment o disminució: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Un càrrec al compte de Caixa per 1.000 u.m. Un abonament de 50 u.m. al compte de Clients. Un càrrec al compte de Creditors per 100 u.m. Un càrrec al compte de Capital de 200 u.m. Un abonament al compte d'ingressos per 50 u.m. Un abonament al compte de Despeses per lloguers de 30 u.m. Un abonament al compte de Proveïdors per 40 u.m. Un abonament al compte de Treballs realitzats pendents de cobrament per 100 u.m. Un càrrec al compte Despeses per interessos per 50 u.m. Un abonament al compte Despeses de personal per 80 u.m. Solució 4.5 Exercici 4.6 En cadascuna de les transaccions o fets comptables que es ressenyen a continuació, indiqui si el compte que apareix indicat entre parèntesi ha de ser carregat o abonat: 1. Compra amb pagament ajornat de mobiliari (Creditors). 2. Reembossament d'un préstec que va ser concedit per un banc en el passat (Préstecs obtinguts). 3. Reembossament del deute mantingut amb un proveïdor (Caixa). 4. Deute amb el personal per sous del mes (Despeses de Personal). 5. Devolució a un client de part de la quantitat cobrada per treballs realitzats per l'empresa (ingressos). 6. Rebaixa, per part del llogater, del import del lloguer satisfet per l'empresa al mes anterior (Despeses de lloguer). 7. Pagament per la compra d'un camió (Vehicles). Solució 4.6 Exercicis sobre el llibr e di ari Exercici 4.7 Fer els assentaments de Diari referents a aquests fets comptables anteriors. 1. Una Empresa es constitueix aportant als socis 5.000 u.m. en efectiu 15.000 u.m. en edificis. 2. Es satisfan despeses de notaria per la constitució de l'empresa per 100 u.m. 61 3. Es paga a la societat UNO els treballs de localització de l'empresa i altres estudis de mercat previs a la constitució, pujant, en la seva totalitat, a un import de 150 u.m. 4. Compra equips d'oficina i mobiliari per 1.000 u.m., ajornant el pagament del 50%. 5. Compra accions de la societat DOS per un import de 500 u.m., pagant la compra al comptat. 6. Es lloga la meitat de I'edifici a l'empresa TRES, pel que cobra 1 50 u.m. 7. Compra un terreny, pagant a canvi la meitat de les accions de la societat DOS. 8. Obté del banc H un préstec de 600 u.m. pagant, en el moment, per comissions bancàries 12 u.m. 9. Paga per interessos del préstec del banc H 60 u.m. Solució 4.7 Exercici 4.8 Exposi una breu explicació a cadascun del assentaments següents de Diari: 1.000 Caixa 5.000 Terrenys 2.000 Valors mobiliaris a Capital 8.000 a Caixa 500 a Clients 100 a Clients 1.000 a Caixa 500 500 Bancs 100 Efectes a cobrar 1.000 Mercaderies 500 Ingrés per prestació de serveis Solució 4.8 Exercicis sobre el llibr e major Exercici 4.9 Anota les transaccions que s'indiquen tot seguit en els comptes apropiats del Llibre Major. 62 1. 2. 3. 4. 5. Cobrament de 100 milions de u.m. de clients. Compra de mercaderies per 50 milions de u.m. a crèdit. Compra de maquinària per 100 milions de u.m. en efectiu. Pagament de 75 milions a proveïdors. Pagament de salaris del període: 20 milions de u.m.. Caixa Clients XXX XXX Existències XXX Proveïdors XXX Maquinària XXX Despeses de Personal Solució 4.9 Exercici 4.10 Suggereix una explicació per a cadascuna de les transaccions següents registrades en el Llibre Major. Caixa 1.000(1) (2) 300 500 (3) (5) 250 (6) 625 Existències (4) 700 Comptes a pagar (7) 48 Solució 4.10 Clients (3) 500 Maquinària (2) 300 Proveïdors (5) 250 (4) 700 Despeses d’energia (7) 48 Capital (1) 1.000 Despeses de Personal (6) 625 63 Exercicis sobre el com pte i el diari Exercici 4.11 Suggereixi una explicació per a cadascuna de les transaccions següents comptabilitzades en les comptes que s’indiquen a continuació: Caixa 1.000(1) 300 (2) 500(3) 250 (5) 625 (6) Existències 700(4) Creditors 48(7) Clients 500 (3) Proveïdors 250(5) 700(4) Mobiliari 48(7) Maquinària 300 (2) Capital 1.000(1) Bancs 625(6) Solució 4.11 Exercici 4.12 Representar en els corresponents comptes els moviments comptables que s’indiquen a continuació. Calcular el saldo final del compte i tancar-lo. Clients: el saldo inicial del compte és de 15.600.a) com a conseqüència d’una venda emetem una factura per import de 1.250.b) un client ens paga l’import del seu deute, que puja a 2.570.c) un client ens torna part del material que l’havíem venut, per import de 570.d) realitzem una venda per valor de 5.840.- que es cobrarà a 30 dies. e) emetem un rappel a favor d’un client, li rebaixem 240.- de l’import que ens deu. Proveïdor : el saldo inicial és de 7.800.a) comprem materials per valor de 870.- que pagarem dins de dos mesos b) paguem a un proveïdor l’import que li devíem, que puja a 1.200.c) un proveïdor ens descompte 90.- de l’import que li devíem donat que el material que ens va entregar era defectuós. d) hem adquirit a un proveïdor primera matèria per valor de 590.- que pagarem dins de 45 dies. Bancs: el saldo inicial és de 8.450.a) b) c) d) e) un client ens paga per transferència bancària l’import que ens devia, que puja a 1.250.paguem un deute amb un proveïdor per valor de 1.200.Ingressem 470.- en el compte corrent de l’empresa procedents de la caixa paguem mitjançant xec bancari els serveis de l’assessor fiscal que pugen a 150.ingressem en el compte de l’empresa un xec que ens ha remès un client per valor de 2.100.- 64 f) el banc ens carrega en el compte corrent unes despeses financeres de 70.- derivades d’una hipoteca sobre un local. g) un dels socis aporta en concepte de capital un xec bancari per valor de 5.000.- que ingressem en el compte corrent de l’empresa. h) paguem mitjançant xec bancari un ordinador valorat en 2.460.Solució 4.12 Exercici 4.13 L’empres PRODUCTOS LÀSER present a 1 de gener de 2xx1 el següent balanç de situació: ACTIU Elements de transport Maquinària Clients Bancs TOTAL ACTIU 5.000 2.500 3.000 7.500 18.000 NET PATRIMONIAL + PASSIU Capital Proveïdors a llarg termini Proveïdors 10.000 4.000 4.000 TOTAL PASSIU 18.000 Al llarg de l’exercici econòmic de 2xx1 s’han realitzat les següents operacions: 1. un del nostres clients ens ingressa en el compte corrent 1.500.- que ens devia. 2. paguem mitjançant un xec a un dels nostres proveïdors l’ import que l’endeutàvem, que era de 2.300.3. hem pagat 1.000.- en concepte de drets de traspàs per un local en el que obrirem pròximament una botiga. 4. un banc local ens concedeix un préstec a curt termini per import de 900.-, que ens ingressa en nostre compte corrent bancari. 5. comprem mobiliari per valor de 450.- per condicionar el local comercial, aquest import el paguem al proveïdor dins de 18 mesos. Es demana: a. Obrir els comptes a partir dels saldos inicials del balanç, reflectint a continuació els fets comptables que s’indiquen. b. Determinar el saldo final dels comptes i tancar-losc. Confeccionar el Balanç de situació Final. d. Comptabilitzar mitjançant assentaments en el llibre diari els fets comptables de l’exercici anterior (núm.3). Solució 4.13 65 Exercici 4.14 Comptabilitzar mitjançant assentaments en llibre diari els següents fets comptables i confeccionar el compte de bancs, suposant que el seu saldo inicial sigui de 12.000.-: 1. girem a un client una lletra de canvi per valor de 1.000.- que ens l’accepta, es compromet a pagar-la a 90 dies. 2. passats els 90dies, el client anterior ens paga en efectiu la lletra. 3. a través d’un xec bancari satisfem l’ import que devíem a un dels nostres creditors. La quantitat que devíem puja a 450.-. 4. acabem de comprar una màquina altament especialitzada per valor de 4.580.- que pagarem dins de 24 mesos. 5. hem liquidat el deute pendent amb un proveïdor mitjançant una transferència bancària de 5.600.6. un proveïdor ens exigeix que abans de servir-nos determinats materials li avancem part del preu, per la qual cosa li fem un xec per 5.800.-. 7. un client ens paga l’ import del seu deute, que puja a 3.400.-. 8. cancel·lem un préstec a curt termini de 1.100.- que ens havia concedit fa 6 mesos un banc local, per la qual cosa el banc ens carrega aquest import en el compte corrent. Solució 4.14 Exercici 4.15 Comptabilitzar mitjançant assentaments els següents fets comptables: Alguns d’aquests casos serveixen per a un posterior repàs, quan s’hagi ampliat matèria. (Com per exemple, el núm 28) 1. Paguem a un proveïdor en efectiu l’ import que li devíem, que era de 2.580.-. 2. Comprem per 5.600.- un equip per processar la informació pagant la meitat amb xec i la resta queda pendent de pagament a 6 mesos. 3. Efectuem una venda al comptat a un client, que ens paga en efectiu 6.980.-. 4. Venem a crèdit a un client, facturant a 60 dies l’ import corresponent a la venda, que puja a 48.650.5. Hem realitzat una compra a una proveïdor habitual per valor de 1.680.- que li paguem al comptat i en efectiu. 6. Realitzem una compra a crèdit a un proveïdor, al qual li pagarem dins de 60 dies. El valor dels materials adquirits és de 78.000.7. Acceptem una lletra de canvi a 60 dies al proveïdor anterior. 8. Fem efectiva la nòmina de l’empresa, que puja a 47.000.- mitjançant transferències bancàries als comptes dels empleats. 9. El banc ens ha ingressat en el nostre compte corrent l’ import corresponent als interessos d’una imposició a termini fix que tenim en aquesta entitat. Els interessos són de 8.500.10. Ingressem en el compte corrent un xec que ens ha enviat un client per fer efectiu el pagament del seu deute, el xec és de 11.500.11. Girem una lletra a un client per l’ import del deute que té amb nosaltres, el nominal del deute és de 4.500.-. EL client ens accepta l’efecte. 12. Al seu venciment, el client ens abona l’ import de la lletra. 66 13. Hem obtingut d’un banc un préstec a llarg termini. de 4.000.- que ens ha ingressat en el compte corrent. 14. Paguem per caixa les despeses derivades d’una campanya de publicitat en una emissora local de ràdio, puja 8.700.15. El banc ens carrega en el compte corrent les despeses financeres corresponents als interessos d’un préstec que tenim amb el banc, que pugen a 875.16. Compra al comptat per valor de 50.17. Compra a crèdit per valor de 40.18. Pagament de despeses de personal mitjançant un xec, pugen 500.19. Venda a crèdit per 50.20. Venda al comptat per 10.21. Un banc ens concedeix un préstec a tornar d’aquí a 2 anys per 2.000.-, que s’ingressa en el compte corrent. 22. Es paga a un proveïdor un deute de 50.- mitjançant una lletra al nostre favor per el mateix import. 23. Es paga el lloguer mitjançant un xec, puja a 10.24. Venda per 50.- cobrant la meitat al comptat. 25. Un client ens anticipa en efectiu 200.- acompte d’una comanda que li servirem pròximament. 26. Comprem 50.- de diferents mercaderies, pagant al comptat 10.- i acceptant lletres per la resta. 27. Rebem notificació d’una transferència bancària que ens ha realitzat un client, puja a 10.28. Paguem a través del banc diferents lletres de canvi que havíem acceptat i que ens han presentat al cobrament. 29. Els accionistes de l’empresa han aportat 100.- en metàl·lic en concepte de capital. 30. Es paga a un proveïdor un deute per 50.31. Es cobra d’un client morós un deute antic per 50.000.32. Es paga mitjançant un xec de 72.- un deute amb hisenda pública. 33. Un client compra 50 unitats de producte a 110.-/u. que paga al comptat i en efectiu, per tant li apliquem un descompte del 5% per pagament immediat. 34. L’empresa ha encarregat un màquina que li serà entregada dins de 2 mesos, i té un valor de 5.000.- El fabricant de la màquina ha exigit un acompte del 10% del preu de la màquina. 35. Es rep la màquina que s’havia encarregat, pagant un 30% del preu total, la resta es pagarà a 60dies, acceptant lletres de canvi per aquest import. 36. Compra 100 unitat de primera matèria a un preu unitari de 180.- .El proveïdor concedeix un termini de pagament de 30 dies, acceptant una lletra de canvi. 37. Paga a través del compte corrent la domiciliació del rebut de la llum per un import de 15.38. Ven 50kg. d’un producte a 250.-/kg. El client pagarà als 90 dies per la qual cosa li girem un lletra per l’ import, ell l’accepta. 39. Es descompta la lletra anterior en un banc, que aplica un interès del 6% i una comissió del 0.5%. 40. Paga al seu representat comercial mitjançant un xec de 320.- les comissions que s’han meritat. 67 41. Un client torna, per defectuoses, una partida de productes comprats amb preu global de 37.-. Se li fa entrega en efectiu per aquest import. 42. Venem una màquina amb valor comptable de 250.- per 200.-, quantitat que és ingressada en el compte corrent. 43. Es paguen 100.- per la compra de diferents aplicacions informàtiques. 44. Es venen per 60.- diferents accions que havien estat comprades per 50.- quantitat que s’ingressa en el banc. Les accions eren una inversió de caràcter permanent. 45. Adquirim en Borsa accions de diferents societats com inversió especulativa, que es paguen mitjançant un xec bancari. Pugen a 20.46. S’amortitza en la seva totalitat un préstec a curt termini per 5.000.-. El banc ens carrega una comissió del 0.5% sobre aquesta quantitat. 47. Com garantia del compliment de diverses obligacions assumides amb l’administració, hem dipositat una fiança de 50.-, que es recuperarà abans de 2 anys. 48. Hem fet un xec a favor d’un client en concepte de rappels sobre les compres que ens va realitzat. Puja a 57.49. Venem a crèdit per valor de 500.50. Per la venda anterior, el client ens accepta dues lletres de canvi de igual import, amb venciment a 60 dies. 51. Les dues lletres anteriors són descomptades en una entitat financera. El banc aplica un interès del 5% i una comissió del 0.75%. 52. Al venciment de les lletres, el client fa efectiva només una lletra, l’altra resulta impagada. El banc la torna, carregant unes despeses de devolució de 20.53. Finalment, el client, paga 200.- i es dóna per saldat el seu deute. 54. Es cobra a través del nostre compte corrent els dividends corresponent a la nostra cartera de valores. Pugen a 55.55. Paguem mitjançant xec de 125.- les despeses de reparació de la nostra flota de vehicles. 56. Hem fet un xec de 40.- a favor d’un proveïdor per tal d’assegurar-nos el subministrament futur d’una sèrie de materials. 57. Cobrem l’arrendament d’un local de la nostra propietat, 70.-, que tenim arrendat a una altra empresa. 58. El nostre assessor fiscal ens passa la factura dels seus honoraris, que puja a 20.-. Es liquida als 30 dies. 59. Paguem mitjançant una transferència l’ impost sobre béns immobles i l’ impost sobre activitats econòmiques. Pugen a 24.60. Acceptem una lletra de 67.- a un dels nostres proveïdors. 61. Hem adquirit un ordinador amb cost de 249, que es paguen en metàl·lic. 62. L’ impost sobre beneficis d’aquest any puja a 34.- que es pagaran el proper any. Solució 4.15 68 Exercicis de repàs Exercici 4.16 Assenyalar si els fets comptables que s’indiquen afecten al deure o a l’haver del compte i si suposen un increment o una disminució: D H + - Un abonament al compte de caixa Un càrrec al compte de capital Un càrrec al compte de maquinària Un abonament al compte de deutors Un abonament al compte de vendes Un càrrec al compte de despeses d’arrendament Un càrrec al compte d’equips informàtics Un abonament al compte d’interessos de deutes Un càrrec al compte de creditors Un abonament al compte de terrenys Solució 4.16 Exercici 4.17 En cada un dels fets comptables que sindiquen assenyaleu si el compte que apareix entre parèntesis es carregaria o s’abonaria: Càrrec Abonament Compra al comptat de maquinària (caixa) Venda de mercaderies al comptat (vendes) Venda de mercaderies a crèdit (clients) Pagament dels sous del mes (despeses de personal) Devolució d’unes mercaderies al proveïdor (mercaderies) Cobrament d’un import pendent d’un client (clients) Pagament d’un import pendent a un proveïdor Compra a crèdit de mercaderies (mercaderies) Devolució d’un préstec bancari (deutes bancaris) Pagament dels interessos d’un préstec (interessos de deutes) Solució 4.17 Exercici 4.18 Expliqui que és el que indiquen cada un dels següents assentaments (quin fet comptable reflecteixen): 1) 2) 3) 13M Bancs 3M Existències a Capital social 16M a Bancs 6M 4M Edificis 2M Terrenys 3M Mercaderies 69 4) 5) 6) 7) 8) a Bancs Proveïdors 1M 2M a Bancs Efectes comercials a pagar 800.000 2.2M a Ingressos per serveis 4.5M a Bancs Efectes comercials a pagar 500.000 1.5M a Bancs Caixa 1.6M 600.000 a Caixa Efectes com. a pagar 300.000 1.5M a Bancs 350.000 a Bancs Proveïdors 100.000 200.000 a Bancs Proveïdors d’immobilitzat curt termini 1M 3M a Caixa Bancs 500.000 1.5M a Bancs 200.000 a Clients 400.000 a Efectes comercials a pagar Bancs 150.000 25.000 a Bancs Efectes comercials a pagar llarg termini 200.000 800.000 a Terrenys 4M 3M Elements de transport 1M Caixa 3.5M Efectes comercials a cobrar 2M Proveïdors 2.2M Efectes comercials a pagar 1.8M Equips processos d’informació 9)350.000 Sous i salaris 10)300.000 Primeres matèries 11) 12) 4M Vehicles 2M Proveïdors immobilitzat curt termini 13)200.000 Proveïdors 14)200.000 Caixa 200.000 Efectes comercials a cobrar 15)175.000 Compres 16) 17) 1M Prov. Immobilitzat curt termini 1.5M Equips processos d’informació 4.5M Deutors 70 Benefici procedent immobilitzat material 2M Caixa Bancs 20.000 80.000 18)100.000 Arrendaments a 71 5. EXISTÈNCIES Contingut del tema: 5.1. 5.2. 5.3. 5.4. 5.5. 5.6. 5.7. 5.8. 5.9. 5.10. Tipus d’existències Terminologia sobre les existències Comptabilització de les existències Sistema d’inventari permanent Sistema d’inventari periòdic Principis comptables per les existències. Càlcul del cost de la mercaderia Clàusules incoterms Esquema resum. Exercicis relacionats A continuació procedim a tractar temes més específics de comptabilitat. Aquest tema introdueix a l’estudiant l’anàlisi d’un cas concret d’actius corrents, les existències, que s’inclouen al grup 3 del Pla General Comptable. D’altra banda, i donada la seva complexitat, aquest tema anirà acompanyat de molts exemples per tal de facilitar la comprensió i entendre millor l’efecte de les variacions d’existències en la comptabilització del total de l’actiu, i per tant, del balanç de situació. Com veurem, hi ha dues maneres de comptabilitzar les existències: el sistema periòdic i el sistema permanent. Cal fer esment que el Pla General Comptable, pel qual es regeix la comptabilitat al país, per defecte utilitza el sistema d’inventari periòdic, però en cap cas és aquest obligatori. Moltes vegades la utilització d’un sistema o un altre dependrà de les característiques de l’empresa. 5.1. Tipus d’existències Figura 5.1. Tipus d'existències. . 72 Les existències són el conjunt de béns o d’altres productes que són propietat de l’empresa i que estan disponibles per a la seva venda o per a ser processats. Dins d’aquesta definició podem distingir entre les existències que l’empresa adquireix de l’exterior, dels seus proveïdors, i que necessita per la seva activitat (primeres matèries, combustibles, embalatges, mercaderies...); i aquelles que l’empresa mateixa produeix, i que separem en: productes en curs, semiacabats i acabats. 5.2. Terminologia sobre les existències Mercaderies: Béns disponibles per a la venda, que han estat comprats per a tornar a ser venuts, a diferència dels productes acabats d’una empresa industrial. Primeres matèries: Elements comprats per a ser utilitzats en l’elaboració d’un producte, per exemple: la llana. Productes en curs: Material, feina i altres costos acumulats en productes que s’estan elaborant. Productes acabats: Costos acumulats en l’elaboració de béns acabats i disponibles per a ser venuts. Cost de les Vendes: Cost de les existències un cop es venen els béns. És important percebre que els béns per a ser venuts són existències, i estan a l’actiu circulant. Els costos d’aquestes existències un cop es venen es converteixen en una despesa, que és el Cost de les Vendes. Descomptes en compres/vendes: Reducció en el preu facturat degut a que les existències no compleixen les condicions establertes (defectes, diferències en la qualitat). No es tornen les mercaderies. Devolució de compres/vendes: Productes retronats al proveïdor o pel client. Diferències d’inventari (Només es poden calcular si s’utilitza els sistema d’inventari permanent): Diferències degudes a robatoris, pèrdues d’existències, o existències fetes malbé durant el període comptable. Diferència entre les existències finals comptables i les existències finals calculades pel recompte físic. Vendes brutes: Total de vendes anotades en el compte de Vendes. Vendes netes: Vendes menys devolucions de vendes i menys “Rappels” de vendes. Compres netes: Compres menys devolucions de compres i menys “Rappels” de compres. Marge Brut o Benefici Brut: Vendes netes menys el cost de les vendes. Moltes vegades s’expressa en percentatge: Marge Brut (Benefici) % = Marge Brut(Benefici)/Vendes 73 5.3. Comptabilització de les existències Figura 5.2. Comptabilització de les existències. A la figura anterior es resumeix com s’hauria de comptabilitzar el compte d’existències per cadascun dels dos tipus d’inventari. Al mateix temps, podem observar quines són les diferències entre ambdós sistemes. D’una banda, el sistema permanent està actualitzat en tot moment, de manera que cada compra o venda de mercaderies es computa directament al compte d’existències, variant així de valor. Per tant, se suposa que a cada període el saldo del compte serà exacte a les existències que hi ha al magatzem. Per calcular les existències finals doncs, s’hauran d’ajustar les existències que segons la comptabilitat hi ha d’haver al magatzem i les que realment hi ha, mitjançant el recompte físic. En teoria no hi hauria d’haver cap diferència d’inventari, però sempre és possible alguna baixa degut a una pèrdua, malbaratament o robatori. D’altra banda, el sistema periòdic, com el seu propi nom indica, s’ajusta periòdicament, per exemple al final del cicle comptable. Això vol dir que no mostra el valor de les existències en el magatzem a cada moment del cicle comptable. El saldo final apareix al compte després de fer els ajustaments necessaris, un cop s’ha fet el recompte físic per calcular les existències finals. La figura 5.3. resumeix les diferències més importants: 74 Figura 5.3.: Comparació entre el Sistema d’inventari permanent i el periòdic. La diferència més important és per tant, la informació que els dos sistemes ens donen sobre les existències i el seu valor. Com s’ha comentat abans, algunes empreses no admeten el sistema permanent, ja que es tracta de productes molt diferenciats i amb un alt valor unitari. Un exemple són els concessionaris de cotxes, que fàcilment poden conèixer el marge brut de cada producte. Un altre exemple són els joiers, que cada joia té la seva etiqueta amb la informació referent al preu i al cost de la venda, que en aquest cas, depèn molt del cost de les matèries primeres, com l’or i les pedres precioses. Així doncs, un cop s’efectua una venda, és individual i independent de la resta i es comptabilitza automàticament al compte d’existències i de cost de la venda. El cas de les ferreteries, o els supermercats, és diferent, ja que ofereixen molts productes, molts variats i que solen tenir un preu de venda, i per tant un marge brut, petit. En aquest cas, cada vegada que es comptabilitza una venda no es pot tornar a calcular el preu i el cost de la venda, o resulta més difícil. Per això se sol utilitzar el sistema periòdic, que avalua la diferència d’inventari a final d’any (o en un període determinat). Aquest sistema sembla força útil i menys costós, però en contrapartida, ens proporciona menys informació i no tan detallada del compte a cada moment. No obstant, amb els avenços en els sistemes informàtics que hi ha actualment, les empreses tenen sistemes integrats en què fàcilment poden saber el cost de les vendes al moment, ja que tota la informació està connectada entre si i de forma automàtica s’actualitza quan s’efectua una compra o venda. D’aquest manera el sistema d’inventari permanent es torna més viable i possible, i sobretot, menys costós. 75 5.4. Sistema d’inventari permanent Ens interessa analitzar doncs, com comptabilitzar les existències pels dos sistemes possibles. En el cas del sistema d’inventari permanent, al compte d’existències es carregaran, els augments d’existències, com de qualsevol actiu, i sempre al preu d’adquisició de les mateixes. Al deure del compte hi haurà doncs, les compres de mercaderies i les devolucions de vendes, que també fan augmentar el nostre estoc. Paral·lelament, a l’haver del compte s’abonaran les disminucions d’existències, ja sigui perquè s’ha produït una venda o perquè hem retornat alguna compra efectuada. També, sempre es comptabilitzarà al preu d’adquisició. Finalment, el saldo final del compte d’existències sempre ha de ser igual al valor de les existències disponibles al magatzem. Figura 5.4. i 5.5. Sistema d’inventari permanent. Es creu convenient analitzar cada cas específic de transaccions que poden afectar o veure’s afectades pel compte d’existències i el sistema de valoració emprat. ANOTACIÓ DE COMPRES I VENDES EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERMANENT Figura 5.6. Comptabilització de compres i vendes en el sistema d’inventari permanent. . Anotarem la compra d’existències, com ja hem vist, com un càrrec al compte d’existències i un abonament al compte que faci referència al mètode de pagament de dita compra (caixa, bancs, proveïdors, efectes a pagar...). En canvi quan es venen existències, s’han de fer dos 76 assentaments al llibre diari: s’abona el import de la venda al compte de Vendes, i es carrega l’augment en caixa o similar per l’entrada de diners degut a la mateixa. Seguidament, s’ha de realitzar un assentament que pertanyi al cost que ha suposat aquesta venda, que serà especificat a preu d’adquisició. Aquest mateix import serà el que quedarà reflectit al compte d’existències, ja que és la disminució real del compte. És a dir, al compte d’existències no ha d’haver el preu al qual s’ha venut la mercaderia, perquè també estaríem incloent el marge que ens emporten de tal venda. És per això que s’efectua un doble assentament: d’una banda, el flux monetari que implica vendre un producte, i d’altra, l’efecte resultant sobre el valor de les existències. Dit d’una altra manera, mitjançant aquest doble assentament podem entendre el resultat de les operacions com la diferència entre les vendes i el cost de les vendes. D’aquí doncs també podem extreure la relació que hi ha entre el marge brut i el valor de la venda. Exempl e 5.1 Es ven al comptat a un client 1.200 € de materials, que ens havien costat 650€. Al llibre diari anotarem de la següent manera: 1200 Caixa a Vendes 1200 a Existències 650 650 Cost de vendes Els comptes del diari major quedaran així: Caixa 1.200 (1) Vendes (1)1.200 Cost de les vendes 650(2) Existències (2) 650 Els efectes d’aquesta transacció al balanç serien els següents: ACTIU Caixa + Existències 1. 2. +1.200 T. 1.200 = = NET PATRIMONIAL Ingressos - Despeses = Vendes = = +1.200 -650 -650 = 1.200 + PASSIUS - Cost vendes -650 -650 ANOTACIÓ DE DEVOLUCIÓ DE COMPRES I DE VENDES EN EL SISTEMA PERMANENT L’anotació de devolucions de compres o de vendes resulta semblant a la compra o venda en sí mateix ja que no deixa de ser una reducció sobre la primera operació. Si retornem unes compres que havíem realitzat, les nostres existències disminueixen, per tant, abonem el 77 import i a la vegada, carreguem el mateix import al compte que augmentarà quan ens retornin els diners (a caixa, per exemple). El import serà igual al preu que es va pagar a l’hora de comprar les mercaderies, el preu d’adquisició. En el cas que es produeixi una devolució d’alguna venda que s’hagi realitzat, semblant al cas d’abans, s’haurà de fer dos assentaments: un corresponent al càrrec de despesa (entesa com una disminució dels ingressos anteriors) per la devolució de vendes, que té un compte a part, i que a la vegada suposa una reducció de la nostra caixa o similar; i d’altra banda, un segon assentament que reflectirà l’efecte a la partida d’existències que dit retornament tindrà, és a dir, augmentaran les existències i disminuirà el cost de les vendes, ja que el deixem de tenir. Cal recordar que aquest segon assentament ha d’estar necessariament indicat a preu d’adquisició, ja que així és com es valoren les existències. Figura 5.7. Anotació de devolució de compres i de vendes en el sistema d’inventari permanent. Encara que s’assemblen a la comptabilització anterior, s’ha de diferenciar entre les compres, que és una relació amb els nostres proveïdors, de les devolucions de vendes, que suposa una operació amb els nostres clients. De la mateixa manera, les vendes són una transacció amb els clients, però la devolució de compres es tracta d’una operació amb els proveïdors a qui es va comprar primerament. Exempl e 5.2 De la venda efectuada a l’exemple 1, ens retornen un 10% dels materials perquè no s’havien entregat en bon estat. Al llibre diari anotarem de la següent manera: Ex. 1 1200 Caixa a Vendes 1200 a Existències 650 a Caixa 120 a Cost de vendes 65 650 Cost de vendes Ex. 2 120 Devolució de vendes 65 Existències 78 Els comptes del diari major quedaran així: Caixa 1.200 (1) (3) 120 Devolució de Vendes 120 (3) Cost de les vendes 650(2) (4)65 Existències 65(4) (2) 650 Els efectes d’aquesta transacció al balanç serien els següents: ACTIU Caixa + Existències 1. 2. +1.200 3. -120 -650 4. Tot. = = NET PATRIMONIAL (PiG) Ingressos - Despeses = Vendes = = +1.200 - Cost vendes -650 +120 +65 1.080 -Devolució vendes -585 +65 = 1.200 -585 +120 ANOTACIÓ DE DESCOMPTES DE COMPRES I DE VENDES EN EL SISTEMA PERMANENT Si alguna compra o venda té algun tipus de descompte, no està variant l’entrada o sortida física de les existències, però si la valoració de les mateixes. Analitzarem el descompte més senzill, que seria aquell derivat d’un tracte especial entre el proveïdor i l’empresa, o entre l’empresa i el client. Aquest pacte en el preu de les mercaderies és previ a l’operació, i per tant, ja quedarà reflectit en la posterior factura que s’efectuï. A continuació veiem un exemple per tal d’entendre millor el procediment: Exempl e 5.3 Compra de mercaderies a crèdit per 20.000€. Com tenim un contracte a llarg termini amb el proveïdor, ens fa sempre un preu especial, que és un descompte del 1% sobre el import de les mercaderies. 19.800 Existències 20.000-10%=19.800 a Proveïdors 19.800 Exempl e 5.4 Les nostres mercaderies estan properes a la data de caducitat, i fem un descompte del 10% sobre el preu de venda inicial a un client que compra a crèdit 1.500€ de mercaderies. El 10% de 1.500 euros és 15€. Per tant, fem una venda per 1.485€, ja el descompte és a la factura. 79 Si les mercaderies havien costat 1.000€, hem de fer l’assentament del cost de les vendes que pertoca 1.485 Clients a Vendes 1.485 a Existències 1.000 1.000 Cost de les vendes Exempl e 5.5 Ara imaginem que, contràriament a l’exemple anterior, nosaltres venem al preu de venda previst, però un cop les mercaderies arriben al client, aquest ens reclama que estan properes a la data de caducitat i que vol un descompte. Aleshores, el descompte no es produeix abans d’elaborar la factura, i hem de reflectir aquesta reducció del preu de venda a posteriori. 1.500 Clients a Vendes 1.500 a Existències 1.000 a Clients 15 1.000 Cost de les vendes 15 Vendes Aquest cas és el que reflecteix la figura següent. Veiem a més la representació pel cas del descompte de compres. Figura 5.8. Anotació de descomptes de compres i vendes en el sistema permanent. 80 Anotació de descomptes per quantitat de compres i vendes al sistema permanent Els descomptes per quantitat, o “rappels” de compres o de vendes, tenen un compte apart al llibre major, i per tant la seva anotació és diferent. Figura 5.9. Anotació de descomptes per quantitat, ràppels de compres i vendes en el sistema d’inventari permanent. Exempl e 5.6 Es compra una quantitat molt elevada de mercaderies per a tots els punts de distribució de la nostra empresa. El total ascendeix a 12.000€. Per això, els nostre proveïdor ens fa un rappel sobre compres per un total de 3.000€. Paguem mitjançant una lletra de canvi a 30 dies. 12.000 Existències a Efectes comercials a pagar 12.000 a Ràppels de compra 3.000 3.000 Efectes comercials a pagar El compte de “rappels” de compra és un compte que es restarà al cost de les mercaderies, als ingressos d’explotació del compte de resultats. Anàlogament, el compte de ràppels de vendes, es restarà al compte de vendes, dins les despeses d’explotació del compte de resultats. Posteriorment entrarem a aquests càlculs en detall per determinar el cost de les vendes i el marge brut en el sistema d’inventari permanent. Mirem com afecta al llibre major i al balanç de situació: Exitències 12.000 (1) Efectes comercials a pagar 3.000 (2) (1)12.000 Ràppels de compra (2) 3.000 81 ACTIU Existències 1. +12.000 2. T. +12.000 = NET PATRIMONIAL + PASSIUS = Ingressos d’explotació Efectes comercials = Ràppels de compres a pagar = +12.000 = +3.000 - 3.000 = +3.000 +9.000 Anotació de descomptes de compres per pagament immediat en el sistema permanent Un altre tipus de descompte sobre les compres que una empresa realitza és per pagar abans d’una data determinada pel proveïdor, que pot ser en el mateix moment de la compra. També se’n diu per pagament immediat o pagament avançat. Per tant, aquest descompte només el rebrem si es compleix aquesta condició. Mirem la figura 5.10 per veure com seria l’anotació: Figura 5.10. Anotació de descomptes de compres per pagament immediat en el sistema d’inventari permanent. Exempl e 5.7 Comprem mercaderies per valor de 6.000€. El proveïdor ens diu que si paguem abans de 5 dies, es fa un descompte de 500€. Nosaltres finalment paguem als tres dies. Dia 1 6.000 Existències Dia 3 6.000 Proveïdors a Proveïdors 6.000 a Caixa Descomptes per pagament immediat 5.500 500 Els descomptes de compres per pagament immediat es comptabilitzen com un ingrés financer, i estarà per tant al compte de resultats. 82 Exempl e 5.8 Comprem unes mercaderies necessàries pel nostre procés de fabricació per valor de 4.000€. El proveïdor ens diu que, si paguem en el moment immediat de fer la compra, li aplicarà un descompte del 5% a la factura. 4.000 Existències a Caixa Descomptes per pagament immediat 3.800 200 Com s’ha comentat a l’exemple anterior, la nostra sortida de caixa al final és només de 3.800€, degut al descompte aplicat, però nosaltres hem comprat unes mercaderies que tenen valor de 4.000€. La diferència es considera que és un ingrés financer per nosaltres. Anotació de descomptes de vendes per pagament immediat en el sistema permanent Exempl e 5.9 Ara imaginem que nosaltres som un proveïdor d’un determinat producte, que vol cobrar en menys de 5 dies i estableix un descompte per pagament immediat de 500€ als seus clients? Suposem que aquestes mercaderies ens van costar 2.000€ i que en venem per valor de 6000€ Dia 1 Dia 3 6.000 Clients a 2.000 Cost de les vendes a 5.500 Caixa 500 Descomptes de vendes per pagament immediat Vendes 6.000 Existències 2.000 Clients 6.000 a Com veiem, en aquest exemple hi ha una combinació de dos conceptes que hem vist fins ara. D’una banda, ara som proveïdors d’un producte que venem als nostres clients, però que a nosaltres també ens va suposar un cost per adquirir-lo abans de transformar-lo (suposem que comprem una matèria primera, que transformem, i que venem el producte acabat). Aleshores, d’una banda, comptabilitzem la venda, i el cost de la mateixa. Tres dies més tard, comptabilitzem el cobrament de la venda. És important parar atenció a què el descompte que apliquem als nostres clients per pagar dins de la data establerta és per nosaltres una despesa financera, que apareixerà al compte de resultats. EL COST DE LES VENDES EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERMANENT Com hem vist al llarg de tots els exemples fins ara, el cost de les vendes en el sistema d’inventari permanent s’ha d’anotar després de cada venda i devolució de vendes que es produeixi, al compte Cost de les vendes (o cost brut de les vendes). S’ha de calcular doncs, el cost net de les vendes per a cada període. 83 Figura 5.11. Càlcul del cost net de les vendes en el sistema d’inventari permanent. . Al saldo final del compte de cost brut de les vendes s’ha de restar els ràppels de compres que s’hagin produït, i afegir o restar les diferències d’inventari, si és què n’hi ha, entre les existències finals comptables i les reals mitjançant un recompte físic. El resultat és el cost net de les vendes. Cal dir que els descomptes de compres per pagament immediat, com veiem, no es dedueixen d’aquest cost, ja que no formen part dels ingressos d’explotació, sinó que són ingressos financers. EL MARGE BRUT EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERMANENT No hem d’oblidar que el càlcul de les vendes i del cost de les vendes ens ha de permetre calcular el marge brut, o benefici brut, d’explotació de la nostra activitat. Per calcular les vendes netes, restarem a les vendes produïdes les devolucions i els ràppels de vendes. Després restarem el cost net d’aquestes vendes i obtindrem el marge brut del període. Figura 5.12. Càlcul del marge brut en el sistema d’inventari permanent. Exempl e 5.10 Som un concessionari de cotxes que compra al fabricant de la mateixa marca 50 cotxes, que costen 2.100€ la unitat. Resulta que els cotxes de color gris no es venen fàcilment i en retornem 5. Venem 3 cotxes per 39.000€ en total, però un dels clients ens retorna un cotxe dins de la garantia establerta per un imperfecte en el motor. Del període anterior, ja teníem 10 cotxes al concessionari. Hem d’elaborar els assentaments al llibre diari de totes les transaccions descrites anteriorment: 84 105.000 Existències a 10.500 Proveïdors a Proveïdors 105.000 Existències 10.500 a Vendes 39.000 a Existències 6.300 a Clients 13.000 a Cost de la venda 2.100 39.000 Clients 6.300 Cost de la venda 13.000 Devolució de vendes 2.100 Existències També hem d’anotar totes les variacions al llibre major, al compte d’existències. Existències 20.000 (2) 10.500 105.000 (1) (4) 6.300 2.100 (5) Saldo final: 110.300 SISTEM A D’INVENTARI PERMANENT: UN EXEMPLE SENZILL Es resol aquest exercici pel sistema d’inventari permanent. El mes inicia amb existències per valor de 1.500.1. Ven a crèdit a un client per 400.- materials que havien costat 250.2. Compra al comptat materials per 550.3. Retorna a un proveïdor productes comprats per 60.- El proveïdor ho descompta de la factura pendent de pagament. 4. Compra a crèdit materials per 110.5. Fa una devolució a un proveïdor d’existències amb un cost de 10.-. El proveïdor ens envia un xec per aquest import. 6. Ven al comptat productes per 1.200.- El seu cost fou de 1.000.- quan es van comprar. 7. Un client retorna materials defectuosos per valor de 100.- El seu cost d’adquisició fou de 75.8. Les existències al magatzem al final del període són 900.- Assentaments al llibre diari: 1.) 400 Clients a Vendes 400 a Existències 250 a Caixa 550 250 Cost de vendes 2.) 550 Existències 3.) 85 60 Proveïdors a Existències 60 a Proveïdors 110 a Existències 10 a Vendes 1.200 a Existències 1.000 a Clients 100 a Cost de vendes 75 a Existències 15 4.) 110 Existències 5.) 10 Bancs 6.) 1.200 Caixa 1.000 Cost de vendes 7.) 100 Devolució de vendes 75 Existències 8.) 15 Diferències d’inventari Per analitzar les variacions del compte d’Existències, fem el compte en format T del llibre major : Existències (0) 1.500 250 (1) (2) 550 60 (3) (4) 110 10 (5) (7) 75 1.000 (6) 2.235 1.320 +15 Saldo comptable 915 Saldo real 900 Calculem el marge brut obtingut de les activitats: Compte de resultats: Vendes - Devolució de vendes 1.600 (100) Vendes netes 1.500 Cost de vendes Diferències d’inventari Marge brut (1.175) (15) 310 86 5.5. Sistema d’inventari periòdic Anteriorment s’ha explicat per quines raons una empresa pot preferir no utilitzar el sistema d’inventari permanent. La comptabilització doncs, es pot fer pel sistema periòdic, que té certes modificacions que a continuació s’analitzen. Figura 5.13. Esquema del sistema d’inventari periòdic. . La característica principal d’aquest mètode és que el saldo que apareix al compte d’existències no està actualitzat, i per tant, no s’era igual a les existències reals que es trobin al magatzem. Per tant, serà molt important fer els ajustaments pertinents en el compte al final del cicle comptable, que anomenarem com a regularització d’existències. La metodologia es caracteritza per un compte d’Existències que es desdoblarà en dos operacions diferents: compres i vendes. Figura 5.14. Desdoblament del compte d’existències al sistema d’inventari periòdic. . 87 Si durant el cicle comptable no s’anoten les variacions en les existències, necessitem dos comptes que les reflecteixin. Les compres que es produeixin s’anotaran a un compte de despesa; i les vendes, a un compte d’ingrés, ambdós integrats al compte de resultats i sempre valorats a preu d’adquisició, les compres; i a preu de venda, les vendes; seguint amb la lògica explicada al sistema permanent. Així doncs, al principi del cicle comptable, el compte d’existències mostra allò que tenim al magatzem, ja que aquest es va tancar i ajustar al final del cicle anterior. Després, durant el període s’anotaran tot tipus de compres, vendes i devolucions als comptes de despesa i ingrés pertinents. Per tancar el cicle comptable, s’haurà de fer un recompte físic i a la regularització d’existències per valorar el cost de les vendes i el marge brut obtingut. ANOTACIÓ DE COMPRES I VENDES EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERIÒDIC Figura 5.15. Anotació de compres i vendes al sistema periòdic. . El cas més senzill de compra o venda d’existències quedaria anotat al llibre diari de la manera anteriorment explicada i com la figura 5.15 indica. ANOTACIÓ DE DEVOLUCIÓ DE COMPRES I DE VENDES EN EL SISTEMA PERIÒDIC 88 Figura 5.16. Anotació de devolució de compres i de vendes en el sistema periòdic. . En el cas que es produeixi una devolució de compres, o una devolució de vendes, també hi haurà dos comptes per a tal cosa. Les devolucions de compres seran un ingrés que contrarestarà el compte de compra d’existències i, de la mateixa manera, s’anotarà l’import del preu d’adquisició. Les devolucions de vendes, es restaran del compte de vendes i per tant, el compte funciona com un compte de despesa. Es comptabilitza a preu de venda. Figura 5.17. Anotació al llibre diari de la devolució de compres i de vendes en el sistema periòdic. . ANOTACIÓ DE DESCOMPTES DE COMPRES I DE VENDES EN EL SISTEMA PERIÒDIC Els descomptes en el sistema d’inventari periòdic s’anotaran directament als comptes de compra i venda d’existències. - Si hi ha un descompte en les compres efectuades, suposarà una disminució del compte de despesa Compra d’existències, al preu que es van adquirir. Al mateix temps, es carregarà el compte pertinent al flux monetari que el descompte representa. - Si hi ha un descompte en les vendes, això farà que carreguem el compte de vendes, perquè hi haurà una disminució en aquest compte d’ingrés. Paral·lelament, s’ha d’abonar la quantitat al compte de caixa, o similar, al preu de venda de les existències. 