Servei de Paisatge - Ajuntament de Sant Cugat

Servei de Paisatge i
Verd Urbà
ANNEXOS
PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER A LA CONTRACTACIÓ DELS
TREBALLS DE CONSERVACIÓ I MANTENIMENT DE L’ARBRAT PÚBLIC DE
SANT CUGAT DEL VALLÈS
1
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
ANNEX NÚM. 1
PLÀNOLS ( amb nombre d’arbres per sector)
ÀMBIT D’ACTUACIÓ
SECTOR EST
(Des de Túnels de Vallvidrera fins límit T M amb Cerdanyola i
detalls dels plànols) 16.943 uts. d’arbres aprox.
SECTOR OEST
(Des de Túnels de Vallvidrera fins límit T M amb Rubí i Papiol i
detalls dels plànols) 16.516 uts. d’arbres aprox.
ITEM
Σ Totals arbres públics
Σ Arbres catalogació
Σ Totals arbres contrata
SECTOR EST SECTOR OEST
TOTAL
13.479
74
13.553
13.886
53
13.939
27.365
127
27.492
Plantació noves urbanitzacions
(pendent recepció)
3.390
2.577
5.967
TOTAL
16.943
16.516
33.459
(Veure plànols adjunts)
2
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
ANNEX NÚM. 2
GRUPS I NOMBRE D’ARBRES
(veure plànols adjunts)
GRUP I
Nombre d’arbres
Sector: EST
Sector: OEST
Σ TOTAL GRUP I
GRUP I
13.012
13.573
26.585
Arbres i palmeres de les vies públiques de la ciutat i T.M. de Sant Cugat del Vallès, amb
inclusió de tots els barris, zones i vials públics urbanitzats (Mira-sol, Mas Janer, la
Floresta, les Planes, Colònia Oller, Can Barata, Can Cortes, Sol i Aire, Sant Medir, etc...
( a excepció de l'Entitat municipal descentralitzada de Valldoreix) en nombre aproximat de
26.585 unitats existents mès una xifra estimativa de 5.967 noves uts. d’arbres en zones
de creixement urbanístic que és previst incorporar a curt termini a l’arbrat públic.
Inclou: carrers, places, passeigs, rambles, avingudes, parterres, mitjanes, vies de
comunicació, i tots els altres espais públics amb arbres no inclosos en els grups II, III, IV
del present plec.
GRUP II
Arbres i palmeres dels parcs i jardins públics en nombre aproximat de 12.800 unitats.
Estan exclosos d’aquest contracte, però per motius d’especialització, dificultat técnica
o qualsevol altra causa justificada, l’Ajuntament podrà encomanar al contracticta la
realització de treballs puntuals en aquest grup d’arbres.
GRUP III
Nombre d’arbres
Sector: EST
GRUP III
360
Sector: OEST
195
Σ TOTAL GRUP III
555
Arbres i palmeres de les escoles públiques, escoles bressol públiques i Instituts públics
en nombre aproximat de 555 unitats. Inclou:
-
IES Arnau Cadell.
IES Angeleta Ferrer.
IES Leonardo da Vinci.
CEIP La Floresta.
CEIP Catalunya.
CEIP Pins del Vallès.
CEIP Collserola.
CEIP Joan Maragall.
CEIP Gerbert d’Orlach.
3
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
CEIP Pi d’en Xandri.
CEIP La Olivera
CEIP Turó de Can Matas
EB Cavall Fort.
EB Tricicle.
EB Gargot.
EB El Niu de Mira-sol.
EB La Mimosa de la Floresta.
S’inclouen els parvularis i les zones esportives i de jocs que tenen adjacent les
escoles i instituts.
-
S’inclou també l’arbrat natural existent en les bosquines i rieres pròximes a les escoles i
Instituts s’utilitzin o no com a zona de jocs, esports o altres activitats escolars. En aquest
concepte s’inclouen els arbres que tot i estar fora del recinte escolar tenen una afectació
del seu vol i/o caiguda sobre l’interior o límits del recinte escolar i els seus accessos.
Aquests casos es donen preferentment en les següents escoles i instituts.
-
CEIP Pins del Vallès.
CEIP la Floresta.
IES Leonardo da Vinci.
GRUP IV
Nombre d’arbres
GRUP IV
Sector: EST
107
Sector: OEST
118
Σ TOTAL GRUP IV
225
Arbres i palmeres de les diferents dependències públiques i de Serveis Municipals així
com els arbres públics que les emmarquen i envolten (cementiri municipal, camps de
futbol públics i zones esportives adjacents, zones esportives dels barris, escorxador,
centres de descentralització i de salut dels barris, dependències, Policia Local, Centres
Culturals i biblioteques, Centres Sanitaris, residències de la tercera edat, altres...) en un
nombre aproximat de 225 unitats.
GRUP V
Nombre d’arbres
GRUP V
Sector: EST
74
Sector: OEST
53
Σ TOTAL GRUP V
127
Arbres i palmeres en procés de protecció i catalogació (en aquests moments està en
procés d’aprovació el Pla Especial de Protecció del patrimoni arquitectònic i el Catàleg de
Sant Cugat del Vallès). Es tracta d’arbres ubicats en zones urbanes públiques i privades,
zones periurbanes i zones de l’entorn natural i forestal que per les seves característiques
de grandària, estat, singularitat, etc. Estan en procés de catalogació en un nombre
aproximat de 127 unitats.
4
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
GRUPS I NOMBRE D’ARBRES TOTALS DE LA CONTRATA (Σ GRUPS: I+II+III+IV+V)
Nombre
GRUP
d’arbres /
I
Sector
13.012
EST
13.573
OEST
Σ
TOTALS
26.585
GRUP
II
GRUP
III
GRUP
IV
TOTALS
Σ
TOTALS
Σ
13.479
13.886
GRUP
V
Catalogació
74
53
comptats
comptats
360
195
107
118
comptas
555
225
27.365
127
27.492
13.553
13.939
TOTAL INVENTARI ACTUAL (Gener 2007) =
GRUPS I NOMBRE D’ARBRES PUBLICS TOTALS DE LA CONTRATA + ARBRES CATALOGACIÓ
CONTRATA + PLANTACIONS NOVES URBANITZACIONS PER RECEPCIONAR =
27.365 + 127 +5.967 = 33.459 unitats
5
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
ANNEX NÚM. 3
PODA, RESTAURACIÓ I SANEJAMENT DE L’ARBRAT PÚBLIC
2.1.
Criteris generals
-
Els arbres per al seu desenvolupament natural no precisen de la poda o esporga.
La poda és una tècnica artificial de cultiu que l’home aplica per a aconseguir una
determinada finalitat.
-
En tota poda o esporga caldrà respectar, dins les limitacions que imposa el món
urbà, la forma genuïna o natural dels arbres. Si això no és possible, els arbres
s’hauran de desenvolupar sempre equilibradament guardant una relació d’equilibri
entre el sistema radicular, el volum del tronc i superfície foliar amb el brancatge de
la capçada.
-
Cal tenir ben present que suprimir o disminuir alguna de les parts de l’arbre
implica trencar l’equilibri natural (sistema radicular/tronc/superfície foliar-branques)
i produeix un desequilibri fisiològic a l’arbre.
-
Les tècniques de poda aplicades des de 1980 tendeixen a recuperar els arbres
que anteriorment estaven desequilibrats per antigues podes dràstiques i abusives.
La taxa d’aquests anys s’ha encaminat a equilibrar progressivament el volum de
la brancada i superfície foliar amb la resta de parts de l’arbre, de manera que en
alguns casos l’esporga es limita a neteges, aclareix i substitució d’unes branques
per unes altres. Tot això dins de les limitacions i condicionaments de l’àmbit urbà i
cercant la compatibilització del desenvolupament arbori amb les necessitats i
condicionaments urbans ( persones, vivendes, vials, serveis, trànsit...).
En altres casos i degut a aquests condicionants i limitacions que imposa el món urbà,
s’ha hagut d’aplicar tècniques que busquen aquest equilibri però en las que calen altres
tractaments de poda més limitants.
-
Així hi ha arbres que se’ls respecta la forma genuïna i natural i que cada "X"
anys, alternativament en funció d’espècies, desenvolupament i limitacions
que imposa l’espai físic on està plantat, es redueixen les capçades pel
mètode anglès de reducció de capçades. (Exemple en plàtans, pollancres,
oms...).
-
Caldrà realitzar totes les operacions de poda i formació dels arbres, de
manera que la distància entre ells sigui la suficient pel correcte
desenvolupament i les distàncies de seguretat que indiquin les normatives
vigents, de l’enllumenat públic, conduccions de Cies. de Serveis i
especialment de les elèctriques i de la senyalització viària, semàfors i trànsit
que en tot moment i durant tot l’any s’hauran de poder visualitzar
perfectament.