89 Figura 5.18 Descomptes en el sistema periòdic. . Com ja sabem gràcies al sistema d’inventari periòdic, els descomptes per quantitat i per pagament immediat tenen uns comptes propis, i per tant la seva anotació al llibre diari és una mica diferent. En cavi, no hi ha gaire diferència entre la metodologia entre els dos sistemes, com mostren les següents il·lustracions. Anotació de descomptes per quantitat de compres i vendes al sistema periòdic Figura 5.19. Ràppels de compres i vendes en el sistema periòdic. . Exemple 5.11 Comprem 1000 unitats d’una mercaderia determinada al nostre proveïdor, a un cost de 15€/unitat. A més a més, obtenim un ràppel de compres del 5% per fer una comanda superior a 500 unitats. Paguem a crèdit. 15.000 Compres a Proveïdors 15.000 a “Ràppels de compres” 750 750 Proveïdors 90 Anotació de descomptes de compres per pagament immediat en el sistema periòdic Exemple 5.12 Mateix exemple anterior però ara el nostre proveïdor ens diu que, si paguem al comptat, ens fa un descompte de 100€ sobre la comanda total, i acceptem. 15.000 Compres a Caixa Descomptes de compres per pagament immediat 14.900 “Ràppels de compres” 750 100 750 Caixa a Veiem que l’annotació és molt semblant a com ja havíem vist, tret el fet que no utilitzem el compte d’existències, sinó de compres. Els descomptes per pagament immediat, o pronto pago, són com un ingrés financer que hem d’abonar enlloc d’incloure aquesta quantitat a caixa, ja que són uns diners que estem deixant de pagar. Figura 5.20. Anotació de Descomptes de Compres per Pagament Immediat en el Sistema d’Inventari Periòdic. . Anotació de descomptes de vendes per pagament immediat en el sistema periòdic En el cas del descompte de vendes, enlloc del compte d’existències, variarà el compte de vendes. Exempl e 5.13 Ara imaginem que nosaltres som un proveïdor d’un determinat producte, que vol cobrar en menys de 5 dies i estableix un descompte per pagament immediat de 500€ als seus clients? Suposem que aquestes mercaderies ens van costar 2.000€ i que en venem per valor de 6000€ Dia 1 6.000 Clients a Dia 3 5.500 Caixa 500 Descomptes de vendes per pagament immediat Vendes 6.000 Clients 6.000 a 91 Exercici 5.2 Si et fixes, és l’exemple 9, utilitzat en el sistema d’inventari permanent, però pel cas del sistema periòdic. Percep les diferències en ambdós casos: - No hi ha un assentament pel cost de les vendes. El compte d’existències tampoc varia degut a l’operació. Figura 5.21 Anotació de Descomptes de Vendes per Pagament Immediat en el Sistema d’Inventari Periòdic. . EL COST DE LES VENDES EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERIÒDIC Arribats a aquest punt, seria interessant preguntar-se, si no hem anotat al llibre diari el cost de les vendes, després de cada venda efectuada, com ho calcularem? El cost de les vendes es calcula sumant les compres netes efectuades al període a les existències inicials (Exi) que l’empresa tingués del període anterior, i restant les existències que no s’han venut en el període, i per tant, encara estan al magatzem estocades (Exf ). La figura següent il·lustra el càlcul. S’entén per compres netes (Cn) al import de la compra que apareix en la factura més les despeses addicionals que s’hagi pogut tenir, com ara transports, duanes, etc., menys els descomptes obtinguts per la compra. Seguin amb el raonament, el cost de les vendes es pot expresar amb la següent a de fórmula: Cost de les vendes = Exi + Cn – Exf És a dir, el cost de les vendes és igual a les existències inicials més les compres netes menys les existències finals. També es pot dir que el cost de les vendes serà el resultat de les compres netes més la variació d’existències del període, que pot ser positiva o negativa. És molt important especificar que totes les Figura 5.22. Càlcul del cost de les vendes al sistema periòdic. 92 variables del càlcul han d’estar valorades de la mateixa forma, a preu d’adquisició. Més concretament, el cost de les vendes per un període determinat consisteix es: Compres d’existències - Devolucions de compres - “Ràppels” de compres + Saldo inicial d’existències - Saldo final d’existències = COST DE LES VENDES Compres netes Variació d’existències Les compres d’existències es coneixen a través del compte de despesa corresponent del compte de resultats, així com les devolucions i els ràppels, que corresponen a les compres netes. Els descomptes de compres per pagament immediat, com veiem, no es dedueixen ja que no representen ingressos d’explotació, sinó ingressos financers. AJUSTAMENTS NECESSARIS EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERIÒDIC Al final del període, com s’ha comentat al llarg del capítol, aquest sistema requereix de certs ajustaments. Explicarem aquest procés a través d’un exemple. Exemple 5.14 Al final del període tenim els següents comptes al llibre major, amb els següents saldos finals: Existències 30.000 Compra d’existències 75.000 Venda d’existències 90.000 Necessitem calcular doncs, la variació d’existències que s’ha produït durant el període per actualitzar les dades del compte d’existències, que recordem, presenta el seu saldo inicial del cicle comptable. La variació d’existències és la diferència entre el valor de les existències finals (Exf) i les inicials (Exi ) . Les existències inicials venen donades pel compte d’existències i les existències finals, es calculen mitjançant un recompte físic del magatzem. Pel nostre exemple, suposem que les existències finals són de 20.000€. Cost de les vendes = Exi + Cn – Exf = Cn + (Exi - Exf) Variació d’existències = Exi - Exf Si Cn són les Compres de Mercaderies En aquest cas, la variació d’existències és igual a 30.000 – 20.000 = 10.000 € Tot seguit, s’ha d’anotar l’ajustament tant al llibre diari, com al llibre major: 93 30.000 Variació d’existències a Existències (saldo inicial) 30.000 a Variació d’existències 20.000 20.000 Existències (saldo final) El mateix càlcul realitzat anteriorment es pot observar al llibre diari. També ens hem d’adonar què la variació d’existències té el seu propi compte: Existències 30.000 10.000 Saldo final: 20.000 Variació d’existències 30.000 20.000 Saldo final: 10.000 Finalment és important tenir clar com afecta l’ajustament al balanç de situació: - El saldo final del compte d’existències, ara sí són les existències reals que hi ha al magatzem, i per tant, és el import que apareix al balanç de situació. - El saldo final del compte de variació d’existències, serà igual a l’augment o disminució de les existències en el magatzem durant el període, i apareixerà al compte de resultats, i indirectament, al balanç de situació. Les figures 5.23 i 5.24 resumeixen tot el procés d’ajustament que hem seguit: 94 Figura 5.23. Ajustaments al final del període. . Figura 5.24. Ajustaments al final del període (2). , Esquemàticament, els passos a seguir són els següents: - Saber el valor de les existències inicials Recompte físic per conèixer les existències finals. Calcular la variació d’existències. Fer els assentaments pertinents als canvis anteriors al compte d’existències i de variació d’existències. Analitzar com això afecta al cost de les vendes. Ara bé, a l’exemple anterior, les existències finals eren més grans que les existències inicials, i per tant el saldo final assenyalava un augment de les existències estocades al magatzem, la qual cosa suposa una disminució del cost de les vendes, ja que si són vendes que no han estat venudes i es queden en estoc, no cal comptabilitzar el cost de venda, sinó que ja es comptabilitzarà quan siguin venudes al període següent. Figura 5.25. Ajustaments en el cost de les vendes en el sistema d’inventari periòdic. 95 Com la figura anterior mostra, si les existències finals són menors que les existències inicials, el cost de les vendes es veu augmentat. Significa que, en quantitat les vendes han estat majors que les compres i que les existències que hi havia al magatzem, després de totes les vendes i compres, han disminuït; és a dir, hem venut totes les existències que hem comprat i una part de les que havia estocades. Per tant, el cost de les vendes augmentarà. EL MARGE BRUT EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERIÒDIC Anàlogament al càlcul de les compres netes, les vendes netes seran les vendes un cop descomptada la devolució de vendes i els “ràppels” sobre vendes que s’hagin produït. Un cop obtingudes les vendes netes, restarem el cost de les vendes, i sabrem quin és el benefici o marge brut de l’empresa. Figura 5.26. Marge brut en el sistema periòdic. EL SISTEMA PERIÒDIC: UN EXEMPLE SENZILL És el mateix exemple que en el cas del sistema d’inventari permanent. Ara, es resol aquest exercici pel sistema d’inventari periòdic. El mes inicia amb existències per valor de 1.500.1. Ven a crèdit a un client per 400.- materials que havien costat 250.2. Compra al comptat materials per 550.3. Retorna a un proveïdor productes comprats per 60.- El proveïdor ho descompta de la factura pendent de pagament. 4. Compra a crèdit materials per 110.5. Fa una devolució a un proveïdor d’existències amb un cost de 10.-. El proveïdor ens envia un xec per aquest import. 96 6. Ven al comptat productes per 1.200.- El seu cost fou de 1.000.- quan es van comprar. 7. Un client retorna materials defectuosos per valor de 100.- El seu cost d’adquisició fou de 75.8. Les existències al magatzem al final del període són 900.1.) 400 Clients a Vendes 400 a Caixa 550 a Devolució de compres 60 a Proveïdors 110 a Devolució de compres 10 a Vendes 1.200 a Clients 100 a Existències inicials 1.500 a Variació d’existències 900 2.) 550 Compres 3.) 60 Proveïdors 4.) 110 Compres 5.) 10 Bancs 6.) 1.200 Caixa 7.) 100 Devolució de vendes 8.) 1.500 Variació d’existències 900 Existències finals Per veure els canvis en el compte d’existències, en aquest cas, utilitzem el compte de variació d’existències. Variació d’Existències 1.500 900 Existències 1.500 1.500 900 sd. 600 sd.900 Tot seguit, calculem les vendes netes i el marge brut: Compte de Resultats: Vendes - Devolució de vendes 1.600 (100) Vendes netes 1.500 Variació d’existències Compres - Devolució de compres Marge brut 660 (70) (600) (590) 310 97 És molt important percebre i entendre les diferències que hi ha entre un sistema d’inventari i l’altre. Com veiem, però, el marge brut resultant és sempre el mateix en ambdós casos. Exercici 5.3 Digues les diferències que hi ha en el procés de comptabilització i càlcul entre el sistema d’inventari periòdic i el permanent i com afecten al balanç de situació. 5.6. Principis comptables per les existències. PREU D’ADQUISICIÓ S’anoten els actius pel seu preu d’adquisició o pel cost de producció. El preu d’adquisició inclou totes les despeses relacionades amb les compres (exemple: despeses de transport) i totes les despeses necessàries perquè l’actiu estigui disponible per a ser utilitzat (per exemple, costos d’instal·lació). No obstant, sempre es triarà el menor preu entre el preu d’adquisició i el preu de mercat, és a dir, el preu actual de mercat es compara amb el cost històric o d’adquisició i el menor dels dos, és aquell que s’utilitza en la valoració. COMPTABILITAT EN BASE ACUMULADA. PRINCIPI DE DATA DEL FET Es reconeix el ingrés quan els béns s’han venut o lliurat independentment del cobrament. De la mateixa manera que es reconeix la despesa quan es produeix independentment de quan es paga. 5.7. Càlcul del cost de la mercaderia Fins al moment el cost de les mercaderies ha estat un valor donat. No obstant, és un fet molt important per a les empreses. En el cas de les empreses industrials, el cost de les vendes és el cost de producció de les mateixes. A partir de la comptabilitat de costos, o analítica, es calcula el cost total del producte produït i venut, considerant totes les despeses necessàries, incloent una part proporcional d’aquelles despeses fixes que no estan directament relacionades amb la producció d’un bé en concret. D’altra banda, les empreses comercials, no duen a terme un procés de transformació del producte, però compren mercaderies que després distribueixen als clients. Si l’empresa fa servir un sistema d’inventari permanent, haurà de saber el cost de cada producte venut. Si pel contrari, fa servir un sistema d’inventari periòdic, ha de conèixer el cost de les existències que romandran al magatzem. En qualsevol dels dos casos, és necessari quantificar aquest cost. A més, el preu d’aquestes mercaderies pot variar amb el temps de manera que ens podem trobar amb existències d’un mateix producte però per les quals s’han pagat preus diferents, i això ha de quedar reflectit a la nostra comptabilitat. A continuació s’exposen els mètodes més comuns per valorar les existències de les empreses comercials. La tria del mètode a seguir serà important, ja que afectarà a la quantificació de la partida d’Existències del balanç de situació, i tindrà diferents conseqüències. El càlcul del cost de les vendes no correspondrà amb el flux físic de les mercaderies, ja que, tractant-se de productes de les mateixes característiques, aquest no és rellevant per a la comptabilitat de l’empresa. 98 Mètode FIFO (First In First Out) Com el propi nom indica, aquest mètode de valoració és força intuïtiu. Es tracta de valorar les existències venudes a raó del cost de les primeres existències que van entrar al magatzem. Com s’ha comentat anteriorment, això no implica que realment les existències segueixin el mateix ordre d’entrada i de sortida del magatzem. Aquest sistema permet que la valoració de les existències no disti molt del preu actual del mercat, ja que s’intenta que el termini entre l’entrada i la sortida d’un producte sigui el mínim i per tant, el preu i el cost de venda mantindran una certa relació. A més, implica una pauta concreta a seguir i impossibilita canvis extraordinaris per tal de maquillar el resultat. Exempl e 5.15 La següent taula mostra l’ordre en què s’ha comprat una certa mercaderia. Posteriorment hi ha l’ordre en què s’han venut diferents quantitats i es determina el cost de les vendes. DATA DE COMPRA UNITATS COST UNITARI 10/10/10 200 50 u.m. 10/11/10 400 54 u.m. 25/11/10 200 52 u.m. DATA DE VENDA UNITATS COST UNITARI COST TOTAL DE LA VENDA 25/10/10 12/11/10 100 200 50 u.m. 50 u.m. 54 u.m. 100 x 50 = 5000 u.m. 100 x 50 = 5000 u.m. 100 x 54 = 5400 u.m. 30/11/10 400 54 u.m. 52 u.m. 300 x 54 = 16.200 u.m. 100 x 52 = 5200 u.m. TOTAL 36.800 u.m. Tot i que la mercaderia és la mateixa, per alguna raó ha costat diferent. En la primera venda no hi ha cap efecte, però en la segona per exemple, quan es venen 200 unitats, 100 corresponen encara a la primera compra, amb un cost de 50u.m. la unitat, i la resta, es computaran amb el cost de la segona compra, que va pujar a 54u.m. la unitat. El cost total de la venda és la suma, és a dir 10.400 u.m. De la mateixa manera, la venda del dia 30 de novembre s’efectua amb mercaderies comprades el 10 i el 25 de novembre, exactament 300 unitats i 100 unitats. Per tant, les 300 primeres unitats venudes tindran un cost de 16.200 u.m. i la resta de 5.200 u.m. En el sistema d’inventari periòdic, es calcularà el cost total de les mercaderies que romanen al magatzem, ja que com sabem no es fa un càlcul constant de cada venda. En aquest cas, la variació d’existències seria igual a les 100 unitats que queden al magatzem multiplicades pel seu cost unitari, en definitiva, 5.200 u.m. (ja que no hi havia existències inicials). Mètode LIFO (Last In First Out) Aquest mètode és exactament el cas oposat al FIFO, ja que valora les existències en funció del cost de les últimes unitats comprades. Es considera que les despeses necessàries per vendre 99 un producte seran més acurades si la compra i la venda d’aquest s’ha efectuat en el mateix període, o amb una diferència de temps molt petita i que per tant, el compte de resultats és més real, tot considerant que més o menys sempre es compra allò que es vendrà posteriorment i que per tant la variació d’existències és petita. El pla general de comptabilitat no permet que les empreses l’utilitzin, però sí que estava força estès en el passat. La raó és perquè permet en certa manera manipular el benefici, i mostrar un benefici inferior per tal de pagar menys impostos, desvirtuant així la imatge fidel de l’empresa. Exempl e 5.16 Càlcul del cost de les mateixes vendes de l’exemple anterior, a partir del mètode LIFO. Es destaca en cursiva els canvis que provoca. DATA DE COMPRA UNITATS COST UNITARI 10/10/10 200 50 u.m. 10/11/10 400 54 u.m. 25/11/10 200 52 u.m. DATA DE VENDA UNITATS COST UNITARI COST TOTAL DE LA VENDA 25/10/10 100 50 u.m. 100 x 50 = 5000 u.m. 12/11/10 200 54 u.m. 200 x 54 = 10.800 u.m. 30/11/10 400 52 u.m. 54 u.m. 200 x 52 = 10.400 u.m. 200 x 54 = 10.800 u.m. 37.000 u.m. TOTAL Ara, el cost de les existències no venudes és de 5.000 u.m. ja que es valoren al cost unitari d’aquelles primeres compres que després no s’han venut. El cost total de les vendes ara és superior, ja que els preus han anat en augment, així com les quantitats venudes. COST PROMIG PONDERAT Aquest mètode proposa calcular el preu promig ponderat de les existències venudes, tot sumant els diferents costos i dividint la quantitat entre el número d’unitats. La variació d’existències també es calcula de la mateixa manera, a partir del cost promig resultant. No obstant, només serveix en el cas del sistema d’inventari periòdic, ja que el càlcul només es pot realitzar un cop es coneixen els diferents costos incorreguts. Exempl e 5.17 Càlcul del cost promig ponderat de les existències venudes a l’exemple anterior. DATA DE COMPRA UNITATS COST UNITARI COST TOTAL 10/10/10 200 50 u.m. 10.000 u.m. 10/11/10 400 54 u.m. 21.600 u.m. 100 25/11/10 200 TOTAL 800 52 u.m. 10.400 u.m. 42.000 u.m. El cost unitari segons el cost promig ponderat és igual a = Aleshores, el cost total de les vendes en aquest cas seria de 36.750 u.m. ja que es tracta de sumar el total de les vendes, 700 unitats, i multiplicar-les pel cost promig ponderat, independentment del dia de compra o venda de les mercaderies. La variació d’existències seria de 5.250 u.m. 5.8. Clàusules incoterms Finalment, aquest apartat tracta de concretar que inclou el preu d’adquisició al qual una empresa comercial compra les mercaderies. El cost d’adquisició consta del preu de compra facturat pels proveïdors, tot considerant els diferents descomptes que ja s’han comentat, però a més hi ha altres despeses addicionals, relacionades amb el transport de les mercaderies des del magatzem del proveïdor fins a l’empresa en qüestió. Les clàusules incoterm permeten establir quins d’aquests costos addicionals formaran part del preu d’adquisició de les mercaderies, i que per tant, l’empresa compradora haurà de pagar. Així doncs, com a despeses del trajecte es considera: els transports, assegurances, despeses de la duana o similar, o qualsevol tipus de revisió i custodia de les mercaderies. La figura següent mostra diferents clàusules, que es diferencien per quines despeses del trajecte assumeix el proveïdor, o el comprador, escenificat amb dos ports marítims diferents: Figura 5.27. Il·lustració dels tipus de clàusules incoterms. . Adaptació de Sistemas de Información contable, V.Serra, B.Giner, E.Vilar. Il·lustracions obtingudes de http://www.yakubiuk.com, entre altres. 101 Com es pot observar, en la modalitat Ex-works el comprador assumeix tots els costos fins que les mercaderies arriben a la seva fàbrica. En canvi, a la clàusula F.O.B (Free on board), el comprador només se’n fa càrrec de les despeses des del port d’origen, de manera que el proveïdor assumeix les despeses de transportar les mercaderies des del seu magatzem al port. El C.I.F. (Cost, Insurance and Freight) implica que el proveïdor es fa càrrec del cost, l’assegurança i el transport de mercaderies fins al post de destí i finalment, el DDP (Delivered Duty Paid) seria el contrari al Ex-works, ja que el proveïdor assumeix tots els costos fins que les existències són entregades al comprador. En funció de la clàusula utilitzada, tindrà diferents implicacions en la comptabilitat, ja que en alguns casos s’hauran de registrar mercaderies que es troben en camí, però que com ja són de l’empresa compradora, han de quedar reflectides. Un altre fet a considerar és que moltes vegades les despeses de transport s’han de computar a diverses mercaderies, ja que en un mateix trajecte s’estan transportant diferents productes. Serà important doncs, establir un sistema de comptabilitat de costos eficient que tingui en compte aquests fets. El repartiment dels costos de transport se sol dur a terme en base al volum, pes o valor monetari dels productes. Sigui com sigui, tant el mètode de repartiment com les clàusules pactades segueixen un principi d’uniformitat, per tal de poder comparar la informació comptable sobre les existències en el temps. 5.9. Esquemes resum del tema. Les següents figures serveixen com a resum i comparació dels dos sistemes d’inventari presentats al llarg del tema. Figura 5.28. Sistema d’inventari permanent. . 102 Figura 5.29. Sistema d’inventari periòdic. . 103 5.10. Exercicis relacionats Exercici 5.4 SISINVEX S.A. Fer els assentaments que corresponguin a les operacions següents: 1. Utilitzant el sistema d’inventari permanent 2. Utilitzant el sistema d’inventari periòdic a) Les existències inicials de mercaderies estan comptabilitzades per 1.000 i el deute comptabilitzat amb el proveïdor és de 1.000. b) Compra de mercaderies a crèdit per 500, pagant en efectiu 50 en concepte de transport. c) Paga 100 als proveïdors. d) Venda a crèdit per 1.200, concedint un descompte de 50. El cost de la mercaderia venuda és de 300. e) Paga deutes als proveïdors de 700 i aconsegueix 100 de descompte per pagament immediat. f) Compra d’existències a crèdit per 200. Al revisar la compra s'observa defectes en la qualitat de les mercaderies i se’n retorna la meitat al proveïdor. g) Venda de mercaderies a crèdit per 1.000, el cost de la qual era de 250. h) El client anterior retorna la meitat de les mercaderies rebudes per incompliment de les condicions de la comanda. El recompte físic de les mercaderies al final de I' exercici va ser de 1.200 i no es va poder detectar les causes de la diferencia amb el recompte comptable. Solució exercici 5.4 SISINVEX Exercici 5.5 QUADRE AMB DADES PENDENT S Es demana calcular les dades que falten en la taula que es mostra a continuació: Concepte Vendes Existències inicials Compres Devolucions de compres Existències disponibles per la venda Existències finals Cost de la venda Marge brut de les vendes Rappels de vendes Solució 5.5 Empresa 1 10.000 5.000 ? 1.000 7.000 ? 4.000 ? 1.000 Empresa 2 15.000 8.000 2.000 1.000 ? 2.000 ? ? 3.000 Empresa 3 ? 1.000 20.000 ? 19.000 4.000 ? 8.000 2.000 104 Exercici 5.6 SISTEMES D’INVENTARI: ROCK, S.A. Una empresa ROCK, SA, comença la seva activitat en l'any actual. Durant el primer mes efectua les transaccions següents: Dia 1. Compra mercaderies al comptat per 10.000 u.m. Les despeses per a l'adquisició de les mercaderies no incloses en l' import de la factura són de 2.000 u.m. Degut al pagament immediat de la compra efectuen un descompte del 10% sobre l' import de les mercaderies. Dia 2. Compra mercaderies a crèdit per 15.000 u.m. Es tracta de mercaderies amb data de caducitat propera, per la qual cosa tenen un descompte del 5% sobre l' import de les mercaderies.. Dia 10. Les vendes fins aquesta data han estat de 8.000 u.m. de les quals 3.000 u.m. s'han cobrat al comptat i la resta queden pendent de cobrament. Cost de la mercaderia venuda 3.500 u.m.. Dia 15. Compra de mercaderies per 20.000 u.m. a crèdit. Dia 18. Retorna 3.000 u.m. de mercaderies de la compra anterior per defectes de qualitat. Dia 28. Les vendes de la resta del mes són de 35.000 u.m. de les quals s'han cobrat 15.000 u.m. Cost de la mercaderia venuda 15.500 u.m. Dia 29. El total de les devolucions de venda del mes és de 9.500, amb un cost de 3.000 u.m. Dia 30. Envia documentació als seus clients indicant la concessió d'un "rappel" del 5% de l'import total de les vendes. Dia 31. Els proveïdors efectuen "rappels" a l'empresa per un total de 1.500 u.m. El recompte físic o extra comptable de les existències és de 27.100 u.m. Es demana: Anotar en format de Llibre Diari i de Llibre Major les transaccions anteriors, utilitzant: 1. Sistema d'inventari permanent 2. Sistema d'inventari periòdic. Solució 5.6 Exercici 5.7 CLÍNICA TÈCNICA I PROVEÏDORS MÈDICS Una empresa Clínica Tècnica efectua les següents transaccions amb un proveïdor (Proveïdors Mèdics), durant el mes de febrer de l’any X: Febrer 10: P. Mèdics ven 10.000.- a crèdit a la C. Tècnica, amb unes despeses de transport de 500.incloses a la factura. Les mercaderies tenen un cost de 4.500.- 105 Febrer 14: La C. Tècnica retorna 1.500.- de la mercaderia anterior. P. Mèdics accepta la devolució i descompta l’import del deute pendent (cost de la mercaderia retornada 600.-) Febrer 20: La C. Tècnica paga part del deute pendent, concretament 5.000.- amb un taló a P. Mèdics, que li descompta el 5% del deute. Febrer 28: P. Mèdics efectua un descompte de 1.000.- a la C. Tècnica per la quantitat comprada durant el mes de febrer. Aquest import es descompta del deute pendent. Fer els assentaments, utilitzant el sistema d’inventari permanent al llibre diari de: a) Clínica Tècnica b) Proveïdors Mèdics Solució 5.7 Exercici 5.8 EXISTÈNCIES. RESULTAT Els imports dels comptes que intervenen en el RESULTAT d'una empresa, que utilitza el sistema d'inventari periòdic, són els següents: Import (u.m.) Vendes brutes Devolucions de vendes Mercaderies inicials Compres brutes Descomptes i bonificacions de compres Despeses generals 8.000 500 1.000 3.500 400 1.200 El valor del recompte extra comptable de mercaderies al final del període és de 600 u.m. Es demana: 1. Calcular quin seria per aquest període el: a. cost de vendes b. marge brut de vendes 2. Fer els assentaments que corresponguin per al càlcul del resultat Solució 5.8 106 6. EL CICLE COMPTABLE Contingut del tema: 6.1. 6.2. 6.3. 6.4. 6.5. 6.6. 6.1. El cicle comptable Obertura del Cicle Comptable Desenvolupament del Cicle Comptable Tancament del cicle comptable Principis comptables Exercicis relacionats El cicle comptable El cicle comptable és el conjunt d’operacions a realitzar en cada exercici econòmic per determinar el resultat del període i la situació patrimonial al final de cada any. El cicle comptable es divideix en tres fases: fase d’obertura, fase de desenvolupament i fase de tancament. Figura 6.2 El cicle comptable. . 6.2. Obertura del Cicle Comptable La fase d’obertura fa referència a tots els assentaments necessaris a realitzar al inici del període comptable. A partir del balanç de situació del període anterior, podem determinar els saldos inicials de cada compte i posteriorment, obrir tant el llibre diari com el major. L’obertura del llibre major és simplement anotar els saldos inicials corresponents a cada compte, mentre que el llibre diari requereix d’uns assentaments d’obertura, que veurem a continuació. 107 Figura 6.3. Obertura del cicle comptable. . Cal recordar que el tancament dels comptes d’una empresa no deixa de ser un tall fictici que es fa sobre l’activitat continuada de la mateixa. Així doncs, encara que el dia 31 de desembre, per exemple, es tanquin els comptes i s’elabori el balanç de situació del període, el dia 1 de gener de l’any següent s’ha d’iniciar el nou exercici, amb el balanç de situació del període que acaba de començar. Al llibre diari doncs, el que es fa és obrir els comptes que apareixen al balanç de situació de l’any anterior, ja que els saldos finals seran els saldos inicials del nou període. És important notar que els actius es carreguen contra el net patrimonial o els passius, es s’abonaran. Veiem un exemple. Exempl e 6.1 La situació de l’Empresa A, a 1 de gener de 2012, expressat en unitats monetàries (u.m.) és el següent: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. Diner a la caixa de l’empresa, 100 u.m. Diner dipositat al banc X, 1.000 u.m. Local d’oficines, valorat en 10.000 u.m. Material d’escriptori, valorat en 10 u.m. Mobles valorats en 500 u.m. Crèdits a favor de l’empresa, per treballs facturats, 1.000 u.m. Lletres girades contra clients, amb un valor nominal de 500 u.m. Mercaderies per a la venda, 600 u.m. Factures de proveïdors, pendents de pagament, 1.200 u.m. Lletres acceptades a proveïdors, amb un valor nominal de 150 u.m. Préstec obtingut del banc X, que s’haurà de reemborsar al març de 2013, 1.000 u.m. Quantitats dipositades davant el Jutjat, com a garantia en un litigi per 250 u.m. Accions de la societat B, amb un cost de 100 u.m. 108 Amb aquesta informació, s’ha de fer l’assentament d’obertura del diari i establir el balanç de situació a 1 de gener del 2012 de l’empresa A. Assentament d’obertura: 10.000 500 100 10 600 1.000 500 250 100 1.000 Oficines Mobiliari Accions Material d’escriptori Existències /mercaderies Clients Efectes a cobrar Fiances Caixa Bancs a Capital Préstec a llarg termini Proveïdors Efectes a pagar 11.710 1.000 1.200 150 Com s’ha comentat abans, veiem que tots els saldos finals del període anterior del comptes d’actiu es carreguen, contràriament als comptes de passiu, que s’abonen. Al llibre major, i com mostra la figura 6.2. només s’hauria d’anotar el import del saldo inicial al deure o l’haver, segons el tipus de compte. Si calculem el valor del capital de l’empresa, es pot veure que el balanç de situació quedaria de la següent manera: ACTIU IMMOBILITZAT Oficines Mobiliari Accions CIRCULANT Existències Mat. escriptori Mercaderies Realitzable Clients Efectes a cobrar Fiances Disponible Caixa Bancs TOTAL 10.600 10.000 500 100 PASSIU NET PATRIMONIAL Capital 11.710 11.710 3.460 610 EXIGIBLE LLARG TERMINI Préstec a llarg termini 1.000 1.000 1.750 EXIGIBLE CURT TERMINI Proveïdors Efectes a pagar 1.350 1.200 150 10 600 1.000 500 250 1.100 100 1.000 14.060 TOTAL 14.060 109 6.3. Desenvolupament del Cicle Comptable La fase de desenvolupament no deixa de ser tot allò que s’ha vist fins ara, és a dir, el registre de les operacions de l’empresa al llibre diari i al major. S’ha de seguir el mateix procediment explicat al tema 4 sobre els llibres comptables. Així doncs, l’empresa haurà d’anotar les variacions en els seus comptes deguts a l’activitat, sempre que es puguin documentar i tinguin un efecte quantificable. Recordem que el llibre diari, el major i els llibres auxiliars seran les eines per a realitzar aquesta tasca. Figura 6.4. Desenvolupament del cicle comptable. . Una part molt important d’aquesta fase és el traspàs de la informació dels llibres comptables per a l’elaboració d’un balanç de comprovació final, a través per veure quins ajustaments i correccions s’han de realitzar abans del tancament de l’exercici. Exempl e 6.2 Durant el mes de gener, l’empresa A de l’exemple anterior realitza les següents activitats: 1. 2. 3. Compra de mercaderies al comptat, per 200 um Venda de mercaderies, a crèdit, per 700u.m. El cost de la mercaderia era de 200 u.m. Pagament del salari mensual dels treballadors, 150 u.m. 110 4. 5. 6. 7. 8. Cobrament d’alguns clients, per import de 600u.m. Crèdits a favor de l’empresa, per treballs facturats, 500 u.m. Compra d’accions de la societat B, amb un cost de 50 u.m. Paguem 400 u.m. dels nostres deutes amb els proveïdors amb els diners del banc. Compra de mobiliari per l’oficina a crèdit, per 50 u.m. 200 Existències a 700 Clients a Caixa 200 Vendes 700 a Existències 200 a Caixa 150 a Clients 600 a Ingrés per treballs facturats 500 a Caixa 50 a Bancs 400 a Proveïdors d’immobilitzat 50 200 Cost de les vendes 150 Despeses de personal 600 Caixa 500 Efectes a cobrar 50 Inversions financeres 400 Proveïdors 50 Mobiliari El registre de les variacions al llibre major permet entendre millor els diferents moviments i el número que es veurà al balanç de situació. A continuació es mostren els comptes que han tingut variacions en el mes de gener, amb el saldo inicial (calculat a l’exemple 1) i els moviments registrats al llibre diari: Mercaderies 600 200 200 Sd:600 Efectes a cobrar 500 500 Sd: 1.000 Caixa 100 200 600 150 50 Sd: 300 Inversions financeres 100 50 Bancs 1.000 400 Sd: 600 Proveïdor immobilitzat 50 Sd: 50 Sd: 1.100 Proveïdors 400 1.200 Sd: 150 Sd: 800 Vendes 700 Sd: 700 Cost de les vendes 200 Sd: 200 Clients 1.000 600 700 Mobiliari 500 50 Sd:550 Despeses personal 150 Sd: 150 111 Ingrés per serveis 500 RESULTAT 200 700 150 500 Sd: 500 Sd: 850 Noteu que Sd fa referència al saldo final. A més, és important veure com es calcula, de manera molt resumida, el resultat. Els comptes de ingrés i despesa es tanquen i s’uneixen al compte de resultat, per tal de calcular la diferència entre les entrades i sortides de diner i calcular el benefici o pèrdua del mes, en aquest cas. Aleshores, el balanç de situació en aquest moment seria el següent: ACTIU IMMOBILITZAT Oficines Mobiliari Accions CIRCULANT Existències Mat. escriptori Mercaderies Realitzable Clients Efectes a cobrar Fiances Disponible Caixa Bancs TOTAL 6.4. 10.700 10.000 550 150 3.860 610 10 600 2.350 1.100 1.000 250 PASSIU NET PATRIMONIAL Capital Benefici 12.560 11.710 850 EXIGIBLE LLARG TERMINI Préstec a llarg termini 1.000 1.000 EXIGIBLE CURT TERMINI Proveïdors Efectes a pagar Proveïdors d’immobilitzat 1.000 800 150 50 900 300 600 14.560 TOTAL 14.560 Tancament del cicle comptable AJUSTAMENTS Abans de la fase de tancament del cicle comptable, és probable que s’hagin de realitzar certes regularitzacions per ajustar la situació econòmica i patrimonial de l’empresa. Els ajustaments més importants són: - Correcció del valor, sigui per una depreciació (pèrdua de valor) dels actius o perquè es preveu una pèrdua, i per tant, es registraria una provisió per quantificar el risc. 112 - 2 o Com ja sabem, l’amortització serveix per posar de manifest aquesta depreciació que pateixen els actius per l’ús i el pas del temps. El valor dels actius es redueix periòdicament en forma de quota, o dotació, calculada segons un dels mètodes d’amortització existents 2. Aquesta dotació a l’amortització de l’immobilitzat queda reflectida al compte de resultats, ja que suposa una pèrdua per l’empresa, però l’acumulació d’aquestes dotacions és una partida d’actiu, en signe negatiu que anomenem Amortització acumulada de l’immobilitzat, i que es resta a valor total de l’immobilitzat en qüestió. Cada cicle comptable, doncs, s’haurà d’ajustar aquest valor. o Un altre cas, que no veurem explícitament en aquest apartat però que és bo comentar, són les provisions. Les provisions són un compte que s’activa quan es considera que un actiu ha perdut valor, o bé que algun dels nostres clients és probable que no pagui; aleshores es realitza una correcció de valor igual a l’import que s’interpreta que s’ha perdut. Periodificació dels ingressos i les despeses: o Hi ha ingressos o despeses que pertanyen a més d’un exercici comptable i que per tant, s’ha d’establir com es registraran a cada un dels períodes que es veuran afectats. o D’altra banda, i segons els principis comptables, quan es rep o es paga algun import de manera anticipada, s’ha d’indicar de forma explícita a la comptabilitat de l’empresa, ja que per exemple, uns interessos pagats a compte (és a dir, anticipadament) són un dret que l’empresa té fins el moment en què el pagament real ha de ser executat. o Seguint el mateix argument, si rebem un ingrés a compte, encara no disposem del dret real sobre aquests diners, ja que el deutor ha decidit pagar de forma anticipada. En aquest cas, quan la data del pagament real arribi, ajustarem els comptes necessaris. - Regularització d’existències. Aquest tipus d’ajustament s’ha analitzat al capítol 5, en referència al recompte físic de les existències. sistema d’inventari periòdic. - Reclassificacions. L’exemple més comú és el de les partides que eren considerades a llarg termini i que passen a curt termini, per exemple, un préstec bancari que era a tres anys, al final del segon any passarà a ser un préstec a curt termini, donat que en menys d’un any s’haurà de tornar. Veure tema 8. 113 TANCAMENT DELS COMPTES DE GESTIÓ A partir dels saldos finals dels comptes de despeses, ingressos, beneficis i pèrdues, es calcula el resultat de l’exercici, com hem fet a l’exemple 2 de manera molt resumida. Així doncs, tots els comptes de guanys i pèrdues es tanquen en un únic compte: el compte de resultats. El resultat d’aquest compte quedarà reflectit al balanç de situació per la partida de Reserves. Figura 6.5. Tancament dels comptes de gestió. . Per tancar els comptes de gestió, abonarem tots els comptes de despesa i pèrdua contra el compte de pèrdues i guanys. Contràriament, carregarem els comptes d’ingressos i guanys contra el mateix compte de pèrdues i guanys. Cal notar que el que s’està fent és cancel·lar tots els comptes de resultat individuals, per unir-los en un únic compte. Després, si el saldo final del compte és positiu, és a dir, s’obté benefici, el compte de reserves que es troba al balanç es veurà afectat positivament, i per tant, abonarem la quantitat corresponent. Si l’empresa ha patit pèrdues, aquestes quedaran reflectides com un càrrec al compte de reserves. TANCAMENT DELS COMPTES PATRIMONIALS De la mateixa manera que es tanquen els comptes de gestió, s’han de tancar els comptes patrimonials, és a dir, els comptes d’actiu, de passiu i de net patrimonial que hagin patit canvis en el període. Un cop fet això, es procedeix a realitzar el balanç de situació final. 114 Figura 6.6. Tancament dels comptes patrimonials. Aquí també es tracta de cancel·lar els comptes, que no és altra cosa que abonar els comptes d’actiu, i carregar els comptes de passiu i patrimoni net, de manera que a la fase de tancament, hi hagi un seguit de moviments que compensin les variacions que s’han produït durant la fase de desenvolupament. Un exemple il·lustratiu serà la millor manera d’entendre el tancament dels comptes de gestió i de patrimoni. Exempl e 6.3 A continuació es presenten els saldos del Balanç de saldos ajustat de la societat H, referits al 31 de desembre de 2011: Imports (en u.m.) 900 1.400 200 3.500 600 1.000 5.000 1.000 ? 1.600 Caixa Despeses de personal Despeses de publicitat Ingressos per comissions Comissions per cobrar Terrenys Edificis Préstec hipotecari sobre edifici Capital Reserves Primerament, fem al llibre diari els assentaments de regularització: 1.) 1.600 Pèrdues i Guanys a Despeses de personal Despeses de publicitat 1.400 200 115 2.) 3.500 Ingressos. per comissions a Pèrdues i Guanys 3.500 Com es mostra a l’apartat anterior, s’abonen els comptes de despesa al compte de pèrdues i guanys, i es carreguen els ingressos al mateix compte. A continuació, fem el llibre major, incloent la regularització anterior: Caixa 900 Ingrés per comissions (2) 3.500 3.500 Edificis 5.000 Capital 3.000 Despeses personal 1.400 1.400 (1) Comissions cobrar 600 Préstec hipotecari 1.000 Despeses publicitat 200 200 (1) Terrenys 1.000 Reserves 1.600 PiG (1)1.600 3.500 (2) El capital s’ha de calcular com la diferència de la resta de partides d’actiu i de passiu. Un cop arribats a aquest punt, comptabilitzem l’assentament de tancament en el llibre diari i en el llibre major: 3.) 1.000 1.600 3.000 1.900 Préstec hipotecari Reserves Capital PiG a Caixa Comissions per cobrar Terrenys Edificis 900 600 1.000 5.000 Veiem que és el mateix procés explicat al tancament dels comptes de patrimoni: es carreguen els comptes de passiu i net patrimonial, inclòs el compte de pèrdues i guanys, i s’abonen els comptes d’actiu. 116 Cal entendre que el pèrdues i guanys està al deure perquè ha resultat positiu. La diferència entre els ingressos (3.500u.m.) i les despeses (1.600u.m.) és de 1.900u.m. Si malauradament per l’empresa, haguessin pèrdues, el compte de resultats s’abonaria, ja que al llibre diari no pot haver números negatius. El tancament del llibre major quedaria de la següent manera: Caixa 900 900(3) 900 900 Ingrés per comissions 3.500 3.500 3.500 3.500 Edificis 5.000 5.000 (3) 5.000 5.000 Capital (3) 3.000 3.000 3.000 3.000 Desp. personal 1.400 1.400 1.400 1.400 Comissions cobrar 600 600 (3) 600 600 Préstec hip. (3) 1.000 1.000 1.000 1.000 Desp. publicitat 200 200 200 200 Terrenys 1.000 1.000 (3) 1.000 1.000 Reserves (3)1.600 1.600 1.600 1.600 PiG 1.600 3.500 (3)1.900 3.500 3.500 Aquest procés ens serveix per veure que, amb la fase de tancament, s’estan tancant els comptes, temporalment, i que s’iguala deure i haver fins l’obertura en el nou cicle comptable dels comptes pertinents. El saldo inicial del proper cicle serà el import amb el que avui tanquem els comptes. Finalment, el balanç de situació a data del 31 de desembre del 2011 seria: ACTIU IMMOBILITZAT Terrenys Edificis 6.000 1.000 5.000 CIRCULANT Realitzable: Comissions per cobrar Disponible: Caixa 1.500 TOTAL 7.500 600 PASSIU RECURSOS PROPIS Capital Reserves Resultat (Benefici) 3.000 1.600 1.900 EXIGIBLE Préstec hipotecari 1.000 TOTAL 7.500 900 117 6.5. Principis comptables A continuació s’expliquen els principis comptables més importants, que s’han de tenir en compte a l’hora de comptabilitzar qualsevol activitat de l’empresa. PRINCIPI DE PRUDÈNCIA (Conservadurisme) No és altra cosa que tractar des d’un punt de vista realista de l’activitat empresarial. Així doncs, no es comptabilitzaran els ingressos ni els beneficis abans de que es realitzi el cobrament, en canvi, totes les despeses i pèrdues s’anotaran tant bo punt es coneixen. PRINCIPI D’EMPRESA EN FUNCIONAMENT Es considera que l’empresa desenvoluparà la seva activitat de forma indefinida. Encara que no sembli que aquest principi tingui gaire importància, és el que justifica el principi de cost d’adquisició, en lloc de valorar els béns pel seu preu de venda o liquidació. PRINCIPI DE COST D’ADQUISICIÓ (Cost històric) Aquest principi ja s’ha vist al llarg del llibre. En general ens diu que tots els actius es valoraran pel seu preu d’adquisició, o cost de producció si ens estem referint a un producte manufacturat. No obstant, i com ja sabem, en determinades ocasions es valoren els actius pel preu de mercat, si aquest és inferior al preu d’adquisició 3. PRINCIPI DE LA DATA DEL FET En contraposició al principi de prudència, el principi de la data del fet ens diu que es reconeix un ingrés quan es venen o lliuren els béns o serveis, independentment del seu moment de cobrament. De la mateixa manera, les despeses s’han d’anotar quan es produeixen, independentment del seu pagament. PRINCIPI DE CORRELACIÓ D’INGRESSOS I DESPESES De forma bastant intuïtiva, aquest principi diu que s’han de comptabilitzar les despeses en el mateix període en què s’han reconegut els ingressos amb els que aquestes estan relacionats. PRINCIPI DE NO-COMPENSACIÓ És molt important entendre que no es poden compensar els elements d’actiu amb elements de passiu o de net patrimonial, és a dir, els elements del balanç. Encara que sembli que un actiu augmenta exactament en la mateixa quantitat que un altre actiu, o que un passiu, s’han de valorar per separat, perquè qualsevol canvi tindrà efectes, sigui un fet permutatiu o modifcatiu. El canvi potser només és qualitatiu, però serà important perquè afectarà al balanç de l’empresa i al seu posterior anàlisi. Per la mateixa raó, no es poden compensar despeses ni ingressos al compte de resultats. PRINCIPI D’UNIFORMITAT 3 Per a més informació, torneu al tema2. 118 Finalment, quan s’adopta un criteri comptable, per exemple el mètode pel qual s’amortitza l’immobilitzat o la valoració de les existències, aquest s’ha de mantenir al llarg del temps, per facilitar la comparació de les dades comptables en els diferents períodes. Es podran fer canvis en cas que les circumstàncies inicials, que van portar a optar per un determinat criteri, i per tant, quedi justificada la modificació. EL CICLE COMPTABLE. UN EXEMPLE SENZILL. Exempl e 6.4 Ciclocons a Aquest és el balanç de situació de l’empresa Cicloconsa a data de l’1 de juliol de l’any 2XX1 (en milions d’u.m.): ACTIU PASSIU Mobiliari 200 Capital 100 Amortització acumulada (40) Reserves 110 Mobiliari (net) 160 Existències 40 Clients 30 Caixa 20 Total Actiu 250 Proveïdors 40 Total Passiu 250 Durant el tercer trimestre de 2XX1 el comptable de Cicloconsa va registrar els fets (resumits) que segueixen. 20 de juliol: Compra de mercaderia per 70 milions de u.m. a crèdit. 28 de juliol: Pagament dels salaris del juliol: 5 milions de u.m. 2 d’agost: Venda de mercaderia per 150 milions de u.m. a crèdit; el cost de la mercaderia venuda era de 70 milions de u.m.. 23 d’agost: Cobrament de clients de 140 milions de u.m. 28 d’agost: Pagament dels salaris d’agost: 5 milions de u.m. 7 de setembre: Pagament a proveïdors de 80 milions de u.m. 28 de setembre: Pagament dels salaris de setembre: 5 milions de u.m. 29 de setembre: Pagament del lloguer del trimestre: 5 milions de u.m. 119 L’amortització del mobiliari corresponent al tercer trimestre va pujar a 5 milions de u.m.. Cal tenir en compte que la companyia fa servir el sistema d’inventari permanent i que les existències físiques obtingudes per recompte físic suposen un import total de 40 milions d’u.m. Es demana: 1. A partir del balanç de l’1 de juliol (annex I), anota els assentaments del tercer trimestre en el llibre diari: 20/07: 1) 70 Existències a Proveïdors 70 a Caixa 5 a Vendes 150 a Existències 70 a Clients 140 a Caixa 5 a Caixa 80 a Caixa 5 a Caixa 5 a Amortització acumulada d’immobilitzat 20 28/07: 2) 5 Desp. personal 02/08: 3), 4) 150 Clients 70 Cost merc. venuda 23/08: 5) 140 Caixa 28/08: 6) 5 Despesa de personal 07/09: 7) 80 Proveïdors 28/09: 8) 5 Despesa de personal 29/09: 9) 5 Despesa de lloguer 30/09: 10) 20 Amortització de mobiliari 2. Tanca els comptes i prepara el balanç del 30 de setembre i el compte de resultats del tercer trimestre. 120 Tancament dels comptes de gestió: 150 Vendes a Pèrdues i Guanys 150 a Cost merc. venuda Desp. personal Desp. de lloguer Amortització de mobiliari 70 15 5 20 a Mobiliari Existències Clients Caixa 200 40 40 60 110 Pèrdues i guanys Tancament dels comptes de patrimoni: 100 110 30 40 60 Capital Reserves Proveïdors PIG Amortització acumulada mobiliari Llibre major, incloent el tancament del compte de Pèrdues i Guanys i dels comptes patrimonials. Els números entre parèntesi fan referència al número d’assentament assignat anteriorment. En negreta es senyala el saldo final: Mobiliari 200 200 Existències 40 70(4) (1)70 40 Clients 30 140(5) (3)150 40 Capital 100 100 Reserves 110 110 Proveïdors (7) 80 40 30 70(1) Amortització Acumulada 60 40 20 (10) Despeses personal (2) 5 15 (6) 5 (8) 5 Cost mercaderia venuda (4) 70 70 Despeses lloguer (9) 5 5 Benefici retingut 40 40 Pèrdues i Guanys 15 150 70 Vendes 150 150(3) Amortització mobiliari 10) 20 20 Caixa 20 5 (2) (5) 140 5 (6) 121 5 20 40 80 (7) 5 (8) 5 (9) 60 És important entendre cada càrrec i abonament que es fa al llibre major, ja que sinó és molt difícil elaborar correctament el balanç de situació final. Compte de resultats: Vendes Cost Mercaderia Venuda 150 (70) Marge brut Despeses personal Despeses lloguer Amortització 80 (15) (5) (20) Benefici 40 Balanç de situació: ACTIU PASSIU Actiu Fix Patrimoni net Mobiliari 200 Capital 100 Amortització acumulada (60) Reserves 110 Actiu Circulant Pèrdues i Guanys Existències 40 Clients 40 Exigible a c/t Caixa 60 Proveïdors Total 280 Total 40 30 280 122 6.6. Exercicis relacionats Exercici 6.1 L’Empresa B, propietat del senyor X, es va constituir al 2XXX i es dedica a l’assessorament de decoració interior i jardineria. El balanç d’obertura a 1 de gener de 2XXX és el següent (en u.m.): ACTIU Edifici oficines Mobiliari Instal·lacions Equips d’oficina Clients Comissions a cobrar Caixa i Bancs 5.000 1.000 500 600 400 100 1.200 8.800 PASSIU Senyor X, compte de capital Creditors varis 8.000 800 8.800 Les operacions de l’exercici 2XXX, que es tanca el 31 de desembre, són: 1. Va pagar per despeses d’assegurança dels seus béns patrimonials 100 u.m. 2. Va comprar equips d’oficina a crèdit per 100 u.m. 3. Va facturar a diverses botigues de mobles 150 u.m. per comissions d’intermediari entre aquestes botiques i els seus clients. 4. Va facturar per treballs de decoració i disseny de jardins 5.000 u.m. 5. Va pagar 1.000 u.m. per sous i altres despeses de personal, deixant a deure la Seguretat Social, a finals de l’exercici, 100 u.m. 6. Va cobrar de clients 4.000 u.m. i per comissions, prèviament facturades 200 u.m. 7. Va pagar 650 u.m. a subministradors de mobiliari i equip. 8. Durant l’exercici va pagar per material de jardineria i decoració consumit 1.000 u.m. Es demana: a) b) c) d) e) Registrar les operacions en el Diari. Fer els passos al Major. Preparar el Balanç de sumes i saldos. Formular i passar al Major els assentaments de Diari conduents a la liquidació de l’exercici. Establir el Balanç de situació a 31 de desembre de 2XXX. Solució 6.1 Exercici 6.2 Faci els assentaments de Diari de les operacions de la societat E, dedicada a activitats de desinfecció d’hospitals, corresponents al mes de gener de 2XXX, primer mes d’activitat, i faci el traspàs al Major. 123 Dia 1. Es constitueix la societat amb un capital de 10.000 u.m. que es desemborsa en efectiu. Dia 2. Es va adquirir, amb pagament ajornat, l’equip de desinfecció, per un import de 2.500 u.m. Dia 3. Es va pagar, en efectiu, el lloguer del local d’oficines per 250 u.m. i de llum i de telèfon per 100 u.m. Dia 4. Es va moblar el local i es van adquirir els equips d’oficina, amb un cost total de 2.000 u.m., pagats en efectiu. Dia 9. Es va realitzar treballs de desinfecció per un import de 700 u.m., carregant-se a compte del client. Dia 15. Els materials de desinfecció utilitzats el dia 9 es van satisfer en metàl.lic, 50 u.m. Dia 20. Es va pagar part del deute per la compra de l’equip de desinfecció, 1.000 u.m. Dia 25. Es va cobrar 600 u.m. pels treballs de desinfecció del dia 9. Dia 31. Es va pagar els sous del mes, que pujaren 500 u.m. Solució 6.2 Exercici 6.3 La societat J explota un petit negoci de compra-venda de bacallà. Les operacions portades a terme el primer mes d’operacions es detallen seguidament, en resum i expressades en u.m. 1. Es va aportar al negoci un petit local valorat en 1.000 u.m. i 100 u.m. en efectiu. 2. Es va condicionar el local amb una instal.lació, amb un cost de 200 u.m. que va ser finançat pel banc Z. 3. Es va comprar, a crèdit, diferents partides de bacallà, amb un cost de 500 u.m. 4. Es va vendre al comptat bacallà, amb un cost de 300 u.m., per 650 u.m.. 5. Una patida de bacallà en mal estat, amb un cost que havia estat de 50 u.m., es va retornar al proveïdor. 6. Es van pagar factures de proveïdors per 100 u.m. 7. Es va pagar 100 u.m. per diferents serveis rebuts (publicitat, llum, etc.). Es demana: A la vista de l’anterior informació, comptabilitzar les anteriors operacions en Diari tenint en compte que la companyia J utilitza el sistema d’inventari permanent. Solució 6.3 124 Exercici 6.4 CICOMSA CICOMSA, és una empresa que presenta el següent Balanç de Situació el dia 31 de desembre de 1997 (expressat en milers de u.m.): ACTIU PASSIU Maquinària 1.000 Capital 9.500 Existències 4.000 Proveïdors 1.500 Creditors 1.000 Efectes a cobrar 750 Clients 1.000 Bancs 4.000 Caixa 1.500 TOTAL ACTIU 12.250 Hisenda Pública creditora TOTAL PASSIU 250 12.250 Durant l’any 1998 realitza les següents operacions: 1. Compra mercaderies per 300.000 u.m., de les quals en paga 100.000 u.m. pel Banc i la resta queda pendent de pagament. 2. Compra un terreny en 4.000.000 u.m., en paga un milió pel Banc i la resta queda pendent de pagament. 3. Al venedor del terreny se li paga dos milions del deute pendent, entregant 500.000 u.m. en efectiu i la resta per transferència bancària. 4. Es paga el deute pendent als proveïdors per la compra efectuada en l’apartat 1, amb un xec bancari. 5. Es venen mercaderies per 400.000 u.m. a crèdit. Per la meitat de l’import de la factura es gira una lletra de canvi. L’altra meitat es cobra mitjançant un xec que s’ingressa en el compte corrent. 6. S’acorda amb el venedor del terreny pagar-li la resta del deute amb una lletra de canvi per 800.000 u.m. i la resta en efectiu. 7. El dia 1 d’octubre es ven el terreny per 6.000.000 u.m. El comprador entrega com a pagament un ordinador valorat en 1.800.000 u.m., la diferència es pagarà durant els propers 10 mesos. 8. Es compren mercaderies per 1.000.000 u.m., abonant el 20% en efectiu i el 80% restant pel Banc. Dades finals: Les existències finals de mercaderies són de 5.100.000 u.m. La vida útil estimada de l’ordinador és de 3 anys. La màquina es va adquirir a finals del desembre de 1997, per la qual cosa no es va practicar amortització en aquell any. En canvi, a partir del 1998 es considerarà una vida útil de 10 anys. 125 Es demana: a. Fer les anotacions corresponents a les operacions anterior en el Llibre Diari i en el Llibre Major tenint en compte que el sistema que es fa servir és el d’inventari periòdic. Calcular el resultat i tancar tots els comptes. b. Elaboració del compte de Pèrdues i Guanys i el Balanç a 31/12/1998. Solució 6.4 126 7. EL RESULTAT PERIÒDIC Contingut del tema: 7.1 7.2 7.3 7.4 Ajustaments d’ingressos i despeses. Periodificacions Ingressos i despeses: Classificació La distribució del resultat Exercicis relacionats Aquest capítol analitza en profunditat el concepte de periodificacions vist al tema anterior, i com aquest afecta al compte de resultats i al balanç de situació. Serà important per tant, entendre el significat “d’ajustar”. D’altra banda, s’introdueix el concepte de benefici, i veurem la seva utilitat i rellevància en l’anàlisi de la comptabilitat de les empreses. 7.1. Ajustaments d’ ingressos i despeses. Periodificacions Segons el principi de la data del fet, els beneficis es reconeixen quan es guanyen, independentment del seu cobrament; i les despeses es reconeixen quan es produeixen, independentment del seu pagament. Figura 7.7. Ajustaments per ingressos i despeses. . D’altra banda, el principi de correlació d’ingressos i despeses ens diu que els ingressos i despeses d’un mateix període han d’estar correlacionades. Això ens porta a l’ajustament d’aquestes partides, sigui perquè hem cobrat de manera anticipada o perquè hi ha algun ingrés pendent de cobrament, o alguna despesa pendent de pagament. De manera resumida, es podria dir que hi hauria tres escenaris possibles a l’hora de cobrar o pagar algun ingrés o despesa: 1. Cobrar o pagar al comptat, de manera que no seria necessari cap ajustament. 2. Cobrar o pagar abans del consum d’un producte o servei, i que per tant s’ha d’ajustar per aquestes despeses o ingressos anticipats. 3. Cobrar o pagar després del consum d’un producte o servei. Això comporta la creació d’un assentament anomenat “Comptes a cobrar” o “Comptes a pagar” en el moment en que es produeix el dret o l’obligació, i que s’ajustarà quan es produeixi el flux real que comporti la disminució, o l’augment, de la caixa. 127 AJUSTAMENT PER COBRAMENT O PAGAMENT PER ANTICIPAT Com mostra la figura, pot passar que es pagui o es rebi una determinada quantitat en un període per alguna despesa que es consumirà, o algun ingrés que es guanyarà, en el període següent. Això és un cobrament o un pagament acompte d’un futur servei o despesa. Figura 7.8. Cobrament o pagament per anticipat. Com s’ha comentat amb anterioritat, el fet de cobrar o pagar abans del moment requerit, fa que els fets comptables tinguin un tractament diferent a un ingrés o una despesa corrent. Les despeses anticipades, formen part de l’actiu circulant. Són pagaments per endavant per serveis futurs a rebre, és a dir, un dret a rebre un producte o servei en el futur que ja hem pagat. Per tant, acompleix la condició d’actiu. Alguns exemples són les despeses anticipades per interessos, per publicitat o per lloguers. Exempl e 7.1 Posem per exemple el cas del pagament del subministrament de llum, del lloguer d’un local o d’una assegurança. Es tracta de conceptes que normalment es paguen per anticipat, la qual cosa suposa el dret posterior a consumir, per exemple, el llum d’aquell mes, o de poder establir-se en un determinat local durant el mes següent. Així doncs, es pot pagar el dia 1 de cada mes una despesa en concret, però que s’anirà consumint al llarg de tot el període, a l’exemple, un mes. De vegades, com és el cas dels subministres, es paga acompte una part fixa i posteriorment es fa un pagament en proporció del consum final. Així doncs, una despesa anticipada és un actiu que es passarà a despesa a mesura que es fa servir. S’haurà de fer ajustaments per la diferència, és a dir, hi ha una part que passa a ser una despesa, i la resta romandrà com a despesa anticipada. Exempl e 7.2 Paguem 12.000 euros acompte, en concepte del lloguer de tot l’any vinent. Cada mes però, hem de realitzar l’ajustament pertinent, en funció de la despesa real de lloguer. Els següent assentaments mostren el pagament dels lloguers de gener, febrer i març. 128 12.000 Despeses anticipades per lloguers a Caixa 1.000 Despesa de lloguer (gener) a 1.000 Despesa de lloguer (febrer) a 1.000 Despesa de lloguer (març) a 12.000 Despeses anticipades de lloguers 1.000 Despeses anticipades de lloguers 1.000 Despeses anticipades de lloguers 1.000 Seguint la mateixa lògica, els ingressos anticipats formen part del passiu exigible a curt termini, ja que serien per exemple ingressos acompte per serveis futurs a subministrar i que per tant, l’empresa des d’aquest moment es troba en l’obligació de lliurar-los. Exercici 7.1 Fer els assentaments corresponents des de la posició del llogater del mateix local de l’exemple 2. Solució 7.1 DESPESES I INGRESSOS PENDENTS DE COBRAR I PAGAR Semblant al cas anterior és quan en un determinat període es generen unes despeses, o es guanyen uns ingressos, que es pagaran o cobraran en el període següent. Aleshores es dit que hi ha un ingrés o despesa pendent de pagament i s’ha de comptabilitzar com a tal fins el moment en què el moviment de diner real es faci efectiu. Figura 7.9. Ingressos i despeses pendents de cobrament o pagament. 129 Els ingressos a cobrar, com poden ser ingressos per lloguer a cobrar, són un tipus d’actiu circulant, ja que no deixa de ser un import que deu el client o el deutor per béns o serveis subministrats i per tant, és un dret de cobrament. Una despesa a cobrar és un import que l’empresa deu per béns o serveis rebuts i resulta una obligació de pagament en el futur i és per tant, un passiu exigible a curt termini. Alguns exemples són les despeses de lloguers per pagar, despeses d’interessos a pagar o les remuneracions pendents de pagament. Exempl e 7.3 Una empresa A demana un préstec al 9% d’interès anual, a 90 dies, per un import de 10.000€ a l’empresa B el dia 2 de novembre del 2012. El principal, és a dir, l’import del préstec, i els interessos s’hauran de pagar el dia 31 de gener de l’any següent. Ens demanen preparar els assentaments en el llibre diari en les següent dates: 2 de novembre de 2012, 31 de desembre de 2012 i 31 de gener de 2013, tant per l’empresa A com per l’empresa B. a) Segons l’empresa A: 2 de novembre de 2012: 10.000 Bancs a Préstec a curt termini 10.000 a Interessos a pagar 150 31 de desembre de 2012: 150 Despeses per interessos Els 150€ corresponen als interessos de 60 dies al 9% interès anual d’un principal de 10.000€. 31 de gener de2013: 150 Interessos a pagar 75 Despeses per interessos 10.000 Préstec a curt termini a a Caixa 150 Caixa 75 Bancs 10.000 a El 31 de gener s’ha de pagar el principal, de 10.000€, i els interessos de 90 dies. En resum, les despeses per interessos ascendeixen a 225€, 150€ que s’havien generat però no liquidat i els 75€ que s’han generat en els últims 30 dies. b) Segons l’empresa B: 2 de novembre de 2012: 10.000 Inversions financeres en altres empreses a Bancs 10.000 a Ingressos per interessos 150 31 de desembre de 2012: 150 Interessos a cobrar 130 31 de gener de2013: 150 Bancs a Interessos a cobrar 150 a Ingressos per interessos 75 a Inversions financeres en altres empreses 10.000 75 Bancs 10.000 Bancs 7.2. Ingressos i despeses. Classificació INGRESSOS I DESPESES D’EXPLOTACIÓ Els ingressos i despeses d’explotació estan relacionades amb l’activitat principal de l’empresa. Alguns exemples d’ingressos d’explotació són els ingressos per vendes, per prestació de serveis, per comissions o lloguers, segons la funcionalitat de l’empresa. Les despeses d’explotació més comunes són les relacionades amb el cost de les vendes, sous i salaris, lloguers, publicitat i comunicació, serveis bancaris o les despeses d’amortització. INGRESSOS I DESPESES FINANCERES Són aquells relacionats amb les variacions i la utilització de les fonts de finançament. Exemples d’ingressos financers són: ingressos per interessos, descomptes de compres per pagament immediat, ingressos per inversions financeres en valors mobiliaris, guanys per la venda d’inversions financeres temporals a curt termini, etc. També es generen despeses financeres que poden arribar a ser molt importants en el funcionament de les empreses, com les despeses per interessos per préstecs bancaris, per exemple, descomptes de vendes per cobrament immediat, despeses d’interessos per descompte d’efectes o les pèrdues que s’originen per la venda de certes inversions financeres temporals. Figura 7.10. Classificació d’ingressos i despeses i resultat periòdic. . 131 En el Pla General de Comptabilitat anterior, se separaven els ingressos i despeses ordinaris d’aquells que tenien un caràcter extraordinari. La raó és que el resultat de transaccions inusuals o infreqüents pot variar molt en els diferents anys, i és un bon indicador del funcionament operatiu de l’empresa. La separació per tant, permetia una imatge més ajustada del compte de resultats. Actualment, això ja no és així i per tant, quan s’analitza un compte de resultats, s’haurà de conèixer les causes dels ingressos i les despeses. Les despeses es resten als ingressos i s’obté, per separat el resultat d’explotació i el resultat financer. De la suma obtindrem el resultat abans d’impostos, i descomptant el impost de societats, l’empresa tindrà el resultat net total, que pot ser un benefici net o una pèrdua. COMPTE DE RESULTATS: FORMAT OFICIAL ABREUJAT A continuació es presenta el format abreujat del compte de resultats segons el nou pla de comptabilitat. Es mostra com es classifiquen els diferents ingressos i despeses i com s’arriba al resultat periòdic. El compte de resultats ens permet saber si l’activitat de l’empresa ha estat productiva. En teoria, quan una empresa comença el seu principal objectiu és la supervivència a llarg termini. No obstant, els agents, tan interns com externs, necessiten informació sobre el seu funcionament abans del moment final de liquidació de l’empresa quan aquesta finalment tanqui. Per tant, i per poder facilitar la gestió en el transcurs del temps, és interessant conèixer el resultat periòdic, és a dir, el benefici o la pèrdua que s’ha generat durant un any en l’empresa. Aquest concepte és molt més abstracte que aquell que representa els diners que es trobin a la caixa d’una empresa. La caixa serien els diners líquids resultants de diverses transaccions. L’empresa, en canvi, pot haver generat uns beneficis molt superiors, però haver-los invertit durant el mateix període, per exemple. 1. Importe neto de la cifra de negocio 2. Variación de existencias de productos terminados y en curso de fabricación 3. Trabajos realizados por la empresa para su activo 4. Aprovisionamientos 5. Otros ingresos de explotación 6. Gastos de personal 7. Otros gastos de explotación 8. Amortización del inmovilizado 9. Imputación de subvenciones del inmovilizado no financiero y otras 10. Exceso de provisiones 11. Deterioro y resultado por enajenaciones del inmovilizado A. RESULTADO DE EXPLOTACIÓN (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11) Año t Año t-1 132 12. Ingresos financieros 13. Gastos financieros 14. Variación del valor razonable en instrumentos financieros 15. Diferencias de cambio 16. Deterioro y resultado por enajenaciones del inmovilizado B. RESULTADO FINANCIERO (12+13+14+15+16) C. RESULTADO ANTES DE IMPUESTOS (A+B) 17. Impuesto sobre beneficios D. RESULTADO DEL EJERCICIO (C+17) Així doncs, la caixa no és una garantia de bonança de l’empresa. El concepte de rendibilitat de l’empresa està més relacionat amb el benefici del qual estem parlant. En última instància, l’únic cas en què el resultat de l’empresa i la caixa estarien proporcionant la mateixa informació seria quan totes les transaccions es produeixen al comptat, i no hi hagués pagaments ni cobraments pendents o efectuats per anticipat, la qual cosa s’ha vist al llarg del capítol que no és així. La raó última d’aquest fet, com s’ha comentat en altres capítols és que l’activitat d’una empresa és continuada, i les diferències entre els ingressos i les despeses d’un any i un altre es produeixen com a conseqüència dels talls artificials que la comptabilitat estableix per tal d’elaborar el tancament dels comptes de l’empresa al final de l’exercici. 7.3. Distribució del resultat Al tancament de l’exercici, un cop es coneix el resultat periòdic, s’ha de decidir com aquest es distribueix, segons la política d’autofinançament i de dividends que la companyia segueixi. Si l’empresa té beneficis, podrà decidir quina part es destina als accionistes, la qual cosa farà reduir el net patrimonial ja que serà una sortida de capital. D’altra banda, l’empresa haurà de destinar una part a reserves. Hi ha diferents tipus de reserves; algunes són legals i per tant, obligatòries, altres són estatutàries, que vol dir que són obligatòries des del moment que la companyia així ho va estipular en el seus estatus i finalment, estan les reserves voluntàries, que seria aquell percentatge del benefici destinat a reserves perquè l’empresa així ho ha decidit voluntàriament. Les reserves són considerades com la manera que té l’empresa d’autofinançar-se, ja que suposa una reinversió del benefici de la mateixa. Per això, aquest fet fa augmentar el net patrimonial, ja que és un benefici que s’ha considerat que s’ha de mantenir com a patrimoni de l’empresa, per a futures inversions, per exemple. 133 Figura7.11. Distribució del resultat en el cas de benefici de l’empresa. A partir del benefici de l’any anterior, es carrega aquest compte, és a dir, disminueix, i s’abonen els comptes de reserves o dividends a pagar, segons el que s’hagi decidit. En el cas que es decideixi pagar dividends, s’ha de fer un segons assentament que correspon a la sortida dels diners de caixa, de manera que s’abona la quantitat al compte de caixa i es carrega a dividends a pagar, ja que com s’ha comentat anteriorment això suposaria una reducció del balanç de situació. Figura 7.12. Assentaments del llibre diari en la distribució del resultat en cas de benefici. 134 L’altre cas es produiria quan l’empresa presenti pèrdues. Aleshores s’ha de comptabilitzar aquest resultat negatiu al balanç de situació, tot carregant el compte Resultat negatiu de l’exercici anterior, que seria un compte de despesa i abonar el compte de resultat, tal i com mostra la figura següent: Figura 7.13. Assentament en cas que el resultat sigui negatiu. 135 7.4. Exercicis relacionats Exercici 7.1 CALL, S.A. "CALL, S.A." és una societat anònima que es dedica a la venda per correu sobre catàleg. És filial d'una companyia anglesa, que li subministra gran part dels seus productes. Els articles que "CALL, S.A." distribueix inclou parament de la llar, petits electrodomèstics, eines de bricolatge i jardineria, etc. 1. Les vendes que s'han obtingut aquest any han pujat a 12,000 €, encara que el 25% està pendent de cobrament. 2. S'han pagat nòmines per un import de 2,000 €, s’han retingut en concepte de IRPF i assegurances socials 250 €, que encara no s’han fet efectius. L'aportació de I’empresa a la Seguretat Social ha representat 600 €, pendent de pagament. 3. En el balanç de tancament de I'exercici anterior figuren existències per 8,000€. 4. Aquest any el saldo d'existències finals puja a 2,000 €. Com que es tracta d'articles de temporada, es vendran el pròxim exercici a un preu de saldo. 5. Benefici obtingut pel traspàs d'un local comercial: 6,000 €. 6. Pèrdua obtinguda com a resultat de la venda d'uns equips informàtics obsolets: 1,500 €. 7. Les despeses financeres del període, en concepte d'interessos d'una pòlissa de crèdit, pugen 800 €. 8. Ingressos financers reportats al nostre favor per un compte corrent que tenim obert en un banc local, 300 €. Els interessos es liquiden trimestralment per la qual cosa encara no ens l'han abonat. 9. La llicència fiscal per aquest any és de 2,000 €. 10.Ja que en el nostre balanç hi figuren accions de la societat matriu anglesa, cobrem uns dividends per un import de 500 €. 11.Hem pagat en concepte de Serveis Exteriors (llum, aigua, assegurances, etc.) 1,000 €. 12.Hem pagat el deute que teníem amb Hisenda: 2,000 €. 13.Les despeses per transports, assegurances i despeses de les compres han pujat a 700 €. 14.Hem ingressat en el Banc 2,000 € que teníem a la caixa. 15.Ja que les vendes no segueixen I'evolució prevista, s'ha iniciat una campanya de publicitat en emissores i diaris de la zona. Tanmateix, esponsoritzem a I'equip local de hoquei, que suposa una despesa de 400 €. 16.Un client ens ha anticipat 500 €. 17.Tenim concedides diverses franquícies a representants de zones on no operem directament, per la qual cosa ens han pagat 4,000 € pel dret d'utilització de les nostres marques i noms comercials. 18.Tenim constituïda una hipoteca sobre el local on s'ubica I'empresa. Durant I'exercici hem pagat al banc 9,700 € i 8,700 € en concepte d'amortització del préstec i 800 € pels interessos corresponents. 19.L'impost sobre beneficis puja a 3,640 €. Es demana: Confeccionar el compte de pèrdues i guanys, determinant els resultats d'explotació, financer, ordinari, extraordinari i abans d’impostos així com el resultat net total. Solució 7.1 136 Exercici 7.2 FUTBOLINS I BITLLARS, S.L. 'FUTBOLINS I BITLLARS, S.L." és una empresa familiar que produeix i distribueix els articles que la seva denominació indica, a més de petit material accessori, com tacs, boles, recanvis, etc. Durant el darrer exercici ha realitzat les operacions següents: 1. Vendes al comptat, realitzades majoritàriament a particulars i clients poc coneguts: 100,000 €. 2. Vendes a termini 250,000 €, realitzades a altres comerciants detallistes del mateix sector. 3. Els clients han retornat per defectuosos, rebuts fora de termini i altres incorreccions en les trameses, articles per valor de 4,000 €. 4. Les compres de materials per la fabricació de futbolins i billars es fan normalment a petits proveïdors locals que exigeixen el pagament al comptat. En aquest exercici les compres realitzades al comptat pugen a 80,000 €. 5. Per la resta de materials que comercialitza l'empresa, les condicions de compra són de 60 dies, s'han rebut factures per valor de 60,000 €, de les quals 20,000 € encara estan pendents de pagament. 6. S'han rebut dels nostres proveïdors xecs bancaris per un import total de 15,000 € en concepte de descomptes pel volum de les compres realitzades durant I'exercici. 7. Hem cobrat uns interessos d'unes obligacions de I'Estat que havíem subscrit, com a inversió a llarg termini, per un import de 5,000 €. 8. Hem obtingut un préstec bancari, a un any, per 100,000 €, havent-se rebut en compte 10,000 €, import resultant de deduir les comissions, tributs i honoraris corresponents. 9. L'empresa ha venut un vehicle, que li va costar 30,000€, per 32,500€. Ha estat canviat per un altre element de transport per efectuar els repartiments, el seu cost ha estat de 45,000€. 10. Ha venut accions ,que li van costar 20,000€, per 30,000€; aquestes accions figuraven en el balanç de l'empresa com una inversió a llarg termini. 11. Ha tingut unes despeses en concepte de llum i aigua per 4,000€. 12. En alguns casos els transports de compres han estat a càrrec nostre per un import de 2,500€. 13. Donat que I'empresa no presenta problemes de liquiditat, una part important de les compres es paguen en efectiu, per beneficiar-se dels descomptes que per aquest motiu els proveïdors li concedeixen. El seu import és de 6,000€. 14. Hem adquirit mobiliari per valor de 10,000€ per decorar el despatx del gerent. 15. Les despeses de reparació de diversos equips i instal·lacions han pujat a 5,000€. 16. El gestor ens passa una minuta de 1,000€. 17. Ens hem informat que el terreny que tenim comptabilitzat per 100,000€ es podria vendre per 120,000€. 18. Ens han informat que Ies existències finals són de 2,500€. 19. L'Impost sobre Societats és de 50,900 €. que es pagarà en efectiu el pròxim exercici econòmic. Es demana: Confeccionar el compte de pèrdues i guanys, determinant els resultats d'explotació, financer, ordinari, extraordinari i abans d'impostos així com el resultat net total. 137 Solució 7.2 Exercici 7.3 PERIODIFICACIÓ D’INGRESSOS I DESPESES Determina l’/els assentaments adequats per a cada un dels apartats següents: 1. ABsa paga, el 27 de maig, 58 € a la botiga de queviures del davant, pels "bocates" consumits durant aquell mes en les reunions de la junta executiva. 2. El dia 15 d'octubre BCsa paga 33,000 € pel lloguer del proper novembre, desembre i gener del seu despatx (temporalment cedit a un polític). L'empresa tanca els llibres el 31 de desembre. 3. A principis de març, CDsa paga 1,450 € pels salaris del mes anterior. 4. El dia 3 d'abril, la xurreria DE apunta el cobrament de 640 € per un estudi sobre el mercat dels olis, elaborat el mateix dia. 5. Durant el mes de gener, l'editorial EFsa cobra 6,000 € per les subscripcions anuals a la seva revista ¡Hi!. 6. Durant el mes de gener, FGbanco rep dels clients 3,500 € pels interessos originats durant l'any anterior. 7. El dia 1 d'octubre, I'empresa GHsa paga 3,000 € a una agència publicitària per una campanya que durarà un any. 8. Durant el mes de març, la companyia d'assegurances Hisa rep 60,000 € per les primes que corresponen al trimestre següent. 9. L'empresa KLsa rep la factura de la llum de 326 €, el dia 29 de desembre, que correspon als mesos d'octubre i novembre. La factura es paga el dia 10 de gener. 10. Durant el mes de novembre, l'empresa LMsa, dedicada a I'explotació d'un centre musical, rep 2,750 € dels socis, en concepte d'abonaments a la temporada (la temporada va de setembre fins juny) Solució 7.3 Exercici 7.4 NOVALINEA,S.A. L’empresa NOVALINEA S.A., paga 15,000 € en efectiu, el dia 1 de desembre, que corresponen a l’arrendament del local a on s’instal·len les oficines de l’empresa. Aquest pagament fa referència a les despeses del lloguer dels mesos de desembre de l’any 1 i de gener i febrer de l’any 2. Redactar els assentaments en data: a) 1 de desembre (any 1) b) 31 de desembre (any 1) c) 31 de gener (any 2) 138 d) 28 de febrer (any 2) Solució 7.4 Exercici 7.5 PERFORACIONS, S.A. La societat G es dedica al lloguer d'equips de perforació de pous d'aigua per al reg. S'ha constituït l'1 de desembre de 20X2 i les operacions portades a terme durant aquest mes són les que, en resum, es descriuen a continuació: 1. Els propietaris han dipositat 100,000 € en el compte corrent obert en el banc Y a nom de l'empresa, com aportació inicial. 2. S'arrenda l'1 de desembre un local pagant 6,000 € pel lloguer del primer trimestre que comprèn desembre, gener i febrer, 3. S'adquireix l'1 de desembre equip per llogar, amb un cost total de 90,000 €, satisfent per bancs el 50% i signant un compromís de pagament per la resta, que venç d'aquí un any, juntament amb uns interessos anuals del 16%. 4. Es cobra de l'empresa H, l'1 de desembre, 10,000 € pel lloguer d’un equip durant els propers mesos de gener i de febrer. 5. Es lloga equip al desembre que suposa uns ingressos de 5,000 €, a cobrar el 50% al gener i la resta s'ha cobrat en efectiu en el compte corrent a favor de la societat. 6. S'han satisfet despeses de personal de les quatre primeres setmanes, que importen 5,000 €. 7. Es paga l'1 de desembre, per avançat, la publicitat en premsa, corresponent a desembre i gener, per 500 €. Informació complementaria per a la liquidació de I'exercici acabat a 31 de desembre de 20X2. 1. La depreciació de I'equip s'estima en 900 €. 2. El sou reportat pels operaris en els últims dies de desembre, i que es satisfarà al gener, importa 1,000 €. Es demana: 1. Assentaments en Diari i Major per enregistrar les operacions de desembre de 20X2. 2. Assentaments d'ajustament i regularització de desembre de 20X2. 3. Establir el Compte de Resultats i el Balanç de Situació a 31 de desembre de 20X2. 4. Assentament de tancament en el Diari. Solució 7.5 139 Exercici 7.6 Magatzems Rubí L' empresa Magatzems Rubí està preparant el tancament de la seva comptabilitat a 31 de desembre de 20X1. Hi ha identificat els següents conceptes que no sap molt bé com abordar: 1. L'empresa va invertir un superàvit de liquidesa en un préstec a una altra empresa amb unes condicions que es detallen a continuació: Préstec Data de concessió 1/7/20X1 Interès anual 9.5% Import invertit 60,000 Data de venciment 1/7/20X4 2. L'empresa tanmateix ha adquirit el dia 1/9/20X1 una lletra del Tresor per 9,500 €, que té venciment el dia 31/08/20X2, el valor de reemborsament de la qual és d 10,000 €. 3. Durant el darrer trimestre s' ha produït un descobert en un dels comptes bancaris de l'empresa per un import de 30,000 €. El banc cobra per aquests descoberts un tipus d' interès del 25% anual. Malgrat tot, la liquidació dels interessos corresponents no es produirà fins a finals de gener de 20X2. Es demana: Comptabilitzar les operacions de periodificació que s' escaigui. Solució 7.6 Exercici 7.7 TELSA Revisant els saldos dels comptes d'ingressos, prèviament al càlcul del resultat de l'exercici 20X2, el comptable de l'empresa TELSA, dedicada a la confecció i venda de roba infantil, troba els següents casos: 1. Una comanda a nom del client Sr.Hernández per 300 €, pagada ja, no s' ha servit encara, però s'ha anotat com a ingrés del període. Les mercaderies encara no han estat embalades i figuren en l' inventari preparat a 31-12-20X2. 2. L'arrendatari d'un dels pisos llogats per l'empresa va abonar el desembre 900 € corresponents al trimestre que comença a primers d'aquest mes. L'empresa comptabilitza el total en el compte d' arrendaments. 3. El banc amb què opera TELSA no ha abonat en compte els interessos semestrals del compte corrent, que s'estima sumaran 17 €. 4. L' empresa va fer a mitjans d'any una imposició a termini per dos anys en el banc, que li abona els interessos per anticipat, per un total de 60 €. Es demana: Comptabilització dels ajustaments que el comptable de TELSA haurà de fer en les partides referides abans de procedir al càlcul del resultat de l'exercici 20X2. Solució 7.7 140 Exercici 7.8 PERFOR S. A. La societat PERFOR, S.A. es dedica al lloguer de material audiovisual per la realització de tota mena d’activitats (congressos, reunions d’empreses, espectacles públics i altres tipus de cerimònies). L’empresa s’ha iniciat el primer de setembre de l’any 200X A continuació es detallen les diferents transaccions que s’han produït durant el seu primer mes d’existència. 1. Per tal d'iniciar l’activitat, el senyor Pere Conesa Cara, flamant propietari ha aportat de la seva butxaca 10,000 €, que ha ingressat en un compte corrent que ha obert a nom de l’empresa en una reconeguda caixa d’estalvis. 2. La primera feina del Pere ha estat trobar un local que fos prou ampli per servir de magatzem i de despatx en una zona cèntrica de la ciutat. Com que els preus de compra estaven fora de les seves possibilitats, finalment es va decidir per llogar un local que és propietat d´una tieta seva. La tieta va accedir a llogar-li per 3,000 € al mes, però com que no confiava molt en les aptituds d’en Pere com a empresari, li va exigir el pagament d'un semestre per adelitat. El mobiliari d'oficina el va comprar de segona mà, i només li va costar 5,000 €. 3. A continuació en Pere es va dedicar a comprar els equipaments necessaris per posar l'empresa en marxa i poder començar a buscar clients. Va adquirir diversos ordinadors portàtils de la darrera generació que li van costar 20,000 €, també va haver de comprar diversos equipaments i equips especialitzats que en total pujaven a 40,000 €. El proveïdor només va estar d’acord en vendre-li si els pagava al comptat. 4. Al Pere li va semblar que anava una mica just de diners (comproveu el saldo del compte de bancs !!!) i el que era pitjor, encara no havia tingut temps de començar a buscar clients. Va pensar que si havia de fer publicitat li farien falta mes diners, i va aconseguir que amb l'aval d'una altra tieta, la caixa d'estalvis li fes un préstec a començaments d'octubre de 20,000 € a retornar d'aquí a sis mesos juntament amb un interès del 6 % anual . 5. En Pere va contractar una sèrie d'anuncis a la premsa i la ràdio local que anirien sortint de manera continua des de el mes d'octubre fins al març. Malauradament, tant els diaris com les emissores exigeixen el pagament per anticipat, per la qual cosa en Pere va haver de fer diversos xecs contra el seu compte corrent, que en total pujaven a 12,000 €. 6. Finalment, l'empresa ha rebut un primer encàrrec. Una reconeguda Universitat de la ciutat ha d'organitzar un Congrés Internacional sobre Comptabilitat. El Congrés tindrà lloc al mes de gener de l’any que ve, però la Universitat vol reservar una sèrie de projectors i ordinadors per les sessions del Congrés. A la vista de com va la cosa, en Pere evidentment accepta l’encàrrec, però demana el pagament per avançat. La Universitat hi està d’acord i li envia al mes de novembre un xec per valor de 20,000 €. 7. També al novembre arriba un altre encàrrec. La multinacional japonesa “Mushopishi” farà un convenció mundial de venedors per presentar-los els nous productes de la propera temporada. La convenció es perllongarà durant els mesos de desembre de l’any actual i gener de l’any que ve. En Pere torna a demanar el pagament per 141 endavant i els japonesos hi estan d’acord. Li fan una transferència al seu compte per 25,000 €. 8. Com que en Pere sap com d´”animades” poden arribar a ser les convencions de venedors, li agafa por que li facin malbé els aparells i es decideix a contractar una assegurança per fer front a possibles desperfectes. La companyia “Yoyds“ li proposa una assegurança anual a tot risc per 6,000 € a pagar el primer de desembre. Després de llegir la lletra petita del contracte (per cert, sense entendre gairebé res) en Pere signa el contracte i paga. 9. El sou d’en Pere és de 1,000 € al mes que normalment cobra el primer dia hàbil del mes següent. Informació complementària per tancar l´exercici: Els equipaments informàtics i els equipaments especialitzats s’hauran de renovar d’aquí a quatre anys. La vida útil prevista pel mobiliari és de deu anys. Es demana: 1. 2. 3. 4. Comptabilitzar les operacions descrites al Diari. Assentaments d'ajustament i regularització a 31 de desembre de 200X. Tancament del Diari i del Major. Establir el compte de Pèrdues i Guanys del període setembre/ desembre i formular el balanç de situació a 31 de desembre de 200X. Solució 7.8 Exercici 7.9 Futbol Club AURORA En el F.C. Aurora, el recentment creat club de futbol de Jarrasosa que ha obtingut ja nombrosos èxits, durant l'any 20X0, el primer de la seva existència, van succeir els fets següents: 1. L'1 de maig un grup d'empresaris va fundar el club amb un capital social de 5,000,000 €. 2. El dia 27 de juny es va comprar per 600,000 € un camp d'entrenament fora de la ciutat. D'aquesta quantitat, 400,000 € corresponien al valor del terreny i els altres 20 milions a les instal·lacions. Les despeses de manteniment de les instal·lacions van pujar a 20,000 € per mes (a partir del juliol), que es van pagar sempre al comptat. Es va considerar que caldria amortitzar les instal·lacions linealment durant 10 anys. 3. Es va contractar el personal tècnic, administratiu i directiu el dia 1 de juliol. Es va acordar pagar els salaris (un total de 250,000 € per mes) amb periodicitat mensual, sempre el primer dia feiner del mes següent. 4. Va ser molt difícil trobar bons jugadors (ja no son com els d'abans!), però a finals de juliol s'havia reunit un equip de vint persones amb bones perspectives, totes havien estat contractades per tres temporades (de setembre a maig). Per al traspàs de sis d'ells l'Aurora va pagar a altres clubs un total de 2,700,000 €. És una pràctica habitual amortitzar aquesta mena de pagaments durant la vigència del contracte firmat pels 142 jugadors. 