-
Hi ha d’altres que s’esporguen amb un criteri convencional de poda: a
brocades, buidats interiorment, però deixant-hi el màxim d’elles, a diversos
nivells i llargades ( 5-6 borrons aprox., a vegades més) tot recercant un volum
6
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
el màxim de natural possible, proporcionat i equilibrat (exemple les moreres,
alguns negundos...).
-
Hi ha d’altres afectats per Cies. de Serveis ( electricitat i enllumenat públic
majoritàriament), que s’esporguen en gran part anyalment, però obrint-los en
forma de "Y" tot formant la capçada pels laterals de les conduccions de
Serveis que queden en la part central i en els casos en que és possible es
forma una capçada superior que tanca per sobre les conduccions de les Cies.
de Serveis, així l’arbre forma capçada per sobre d’elles i no les toca ni
destorba. Es tracta de poda de formació de varis anys (Exemple: plàtans,
negundos, pollancres i d’altres...). Això sempre i quant les normatives i
seguretat de les xarxes de serveis ho permetin. Sobre això exposat cal seguir
instant a les companyies de serveis per la modernització de les seves
instal·lacions potenciant les xarxes soterrades o els conductors aeris trenats i
embolcallats sense interferències amb l’arbrat.
-
També es practiquen esporgues artesanals i molt selectes a espais públics
d’especial interès:
Espais:
- Plaça de Barcelona
- Plaça d'Octavià
- Rambla Ribatallada
- Avda. De Gràcia
- Bergara
- Rambla del Celler
- Passeig del Baixador de Mira-sol.
Podes:
- Poda de formació d’arbres amb port artificial estès.
- Poda de formació d’arbres amb túnel i bòveda.
- Poda de formació d’arbres en forma globular-arrodonida.
-
Hi ha arbres en que l’esporga es limita a puntuals neteges o que fins i tot no
es toquen durant varis anys.
-
Altres, de volum natural reduït, l’esporga és molt poc laboriosa (Exemple:
lagerstroemies, pruneres de jardí, cirerers de flor, pereres, pomeres, arbres de
l’amor, hibiscs...).
-
La poda o esporga que s’apliqui ha de continuar aquests criteris genèrics i
sempre ha de cercar el volum natural i el més proporcionat i equilibrat
possible, atenent a la vegada les limitacions urbanes (les branques no han de
molestar a les propietats veïnals, ni al pas de vianants i vehicles alts, han
d’estar suficientment separades de les conduccions de les Cies. de Serveis i
de les balconades, etc...) en aquests casos caldrà reduir i controlar més el
volum de l’arbre, però tot cercant l’equilibri.
-
La poda es farà seguint aquests criteris, els criteris tècnics que reflexa la
publicació ("la poda de los árboles ornamentales" de EMMANUEL MICHAU
de Mundi-Prensa 1987) i els que determini la Direcció Facultativa Municipal.
7
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
2.2.
Època de poda
La poda es farà durant tot l’any, però majoritàriament durant l’època d’atur vegetatiu dels
arbres la qual té lloc per a la majoria d’espècies al nostre país de novembre fins març.
Època en la qual la majoria d’espècies caducifòlies estan desproveïdes de fullatge, poden
fluctuar en funció de la climatologia.
Poda en verd. Aquesta es practicarà durant la resta de l’any (fora de l’època d’atur
vegetatiu) per atendre majoritàriament podes fitosanitàries de seguretat i d’acabament de
formació o qualsevol altra indicació de la Direcció Técnica Municipal.
2.3.
Periodicitat de les podes
S’estableix una roda de poda de manera que en 2 anys i en alguns casos concrets en 3
es doni la volta a tot el Municipi. Esporgant més, menys o gens en alguns casos en funció
d’espècies, volum i limitacions de l’espai urbà. Cada temporada s’esporgarà un mínim de
20.000-22.000 arbres en l’època d’atur vegetatiu ( 10.000-11.000 arbres per sector) i
2.000 arbres de poda en verd (1.000 arbres per a cada sector). Aquesta quantitat pot
augmentar o reduir a indicació de la Direcció Facultativa Municipal.
Les espècies caducifòlies seran podades amb la següent periodicitat:
Plàtan: bianualment (llevat de llocs singulars, en que podrà ser anual).
Morera: Anualment.
Pollancre del Canadà: Anualment.
Negundo: bianualment (anualment en alguns casos).
Robínia: bianualment (anualment en alguns casos).
Mèlia: esporàdicament.
Àlber: esporàdicament (bianualment en alguns casos).
Acàcia tres punxes: anualment.
Til·ler: esporàdicament.
Om: bianualment.
Arbre de l’amor: esporàdicament.
Fals plàtan: bianualment.
Castanyer d’Índies: esporàdicament.
Acàcia del Japó: bianualment.
Lledoner: esporàdicament (bianualment en alguns casos).
Desmai: esporàdicament.
Morera de paper: anualment.
P. Pissardi: bianualment.
Catalpa: esporàdicament.
Castanyer: esporàdicament.
Roure: esporàdicament.
Pomera de flor: esporàdicament.
Cirerer de flor: esporàdicament.
Arbre de Júpiter: esporàdicament.
Liquidàmbar: esporàdicament.
Freixe: esporàdicament.
Arbre fòssil: només es poda per donar formes.
Liriodendron: només es poda per donar formes.
8
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Les espècies de fullatge persistent requereixen en general menys poda.
Pins: esporàdicament (neteja).
Troana: esporàdicament (rejoveniment, biennalment en alguns casos.
Xiprers, cedres, avet roig: no es poden.
Alzines: esporàdicament (neteges).
Palmeres: esporàdic (neteges).
Oliveres: anualment.
Baladre arbori: esporàdicament (neteja i donar formes).
La periodicitat de les espècies no indicades serà determinada pels serveis técncis
munciipals.
2.4.
Funcions que caldrà atendre la poda
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
2.5.
Funció estètica.
Funció sanitària.
Seguretat viària.
Control de la forma i de l’estructura de l’arbre.
Control del mida de la capçada de l’arbre.
Densitat del fullatge de l’arbre.
Control de creixement fins un desenvolupament futur adequat.
Regularització de l’equilibri entre la superfície foliar i la radicular.
Obtenció de flors o fruits amb valor ornamental.
Detall de les normes generals que s’aplicaran
Amb caràcter general i llevat especificacions contràries s’efectuaran en cada arbre les
següents operacions:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Suprimir totes les branques seques.
Suprimir totes les branques trencades.
Suprimir totes les branques malaltes o atacades per insectes, els quals,
siguin irrecuperables des del punt de vista sanitari.
Suprimir tots els monyons.
Suprimir tots els xucladors.
Suprimir les rebrotes d’arrel.
Rectificar els talls de poda efectuats incorrectament amb la finalitat
d’afavorir la seva correcta cicatrització.
Suprimir les branques que presenten competències desfavorables.
Suprimir les branques més dèbils, deixant les més fortes, sanes i
millor
situades, en el cas d’encreuament o contactes.
Alleugerir les branques quan presenten excessiu pes en relació al
diàmetre, eliminant part del seu pes, especialment en l’extrem de la
branca.
11.
Efectuar tots els talls correctament seguint les tècniques actuals
del tall perfecte (arranat a l’arruga de l’escorça i al coll de la branca, sense
afectar-los) de tal forma, que afavoreixi sempre el desenvolupament
natural del tall de cicatrització.
9
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
12.
2.6.
Realitzar totes les operacions de la poda tenint en compte les
característiques estructurals de l’arbre tant en el moment de la poda com
en el seu desenvolupament futur.
Realització de les podes
a. Els treballs d’esporga es realitzaran majoritàriament durant els mesos de
novembre a març en dies feiners en un rang horari entre les 8.00 i les 18.00h.
podent-se perllongar justificadament fins a l’abril. També es podran podar tot l’any
en el cas de la poda en verd.
b. En zones de trànsit i accessos escolars no es podrà començar a esporgar fins a
les 9.15h. després de les entrades de les escoles. A les escoles es podarà
obligatòriament sense nens als patis i preferentment en època de vacances
escolars ( Nadal i Setmana Santa).
c. Els treballs de poda es senyalitzaran de manera convenient, amb rètols
indicadors col·locats pel contractista en els carrers a esporgar i avís als veïns amb
antelació. L’adjudicatàri disposarà d’un o varis treballadors per advertir a vianants
i a la circulació.
d. S’avisarà la Policia Local per a l’ordenació del trànsit quan calgui. L’adjudicatari
utilitzarà tanques, plaques, cons, senyals de trànsit, cintes... que ell disposarà per
senyalitzar correctament les vies públiques garantint en tot moment la seguretat,
aplicant les indicacions de la Policia Local. No s’han de realitzar treballs de poda,
restauració i sanejament d’arbres a menys de la distància de seguretat que
s’indiquen les normatives i reglaments de les Cies. Elèctriques i en el seu defecte
no s’han de realitzar treballs a menys de 15 m. de les línies d’alta tensió, a menys
de 10 m. de les línies de mitja tensió i a menys de 3 m. de les línies de baixa
tensió, sense advertir prèviament als serveis especialitzats de les cies. Elèctriques
per a la seva desconnexió momentània o anul·lació del Servei.
e. Procurar que els arbres presentin el màxim volum de capçada en relació a les
característiques de cada espècie i l’edat dels arbres i també d’acord amb les
característiques i amplada dels carrers.
f.
La poda procurarà respectar la forma genuïna de les espècies i evitarà la
proliferació de callositats i monyons.
g. S’eliminaran sempre les branques seques, malaltes o defectuoses.
h. Es comunicaran els casos d’arbres malalts, amb ferides, accidentats, defectuosos
i perillosos procedint a la seva recuperació o tala sota els criteris tècnics
municipals efectuant feines de restauració, sanejament arbori i cablejat, si és
justificable (treballs especials).
i.
Els arbres joves seran sotmesos a una poda de formació. S’especificarà en cada
cas la forma i mida que es pretén assolir.
10
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
j.
Es procurarà que l’arbrat presenti un aspecte d’homogeneïtat en cada carrer pel
que fa referència al mida, volum i tractament.
k. Els arbres de vistosa floració seran podats de manera que es respectin els
borrons florals.
l.
L’adjudicatari aportarà totes les eines, maquinaria, plataformes, escales, vehicles,
elements de senyalització i altres que calguin per a la bona execució dels treballs
tant de poda, com de restauració, sanejament, recollida i transport dels restes.
m. Únicament s’utilitzaran les eines apropiades de tall que el facin ben llis i net,
podent aplicar cicatritzants en les ferides importants major de 5 cm. O si així ho
determina la Direcció Facultativa Municipal en base a les últimes investigacions
de la Internacional Society of Arboriculture.
n. Caldrà desinfectar les eines de tall en tots aquells arbres sotmesos o propensos a
fitopatologia de contagi. L’adjudicatari serà responsable de tractar les restes de
l’esporga que es considerin focus de transmissió de malalties patògenes, o de
desinfectar-los convenientment.
o. Els treballs de recollida i eliminació del brancatge seran simultanis als de poda,
carregant immediatament els restes de poda, no poden quedar sota cap concepte
en la via pública ni tampoc recollits de forma apilada en llocs localitzats. El retard
en la recollida i eliminació de restes de la via pública serà objecte de forta sanció
per part de l'Ajuntament.
p. S’hauran de netejar escrupolosament la via pública de restes d'esporga recollint
totes les branques, branquillons, fullatge, estelles i altres que siguin producte,
escombrant en tots els casos que determini la Direcció Facultativa Municipal. En
cap cas es podrà tirar restes a papereres i contenidors de la via pública.
q. L’adjudicatari haurà de responsabilitzar-se dels restes orgànics produïts per
l’esporga, restauració i sanejament dels arbres, carregant-los i transportant-los
fins a la Planta de Compostatge autoritzada llevat dels casos i condicions que
expressament l’indiqui l'Ajuntament. També els podrà triturar amb màquina
trituradora. En tot cas serà l'Ajuntament mitjançant la Direcció Facultativa
Municipal que determinarà el destí i ús final del brancatge i restes de la poda.
r.
Els treballs de poda seran realitzats per personal qualificat professionalment i
especialitzat en aquest tipus de treballs disposant de direcció tècnica qualificada
professionalment.
s. Els treballs de poda, no podran interrompre’s més de dos dies consecutius, si no
és per causa extraordinària molt justificada i en tot cas, no podran ultrapassar les
dades que prèviament es fixaran per a concloure els treballs.
t.
Els detalls complementaris per a la realització dels treballs de poda seran
especificats pel Servei Municipal de Paisatge i Verd Urbà.
11
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
2.7.
Tècniques de poda que s’aplicaran
Les tècniques de poda que s’aplicaran venen reflectides en la publicació ("la poda de los
árboles ornamentales" de EMMANUEL MICHAU, Mundi-Prensa, 1987") i les NTJ
d’arboricultura del Col.legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles, i s’aplicaran aquestes i/o
les que determini la Direcció Facultativa Municipal i es resumeixen en:
-
Tècnica de tall perfecte.
Tècnica d’eliminació de branques inserides en el tronc principal.
Tècnica d’eliminació de branques en forqueta-forca.
Tècnica d’eliminació de branques en general.
Dominància apical.
Podes de manteniment
-
Aclareix.
Reducció de la capçada.
.
Mètode anglès.
.
Mètode sobre "caps de salze".
.
Conservació de tractaments topiària i marquesines.
Supressió de branques inserides en el tronc principal (Poda de manteniment)
Caldrà efectuar els talls en la secció del pla resultant entre l’arruga de l’escorça de la
branca i l’extrem superior del coll de la branca, incidint positivament en la formació del tall
de cicatrització al fer-ho d’aquesta forma.
Si les branques a suprimir fossin molt pesades i poguessin produir danys per
esquinçament (esqueixar-se) al produir els talls, abans d’efectuar el tall definitiu es
realitzarà la supressió de la zona superior de la branca practicant primer un tall inferior de
baix cap a dalt, seguit d’un altre tall de dalt cap a baix, per així suprimir la branca pesant.
Posteriorment es practicarà el tall definitiu. En el supòsit de branques grans s’utilitzarà el
sistema de lligat.
En el cas de que les branques fossin horitzontals i no inclinades, com en el cas anterior,
els talls s’efectuaran paral·lels al tronc respectant el coll de la branca.
Els danys produïts per imprudència o mala execució seran abonats pel contractista
segons la taxació que realitzin els Serveis Tècnics Municipals sobre el valor del dany
produït.
Supressió de branques en forca-forqueta (Poda de manteniment)
Els talls hauran de realitzar-se de manera, que quedi suprimida la branca més
desfavorable, practicant el tall al biaix, de forma que s’afavoreixi la circulació de la sàvia
en la zona de cicatrització no podent deixar cap tros de material vegetal sense circulació,
aconseguint la secció de la ferida el més reduïda possible.
12
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Supressió de branques en general (Poda de manteniment)
Qualsevol supressió d’una branca desfavorable s’haurà de realitzar al nivell d’altra de
lateral, deixant aquesta última en funcions de tira-saba, sense deixar mai monyons.
Els talls es practicaran en un pla paral·lel a l’arruga de l’escorça.
Llevat dels casos en que hi hagi especificació contrària degut al tipus de poda concreta
que s’utilitzi, la supressió de qualsevol branca es guiarà per les tècniques que confereixin
un aspecte el més natural possible a la forma de l’arbre, havent de respectar-se les
següents normes:
-
Aconseguir i preservar proporció entre els diàmetres dels respectius ordres de
ramificació (branques estructurals, primàries, secundàries, terciàries,
quaternàries, etc.).
En general, les branques laterals deuen créixer vers l’exterior (òbviament depèn
de les espècies i formes naturals bàsicament).
Cal evitar les formes retorçades i tortuoses.
En els casos en que no hi hagin branques laterals, els talls es realitzaran a l’alçada d’un
borró lateral, practicant el tall al biaix, paral·lel al pla de la futura arruga de l’escorça.
Les branques que estiguin seques (mortes) en el moment de la poda, es suprimiran,
practicant els talls a l’alçada del nou call de cicatrització que s’hagués format i sempre
sense produir-hi danys.
Aclarida (Poda de manteniment)
Aquesta operació es realitzarà quan sigui necessari o convenient mantenir el volum de
l’arbre. Consistirà en suprimir part de les ramificacions facilitant d’aquesta manera una
bona aireació, penetració de la llum i revitalització de l’arbre.
L’aclarida consistirà doncs en alleugerar l’estructura d’una part de les seves
ramificacions. El volum de l’arbre generalment no es modificarà (mateixa forma, mateix
volum, però major transparència).
La supressió del brancatge haurà de realitzar-se homogèniament, repartint-se les
càrregues tot alleugerant les branques en els seus extrems terminals, amb la finalitat
d’evitar trencadisses per excés de pes.
Sota aquests criteris es podrà suprimir entre un 25-30% del brancatge, (en cap cas més
del 50%).
Reducció de la capçada (Poda de manteniment)
Aquesta operació es realitzarà quan sigui precís limitar el volum de la capçada de l’arbre.
13
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Reducció de capçada mètode anglès
Consisteix en reduir les branques principals fins l’axil·la d’una de les seves ramificacions
situada en una direcció escollida, de manera que la branqueta escollida perllongui la
branca seccionada actuant com a tira-saba, afavorint la cicatrització tot evitant la
proliferació de rebrots en les proximitats del tall.