5. Es va acordar pagar la retribució per a tota la temporada 20X0-X1, que pujava a 4,500,000 € (500,000 € per cadascun dels nous mesos de la temporada), en tres parts iguals. El primer pagament es va fer l'1 de desembre, el segon i el tercer estaven previstos per a maig i juny de 20X1, respectivament. 6. També es va aconseguir que un famós ex-jugador, l’holandès Willem Van de Schuineberg, es fes càrrec de I'entrenament per una temporada. Per aquest treball el Sr.Van de Schineberg exigí uns honoraris de 450,000 € (que es van pagar en la seva totalitat l'1 de setembre). 7. Per fomentar I'esport professional a Jarrasosa, el 31 d'agost l'Ajuntament de la localitat va decidir concedir al F.C. Aurora un préstec de 6,000,000 € al 3% d'interès anual, que calia amortitzar, juntament amb el pagament dels interessos, al cap de tres anys. 8. Per als partits que l'Aurora havia de jugar a casa es va llogar l'estadi municipal, amb capacitat per a 40.000 persones, per una suma de 300,000 € per partit. Durant la temporada 20X0-X1 el club havia de jugar un total de vint partits a casa (vuit dels quals l'any 20X0). L'Ajuntament va cobrar tot el lloguer per endavant el dia 2 de setembre. 9. El fabricant de tabacs Blacklung, molt sensibilitzat per les qüestions d'esport i de salut, es va oferir com a patrocinador de I'equip. Blacklung es va fer càrrec de moltes despeses de I'equip (per a roba, etc.), que d'aquesta manera van quedar fora de la comptabilitat del club. A més, el patrocinador va signar un contracte pel qual es comprometia a donar 100,000 € per cada partit jugat a casa a canvi del dret de col·locar publicitat a l'estadi. El pagament d'aquests diners s'efectuaria cada deu partits. 10.A partir del mes d'agost es van vendre abonaments que donaven dret a accedir a l'estadi per a tots els partits jugats a casa de la temporada 20X0-X1. El darrer abonament es va vendre el 17 d'octubre. El quadre A recull el llibre auxiliar "Venda d'abonaments". 11.En els vuit partits que es van jugar a casa l'any 20X0 també es van vendre moltes entrades lliures. El quadre B recull el llibre auxiliar "Venda d'entrades lliures". 12.Una altra font d'ingressos per al F.C. Aurora era la venda de begudes durant els partits jugats a casa. El quadre C recull el llibre auxiliar "Consumicions". Es demana: 1. Fes els assentaments corresponents al 20X0 al Llibre Diari i passa'ls al llibre Major. (Situant-se en el dia 31 de desembre de 20X0) 2. Calcula els ajustaments, posa'ls al Llibre Diari i passa'ls al Llibre Major. 3. Prepara un balanç de comprovació. 4. Tanca els comptes transitoris i prepara el compte de resultats i el balanç final. ANNEXOS. Quadre A. Llibre auxiliar “Venda d’abonaments” Setmana 19/08 a 25/08 26/08 a 01/09 02/09 a 08/09 09/09 a 15/09 16/09 a 22/09 Nombre d’abonament 4,785 7,023 3,415 2,689 2,333 En € 2,178,280 3,190,930 1,569,350 1,230,430 1,046,370 143 23/09 a 29/09 30/09 a 06/10 07/10 a 13/10 14/10 a 20/10 Total 1,988 564 103 24 22,924 869,560 253,650 50,350 11,080 10,400,000 Quadre B. Llibre auxiliar “Vendes Entrades Lliures” Partit del 09-set 16-set 23-set 14-oct 28-oct 11-nov 25-nov 09-des Total Nombre d’entrades 12,342 14,531 17,023 16,518 17,159 15,847 16,578 16,983 126,981 En € 346,240 461,770 500,850 507,590 455,220 472,890 502,970 492,470 3,740,000 Quadre C. Llibre auxiliar “Consumicions” Data 09-set 16-set 23-set 14-oct 28-oct 11-nov 25-nov 09-des Total Solució 7.9 VENDES Ingrés Cost mercaderies (en €) (en €) 12,440 25,410 38,250 35,420 38,460 32,010 37,890 40,120 260,000 9,080 18,450 26,870 24,490 25,110 22,400 25,110 28,490 180,000 Data lliurament 07-set 14-set 21-set 12-oct 26-oct 09-nov 23-nov 07-des Total COMPRES Data pagament 07-oct 14-oct 21-oct 12-nov 26-nov 09-des 23-des 07-gen Cost mercaderies (en €) 36,300 20,210 25,550 23,870 24,050 26,110 23,910 30,000 210,000 144 8. COMPTABILITZCIÓ DE TRANSACCIONS BÀSIQUES Continguts del tema: 8.1 8.2 8.3 8.4 8.5 Comptabilització d’immobilitzats Comptes a cobrar i a pagar Préstecs bancaris Despeses de personal Exercicis relacionats Aquest tema introdueix a l’estudiant les operacions bàsiques en el desenvolupament de la vida de l’empresa. Les transaccions exposades en aquest capítol, a més, serveixen de marc introductori de conceptes més generals i mostra algunes metodologies de comptabilització a través de diferents casos concrets. Finalment, la comptabilització d’aquest tipus de transaccions suposa un resum de conceptes que s’ha vist al llarg del llibre. Així doncs, aprendrem la importància dels assentaments d’ordre i aplicarem els diferents principis comptables. 8.1. Comptabilització d’immobilitzats. DENIFICIONS Els actius immobilitzats són béns i serveis adquirits per l’empresa per a ser utilitzats, no per vendre als clients. Per la mateixa raó, es preveu que estiguin a l’empresa més un any, o un temps superior al del cicle comptable. Són inversions que configuren l’estructura patrimonial de l’empresa i transcendeixen el període anual. Des d’una perspectiva jurídica els immobilitzats representen la garantia més sòlida d’aval de l’empresa. Es pot concloure que els actius immobilitzats tenen una característica comuna de permanència dins l’empresa. No obstant, encara que els immobilitzats apareixen al balanç de situació, les despeses que aquests generin, o el seu consum, formen part de les despeses del període i per tant, es registren al Compte de Pèrdues i Guanys. Per tant, el Balanç de Situació reflecteix el valor dels actius immobilitzats no consumits, que s’espera que continuïn generant beneficis futurs per a l’empresa. Els actius immobilitzats es poden classificar en: - Actius intangibles: són elements que no tenen característiques físiques o tangibles, com els acords, contractes, o drets que donen beneficis a l’empresa. Els exemples més típics són: patents, marques, noms comercials, franquícies, fons de comerç, programes informàtics... - Actius tangibles: elements físics que es poden veure i tocar, com els terrenys, edificis, maquinària, instal·lacions i mobiliari. - Despeses amortitzables o a amortitzar: són despeses que no es consideren despesa del període en el moment en què es produeixen. Es capitalitzen com un actiu, s’activen, i passen al compte de resultats mitjançant una amortització directa. Aquest tipus 145 d’actius són les despeses de recerca i desenvolupament de productes, despeses d’inici de negoci, despeses de constitució del primer establiment, ... - Inversions financeres a llarg termini: Són inversions en actius financers, com accions, obligacions o bons, per un període superior a un any. ADQUISICIÓ D’IMMOBILITZATS Quan s’adquireix un immobilitzat, s’ha de comptabilitzar a cost d’adquisició, que inclou totes les despeses necessàries per a què l’actiu estigui disponible. No obstant, l’actiu immobilitzat es pot haver comprat a l’exterior de l’empresa, o es pot haver construït o produït per la mateixa. - Si l’actiu immobilitzat es compra a l’exterior: El cost d’adquisició, inclou: el preu de la factura, les despeses de transport, les despeses d’instal·lació i posta a punt i qualsevol altra despesa necessària per a què l’immobilitzat estigui disponible. Els interessos pagats com a motiu de la compra també formaran part del cost d’adquisició, sempre que la posada en marxa superi més d’un any. - Si l’actiu immobilitzat el construeix la pròpia empresa, el cost d’adquisició fa referència a les despeses de personal i material necessàries per a la producció del mateix, així com la part raonable de les despeses d’administració i generals. Els interessos que superin a un any, si es necessari demanar un préstec per a la fabricació, també seran inclosos. Es pot concloure doncs, que el criteri general per establir el preu d’adquisició dels actius immobilitzats es basa en: - El import de la factura, inclosos els impostos i aranzels acordats. La factura pot efectuar-se dins la pròpia empresa, i aleshores comprendrà totes les despeses necessàries per a la producció de l’actiu, és a dir, el cost de producció. - Les despeses necessàries fins a la posada en marxa de l’actiu, en qüestió de transport, assegurança, instal·lació, inspecció... - Si l’actiu és finançat amb deute extern (passiu), es poden incloure les despeses financeres fins a la posada en funcionament de l’actiu, sempre i quan es trigui més d’un any. Com a cas específic, és bo assenyalar que en el cas en què s’adquireix una construcció, s’ha de comptabilitzar de manera separa l’edifici i el terreny. DEPRECIACIÓ I AMORTITZACIONS Com es va comentar en capítols anteriors, la compra d’actius suposa el dret d’obtenir els beneficis futurs dels mateixos actius al llarg de la seva vida útil. La firma utilitza els actius immobilitzats a cada període, i per tant, s’imputa una part del cost de l’actiu a cadascun dels períodes, com un cost del servei rebut per l’actiu. L’amortització dels actius fa referència a aquesta distribució sistemàtica del cost d’un actiu en els diferents anys de la seva vida útil. Els actius que es deprecien o s’amortitzen són la majoria de béns materials i immaterials com la maquinària, les instal·lacions, els edificis, les patents i les marques. És molt important recordar 146 però, que els terrenys i els actius en construcció no s’amortitzen, ja que conceptualment tenen una vida útil infinita. D’altra banda, també hi ha un cert sanejament dels actius, que seria l’amortització de les despeses amortitzables, com les despeses de constitució. Càlcul de la amortització A continuació es defineixen alguns conceptes rellevants pel càlcul de l’amortització de béns immobilitzats: a. Base per Amortització: Valor a amortitzar. Seria el preu d’adquisició de l’actiu menys el valor residual, que és el import estimat que tindrà l’immobilitzat al final de la seva útil. Si, en algun cas, es produís un increment de valor de l’actiu, s’ha d’afegir al valor a amortitzar. En el cas del valor residual, la idiosincràsia dels actius condiciona el seu valor residual. Per exemple, hi ha actius molt específics que costen molt de revendre i per tant, l’empresa ha de tenir en compte aquestes característiques. Altres actius, en canvi, són drets que expiren en un moment determinat, i per tant, en finalitzar el contracte, el valor residual és zero. En contraposició, altres actius intangibles referits al fons de comerç poden tenir un valor considerable i quan, per exemple, una empresa compra una altra, pot estar pagant una important quantitat en concepte de marca, nom comercial, imatge o cartera de clients. b. Vida útil: Estimació del període de temps en el qual s’amortitza l’actiu. L’estimació pot resultar força difícil, degut a la seva incertesa, ja que l’obsolescència d’alguns actius ve donada per factors externs, de la mateixa manera que al llarg de la vida de l’actiu, els canvis en el procés productiu poden allargar o escurçar la vida útil estimada. Per aquesta raó, es recomana una constant revisió d’aquesta variable. Les raons que determinen la vida útil d’un actiu són: aquelles relacionades amb l’ús o inactivitat de l’actiu, que fa envelleixi físicament, i la obsolescència, sigui tècnica (quan un actiu perd valor degut a canvis tecnològics que fa que hi hagi substituts i alternatives millors que el bé en qüestió, o econòmica (que seria quan l’actiu tot i estar en bones condicions perd el seu poder de generar beneficis a l’empresa, perquè ja no és útil en el procés productiu, per exemple, quan una empresa deixa de fabricar un producte en concret per falta de demanda). c. Mètodes d’amortització: Metodologia que sistemàticament distribueix el import de l’actiu menys el valor residual en els diferents anys de vida útil estimada. Més endavant es tracten els mètodes d’amortització més rellevants. d. Comptabilització de l’amortització: Per tal de que l’amortització dels actius quedi reflectida a la comptabilitat de l’empresa, hi ha dos mètodes: el mètode directe, que s’utilitza només en l’amortització de les despeses amortitzables; i el mètode indirecte, el qual, s’utilitza per a tot els actius immobilitzats que s’han d’amortitzar. 147 Exempl e 8.1 La següent figura serveix com a exemple per mostrar les diferències entre un mètode i l’altre. L’exemple mostra un ordinador, a un preu d’adquisició de 4.250€, amb un valor residual al final de la seva vida útil, estimada en 4 anys, de 250€. Segons el mètode d’amortització lineal, cada any l’empresa ha de pagar 1.000€ en concepte de despesa d’amortització. Figura 8. 14 Exemple sobre la comptabilització de l'amortització. Mètode directe: Si s’utilitza el mètode directe, en el balanç de situació, l’amortització es reflexa directament en el compte de l’actiu, i en el compte de resultats s’anotarà la despesa d’amortització de cada any, que serà una despesa d’explotació. 1. Deure 1.000 Despeses d’amortització 2. 1.000 Despeses d’amortització 3. 1.000 4. 1.000 Descripció a Immobilitzat Haver 1.000 a Immobilitzat 1.000 Despeses d’amortització a Immobilitzat 1.000 Despeses d’amortització a Immobilitzat 1.000 Mètode indirecte: En el mètode indirecte, al balanç hi haurà un compte d’actiu, amb el preu d’adquisició del mateix, i un contra-compte d’actiu, que correspondrà a la Amortització Acumulada de l’actiu immobilitzat, és a dir, la suma de les amortitzacions dutes a terme des del moment de l’adquisició. El compte de resultats, cada any presentarà una despesa d’amortització. El valor comptable de l’actiu en cada moment serà igual al preu d’adquisició menys la suma de les amortitzacions acumulades. 148 1. Deure 1.000 Despeses d’amortització 2. 1.000 Despeses d’amortització 3. 1.000 4. 1.000 Descripció a Amortització Acumulada Haver 1.000 a Amortització Acumulada 1.000 Despeses d’amortització a Amortització Acumulada 1.000 Despeses d’amortització a Amortització Acumulada 1.000 Mètodes d’amortització La metodologia d’amortització no serveix com a valoració dels actius. La depreciació i amortització són conceptes relacionats amb la reducció del valor dels actius, des del preu d’adquisició pagat (o assignat) fins al seu valor residual. La despesa assignada a cada període en concepte de depreciació pot no estar relacionada amb la pèrdua real del valor, i només pretén establir una assignació raonable dels costos dels immobilitzats. Com la figura següent mostra, la principal diferència entre els mètodes d’amortització rau en la distribució de les quotes, i de si es paga més al principi de la vida útil de l’actiu, o de manera lineal a llarg dels anys. La tria del mètode d’amortització dependrà, a part de les característiques dels actius, dels interessos de l’empresa en termes d’impostos, i de la situació financera que vulguin reportar en aquell moment. No obstant, les normes comptables exigeixen que la tria sigui constant i consistent en el temps. Figura 8.15. Mètodes d'amortització. . a. Mètode lineal: Distribueix el valor a amortitzar de forma regular sobre la vida útil del bé. En el primer i el darrer any, el import de la despesa d’amortització anual a considerar s’haurà d’ajustar al nombre de mesos reals d’utilització de l’actiu. 149 b. Mètode segons l’activitat realitzada: S’utilitza quan un actiu no s’utilitza uniformement al llarg del temps, sinó què s’utilitza més en uns períodes que en altres, de manera rellevant. Com veiem, aquest mètode permet conèixer la despesa en funció de les hores, i per tant, es podrà assignar una despesa diferent segons les hores que s’hagi utilitzat un actiu. En aquest cas, pel primer i el darrer any, el import de la despesa s’ha de calcular pel nombre de mesos que l’actiu ha estat realment utilitzat. c. Amortització accelerada: i. Mètode de la suma de dígits: S’utilitza quan la capacitat de generar beneficis disminueix al llarg del temps, sigui perquè l’actiu perd precisió, productivitat, necessitat més reparacions... Aleshores, l’amortització és més gran en els primers anys i menor en els darrers anys. S’utilitza per tant un import constant que decreix en el temps. El procediment consisteix a saber el nombre d’anys que queden a principis del primer any, dividit per la suma de tots els dígits, un per a cada any. Per exemple, si la vida estimada de l’actiu és de 5 anys, la suma de tots els dígits serà igual a = 1+2+3+4+5 = 15. A partir d’aquí, En aquest cas, com en l’anterior, pel primer i el darrer any, el import de la despesa s’ha de calcular pel nombre de mesos que l’actiu ha estat realment utilitzat. ii. Mètode del percentatge sobre el valor pendents o de saldo creixent: Aquest procediment s’aplica duplicant el percentatge resultant d’aplicar el mètode lineal i multiplicant el percentatge resultant pel valor comptable del principi del període. En aquest cas, com en l’anterior, pel primer i el darrer any, el import de la despesa s’ha de calcular pel nombre de mesos que l’actiu ha estat realment utilitzat. Exempl e 8.2 PAQUET RÀPID és una empresa que s’acaba de constituir, i té els següents elements que integren el seu immobilitat tècnic material. Es construeixen els quadres d’amortització dels anteriors immobilitzats, emprant el mètode d’amortització lineal. 150 1. Un edifici, amb un cost de 200.000€, amb una vida útil estimada de 40 anys, assentat sobre un terreny valorat en el 20% del preu total del conjunt. (només abasteix els primers i últims anys) Quadre d’amortització: Any Valor Quota 1 2 3 39 40 200.000 196.000 192.000 48.000 44.000 Amortització Acumulada 4.000 4.000 4.000 4.000 4.000 4.000 8.000 12.000 156.000 160.000 Valor Net Comptable 196.000 192.000 188.000 44.000 40.000 2. Una màquina de fer paquets, que va costar 40.000€, amb una vida útil estimada de 5.000 hores de treball repartides entre 5 anys, de forma que el primer any es consumirà el 40% de la capacitat, el segon un 25% , el tercer un 15%, el quart un 12% i el cinquè la resta. El valor residual estimat de la màquina és de 2.000€ Any Valor Hores 1 2 3 4 5 40.000 24.800 15.300 9.600 5.040 2.000 1.250 750 600 400 Quadre d’amortització: Quota anual 15.200 9.500 5.700 4.560 3.040 Amortització Acumulada 15.200 24.700 30.400 34.960 38.000 Valor Net Comptable 24.800 15.300 9.600 5.040 2.000 3. Dues camionetes, per al repartiment de paquets, amb un cost unitari de 20.000€ i un rendiment calculat de 200.000km durant la seva vida útil que s’estima és de quatre anys, a raó de 60.000 km els dos primers i 40.000 els dos últims. S’espera obtenir de la venda de cadascuna de les camionetes 1.000€ en acabar la vida activa. 151 Any Valor Km 1 2 3 4 20.000 14.300 8.600 4.800 60.000 60.000 40.000 40.000 Quadre d’amortització: Quota anual Amortització Acumulada 5.700 5.700 11.400 14.200 19.000 5.700 3.800 3.800 Valor Net Comptable 14.300 8.600 4.800 1.000 AJUSTAMENTS Els actius immobilitzats requereixen ser ajustats en cas que es produeixi alguna reparació, manteniment o algun tipus de millora. S’espera que els immobilitzats sempre estiguin en bones condicions de funcionament, així doncs, les reparacions seran aquelles despeses després d’una avaria o accident, i les despeses de manteniment tindran un caire rutinari, com engreixar, pintar o altre tipus d’ajustaments. Totes dues despeses són despeses del període en què en produeixen i per tant, queden reflectides a les despeses d’explotació. Es pot esperar que de manera regular, els actius necessitin d’algun tipus de reparació o manteniment, de manera que és usual que l’empresa faci alguna provisió que prevegi una despesa futura d’aquest caire. Les millores són aquelles mesures que fan que un actiu funcioni millor que abans, sigui perquè es fa més productiu o perquè augmenta la seva vida útil, com per exemple, en la renovació d’un edifici, la reconstrucció d’una màquina d’embalar per tal d’augmentar la capacitat. Aquest tipus de millores generalment es capitalitzen, és a dir, suposen un augment en el valor comptable de l’actiu i per tant, suposen una revisió del quadre d’amortització de l’actiu fins al moment. VENDA O BAIXA D’UN IMMOBILITZAT Finalment, l’empresa haurà de donar de baixa l’immobilitzat quan s’acabi la vida útil del mateix, de manera que es deixi de reflectir en el balanç perquè ja no s’espera que generi beneficis futurs per l’empresa. Un altre cas és quan es venen els actius abans d’acabar la seva vida útil. Això significa que, generalment s’obté un benefici o una pèrdua, que seria la diferència entre el preu de venda i el valor comptable net en el moment de la venda. Així doncs, Si hi ha benefici: Deure Descripció Amortització Acumulada Caixa, Bancs o Deutors Haver a Actiu immobilitzat Benefici per venda d’immobilitzat Si hi ha una pèrdua: 152 Deure Descripció Amortització Acumulada Caixa, Bancs o Deutors a Pèrdua per venda d’immobilitzat Haver Actiu immobilitzat Bàsicament, abans de comptabilitzar la venda al llibre diari, s’ha d’actualitzar l’amortització acumulada fins al moment, s’ha de registrar l’entrada de diners procedent de la venda i cancel·lar l’actiu venut, que ja no forma part del patrimoni de l’empresa. A més, s’ha de comptabilitzar si la diferència entre el valor de l’actiu immobilitzat i el diners ingressats, és positiva o negativa. Si és positiva, haurem tingut un benefici degut a la venda i abonarem un compte d’ingrés per a tal cosa. En cas contrari, el compte serà una pèrdua i per tant, s’haurà de carregar a un compte de despesa. Exempl e 8.3 TRANSPORTS D’ARAGÓ és una empresa dedicada al transport de tota classe de mercaderies. Disposa d’una flora de 7 vehicles, dels qual un té una antiguitat de 9 anys, motiu pel qual l’empresa decideix reemplaçar-lo. S’ha trobat un comprador dispost a pagar 3.500€ per aquest vehicle. Havia costat 75.000€ dels quals quedava per amortitzar 15.000€. Un cop venut el vehicle antic, l’empresa va comprar un vehicle més modern, més ràpid i amb major capacitat de càrrega. El preu de compra del nou vehicle ha estat de 127.000€, i s’ha pagat 20.000€ a través d’un xec bancari i per la resta s’accepten 24 lletres de venciment mensual, durant els propers 24 mesos. Vehicle: Preu d’adquisició Amortització Acumulada 75.000 (60.000) Valor net comptable Deure 60.000 3.500 11.500 Descripció Amortització Acumulada Deutors Pèrdua venda d’immobilitzat a 15.000 Haver Elements de transport 75.000 La venda del vehicle genera una pèrdua per l’empresa, ja que el preu de venda i l’amortització acumulada no iguala el preu d’adquisició del mateix en el seu moment de compra, fa 9 anys. 153 Deure 127.000 Descripció Haver Elements de transport a Bancs Efectes a pagar a c/t Efectes a pagar a ll/t 20.000 53.500 53.500 La compra del nou vehicle genera tres comptes, en funció de la forma de pagament del mateix: un part que es realitza en efectiu, i 24 lletres de canvi, de igual import, de manera que la meitat es pagaran en el curt termini i la resta, en el llarg termini. 8.2. Comptes a cobrar i a pagar. En la comptabilització dels cobraments i els pagaments que té l’empresa a partir de la seva activitat, i de les diferents vendes i compres efectuades, es poden donar diferents situacions. La realitat ens diu que no sempre les vendes es cobren en el moment en què es produeixen, i per tant hi ha una sèries de comptes que han de representar aquests drets de cobrament de l’empresa fins al moment que es cobri. De la mateixa manera que l’empresa pot efectuar una compra i pagar-la en un temps determinat. També és cert que pot haver una part de les vendes a crèdit, que per la raó que sigui no es puguin arribar a cobrar. D’aquesta situació d’insolvència dels nostres clients i d’impagaments per la venda de productes o serveis ja realitzats, la comptabilitat ha de transmetre la imatge fidel de la situació de l’empresa en cada cas. DEFINICIONS Els comptes a cobrar són drets de cobrament degut a l’activitat empresarial, per haver subministrat algun bé o servei. Generalment es classifiquen com a part del realitzable de l’actiu circulant. Alguns exemples són les partides de clients, deutors, efectes a cobrar, administració pública deutors, interessos a cobrar, acomptes als proveïdors o acomptes al personal, és a dir, tots aquells agents que poden contraure un deute amb l’empresa. Deutor: fa referència a aquell que deu diners a l’empresa. Efectes a cobrar: El deute degut a una venda, es pot materialitzar en un document mercantil subjecte a la legislació vigent, anomenat lletra de canvi. La lletra de canvi o efecte comercial especifica la obligació del deutor a pagar el deute pendent en un moment futur determinat, anomenat venciment. Acompte als proveïdors: Pagaments fets per endavant per béns i/o serveis que es rebran posteriorment. Aquesta partida però fa referència a un actiu no monetari ja que l’empresa té el dret de rebre els béns perquè ja els ha pagat. Exemples d’acomptes de proveïdors es van veure al tema anterior. De la mateixa manera, els comptes a pagar són obligacions de pagament que l’empresa té amb els seus diferents creditors, i per tant es classifiquen normalment a com a exigible a curt termini en el balanç, ja que són deutes amb una exigibilitat considerable. 154 Efectes a pagar: Com en el cas dels efectes a cobrar, però en aquest cas, la lletra de canvi serà el document mercantil que materialitzi el deute pendent, que obliga al deutor (l’empresa) a pagar-lo en el seu venciment, especificat a la lletra de canvi. Creditor: Els diferents agents a qui l’empresa deu diners. Acompte de clients: Pagaments rebuts per endavant per béns i/o serveis que es lliuraran posteriorment, i que per tant, l’empresa té l’obligació de lliurar-los en el futur. És un passiu no monetari, i generalment, a curt termini. També es va tractar al tema anterior. COMPTABILITZACIÓ Encara que és una situació que s’espera que no passi, l’empresa ha de ser conscient de les probabilitats d’impagament derivades de la venda a crèdit. A continuació s’analitzen els diferents escenaris de la negociació d’efectes a cobrar, com l’empresa actua en cada moment, i com la comptabilitat ho ha de reflectir alhora. Figura 8.16. Efectes a cobrar. Primerament, quan l’empresa ven a crèdit té un dret de cobrament sobre el client. Aquest efecte a cobrar també suposa un risc de crèdit, ja que sempre hi ha una possibilitat de que el client no pagui. D’això se’n diu la morositat del client. En aquest moment, l’empresa pot decidir girar una lletra de canvi, per tal de tenir una evidència escrita del dret de cobrament. El client normalment l’accepta, per certificar que pagarà el deute pendent en un moment determinat preestablert. Realment, els dos comptes, tant el de clients com l’efecte comercial a cobrar, són comptes del realitzable de l’actiu circulant, però per l’empresa un té avantatge important respecte l’altre. Si el client accepta la lletra immediatament després del moment de la venda, l’assentament serà simple(1), sinó es traspassarà el compte de clients a efectes comercials a cobrar(2): Deure (1) Descripció Haver Efectes a cobrar a Vendes 155 Deure (2) Descripció Haver Clients a Vendes a Clients Efectes a cobrar A partir d’aquest moment i de la formalització del dret de cobrament, l’empresa ha d’esperar al venciment per poder descomptar la lletra. Aquest procés s’anomena gestió de cobrament. Gestió de cobrament No obstant, arribat el venciment de la lletra de canvi, el client pot pagar o no, encara que hagués signat l’efecte comercial. a. En el cas favorable de que el client pagui al venciment, l’empresa comptabilitza l’entrada de caixa i es cancel·la la lletra: Deure Descripció Haver Bancs a Efectes a cobrar Es pot concloure que aquest procés, tot i els diferents passos i comptes emprats, és força senzill, ja que són fet permutatius, que finalment acaben en el cobrament, sense recàrrec, del deute. b. En el cas desfavorable que el client no pagui, s’obre un nou compte anomenat efectes impagats, per reflectir la nova situació: Deur e Descripció Haver Efectes impagats a Efectes a cobrar Si arribat el venciment, el deutor no paga, l’efecte a cobrar passa a ser un efecte impagat. Tot i així és fàcil que l’empresa dui a terme una sèrie de moviments per tal de saber si finalment no es cobrarà l’efecte o si, d’altra banda, hi ha possibilitat de renegociar la lletra de canvi amb el deutor per cobrar-la més endavant, o parcialment. Descompte bancari Les lletres de canvi permeten a l’empresa però el cobrament del deute abans de la data de venciment de les mateixes, mitjançant un descompte bancari. D’aquesta manera, el banc 156 anticipa l’import de la lletra fins al venciment però a canvi sol cobrar uns interessos i comissions a l’empresa. No obstant, generalment el banc no assumeix el risc de crèdit dels clients, sinó que només anticipa el import del deute fins al venciment de la lletra. Per això, en cas que el client no pagui, haver descomptat la lletra tindrà efectes negatius per l’empresa, ja que l’empresa haurà incorregut en certs costos sense rebre cap compensació, com veurem a continuació. Figura 8.17. Funcionament d’un descompte bancari, abans del venciment d’una lletra de canvi. . Com la figura 8.4. mostra,després de vendre a crèdit al client (1), i que aquest accepti la lletra de canvi (2), l’empresa pot descomptar la lletra al banc (3), el qual anticiparà els diners fins al venciment (4). La comptabilitat de l’empresa, doncs, quedaria de la següent forma: Deure (4) Descripció Haver Efectes descomptats a Efectes a cobrar a Deutes per efectes descomptats Bancs Serveis bancaris (comissions) (despesa d’explotació) Interès per descompte d’efectes (despesa financera) Primer, l’efecte a cobrar passa a ser un efecte descomptat, perquè l’hem descomptat al banc. Aquí es posa de manifest el fet que descomptar un efecte no és el mateix que cobrar definitivament l’efecte, ja que el banc no assumeix el risc d’impagament, de manera que el descompte d’efectes és quelcom un finançament a curt termini. 157 A la vegada, el descompte bancari genera uns Deutes per efectes descomptats, que es tradueixen en les comissions (que són despeses d’explotació) i els interessos per realitzar el descompte (aquests últims són una despesa financera) i finalment, el import net que rebem per part del banc (que recordem serà un deute que l’empresa haurà contret amb el banc). Per tant, el descompte bancari té un efecte sobre el net patrimonial de l’empresa, ja que el fet és modificatiu (segons la teoria de la propietat 4). Un cop arribada la data determinada, el banc presentarà la lletra al client i exigirà el import corresponent (5). Normalment el client cancel·larà el deute amb el banc (6). Simultàniament, l’empresa podrà donar de baixa el compte d’efectes descomptats (que era un compte d’actiu) i els deutes per haver descomptat l’efecte. La següent figura mostra de forma esquemàtica els diferents moviments a través del llibre major: Figura 8.18. Comptabilització del descompte bancari d’un efecte a cobrar. . Figura 8.19. Resolució del descompte bancari si el client paga al venciment. 4 Per recordar la teoría clàssica i la moderna sobre la classificació de les transaccions comptables podeu tornar al tema 3, el mètode comptable. 158 . Com s’ha comentat, però, es pot donar el cas que arribat el moment, el client o deutor no pagui al banc el import de la lletra de canvi. Aleshores, es donaria la mateixa situació de la figura 8.6., és a dir, l’empresa incorreria en les despeses relacionades amb el descompte bancari però, el banc, en no rebre el import per part del deutor, exigirà a l’empresa que retorni el préstec en què havia incorregut per descomptar l’efecte comercial de forma anticipada. D’aquest fet, també sorgeixen despeses pels serveis bancaris prestats. Així doncs, és la situació menys desitjable, ja que afecta al patrimoni net de l’empresa doblement de forma negatiu i no s’aconsegueix cobrar la venda a crèdit. La figura 8.7. i l’exemple següent aclariran aquest concepte: Figura 8.20. Resolució del descompte bancari si el client no paga al venciment. Exempl e 8.4 VILAR L’empresa Vilar efectua una venda per import de 5.000€, que el client paga al comptat en un 25% i per la resta es lliura una lletra de canvi amb venciment a 90 dies (1). Ateses les necessitats de liquiditat de l’empresa, la lletra és descomptada en el Banc dels Pirineus (2). El banc descompta la lletra aplicant un tipus d’interès del 11% anual i una comissió de 185€ (3). En arribar al venciment, la lletra no és pagada, i el banc la retorna a Vilar, carregant unes despeses per la devolució de 75€ (4). (1) Deure 1250 3.750 (2) 3.750 (3) 103,13 185 3.461,87 Descripció Haver Caixa Efectes a cobrar a Vendes 5.000 a Efectes a cobrar 3.750 a Deutes per efectes descomptats 3.750 Efectes descomptats Interessos pel descompte d’efectes Serveis bancaris Caixa 159 Els interessos pagats per haver descomptat la lletra al banc són: 3.750 x 0,11 x (90/360)=103,13€. (4) Deure 3.750 75 3.750 Descripció Haver Deutes per efectes descomptats Serveis bancaris a Bancs 3.825 a Efectes descomptats 3.750 Efectes impagats L’exemple anterior recorda una consideració important: el descompte bancari té un cost, que són les comissions i interessos cobrats per tal de poder disposar dels diners abans del venciment, però també suposa un cost haver descomptat la lletra de canvi i que el client no pagui, ja que el banc també sol carregar algun tipus de comissió per aquest fet. Per tant, no és igual descomptar un efecte que esperar al venciment, de la mateixa manera que suposa un cost que el client no pagui i l’efecte s’hagués descomptat prèviament. Figura 8.21. Resum de la comptabilització del descompte bancari. 160 VALORACIÓ DELS COMPTES A COBRAR De la situació anteriorment exposada en relació als comptes a cobrar, les empreses acostumen a tenir mecanismes comptables per tal de preveure la pèrdua procedent de les vendes que no es cobren. Els comptes a cobrar, o la partida de clients, da referència als drets de cobrament del deutor, en general deguts a la venda o serveis prestats. El cobrament es produeix, algunes vegades, després de la venda i per això s’utilitzen aquests comptes, que es poden utilitzar de diferents per a cada clients. La partida de Clients de Dubtós Cobrament, és similar a l’anterior però aquí l’empresa ja està considerant els client que tenen, o poden tenir, dificultats en poder pagar els seus deutes. D’aquesta manera l’empresa pot establir diferències entre els tipus de clients, i els seus comptes del realitzable, ja que es teoria són comptes que es poden convertir en diner líquid per a l’empresa d’una forma relativament senzilla. La provisió per a insolvències doncs, fa referència al contra-compte de clients de dubtós cobrament que recull el import del deute dels clients que l’empresa estima que presenta dificultats en el seu cobrament. En el Balanç de Situació apareix com un compte a l’actiu, però amb signe negatiu, restant el compte de Clients de dubtós cobrament. Així, l’actiu emet una imatge més real de la situació de l’empresa, segons el principi de prudència5. A partir d’aquests comptes veurem que es poden generar diverses situacions: que l’empresa tingui un deute de clients que definitivament són incobrables, i l’empresa no hagués realitzat cap mena de provisió al respecte; o bé que la companyia hagués realitzat una provisió sobre un client que es declara definitivament incobrable. Deutes de Clients definitivament incobrables. Sense provisió Si un client no paga el deute que té pendent, i no s’ha dotat una provisió per insolvències, l’empresa ha de registrar una pèrdua en el compte de Pèrdues i Guanys per Deutes incobrables, que és una despesa d’explotació: Deure Descripció Haver Pèrdua per deutes incobrables (Despesa d’explotació) a Clients a Pèrdua per deutes incobrables Compte de resultats 5 Referència als principis comptables. 161 Si l’empresa ja havia classificat el client com a un client de dubtós cobrament, la situació seria exactament la mateix, tret del fet que aleshores s’ha d’abonar el compte corresponent: Deure Descripció Haver Clients de dubtós cobrament a Clients a Clients de dubtós cobrament a Pèrdua per deutes incobrables Pèrdua per deutes incobrables (Despesa d’explotació) Compte de resultats Provisions per insolvències Les provisions per insolvències, per tant, tracten de preveure la situació final en cas de que el client sigui incobrable. En el moment en que es tenen dubtes raonables de que un client tindrà dificultats per pagar un deute, per exemple, que entri en suspensió de pagaments; l’empresa pot reclassificar el deute (1) i reduir el compte de resultats dotant una provisió per a insolvències per l’import del deute (2). Així, si finalment no paga, la pèrdua per deutes incobrables ja estava prevista per l’empresa, i pot anticipar aquesta despesa. Deure Descripció (1) Clients de dubtós cobrament (2) Dotació a la provisió per a insolvències (despesa d’explotació) Haver a Clients a Provisió per a insolvències (contra-compte actiu) Deutes de Clients de Cobrament Dubtós definitivament incobrables. Amb provisió Per un criteri de prudència, aquest cas seria més recomanable que l’anterior, ja que un cop donat el impagament del deute, aquest ja no afecta tant a l’empresa, doncs ja estava previst. Comptablement sí que hi ha diversos canvis. D’una banda, s’ha de cancel·lar el compte de Clients de Cobrament Dubtós i registrar la pèrdua per deutes incobrables (3). Finalment, per tal d’abonar el contra-compte d’actiu, doncs ara ja no és una provisió sinó una pèrdua real, es crea una “desdotació” o ajustament a partir del compte de Ingrés per excés de provisió, i així no es comptabilitza doblement la pèrdua. 162 Deure (1) (2) (3) (4) Descripció Clients de dubtós cobrament a Clients Dotació a la provisió per a insolvències (despesa d’explotació) a Provisió per a insolvències (contra-compte actiu) Pèrdua per deutes incobrables a Clients de dubtós cobrament Provisió per a insolvències a Ingrés per excés de provisió (ingrés d’explotació) Haver Cobrament del deute pendent Com ja s’havia insinuat anteriorment, la realitat també mostra que després d’haver considerat un client de dubtós cobrament (1), i haver realitzat una provisió per a una possible insolvència (2), és possible que el client acabi pagant el deute pendent, si més no, una part del mateix. Aleshores, També s’haurà de realitzar un ajustament del compte de provisió per a insolvències, però amb un sentit més positiu: Deure (1) (2) (3) (4) Descripció Clients de dubtós cobrament a Clients Dotació a la provisió per a insolvències (despesa d’explotació) a Provisió per a insolvències (contra-compte actiu) Caixa a Clients de dubtós cobrament Provisió per a insolvències a Ingrés per excés de provisió (ingrés d’explotació) Haver Aleshores, es carregarà el compte de disponible amb el import cobrat i a la vegada, anul·lar el compte de provisió per a insolvències de la mateixa manera que el cas anterior, amb una partida d’ingrés per excés de provisió. Si només es cobra una part del deute, aquesta mateixa previsió ens ajudarà a comptabilitzar la pèrdua per la diferència entre el deute i el cobrament final. Exemple 8.5 ROCASA, S.A. L’empresa Rocasa efectua una venda de 3.000€ a una altra empresa (TOMASA). Aquest import inclou unes despeses de transport de 100€ que són a càrrec del client. La venda s’acorda liquidar en quatre mesos. Al finalitzar el segon mes l’empresa Tomasa es declara en suspensió de pagaments. Finalment i després de diverses gestions l’empresa Tomara abona a Rocasa 2.100€, quedant la resta com a definitivament incobrable. 163 En funció dels conceptes abans exposats, la comptabilització de les operacions seria la següent: (1) (2) 8.3. Deure 3.000 3.000 Descripció Haver Clients a Vendes Caixa 2.900 100 a Clients 3.000 a Provisió per a insolvències 3.000 a Clients de dubtós cobrament 3.000 a Ingrés per excés de provisió 3.000 Clients de dubtós cobrament 3.000 Dotació a la provisió per a insolvències (3) 2.100 900 Caixa Pèrdues per crèdits incobrables (4) 3.000 Provisió per a insolvències Préstecs bancaris Al llarg d’aquest llibre hem pogut veure la composició del balanç de situació, d’algunes partides importants de l’actiu i també del passiu. Arribats a aquest punt, s’aprofundeix en l’exigible de l’empresa. Per finançar les seves inversions, les empreses poden utilitzar els recursos propis de la mateixa, com és el capital subscrit i els beneficis retinguts al llarg dels exercicis comptables; i també pot recórrer al deute. Endeutar-se però comporta un cost, que són els interessos que s’hauran de pagar per disposar dels recursos. Dins dels passius exigibles es troben els préstecs que les institucions financeres normalment donen a l’empresa. Els préstecs es poden concedir a curt o llarg termini, i la diferència només rau en el termini de devolució; si el préstec s’ha de tornar en menys d’un any, serà un passiu corrent i si la devolució s’efectuarà en un termini superior a un any, serà un passiu no corrent. La seva comptabilització doncs, és interessant per tal de veure com afecta a la situació patrimonial de l’empresa tenir un préstec, i els interessos que aquest fet comporta, a banda del fet que sol ser una operació força realitzada per les empreses. A continuació, es tractarà el cas específic dels préstecs bancaris a llarg termini, ja que és una mica més complex que aquell a curt termini, ja que cada any que passa, s’ha de recalcular el deute pendent. El préstec rebut per les institucions bancàries s’anomena principal, i la devolució del mateix, amortització del préstec (però no té res a veure amb l’amortització dels immobilitzats). Contraure un préstec sol tenir despeses que fa que el import net del préstec rebut sigui inferior. A partir de l’exemple següent es mostra les consideracions més importants sobre els préstecs bancaris. 164 Exempl e 8.6 BELLATERRA, S.A. Una empresa, el dia 15 de setembre de 2012 sol·licita un préstec a dos anys al seu banc, que li és atorgat en data 1 d’octubre de 2012. El import del préstec és de 20M€ a un tipus d’interès del 12% anual. El pagament dels interessos és semestral, els dies 1 d’abril i l’1 d’octubre. Seguidament, es procedeix a redactar els assentaments corresponents: 1. El dia 15 de setembre de 2012, no es fa cap anotació, ja que comptablement hi ha cap canvi. 2. L’1 d’octubre, el disponible de l’empresa augmenta degut a la recepció del préstec (dades en euros): 20 M Caixa a Préstecs a llarg termini 20 M 3. El 31 desembre de 2012, l’empresa no ha de pagar encara els interessos dels préstec, però aquests s’han generat, i per tant, l’empresa els ha de contemplar i comptabilitzar. Els interessos són un 12% anual del import del préstec, per tant per calcular el import mensual dels interessos: Els interessos han meritat durant 3 mesos, per tant, la despesa d’interessos ascendeix a 600.000€. La partida d’interessos a pagar és un compte de passiu corrent, que mostra l’obligació futura de l’empresa de pagar aquests interessos que ja s’han generat: 600.000 Despeses d’interessos a Interessos a pagar 600.000 4. L’1 d’abril de 2013, serà el primer moment en què s’han de pagar els interessos. Per tant, d’una banda cancel·lem la partida de passiu que fa referència als interessos generats i no pagats dels mesos de l’any 2012, i d’una altra, carregarem els interessos que s’han generat des del tancament dels comptes el 31 de desembre: 600.000 Despeses d’interessos 600.000 Interessos a pagar a Caixa 1.200.000 5. L’1 d’octubre es pagarien els interessos que fan referència al semestre comprès entre l’abril i l’octubre (200.000€/mes x 6 mesos = 1.200.000€) 1.200.000 Despeses d’interessos a Caixa 1.200.000 165 6. El 31 de desembre del 2013, passa el mateix que l’any anterior, que s’han generat uns interessos que no s’han de pagar, però com els comptes s’han de tancar, s’han de comptabilitzar com a interessos a pagar. Posteriorment, els mesos d’abril i octubre del 2014 seran iguals als del 2013, però l’1 d’octubre del 2014 s’ha de retornar el préstec i per tant, es cancel·la el compte: 600.000 Despeses d’interessos a Interessos a pagar 600.000 a Caixa 1.200.000 a Caixa 1.200.000 a Caixa 20 M 600.000 Despeses d’interessos 600.000 Interessos a pagar 1.200.000 Despeses d’interessos 20 M Préstecs a llarg termini Aquest exemple és útil per destaca certs punts importants dels préstecs bancaris. Com hem vist, el principal del préstec, es torna al final del termini del mateix. L’amortització del préstec fa referència als interessos que s’han de pagar pel fet d’haver pogut disposar dels diners. També es posa de manifest que pot ser que en un moment determinat, els interessos generats (o meritats) poden no coincidir amb els interessos pagats al banc. El tipus d’interès simple En aquesta assignatura només s’estudia el tipus d’interès simple, que es caracteritza per pagarse un cop ha passat el període, és a dir, a venciment, i perquè els interessos no generen més interessos, és a dir, no hi ha una reinversió del interessos, fet que faria que s’amortitzés el préstec abans. Així doncs, el tipus d’interès simple pot ser anual, semestral, bimestral, mensual, diari, etc., en funció del contracte amb el banc. Paral·lelament, es pactarà cada quan es paguen aquests interessos. I serà aleshores quan s’ha de computar la part corresponent dels interessos a pagar, en funció del percentatge pactat i de la periodicitat del pagament. Com a l’exemple, anterior, el tipus d’interès que imposava el banc era del 12% anual, però l’empresa pagava semestralment, i per tant, es calculaven els interessos de cada mes (dividint el 12% entre 12 mesos) i multiplicant pel nombre de mesos que havia transcorregut. Exercici 8.1 L’empresa SUBIRATS I BARRIL S.A. el dia 15 de setembre de 20X1, sol·licita un préstec que li és atorgat en data 1 d’octubre del mateix any. Característiques del préstec: Import Tipus d’interès Període d’amortització: Pagament d’interessos: Primer venciment d’interessos: 40.000€ 6% anual 4 anys, es retorna tot el capital al final del període d’amortització. Trimestral 2 de gener de 20X2 166 Es demana: Redactar els assentaments corresponents a les següents dates.: 15 de setembre, 1 d’octubre de 20X1 i 2 de gener del 20X2 Solució 8.1 8.4. Despeses de personal Una despesa molt típica de les empreses són les despeses de personal. A més, aquest tipus de despesa ens permet veure com una despesa pot tenir procedències diferents i és important anotar-les de manera correcta. Les despeses de personal es troben al compte de pèrdues i guanys, i estan constituïdes bàsicament pels sous i salaris, la part de la seguretat social a càrrec de l’empresa i altres despeses socials. Sous i Salaris: Import brut dels Sous i Salaris. Inclou la retenció a compte de l’impost sobre la renda i la seguretat social a càrrec del treballador, tots dos retinguts per l’empresa. Salari net: És el salari percebut pel treballador, un cop descomptat el impost sobre les persones físiques (IRPF) i la Seguretat Social a càrrec del treballador. Seguretat Social a càrrec de l’empresa: La contribució de l’empresa a la Seguretat Social. Altres despeses socials: Altres despeses que l’empresa té referides als treballadors, per exemple: vestuari, menjador, sistemes de pensions privats o assistència sanitària. L’empresa per tant, incorre en unes despeses en referència al personal que aquests no perceben directament, i per tant, la seva computació és diferent. Deure (1) Sou brut (2) Contribució empresarial a la S.Social Descripció Haver Sous i salaris (despeses de personal) a Organismes de la Seguretat Social, creditors (passiu exigible) Hisenda Pública, creditora (passiu exigible) (1) Caixa Seguretat Social a càrrec de l’empresa (despeses de personal) a Organismes de la Seguretat Social, creditors (passiu exigible) Retencions 167 (1) Encara que s’indiqui caixa, pot ser qualsevol partida de disponible, o també el compte de passiu de Remuneracions pendents de pagament, en el cas que no paguem immediatament als treballadors, convertint-se així en una obligació futura, i els propis treballadors, creditors de l’empresa. És una partida de passiu perquè reflecteix una obligació i perquè en el temps que transcorri fins el pagament, és similar a una font de finançament. El llibre diari anterior mostra quins són els destinataris del total de les despeses de personal. D’una banda, al primer assentament (1) es reparteix com s’ha comentat anteriorment el sou brut del treballador, que consisteix en: l’IRPF que s’ha de pagar a Hisenda, i per tant, l’empresa n’és deutora; la Seguretat Social que correspon al treballador, que es deu a l’organisme de la Seguretat Social i finalment, la sortida de caixa que representa el sou net del treballador, que serà allò que finalment cobrin els empleats. Si hi ha altre tipus de despeses socials, segurament hi haurà una sortida de caixa, o algun compte que mostri la obligació de pagament per serveis prestats. D’altra banda, l’empresa també tindrà un altre deute amb la Seguretat Social, per la part corresponent de la Seguretat Social del treballador que va a càrrec de l’empresa. De tota manera, aquest procediment es pot també comptabilitzar en un sol assentament, però en aquest cas, la partida de Organismes de la Seguretat Social, creditors, està fent referència als dos tipus d’obligació que té amb l’empresa (Seguretat Social a càrrec de l’empresa i a càrrec del treballador): Deure (1) (2) Descripció Haver Sous i salaris (despeses de personal) Seguretat Social a càrrec de l’empresa (despeses de personal) a Organismes de la Seguretat Social, creditors (passiu exigible) Hisenda Pública, creditora (passiu exigible) Caixa a Bancs a Bancs Seguretat Social, creditora Hisenda Pública, creditora Finalment, l’empresa haurà de cancel·lar el deute amb els organismes públics, la qual cosa suposa una reducció del patrimoni de l’empresa, ja que s’efectua mitjançant una sortida de caixa. Així doncs, la despesa queda reflectida al compte de pèrdues i guanys, però posteriorment passa al balanç, per tal de mostrar les obligacions de pagament i més endavant, el pagament efectiu dels deutes. 168 8.5. Exercicis relacionats 8.5.1. Actius Immobilitzats Exercici 8.2 IMMOBILITZAT, TANGIBLES I INTANGIBLES: Identifiqui a quina àrea comptable pertanyen els fets següents i/o casuístiques que se li presenten: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. Els quadres per una galeria d’art. Els quadres per a un museu. Les vaques per una central lletera. Les vaques per a un escorxador. El menjar de les vaques. Un camp de golf. Plantegi la problemàtica del terreny, la gespa i el sistema de turons i de fosses. Els gossos guardians d’uns magatzems. Els lleons en un circ. Els arbres fruiters en una plantació. La collita de taronges d’una plantació. L’adob dels tarongers. La realització d’un sistema de conduccions de regatge per a un conreu. Els camions per a una empresa de transports. Els camions per a un concessionari que els ven. Els terrenys per a una immobiliària. Per a un club de futbol: a. l’estadi on es juga al futbol. b. la venda de les entrades per a un partit. c. un jugador de futbol. Solució 8.2 Exercici 8.3 PEGASUS PEGASUS, era un camió que es va adquirir el dia 1 d'abril de 20X0, per dedicar al transport de les mercaderies d'una empresa. Per a l'adquisició del camió calgué anar a Suècia a efectuar la compra i tramitar la importació posterior. El valor del camió en factura era de 12,450 €, incloent-hi els impostos suecs. Les despeses de viatge i dietes per a l’adquisició van ser de 750 €. Els aranzels duaners i despeses de tramitació de la importació en total van sumar 1,200 €. Les despeses de transport eren a càrrec de l'empresa venedora però les va fer efectives l'empresa compradora. lmport de la despesa 600 €. Es va decidir que la vida útil d'aquest immobilitzat seria de 5 anys i es va desestimar el valor residual. El dia 25 de novembre del 20X2, el camió es va espatllar i I'import de la factura de la reparació va pujar a 630 €, el pagament es va fer en efectiu. 169 Finalment, es va decidir vendre el camió, doncs ja amenaçava una nova reparació. La venda es va fer el dia 1 de maig de 20X3 i es va aconseguir un import líquid de 8,700 €, que es van cobrar amb tres efectes amb venciment a 3 mesos, 1 any i 3 anys. Es demana: Redactar els assentaments comptables que corresponguin de les operacions anteriors. Solució 8.3 Exercici 8.4 QUADRES D’AMORTITZACIÓ El dia 2 de gener de l’any 20x3, una empresa ha adquirit una maquinària per 10,000 € en la qual s’estima un valor residual de 1,000 €. La posta en funcionament s’efectua el mateix dia i es considera que tindrà una vida útil de 3 anys. Es preveu que durant aquests tres anys, funcionarà un total de 1,000 hores i produirà 1,000,000 d’unitats. Aquestes dades estan distribuïdes de la següent manera en els tres anys: ANY HORES TRABALL / ANY PRODUCCIO ANUAL 1 250 300,000 2 350 350,000 3 400 350,000 TOTAL 1,000 1,000,000 Es demana: Construir els quadres d’amortització i comptabilitzar en el llibre Diari, la despesa d’amortització corresponent a l’any 3, aplicant els següents mètodes: a) Mètode d’amortització lineal. b) Mètode d’amortització basat en l’activitat, en funció de les hores treballades i en funció de la producció obtinguda. c) Mètode d’amortització decreixent per la suma de dígits. d) Mètode d’amortització sobre el saldo decreixent (amb un coeficient igual a 2). Solució 8.4 170 Exercici 8.5 EMPRESA ABC El dia 1 de juliol del 20X0, l’empresa ABC compra un camió per al transport de les mercaderies que fabrica per 50,000 €, que acorda abonar en 3 mesos. La factura inclou despeses de transport per 3,500 € i aranzels duaners per 6,500 €. Decideix que la vida útil d’aquest immobilitzat serà de 10 anys i que el mètode lineal d’amortització és el més adequat. El dia 31 de març de l’any 20X4 ven el camió per adquirir-ne un de més potent. El preu de la venda s’estableix en 30,000 € que es cobraran amb transferència bancària. Es demana: Redactar els assentaments corresponents a les següents dates: a) 1 de juliol de 20X0 b) 1 d’octubre de 20X0 c) 31 de desembre de 20X0 d) 31 de març de 20X4 Solució 8.5 Exercici 8.6 ARROS & CIA, S.A. L’ empresa ARROS & CIA S.A. va comprar una màquina per 35,000 €. La màquina es va instal·lar a l’ empresa costant la seva instal·lació 5,000 €. El transport de la mateixa fins les nostres dependències va pujar 1,000 €. Els equips tècnics de l’ empresa estimen una vida útil de 5 anys i un valor residual de 1,000 €. Es demana: Efectuar els quadres d’amortització dels anys d’ús de la màquina utilitzant el mètode lineal i el mètode de la suma dels números dígits. Solució 8.6 171 Exercici 8.7 LABORATORI L‘1 d‘abril de 20X0 comprem un laboratori d’últim model per 30,000 €, essent les despeses accessòries de 1,000 €. S‘abonen aquestes despeses en metàl·lic i la resta es paga per terceres parts en cadascun dels tres mesos següents. El laboratori entra en funcionament aquest mateix dia. L‘empresa decideix amortitzar-lo per mètode lineal en 5 anys. El 16 de novembre de 20X3 es desprèn d‘ell per 12,000 € que cobra amb taló. Es demana: Efectuar les anotacions pertinents en el Diari els dies: a) b) c) d) e) 1 d‘abril de 20X0 1 de juliol de 20X0 31 de desembre de 20X0 16 de novembre de 20X3 Solució 8.7 8.5.2. Comptes a cobrar i efectes a cobrar Exercici 8.8 EMPRESA RECANVI Calcular quin seria el saldo del compte de clients d'una empresa al acabar el dia, si el seu saldo inicial ha estat de 13,500 €, i durant el dia ha efectuat els següents moviments: a) Vendes a crèdit per un total de 32,000 €, a les quals se li va practicar uns descomptes, en la factura, valorats per 4,000 €. b) Transferències fetes pels clients al compte bancari per 2,800 €. c) Un client va pagar el deute pendent de 6,000 € però se li va fer un descompte per pagament immediat (por pronto pago) del 5%. d) Un altre client que devia 2,000 € fa suspensió de pagaments i el deute es considera incobrable. e) Per I'import del deute de 3,000 €, el client accepta liquidar-lo amb un efecte bancari. Lliurem I'efecte al banc perquè en gestioni el cobrament. f) L'import pagat pel transport de les vendes de l'apartat a) és de 1,200 € però és a càrrec del client. Es demana: 172 1. Assentaments en el llibre diari de les operacions anteriors. 2. Anotar totes les transaccions en el compte de Clients. 3. Calcular el saldo final del compte de “Clients” al final del dia. Solució 8.8 Exercici 8.9 COMPONENTS ELECTRÒNICS, S.A. Durant la jornada del 31/01/20X0, en l’empresa COMPONENTS ELECTRICS, S.A. s'han produït les següents operacions, que tenen relació amb els comptes de clients: 1) Vendes a crèdit per un total de 3,200 € brutes a les quals es van practicar descomptes per valor de 30 €. 2) Es va entregar a un client un aparell d'encàrrec per import de 250 € import que havia anticipat en un 80%, anotant-li la resta en compte. 3) Transferències fetes pels clients al compte del banc, per import de 2,800 € 4) Es va aconseguir que un client pagués mitjançant taló que es va ingressar en el banc, el seu saldo de 50 € descomptant-li per pagament apressat (por pronto pago) un 2%. 5) Tres clients van acceptar efectes, els imports que devien sumaven 180 €. 6) Un client, que s’havia retrassat quatre mesos en el pagament del seu deute de 200 € va pagar en efectiu i, a més, va pagar interessos de demora a raó del 15% anual. 7) Un altre client, que devia 20 € esdevé il·localitzable i el deute es considera incobrable. 8) Un proveïdor, al qual se li deuen 50 € que va comprar fa uns dies articles per 30 € sol·licita que es compensi el deute amb el dret de cobrament. L’empresa està d’acord i ho fa. Es demana: a) Assentaments de diari de les anteriors operacions. b) Quin és el saldo del compte de Clients en acabar el dia, si al començar era de 16,800€? Solució 8.9 Exercici 8.10 EUROPA, S.A. a) Venda d'un producte A, 3.000 unitats a 2 € unitat. En la factura s'efectua un descompte de 1,000 € per ser un gènere fora de temporada, i un descompte per detectes en la qualitat del producte de 500 €. El transport és a càrrec de I'empresa que compra el producte i té un import de 300 € que es paga al comptat. Per al cobrament d'aquest deute el client accepta un efecte a 90 dies. b) Es porta la lletra al descompte bancari i el banc abona I'import líquid en el compte corrent, però prèviament ha aplicat un 10 % d’interès anual sobre I'Import de la lletra i una comissió del 0,5 per cent. c) Al arribar al venciment la lletra és retornada i aquesta operació comporta unes despeses de 173 200 €. d) D'acord amb el client es gira novament la lletra incloent-hi les despeses generades per I'impagat. Es demana: Fer els assentaments comptables al Llibre Diari que correspongui. Solució 8.10 Exercici 8.11 Empresa M i Empres a L Una empresa M ven mercaderies a un empresa L per import de 12.000 € a crèdit. Al cap d’un temps l’empresa M s’assabenta que l’empresa L ha fet suspensió de pagaments. Finalment, al cap de 5 mesos l’empresa M aconsegueix cobrar un terç del deute pendent. La resta pendent queda com a definitivament incobrable. Es demana: Fer els assentaments en el llibre Diari de l’empresa M dels fetes següents, tenint en compte que anota les possibles pèrdues tan aviat com les coneix, (principi de prudència). a) b) c) d) Venda de les mercaderies. Suspensió de pagaments de l’empresa L. Cobrament parcial del deute pendent. Classificació del deute com a definitivament incobrable. Exercici 8.12 ARBÍ S.A. L’empresa Arbí S.A. que es dedica a la venda al major de maletes de pell, ven l’1 de març de 20X3 per valor de 60,000 € a Comercial Esteve S.A., a abonar en 3 mesos. L’ 1 d’ abril Comercial Esteve sol·licita un descompte de 2,000 € al·legant que la qualitat de la pell no és l’habitual. Accedim a la seva petició. L’ 1 de juny Comercial Esteve no fa efectiu el deute, ens hi posem en contacte, ens fan referència a motius no clars, assenyalant que en poc temps ens abonaran l’import. Decidim considerar el deute com a dubtós cobrament. Durant els 4 mesos següents continuem les gestions per cobrar sense èxit. L’1 d’octubre Comercial Esteve entra en un procés de fallida en el Jutjat 23 de BCN. La fallida es resol el 20 de desembre de 20X3 cobrant únicament 1,500 €. L’empresa ARBI porta les mercaderies pel sistema d’inventari Periòdic. 174 Es demana: Fer les anotacions comptables que correspongui en els dies: a) 1 de març de 20X3 b) 1 d’ abril de 20X3 c) 1 de juny de 20X3 d) 20 de desembre de 20X3 Solució 8.12 Exercici 8.13 HERMANOS SIGÜENZA, S.A. Facturem l’1 de març a H. Sigüenza per la compra de diversos productes de la nostra mercaderia estrella en el mercat per valor de 12,500 € a pagar en 2 mesos. L’11 d’abril ens arriben les dificultats econòmiques per les quals està passant el client, per la qual cosa dubtem del cobrament. L’1 de maig es confirmen els nostres dubtes i el deute no es fa efectiu. El 15 de maig després de moltes gestions aconseguim que el client aboni amb taló el 20%. L’1 de juliol cobrem un altre 30% amb taló. L’1 d’octubre després de valorar la situació arriben a l’acord de donar per definitivament saldat el deute acceptant altre 20% en metàl·lic i considerem la resta per perdut. Es demana: Fer els assentaments que corresponguin en cadascuna de les dates. Solució 8.13 8.5.3. Inversions financeres permanents Exercici 8.14 INVERSIONS FINANCERES A LLARG TERMINI L’1 d’ octubre de 20X2 es sol·licita un préstec de 8.000 € al nostre banc amb les següents condicions: El préstec és a 2 anys tornant-se cada any la meitat. Els interessos es pagaran per vençut al 14%, en un únic pagament anual que s’efectuarà cada 30 de setembre. 175 El cicle comptable correspon al l’any natural. Es demana: Efectuar els assentaments comptable en el diari els dies: a) 1 d’octubre de 20X2. b) 31 de desembre de 20X2. c) 30 de setembre de 20X3. d) 31 de desembre de 20X4. Solució 8.14 Exercici 8.15 INVERSIONS FINANCERES AMORTITZACIÓ ANUAL DEL PRÉSTEC A LLARG TERMINI AMB L'empresa D. ha obtingut un préstec de € 100.000 (tipus d’interès del 10% postpagable) a retornar en cinc anys mitjançant cinc pagaments anuals d'igual import, d'acord amb el quadre d'amortitzacions adjunt. L' import del préstec ha estat ingressat al compte de l' empresa el dia 1 d' octubre de 20X2, i el pagament de les quotes anuals s'efectuarà el primer d' octubre dels propers cinc anys. Es demana: Comptabilitzar tots els assentaments que caldria realitzar des de la concessió del préstec fins a la seva devolució total (suposi que els interessos es devenguen de forma lineal). Data 1-10-20X1 1-10-20X2 1-10-20X3 1-10-20X4 1-10-20X5 Import Préstec Pendent 100.000 83.620 65.603 45.783 23.982 Interessos Amortització Pagament anual 10.000 8.362 6.560 4.578 2.398 31.899 16.380 18.018 19.819 21.801 23.982 100.000 26.380 26.380 26.380 26.380 26.380 131.899 Es demana: Preparar els assentaments del Llibre Diari des de l’1 d’octubre del 20X2 fins l’1 d’octubre del 20X5, incloent-t’hi els ajustaments al final de cada any. (El tipus d’interès es calcula pel mètode lineal i es distribueix en parts iguals al llarg de l’any) Solució 8.15 176 Exercici 8.16 DESPESES DE PER SONAL: C OBERTES I DRAGONS, S.A. Les despeses de personal (expressades en milers) de I'empresa COBERTES i DRAGONS S.A., durant el mes de setembre de 20X3 han estat les següents: lmport net de la nòmina 17.000 Seguretat social a càrrec de I'empresa 5.500 Seguretat social a càrrec del treballador 1.500 Retencions a compte de I'IRPF 4.500 Es demana: Redactar els assentaments corresponents a les següents situacions: a) Pagament amb xec bancari de la nòmina. b) Liquidació del deute amb la Seguretat Social i amb Hisenda Pública (amb xecs bancaris). Solució 8.16 177 9. EXERCICIS DE CONSOLIDACIÓ SOBRE EL CICLE COMPTABLE Els exercicis següents serveixen com a repàs I consolidació dels conceptes presentats al llarg del llibre. En aquest capítol es posa de manifest la importància de cada transacció de forma individual, però molt especialment, en el seu conjunt i en els efectes sobre el balanç de situació. Així doncs, és necessari entendre com cada assentament i la seva comptabilització afecta a l’estructura patrimonial de l’empresa. Exercici 9.1 MAITANQUIS, S.A. Maitanquis, és una empresa que es dedica a la distribució del detall de begudes, els saldos dels comptes de l’exercici comptable de l’any 20X5, expressats en milers i presentats sense cap ordre, són els següents: Balanç de comprovació Mercaderies, existències Inicials Caixa Bancs Inversions financeres Despeses de personal - sous i salaris Vendes Mobiliari Efectes a pagar a curt termini Devolucions de compres Devolucions de vendes Capital Reserves Préstecs rebuts a llarg termini Ingressos per arrendaments Primes d’assegurances Amortització Acumulada Del mobiliari Proveïdors Despesa d’amortització Compres de mercaderies Ingressos d’inversions Financeres Creditors Beneficis venda Immobilitzat Clients Descompte sobre vendes per pagament immediat Rappels sobre compres Despesa anticipada Despesa financera (interès deutes) Préstecs concedits a curt termini Terrenys Import Classificació 360 340 200 750 75 2.310 500 400 30 50 1.000 calcular-la 150 30 20 70 375 70 1.400 20 15 10 150 10 15 20 60 40 900 Balanç Deure Haver 178 El recompte físic de les mercaderies efectuat el 31 de desembre de 20X5 és de 200,000 €. Es demana: 1. Fer els assentaments de regularització de les mercaderies i calcular el resultat d’aquest exercici. 2. Tancar els comptes I fer els assentaments de tancament de tots els comptes. 3. Elaborar el Compte de Pèrdues i Guanys del període comptable de l’any 20X5 ordenat i classificat segons les diferents activitats de l’empresa. 4. Elaborar el Balanç de situació en data 31 de desembre de 20X5 ordenat de menys a més liquides i exigibilitat, i classificat per masses patrimonials. Solució 9.1 179 Exercici 9.2 SOLER, S. A Del balanç de sumes i saldos de l’empresa Soler, S.A., en data 31 de desembre de 20X5, només s’han considerat els saldos (abans de la regularització), que es detallen a continuació. Aquest balanç de saldos no està ordenat i els saldos es presenten en columna única. Balanç de comprovació Compres de mercaderies Interessos de deutes Descompte sobre compres per pagament immediat Aplicacions informàtiques Serveis bancaris Capital social Vendes de mercaderies Rappels per compres Efectes a pagar a ll/t Pèrdues procedents immobilitzat material Bº en la venda de valors negociables Drets de traspàs Mercaderies (*) Efectes comercials a cobrar Deutors Ingressos anticipats Hisenda Pública, creditora Caixa Reserves Organismes de Seguretat Social, creditors Deutes amb entitats crèdit a c/t Deutes per efectes descomptats Primes d’assegurances Devolució de vendes Ingressos per comissions Sous i salaris Interessos pendents de cobrament Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini Dotació amortització Immobilitzat Immaterial Interessos a pagar Despeses anticipades Reparacions i conservació Seguretat Social a càrrec de l’empresa Clients Ingressos prestació de serveis Amortització Acumulada de l’Immobilitzat Immaterial Despeses de constitució Quantitat (1.000€) 145 20 20 300 10 360 310 20 10 40 20 10 110 60 95 15 70 160 (calcular-la) 50 50 60 15 40 40 30 30 30 20 10 20 15 10 100 80 140 100 Classificació Balanç Deure Haver 180 (*) L’existència de mercaderies a 31 de desembre de 20X5, que resulta d’efectuar l’inventari extra comptable es de 170 €. Es demana: 1. 2. 3. 4. 5. Assentaments de regularització de l’exercici 20X5. Assentaments de tancament dels comptes de l’any 20X5. Resultat de l’exercici, ordenat i classificat per categories en forma de compte de pèrdues i guanys. Balanç de situació a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials. Import del Net patrimonial, expressant en detall les partides que l’integren. No oblideu d’emplenar aquest apartat: RESULTAT DE L’EXERCICI: Benefici: ................................................€ Pèrdua:..................................................€ NET PATRIMONIAL: ......................................€ Solució 9.2 181 Exercici 9.3 FIL PER RANDA La societat "Fil per Randa", ens facilita les següents dades a partir del seu balanç de sumes i saldos a 31 de desembre de l'exercici de 20X5 abans de la regularització de les existències. Els comptes es donen sense cap ordenació i els saldos es presenten en columna única. Balanç de comprovació Reserves Serveis exteriors Ingressos anticipats Sous i salaris Terrenys Valors de renda fixa a llarg Despeses de constitució Amortització immobilitzat immaterial Vendes Ingressos de valors de renda fixa Seguretat social creditora Efectes comercials a cobrar Inversions financeres a curt Efectes a pagar a llarg Elements de transport Rappels sobre compres Maquinaria Obligacions i bons Proveïdors Resultats negatius d' exercicis anteriors Mobiliari Deutes a llarg amb entitats de crèdit Descompte sobre vendes per pagament al comptat Deutors Amortització immobilitzat material Hisenda Pública deutora Existències Clients de dubtós cobrament Fiances constituïdes a curt Ingressos extraordinaris Bestreta (a compte) a proveïdors Proveïdors d'immobilitzat a curt Amortització acumulada immobilitzat material Caixa Arrendaments Capital social Clients Amortització acumulada immobilitzat immaterial Tributs Compres Construccions Primes d' assegurances Pèrdues procedents de l'immobilitzat material Quantitat (1.000€) (calcular-la) 50 21 520 1,289 584 45 6 2,320 22 1,920 1,160 24 87 238 12 250 125 1,180 24 119 104 58 174 24 12 820 9 50 80 20 110 190 96 50 1,800 312 12 19 1,740 530 41 87 Classificació Balanç Deure Haver 182 Creditors Despeses anticipades Beneficis procedents de l'immobilitzat material Devolucions de vendes Aplicacions informàtiques Interessos de deutes 76 14 57 10 52 12 Segons l' inventari físic o extra comptable realitzat, les existències a 31-12-20X5 són de 790€. Es demana: 1. Assentament de regularització de l' exercici 20X5. 2. Assentament de tancament dels comptes de l exercici 20X5. 3. Assentament de reobertura dels comptes de l'exercici 20X6 (es pot fer esquemàticament) 4. Balanç de situació a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials. 5. Resultat de l' exercici 20X5 ordenat i classificat per categories, en forma d'Estat de pèrdues i guanys. 6. Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l' integren. No oblideu d' emplenar aquest apartat: RESULTAT DE L’EXERCICI: Benefici: ............................................... € Pèrdua: ................................................. € NET PATRIMONIAL:...................................... € Solució 9.3 183 Exercici 9.4 TASTAOLLETES La societat "Tastaolletes S.L.", ens facilita les següents dades a partir del seu balanç de sumes i saldos a 31 de desembre de l' exercici de 20X5 abans de la regularització de les existències. Els comptes es donen sense cap ordenació i els saldos es presenten en columna única. Balanç de comprovació Vendes de mercaderies Reserves Reparacions i conservació Rappels sobre compres Publicitat i propaganda Ingressos per prestació de serveis Ingressos anticipats Imposicions bancàries a ll/t Hisenda Pública creditora Elements de transport Efectes comercials impagats Despeses d' ampliació de capital Amortització immobilitzat immaterial Construccions Crèdits a curt termini al personal Devolucions de vendes Efectes comercials a cobrar Ingressos per comissions Resultats negatius d' exercicis anteriors Proveïdors immobilitzat a llarg termini Proveïdors Interessos per descompte d' efectes Equips pel procés de la informació Deutes per efectes descomptats Creditors per prestació de serveis Caixa, moneda estrangera Aplicacions informàtiques Interessos pendents de cobrar a curt termini Interessos pagats per anticipat Instal·lacions tècniques Existències Clients de dubtós cobrament Benefici procedents de l' immobilitzat material Dot. amortització immobilitzat material Amortització Acumulada immobilitzat material Bestreta (acompte)a proveïdors Caixa, Capital social Clients Efectes comercials a pagar Remuneracions pendents de Quantitat (1.000€) 180 (calcular-la) 75 33 780 3,300 31 876 2,880 1,933 45 67 9 357 36 10 1,695 18 36 130 1,770 87 375 187 156 261 178 18 75 54 1,230 13 120 36 285 30 144 2,700 468 165 54 Classificació Balanç Deure Haver 184 pagament Sous i salaris Tributs Propietat industrial (patents i marques) Pèrdues extraordinàries Interessos de deutes a llarg termini Ingressos de crèdits a curt termini Compres Amortització Acumulada immobilitzat immaterial Beneficis procedents de l' immobilitzat immaterial Dte. s/vendes per pagament immediat (ppi) Despeses anticipades Deutors Fiances rebudes a c/t Pèrdues per crèdits comercials incobrables 75 28 795 130 61 10 2,610 18 85 15 21 78 114 18 Segons l' inventari extra comptable realitzat, les existències a 31/12/20X5 són de 1.185€. Es demana: 1. Assentament de regularització de l'exercici 20X5. 2. Assentament de tancament dels comptes de l' exercici 20X5. 3. Assentament de reobertura dels comptes de l' exercici 20X6 (es pot fer esquemàticament) 4. Balanç de situació a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials. 5. Resultat de l' exercici 20X5, ordenat i classificat per categories, en forma d' Estat de pèrdues i guanys. 6. Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l' integren. Solució 9.4 185 Exercici 9.5 L’AVENÇ L’AVENÇ és una empresa comercial, els saldos dels seus comptes de I'exercici de l'any 20X5, expressats en milers i presentats sense cap ordre, són els següents: Balanç de comprovació Mercaderies, existències inicials Caixa Inversions financeres temporals Vendes Mobiliari Efectes a pagar a curt termini Devolucions de compres Devolucions de vendes Capital Reserves (al principi del període) Préstecs rebuts a llarg termini Ingressos per arrendaments Primes d'assegurances Amortització Acumulada del Mobiliari Amortització Acumulada de la Propietat Industrial Proveïdors Compres de mercaderies Ingressos d'inversions financeres temporals Creditors (curt termini) Quantitat (1,000 €) 40 84 120 275 60 30 13 15 100 (calcular-les) 80 30 20 30 12 25 110 15 45 Classificació Deure Balanç Haver Ajustaments Deure Haver Saldo final Deure Haver 186 Beneficis procedents de la venda d'immobilitzat Clients Descompte sobre vendes per pagament accelerat (immediat) "Rappels" sobre compres Despesa anticipada Préstecs concedits a curt termini Terrenys Propietat Industrial 10 65 10 15 40 30 130 30 187 Queda pendent de comptabilitzar les següents operacions: 1. Les despeses de personal del mes de desembre són de 80.000 €. Les retencions efectuades sobre l'impost sobre la renda importen 19.000 € i la part de seguretat social a càrrec del treballador és de 10.000 €. Es liquida l’import net en efectiu. La part que finança l'empresa de Seguretat Social és de 30.000 €, a més l'empresa és fa càrrec de les despeses de guarderia del personal per un total de 12.000 €, que es paguen en efectiu. 2. A finals de desembre ven una quarta part del mobiliari del despatx que ja s'havia envellit molt. Aquesta venda s'efectua al comptat, i s'aconsegueix un total de 10.000 € en efectiu. El mobiliari venut s'havia comprat a principis de gener de l'any 1998 i s'amortitzava pel mètode lineal en 10 anys. L’amortització corresponent a l’any 20X5 encara no s’havia anotat. 3. El préstec rebut té un tipus d'interès del 10% anual i els interessos es paguen trimestralment el primer dia hàbil del trimestre natural següent. (2 de gener, 1 d’abril, 1 de juliol, 1 d'octubre). El préstec es concedeix el dia d’octubre del 20X5 i s’amortitzarà en 5 anys. 4. També queden pendent de comptabilitzar les següents operacions: a. El banc no ens ha abonat els interessos del compte corrent que importen 1.000 € b. La despesa anticipada que apareix en el balanç de saldos fa referència a l'import pagat per endavant del lloguer dels mesos de desembre 20X5 i gener 20X6. c. El compte de primes d'assegurança correspon a una assegurança contra incendis que es va contractar i pagar a mitjans de setembre, amb efectes a partir del 1 d'octubre fins al 31 de gener. S'amortitza l'immobilitzat material i l'immaterial en un 10%. S'utilitza el mètode d'amortització lineal per a tots els immobilitzats. El recompte físic de les mercaderies efectuat el 31 de desembre de 20X5 és de 20.000 €. Es demana: 1. Fer els assentaments de les operacions pendents i les de regularització de les mercaderies. 2. Calcular el resultat del període i fer els assentaments de tancament de tots els comptes. 3. Elaborar el Compte de Pèrdues i Guanys del període comptable de l'any 20X5: 4. Elaborar el Balanç de Situació en data 31 de desembre de 20X5 ordenat de menys a més liquiditat i exigibilitat, i classificat per masses patrimonials. Solució 9.5 188 Exercici 9.6 EL TERRAT, S.A. L’empresa "EL TERRAT S.A." ens facilita les següents dades a partir del seu balanç de sumes i saldos a 31 de desembre del 20X5 abans de la regularització d’existències. Els comptes es donen sense cap ordenació i els saldos es presenten en columna única. Balanç de comprovació Capital Deutes a llarg termini Mercaderies Efectes comercials impagats Deutes per efectes descomptats Impost sobre beneficis Interessos per descompte d’efectes Ingressos per prestacions de serveis Reserves Patents i marques Pèrdues procedents de l’immobilitzat immaterial Resultats negatius d'exercicis anteriors Inversions financeres temporals en capital Amortització acumulada de l’immobilitzat immaterial Compres Reparacions Vendes de mercaderies Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini Despeses de Constitució Publicitat i propaganda Clients Fiances constituïdes a curt termini Interessos pagats per anticipat Descompte sobre vendes per pagament immediat Ingressos per cessió de patents Efectes a pagar a llarg termini Elements de transport Amortització acumulada de l’immobilitzat material Rappels sobre compres Devolucions de vendes Bestreta (anticipo) de clients Hisenda pública, creditor Organismes de la Seg. Social, creditors Amortització de l’immobilitzat immaterial Ingressos anticipats Tributs Interessos de deutes a llarg termini Quantitat (1,000 €) 1.200 360 780 235 70 35 27 345 (calcular) 670 58 35 125 86 870 75 1370 340 24 35 136 100 6 7 21 34 235 198 3 45 42 36 122 34 9 23 34 Classificació Balanç Deure Haver 189 Sous i salaris Proveïdors Seguretat social a càrrec de l’empresa Amortització de l’immobilitzat material Edificis Aplicacions informàtiques Bancs c/c 302 230 104 35 990 250 560 Segons l’inventari extra comptable realitzat, les existències a 31 de desembre del 20X3 són de 790. Es demana: 1. Assentaments de regularització de l’exercici 20X5. 2. Assentaments de tancament de comptes de l’exercici 20X5 3. Assentaments de reobertura de comptes de l’exercici 20X6 (es pot fer esquemàticament) 4. Balanç de situació a 31 de desembre del 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials 5. Resultat de l’exercici 20X5, ordenat i classificat per categories, presentant-lo en dues versions, en forma de compte de pèrdues i guanys 6. Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l’integren 7. Anotar en els quadres que s’adjunten la següent informació d’aquest exercici comptable: Import del Net Patrimonial Import del Cost de les Vendes Import del Resultat d’Explotació Import del Resultat de l’exercici Solució9.6 190 Exercici 9.7 ROBAFAVES, S.A. Del balanç de Sumes i saldos efectuar el 15 de desembre del 20X5 de l’empresa ROBAFAVES S.A. hem pres únicament els saldos de les comptes que es detallen a continuació: (les xifres s’expressen en milers d’euros). L’empresa té el cicle ajustat a l’any natural. Balanç de comprovació Deutors Sous i salaries Descompte sobre vendes per pagament immediat Aplicacions informàtiques Reparacions i conservacions Capital social Vendes de mercaderies Deures a llarg termini Efectes a pagar a llarg termini Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial Mobiliari Pèrdues en valors mobiliaris (accions temporals) Primes d’assegurances Compres de mercaderies Devolució de vendes Despeses primer establiment Propietat industrial Deutes per efectes descomptats Caixa Quantitat (1,000 €) 22 40 11 200 5 242 105 60 80 100 30 10 6 60 19 50 20 30 70 Classificació Deure Balanç Haver Ajustaments Deure Haver Saldo final Deure Haver 191 Dot. Amortit. Immobilitzat Immaterial Interessos de deutes Ingressos per comissions Benefici procedent de la venda d’immobilitzat Material Inversions financeres Temporals Rappels per compres Proveïdors d’immobilitzat a curt termini Efectes comercials descomptats de clients Clients Existències mercaderies Ingressos per prestacions de serveis Despesa anticipada 10 10 20 37 30 12 34 30 45 57 7 2 192 Falten per comptabilitzar fins a finals de mes les següents operacions: 1. 1 de Desembre. Es paguen els interessos, per anticipat, del préstec rebut a ll/t, amb un taló. Els interessos s’abonen cada sis mesos (el dia 1 de desembre i el dia 1 de juny). El tipus d’interès és el 5% cada sis mesos. 2. 22 de Desembre. Rebem comunicació de la despesa de la llum de l’últim trimestre que ascendeix a 60,000 €, es pagarà al cap de 30 dies. 3. 23 de Desembre. Venciment del lloguer del local on tenim ubicades les notes oficines. El pagament es va efectuar per endavant i cobria tot l’any. No renovem el contracte. Correspon amb la Despesa anticipada del balanç. 4. 27 de Desembre. El Banc ens comunica que les lletres enviades al descompte, han estat totes abonades sense cap problema. 5. 29 de Desembre. Es venen mercaderies per valor de 30,000 €, la meitat es cobra amb un taló i per l’altra meitat s’accepten lletres de canvi. A 31 de Desembre falta per enregistrar les següents operacions: a) Falta per rebre la factura del telèfon que segons nostres càlculs ascendirà a 12,000 €. b) Faltaria periodificar els interessos del préstec mencionat en l’assentament 1. c) Es va signar, l’1 de desembre del present any, un contracte amb una empresa veïna per llogar-li un camió. El contracte es per tres mesos a cobrar al final del període, per un import total de 30,000 €. d) Tot l’immobilitzat s’amortitza per el mètode lineal en 10 anys (el 10%). e) Les despeses de primer establiment s’amortitzen en 20%. f) Les existències finals de mercaderies son de 87,000 € Es demana: 1. Comptabilitzar les operacions pendents (les amortitzacions i periodificacions pertinents i les regularitzacions de despeses i d’ingressos). 2. Tancar els comptes de gestió i els patrimonials. 3. Elaborar en data 31 de desembre de 20X5 els següents Estats Financers: a. El Compte de Pèrdues i Guanys, ordenat i classificat per categories. b. L’Estat de Pèrdues i Guanys de l’activitat d’Explotació. c. El Balanç de Situació, classificat per masses patrimonials. 4. Anotar els quadres que s’adjunten la següent informació d’aquest exercici comptable: Import del Net Patrimonial Import del Cost de les Vendes Import del Resultat d’Explotació Import del Resultat de l’exercici Solució9.7 193 Exercici 9.8 FAVES POMPEANES, SA FAVES POMPEANES, SA, és una empresa que es dedica a la comercialització de conserves vegetals. El 31 de desembre de 20X5, presenta el següent balanç de saldos, expressats en milers i sense cap tipus d’ordre: Balanç de comprovació Mercaderies Compres de mercaderies Vendes de mercaderies Mobiliari Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques Acompte de remuneracions Amortització Acumulada del Immobilitzat Material Despeses de Constitució Interessos de préstecs (deutes) a llarg termini Ingrés anticipat Ingrés financer de préstecs concedits Proveïdors Crèdits concedits a curt termini Efectes comercials descomptats Descompte sobre compres per pagament avançat Capital Reserves Ingressos per comissions Clients Quantitat (1,000 €) 20,000 32,000 70,000 40.000 45,000 25,000 6,000 48,000 1,000 1,000 9,000 1,000 24,000 10,000 12,000 1,500 150,000 (calcular) 5,000 26,000 Classificació Deure Balanç Haver Ajustaments Deure Haver Saldo final Deure Haver 194 Reparacions i conservació Deutes per efectes descomptats Serveis bancaris Inversions financeres permanents Préstecs rebuts amb entitats de crèdit a llarg termini Interessos per descompte d’efectes Caixa-Bancs Efectes comercials a cobrar “Rappels” de compres 6,000 12,000 1,500 17,500 40,000 2,000 57,000 12,500 2,000 Amortització Acumulada de l’Immobilitzat Immaterial 15,000 Terrenys Devolució de vendes Ingrés extraordinari Benefici per venda de Valors Mobiliaris 80,000 7,500 3,500 10,000 195 En data 31 de desembre de 20X3, queden pendent de comptabilitzar les següents operacions (presentades en ordre cronològic) : 1. a. A finals de desembre l’empresa decideix comprar un nou ordinador, l’import de la compra i instal·lació és de 40.000 € que es paga al comptat. b. En la mateixa data ven un ordinador que tenia un preu d’adquisició de 25,000 € i fins el moment de la venda s’havia comptabilitzat una amortització acumulada de 17,000 € (està pendent de comptabilitzar l’amortització del any en curs). L’import d’aquesta operació, que es de 5,000 €, es cobra amb un xec bancari. 2. a. L’import de l’ingrès anticipat correspon al cobrament de l’import de la cessió d’uns drets d’utilització d’un programa informàtic, corresponent als mesos de novembre, desembre 20X5 i gener del 20X6. b. L’empresa que subministra l’energia elèctrica no ha tramès la factura dels consums. S’estima que tindrà un import de 4,500 €. c. El Banc encara no ha abonat els interessos del compte corrent que tenen un import de 1,500 €. 3. No es paga les despeses de personal següents: Import brut de la nòmina : Retenció a compte del IRPF: Seguretat Social a càrrec del treballador: Seguretat Social (quota empresarial) Es descompte l’import del salari pagat per endavant (acompte). 