L’arbre haurà de mantenir la forma característica determinada per les successives podes
de formació, llevat que s’especifiqui el contrari per part dels Serveis Tècnics Municipals
de Jardineria i Paisatge (mateixa forma, però menor volum).
Podes de formació
Destinades a desenvolupar una determinada estructura en l'arbre.
Formació de la tija:
-
Refaldat.
Formació de l’estructura:
-
Formes naturals
.
Cònica.
.
Arrodonida.
.
Fus.
.
Fastigiada.
-
Formes artificials
.
Piràmide.
.
Fus.
.
Ovoide.
.
Cònica.
.
Arrodonida.
.
Estesa.
.
Espotllera.
.
Marquesina.
.
"Vas".
.
Mota (Macolla).
Si no s’indica cap forma concreta, s’entén que correspon a la forma natural i específica
de cada espècie.
Refaldat (poda de formació)
Amb la supressió progressiva i regular de les branques més baixes de l’arbre,
s’aconseguirà dur la capçada a l’altura desitjada, podent adaptar l’arbre a diferents
situacions de plantació i ubicació.
14
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Els talls es practicaran en un pla paral·lel a l’arruga de l’escorça, tal i com s’ha exposat,
suprimint les branques més baixes. Cal actuar sempre sobre branques de petit diàmetre,
facilitant així la cicatrització ràpida de les ferides. No s’ha d’esperar a que les branques
siguin massa grans per intervenir.
El refaldat serà progressiu i mai afectarà a més d'1-2 m. d’alçada del tronc (tija) garantint
la conservació d’un volum de branques suficient que assegurin el seu creixement en
diàmetre i en volum. Com a norma general, en cada operació, s’intervindrà la part inferior
de l’arbre i no deurà ser més gran d'1/3 de l’alçada total de l’arbre.
Podes de rejoveniment (Podes excepcionals)
Son aquelles podes encaminades a revitalitzar els arbres quan tots els altres mètodes no
han donat resultat o les especials circumstàncies l’aconsellen.
Amb la seva pràctica, es suprimeix la majoria del brancatge, provocant així la brotació
dels borrons adventicis d’emergència.
Són un mal menor, doncs comporten la desaparició de l’estructura de la capçada i riscos
de malalties, podridures, reducció d’esperança de vida i pèrdua de volum estètic.
Després d’una poda d’aquestes característiques cal una reforma de l’estructura de l’arbre
i un seguiment regular de les cicatritzacions i ferides de tall.
Les més habituals són:
-
El Terciat
Consisteix en la supressió de les branques deixant-les a 1/3
aproximadament de la seva longitud primigènia.
-
El Desmotxat:
És una operació molt radical, ja que totes les branques es suprimeixen a
l’alçada del tronc.
-
El Descapçat:
És la supressió de la part alta de l’arbre (part de la capçada, l’alta), sol
venir precedida del terciat i el desmotxat.
Tots aquests tipus de poda ocasionen grans ferides i danys als arbres, provocant a la
llarga disminució de les característiques estructurals de resistència.
Aquestes podes no es practicaran o tan sols es practicaran en casos excepcionals i
segons indicacions expresses de la Direcció Facultativa Municipal.
15
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Restauració i sanejament
Comprèn les operacions següents:
-
Restauració d’arbres terciats.
Tractament de ferides.
Tractament de cavitats.
Cablejats.
Empelts varis.
Protecció en general de l’arbrat.
Sempre es realitzarà amb els medis i forma que la Direcció Facultativa Municipal
determini.
Restauració d’arbres terciats (Restauració i sanejament)
En general i llevat prescripcions de la Direcció Facultativa Municipal, es realitzaran les
operacions indicades en les Normes Generals de la poda exposades en aquest Plec de
Condicions.
Per a la reconstrucció adequada s’hauran d’escollir aquelles branques centrals verticals
que presenten major vigor i resistència. El número a conservar per ramificació dependrà
de les característiques intrínseques de cada arbre.
Per facilitar l’engrossiment i la millor formació de l’estructura, cal potenciar l’evolució dels
borrons i brots secundaris de les branques que impedeixin una correcta insolació.
En determinats casos, quan totes les branques centrals susceptibles de seleccionar-se
presentin un allargament tant desproporcionat que poguessin ocasionar vinclaments per
excés de pes, es reduiran aquestes, amb la finalitat de conferir més resistència en la
pròxima brotació.
Totes aquestes branques baixes que pengin i puguin ocasionar molèsties al trànsit i als
peatons seran suprimides, també s’estudiarà fer-ho amb les que s’acosten a vivendes o
edificis, podent-se reduir.
Els treballs de restauració d’un arbre terciat s’efectuaran en varis anys, considerant els
objectius que es vol desenvolupar en cada cas.
Tractament de ferides (Restauració i sanejament)
Tota ferida produïda en un arbre ocasiona un futur focus d’infecció perillant d’aquesta
manera el seu estat sanitari. Els talls que sigui necessari efectuar, es realitzaran
correctament, atenent-se sempre als fonaments indicats en els anteriors apartats,
facilitant d’aquesta forma les defenses naturals que l’arbre posseeix davant d’aquests
tipus d’intervencions.
16
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
En la poda de l’arbre es procurarà realitzar el menor número possible de talls,
propiciant-se els talls de petit mida.
Tots els talls en ferides de diàmetre superior a 5 cm. seran tractades amb els productes
protectors de les característiques que posteriorment s’indiquen, llevat que la Direcció
Facultativa Municipal determini altres possibles actuacions en base a les últimes
investigacions de la Internacional Society of Arboriculture.
Els talls hauran de ser nets i sense revores, conseqüentment les eines a emprar, hauran
d’estar perfectament esmolades.
Si en un primer tall no quedessin adequadament executades, el concessionari quedarà
obligat a efectuar successives operacions de neteja fins aconseguir un cantell de la ferida
perfectament net, que afavorirà la formació de call de cicatrització.
S’inclou igualment en la present adjudicació el tractament adequat de les ferides
produïdes per causes accidentals a les provocades per talls efectuats inadequadament
en anys anteriors.
Per efectuar aquest tractament, s’hauran de netejar els cantells, donant una forma llisa i
arrodonida, suprimint tots els teixits necrosats, facilitant a la vegada la no acumulació
d’aigua en la ferida. Posteriorment i després de realitzades aquestes operacions, es
podrà aplicar un producte cicatritzant fungicida si així ho determina la Direcció Facultativa
Municipal en base a les últimes investigacions de la International Society of Arboriculture.
L’adjudicatari tindrà l’obligació d’informar als Serveis Tècnics Municipals de Paisatge i
Verd Urbà, dels arbres amb ferides.
Tractaments especials de cavitats (restauració i sanejament)
El concessionari estarà obligat sempre que la Direcció Facultativa Municipal ho indiqui a
netejar i sanejar les cavitats produïdes per podridures successives de material vegetal.
Comprèn l’eliminació de teixits necrosats, formació de cantells llisos i uniformes, creació
de drenatges per evitar l’acumulació d’aigües, tractaments impermeabilitzats i construcció
d’estructura amb els productes adients per tal d’evitar possibles pèrdues de resistència.
Productes per al tractament de ferides (Restauració i sanejament)
Els productes a aplicar per protegir les ferides deuran posseir les següents
característiques:
-
Impermeabilitzants a l’aigua.
Permeabilitat a l’aire.
Acció fungicida.
Elasticitat.
Contenir hormones afavoridores del call de cicatrització.
17
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
La Direcció Facultativa Municipal, prèvia presentació per part del contractista adjudicatari
de les mostres, determinarà si es vàlid el producte presentat, o indicarà en cas contrari el
que, al seu judici, consideri més convenient entre els normalment existents en el mercat.
El producte a aplicar s’haurà de poder estendre formant una capa uniforme i de poc gruix,
amb la finalitat de que no es produeixin esquerdes, havent-se de realitzar immediatament
després d'efectuada la poda de l’arbre i abans de passar a podar el següent. En cap cas
transcorrerà més d’un dia sense efectuar el tractament, estant el contractista obligat a
disposar sempre d’existències del producte seleccionat.
(Investigacions de la INTERNATIONAL SOCIETY OF ARBORICULTURE)
Totes les prescripcions tècniques dels apartats inclosos dins de Restauració i
Sanejament i especialment els referits als tractaments de ferides i cavitats amb l’ús
de productes protectors, cicatritzants i similars s’aplicaran en base a les últimes
investigacions de La International Society of Arboriculture i recomanacions
tècniques de l’Associació Espanyola d’Arboricultura i segons determini la Direcció
Facultativa Municipal.