19,000 3,000 1,500 7,500 4. Els interessos del crèdit a llarg termini vencen semestralment segons l’any natural (semestres vençuts) i es paguen els dies: 5 de gener i 5 de juliol. El tipus d’interès anual és del 5%, l’amortització del crèdit es al final del període (queden 7 anys). 5. Els immobilitzats material i els immaterials tenen una amortització pel sistema lineal del 10% del preu d’adquisició. Les despeses amortitzables en un 25%. 6. El recompte extra comptable (físic) de les mercaderies efectuat en el mateix dia té un import de 27,000 €. Es demana: 1. Fer els assentaments de les operacions pendents i regularitzar les mercaderies. 2. Tancar els comptes de gestió i els patrimonials. 3. Elaborar en data 31 de desembre de 20X5 els següents Estats Financers: A. El Compte de Pèrdues i Guanys, ordenat i classificat per categories. B. L’Estat de Pèrdues i Guanys de l’activitat d’Explotació. C. El Balanç de Situació, classificat per masses patrimonials. 196 4. Anotar en els quadres que s’adjunten la següent informació d’aquest exercici comptable: Import del Net Patrimonial Import del Cost de les Vendes Import del Resultat d’Explotació Import del Resultat de l’exercici Solució 9.8 197 10. SOLUCIONS ALS EXERCICIS PROPOSATS Tema 2. El balanç Exercici 2.1 Quines d’aquestes partides es qualifiquen d’actiu? j) Un edifici comprat al comptat. k) Diner obtingut d’un préstec bancari. l) Els accessos a la fàbrica construïts per l’Ajuntament i que afavoreixen les operacions de càrrega i descàrrega de l’empresa. No es qualifiquen a l’actiu de l’empresa perquè no ha estat una inversió realitzada per l’empresa, han estat construïts per l’Ajuntament. m) Una màquina comprada i no pagada. n) Les taxes pagades pel propietari d’una empresa de consultoria, per a l’obtenció del títol de llicenciat en Administració d’Empreses, títol que li va permetre constituir l’empresa. El fet de llicenciar-se és previ a la constitució de l’empresa, i per tant, és independent de la mateixa. Es podria dir que és un cost perdut que el propietari de l’empresa va tenir. o) Unes obres d’art, propietat de l’empresa. p) Un ordinador d’una generació antiga que va tenir un cost de 2.000.000 de u.m. i que, en l’actualitat, no es fa servir i no es troba cap possible comprador. Aquest ordinador va tenir un cost en el seu moment, però ara mateix no genera beneficis perquè l’empresa ja no l’utilitza però tampoc té un valor de mercat i no es pot vendre. Si el preu de mercat és inferior al preu d’adquisició, els productes s’han de valorar en funció del primer i en aquest cas, és zero. q) L’ import del lloguer pagat per l’empresa que permet l’ús d’un pis durant els dos pròxims anys. r) Unes obres d’art propietat del gerent de l’empresa i que adornen el despatx que té a l’empresa. Són elements que no estan dedicats a l’activitat de l’empresa. No es tracta d’una inversió per a la generació futura de beneficis. Per tant, no acompleix la definició d’actiu. Exercici 2.2 Quines d’aquestes partides es qualifiquen de passiu? e) Tot allò aportat pel propietari de l’empresa, pel seu funcionament. No tot allò aportat és un net patrimonial. Seran actius en tant que suposin un recurs econòmic per finançar posteriors inversions. f) Els sous pendents de pagament als empleats. g) Un préstec obtingut d’un banc. 198 h) L’aval prestat per l’empresa a una altra empresa amb la que col·labora molt estretament, responent així per l’ incompliment d’una obligació, per part d’aquesta última. Aquest tracte no forma part del patrimoni d’una empresa. Exercici 2.3 Indiqui quines de les següents transaccions augmentarien (+) o disminuirien (-) els actius d’una empresa, així com el seu efecte sobre el passiu exigible o el net de l’empresa. Si no afecten, indiqueu-ho amb (0). Transacció 9. La devolució d’un préstec 10. La compra de matèries primeres a crèdit 11. La compra d’un ordinador al comptat 12. El cobrament d’un client (la venda es va efectuar fa 3 mesos) 13. El pagament a un proveïdor (la compra es va fer fa 3 mesos) 14. La venda (a preu de cost) de mercaderies a crèdit 15. El director general s’ha jubilat 16. Una inversió en bons de l’estat, pagada al comptat ACTIU NET + +/+/0 +/- 0 0 0 0 0 0 0 0 PASSIU EXIGIBLE + 0 0 + 0 0 Exercici 2.4. PIRONOVA (Dades en milers) ACTIU Edificis 1 = Vehicle Existèn cies Deutors Caixa 260 350 5 205 6000 Paga senyal 4000 = = 2 7450 = 3 90006 = 4 5 1000 -10554 6 -1000 = 10554 = -13750 6 9000 = 3700 + 5300 13750 = NET + PASSIU Capital Crèdits Creditors Efectes a pagar 700 50 54 16 Prove ïdors 10000 7450 9000 199 7000 260 6246 5 9 13750 = 700 10050 54 9016 7450 Podem saber la quantitat de l’acompte a proveïdors calculant la diferencia de caixa després i abans del incendi: +205.000 (1) +4.000.000 (4) -1.000.000 (5) +10.554.000 Total 13.759.000 Hi troben +9.000 Acompte a proveïdors 13.750.000 BALANÇ A 31 DE MAIG ACTIU PASSIU Edificis 7.000.000 Capital 700.000 Vehicle 260.000 Crèdits 10.050.000 Existències 6.246.000 Creditors 54.000 Deutors 5.000 Efectes a pagar 9.016.000 Caixa i Bancs 9.000 Proveïdors 7.450.000 Acompte de proveïdors 13.750.000 TOTAL ACTIU 27.270.000 TOTAL PASSIU 27.270.000 Exercici 2.5. JORDI FR AGELL ACTIU (1) Terreny 15.000 Maquinària 2.000 Vehicle 3.000 (2) (4) (5) (6) (7) FINAL 15.000 8.000 -1.000 135 9.135 3.000 Acompte nau Existència (3) 10.000 10.000 10.000 10.000 200 Fiança 400 400 Lloguer 800 800 Efectes a cobrar 1.000 Caixa i bancs 21.000 -10.000 TOTAL 41.000 0 8.000 0 1.000 135 10.000 -1.200 9.800 0 59.135 PASSIU Capital 41.000 41.000 Crèdit 10.000 Proveïdors d’ immobilitzat 10.000 8.000 8.000 Salaris a pagar TOTAL 135 41.000 0 8.000 0 135 135 10.000 59.135 Notar que: (5) El sou dels treballadors només es pot tenir en compte 15 dies. 1200 + 1500 = 2700 € mensuals Per tant, per 15 dies: 270 / 2 = 1.350 € 1.350€ Muntatge nova maquinaria i Salaris a pagar. Exercici 2.6. TRANSMISSION S DE RADIO ACTIU PASSIU ACTIU FIX RECURSOS PROPIS Immobilitzat immaterial Aplicacions informàtiques 600 600 Capital social Reserves 600 10.000 201 Immobilitzat material Mobiliari Equips tècnics 17.360 800 Immobilitzat financer Accions inversió permanents RECURSOS ALIENS A LL/T 16.560 400 Préstec bancari 4.200 400 ACTIU CIRCULANT RECURSOS ALIENS A C/T Existències 1.300 Proveïdors 2.400 Primeres matèries 400 Acompte de clients 400 Recanvis i peces 100 Remuneracions pendents a pagar 320 Acomptes proveïdors 800 Creditors Realitzable Comercial Clients 960 960 Realitzable Financer Accions inversions temporals 100 100 Disponible 800 Bancs 600 Caixa 200 TOTAL ACTIU 3.600 21.520 TOTAL PASSIU 21.520 Exercici 2.7. TRANSPORTS DEL MARESME Per calcular les reserves, es realitza el balanç de situació i la diferencia entre l’actiu i el passiu serà la partida de reserves. Així, actiu i passiu s’igualen per complir l’equació comptable fonamental. ACTIU PASSIU ACTIU FIX 148.900 NET PATRIMONIAL 40.200 Immobilitzat 148.900 Capital 40.000 202 - Immaterial Drets traspàs Patents - 13.600 200 12.000 1.600 Material Reserves 115.300 EXIGIBLE A LLARG TERMINI 99.900 Préstecs bancaris 10.000 Terrenys 40.000 Proveïdors immobilitzat a ll/t 12.000 Local 16.000 Hipoteca 77.900 EXIGIBLE A CURT TERMINI 42.000 2.600 Deutes crèdit disposat 20.000 800 Préstecs a curt termini 1.600 Maquinària 7.500 Mobiliari 1.800 Elements de transport - Financer 50.000 20.000 Inversions financeres 10.000 Accions sense cotització social 10.000 ACTIU CIRCULANT 33.200 - Existències Existències magatzem Existències recanvis - Realitzable Clients Efectes a cobrar 1.800 Acompte clients 4.000 4.000 Efectes a pagar 400 10.000 1.600 Deutors 2.000 Inversions financeres a curt termini 4.000 Disponible Hisenda Pública a pagar 1.000 9.000 Caixa 5.000 Bancs 4.000 TOTAL ACTIU 15.000 21.600 Acomptes proveïdors - Proveïdors 182.100 TOTAL PASSIU 182.100 Tema 3. El Mètode comptable Exercici 3.1. JAUME C OMAS (2) c) Registrar les transaccions en la forma indicada, partint de la situació inicial descrita en “Jaume Comas”. ACTIU = PASSIU (En milers) Caixa + Clients+ 0 Material oficina + Mobiliari + 2.500 1.500 Oficina 0. 1.100 1. +4.000 = +4.000 2. -50 = -50 = -500 3. 4. 8.500 = Capital + Préstec + Comptes pagar + Resultat -500 -150 5. -300 = 10.000 1.550 2.050 = -150 = -300 -340 -340 6. -2.050 7. 8. T. +65 2850 65 = -2.050 = +120 = 2.000 1.200 8.160 0 = -120 +65 10.000 1.550 120 1.550 120 2.605 AMB EL REPARTIMENT DE DIVIDENDS 9. -2000 T. 850 = 65 2.000 1.200 8.160 = -2000 10.000 Notar que sobre la Despesa d’amortització: Amortització mobiliari = 1.500 / 5 anys = 300.-/any Amortització edifici (despatx) = 8.500 / 25 anys = 340.-/any ESTAT DE PERDUES I GUANYS INGRESSOS: Vendes 4.065 DESPESES: (1.460) Impresos y repartiment 50 Consum de material d’oficina 500 Interessos préstec 150 Amortitzacions: 640 Mobiliari 300 Oficina 340 Telèfon 120 605 BENEFICI 2.605 Retirat pel propietari (dividends) (2.000) Bº retingut a l’empresa 605 ACTIU PASSIU Actiu Fix 9.360 Net patrimonial Local 8.160 Capital Mobiliari 1.200 Pèrdues i Guanys 12.605 10.000 2.605 Actiu Circulant 4.915 Exigible a llarg termini Existències 2.000 Préstec Mat. d’oficina 1.670 1.550 2.000 Realitzable 65 Clients 65 Disponible Exigible a curt termini Comptes a pagar 120 120 2.850 Caixa 2.850 TOTAL ACTIU 14.275 TOTAL PASSIU 14.275 d) Satisfet amb els resultats obtinguts en aquest any, Jaume va decidir pagar-se un dividend de dos milions de u.m., va retenir la resta dels beneficis en la seva empresa. Com es pot reflectir aquesta decisió? Si considerem el dividend: BALANÇ ACTIU PASSIU Actiu Fix 9.360 Net patrimonial Local 8.160 Capital Mobiliari 1.200 Reserves Actiu Circulant 4.915 Exigible a llarg termini 12.605 10.000 605 1.670 Existències Préstec Mat. d’oficina 1.550 2.000 Realitzable Exigible a curt termini Clients 65 Comptes a pagar 120 120 Disponible Caixa 850 TOTAL ACTIU 12.275 TOTAL PASSIU 12.275 Exercici 3.2. ISOPIPAS S.A. Previsió de compte de pèrdues i guanys i pressupost de caixa. COMPTE DE RESULTATS: Vendes 3.500.- 1.000kg x 3,50.Costos (1.000.-) Cost material (350.-) 1sopar/mes 100.- 100.- 2kg substància x 12,50.- 250.- Per cada 100 kg, es necessiten 25.-, (1.000kg x 25) / 100kg = 250.- Catalitzador 3.900 / 6 m = 650 (650.-) Benefici mensual 2.500.- Vendes 42.000.- 1.000kg x 3,50.- x 12mesos Costos (22.800.-) Cost material (15.000.-) 1sopar/mes 100.- x 12m 12.000.- 2kg substància x 12,50.- 25.- Per cada 100 kg, es necessiten 25.-, Per 1.000kg x 12m = 12.000kg/any; (12.000kg x 25) / 100kg = 3.000.- Catalitzador 3.900 / 6 m = 650 x 12 (7.800.-) Benefici anual 19.200.- Compte de resultats: COMPTE DE RESULTATS PER MES PER ANY 3.500 42.000 Substàncies utilitzades 250 3.000 Sopar 100 12.000 Amortització Catalitzador 650 7.800 2.500 19.200 Ingressos: Vendes Despeses: Benefici Previsió de caixa: PREVISIO CAIXA MES 1 MES 2 MESOS 3 a 6 MES 7 I 8 a 12 Cobraments: 0 0 +3500 +3500 Pagaments: Substàncies -250 -250 -250 -250 Sopar -100 -100 -100 -100 Catalitzador -3900 0 0 3900 -4250 -350 3150 -7050 Saldo caixa Beneficis i saldos de caixa acumulats, mes a mes: Final mes Beneficis Saldo Caixa 1 2.500 -4.250 2 5.000 3 Final mes Beneficis Saldo Caixa 7 17.500 950 -4.600 8 20.000 4.100 7.500 -1.450 9 22.500 7.250 4 10.000 1.700 10 25.000 10.400 5 12.500 4.850 11 27.500 13.550 6 15.000 8.000 12 30.000 16.700 FLUX DE FONS DE CAIXA Flux Operatiu • Cobraments: clients • Pagaments: materials substància Flux inversió • Pagaments: catalitzador Flux financer • aportació socis Variació caixa 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Total - - 3500 3500 3500 3500 3500 3500 3500 3500 3500 3500 35.000 -100 -250 -350 -100 -250 -350 -100 -250 +3150 -100 -250 +3150 -100 -250 -3150 -100 -250 +3150 -100 -250 +3150 -100 -250 -3150 -100 -250 -3150 -100 -250 +3150 -100 -250 +3150 -100 -250 -3150 -1200 -3000 30.800 -3900 -3900 - - - - - -3900 -3900 - - - - - -7800 -7800 +4600 +4600 +350 -350 +3150 +3150 +3150 +3150 -750 +3150 +3150 +3150 +3150 +3150 4600 4600 27.600 Exercici 3.3. RELACIÓ DE BALANÇ - COMPTE DE RESULTATS Empresa A: ACTIU Principi d’any PASSIU Finals d’any Principis d’any Proveïdors capital Final d’any ?1 10.000 Benefici total 80.000 total 90.000 Proveïdors ?2 capital ?3 Benefici ?4 retingut 25.000 retingut total 80.000 total 90.000 Resolem les incògnites: ?1 total passiu = prov. + capital + bº 80.000 = prov. + 10.000 + 25.000 Proveïdors = 45.000 ?3 capital final d’any = capital principi + ampliació capital = 10.000 + 0 = 10.000 ?4 Benefici retingut a finals any = benefici retingut principi any + benefici net - dividends Benefici net = I - D = 100.000 -85.000 =15.000 Benefici a final d’any = 25.000 + 15.000 - 0 = 40.000 ?2 total passiu = prov. + capital + benefici 90.000 = prov. + 10.000 + 40.000 prov. = 40.000 Empresa B: ACTIU Principi d’any PASSIU Finals d’any Principis d’any Proveïdors 100.000 Proveïdors ?2 capital 20.000 capital ?3 Benefici ?4 Benefici retingut total ?1 total 290.000 Final d’any total 70.000 ?1 retingut total 290.000 Resolem les incògnites: ?1 total actiu principi any = total passiu principi any = prov. + capital + bº ret. total passiu = 100.000 + 20.000 + 70.000 = 190.000 ?3 capital final d’any = capital principi + ampliació capital = 20.000 + 40.000 = 60.000 ?4 Benefici retingut a finals any = benefici retingut principi any + benefici net - dividends bºnet = I-D= 210.000 - 180.000 = 30.000 bºfinals any = 70.000 + 30.000 - 10.000 = 90.000 ?2 total passiu = prov. + capital + bº 290.000 = prov. + 60.000 + 90.000 prov. = 140.000 Empresa C: ACTIU Principi d’any PASSIU Finals d’any Principis d’any Proveïdors 95.000 Capital ?3 Benefici retingut total ?1 total ?2 Final d’any Proveïdors 85.000 Capital 75.000 Benefici 90.000 total ?1 retingut 100.000 total 260.000 Benefici ?4 Dividends?5 Resolem les incògnites: ?2 total actiu principi any = total passiu principi any = 260.000 ?3 capital principi d’any = capital final - ampliació capital = 75.000 - 25.000 = 50.000 ?1 total actiu = total passiu = prov. + capital + bº total actiu = 95.000 +50.000 + 90.000 = 235.000 ?4 Benefici = I - D = 300.000 - 260.000 = 40.000 ?5 Benefici retingut a finals any = benefici retingut principi any + benefici net - dividends 100.000 = 90.000 + 40.000 - dividends dividends = 30.000 Resum resultats obtinguts: Concepte Empresa A Empresa B Empresa C Total actiu (principi d’any) 80.000 190.000 235.000 Total actiu (final d’any) 90.000 290.000 260.000 Proveïdors (principi d’any) 45.000 100.000 95.000 Proveïdors (final d’any) 40.000 140.000 85.000 Capital social (principi d’any) 10.000 20.000 50.000 Capital social (final d’any) 10.000 60.000 75.000 Beneficis retinguts (principi d’any) 25.000 70.000 90.000 Beneficis retinguts (final d’any) 40.000 90.000 100.000 Ingressos 100.000 210.000 300.000 Despeses 85.000 180.000 260.000 Benefici 15.000 30.000 40.000 Dividends 0 10.000 30.000 Ampliació de capital 0 40.000 25.000 Tema 4. Solucions. Exercici 4.1 Caixa (2) 8.500 (5) 450 (6) 1.500 10.000 (1) 1.550 (4) SF:1100 Material d’oficina 2.500(6) SF:2.500 Capital (1)10.000 SF: 10.000 Mobiliari 1.500(3) Despatx 8.500(2) SF:1.500 Préstec (4)1.550 SF:1.550 SF:8.500 Comptes a pagar 450(5) (3)1.500 (6)1.000 SF: 2.050 4) Jaume Comas rep un préstec, de manera que s’abona el compte de passiu pertinent i a la vegada es carrega el mateix import a caixa, que augmenta en rebre dit préstec. 5) Es paguen 450 euros a Mobles Robles, s’abona l’ import de Caixa i es cancel·la el compte a pagar, és a dir, es carrega, ja que és un compte de passiu. 6) La compra de material d’oficina, que ascendeix a 2.500 euros, es carrega a dit compte, i es paga amb 1.500€ al comptat, i s’abona al compte de caixa; mentre que la resta, que són 1.000€ s’abonen a comptes a pagar, ja que augmenta el seu deute a tercers, en aquest cas, un proveïdor d’immobilitzat. Exercici 4.2 Càrrec a) Disminució en caixa b) Augment en vendes c) Disminució en clients d) Disminució en proveïdors e) Augment en capital f) Disminució en existències g) Augment en despeses de personal Abonament X X X X X X X Exercici 4.3 Per a cadascun dels comptes següents, indiqui si són d'actiu, de passiu o de net i el signe del saldo que tindran normalment (deutor o creditor): a) Proveïdors. Passiu Creditor b) Despeses de tributs. Net (Despeses) Deutor c) Actiu Deutor Edificis llogats a tercers. d) Préstecs concedits per l'empresa. Actiu Deutor e) Reserves. Net Creditor f) Clients. Actiu Deutor g) ingressos per interessos d'una compte corrent bancària. Net Creditor h) Equip d'oficina. Actiu Deutor i) Actiu Deutor Vehicles per repartiment. Exercici 4.4 c) A la vista d'aquesta informació, fer un anàlisi de cadascuna de les transaccions o fets comptables (FC), indicant en el quadre que segueix les característiques de cada fet comptable: n. 1 2 3 Comptes carregats Tipus de Augment o comptes* disminució CAIXA augment Actiu EDIFICIS Actiu INSTAL. Actiu MAQUIN. Actiu augment augment Comptes abonats Tipus de Augment o comptes* disminució CAPITAL augment Net Patrimonial CAIXA Actiu INSTAL. Actiu disminució disminució 4 TERRENY Actiu augment CAPITAL Net augment 5 CAIXA Actiu augment PREST. REBUTS Passiu augment 6 MERCAD. Actiu PROVEÏD. Passiu augment PROVEÏ. Passiu CAIXA Actiu augment 7 disminució disminució Explicació del FET COMPTABLE Una empresa es constitueix aportant uns edificis i diners en efectiu. (Inici del negoci) 8.000 u.m. Compra d’instal·lacions pagant en efectiu 100 u.m. Canvi de les instal·lacions adquirides per maquinària 100 u.m. Un soci aporta un terreny. (Ampliació de capital) 1.000 u.m. Obtenció d’un préstec. 1.500 u.m. Compra de mercaderies a crèdit 500 u.m.. Pagament a un proveïdor 100 u.m. d) Fer les operacions anteriors en format d’assentaments de llibre Diari. (1) 5.000 Caixa 3.000 Edificis a Capital 8.000 (2) 100 Instal·lacions a Caixa 100 a Instal·lacions 100 a Capital 1.000 a Préstecs rebuts 1.500 a Proveïdors 500 a Caixa 100 (3) 100 Maquinaria (4) 1.000 Terrenys (5) 1.500 Caixa (6) 500 Mercaderies (7) 100 Proveïdors Exercicis sobre el com pte Exercici 4.5 Indiqui si les proposicions que es ressenyen a continuació afecten al costat esquerra o dret d'un compte i si impliquen augment o disminució: 11. Un càrrec al compte de Caixa per 1.000 u.m. Esquerra, augment 12. Un abonament de 50 u.m. al compte de Clients. Dreta, disminució 13. Un càrrec al compte de Creditors per 100 u.m. Esquerra, disminució 14. Un càrrec al compte de Capital de 200 u.m. Esquerra, disminució 15. Un abonament al compte d'ingressos per 50 u.m. Dreta, augment 16. Un abonament al compte de Despeses per lloguers de 30 u.m. Dreta, disminució 17. Un abonament al compte de Proveïdors per 40 u.m. Dreta, augment 18. Un abonament al compte de Treballs realitzats pendents de cobrament per 100 u.m. Dreta, disminució 19. Un càrrec al compte Despeses per interessos per 50 u.m. Esquerra, augment 20. Un abonament al compte Despeses de personal per 80 u.m. Dreta, disminució Exercici 4.6 En cadascuna de les transaccions o fets comptables que es ressenyen a continuació, indiqui si el compte que apareix indicat entre parèntesi ha de ser carregat o abonat: 8. Compra amb pagament ajornat de mobiliari (Creditors). ABONAMENT 9. Reembossament d'un préstec que va ser concedit per un banc en el passat (Préstecs obtinguts). CÀRREC 10. Reembossament del deute mantingut amb un proveïdor (Caixa). ABONAMENT 11. Deute amb el personal per sous del mes (Despeses de Personal). CÀRREC 12. Devolució a un client de part de la quantitat cobrada per treballs realitzats per l'empresa (ingressos). CÀRREC 13. Rebaixa, per part del llogater, del import del lloguer satisfet per l'empresa al mes anterior (Despeses de lloguer). ABONAMENT 14. Pagament per la compra d'un camió (Vehicles). CÀRREC Exercicis sobre el llibr e di ari Exercici 4.7 Fer els assentaments de Diari referents a aquests fets comptables anteriors. 1. 5.000 Caixa 15.000 Edificis a Capital 20.000 a Caixa 100 a Caixa 150 a Caixa Proveïdors d’immobilitzat 500 500 a Caixa 500 a Ingressos per arrendaments 150 a Inversions financeres temporals 250 a Préstecs rebuts d’entitats bancàries 600 a Caixa 60 2. 100 Desp. de constitució 3. 150 Despeses primer establiment 4. 1.000 Mobiliari 5. 500 Inversions financeres temporals 6. 150 Caixa 7. 250 Terrenys 8. 588 Caixa 12 Despeses bancàries 9. 60 Despesa d’interessos Exercici 4.8 Exposi una breu explicació a cadascun del assentaments següents de Diari: 1.000 Caixa 5.000 Terrenys 2.000 Valors mobiliaris a Capital 8.000 Una empresa es constitueix aportant, entre tots els socis, diners en efectiu, terrenys i valors mobiliaris. 500 Bancs a Caixa 500 Es porta al banc la meitat de l’efectiu aportat pels socis. 100 Efectes a cobrar a Clients 100 Es giren lletres als nostres clients, per l’import del deute que tenen amb nosaltres 1.000 Devolucions de mercaderies a Clients 1.000 Els clients tornen unes mercaderies que els havíem venut. 500 Caixa a Ingrés per prestació de serveis 500 Es realitzen uns serveis pels quals es cobren 500 u.m. en efectiu. Exercicis sobre el llibr e major Exercici 4.9 Anota les transaccions que s'indiquen tot seguit en els comptes apropiats del Llibre Major. Caixa X X X 10000(c) 10.000 (a) 7.500(d) 2.000(e) Existències XXX (b)5.000 Clients X X X 10.000 (a) Proveïdors d)7.500 X X X 5.000(b) Maquinària XXX (c)10000 Despeses de Personal (e)2.000 Exercici 4.10 Suggereix una explicació per a cadascuna de les transaccions següents registrades en el Llibre Major. Caixa 1.000(1) (2) 300 500 (3) (5) 250 (6) 625 Existències (4) 700 Comptes a pagar (7) 48 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Clients (3) 500 Proveïdors (5) 250 (4) 700 Despeses d’energia (7) 48 Maquinària (2) 300 Capital (1) 1.000 Despeses de Personal (6) 625 Una empresa es constitueix amb 1.000 euros en efectiu. Compra maquinària per 300 euros, pagament en efectiu. Es cobra dels clients 500 euros. Compra d’existències 700 euros, a crèdit. Pagament als proveïdors 250 euros del deute pendent. Pagament de les nòmines del mes que pugen 625 euros. Les despeses de la llum i l’aigua tenen un import de 48 euros, queden pendents de pagament. Exercicis sobre el com pte i el diari Exercici 4.11 Suggereixi una explicació per a cadascuna de les transaccions següents comptabilitzades en les comptes que s’indiquen a continuació: Caixa 1.000(1) 300 (2) 500(3) 250 (5) 625 (6) Existències 700(4) Creditors 48(7) 1. 2. 3. 4. Clients 500 (3) Proveïdors 250(5) 700(4) Mobiliari 48(7) Maquinària 300 (2) Capital 1.000(1) Bancs 625(6) Els accionistes aporten en efectiu 1.000.Es paga en efectiu una màquina per valor de 300.Rebem dels nostres clients 500.- per una venda ja realitzada. Comprem matèries primeres als nostres proveïdors per valor de 700.- que deixem pendents de pagar. 5. Paguem 250.- en efectiu als nostres proveïdors. 6. Obrim un compte corrent en el banc amb un saldo de 625.- 7. Compres mobiliari per la oficina que deixem pendent de pagar. Exercici 4.12 Representar en els corresponents comptes els moviments comptables que s’indiquen a continuació. Calcular el saldo final del compte i tancar-lo. Nota: En aquesta solució s’utilitza la nomenclatura “SD” per referir-nos al “SALDO” Clients 15.600 2.570(b) (a)1.250 570(c) (d)5.840 240(e) sd.deutor 19.310 22.690 22.690 Proveïdors 7.800 (b)1.200 870(a) (c)90 590(d) sd.creditor 7.970 9.260 9.260 Bancs 8.450 1.200(b) (a)1.250 150(d) (c)470 70(f) (e)2.100 2.460(h) (g)5.000 sd.deutor 13.390 17.270 17.270 Exercici 4.13 e. Obrir els comptes a partir dels saldos inicials del balanç, reflectint a continuació els fets comptables que s’indiquen. f. Determinar el saldo final dels comptes i tancar-los. Capital 10.000 sd.creditor 10.000 10.000 10.000 Elements de transport 5.000 sd.deutor 5.000 5.000 5.000 Bancs 7.500 2.300(b) (a)1.500 1.000(c) (d)900 sd.deutor 6.600 9.900 Préstecs curt termini 900(d) sd.creditor 900 Proveïdors a llarg termini 4.000 sd.creditor 4.000 4.000 4.000 Proveïdors (b)2.300 4.000 sd.creditor 1.700 4.000 4.000 Maquinària 2.500 Clients 3.000 1.500(a sd.deutor 2.500 2.500 2.500 sd. Deutor 1.500 3.000 3.000 Mobiliari (e)450 sd.deutor 450 450 450 Drets de traspàs (c)1.000 sd.deutor 1.000 Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini 450(e) sd creditor 450 450 450 900 900 1.000 1.000 g. Confeccionar el Balanç de situació Final. ACTIU Immobilitzat Drets de traspàs Elements de transport Maquinària Mobiliari Circulant Clients Bancs Total BALANÇ DE SITUACIÓ PASSIU Recursos propis 1.000 Capital 5.000 2.500 Exigible 450 Proveïdors llarg termini Préstecs a curt termini Creditors/Proveïdors d’Immobilitzat 1.500 Proveïdors a curt termini 6.600 17.050 Total 10.000 4.000 900 450 1.700 17.050 h. Comptabilitzar mitjançant assentaments en el llibre diari els fets comptables de l’exercici anterior (núm.3). a) 1.500 Bancs a Clients 1.500 a Bancs 2.300 a Bancs 1.000 a Préstecs a curt termini 900 a Proveïdors d’immobilitzat material a llarg termini 450 b) 2.300 Proveïdors c) 1.000 Drets de traspàs d) 900 Bancs e) 450 Mobiliari Exercici 4.14 Comptabilitzar mitjançant assentaments en llibre diari els següents fets comptables i confeccionar el compte de bancs, suposant que el seu saldo inicial sigui de 12.000.-: a) 1.000 Clients ef.com. a cobrar a Clients 1.000 a Clients, efectes comercials a cobrar 1.000 a Bancs b) 1.000 Bancs c) 450 Creditors 450 d) 4.580 Maquinària a Creditor, immobilitzat material a llarg termini 4.580 a Bancs 5.600 a Bancs 5.800 a Clients 3.400 a Préstecs entitats de crèdit a curt termini 1.100 e) 5.600 Proveïdors f) 5.800 Acomptes a proveïdors g) 3.400 Bancs h) 1.100 Bancs Bancs 12.000 450 1.000 5.600 3.400 5.800 1.100 sd.deutor 5.650 17.500 17.500 Exercici 4.15 Comptabilitzar mitjançant assentaments els següents fets comptables: Alguns d’aquests casos serveixen per a un posterior repàs, quan s’hagi ampliat matèria. (Com per exemple, el núm 28) 1. 2.580 Proveïdors 2. 5.600 Equips processos d’informació 3. 6.980 Caixa 4. 48.650 Clients 5. 1.680 Existències 6. 78.000 Existències 7. 78.000 Proveïdors 8. a Caixa 2.580 a Bancs Creditors curt termini 2.800 2.800 a Vendes 6.980 a Vendes 48.650 a a Caixa 1.680 Proveïdors 78.000 a Efectes comercials a pagar 78.000 a Bancs 47.000 a Ingressos financers 8.500 a Clients 11.500 47.000 Sous i salaris 9. 8.500 Bancs 10. 11.500 Bancs 11. 4.500 Bancs 12. 4.000 Bancs 13. 14. 16. 40 Existències 50 Clients 19. 10 Caixa 20. 2.000 Bancs 21. 50 Proveïdors 22. 10 Arrendaments 23. 25 Bancs 25 Clients 4.000 a Caixa 8.700 a Bancs 875 a Caixa 50 a Proveïdors 40 a Bancs 500 a Vendes 50 a Vendes 10 a Préstecs, entitat de crèdit a llarg termini 2.000 a Efectes a cobrar 50 a Bancs 10 a Vendes 50 a Acompte de clients 200 a Caixa Proveïdors, efectes comercials a pagar 10 40 a Clients 10 a a Bancs 50 Capital social 100 a Caixa 50 a Clients dubtós cobrament 50 a Bancs 72 a Vendes 5.500 a Clients 5.500 a Bancs 500 50 Compres 10 Bancs 27. 50 Proveïdors, efectes comercials a pagar 100 Caixa 29. 50 Proveïdor 30. 50 Bancs 31. Préstec, entitat de crèdit llarg termini 200 Caixa 26. 28. a 500 Despeses de personal 18. 25. 4.500 875 Interessos per deutes 50 Existències 24. Efectes comercials a cobrar 8.700 Publicitat 15. 17. a 72 Hisenda Pública creditora 32. 5.500 Clients 33. 34. 5.225 Caixa 275 Descompte sobre vendes 500 Acompte de proveïdors 35. 5.000 Maquinària 36. 37. 39. 62 Serveis bancaris 188 Interessos 12.250 Bancs 43. 100 Aplicacions informàtiques 46. Bancs 15 a Vendes 12.500 a Efectes comercials a cobrar 12.500 a Bancs 320 a Caixa 37 a Maquinària 250 a Caixa 100 a Accions Ingressos immobilitzat financer 50 10 a Bancs 20 a Bancs 5.250 a Caixa 50 a Bancs 57 a a Vendes Clients 500 500 a Clients efectes comercials a cobrar 500 a Bancs 270 a Clients efectes comercials a cobrar 250 5.000 Préstecs a curt termini 250 Serveis bancaris 48. 57 Rappels sobre compres 49. 500 Clients 50. 500 Clients, efectes comercials a cobrar 51. 458 Bancs 4 Interessos 38 Serveis bancaris 54. a 20 Inversions financeres en accions 50 Fiances 53. 18.000 60 Bancs 47. 52. Efectes comercials a pagar 37 Devolucions de vendes 200 Bancs 50 Pèrdues procedents immobilitzat material 45. a 320 Comissions 42. 44. 500 1.000 3.500 15 Subministraments 12.500 Efectes comercials a cobrar 41. Acomptes de proveïdors Bancs Efectes comercials a pagar 18.000 Existències 38. 40. a 250 Clients, ef.com. a cobrar 20 Serveis bancaris 200 Bancs 50 Pèrdues crèdits comercials incobrables 55 Bancs 55. 125 Reparació i conservació 56. 40 Acompte de proveïdors 57. 70 Bancs 58. 20 Serveis exteriors 59. 24 Impostos 60. 67 Proveïdors 61. a Ingressos financers 55 a Bancs 125 a Bancs 40 a Ingressos per arrendaments 70 a Creditors prestadors de serveis 20 a Bancs 24 a Proveïdors efectes comercials a pagar 67 a Caixa 249 249 Equips processos inform. Exercicis de repàs Exercici 4.16 Assenyalar si els fets comptables que s’indiquen afecten al deure o a l’haver del compte i si suposen un increment o una disminució: D Un abonament al compte de caixa Un càrrec al compte de capital Un càrrec al compte de maquinària Un abonament al compte de deutors Un abonament al compte de vendes Un càrrec al compte de despeses d’arrendament Un càrrec al compte d’equips informàtics Un abonament al compte d’interessos de deutes Un càrrec al compte de creditors Un abonament al compte de terrenys H x X x + X X X X x X X x X X x x X X x x x Exercici 4.17 En cada un dels fets comptables que sindiquen assenyaleu si el compte que apareix entre parèntesis es carregaria o s’abonaria: Càrrec Compra al comptat de maquinària (caixa) Venda de mercaderies al comptat (vendes) Venda de mercaderies a crèdit (clients) Pagament dels sous del mes (despeses de personal) Devolució d’unes mercaderies al proveïdor (mercaderies) Cobrament d’un import pendent d’un client (clients) Pagament d’un import pendent a un proveïdor Compra a crèdit de mercaderies (mercaderies) Devolució d’un préstec bancari (deutes bancaris) Pagament dels interessos d’un préstec (interessos de deutes) Abonament X x X X X X X X X X Exercici 4.18 Expliqui que és el que indiquen cada un dels següents assentaments (quin fet comptable reflecteixen): 1. Es constitueix una empresa amb 130.000 euros al banc i unes existències valorades en 30.000. 2. Es compra un edifici per 600.000 euros (200.000 euros pertanyen al terreny). Paguem per mitjà del banc. 3. Compra de mercaderies per 30.000 euros; paguem 10.000 euros pel banc i la resta es deixa a deure. 4. Compra d’un camió per fer el transport de mercaderies per 30.000 euros; paguem 8.000 euros pel banc i acceptem lletres per la resta del deute. 5. Realitzem un servei a una empresa pel qual cobrem 10.000 euros en efectiu i girem lletres per 35.000 euros. 6. Paguem 5.000 euros als proveïdors de l’operació núm.2, acceptem lletres per la resta del deute que tenim amb ells. 7. Arribat el venciment paguem les lletres presentades pels nostres proveïdors d’immobilitzat: de l’apartat 4, dels quals paguem 16.000 euros i la resta en efectiu. 8. Comprem uns ordinadors que valen 18.000 euros. Paguem 3.000.euros en efectiu i acceptem lletres per la resta. 9. Paguem les nòmines del mes: 3.500 euros pel banc. 10. Compra de primeres matèries per 3.000 euros : paguem 1.000 euros mitjançant el banc i quedant pendent la resta . 11. Comprem 2 vehicles pels nostres comercials que, conjuntament, pugen 40.000 euros. Paguem només 1.000 euros i deixem a deure la resta. 12. Paguem part del deute (20.000 euros) amb els nostres proveïdors d’immobilitzat (núm.11): 1.500 euros amb taló bancari i 5.000 euros en efectiu. 13. Paguem 2.000 euros als proveïdors de primeres matèries14. Uns clients que ens devíem 4.000 euros, ens paguen la meitat del seu deute en efectiu i acceptem lletres per l’altra meitat. 15. Comprem mercaderies per 1.750 euros . Paguem 250 euros pel banc i acceptem lletres per la resta del import (sistema d’inventari periòdic). 16. Paguem 2.000.- als proveïdors d’immobilitzat (vehicles , deute per 10.000 euros) i acceptem lletres pel deute que ens queda pendent. 17. PERMUTA D’IMMOBILITZAT: Venem per 60.000 euros uns terrenys que tenim valorats en 40.000 euros. Com a pagament rebem uns ordinadors valorats en 15.000 euros quedant la resta pendent de cobrar. 18. Paguem el lloguer d’unes oficines: 200 euros en efectiu i 800 euros pel banc. Tema 5. Existències. Exercici 5.3 SISINVEX S.A. Fer els assentaments que corresponguin a les operacions següents: 3. Utilitzant el sistema d’inventari permanent a) 1.000 Existències a Proveïdors 1.000 a Proveïdors Caixa 500 50 a Caixa 100 a Vendes 1.150 a Existències 300 a Caixa 600 Descompte sobre compres per 100 pagament immediat a Proveïdors 200 a Existències 100 a Vendes 1.000 a Existències 250 a Clients 500 a Cost de vendes 125 a Existències 525 b) 550 Existències c) 100 Proveïdors d) 1.150 Clients 300 Cost de vendes e) 700 Proveïdors f) 200 Existències 100 Proveïdors g) 1.000 Clients 250 Cost de vendes h) 500 Devolució de vendes 125 Existències i) 525 Diferències d’inventari 2. Utilitzant el sistema d’inventari periòdic b) 550 Compres a Proveïdors Caixa 500 50 a Caixa 100 a Vendes 1.150 a Caixa Descompte sobre compres 600 100 a Proveïdors 200 a Devolució compres 100 a Vendes 1.000 a Clients 500 a Existències 1.000 a Variació d’existències 700 c) 100 Proveïdors d) 1.150 Clients e) 700 Proveïdors f) 200 Compres 100 Proveïdors g) 1.000 Clients h) 500 Devolució de vendes i) 1.000 Variació d’existències 700 Existències Exercici 5.4 QUADRE AMB DADES PENDENT S Concepte Empresa 1 Empresa 2 Empresa 3 Vendes 10.000 15.000 25.000 - Ràppels sobre vendes (1.000) (3.000) (2.000) 9.000 12.000 23.000 (4.000) (7.000) (15.000) Existències inicials 5.000 8.000 1.000 + Compres 3.000 2.000 20.000 - Devolucions de compres 1.000 1.000 (2.000) 7.000 9.000 19.000 Vendes netes (Cost de les vendes) Existències disponibles per la venda Existències finals (3.000) 2.000 4.000 5.000 5.000 8.000 Marge brut de les vendes Exercici 5.5 SISTEMES D’INVENTARI: ROCK, S.A. Anotar en format de Llibre Diari i de Llibre Major les transaccions anteriors, utilitzant: 3. Sistema d'inventari permanent DIA 1: 12.000 Existències a Caixa / Bancs Descompte sobre compres per pagament immediat 11.000 1.000 a Proveïdors 14.250 a Vendes 8.000 a Existències 3.500 a Proveïdors 20.000 a Existències 3.000 a Vendes 35.000 a Existències 15.500 a Clients 9.500 10.000+2.000=12.000 -(10%s/10.000)=11.000 DIA 2: 14.250 Existències 15.000-5%=14.250 DIA 10: 5.000 Clients 3.000 Caixa 3.500 Cost de vendes DIA 15: 20.000 Existències DIA 18: 3.000 Proveïdors DIA 28: 15.000 Caixa / Bancs 20.000 Clients 15.500 Cost de vendes DIA 29: 9.500 Devolucions de vendes 3.000 Existències DIA 30: 1.675 Rappels sobre vendes 5%s/(43.000- 9.500) a Cost de vendes 3.000 a Clients 1.675 a “Rappels” sobre compres 1.500 a Existències 150 DIA 31: 1.500 Proveïdors DIA 31: 150 Diferències d’inventari Notar que s’utilitza l’abreviatura “SD” per referir-nos al “SALDO” Descomptes sobre compres per pagament immediat 1.000(1) Existències (1) 12.000 3.500(10) (2)14.250 3.000(18) (15)20.000 15.500(28) (29)3.000 150(31) 49.250 22.150 SD. 27.100 Caixa/Bancs XXX 11.000(1) (10)3.000 (28)15.000 18.000 11.000 SD. 7.000 Proveïdors (18)3.000 14.250(2) (31)1.500 20.000(15) 4.500 34.250 SD.29.750 Clients 10) 5.000 9.500(29) (28)20.000 1.675(30) 25.000 11.175 SD. 13.825 Vendes 8.000(10) 35.000(28) 43.000 SD.43.000 Devolució de vendes (29)9.500 Rappels sobre vendes (30)1.675 Cost de vendes (10)3.500 3.000(29) (28)15.500 19.000 3.000 SD. 16.000 Rappels sobre compres 1.500 (31) SD.1.500 SD.9.500 SD.1.000 SD.1.675 Diferència d’inventari (31)150 SD.0 El compte d’existències disminueix per 150, per tal que les existències reals siguin igual a les comptables. La pèrdua en el valor de les existències que es reflex a Diferències d’inventari va a parar al compte de Pèrdues i Guanys o Compte de Resultats. COMPTE DE RESULTATS (sistema d’inventari permanent): Vendes Devolució de vendes Ràppels sobre vendes (9.500) (1.675) 43.000 VENDES NETES Cost de vendes* Diferències d’inventari (14.500) (150) 31.825 Marge brut Descompte sobre compres per pagament immediat 17.175 1.000 Benefici 18.175 *Cost de vendes netes = Cost de vendes - Rappels sobre compres = 16.000 - 1.500 = 14.500 4. Sistema d'inventari periòdic. DIA 1: 12.000 Compres a Caixa / Bancs Dte. s/compres pronto pago 11.000 1.000 (10.000+2.000=12.000 ; 12.000 -(10%s/10.000)=11.000 DIA 2: 14.250 Compres 15.000-5%=14.250 a Proveïdors 14.250 a Vendes 8.000 DIA 10: 5.000 Clients 3.000 Caixa DIA 15: 20.000 Compres a Proveïdors 20.000 a Devolució de compres 3.000 a Vendes 35.000 a Clients 9.500 a Clients 1.675 a “Rappels” sobre compres 1.500 a Variació d’existències 27.100 DIA 18: 3.000 Proveïdors DIA 28: 15.000 Caixa / Bancs 20.000 Clients DIA 29: 9.500 Devolució de vendes DIA 30: 1.675 “Rappels” sobre vendes 5% s/33.500 DIA31: 1.500 Proveïdors DIA 31: 27.100 Existències finals Notar que s’utilitza l’abreviatura “SD” per referir-nos al “SALDO” Compres (1) 12.000 (2)14.250 (15)20.000 SD. 46.250 Proveïdors (18)3.000 14.250(2) (31)1.500 20.000(15) 4.500 34.250 SD.29.750 Devolució de compres 3.000(18) SD.3.000 Caixa /bancs XXX 11.000 (1) (10)3.000 (28)15.000 Sd. 7.000 Clients (10) 5.000 9.500(29) (28)20.000 1.675(30) 25.000 11.175 SD.13.825 Devolució de vendes (29)9.500 SD.9.500 Descompte sobre compres per pagament immediat 1.000(1) SD.1.000 Vendes 8.000(10) 35.000(28) SD. 43.000 Rappels sobre vendes (30)1.675 SD.1.675 Rappels sobre compres 1.500(31) SD.1.500 Existències (a)27.100 Variació d’existències 27.100(a) SD 27.100 SD. 27.100 COMPTE DE RESULTATS (sistema d’inventari periòdic): Vendes Devolució de vendes Ràppels sobre vendes 43.000 (9.500) (1.675) VENDES NETES Cost de vendes* Compres Devolució de compres Ràppels sobre compres Variació d’existències 31.825 (14.650) 46.250 (3.000) (1.500) (27.100) Marge brut Descompte sobre compres per pagament immediat 17.175 1.000 Benefici 18.175 Exercici 5.6 CLÍNICA TÈCNICA I PROVEÏDORS MÈDICS Fer els assentaments, utilitzant el sistema d’inventari permanent al llibre diari de: a) Clínica Tècnica dia 10) 10.500 Existències Proveïdors 10.500 Existències 1.500 Bancs Descompte sobre compres pagament anticipat 4.750 250 Rappels sobre compres 1.000 dia 14) 1.500 Proveïdors dia 20) 5.000 Proveïdors dia 28) 1.000 Proveïdors b) Proveïdors Mèdics dia 10) 10.500 Clients a Vendes de mercaderies 10.500 a Existències 4.500 a Clients 1.500 a Cost de vendes 600 a Clients 5.000 a Clients 1.000 4.500 Cost de vendes dia 14) 1.500 Devolució de vendes 600 Existències dia 20) 4.750 Bancs 250 Descompte sobre vendes per pagament immediat dia 28) 1.000 Rappels sobre vendes Exercici 5.7 EXISTÈNCIES. RESULTAT 3. Calcular quin seria per aquest període el: a. cost de vendes b. marge brut de vendes Cost de la Venda = Existència inicial + Compres netes - Existència final Cost de la Venda = 1.000 + 3.100 - 600 = 3.500 € Compres Netes = Compres brutes - Descomptes i bonificacions de compres Compres Netes = 3.500 - 400 = 3.100 € COMPTE RESULTATS Vendes brutes - Devolució de vendes Vendes netes Cost de la venda Marge brut Despeses generals Benefici 8.000 (500) 7.500 (3.500) 4.000 (1.200) 2.800 COST DE LES VENDES Existències inicials Compres brutes - Descomptes sobre compres Compres netes Existències finals Cost de les vendes 1.000 3.500 (400) 3.100 4.100 (600) 3.500 4. Fer els assentaments que corresponguin per al càlcul del resultat Components del resultat: Vendes netes = Vendes brutes - Devolució de vendes = 8.000 - 500 = 7.500 € Cost de la Venda = 3.500 € Despeses generals = 1.200 € Resultat: 2.800 € Assentaments: a) 1.000 Variació existències Existències inicials 1.000 Variació existències 600 Devolució de vendes Variació existències Compres Despeses generals 500 400 3.500 1.200 Pèrdues i Guanys 8.400 600 Existències finals b) c) 5.600 P i G 8.000 Vendes 400 Descompte sobre compres Benefici:2.800 € Tema 6. El cicle comptable Exercici 6.1 f) Registrar les operacions en el Diari. 