18
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
ANNEX NÚM. 4
ARBRAT AMB REG AUTOMÀTIC
Relació de carrers amb arbrat i reg automàtic
Valldoreix
pereres
Pyrus calleryana chanticleer
Martorell
troanes
Ligustrum lucidum
Pous
pereres
Pyrus calleryana chanticleer
troanes
Ligustrum lucidum
pereres
Pyrus calleryana chanticleer
Pça. Doctor Galtés
Pça. Octavià
Rotonda Chic
xiprers
Cupressus sempervirens
alzines
Quercus ilex
roures
Quercus robur
sòfores
Sophora japonica
Roures americans
Quercus rubra
lledoners
Celtis australis
ANNEX Nº 5
PRINCIPALS PLAGUES I MALALTIES DE L’ARBRAT PÚBLIC ORNAMENTAL DE
SANT CUGAT DEL VALLÈS
Caducifolis
PLATAN (Platanus sp.)
-
Cendrosa Oidium sp.
Antracnosi del Plàtan Gnomia Veneta, formes imperfectes.
Xancres mortals del plàtan com: Gloesporium nevisecum., Discula platani
(Discula umbinella).
Caldrà controlar la possible aparició de Ceratocistis fimbriata (molt greu).
Armillaria mellea i altres fongs del sistema radicular.
Tigre del Plàtan Corythuca ciliata.
19
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
OM (Ulmus sp.)
-
Grafiosi Ceratocystis ulmi.
Gal.leruca Gallerucella luteola.
Escolítids Scolytus sp.
Caparretes (cotxinilles) Eulecanium corni.
POLLANCRES I ALBERS (Populus sp.)
-
Pugó de les fulles Chaitophorus populi i Chaitophorus leucomelas.
Pugó del tronc Phloemyzus paserini.
Caparretes Eulecanium sp., Pulvinaria sp., etc..
Barrinadors i perforadors del tronc Cryptorrhynchus lapathi
Paranthrene tabaniformis.
i
TIL·LERS, PERERES, POMERES DE FLOR, I ARBRES DE L’AMOR (Tilia sp.,
Malus sp. i Cercis sp.)
-
Pugó de les fulles.
Caparretes.
Aranya roja Tetranychus sp.
ACÀCIES I ROBINIES (Gleditsia sp. i Robinia sp.)
-
Fongs de les fulles Cladosporium sp., Gloesporium sp. i d'altres.
Cendrosa de les acàcies Erysiphe polygoni.
Serpetes Mytylococcus sp. i d'altres.
"Caspillas" Aspidiotus sp.
Caparretes o cotxinilles Coccus sp. , Eulecanium sp. , i d'altres.
Pugó negre Aphis fabae.
LAGERSTROEMIA (Lagerstroemia, sp.)
-
Cendrosa Oidium sp.
Perennifolis
ALZINA (Quercus sp.)
-
Eruga peluda Lymantria dispar.
Negreta
caparretes
20
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
XIPRERS (Cupressus sp.)
-
Assecada del xiprer Coryneum sp. i Seridium cardinale i d'altres.
Pugó Cinara cupressi.
Caparretes Pseudococcus sp. i Diaspis sp.
PINS (Pinus sp.)
-
Processionària del pi Thaumetopoea pityocampa.
Perforadors de troncs, escolítids Tomicus destruens
SUPRESSIÓ O DESTRUCCIÓ DE SOCA I ARRELS PER MITJANS QUÍMICS
SEGONS "BRITISH STANDARD Nº 3988/1966" i posteriors revisions.
L’extracció de soques es realitzarà tal i com s’indica en l’apartat “G” “TREBALLS DE
SUPRESSIÓ I EXTRACCIÓ DE SOQUES” ( maquinària dessocadora) del present PCT
“Plec de Condicions Tècniques de conservació i manteniment de l’arbrat públic” i només
en casos puntuals i específicament aprovats per la DFM es podrà procedir a la supressió
o destrucció de soca i arrels segons la “British Standard nº 3988/1966” i posteriors
revisions.
Productes
-
Sulfamat Amònic.
Clorat Sòdic.
Són sòlids cristal·lins altament solubles i poden aplicar-se en sec o en solució aquosa per
eliminar soques, tiges i arrels.
Concentració de les solucions
-
Sulfamat Amònic: 400 gr./lt.
Clorat Sòdic: 40 gr./lt.
21
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Mètodes d’aplicació
a)
Soques recent talades
-
Fer incisions al voltant del perímetre de la soca. Aquestes incisions poden agafar
la forma de mosses tallades a motoserra o forats excavats amb un trepant. Deuen
tenir de 10 – 15 centímetres de profunditat. Omplir els forats o mosses amb
solució o cristalls en sec.
-
Separar l’escorça de la fusta en tota la circumferència de la soca i inserir cristalls
en sec o vessar la solució fins que excedeixi, sense passar-se.
-
Emprar-me combinacions dels mètodes descrits.
b)
Soques talades de més de 48 hores
-
Com hem descrit a dalt però en solució, per assimilació ràpida.
-
Fer mosses en la base de la soca a menys de 10 cm. de separació; aplicar
cristalls secs a les mosses a 14 gr. per mostra aproximadament.
-
Tallar un "filete" continu al voltant de la base de la soca i vessar solució fins a prop
de sobreeixir, sense que arribi a sortir fora.
Tots els tractaments es fan millor en sec de manera que es pugui la màxima absorció.
Seria prudent protegir les soques tractades amb algunes formes de cobertura, almenys
per alguns dies, fins que s’hagi absorbit totalment la solució.
Precaucions
Cal tenir cura en l’ús d’aquests productes d’evitar el contacte amb plantes properes o que
es vessi pel terra, on podria assolir el sistema radicular d’altres plantes.
El sulfamat amònic és corrosiu pel metall i només deu emprar-se en recipients de plàstic
o acer inoxidable. No és tòxic pels animals i no irrita la pell i té efectes sistemàtics només
en dosis moderades. No és volàtil ni inflamable.
El clorat sòdic accentua la inflamabilitat dels materials especialment en sec. És
d’importància especial evitar el contacte de qualsevol solució amb les robes de treball.
Cal prendre precaucions normals en el maneig dels productes i protegir les peces quan
sigui necessari.
Neteja de l’equip
S’ha de curar la neteja de l’equip abans de qualsevol ús. Les instruccions de neteja es
donen normalment als recipients dels productes.
22
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
ANNEX NÚM. 6
PERSONAL PELS RESPECTIUS TREBALLS PER SECTOR
El contractista està obligat a contractar el personal necessari dins les èpoques i terminis
corresponents a les diferents operacions concertades. El personal que s’indica a
continuació és correspon amb la dotació mínima exigible ( per als dos sectors), sense
perjudici de la proposta organitzativa presentada pel contractista que ha de garantir en
tot moment l’adequat desenvolupament dels treballs.
A)
PODES, SANEJAMENT I CIRUGIA ARBRAT PÚBLIC
S’entén durant el període concret de duració dels diferents treballs.
Poda arbrat
oficials podadors...................................................... 8
oficial-conductor de 1a i of. podador*...................
2
peons especialistes...............................................
8
----18
sector est .................................................................... 9
sector oest .................................................................. 9
* El conductor ha de ser també oficial podador i recollidor.
B)
FORMACIÓ, MANTENIMENT I DESHERBAT, ESCOSSELLS ARBRAT PÚBLIC
Oficial conductor - jardiner..........................
Peonatge especialitzat................................
2
4/6
----6/8
sector est ..................................................................... 3/4
sector oest ................................................................... 3/4
C)
REG ARBRAT PÚBLIC
Oficial conductor de 1a........
Peó de reg.....................
2
2
--4
sector est .................................................................. 2
sector oest ................................................................ 2
23
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
D)
TRACTAMENTS FITOSANITARIS I ABONATS ARBRAT PÚBLIC
El personal qualificat necessari per atendre aquestes tasques i atenent-nos a la
disposició de maquinària de tractaments fitosanitaris relacionada al PCT i l’annex núm. 7.
E)
TREBALLS DE SEGURETAT I URGÈNCIA D’ARBRAT PÚBLIC
Tot el personal qualificat que es precisi per atendre immediatament la urgència.
F)
MANTENIMENT I CONSERVACIÓ D’ELEMEMENTS DE PROTECCIÓ, DE
SUPORT I COMPLEMETARIS DE L’ARBRAT PÚBLIC
El personal qualificat necessari per atendre aquestes tasques.
G)
PLANTACIÓ I REPOSICIÓ D’ARBRES
En tots els treballs de plantació i reposició d’arbrat del municipi, l’adjudicatari designarà
un cap d’equip com a responsable pràctic que hi serà present en les operacions de
mediacions, comptatge, inventariat, etc.
H)
NETEGES VIÀRIES I RECOLLIDA DE FULLATGE
El personal qualificat necessari per atendre aquestes tasques.
24
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
ANNEX NÚM. 7
VEHICLES MAQUINÀRIA, EINES I ELEMENTS MÍNIMS PER A LA CONTRACTA PER
SECTOR
S’entén que s’utilitzaran durant els períodes concrets de realització dels diferents treballs.
L’adjudicatari presentarà relació detallada dels vehicles, maquinària, eines i elements
mínims per a la contracta.
7.1. Vehicles i maquinària
-
Camió-cisterna lleuger, autocarregador de dipòsit de 8.000 litres mínim i amb
perxa mòbil (interessa la màxima capacitat de dipòsit i reduïdes dimensions del
vehicle). Ha de ser de pes + càrrega màxima autoritzada de 20 Tn. Amb ràcords
adaptables als vehicles contra incendis dels cossos de bombers, apte per ajut en
casos d’incendis forestals:
1 ut. x a cada sector = 2 uts.
-
Camió de càrrega basculant per transports de restes de poda i altres amb
ploma per 2.000 kg. mínims, amb acoblament addicional de pinça pop i grapa per
càrrega de restes de poda i altres:
1 ut. x a cada sector = 2 uts.
-
maquinària elevadora per fer treballs en alçada per a tot tipus d’espècies, podent
assolir les guies i les parts superiors de les capçades i part interior de les
capçades:
Maquinària elevadora necessària per a cada sector
-
podators per treballs de poda (dues de 8 m i dues de 10 m) i mitjà de transport
per transportar-les. Es podrà treballar amb podators individuals, de dues en dues i
de quatre en quatre per cada zona de treball dins de cada sector segons les
necessitats tècniques determinades per la DFM. Per carrers amb pendents i
d’arbres amb alçada superior a 10 m. es realitzarà la poda amb les plataformes
elevadores articulades:
4 ut. x a cada sector = 8 uts.
-
màquina arrabassadora de soques ( mentre es realitzen els treballs):
1 ut. x a cada sector = 2 uts.
25
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
-
Cada empresa aportarà els vehicles de transport necessaris per traslladar la
petita maquinària i eines i els seus treballadors als punts de treballs “a peu
d’obra” i per recollir-los i traslladar-los, pels diferents treballs del present PCT i
durant tot l’any.
-
Màquina de tractaments fitosanitaris amb dipòsit mínim de 600 litres, d’ultra baix
volum amb un abast mínim de 15 m. d’alçada ( segons gestió dels tractaments
fitosanitaris de l’apartat D del present PCT)
1 ut. x a cada sector = 2 uts.
-
L’equip emissor-receptor tipus mòbil necessari per atendre totes les tasques.
-
Es valorarà l’aportació puntual de màquina trituradora de branques i restes de
poda, dúmper autocarregador, màquines podator complementàries, màquines
arrabassadores i extractores de soques complementàries i altra maquinària
que disposi l’adjudicatari.
7.2. Parc mòbil i sostenibilitat ambiental
El parc mòbil de vehicles i maquinària dels concessionaris hauran d’incorporar totes
les tecnologies ambientals actualment sotmeses a normativa i que es vagin normalitzant
durant el temps durada de la concessió, aplicables a vehicles, maquinaria i eines.
S’aplicaran les noves tecnologies ambientals en quan a us i gestió de combustibles i de
residus, sorolls i altres amb afectacions ambientals
Combustibles:
S’utilitzaran els combustibles orgànics vàlids i adaptats pels motors dels vehicles i la
maquinaria que tinguin un rendiment i eficiència ambiental demostrats (biodiesel o altres)
i que no afectin al rendiment i vida útil dels vehicles i maquinaria
Soroll:
Tots els vehicles i maquinaria del parc mòbil compliran amb la normativa aplicable,
inclosa les ordenances municipals referents al soroll i en el nivell màxim de decibels
acceptats respectant a la vegada els horaris establerts en les normatives.
Residus:
Els residus especials, ja siguin associats d’us i gestió del parc mòbil i de manteniment
dels vehicles i maquinària (filtres d’oli de vehicles i maquinària, bateries usades,
envasos d’oli usats, etc) com de treballs exteriors en els que intervenen els vehicles i la
maquinaria (productes agroquímics, envasos, embalatges, etc...) seran identificats i
gestionats mitjançant un gestor autoritzat d’acord amb la legislació vigent.
26
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
7.3. Vehicles elèctrics
Per la realització de treballs de conservació i manteniment de l’arbrat públic i viari es
necessiten vehicles i maquinària de grans tonatges i capacitats amb bons rendiments.
És per a això que no es troben vehicles i maquinària elèctrics especialitzats i d’aquestes
característiques i rendiments per realitzar treballs d’arboricultura d’aquest tipus.
Conseqüentment, els vehicles elèctrics que es volen potenciar des de l’àrea de Medi
Ambient de l’Ajuntament de Sant Cugat, s’hauran d’aportar pels treballs de
manteniment més petits i complementaris a mida de les possibilitats d’aquest tipus de
vehicles i dels seus treballs i rendiments. En funció de l’evolució tecnològica i del
resulta de la seva aplicació en arboricultura, el contractista haurà d’incorporar aquest
tipus de vehicles.
4. Eines i utillatges mínims:
Relació d’eines i utillatge mínims a disposar per a la contracta amb indicació de les
quantitats i característiques tècniques de entre les que es relacionen i altres que pugui
aportar l’empresa:
-
motoserres noves
tisores telescòpiques
tisores de dues mans
tisores d’una manual
xerrac de mà
destrals
jocs complets de "trepa" (corda de "trepa", arnès, "eslinga" i mosquetons).
Equips i materials de seguretat per atendre els treballs.
cordes de tir.
Parells de guants – els necessaris per a tot el personal.
escales de diverses mides.
Productes per facilitar cicatrització i farcit de cavitats (LACBALSAM, fungicides
i escuma expandida, etc...).
Aixades
magalls.
pales de repicar.
piotxes.
Mànega i ràcords de reposició pel camió-cisterna.
Eines per tractaments de ferides i cavitats (gúbies, formons, culleres de
mànec llarg, etc.)
Eines i elements per sustentació artificial (cable, varetes, tensors, etc.)
Altres eines i unillatges que cregui necessaris l’empresa.
27
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Senyals de trànsit ( per a cada sector):
.
.
.
.
.
.
.
.
-
Retols indicatius dels treballs, normalitzats pels serveis de Comunicació
Municipal i aprovats per l’Ajuntament.
40 plaques de prohibit estacionar, avís de poda i dia.
25 Tanques protectores i delimitadores treballs, normalitzades i acoblables
entre elles.
30 cons.
5 plaques de senyalització obra.
500 m. de cinta senyalitzadora.
Il·luminació per senyalització nocturna, normalitzada per l’ajuntament i
segons normes de trànsit i Policia Local
altres de senyalització i les seves normatives.
Varis: escombres, rampins, navalles, pales, pics, cordes i altres.
28
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
ANNEX NÚM. 8
SEGURETAT I SALUT
La Llei 31/1995, de 8 de novembre, té per objecte promoure la seguretat i la salut dels
treballadors mitjançant l’aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats
necessàries per a la prevenció de riscs derivats del treball.
NORMATIVA APLICABLE
Llei 31/1995 de 8 de novembre (BOE 10/11/1995)
Prevenció de Riscs Laborals.
Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions:
RD 39/1997 de 17 de gener (BOE 31/01/1997)
Reglament dels Serveis de Prevenció
RD 485/1997 de 14 d’abril (BOE 23/04/1997)
Disposicions mínimes en matèria de senyalització, de seguretat i salut en el treball.
RD 486/1997 de 14 d’abril (BOE 23/04/1997)
Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
RD 487/1997 de 14 d’abril (BOE 23/04/1997)
Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues
que comportin riscs, en particular dorsolumbars, pels treballadors.
RD 664/1997 de 12 de maig (BOE 24/05/1997)
Protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb l’exposició a agents biològics
durant el treball.
RD 665/1997 de 12 de maig (BOE 12/06/1997)
Protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb l’exposició a agents
cancerigens durant el treball.
RD 773/1997 de 30 de maig (BOE 12/06/1997)
Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors dels
equips de protecció individual.
RD 1215/1997 de 18 de juliol (BOE 07/08/1997)
Disposicions mínimes de seguretat i salut per la utilització pels treballadors dels equips de
treball.
Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball
Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el
trabajo (O. 09/03/1971)
29
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86)
Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el
estudio de Seguridad e Higiene
Correcció d'errades: BOE: 31/10/86
O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87)
Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su
cumplimiento y tramitación
RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89)
Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido
durante el trabajo
RD 1435/1992 i RD 56/1995
Requisits essencials de seguretat i salut relatius al disseny de les màquines i dels
components de seguretat
RD 773/1997
Obligacions sobre l’avaluació de riscos laborals específics de cada lloc de treball i
determinacions sobre l’ús d’EPI’s.