50.000 10.000 5.000 6.000 4.000 1.000 12.000 Edifici d’oficines Mobiliari Instal·lacions Equips d’oficina Clients Comissions a cobrar Caixa i Bancs a Capital Creditors varis 80.000 8.000 a Caixa 1.000 a Creditors Immobilitzat Material 1.000 a Ingressos prestació serveis 1.500 a Vendes 50.000 a Caixa Hisenda Pública creditora 10.000 1.000 a Clients Comissions a cobrar 40.000 2.000 a Caixa 6.500 a Caixa 10.000 1) 1.000 Despeses assegurança 2) 1.000 Equips d’oficina 3) 1.500 Comissions a cobrar 4) 50.000 Clients 5) 11.000 Sous i salaris 6) 42.000 Caixa 7) 6.500 Creditors Immobilitzat Material 8) 10.000 Compres Assentaments de Pèrdues i Guanys 50.000 Vendes 1.500 Ingressos serveis a Sous i Salaris Despeses assegurança Compres Pèrdues i Guanys 11.000 1.000 10.000 29.500 Assentament de tancament: 80.000 2.550 1.000 29.500 Capital Creditors HP. creditora Pèrdues i Guanys a Edifici d’oficines Mobiliari Instal·lacions Equips d’oficina Comissions a cobrar Clients Caixa 50.000 10.000 5.000 7.000 500 14.000 26.500 g) Fer els passos al Major. Edifici d’oficines 50.000 Equips d’oficina 6.000 1.000 (2) Caixa 12.000 1.000 (1) 42.000 (6) 10.000 (5) 6.500 (7) 10.000 (8) Hisenda Pública creditora 1.000 (6) Ingressos serveis 1.500 (3) Mobiliari 10.000 Clients 4.000 40.000 (6) 50.000 (4) Capital 80.000 Compres 10.000 (8) Despeses assegurança 1.000 (1) Instal·lacions 5.000 Comissions a cobrar 1.000 2.000 (6) 1.500 (3) Creditors varis 6.500 (7) 8.000 1.000 (2) Vendes 50.000 (4) Sous i Salaris 11.000( 5) h) Preparar el Balanç de sumes i saldos. SUMES CONCEPTE DEURE HAVER DEUTOR Edificis oficina Mobiliari Equips d’oficina Instal·lacions Clients Comissions a cobrar Caixa Capital Creditors Hisenda Pública Creditora Compres Vendes Ingressos serveis Despeses assegurança Sous i Salaris TOTALS 50.000 10.000 7.000 5.000 54.000 2.500 54.000 6.500 10.000 1.000 11.000 211.000 40.000 2.000 27.500 80.000 9.000 1.000 50.000 1.500 211.000 50.000 10.000 7.000 5.000 14.000 500 26.500 10.000 1.000 11.000 135.000 SALDOS CREDITOR 80.000 2.500 1.000 50.000 1.500 135.000 i) Formular i passar al Major els assentaments de Diari conduents a la liquidació de l’exercici. Inclosos als comptes del llibre major anteriors. j) Establir el Balanç de situació a 31 de desembre de 2XXX. ACTIU Actiu no corrent Edificis oficina Mobiliari Equips d’oficina Instal·lacions Actiu Corrent Clients Comissions a cobrar Caixa TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 50.000 Patrimoni net 10.000 Pèrdues i Guanys 7.000 5.000 Passiu Corrent 14.000 Creditors 500 Hisenda Pública creditora 26.500 113.000 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET 80.000 29.500 2.500 1.000 113.000 Exercici 6.2 Llibre Diari: Dia 1) 100.000 Caixa a Capital 100.000 a Creditors Immobilitzat Mataterial 25.000 a Caixa 3.500 a Caixa 20.000 a Vendes 7.000 Caixa 500 a Caixa 10.000 a Clients 6.000 a Caixa 5.000 Dia 2) 25.000 Maquinària Dia 3) 2.500 Despeses lloguer 1.000 Despeses subministrament Dia 4) 20.000 Equips d’oficina Dia 9) 7.000 Clients Dia 15) 500 Compres Dia 20) 10.000 Creditors Imm. Mat. Dia 15) 6.000 Caixa Dia 31) 5.000 Sous i salaris Llibre Major: Caixa (1)100.000 3500 (3) (25)6000 20.000 (4) 10.000 (20) 500 (15) 5000 (31) Creditors (20)10.000 25.000 (2) Mobiliari i equip d’oficina (4) 20.000 Capital 100.000 Despeses lloguer (3) 2500 Clients (9)7000 6000 (25) Equips desinfecció (2) 25.000 Despeses llum/telèfon (3) 1000 Ingressos per desinfecció 7000 (9) Despeses material desinfecció (15) 500 Despeses Personal (31) 5000 Exercici 6.3 1) 1.000 Caixa 10.000 Edificis a Capital 11.000 a Creditors Imm. Mat. 2.000 a Proveïdors 5.000 a Vendes 6.500 Existències 3.000 Existències 500 Caixa 1.000 Caixa 1.000 2) 2.000 Instal·lacions 3) 5.000 Existències 4) 6.500 Caixa 3.000 Cost vendes 5) 500 Proveïdors a 6) 1.000 Proveïdors 7) 1.000 Despeses vàries a Exercici 6.4 CICOMSA c. Fer les anotacions corresponents a les operacions anterior en el Llibre Diari i en el Llibre Major tenint en compte que el sistema que es fa servir és el d’inventari periòdic. Calcular el resultat i tancar tots els comptes. Obertura del cicle comptable: 10.000 40.000 7.500 10.000 40.000 15.000 Maquinària Existències Efectes a cobrar Clients Bancs Caixa a Capital Proveïdors Creditors Hisenda Pública creditora 95.000 15.000 10.000 2.500 Desenvolupament del cicle comptable: 1) 3.000 Compres a Bancs Proveïdors 1.000 2.000 a Bancs Creditors 10.000 30.000 a Caixa Bancs 5.000 15.000 a Bancs 2.000 a Vendes 4.000 a Efectes comercials a pagar Caixa 8.000 2.000 a Terrenys Benefici procedent de la venda d’ immobilitzat 40.000 20.000 a Caixa Bancs 2.000 8.000 a Amortització Acumulada d’ordinadors Amortització Acumulada de Maquinària 1.500 a Existències inicials 40.000 a Variació d’existències 51.000 2) 40.000 Terrenys 3) 20.000 Creditors 4) 2.000 Proveïdors 5) 2.000 Efectes comercials a cobrar 2.000 Bancs 6) 10.000 Creditors 7) 18.000 Equips informàtics 42.000 Deutors 8) 10.000 Compres 9) 2.500 Despesa d’amortització 1.000 10) Regularització d’existències: 40.000 Variació d’existències 51.0000 Existències finals Assentament de Pèrdues i Guanys: 15.500 Pèrdues i Guanys a Compres Dotació a l’amortització 13.000 2.500 a Pèrdues i Guanys 35.000 a Benefici retingut 19.500 11.000 Variació d’existències 4.000 Vendes 20.000 Benefici procedent de la venda d’immobilitzat 19.500 Pèrdues i Guanys Assentament de tancament: 95.000 15.000 10.000 2.500 8.000 1.500 Capital Proveïdors Creditors Hisenda Pública creditora Efectes comercials a pagar Amortització Acumulada Equips procés d’informació 1.000 Amortització Acumulada Maquinària 19.500 Pèrdues i Guanys a Maquinària Existències Efectes comercials a cobrar Bancs Caixa Clients Equips procés d’informació Deutors 10.000 51.000 9.500 6.000 6.000 10.000 18.000 42.000 Llibre major: Maquinària 10.000 Bancs 40.000 1000(1) (5)2000 10.000(2) 15.000(3) 2000(4) 800(8) Existències 40.000 40.000(10) (10)51.000 Caixa 15000 5000(3) 2000(6) 200(8) Efectes comercials a cobrar 7500 (5)2000 Clients 10.000 Capital 95000 Hisenda Pública creditora 2500 Vendes 4000 4000(5) Deutors (7)42000 Dotació a l’amortització (9)1000 2500 (9)1500 Proveïdors (4)2000 15000 2000(1) Creditors (3)20.000 10.000 (6)10.000 30.000(2) Compres (1)3000 4000 (8)1000 Terrenys (2)40.000 40.000(7) Efectes comercials a pagar 8000(6) Equips procés informació (7)18000 Benefici procedent de l’immobilitzat 20.000 20.000(7) Amortització Acumulada Equips procés informació 1500(9) Amortització Acumulada maquinària 1000(9) Variació d’existències (10)40.000 51000(10) 11000 Balanç de comprovació, després dels ajustaments: SUMES CONCEPTE Maquinària Existències Efectes comercials a cobrar Bancs Caixa Clients Capital Proveïdors Creditors Hisenda Pública creditora Compres Terrenys Vendes Efectes comercials a pagar Equips procés d’informació Deutors Benefici procedent de l’immobilitzat A.Ac.Equips procés d’informació A.Ac.Maquinària Variació existències DEURE 10.000 91.000 9.500 42.000 15.000 10.000 2.000 30.000 13.000 40.000 18.000 42.000 40.000 HAVER 40.000 36.000 9.000 95.000 17.000 40.000 2.500 40.000 4.000 8.000 20.000 1.500 1.000 51.000 DEUTOR 10.000 51.000 9.500 6.000 6.000 10.000 13.000 18.000 42.000 - TOTALS 271.500 271.500 187.500 SALDOS CREDITOR 95.000 15.000 10.000 2.500 4.000 8.000 20.000 1.500 1.000 11.000 187.500 d. Elaboració del compte de Pèrdues i Guanys i el Balanç a 31/12/1998 Compte de resultats 31/12/2XX3: 1.Import net de la xifra de negocis Vendes 2.Variació existències productes acabats i en curs de fabricació 4.Aprovisionaments Compres 8.Amortització de l’immobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material A) Resultat d’explotació D)Resultat de l’exercici 4.000 4.000 11.000 (13.000) (13.000) (2.500) 20.000 20.000 19.500 19.500 Balanç de situació 31/12/2XX3: ACTIU Actiu no corrent Maquinària Equips informàtics Amortització acumulada Actiu Corrent Existències Realitzable Clients Efectes a cobrar Disponible TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 10.000 Capital 18.000 Pèrdues i Guanys (2.500) Passiu Corrent 51.000 Proveïdors 52.000 Creditors 10.000 Efectes a pagar 42.000 Hisenda Pública Creditora 12.000 150.000 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET 95.000 19.500 15.000 10.000 8.000 2.500 150.000 Tema 7. El resultat periòdic: Ingressos i despeses Exercici 7.1 CALL,S.A Compte de resultats: 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Ingressos per franquícies 2.Variació existències productes acabats i en curs de fabricació (+/-) 6.Despeses de personal 7.Altres despeses d’explotació Despeses de transport Despeses de publicitat Despeses de subministrament Despeses de llicències 11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material Pèrdua procedent de la venda d’immobilitzat material A) Resultat d’explotació 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de l’exercici 16.000 12.000 4.000 (6.000) (2.600) (4.100) (700) (400) (1.000) (2.000) (900) 600 (1.500) 7.800 800 (1.600) 800 7.000 3.640 3.360 Exercici 7.2 FUTBOLINS I BITLLARS, S.L. A continuació s’indica la classificació de cada operació i posteriorment es presenta el compte de Pèrdues i Guanys, es format abreujat (Dades en €): 1. Vendes = 100.000 2. Vendes = 250.000 3. Devolució de vendes = 4.000 4. Compres = 80.000 5. Compres = 60.000 6. Rappel sobre compres = 15.000 7. Ingressos financers = 5.000 8. Despeses financeres = 10.000 9. Benefici per la venda de l’immobilitzat material = 2.500 10.Benefici per la venda de l’immobilitzat financer= 10.000 11.Despeses subministrament = 4.000 12.Despeses transport = 2.500 13.Descompte sobre compres = 6.000 14.Operació d’actiu, no s’inclou al Pèrdues i G = 10.000 15.Despeses instal·lacions = 5.000 16.Despeses gestor = 1.000 17.Augment valor actiu, no s’inclou al Pèrdues i Guanys 18.Variació d’existències = 2.500 19.Impost societats = 50.900 COMPTE DE RESULTATS: 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolució de vendes 2.Variació existències productes acabats i en curs de fabricació 4.Aprovisionaments Compres Ràppels sobre compres Descomptes sobre compres 7.Altres despeses d’explotació Despeses de transport Despeses de subministrament Despeses del gestor Despeses per instal·lacions 11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material Pèrdua procedent de la venda d’immobilitzat material A) Resultat d’explotació 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de l’exercici 346.000 350.000 (4.000) (2.500) (119.000) (140.000) 15.000 6.000 (16.500) (2.500) (4.000) (5.000) (5.000) 12.500 2.500 10.000 229.500 5.000 (10.000) 5.000 224.500 50.900 173.600 Exercici 7.3 PERIODIFICACIÓ D’INGRESSOS I DESPESES 1. 27 Maig 58 Despeses vàries a Caixa 58 a Caixa 33.000 2. 15 d’Octubre: 33.000 Despesa anticipada 3. 31 Desembre 22.000 Despesa lloguer a Despesa anticipada 22.000 a Despesa anticipada 11.000 a Salaris pendents pagament 1.450 a Caixa 1.450 a Caixa 640 a Acompte Clients 6.000 a Vendes 500 a Interessos a cobrar 3.500 a Caixa 3.500 a Despeses anticipades 250 a Despeses anticipades 250 31 Gener 11.000 Despesa lloguer 28 Febrer 1.450 Sous i Salaris Principis Març 1.450 Salaris pendents pagament 4. 3 Abril 640 Despeses serveis 5. Mes de gener 6.000 Caixa A partir d’ara, cada mes 500 Acompte Clients 6. Mes de gener 3.500 Caixa 7. 1 d’Octubre 3.000 Despeses anticipades 31 d’Octubre, 30 de Novembre i 31 de Desembre 250 Despeses publicitat Cada mes fins a 30 de Setembre 250 Despeses publicitat 8. Mes de març 60.000 Caixa a Acompte Clients 60.000 a Vendes 20.000 a Comptes a pagar 326 a Caixa 326 a Vendes (=275*3) Acompte clients (=275*7) 825 1.925 a Vendes 275 a Vendes 1.650 30 Abril, 31 Maig i 30 Juny 20..000 Acompte Clients 9. Desembre 326 Despesa subministra. 10. Gener 326 Comptes a pagar 30 Novembre 2.750 Caixa 31 Desembre 275 Acompte clients 30 Juny 1.650 Acompte clients (=275*6) Exercici 7.4 NOVALINEA, S.A. a) 1 de desembre any1: 15.000 Despesa anticipada a Caixa 15.000 a Despesa anticipada 5.000 a Despesa anticipada 5.000 a Despesa anticipada 5.000 b) 31 de desembre any1: 5.000 Despesa d’arrendaments c) 31 de gener any 2: 5.000 Despesa d’arrendaments d) 28 de febrer any 2: 5.000 Despesa d’arrendaments Exercici 7.5 PERFORACIONS, S.A. 1. Assentaments en Diari i Major per enregistrar les operacions de desembre de 20X2 1) 100.000 Bancs a Capital 100.000 a Bancs 6.000 a Bancs Creditors 45.000 45.000 a Ingressos anticipats 10.000 a Ingressos per serveis 5.000 a Bancs 5.000 a Bancs 500 2.) 6.000 Despeses anticipades 3.) 90.000 Equips per llogar 4.) 10.000 Bancs 5.) 2.500 Bancs 2.500 Clients 6.) 5.000 Despeses personal 7.) 500 Despeses anticipades 2. Assentaments d'ajustament i regularització de desembre de 20X2. 8.) 2.000 Arrendaments a Despeses anticipades 2.000 a Interessos pendents de pagament 600 a Despeses anticipades 250 9.) 600 Despeses per interessos 10.) 250 Despeses per publicitat 11.) 900 Despeses amortització a Amortització acumulada 900 a Salaris pendents de pagament 1.000 a Pèrdues i Guanys 5.000 a Despeses personal Arrendaments Despeses per interessos Despeses d’amortització Despeses per publicitat 6.000 2.000 600 900 250 a Pèrdues i Guanys Equips per llogar Clients Despeses anticipades Bancs 4.750 90.000 2.500 4.250 56.000 12.) 1.000 Despeses personal 3. Assentaments de tancament: 13.) 5.000 Ingressos per serveis 14.) 9.750 Pèrdues i Guanys 15.) 100.000 45.000 10.000 600 900 1.000 Capital Creditors Ingressos anticipats Interessos pendents pagament Amortització acumulada Salaris pendents pagar 4. Establir el Compte de Resultats i el Balanç de Situació a 31 de desembre de 20X2. ACTIU Actiu no corrent Equips per llogar Amortització Acumulada Actiu Corrent Clients Bancs Despesa anticipada TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET 89.100 Patrimoni net 90.000 Capital (900) Pèrdues i Guanys 62.750 Passiu Corrent 2.500 Creditors 56.000 Interessos pendents de pagament 4.250 Salaris pendents pagament Ingressos anticipats 151.800 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET 95.250 100.000 (4.750) 56.600 45.000 600 1.000 10.000 151.800 1.Import net de la xifra de negocis 6.Despeses de personal 7.Altres despeses d’explotació Despeses de lloguer Despeses de publicitat 8.Amortització de l’immobilitzat A) Resultat d’explotació 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de l’exercici 5.000 (6.000) (2.250) (2.000) (250) (900) (4.150) (600) (600) (4.750) (4.750) Tancament al llibre major: Bancs 100.000(1) 6.000 (2) 10.000(4) 45.000 (3) 2.500(5) 5.000 (6) 500 (7) 56.000(15) Equips per llogar 90.000(3) 90.000(15) Clients 2.500(5) 2.500(15) Arrendaments 2.000(8) 2.000(14) Capital 100.000(1) Desp. anticipades 6.000(2) 2.000(8) 500(7) 250(10) 100.000(15) 4.250(15) Creditors 45.000(3) 45.000(15) Ingressos anticipats 10.000(4) 10.000(15) Ingressos per prestacions de serveis 5.000(5) Despeses de personal 5.000(6) 1.000(12) 5.000(13) 6.000(14) Despeses per interessos 600(9) 600(14) Interessos pendents pagar 600(9 600(15) Publicitat 250(10) Despeses per amortitzacions 900(11) 250(14) Salaris pendents pagar 1.000(12) 900(14) Amortització acumulada 900(11) 900(15) Pèrdues i Guanys 9.750(14) 5.000(13) 1.000(15) 4.750(15) Exercici 7.6 Magatzems Rubí 1. Préstec concedit a una altra empresa: Interès: 60,000 x 9.5 % = 5.700 d’interessos Comptabilització al llibre diari: 60.000 Crèdits a llarg termini (Préstecs concedits) a Bancs 60.000 Al tancament de l’exercici (31-12-X1) pels interessos meritats: 2.850 Interessos a cobrar a Ingressos per interessos de crèdits 2.850 a Pèrdues i Guanys 2.850 a Ingressos a cobrar 2.850 2.850 Ingressos per interessos 2.850 Resultat exercici (balanç de situació) A (01-01-X2) l’empresa torna a obrir els seus comptes, es realitza l’assentament d’obertura: 2.850 Ingressos a cobrar a Resultat exercici (balanç de situació) A l’any següent (01-07-X2), quan es cobrin els interessos: 2.850 5.700 Bancs a Ingressos per interessos Interessos a cobrar 2.850 2.850 Crèdits a llarg termini Préstecs concedits 60.000 60.000 Bancs a A continuació es mostra el procediment que s’ha dut a terme mitjançant el llibre major. És important notar la implicació que les operacions de periodificació tenen sobre el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys de l’empresa: Primer any (20X1): Dec. 31 Interessos a cobrar 166,67 Saldo: Ingressos per interessos Dec. 31 166,67 Saldo: 166,67 166,67 Balanç de situació 31/12/20X1 Interessos a cobrar 166,67 Pèrdues i Guanys 20X1 Ingressos interesso 166,67 Dret a cobrar diners al 20X2 Ingressos de l'any actual Segon any (20X2): Jan. 1 July 1 Interessos a cobrar 2.850 July 1 Ingressos per interessos July 1 2.850 2.850 Ingrés del període anterior Bancs 5.700 Ingressos de Gener-Juny 20X2 3. Compra de lletres del tresor: Interessos: 10,000 – 9,500 = 500, per un any 500 / 12 x 4 = 166,6 per 4 mesos del primer període 500 / 12 x 8 = 333,3 per 8 mesos del període següent Al comprar els títols (01-09-X1): 9.500 Valors de renda fixa a Bancs Al tancament de l’exercici (31-12-X1), pels interessos meritats: 9.500 166,6 Interessos pendents de cobrament a Ingressos per interessos 166,6 a Pèrdues i Guanys 166,6 a Interessos pendents de cobrament 166,6 166,6 Ingressos per interessos 166,6 Resultat de l’exercici (Balanç) De nou, veiem que el dret de cobrament, és un actiu i per tant, ha de quedar reflectit a l’exercici. Quan aquest es cancel·la, s’abona el compte, carregant el resultat de l’exercici. De la mateixa manera, el resultat mostra els interessos en tant que aquests han estat cobrats, i formen part dels ingressos de l’exercici de l’any 20X1 de l’empresa. A (01-01-X2) l’empresa torna a obrir els seus comptes, es realitza l’assentament d’obertura: 166,6 Ingressos a cobrar a Resultat exercici (balanç de situació) 166,6 A l’any següent, al venciment de la Lletra del Tresor: 10.000 Bancs a Valors renda fixa Interessos pendents de cobrament Ingressos per interessos 9.500 166 334 Finalment, a l’agost de l’any següent es cobren els interessos que s’havia generat a l’any 20X1 i que es comptabilitzaven com a Interessos pendents de cobrament, i també es cobren els interessos que s’han generat al llarg d’aquest any. Com també es cancel·la la inversió, cancel·lem els nostres actius financers o Valors de Renda Fixa. 3. Descobert bancari del compte corrent: ) 1.875 Interessos de descobert bancari (despesa financera) a Interessos pendents de pagament (Obligació) 1.875 Al tancament de l’exercici (31-12-X1), pels interessos meritats: 1.875 Pèrdues i Guanys a Interessos de descobert bancari 1.875 a Actius (Balanç de situació) 1.875 1.875 Interessos pendents de pagament A (01-01-X2) l’empresa torna a obrir els seus comptes, es realitza l’assentament d’obertura: 1.875 Actius (Balanç de situació) a Interessos pendents de pagament 1.875 Finalment, la liquidació dels interessos es produeix a finals de gener de 20X2: 1.875 Interessos pendents de pagament a Bancs 1.875 Exercici 7.7 TELSA Deute (1) Dec. 31 Original: Descripció 300 Bancs 300 Ingressos per vendes (però encara no s’han guanyat) (2) Dec. 31 Original: 900 Bancs 600 Ingrés per lloguers Haver a Ingressos per vendes 300 a Acompte de clients 300 a Ingrés per lloguers 900 a Lloguers a cobrar 600 (ingressos que pertanyen al període següent) (3) (4) Dec. 31 Original: 17 Interessos a cobrar 60 Bancs 45 Ingressos per interessos a Ingrés per interessos 17 a Ingrés per interessos 60 a Ingressos a cobrar (correspon als ingressos de gener a desembre del 20X3 i de gener a juny del 20X4) 45 Exercici 7.8 PERFOR 1. Comptabilitzar les operacions descrites al Diari: 1 2 10.000 1.800 500 3 2.000 4.000 Bancs a Capital 10.000 a Bancs 1.800 a Bancs 500 a Bancs 4.000 a Deutes bancaris 2.000 a Bancs 1.200 a Ingressos anticipats 2.000 a Ingressos anticipats 2.500 a Bancs 600 a Bancs Remuneracions pendents de pagament 300 Despeses anticipades Mobiliari Equipaments informàtics Altres equipaments 4 2.000 Bancs 5 1.200 Despeses anticipades 6 2.000 Bancs 7 2.500 Bancs 8 600 Despeses anticipades 9 400 Sous i salaris 100 2. Assentaments d'ajustament i regularització a 31 de desembre de 200X. 500 17 1.200 30 600 1.250 50 Amortització equipaments Amortització mobiliari a Amortització acumulada 517 a Despeses anticipades 1.200 a Interessos a pagar 30 a Despeses anticipades 600 a Ingressos per serveis 1.250 a Despeses anticipades 50 Arrendaments Interessos de deutes Publicitat i propaganda Ingressos anticipats Assegurances 3. Tancament del llibre diari: 2.797 1.250 10.000 2.000 3250 100 30 517 Pèrdues i Guanys a Amortització equipaments Amortització mobiliari Sous i salaris Arrendaments Assegurances Interessos de deutes Publicitat i propaganda 500 17 400 1.200 50 30 600 a Pèrdues i Guanys 1.250 a Equipaments informàtics 2.000 Altres equipaments Mobiliari Despeses anticipades 4.000 500 1.750 Bancs Pèrdues i guanys 6.100 1.547 Ingressos per serveis Capital Deutes bancaris Ingressos anticipats Remuneracions pendents de pagament Interessos a pagar Amortització acumulada 4. Establir el compte de Pèrdues i Guanys del període setembre/ desembre i formular el balanç de situació a 31 de desembre de 200X. 1.Import net de la xifra de negocis Ingressos per prestacions de serveis 6.Despeses de personal 7.Altres despeses d’explotació Prima d’assegurança Publicitat i propaganda Arrendaments 8.Amortització de l’immobilitzat Amortització d’equipaments Amortització mobiliari A) Resultat d’explotació 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de l’exercici 1.250 1.250 (400) (1.850) (50) (600) (1.200) (517) (500) (17) 1.517 (30) (30) 1.547 1.547 ACTIU Actiu no corrent Equips informàtics Altres equipaments Mobiliari Amortització Acumulada Immobilitzat Actiu Corrent Bancs Despeses anticipades TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 2.000 Capital 4.000 Pèrdues i Guanys 500 (517) 10.000 (1.547) Passiu Corrent 6.100 Deutes bancaris 1.750 Remuneracions Pendents Interessos a pagar Ingressos anticipats 13.833 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET 2.000 100 30 13.833 Exercici 7.8 FC AURORA 5. Fes els assentaments corresponents al 20X0 al Llibre Diari i passa'ls al llibre Major. (Situant-se en el dia 31 de desembre de 20X0) a) 500 Caixa a Capital social 500 a Caixa 60 a Caixa 12 a Caixa 125 a Caixa 270 a Caixa 150 a Caixa 45 b1) 40 Terrenys 20 Instal·lacions b2) 12 Despeses de manteniment c) 125 Despeses de personal d) 270 Drets de traspàs e) 150 Despeses personal f) 45 Despeses anticipades g) 600 Caixa a Préstecs 600 a Caixa 600 a Ingressos anticipats 1.040 a Ingressos venda entrades 374 a Proveïdors 21 a Caixa 18 a Vendes 26 a Existències 18 h) 600 Despeses anticipada i) 1.040 Caixa j) 374 Caixa 1) 21 Existències 2) 18 Proveïdors 3) 26 Caixa 4) 18 Cost de la mercaderia venuda 6. Calcula els ajustaments, posa'ls al Llibre Diari i passa'ls al Llibre Major. b) 1 Dotació a l’amortització d’instal·lacions a Amortització Acumulada de l’immobilitzat (instal·lacions) 1 a Comptes a pagar 25 a Amortització acumulada de drets de traspàs 40 c) 25 Despeses personal d) 40 Dotació amortització drets de traspàs e) 50 Despeses personal a Comptes a pagar 50 a Despeses anticipades 20 a Comptes a pagar 6 a Despeses anticipades 240 a Ingressos publicitat 80 a Ingressos venda abonaments 416 a Despeses manteniment Despeses personal Cost mercaderia venuda Dotació amortització instal·lacions Dotació amortització drets Despeses lloguer Despeses financeres 12 370 18 1 40 240 6 PiG 896 f) 20 Despeses personal g) 6 Despeses financeres h) 240 Despeses lloguer i) 80 Deutors j) 416 Ingressos anticipats Càlculs necessaris: d) 270 / 3 = 90€; 1990: 90 x 4 / 9 = 40€ f) 45 / 9 = 5€/mes; 5 x 4 = 20€ g) 600 x 0.03 x 4 /12 = 6€; h) 8 x 30 = 240€ j) 1040 x 8 / 20 = 416€ Tancament dels comptes transitoris: 687 P i G 80 374 26 416 Ingressos publicitat Ingressos venda entrades Vendes consumicions Ingressos venda abonaments a Tancaments dels comptes patrimonials: 500 209 624 600 3 81 1 Capital Resultat exercici Ingressos anticipats Préstecs Proveïdors Comptes a pagar Amortització Acumulada Immobilitzat Material 40 Amortització Acumulada Immobilitzat drets traspàs a 7. Terrenys Instal·lacions Drets de traspàs Existències Deutors (comptes a cobrar) Desp. anticipades Tresoreria 40 20 270 3 80 385 1.260 Prepara un balanç de comprovació SUMES CONCEPTE Caixa Terrenys Instal·lacions Deutors Existències Despeses. de manteniment Despeses personal Drets de traspàs Despeses anticipades Cost mercaderies venudes Dotació amortització instal·lacions Dotació amortització traspàs Despeses Financeres Despeses lloguer Ingressos anticipats Capital social Préstecs Proveïdors Amortització Acumulada Immobilitzat Material Amortització Acumulada Immobilitzat drets traspàs Comptes a pagar Ingressos publicitat Ingressos venda entrades Vendes SALDOS suma deure suma haver 2.540 40 20 80 21 12 370 270 645 18 1 1.280 40 6 240 416 18 18 260 saldo deutor 1.260 40 20 80 3 12 370 270 385 18 1 saldo creditor 40 6 240 1.040 500 600 21 1 624 500 600 3 1 40 40 81 80 374 26 81 80 374 26 Ingrés venda abonaments TOTAL 8. 416 4.737 4.737 416 2.745 2.745 Tanca els comptes transitoris i prepara el compte de resultats i el balanç final ACTIU Actiu no corrent Immobilitzat material Terrenys Instal·lacions Amortització Acumulada Immobilitzat material Immobilitzat immaterial Drets de traspàs Amortització Acumulada Actiu Corrent Existències Deutors Despesa anticipada Tresoreria TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 59 Capital 40 Pèrdues i Guanys 20 (-1) 500 209 230 270 (-40) 3 80 385 1.260 2.017 Passiu Corrent Ingressos anticipats Préstecs Proveïdors Comptes a pagar TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET 81 600 3 81 2.017 Compte de resultats (Dades en milers d’euros): 1.Import net de la xifra de negocis Vendes 4.Aprovisionaments Cost de la mercaderia venuda 5.Altres ingressos d’explotació (+) Ingressos per publicitat Ingressos per venda d’entrades Ingressos per venda d’abonaments 6.Despeses de personal 7.Altres despeses d’explotació Despeses manteniment Despeses de lloguer 8.Amortització de l’immobilitzat Dotació amortització instal·lacions Dotació amortització drets de traspàs A) Resultat d’explotació 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de l’exercici 26 26 (18) (18) 870 80 374 416 (370) (252) (12) (240) (41) (1) (40) 215 (6) (6) 209 209 Tema 8. Comptabilitat de transaccions bàsiques 8.1. Actius Immobilitzats Exercici 8.1 SUBIRATS I BARRILS Deure Descripció Sol·licitud préstec; no hi ha fet comptable 15 set 1 oct 40.000 Caixa 31 des 600 Despeses d’interessos 2 gen 600 Interessos a pagar 1 abril 600 Despeses d’interessos 600 40.000 Despeses d’interessos Deutes a llarg termini 1 oct Haver a Deutes a llarg termini 40.000 a Interessos a pagar 600 a Caixa 600 a Caixa 600 a Caixa 40.600 Exercici 8.2 IMMOBILITZAT, TANGIBLES I INTANGIBLES: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Els quadres per una galeria d’art Els quadres per a un museu. Les vaques per una central lletera. Les vaques per a un escorxador. El menjar de les vaques. Un camp de golf. Plantegi la problemàtica del terreny, la gespa i el sistema de turons i de fosses Els gossos guardians d’uns magatzems. Existències Immobilitzat Material Immobilitzat Material Existències Despeses i Existències Immobilitzat Material (Terrenys i Instal·lacions tècniques) Immobilitzat Material (Altres immobilitzats) Els lleons en un circ. Immobilitzat Material Els arbres fruiters en una plantació. Immobilitzat Material La collita de taronges d’una plantació. Existències L’adob dels tarongers. Despeses i Existències La realització d’un sistema de conduccions Immobilitzat Material (instal·lacions tècniques) de regatge per a un conreu. 13 Els camions per a una empresa de Immobilitzat Material (elements de transport) transports. 14 Els camions per a un concessionari que els ven. Els terrenys per a una immobiliària. Per a un club de futbol: - l’estadi on es juga al futbol. 15 16 Existències Existències Immobilitzat Material - la venda de les entrades per a un Ingrés per prestació de serveis partit. un jugador de futbol. Immobilitzat Intangible (drets de traspàs); els salaris són despeses. Exercici 8.3 PEGASUS Adquisició : 1/04/20X0 Valor 12.450 Despeses de viatge 750 Aranzels 1.200 Preu adquisició 14.400 14.400 Elements de transport a Bancs o Proveïdors d’immobilitzat 14.400 a Bancs 600 600 Deutors Amortització: Preu d’adquisició 14.400 Vida útil 5 anys Quota 2.880€/any 31/12/20X0: 2.160 Despesa d’amortització a Amortització Acumulada de l’Immobilitzat Material 2.160 a Amortització Acumulada de l’Immobilitzat Material 2.880 2160 = 2880*9/12 31/12/20X1: 2.880 Despesa d’amortització 25/11/20X2 630 Despesa de reparació i conservació a Caixa 630 a Amortització Acumulada l’Immobilitzat Material 31/12/20X2 2.880 Dotació Amortització d’immobilitzat material de 2.880 Venda 1/05/20X3: Amortització acumulada Amortització any 20X3 7.920 2.880 * 4/12 = 960 960 Dotació amortització immobilitzat material a Amortització acumulada 960 d’immobilitzat material La diferència entre el valor comptable de l’actiu donat de baixa i l’import rebut per aquest actiu és el Resultat per la Venda d’Immobilitzat: - Obtenim 8.700€ a repartir en tres efectes comercials, dos a curt termini i una a llarg termini. - El valor comptable de l’actiu és el valor d’adquisició menys les amortitzacions, per tant 14.400 – 7.920 – 960 = 5.520€ Per tant, el benefici obtingut de la venda de l’immobilitzat és 3.180€ (=8.700-5.520) 8.880 Amortització acumulada de l’immobilitzat material 5.800 Efectes a cobrar a curt termini 2.900 Efectes a cobrar a llarg termini a Elements de transport Benefici per la venda de l’immobilitzat material Exercici 8.4 QUADRES D’AMORTITZACIÓ a) Amortització lineal: Any Valor Quadre d’amortització: Quota Amortització Acumulada Valor Net Comptable 14.400 3.180 Quadre d’amortització: Any Valor Quota Amortització Acumulada Valor Net Comptable 1 2 3 10.000 7.300 4.150 2.700 3.150 3.150 2.700 5.850 9.000 7.300 4.150 1.000 1 2 3 10.000 7.000 4.000 3.000 3.000 3.000 3.000 6.000 9.000 7.000 4.000 1.000 valor residual b) Amortització segons l’activitat: b.1.) En funció de les hores treballades: Any 1 Any 2 Any 3 Any Valor 1 2 3 10.000 7.750 4.600 9 x 250 = 9 x 350 = 9 x 400 = Quadre d’amortització: Quota 2.250 3.150 3.600 Amortització Acumulada 2.250 5.400 9.000 2.250 3.150 3.600 Valor Net Comptable 7.750 4.600 1.000 valor residual b.2.) En funció de la producció: Any 1 Any 2 Any 3 0,009 x 300.000 = 0,009 x 350.000 = 0,009 x 350.000 = 2.700 3.150 3.150 valor residual c) Amortització per suma de dígits: 1+2+3 = 6 dígits Any 1 Any 2 Any 3 Any Valor 1.500 *(2+1) = 1.500 *(1+1) = 1.500 *1 = Quadre d’amortització: Quota Amortització Acumulada 4.500 3.000 1.500 Valor Net Comptable 1 2 3 10.000 5.500 2.500 4.500 3.000 1.500 4.500 7.500 9.000 5.500 2.500 1.000 valor residual d) Amortització sobre el saldo decreixent: (en aquest cas, no es considera el valor residual) Percentatge sobre mètode lineal = 33% Percentatge sobre saldo decreixent = 2 x 33% = 66% Any 1 10.000 * 0,66 = 6.600 10.000-6.600=3.400 Any 2 3.400 * 0.66 = 2.244 (10.000 - (6.600 + 2.244) = 1.156 ) Any 3 1.500 *1 = 1.156 Any Valor 1 2 3 10.000 3.400 1.156 Quadre d’amortització: Quota Amortització Acumulada 6.600 2.244 156 6.600 8.844 9.000 Valor Net Comptable 3.400 1.156 1.000 Exercici 8.5 EMPRRESA ABC a) 60.000 Elements transport a Proveïdors d’Immobilitzat Material 60.000 a Caixa 60.000 b) 60.000 Proveïdors d’Immobilitzat Material c) Quota mensual = 60.000 / 10 anys * 12 mesos = 500 € A 31 de desembre, l’amortització acumulada serà de 500 * 6 = 3.000 € 3.000 Amortització Immobilitzat Material Amortització Acumulada Immobilitzat Material d) Amortització acumulada a 31 de març de 20X4 = 500 * 45 mesos = 22.500 € Despeses amortització any 20X4 = 500 * 3 = 1.500 € Valor Comptable = 60.000 – 22.500 = 37.500 € 3.000 1.500 Amortització Immobilitzat Material 22.500 Amortització Acumulada Immobilitzat Material 30.000 Caixa 7.500 Pèrdua Immobilitzat Material Amortització Acumulada Immobilitzat Material 1.500 Elements transport 60.000 Exercici 8.6 ARROS & CIA, S.A. a. Mètode lineal Any Valor 1 2 3 4 5 41.000 33.000 25.000 17.000 9.000 Quadre d’amortització: Quota Amortització Acumulada 8.000 8.000 8.000 8.000 8.000 8.000 16.000 24.000 32.000 40.000 Valor Net Comptable 33.000 25.000 17.000 9.000 1.000 b. Mètode de la suma dels números dígits N = 1+2+3+4+5 = 15 dígits Per tant les quotes anuals es repartiran de la següent manera: Q1 = (41.000 – 1.000) * 5 / 15 = 13.333,33 €. Q2 = (41.000 – 1.000) * 4 / 15 = 10.666,67 €. .... Q5 = (41.000 – 1.000) * 1/ 15 = 2.666,67 € An y Valor 1 2 3 4 5 41.000 27.666,67 17.000 9.000 3.666,67 Quadre d’amortització: Quota 13.333,33 10.666,67 8.000 5.333,33 2.666,67 Amortització Acumulada Valor Net Comptable 13.333,33 24.000 32.000 37.333,33 40.000 27.666,67 17.000 9.000 3.666,67 1.000 Exercici 8.7 LABORATORI a) 31.000 Laboratori 30.000 a Proveïdors d’Immobilitzat Material Caixa a Caixa 10.000 a Caixa 10.000 1.000 b) 10.000 Proveïdors d’Immobilitzat Material c) 10.000 Proveïdors d’Immobilitzat Material Quota anual = 31.000 / 5 = 6.200 € Amortització acumulada any 20X0 = 6.200 * 9 / 12 = 4.650 €. 4.650 Amortització Immobilitzat Material a Amortització Acumulada 4.650 d) Quota mensual = 6.200 / 12 = 516,67 Amortització acumulada a 16/ 11/ X3 = 516,67 * 43.5 mesos = 22.475 € Despeses d’amortització any 20X3 = 516,67 * 10,5 = 5.425 5.425 Amortització Immobilitzat Material a 22.475 Amortització Acumulada Immobilitzat Material 12.000 Caixa a Amortització Acumulada 5.425 Laboratori 31.000 Benefici Immobilitzat Material 3.475 8.2. Comptes a cobrar i efectes a cobrar Exercici 8.8 EMPRESA RECANVI 1. Assentaments en el llibre diari de les operacions anteriors a) 28.000 Clients a Vendes 28.000 a Clients 28.000 a Clients 6.000 a Clients 2.000 a Provisió per insolvències 2.000 a Clients 3.000 a Clients, efectes a cobrar 3.000 a Caixa 1.200 b) 28.000 Bancs c) 5.700 Bancs 300 Descompte pagament immediat d) 2.000 Clients, dubtós cobrament 2.000 Dotació Provisió per insolvències e) 3.000 Clients, efectes a cobrar 3.000 Efectes descomptats f) 1.200 Clients 2. Anotar les transaccions al compte de Clients i calcular el saldo final del compte de Clients al final del dia: Clients 13.500 28.000 (a) 1.200 (f) 2.800(b) 6.000 (c) 2.000 (d) 3.000 (e) 42.700 13.800 Saldo = 28.900 Exercici 8.9 COMPONENTS ELECTRÒNICS, S.A. 1. Fer els assentaments en el llibre diari de les operacions anteriors 1) 3.170 Clients a Vendes 3.170 a Vendes 250 a Clients 2.800 a Clients 50 a Clients 180 a Interessos Clients 10 200 a Clients 20 a Clients, dubtós cobrament 20 a Clients 30 2) 200 Acompte clients 50 Clients 3) 2.800 Bancs 4) 49 Bancs 1 Descompte pagament immediat 5) 180 Clients, efectes a cobrar 6) 210 Bancs 7) 20 Clients, dubtós cobrament 20 Pèrdues per crèdits comercials incobrables 8) 30 Proveïdors 2. Quin és el saldo del compte de Clients en acabar el dia, si al començar era de 16.800€? Clients 16.800 2.800 (3) 3.170 (1) 50 (4) 50 (2) 180 (5) 200 (6) 20 (7) 30 (8) 20.020 3.280 Saldo = 16.740 (= 20.020 – 3.280) Exercici 8.10 EUROPA, S.A. a) 4.500 Clients, efectes comercials a cobrar 300 Clients 300 Bancs a Vendes 4.500 a Vendes Clients 300 300 a Clients, efectes comercials a cobrar 4.500 a Deutes per efectes descomptats 4.500 a Efectes descomptats 4.000 Bancs 4.700 a Despeses financeres Efectes impagats 200 4.500 a Vendes 12.000 a Clients 12.000 a Provisió per a insolvències 12.000 a Clients, dubtós cobrament 4.000 a Ingrés per excés de provisió 4.000 b) 4.500 Efectes descomptats 4.365 Bancs 135 Despeses financeres c) 4.000 Efectes impagats 4.500 Deutes per efectes descomptats 200 Despeses financeres a d) 4.700 Clients, efectes comercials a cobrar Exercici 8.11 Empresa M i Empres a L a) Venda de mercaderies: 12.000 Clients b) Suspensió de pagaments de l’empresa L 12.000 Clients dubtós cobrament 12.000 Dotació Previsió per insolvències c) Cobrament parcial del deute pendent 4.000 Bancs 4.000 Provisió per a insolvències d) 8.000 Pèrdues per crèdits comercials incobrables a Clients, dubtós cobrament 8.000 a Ingrés per excés de provisió 8.000 a Vendes 60.000 a Clients 2.000 a Clients 58.000 a Provisió per insolvències 58.000 a Clients, dubtós cobrament 58.000 a Ingrés excés de provisió 58.000 a Vendes 12.500 a Clients 12.500 a Provisió per insolvència 12.500 8.000 Provisió per insolvències Exercici 8.12 ARBÍ S.A. a) 1 de març de 20X3 60.000 Clients b) 1 d’abril de 20X3 2.000 Descompte comercial c) 1 de juny de 20X3 58.000 Clients dubtós cobrament 58.000 Dotació provisió per insolvències d) 20 de desembre de 20X3 1.500 Bancs 56.500 Pèrdues per crèdits comercials incobrables 58.000 Provisió per insolvències Exercici 8.13 HERMANOS SIGÜENZA, S.A. 1 Març) 12.500 Clients 11 d’Abril) 12.500 Clients, dubtós cobrament 11 Maig) 12.500 Dotació provisió per insolvència 15 de maig) 2.500 Bancs a Clients, dubtós cobrament 2.500 a Ingrés excés provisió 2.500 a Clients, dubtós cobrament 3.750 a Ingrés excés provisió 3.750 a Clients, dubtós cobrament Ingrés excés provisió 2.500 2.500 a Clients, dubtós cobrament 3.750 a Ingrés excés provisió 3.750 2.500 Provisió per insolvència 1 de Juliol) 3.750 Bancs 3.750 Provisió per insolvència 1 d’Octubre) 2.500 Caixa 2.500 Provisió per insolvència 3.750 Pèrdues per crèdits comercials incobrables 3.750 Provisió per insolvència a. Inversions financeres permanents Exercici 8.14 INVERSIONS FINANCERES A LLARG TERMINI a) 1 d’octubre de 20X2 8.000 Bancs a Préstecs llarg termini 8.000 a Préstecs curt termini 4.000 a Interessos a pagar 280 a Bancs 1.120 a Bancs 4.000 b) 31 de desembre de 20X2 4.000 Préstecs llarg termini 280 Despeses financeres 14% x 8.000 x (3/12) = 280 c) 30 de setembre de 20X3 840 Despeses financeres 280 Interessos a pagar 4.000 Préstecs curt termini d) 31 de desembre de 20X4 4.000 Préstecs llarg termini 140 Despesa financera a Préstecs a curt termini Interessos a pagar 4.000 140 14% x 4.000x(3/12)=140€ Exercici 8.15 INVERSIONS FINANCERES AMORTITZACIÓ ANUAL DEL PRÉSTEC A LLARG TERMINI AMB 1-10-X0 100.000 Bancs a Préstecs llarg termini 100.000 a Interessos a pagar 2.500 a Bancs 26.380 a Interessos a pagar 2.091 a Préstecs curt termini 18.018 a Bancs 26.380 a Interessos a pagar 1.640 a Préstecs curt termini 19.819 a Bancs 26.380 a Interessos a pagar 1.145 31-12-X0 2.500 Despesa financera 1-10-X1 2.500 Interessos a pagar 16.380 Préstecs llarg termini 7.500 Despesa financera 31-12-X1 2.091 Despesa financera 18.018 Préstecs llarg termini 1-10-X2 6.271 Despeses financera 2.091 Interessos a pagar 18.018 Préstecs curt termini 31-12-X2 1.640 Despesa financera 19.819 Préstecs llarg termini 1-10-X3 4.921 Despeses financera 1.640 Interessos a pagar 19.819 Préstecs curt termini 31-12-X3 1.145 Despesa financera 21.801 Préstecs llarg termini 1-10-X4 3.434 Despeses financera 1.145 Interessos a pagar 21.801 Préstecs curt termini a Préstecs curt termini 21.801 a Bancs 26.380 a Interessos a pagar 600 a Préstecs curt termini 23.982 a Bancs 26.380 31-12-X4 600 Despesa financera 23.982 Préstecs llarg termini 1-10-X5 1.798 Despeses financera 600 Interessos a pagar 23.982 Préstecs curt termini Exercici 8.16 DESPESES DE PERSONAL: C OBERTES I DRAGONS, S.A. Pagament amb xec bancari de la nòmina. 23.000 Sous i salaris 5.500 Despeses de Seguretat Social a a) Hisenda Pública, creditor Seguretat Social, creditor Bancs 4.500 7.000 17.000 Liquidació del deute amb la Seguretat Social i amb Hisenda Pública (amb xecs bancaris). 4.500 Hisenda Pública, creditor 7.000 Seguretat Social, creditor a Bancs 11.500 Tema 9. Cicle comptable complet Exercici 9.1 MAITANQUIS, S.A. Conceptes Imports (1.000€) Classificació Balanç Saldo Saldo Deutor Creditor Mercaderies, existències Inicials 360 Actiu Corrent Caixa Bancs Inversions financeres Despeses de personal (sous i salaris) Vendes Mobiliari Efectes a pagar a curt termini Devolucions de compres Devolucions de vendes Capital Reserves Préstecs rebuts a llarg termini Ingressos per arrendaments Primes d’assegurances Amortització acumulada del mobiliari Proveïdors Despesa d’amortització Compres de mercaderies Ingressos d’inversions financeres Creditors Beneficis venda Immobilitzat Clients Descompte sobre vendes per pagament immediat “Rappels” sobre compres Despesa anticipada Despesa financera (interès deutes) Préstecs concedits a curt termini Terrenys 340 200 750 75 Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu No Corrent Despesa 2.310 500 400 30 50 1.000 520 150 30 20 70 Ingrés Actiu No Corrent Passiu Corrent Ingrés Despesa Patrimoni Net Patrimoni Net Passiu No Corrent Ingrés Despesa Actiu No Corrent 375 70 1.400 20 15 10 150 10 Passiu Corrent Despesa Despesa Ingrés Passiu Corrent Ingrés Actiu Corrent Despesa 15 20 60 Ingrés Actiu Corrent Despesa X X 40 900 Actiu Corrent Actiu No Corrent X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X 5. Regularització d’existències 1) 360 Variació d’existències a Existències Inicials 360 a Variació d’existències 200 2) 200 Existències finals Variació d’existències = 160 ( = 360 - 200 ) 6. Tancament dels comptes a. Regularització dels comptes del Pèrdues i Guanys (comptes de gestió) 2.310 30 30 20 10 15 Vendes Devolucions Compres Ingressos arrendaments Ingressos inversions financeres Beneficis Immobilitzat Material “Rappels” sobre compres a Pèrdues i Guanys Variació Existències Sous i salaris Devolucions de Vendes Prima d’assegurança Despesa Amortització Compres Descompte sobre vendes Despesa financera 570 160 75 50 20 70 1.400 10 60 Resultat = 570 b. Tancament Comptes del balanç de situació (patrimonials) 1.000 520 570 400 375 15 150 70 Capital Reserves Pèrdues i Guanys Efectes a pagar curt termini Proveïdors Creditors Préstecs llarg termini Amortització Acumulada a Mercaderies Caixa Bancs Inversions Financeres Préstecs curt termini Mobiliari Clients Terrenys Despesa Anticipada 200 340 200 750 40 500 150 900 20 7. Compte Pèrdues i Guanys de l’any 20X5 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes Descompte sobre vendes 2.Variació existències productes acabats i en curs de fabricació (+/-) 4.Aprovisionaments Compres Devolucions de compres “Rappels” sobre compres 5.Altres ingressos d’explotació (+) Ingressos per arrendaments 6.Despeses de personal 7.Altres despeses d’explotació Prima d’assegurança 8.Amortització de l’immobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material A) Resultat d’explotació 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de l’exercici 2.250 2.310 (50) (10) (160) (1.355) (1.400) 30 15 30 30 (75) (20) (20) (70) 10 10 610 20 (60) (40) 570 570 8. Balanç de situació en data 31 de desembre de 20X5 ACTIU Actiu no corrent Terrenys Mobiliari Amortització Acumulada Inversions Financeres Actiu Corrent Mercaderies Clients Préstecs curt termini Despesa anticipada Caixa Bancs TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 900 Capital 500 Reserves (70) Pèrdues i Guanys 750 Passiu No Corrent 200 Creditors 150 Préstecs llarg termini 40 20 Passiu Corrent 340 Efectes a pagar 200 Proveïdors 3.030 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET RESULTAT DE L’EXERCICI: Benefici: ...................................... 570 Pèrdua:............................................ 0 NET PATRIMONIAL: ................... 2.090 1.000 520 570 15 150 400 375 3.030 Exercici 9.2 SOLER, S. A. Conceptes Compres de mercaderies Interessos de deutes Descompte sobre compres per pagament immediat Aplicacions informàtiques Serveis bancaris Capital social Vendes de mercaderies “Rappels” per compres Efectes a pagar a llarg termini Pèrdues procedents immobilitzat material Beneficis en la venda de valors negociables Drets de traspàs Mercaderies (*) Efectes comercials a cobrar Deutors Ingressos anticipats Hisenda Pública creditor Caixa Reserves Organismes Seguretat Social creditors Deutes amb entitats de crèdit a curt termini Deutes per efectes descomptats Primes d’assegurances Devolució de vendes Ingressos per comissions Sous i salaris Interessos pendents de cobrament Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini Dotació amortització d’Immobilitzat Immaterial Interessos a pagar Despeses anticipades Reparacions i conservació Seguretat Social a càrrec de l’empresa Clients Ingressos per prestació de serveis Amortització Acumulada Immobilitzat immaterial Despeses de constitució Imports (1.000€) Classificació Balanç Saldo Saldo Deutor Creditor 145 Despesa X 20 20 Despesa Ingrés X Actiu No Corrent Despesa Patrimoni Net Ingrés Ingrés Passiu No Corrent Despesa X X 300 10 360 310 20 10 40 20 10 110 60 95 15 70 160 95 50 X X X X X X Ingrés Actiu No Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Passiu Corrent Passiu Corrent Actiu Corrent Patrimoni Net Passiu corrent X X X X X X X X X X 50 Passiu Corrent X 60 15 40 40 80 30 Passiu Corrent Despesa Despesa Ingrés Despesa Actiu Corrent 30 Passiu No Corrent 20 Despesa X 10 20 15 10 Passiu Corrent Actiu Corrent Despesa Despesa X X X X X X X X X X X 100 80 140 Actiu Corrent Ingrés Actiu No Corrent X 100 Despesa X X X 1. Assentaments de regularització de l’exercici 20X5 1) 110 Variació d’existències Existències Inicials 110 Variació d’existències 170 2) 170 Existències finals Variació d’existències = 60 2. a. Assentaments de tancament dels comptes de l’any 20X5. Regularització comptes Pèrdues i Guanys 310 20 20 40 20 80 60 Vendes Descompte sobre compres “Rappels” sobre compres Ingressos per comissions Beneficis Valors Negociables Ingressos prestació de Serveis Variació Existències Resultat = 55 b. Tancament Comptes 360 95 55 10 30 15 70 50 50 60 10 140 a Pèrdues i Guanys Compra Mercaderies Interessos Deutes Serveis Bancaris Pèrdues Immobilitzat Material Primes d’Assegurança Devolució Vendes Sous i Salaris Dotació Amortització Reparacions i Conservació Seguretat Social a càrrec empresa Despeses constitució 155 145 20 10 40 15 40 80 20 15 10 100 a Aplicacions informàtiques 300 Capital Reserves Pèrdues i Guanys Efectes a pagar llarg termini Proveïdors Immobilitzat llarg termini Ingressos Anticipats Hisenda Pública creditor Organismes Seguretat Social creditor Deutes Entitats Crèdit curt termini Efectes descomptats Interessos a pagar Amortització Acumulada Immobilitzat Material Drets traspàs Mercaderies Efectes a cobrar Deutors Caixa Interessos Pendents Cobrament Clients Despesa Anticipada 3. 