O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71)
Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo
Correcció d'errades: BOE: 06/04/71
Modificació:
BOE: 02/11/89
Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997,
RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997
O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98)
S’aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció
Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos
medios de protección personal de trabajadores
R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metalicos.
R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos
R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores
Modificació: BOE: 24/10/75
R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de
electricidad
Modificació: BOE: 25/10/75
R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra
riesgos mecánicos
Modificació: BOE: 27/10/75
30
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de
maniobras
Modificació: BOE: 28/10/75
R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal
de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales
Modificació: BOE: 29/10/75
R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal
de vias respiratorias: filtros mecánicos
Modificació: BOE: 30/10/75
R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal
de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes
Modificació: BOE: 31/10/75
R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección
personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco
Modificació: BOE: 01/11/75
- Reial decret 3349/1983 i les seves modificacions i disposicions complementàries, on
s'estableix que els plaguicides que hagin d'utilitzar-se a l'Estat Espanyol només podran
fabricar-se i/o comercialitzar-se si estan inscrits en el Registre Oficial corresponent
directiva europea 91/414/CEE relativa a la comercialització de productes fitosanitaris,
incorporada a l'ordenament jurídic espanyol en novembre de 1994 mitjançant el reial
decret 2163/1994
RD 171/2004
Desenvolupament de l’article 24 de la Llei de Prevenció de Riscs Laborals.
31
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
ANNEX NÚM. 9
PLATAFORMES MÒBILS
NTP 634: Plataformas elevadoras móviles de personal
Plates-formes élévatrices mobiles de personnel
Mobile Elevation Work Platforms
Redactores:
José Mª Tamborero del Pino
Ingeniero Industrial
CENTRO NACIONAL DE CONDICIONES DE TRABAJO
Introducción
El aumento espectacular en utilización de plataformas elevadoras móviles de personal
(PEMP) para efectuar trabajos en altura de distinta índole, principalmente montajes,
reparaciones, inspecciones u otros trabajos similares, junto con el hecho de que la
mayoría de estos equipos son de alquiler, motiva la elaboración de esta NTP, ya que a
los riesgos propios se añaden los derivados del desconocimiento por parte de los
usuarios que los alquilan de las normas de utilización segura.
El objetivo de esta NTP es la prevención de los distintos riesgos asociados a la
utilización de éstos equipos; para ello se indican los factores de riesgo y las causas
que los generan así como las medidas de prevención y protección más idóneas.
Definición. Clasificación. Partes. Características.
Definición y clasificación
La plataforma elevadora móvil de personal (PEMP) es una máquina móvil destinada a
desplazar personas hasta una posición de trabajo, con una única y definida posición
de entrada y salida de la plataforma; está constituida como mínimo por una plataforma
de trabajo con órganos de servicio, una estructura extensible y un chásis. Existen
plataformas sobre camión articuladas y telescópicas, autopropulsadas de tijera,
autopropulsadas articuladas o telescópicas y plataformas especiales remolcables entre
otras.
Las PEMP se dividen en dos grupos principales:
32
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
•
Grupo A: Son las que la proyección vertical del centro de gravedad (c.d.g.) de
la carga está siempre en el interior de las líneas de vuelco.
•
Grupo B: Son las que la proyección vertical del c.d.g. de la carga puede estar
en el exterior de las líneas de vuelco.
En función de sus posibilidades de traslación, se dividen en tres tipos:
•
Tipo 1: La traslación solo es posible si la PEMP se encuentra en posición de
transporte.
•
Tipo 2: La traslación con la plataforma de trabajo en posición elevada solo
puede ser mandada por un órgano situado en el chasis.
•
Tipo 3: La traslación con la plataforma de trabajo en posición elevada puede
ser mandada por un órgano situado en la plataforma de trabajo.
Partes de la plataforma
Las distintas partes que componen una plataforma elevadora móvil de personal se
pueden ver en la figura 1 y se describen a continuación.
Figura 1
Partes de una plataforma elevadora móvil de personal
Plataforma de trabajo
Esta formada por una bandeja rodeada por una barandilla, o por una cesta.
Estructura extensible
Estructura unida al chasis sobre la que está instalada la plataforma de trabajo,
permitiendo moverla hasta la situación deseada. Puede constar de uno o varios
33
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
tramos, plumas o brazos, simples, telescópicos o articulados, estructura de tijera o
cualquier combinación entre todos ellos, con o sin posibilidad de orientación con
relación a la base.
La proyección vertical del c.d.g. de la carga, durante la extensión de la estructura
puede estar en el interior del polígono de sustentación, o, según la constitución de la
máquina, en el exterior de dicho polígono.
Chasis
Es la base de la PEMP. Puede ser autopropulsado, empujado o remolcado; puede
estar situado sobre el suelo, ruedas, cadenas, orugas o bases especiales; montado
sobre remolque, semi-remolque, camión o furgón; y fijado con estabilizadores, ejes
exteriores, gatos u otros sistemas que aseguren su estabilidad.
Elementos complementarios
•
Estabilizadores: Son todos los dispositivos o sistemas concebidos para
asegurar la estabilidad de las PEMP como pueden ser gatos, bloqueo de
suspensión, ejes extensibles, etc.
•
Sistemas de accionamiento: Son los sistemas que sirven para accionar todos
los movimientos de las estructuras extensibles. Pueden ser accionadas por
cables, cadenas, tornillo o por piñón y cremallera.
•
Órganos de servicio: Incluye los paneles de mando normales, de seguridad y
de emergencia.
Características
Plataformas sobre camión articuladas o telescópicas
Este tipo de plataformas se utiliza para trabajos al aire libre situados a gran altura,
como pueden ser reparaciones, mantenimiento, tendidos eléctricos, etc.
Consta de un brazo articulado capaz de elevarse a alturas de hasta 62 m. y de girar
360°.
La plataforma puede ser utilizada por tres personas como máximo según los casos.
Plataformas autopropulsadas de tijera
Este tipo de plataformas se utiliza para trabajos de instalaciones eléctricas,
mantenimientos, montajes industriales, etc.
La plataforma es de elevación vertical con alcances máximos de 25 m. y con gran
capacidad de personas y equipos auxiliares de trabajo.
Pueden estar alimentadas por baterías, motor de explosión y tracción a las cuatro
ruedas.
Plataformas autopropulsadas articuladas o telescópicas
Se utilizan para trabajos en zonas de difícil acceso. Pueden ser de brazo articulado y
sección telescópica o sólo telescópicas con un alcance de hasta 40 m.
34
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Pueden estar alimentadas por baterías, con motor diesel y tracción integral o una
combinación de ambos sistemas.
Riesgos y factores de riesgo
Caídas a distinto nivel
Pueden ser debidas a:
•
Basculamiento del conjunto del equipo al estar situado sobre una superficie
inclinada o en mal estado, falta de estabilizadores, etc. Ver fig. 2.
•
Ausencia de barandillas de seguridad en parte o todo el perímetro de la
plataforma. Ver fig. 3.
•
Efectuar trabajos utilizando elementos auxiliares tipo escalera, banquetas, etc.
para ganar altura.
•
Trabajar sobre la plataforma sin los equipos de protección individual
debidamente anclados.
•
Rotura de la plataforma de trabajo por sobrecarga, deterioro o mal uso de la
misma.
Vuelco del equipo
Puede originarse por:
•
Trabajos con el chasis situado sobre una superficie inclinada. Ver fig. 2.
•
Hundimiento o reblandecimiento de toda o parte de la superficie de apoyo del
chasis.
•
No utilizar estabilizadores, hacerlo de forma incorrecta, apoyarlos total o
parcialmente sobre superficies poco resistentes.
•
Sobrecarga de las plataformas de trabajo respecto a su resistencia máxima
permitida.
Caída de materiales sobre personas y/o bienes
Pueden deberse a:
•
Vuelco del equipo.
•
Plataforma de trabajo desprotegida.
•
Rotura de una plataforma de trabajo.
•
Herramientas sueltas o materiales dejados sobre la superficie.
•
Personas situadas en las proximidades de la zona de trabajo o bajo la vertical
de la plataforma.
35
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Figura 2
Vuelco del equipo por falta de estabilidad
Figura 3
Plataforma de trabajo protegida parcialmente
Golpes, choques o atrapamientos del operario o de la propia plataforma contra
objetos fijos o móviles
Normalmente se producen por movimientos de elevación o pequeños desplazamientos
del equipo en proximidades de obstáculos fijos o móviles sin las correspondientes
precauciones. Ver fig. 4.
Figura 4
Choques contra objetos fijos en la fase de elevación de la plataforma
36
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Contactos eléctricos directos o indirectos
La causa más habitual es la proximidad a líneas eléctricas de AT y/o BT ya sean
aéreas o en fachada. Ver fig. 5.