10 170 60 95 160 30 100 20 Resultat de l’exercici, ordenat i classificat per categories en forma de compte de pèrdues i guanys 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes 2.Variació existències productes acabats i en curs de fabricació (+/-) 4.Aprovisionaments Compres Descompte sobre compres “Rappels” sobre compres 5.Altres ingressos d’explotació (+) 6.Despeses de personal 7.Altres despeses d’explotació Prima d’assegurança Reparacions Despeses constitució 8.Amortització de l’immobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-) Pèrdua procedent de la venda d’immobilitzat material A) Resultat d’explotació 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de l’exercici 270 310 (40) (60) (1.355) (145) 20 20 120 (90) (130) (15) (15) (100) (20) (40) (40) 55 20 (20) 55 55 4. Balanç de situació a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials ACTIU Actiu no corrent Drets traspàs Aplicacions informàtiques Amortització Acumulada Actiu Corrent Mercaderies Clients Efectes a cobrar Deutors Interessos a cobrar Despeses anticipades Caixa TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 10 Capital 300 Reserves (140) Pèrdues i Guanys Passiu No Corrent 170 Proveïdors d’immobilitzat material 100 Efectes a pagar llarg termini 60 95 Passiu Corrent 30 Deutes a curt termini 20 Interessos a pagar 160 Efectes a descomptar Hisenda Pública creditor Seguretat Social creditor Ingressos anticipats 805 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET RESULTAT DE L’EXERCICI: Benefici: .......................... 55 Pèrdua: .............................. 0 NET PATRIMONIAL: ........ 510 360 95 55 30 10 50 10 60 70 50 15 805 Exercici 9.3 FIL PER RANDA Balanç de comprovació Reserves Serveis exteriors Ingressos anticipats Sous i salaris Terrenys Valors de renda fixa a llarg Despeses de constitució Amortització immobilitzat immaterial Vendes Ingressos de valors de renda fixa Seguretat social creditor Efectes comercials a cobrar Inversions financeres a curt Efectes a pagar a llarg Elements de transport “Rappels” sobre compres Maquinaria Obligacions i bons Proveïdors Resultats negatius d' exercicis anteriors Mobiliari Deutes a llarg amb entitats de crèdit Descompte sobre vendes per pagament al comptat Deutors Amortització immobilitzat material Hisenda Pública deutora Existències Clients de dubtós cobrament Fiances constituïdes a curt Ingressos extraordinaris Bestreta (a compte) a proveïdors Proveïdors d'immobilitzat a curt Amortització acumulada immobilitzat material Caixa Arrendaments Capital social Clients Amortització acumulada immobilitzat immaterial Tributs Import (1.000€) Classificació Balanç Deure Haver X 323 50 21 520 1,289 584 45 6 Patrimoni net Despesa Passiu Corrent Despesa Actiu No Corrent Actiu No Corrent Despesa Despesa 2,320 22 1,920 1,160 24 87 238 12 250 125 1,180 24 Ingrés Ingrés Passiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Passiu No Corrent Actiu No Corrent Ingrés Actiu No Corrent Passiu No Corrent Passiu Corrent Patrimoni net 119 104 Actiu No Corrent Passiu No Corrent X Despesa X 174 24 12 820 9 50 80 20 110 190 Actiu Corrent Despesa Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Ingrés Actiu Corrent Passiu Corrent Actiu No Corrent X X X X X X 96 50 1,800 312 12 Actiu Corrent Despesa Patrimoni Net Actiu Corrent Actiu No Corrent X X Despesa X 58 19 X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X Compres Construccions Primes d' assegurances Pèrdues procedents de l'immobilitzat material Creditors Despeses anticipades Beneficis procedents de l'immobilitzat material Devolucions de vendes Aplicacions informàtiques Interessos de deutes 1,740 530 41 87 Despesa Actiu No Corrent Despesa Despesa X X X X X 76 14 57 Passiu No Corrent Actiu Corrent Ingrés X 10 52 12 Despesa Actiu No Corrent Despesa X X X X 7. Assentament de regularització de l' exercici 20X5. Regularització d’existències: 1) 820 Variació d’existències Existències Inicials 820 Variació d’existències 790 Variació d’existències Serveis exteriors Sous i salaris Amortització Immobilitzat Immaterial Descompte vendes Amortització Immobilitzat Material Arrendaments Tributs Compres Prima d’assegurança Pèrdues Immobilitzat Material Devolució Vendes Interessos deutes Despeses constitució 30 50 520 6 2) 790 Existències finals Variació d’existències = 30 Regularització comptes Pèrdues i Guanys: 2320 22 12 80 57 201 Vendes Ingressos renda fixa “Rappels” sobre compres Ingressos extraordinaris Beneficis Immobilitzat Material Pèrdues i Guanys a Resultat = (201) 201 Resultat negatiu d’exercicis anteriors 58 24 50 19 1740 41 87 10 12 45 Pèrdues i Guanys 201 8. Assentament de tancament dels comptes de l exercici 20X5. 1800 323 (201) (24) 87 125 104 76 21 1920 1180 110 12 190 Capital Reserves Pèrdues i Guanys Resultats Negatius Exercicis Anteriors Efectes a pagar llarg termini Obligacions i bons Deutes Entitats Crèdit llarg termini Creditors Ingressos anticipats Seguretat Social creditor Proveïdors Proveïdors Immobilitzat curt termini Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial Amortització Acumulada Immobilitzat Material a 9. Terrenys Valors Renda Fixa llarg termini Elements transport Maquinaria Mobiliari Construccions Aplicacions informàtiques Efectes a cobrar Inversions Financeres a curt termini Deutors Hisenda Pública deutora Existències Clients, dubtós cobrament Fiances a curt termini Acompte proveïdors Caixa Clients Despesa Anticipada 1289 584 238 250 119 530 52 1160 24 174 12 790 9 50 20 96 312 14 Assentament de reobertura dels comptes de l'exercici 20X6 Capital Reserves Resultats Negatius Exercicis Anteriors Efectes a pagar llarg termini Obligacions i bons Deutes entitats crèdit llarg termini Creditors 1800 323 225 87 125 104 76 Ingressos anticipats Seguretat Social creditor Proveïdors Proveïdors Immobilitzat a curt termini Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial Amortització Acumulada Immobilitzat Material 1289 584 238 250 119 530 52 1160 24 174 12 820 9 50 20 96 312 14 Terrenys Valors Renda Fixa llarg termini Elements transport Maquinaria Mobiliari Construccions Aplicacions informàtiques Efectes a cobrar Inversions Financeres a curt termini Deutors Hisenda Pública deutora Existències Clients, dubtós cobrament Fiances a curt termini Acompte proveïdors Caixa Clients Despesa Anticipada 21 1920 1180 110 12 190 a 10. Balanç de situació a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials. ACTIU Actiu no corrent Aplicacions informàtiques Amortització Acumulada Immobilitzat intangible Terrenys Construccions Maquinaria Mobiliari Elements Transport Amortització Acumulada Immobilitzat Material Valors Renda Fixa Actiu Corrent Clients Clients, dubtós cobrament Deutors PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 52 Capital (12) Reserves 1.289 Pèrdues i Guanys 530 Resultat negatiu d’exercicis anteriors 250 119 Passiu No Corrent 238 Obligacions i bons (190) Deutes a llarg termini 584 Creditors Efectes a pagar llarg termini 312 9 Passiu Corrent 174 Proveïdors Immobilitzat curt 1800 323 (201) (24) 125 104 76 87 110 Hisenda Pública deutora Fiances Acompte proveïdors Inversions Financeres Despeses anticipades Caixa TOTAL ACTIU 12 50 20 24 14 96 5.521 termini Proveïdors Seguretat Social creditor Ingressos anticipats 1.180 1.920 21 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET 5.521 11. Resultat de l' exercici 20X5 ordenat i classificat per categories, en forma d'Estat de pèrdues i guanys. 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes Descomptes sobre vendes 2.Variació existències productes acabats i en curs de fabricació (+/-) 4.Aprovisionaments Compres “Rappels” sobre compres 5.Altres ingressos d’explotació (+) 6.Despeses de personal 7.Altres despeses d’explotació Despeses constitució Altres despeses 8.Amortització de l’immobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material A) Resultat d’explotació 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de l’exercici 270 2320 (58) (10) (30) (1728) (1740) 12 80 (520) (130) (45) (160) (30) (144) 57 87 (211) 22 (12) 10 (201) (201) 12.Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l' integren Patrimoni net Capital Reserves Pèrdues i Guanys Resultats negatius exercicis Anteriors 1.898 1.800 323 (201) (24) Exercici 9.4 TASTAOLLETES Balanç de comprovació Vendes de mercaderies Reserves Reparacions i conservació “Rappels” sobre compres Publicitat i propaganda Ingressos per prestació de serveis Ingressos anticipats Imposicions bancàries a llarg termini Hisenda Pública creditor Elements de transport Efectes comercials impagats Despeses d' ampliació de capital Amortització immobilitzat immaterial Construccions Crèdits a curt termini al personal Devolucions de vendes Efectes comercials a cobrar Ingressos per comissions Resultats negatius d' exercicis anteriors Proveïdors immobilitzat a llarg termini Proveïdors Interessos per descompte d' efectes Equips pel procés de la informació Deutes per efectes descomptats Creditors per prestació de serveis Caixa, moneda estrangera Aplicacions informàtiques Interessos pendents de cobrar a curt termini Interessos pagats per anticipat Instal·lacions tècniques Existències Clients de dubtós cobrament Beneficis procedents de l' immobilitzat material Dot. amortització immobilitzat material Amortització Acumulada immobilitzat material Bestreta (anticipo) a proveïdors Caixa, € Capital social Clients468 Efectes comercials a pagar Remuneracions pendents de pagament Quantitat (1.000€) Classificació Deure 180 483 75 33 780 3,300 31 876 2,880 1,933 45 67 9 Ingrés Patrimoni Net Despesa Ingrés Despesa Ingrés Passiu Corrent Actiu No Corrent Passiu Corrent Actiu No Corrent Actiu Corrent Despesa Despesa 357 36 10 1,695 18 36 Actiu No Corrent Actiu Corrent Despesa Actiu Corrent Ingrés Patrimoni Net 130 Balanç X X X X X X X X X X X X X X X X X Passiu No Corrent X 1,770 87 375 187 156 261 178 18 Passiu Corrent Despesa Actiu No Corrent Passiu Corrent Passiu Corrent Actiu Corrent Actiu No Corrent Actiu Corrent 75 54 1,230 13 120 Actiu Corrent Actiu No Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Ingrés X X X X Despesa X 36 285 30 144 2,700 468 165 54 X X X X X X X X X Actiu No Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Patrimoni Net Actiu Corrent Passiu Corrent Passiu Corrent Haver X X X X X X X X X Sous i salaris Tributs Propietat industrial (patents i marques) Pèrdues extraordinàries Interessos de deutes a llarg termini Ingressos de crèdits a curt termini Compres Amortització Acumulada immobilitzat immaterial Beneficis procedents de l' immobilitzat immaterial Descompte sobre vendes per pagament immediat Despeses anticipades Deutors Fiances rebudes a curt termini Pèrdues per crèdits comercials incobrables 75 28 795 Despesa Despesa Actiu No Corrent X X X 130 61 10 2,610 18 Despesa Despesa Ingrés Despesa Actiu No Corrent X X X X X 85 Ingrés 15 Despesa X Actiu Corrent Actiu Corrent Passiu Corrent Despesa X X 21 78 114 18 X X X Assentament de regularització de l'exercici 20X5. Regularització d’Existències: 1) 1.230 Variació d’existències Existències Inicials 1.230 Variació d’existències 1.185 2) 1.185 Existències finals Variació d’existències = 30 Regularització comptes Pèrdues i Guanys 180 3.300 33 18 120 85 10 300 Vendes Ingressos serveis “Rappels” sobre compres Ingressos comissions Beneficis Immobilitzat Material Beneficis Immobilitzat Immaterial Ingressos crèdits curt termini Pèrdues i Guanys a Variació d’existències Reparacions Sous i salaris Publicitat Despeses ampl. capital Amortització Immobilitzat Immaterial Amortització Immobilitzat Material 45 75 75 780 67 9 36 Interessos efectes Tributs Compres Pèrdues extraordinàries Interessos deutes llarg termini Devolució Vendes Descompte sobre vendes Pèrdues crèdits comercials incobrables 87 28 2.610 130 61 10 15 18 Resultat = (300) 300 Resultat negatiu d’exercicis anteriors Pèrdues i Guanys 300 7. Assentament de tancament dels comptes de l' exercici 20X5. 2.700 483 (300) (36) Capital Reserves Pèrdues i Guanys Resultats negatius Exercicis anteriors 130 Proveïdors Immobilitzat llarg termini 31 Ingressos anticipats 2.880 Hisenda Pública creditor 54 Remuneracions pendents pagament 1.770 Proveïdors 187 Deutes Efectes descomptats 156 Creditors prestació serveis 165 Efectes com. a pagar 114 Fiances rebudes a curt termini 18 Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial 285 Amortització Acumulada Immobilitzat Material a Elements transport Construccions Equips informació Aplicacions informàtiques Instal·lacions tècniques Propietat industrial Imposicions bancàries llarg termini Efectes a cobrar Efectes impagats Caixa, moneda exterior Interessos pendents a cobrar Interessos pagats per anticipat 1.933 357 375 178 54 795 876 1.695 45 261 18 75 Existències Crèdits curt termini personal Caixa Acompte proveïdors Deutors Clients Clients, dubtós cobrament Despesa Anticipada 1.185 36 144 30 78 468 13 21 8. Assentament de reobertura dels comptes de l'exercici 20X6 (es pot fer esquemàticament) 1.933 Elements transport 357 375 178 54 795 876 45 1.695 36 261 18 75 1.185 13 144 30 78 468 21 Construccions Equips informació Aplicacions informàtiques Instal·lacions tècniques Propietat industrial Imposicions bancàries llarg termini Efectes impagats Efectes a cobrar Crèdits curt termini al personal Caixa, moneda ext. Interessos pendents a cobrar Interessos pagats per anticipat Existències Clients, dubtós cobrament Caixa Acompte proveïdors Deutors Clients Despesa Anticipada a Capital Reserves Resultats negatius Exercicis anteriors 2.700 483 (336) Proveïdors Immobilitzat llarg termini Ingressos anticipats Hisenda Pública creditor 130 Remuneracions pendents pagament Proveïdors Deutes efectes descomptats Creditors prestació serveis Efectes comercials a pagar Fiances rebudes a curt termini Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial Amortització Acumulada Immobilitzat Material 54 31 2.880 1.770 187 156 165 114 18 285 9. Balanç de situació a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials. ACTIU Actiu no corrent Propietat Industrial Aplicacions Informàtiques Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial Construccions Instal·lacions Equips informàtics Elements Transport Amortització Acumulada Immobilitzat Material Imposicions banc Actiu Corrent Existències Efectes a cobrar Efectes impagats Clients Clients, dubtós cobrament Crèdits curt termini personal Deutors Despeses anticipades Acompte proveïdors Interessos pendents Interessos pagats anticipats Caixa, moneda exterior Caixa TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 795 Capital 178 Reserves (18) Pèrdues i Guanys 357 Resultat negatiu d’exercicis anteriors 54 375 Passiu No Corrent 1.933 Proveïdors Immobilitzat llarg termini (285) 2.700 483 (300) (36) 130 876 1.185 1.695 45 468 13 36 78 21 30 18 75 261 144 8.334 Passiu Corrent Deutes per efectes descomptats Efectes comercials a pagar Proveïdors Remuneracions Pendents Hisenda Pública, creditor Creditors serveis Fiances curt termini Ingressos anticipats 187 165 1.770 54 2.880 156 114 31 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET 8.334 Resultat de l' exercici 20X5, ordenat i classificat per categories, en forma d' Estat de pèrdues i guanys. 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes Descomptes sobre vendes 2.Variació existències productes acabats i en curs de fabricació (+/-) 4.Aprovisionaments Compres “Rappels” sobre compres 5.Altres ingressos d’explotació (+) 6.Despeses de personal 7.Altres despeses d’explotació 8.Amortització de l’immobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-) Despeses d’ampliació de capital Benefici procedent de la venda d’immobilitzat immaterial i material A) Resultat d’explotació 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de l’exercici 155 180 (15) (10) (45) (1728) (2610) 33 3318 (75) (901) (45) 138 (67) 205 (162) 10 (148) (138) (300) (300) 10. Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l' integren. Patrimoni net Capital Reserves Pèrdues i Guanys Resultats negatius exercicis Anteriors 2.847 2.700 483 (300) (36) Exercici 9.5 L’AVENÇ Balanç de comprovació Mercaderies, existències inicials Caixa Inversions financeres temporals Vendes Mobiliari Efectes a pagar a curt termini Devolucions de compres Devolucions de vendes Capital Reserves (al principi del període) Préstecs rebuts a llarg termini Ingressos per arrendaments Primes d'assegurances Amortització Acumulada del Mobiliari Amortització Acumulada de la Propietat Industrial Proveïdors Compres de mercaderies Ingressos d'inversions financeres temporals Import (1,000 €) Classificació Balanç Deure Haver Ajustaments Deure Haver Saldo final Deure Haver 40 Actiu Corrent X 20 40 20 84 120 Actiu Corrent Actiu Corrent X X 10 63 31 120 275 60 30 Ingrés Actiu No Corrent Passiu Corrent X 15 45 13 15 100 94 Ingrés Despesa Patrimoni Net X 275 X 30 X 13 X 15 X X 100 119 25 80 Passiu No Corrent X 80 30 Ingrés X 30 20 30 Despesa Actiu No Corrent 12 Actiu No Corrent X Passiu Corrent Despesa Ingrés X 25 110 15 X X X 9 10 6 30 27 3 15 25 110 X 15 Creditors (curt termini) Beneficis procedents de la venda d'immobilitzat Clients Descompte sobre vendes per pagament accelerat "“Rappels”" sobre compres Despesa anticipada Préstecs concedits a curt termini Terrenys Propietat Industrial X X 45 14 45 10 Passiu Corrent Ingrés 65 10 Actiu Corrent Despesa 15 Ingrés 40 30 Actiu Corrent Actiu Corrent X X Actiu No Corrent Actiu No Corrent X 130 X 30 130 30 4 X X 65 10 X 15 10 20 30 30 1. Fer els assentaments de les operacions pendents i les de regularització de les mercaderies (dades en milers d’euros): 1) 80 Sous i salaris a Hisenda Pública, creditor Seguretat Social, creditor Bancs 19 10 51 a Seguretat Social, creditor Bancs 30 12 a Amortització Acumulada 1,5 a Mobiliari Benefici venda Immobilitzat Material 15 4 a Interessos a pagar 2 a Ingrés financer 1 a Despesa Anticipada 20 a Prima d’assegurances 10 a Existències inicials 40 a Variació d’existències 20 30 SS, a càrrec de l’empresa 12 Despeses guarderia 2) 1,5 Dotació a l’Amortització 9 Amortització Acumulada 10 Caixa 3) 2 Despeses financeres Quota mensual = 750.000 * (0,08 / 12) = 5.000 4) 1 Interessos a cobrar 20 Despeses Lloguer 10 Despesa Anticipada 5) 40 Variació d’existències 20 Existències finals 2. Calcular el resultat periòdic i fer els assentaments de tancament de tots els comptes: a. Amortitzacions: 4.5 Amortització Immobilitzat material a Amortització Acumulada del Immobilitzat Material 4.5 a Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial 3 3 Amortització Immobilitzat Immaterial b. Regularització del Pèrdues i Guanys: 275 13 30 15 14 Vendes Devolucions Compres Ingressos arrendaments Ingressos inversions Financeres Beneficis Venda Immobilitzat Material 15 “Rappels” sobre compres 1 Ingrés financer a Resultat de l’exercici Variació d’existències Devolució de Vendes Despeses personal Prima d’assegurances Compres Descompte sobre vendes Amortització Immobilitzat Material Amortització Immobilitzat Immaterials Despeses lloguer Despeses financeres 25 20 15 122 30 110 10 6 Mobiliari Mercaderies Propietat Industrial Caixa Terrenys Inversions Financeres temporals Clients Préstecs concedits curt termini Interessos a cobrar Despeses anticipada 45 20 30 31 130 120 65 30 1 30 3 20 2 Resultat = 25 c. Tancament Comptes: 100 25 94 80 45 30 25 2 19 40 27 Capital Pèrdues i Guanys Reserves Préstecs rebuts llarg termini Creditors Efectes a pagar curt termini Proveïdors Interessos a pagar Hisenda Pública, creditor Seguretat Social, creditor Amortització Acumulada Mobiliari 15 Amortització Acumulada Propietat Industrial a 3. Elaborar el Compte Pèrdues i Guanys del període comptable de l’any 20X5: 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes Descompte sobre vendes 2.Variació existències productes acabats i en curs de fabricació (+/-) 4.Aprovisionaments Compres Devolucions de compres “Rappels” sobre compres 5.Altres ingressos d’explotació (+) Ingressos per arrendaments 6.Despeses de personal 7.Altres despeses d’explotació 8.Amortització de l’immobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda d’immobilitzat immaterial A) Resultat d’explotació 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de l’exercici 250 275 (15) (10) (20) (82) (110) 13 15 30 30 (122) (50) (9) 14 14 11 16 (2) 14 25 25 4. Elaborar el balanç de situació en data 31 de desembre de 20X5 ordenat de menys a més liquides i exigibilitat, i classificat per masses patrimonials: ACTIU Actiu no corrent Propietat Industrial Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial Terrenys Mobiliari Amortització Acumulada Immobilitzat Material Actiu Corrent Mercaderies Clients Interessos a cobrar Inversions financeres temporals Préstecs curt termini Despesa anticipada Caixa TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 30 Capital (15) Reserves 130 Pèrdues i Guanys 45 (27) 20 65 1 120 30 30 31 460 Passiu No Corrent Préstecs rebuts Passiu Corrent Efectes a pagar Proveïdors Interessos a pagar Hisenda Pública, creditor Seguretat Social, creditor TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET 100 94 25 80 30 25 2 19 40 460 Exercici 9.6 EL TERRAT, S.A. Balanç de comprovació Quantitat (1,000 €) Capital Deutes a llarg termini Mercaderies Efectes comercials impagats Deutes per efectes descomptats Impost sobre beneficis Interessos per descompte d’efectes Ingressos per prestacions de serveis Reserves Patents i marques Pèrdues procedents de l’immobilitzat immaterial Resultats negatius d'exercicis anteriors Inversions financeres temporals en capital Amortització acumulada de l’immobilitzat immaterial Compres Reparacions Vendes de mercaderies Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini Despeses de Constitució Publicitat i propaganda Clients 1.200 360 780 235 70 35 27 Fiances constituïdes a curt termini Interessos pagats per anticipat Descompte sobre vendes per pagament immediat Ingressos per cessió de patents Efectes a pagar a llarg termini Elements de transport Amortització acumulada de l’immobilitzat material “Rappels” sobre compres Devolucions de vendes Bestreta (anticipo) de clients Hisenda pública, creditor Organismes de la Seg. Social, creditors Amortització de l’immobilitzat immaterial Ingressos anticipats Classificació Patrimoni Net Passiu No Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Passiu Corrent Despesa Despesa Balanç Deure Haver X X X X X X X Ingrés X Patrimoni Net Actiu No Corrent Despesa X X X 35 Patrimoni Net X 125 Actiu Corrent X 86 Actiu No Corrent 345 1.364 670 58 X 870 75 1370 340 Despesa Despesa Ingrés Passiu Corrent X X 24 35 136 Despesa Despesa Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent X X X X X Despesa Ingrés X 100 6 7 21 34 235 198 Passiu No Corrent Actiu No Corrent Actiu No Corrent Ingrés 3 45 42 36 122 Despesa Passiu Corrent Passiu Corrent Passiu Corrent Despesa 34 Passiu Corrent 9 Despesa X X X X X X X X X X X X X X Tributs Interessos de deutes a llarg termini Sous i salaris Proveïdors Seguretat social a càrrec de l’empresa Amortització de l’immobilitzat material Edificis Aplicacions informàtiques Bancs c/c 23 34 Despesa Despesa X X 302 230 104 Passiu Corrent Despesa Despesa X X 35 Actiu No Corrent X 990 250 Actiu No Corrent Actiu Corrent X X X 560 1. Assentaments de regularització de l’exercici 20X5 (dades en milers d’€): 780 Variació d’existències a Existències Inicials 780 a Variació d’existències 790 a Resultat de l’exercici Impost s/benefici Interessos per descompte d’efectes Pèrdues venda immobilitzat immaterial Despeses constitució Compres Reparacions Publicitat i propaganda Descompte sobre vendes Devolucions de Vendes Amortització immobilitzat immaterial Tributs Interessos deutes llarg termini Sous i salaris SS, a càrrec de l’empresa Amortització immobilitzat material 41 35 27 790 Existències finals Variació d’existències = 10 Regularització del Pèrdues i Guanys: 1.370 3 21 345 10 Vendes “Rappels” sobre compres Ingressos cessió patents Ingressos prestació serveis Variació d’existències Resultat = 41 58 24 870 75 35 7 45 34 23 34 302 104 35 2. Assentaments de tancament de comptes de l’exercici 20X5 (dades en milers d’€): .200 1.364 (35) 41 360 34 70 340 122 36 42 9 230 198 86 Capital Reserves Resultat d’exercicis Anteriors Pèrdues i Guanys Deutes llarg termini Efectes a pagar llarg termini Deutes efectes descomptats Proveïdors d’Immobilitzat a llarg termini Seguretat Social, creditor Hisenda Pública, creditor Acompte clients Ingressos anticipats Proveïdors Amortització Acumulada Immobilitzat Material Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial a Construccions Patents i Marques Elements transport Aplicacions Informàtiques Mercaderies Efectes comercials impagats Inversions Financeres temporals Clients Fiances c/t Despesa anticipada Bancs 990 670 235 250 790 235 125 136 100 6 560 3. Assentaments de reobertura de comptes de l’exercici 20X6 : 35 Pèrdues i Guanys Resultat negatiu exercici anterior 35 Reserves 6 Capital Reserves Resultat exercicis anteriors Pèrdues i Guanys Deutes llarg termini Efectes a pagar llarg termini Deutes efectes descomptats Proveïdors d’Immobilitzat llarg termini Seguretat Social, creditor Hisenda Pública, creditor Acompte clients 1.200 1.370 0 0 360 34 70 340 6 Pèrdues i Guanys 122 36 42 Ingressos anticipats Proveïdors Amortització Acumulada Immobilitzat Material Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial 990 670 250 235 790 235 125 136 100 6 560 Construccions Patents i Marques Aplicacions informàtiques Elements transport Mercaderies Efectes comercials impagats Inversions Financeres temporals Clients Fiances curt termini Despesa anticipada Bancs 9 230 198 86 a 4. Balanç de situació a 31 de desembre del 20X5 : ACTIU Actiu no corrent Patents i Marques Amortització Acumulada Immobilitzat immaterial Construccions Elements transport Aplicacions Informàtiques Amortització Acumulada Immobilitzat Material PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 670 Capital (86) Reserves 990 Pèrdues i Guanys 235 Resultat negatiu d’exercicis anteriors 250 (198) Actiu Corrent Existències Efectes impagats Clients Fiances Inversions financeres temporals Despeses anticipades Bancs TOTAL ACTIU 790 235 136 100 125 Passiu No Corrent Deutes a llarg termini Efectes a pagar a llarg termini Proveïdors immobilitzat Passiu Corrent Deutes per efectes descomptats Proveïdors Hisenda Pública, creditor Seguretat Social, creditor 6 Acompte clients 560 Ingressos anticipats 3.813 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET 1.200 1.364 41 (35) 360 340 34 70 230 36 122 42 9 3.813 5. Resultat de l’exercici, en forma d’Estat de pèrdues i guanys. 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes 1.318 1.370 (45) Descomptes sobre vendes 2.Variació existències productes acabats i en curs de fabricació (+/-) 4.Aprovisionaments Compres “Rappels” sobre compres 5.Altres ingressos d’explotació (+) 6.Despeses de personal 7.Altres despeses d’explotació Despeses de constitució Altres despeses 8.Amortització de l’immobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-) Pèrdua procedent de la venda d’immobilitzat immaterial i material A) Resultat d’explotació 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de l’exercici (7) (10) (867) (870) 3 366 406 (157) (24) (133) (69) 58 58 137 (61) (61) 76 35 41 6. Import del Patrimoni net, expressat en detall: Patrimoni net Capital Reserves Pèrdues i Guanys Resultats negatius exercicis Anteriors 2.570 1.200 1.364 41 (35) 7. Anotar en els quadres que s’adjunten la següent informació d’aquest exercici comptable: Import del Net Patrimonial 2.750.000€ Import del Cost de les Vendes 857.000€ Import del Resultat d’Explotació 137.000€ Import del Resultat de l’exercici 41.000€ Exercici 9.7 ROBAFAVES, S.A. Balanç de comprovació Deutors Sous i salaries Descompte sobre vendes per pagament immediat Aplicacions informàtiques Reparacions i conservacions Capital social Vendes de mercaderies Deures a llarg termini Efectes a pagar a llarg termini Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial Mobiliari Pèrdues en valors mobiliaris (accions temporals) Primes d’assegurances Compres de mercaderies Devolució de vendes Despeses primer establiment Propietat industrial Deutes per efectes descomptats Caixa Dotació Amortització Import (1,000 €) 22 40 11 200 5 Classificació Balanç Deure Haver Ajustaments Deure Haver Saldo final Deure Haver Actiu corrent Despesa d’explotació Despesa financera 22 40 11 22 40 11 Actiu intangible 200 200 5 5 Despesa d’explotació 242 105 60 80 Patrimoni Net Ingrés d’explotació Exigible a llar termini Exigible a llarg termini 242 105 60 70 242 135 60 70 100 100 30 10 Contra compte d’actiu intangible Actiu tangible/material Despesa financera 30 10 30 10 6 60 19 50 Despesa d’explotació Despesa d’explotació Contra compte de vendes Despeses de constitució 6 60 19 50 6 60 19 40 20 30 Actiu intangible Exigible a curt termini 20 70 10 Actiu corrent Despesa d’explotació 70 10 30 100 10 20 30 30 15 0 3 82 10 Immobilitzat Immaterial Interessos de deutes Ingressos per comissions Benefici procedent de la venda d’immobilitzat Material Inversions financeres Temporals “Rappels” per compres Proveïdors d’immobilitzat a curt termini Efectes comercials descomptats de clients Clients Existències mercaderies Ingressos per prestacions de serveis Despesa anticipada Interessos anticipats Despesa llum Despeses de llum a pagar Despeses de lloguer Comptes a cobrar Despeses de telèfon Despeses de telèfon a pagar Despeses d’interessos Despesa per depreciació Dotació a l’amortització Amortització acumulada 10 20 Despesa financera Ingrés d’explotació 37 Ingrés d’explotació 30 Actiu corrent 12 34 Contra compte de compres Exigible a curt termini 30 Actiu corrent 30 45 57 7 Actiu corrent Actiu corrent Ingrés d’explotació 45 57 Actiu corrent Actiu corrent Despesa d’explotació Exigible a curt termini Despeses d’explotació Actiu corrent Despeses d’explotació Passiu a curt termini 2 2 Despesa financera Despesa d’explotació Despesa d’explotació Contra compte d’actiu 10 10 20 20 37 37 30 30 12 12 34 34 30 87 57 45 87 17 17 3 60 2 0,5 0 2,5 60 60 2 15 12 60 2 15 12 12 0,5 3 10 12 0,5 3 10 3 3 d’immobilitzat material Variació d’existències Pèrdua Benefici retingut negatiu Totals Despesa d’explotació Compte de resultats Net patrimonial 57 87 47,5 47,5 727 727 342 30 47,5 47,5 342 879,5 879,5 5. Comptabilitzar les operacions pendents (les amortitzacions i periodificacions pertinents i les regularitzacions de despeses i d’ingressos). (dades en milers d’euros) 1) 3 Interessos anticipats 7 a Bancs 3 a Despesa de llum a pagar 60 a Lloguers pagats per anticipat 2 a Efectes descomptats 30 a Vendes 15 2) 60 Despesa de llum 3) 2 Despeses de lloguers 4) 30 Deutes per descomptes bancaris 5) 15 Banc Efectes a cobrar 6) 12 Despesa de telèfon a Despesa de telèfon a pagar 12 7) 0,5 Despesa d’interessos a Interessos anticipats 0,5 a Amortització Acumulada Immobilitzat material 3 8) 3 Dotació a l’amortització 6. Tancar els comptes de gestió i els patrimonials (dades en milers d’euros). 248,5 Compte de resultats a Devolució de vendes Compres Reparacions Assegurança Lloguers Llum Telèfon Sous i salaris Amortització Interessos del préstec Descomptes per pagament immediat Interessos de deutes 123 Vendes 7 Préstec a pagar= 60.000€; 5% d’interès per 6 mesos = 60.000 x 5% = 3.000€ 19 60 5 6 2 60 12 40 13 0,5 11 10 12 30 20 17 37 “Rappels” sobre compres Variació d’existències Comissions Ingressos per serveis prestats Benefici per la venda d’actius materials a Compte de resultats 251 a Compte de resultats (negatiu) 47,5 a Patents Aplicacions informàtiques Mobiliari Mercaderies Clients Efectes a cobrar Deutors Inversions financeres temporals Interessos anticipats Bancs Benefici retingut negatiu 20 200 30 87 45 15 22 30 2,5 82 47,5 47,5 Benefici retingut negatiu Comptes patrimonials: 242 60 70 34 12 60 100 3 Capital Préstec Efectes a pagar Comptes a pagar amb proveïdors d’immobilitzat Despeses de telèfon a pagar Despeses de llum a pagar Amortització Acumulada Immobilitzat Mat. Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial 7. Elaborar en data 31 de desembre de 20X5 els següents Estats Financers: a. L’Estat de Pèrdues i Guanys de l’activitat d’Explotació. 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes Descomptes sobre vendes 2.Variació existències productes acabats i en curs de fabricació (+/-) 4.Aprovisionaments Compres “Rappels” sobre compres 5.Altres ingressos d’explotació (+) Ingressos per comissions Ingressos per serveis prestats 6.Despeses de personal 7.Altres despeses d’explotació 105 135 (19) (11) 30 (48) (60) 12 37 20 17 (40) (157) Despeses de constitució Reparacions Assegurança Lloguers Energia, llum Telèfon 8.Amortització de l’immobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material A) Resultat d’explotació 14.Despeses financeres Interessos del préstec Pèrdua de les inversions financeres temporals Interessos sobre deutes B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos (50) (5) (6) (2) (60) (12) (13) 37 37 (27) (20,5) (0,5) (10) (10) (20,5) (47,5) b. El Balanç de Situació, classificat per masses patrimonials. ACTIU Actiu no corrent Patents Aplicacions informàtiques Amortització acumulada Mobiliari Amortització acumulada Actiu Corrent Mercaderies Clients Efectes a cobrar Deutors Inversions financeres temporals Despeses anticipades Bancs TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 20 Capital 200 Benefici retingut negatiu (100) 30 Passiu No Corrent (3) Préstecs a llarg termini Efectes a pagar a llarg termini Passiu Corrent 87 Comptes a cobrar de proveïdors d’immobilitzat 45 Despeses de telèfon a pagar 15 Despeses de llum a pagar 22 30 2,5 82 430,5 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET 194,5 (47,5) 60 70 34 12 60 430,5 8. Anotar els quadres que s’adjunten la següent informació d’aquest exercici comptable: Net patrimonial a 31/12/20X3 ………………………………………… 194.500€ Cost de les vendes 20X3 …………………………..……………………… 18.000€ Ingressos d’explotació 20X3 ……………………………………………. (27.000€) Resultat d’exercici 20X3 ………………………………………………….. (47.500€) Exercici 9.8 FAVESPOMPEANES, SA Balanç de comprovació Mercaderies Compres de mercaderies Vendes de mercaderies Mobiliari Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques Acompte de remuneracions Amortització Acumulada del Immobilitzat Material Despeses de Constitució Interessos de préstecs (deutes) a llarg termini Ingrés anticipat Ingrés financer de préstecs concedits Proveïdors Crèdits concedits a curt termini Efectes comercials descomptats Descompte sobre compres per pagament avançat Capital Reserves Ingressos per comissions Clients Import (1,000 €) 20,000 32,000 70,000 40.000 45,000 Classificació Balanç Actiu Corrent Despesa Ingrés Actiu No Corrent Actiu No Corrent X X 25,000 6,000 48,000 Actiu No Corrent Actiu Corrent Actiu No Corrent X X 1,000 1,000 Despesa Passiu Corrent X 9,000 1,000 Ingrés Passiu Corrent 24,000 10,000 Actiu Corrent Actiu Corrent 12,000 Ingrés X 1.500 1,500 Patrimoni Net X 150.000 150,000 (calcular) 5,000 26,000 Patrimoni Net Ingrés Actiu Corrent Despesa X X Deure Ajustaments Deure Haver Haver 27.000 20.000 Saldo final Deure Haver 27.000 32.000 X X X 70.000 40.000 25.000 60.000 25.000 X 19.500 6.000 8.500 1.000 6.000 X 37.000 2.000 3.000 X X 1.000 24.000 X X X X 10.000 12.000 14.000 24.000 5.000 26.000 6.000 Reparacions i conservació Deutes per efectes descomptats Serveis bancaris Inversions financeres permanents Préstecs rebuts amb entitats de crèdit a llarg termini Interessos per descompte d’efectes Caixa-Bancs Efectes comercials a cobrar ““Rappels”” de compres Amortització Acumulada de l’Immobilitzat Immaterial Terrenys Devolució de vendes Ingrés extraordinari Benefici per venda de Valors Mobiliaris X 12.000 6,000 12,000 Passiu Corrent Despesa 1,500 17,500 Actiu No Corrent Passiu No Corrent X 40,000 Despesa X Actiu Corrent X 57,000 12,500 2,000 Actiu Corrent Ingrés Actiu No Corrent X 15,000 Actiu No Corrent X 80.000 80,000 7,500 3,500 Despesa Ingrés Ingrés X 7.500 2,000 10,000 X 1.500 17.500 X 40.000 2.000 5.000 40.000 22.000 12.500 X X 2.000 17.500 2.500 X 3.500 X 10.000 1. Fer els assentaments de les operacions pendents i regularitzar les mercaderies: 1.A) 40.000 Equips informàtics a Caixa 40.000 a Amortització Acumulada Immobilitzat material 2.500 a Equips informàtics 25.000 a Ingrés cessió de drets 6.000 a Creditors 4.500 a Ingrés Financer 1.500 1.B) 2.500 Dotació amortització 19.500 Amortització Acumulada immobilitzat material 5.000 Bancs 500 Pèrdua venda immobilitzat material 2.A) 6.000 Ingrés Anticipat 2.B) 4.500 Despeses electricitat 2.C) 1.500 Interessos a cobrar 3) 19.000 Sous i Salaris a Hisenda Pública, creditor Seguretat Social, creditor Acompte remuneracions Remuneracions pendents de pagament 3.000 1.500 6.000 8.500 a Seguretat Social, creditor 7.500 7.500 SS, a càrrec de l’empresa 4) 1.000 Interessos préstec llarg termini a Interessos a pagar 1.000 a Amortització Acumulada Immobilitzat material 6.000 5) 6.000 Amortització Immobilitzat material 2.500 Amortització Immobilitzat Immaterial a Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial 2.500 6) 20.000 Variació Existències a Existències Inicials 20.000 a Variació Existències 27.000 a Pèrdues i Guanys Compres Interessos préstecs Reparacions Serveis bancaris Interessos descompte efectes Devolució vendes Sous i salaris SS, a càrrec empresa Pèrdua Immobilitzat Mat. Despeses electricitat Amortització Immobilitzat Material Amortització Immobilitzat Immaterial 14.000 32.000 2.000 6.000 1.500 2.000 7.500 19.000 7.500 500 4.500 8.500 27.000 Existències Finals Variació Existències = 7.000 2. Tancar els compres de gestió i els patrimonials: 70.000 2.000 1.500 5.000 3.500 10.000 1.000 6.000 1.500 7.000 Vendes “Rappels” sobre compres Descompte sobre compres Ingrés comissions Ingrés extraordinari Benefici valors mobiliaris Ingrés crèdits concedits Ingrés cessió drets Ingrés financer Variació Existències 2.500 Resultat = 14.000 150.000 10.000 14.000 40.000 12.000 24.000 3.000 9.000 3.000 1.000 8.500 37.000 Capital Reserves Pèrdues i Guanys Préstec llarg termini Deutes efectes descomptats Proveïdors Ingrés anticipat Seguretat Social, creditor Hisenda Pública, creditor Interessos a pagar Remuneracions pendents Amortització Acumulada Immobilitzat Mat. 17.500 Amortització Acumulada Immobilitzat Immaterial a Terrenys Mobiliari 80.000 40.000 Equips informació Aplicacions informàtiques Inversions Financeres Permanents Mercaderies Crèdits concedits curt termini Efectes comercials descomptats Clients Efectes comercials a cobrar Interessos a cobrar Bancs 3. Elaborar en data 31 de desembre de 20X5 l’Estat de Pèrdues i Guanys i el Balanç de situació. 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes 2.Variació existències productes acabats i en curs de fabricació 4.Provisionaments Compres Descompte sobre compres “Rappels” sobre compres 5.Altres ingressos d’explotació (+) Ingressos per comissions Ingressos per cessió de patents Benefici inversions financeres a llarg termini 6.Despeses de personal 7.Altres despeses d’explotació 8.Amortització de l’immobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/Pèrdua procedent de la venda d’immobilitzat material i immaterial A) Resultat d’explotació 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans d’impostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de l’exercici 62.500 70.000 (7.500) 7.000 (28.500) (32.00) 1.500 2.000 11.500 5.000 6.000 10.000 (26.500) (12.000) (11.000) (500) (500) 5.500 2.500 (4.000) (1.500) 14.000 14.000 60.000 25.000 17.500 27.000 10.000 12.000 26.000 12.500 1.500 22.000 ACTIU Actiu no corrent Aplicacions informàtiques Amortització Acumulada Terrenys Mobiliari Equips informàtics Amortització Acumulada Immobilitzat Material Inversions financeres permanents PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 25.000 Capital (17.500) Reserves 80.000 Pèrdues i Guanys 40.000 60.000 Passiu No Corrent (37.000) Deutes a llarg termini 150.000 10.000 14.000 40.000 17.500 Actiu Corrent Passiu Corrent Mercaderies Efectes descomptats Efectes comercials a cobrar Interessos a cobrar Clients Crèdits concedits curt termini 27.000 12.000 12.500 1.500 26.000 10.000 Bancs 22.000 Remuneracions pendents de pagament 8.500 Interessos a pagar 1.000 TOTAL ACTIU Deutes per efectes descomptats Interessos anticipats Creditors Hisenda Pública creditor Seguretat Social creditor Proveïdors 279.000 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET 12.000 3.000 4.500 3.000 9.000 24.000 279.000 4. Anotar en els quadres que s’adjunten la següent informació d’aquest exercici comptable: Import del Net Patrimonial 174.000€ Import del Cost de les Vendes 21.500€ Import del Resultat d’Explotació 15.500€ Import del Resultat de l’exercici 14.000€ 11. BIBLIOGRAFIA Horngren, Charles T. et al. Introduction to Financial Accounting. 9th ed. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall, 2006. Rosanas Martí, Josep M., and Eduard Ballarín Fredes. Contabilidad Financiera I: Introducción a La Contabilidad. Ed rev y corr de acuedo con el Plan General de Contabilidad del 20 diciembre 1990 ed. Bilbao: Desclée de Brouwer, 1991. Serra, Vicente, Begoña Giner Inchausti, and Eduardo Vilar Sanchis. Sistemas De Información Contable :Una Introducción a La Contabilidad. 2ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 1996. Stickney, Clyde P. et al. Financial Accounting :An Introduction to Concepts, Methods, and Uses. 13th ed. Mason, OH, USA: South-Western Cengage Learning, 2010.