Figura 5
Contacto eléctrico directo con líneas eléctricas aéreas de AT.
Caídas al mismo nivel
Suelen tener su origen en la falta de orden y limpieza en la superficie de la plataforma
de trabajo.
Atrapamiento entre alguna de las partes móviles de la estructura y entre ésta y el
chasis
Se producen por:
•
Efectuar algún tipo de actuación en la estructura durante la operación de
bajada de la misma.
•
Situarse entre el chasis y la plataforma durante la operación de bajada de la
plataforma de trabajo. Fig. 6.
Figura 6
Atrapamiento de extremidades superiores en la estructura extensible
37
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Medidas de prevención y de protección
Características constructivas de seguridad
Fundamentalmente están relacionadas con las características de estructura y
estabilidad, la presencia de estabilizadores y las estructuras extensibles.
Cálculos de estructura y estabilidad. Generalidades.
El fabricante es responsable del cálculo de resistencia de estructuras, determinación
de su valor, puntos de aplicación, direcciones y combinaciones de cargas y fuerzas
específicas que originan las condiciones más desfavorables. Asimismo es responsable
de los cálculos
de estabilidad, identificación de las diversas posiciones de las PEMP y de las
combinaciones de cargas y fuerzas que, conjuntamente, originan las condiciones de
estabilidad mínimas.
Chasis y estabilizadores
La plataforma de trabajo debe estar provista de los siguientes dispositivos de
seguridad:
Dispositivo que impida su traslación cuando no esté en posición de transporte. (PEMP
con conductor acompañante y las autopropulsadas del Tipo 1).
Dispositivo (por ej. un nivel de burbuja) que indique si la inclinación o pendiente del
chasis está dentro de los límites establecidos por el fabricante. Para las PEMP con
estabilizadores accionados mecánicamente este dispositivo deberá ser visible desde
cada puesto de mando de los estabilizadores.
Las PEMP del tipo 3 deben disponer de una señal sonora audible que advierta cuando
se alcanzan los límites máximos de inclinación.
Las bases de apoyo de los estabilizadores deben estar construidas de forma que
puedan adaptarse a suelos que presenten una pendiente o desnivel de al menos 10°.
Estructuras extensibles
Las PEMP deben estar equipadas con dispositivos de control que reduzcan el riesgo
de vuelco o de sobrepasar las tensiones admisibles. Distinguimos entre las PEMP del
grupo A y las del grupo B para indicar los métodos aconsejables en cada caso:
•
•
Grupo A:
o
Sistema de control de carga y registrador de posición
o
Control de posición con criterios de estabilidad y de sobrecarga
reforzada
Grupo B:
o
Sistema de control de carga y registrador de posición
o
Sistemas de control de la carga y del momento
38
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
o
Sistemas de control del momento con criterio de sobrecarga reforzado
o
Control de posición con criterios de estabilidad y de sobrecarga
reforzada
Conviene destacar que los controles de carga y de momento no pueden proteger
contra una sobrecarga que sobrepase largamente la capacidad de carga máxima.
Sistemas de accionamiento de las estructuras extensibles
Los sistemas de accionamiento deben estar concebidos y construidos de forma que
impidan todo movimiento intempestivo de la estructura extensible.
Sistemas de accionamiento por cables
Los sistemas de accionamiento por cables deben comprender un dispositivo o sistema
que en caso de un fallo limiten a 0,2 m. el movimiento vertical de la plataforma de
trabajo con la carga máxima de utilización.
Los cables de carga deben ser de acero galvanizado sin empalmes excepto en sus
extremos no siendo aconsejables los de acero inoxidable. Las características técnicas
que deben reunir son:
a. Diámetro mínimo 8 mm.
b. Nº mínimo de hilos 114.
c. lase de resistencia de los hilos comprendida entre 1.570 N/mm2 y 1.960 N/
mm2.
La unión entre el cable y su terminal debe ser capaz de resistir al menos el 80 % de la
carga mínima de rotura del cable.
Sistemas de accionamiento por cadena
Los sistemas de accionamiento por cadena deben comprender un dispositivo o
sistema que en caso de un fallo limiten a 0,2 m. el movimiento vertical de la plataforma
de trabajo con la carga máxima de utilización. No deben utilizarse cadenas con
eslabones redondos.
La unión entre las cadenas y su terminal debe ser capaz de resistir al menos el 100 %
de la carga mínima de rotura de la cadena.
Sistemas de accionamiento por tornillo
La tensión de utilización en los tornillos y en las tuercas debe ser al menos igual a 1/6
de la tensión de rotura del material utilizado. El material utilizado para los tornillos debe
tener una resistencia al desgaste más elevada que la utilizada para las tuercas que
soporten la carga.
Cada tornillo debe tener una tuerca que soporte la carga y una tuerca de seguridad no
cargada. La tuerca de seguridad no debe quedar cargada mas que en caso de rotura
39
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
de la tuerca que soporta la carga. La plataforma de trabajo no podrá elevarse desde su
posición de acceso si la tuerca de seguridad esta cargada.
Los tornillos deben estar equipados, en cada una de sus extremidades, de dispositivos
que impidan a las tuercas de carga y de seguridad que se salga el tornillo (por ej.,
topes mecánicos).
Sistemas de accionamiento por piñón y cremallera
La tensión de utilización de piñones y cremalleras debe ser al menos igual a 1/6 de la
tensión de rotura del material utilizado.
Deben estar provistos de un dispositivo de seguridad accionado por un ¡imitador de
sobrevelocidad que pare progresivamente la plataforma de trabajo con la carga
máxima de utilización y mantenerla parada en caso de fallo del mecanismo de
elevación. Si el dispositivo de seguridad está accionado, la alimentación de la energía
debe ser detenida automáticamente.
Plataforma de trabajo
Equipamiento
La plataforma estará equipada con barandillas o cualquier otra estructura en todo su
perímetro a una altura mínima de 0,90 m. y dispondrá de una protección que impida el
paso o deslizamiento por debajo de las mismas o la caída de objetos sobre personas
de acuerdo con el RD 486/1997 sobre lugares de trabajo: Anexo I.A.3.3 y el RD
1215/1997 sobre equipos de trabajo: Anexo 1.1.6. (La norma UNE-EN 280 especifica
que la plataforma debe tener un pretil superior a 1,10 m. de altura mínima, un zócalo
de 0,15 m. de altura y una barra intermedia a menos de 0,55 m. del zócalo o del pretil
superior; en los accesos de la plataforma, la altura del zócalo puede reducirse a 0,1 m.
La barandilla debe tener una resistencia a fuerzas específicas de 500 N por persona
aplicadas en los puntos y en la dirección más desfavorable, sin producir una
deformación permanente).
Tendrá una puerta de acceso o en su defecto elementos movibles que no deben
abrirse hacia el exterior. Deben estar concebidos para cerrarse y bloquearse
automáticamente o que impidan todo movimiento de la plataforma mientras no estén
en posición cerrada y bloqueada. Los distintos elementos de las barandillas de
seguridad no deben ser extraíbles salvo por una acción directa intencionada.
El suelo, comprendida toda trampilla, debe ser antideslizante y permitir la salida del
agua (por ej. enrejado o metal perforado). Las aberturas deben estar dimensionadas
para impedir el paso de una esfera de 15 mm. de diámetro.
Las trampillas deben estar fijadas de forma segura con el fin de evitar toda apertura
intempestiva. No deben poder abrirse hacia abajo o lateralmente.
El suelo de la plataforma debe poder soportar la carga máxima de utilización m
calculada según la siguiente expresión:
m = n x mp + me
donde:
40
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
mp =80 Kg (masa de una persona)
me
40 Kg (valor mínimo de la masa de las herramientas y materiales)
n = nº autorizado de personas sobre la plataforma de trabajo
Deberá disponer de puntos de enganche para poder anclar los cinturones de
seguridad o arneses para cada persona que ocupe la plataforma.
Las PEMP del tipo 3 deben estar equipadas con un avisador sonoro accionado desde
la propia plataforma, mientras que las del tipo 2 deben estar equipadas con medios de
comunicación entre el personal situado sobre la plataforma y el conductor del vehículo
portador.
Las PEMP autopropulsadas deben disponer de limitador automático de velocidad de
traslado.
Sistemas de mando
La plataforma debe tener dos sistemas de mando, un primario y un secundario. El
primario debe estar sobre la plataforma y accesible para el operador. Los mandos
secundarios deben estar diseñados para sustituir los primarios y deben estar situados
para ser accesibles desde el suelo.
Los sistemas de mando deben estar perfectamente marcados de forma indeleble de
fácil comprensión según códigos normalizados.
Todos los mandos direccionales deben activarse en la dirección de la función
volviendo a la posición de paro o neutra automáticamente cuando se deje de actuar
sobre ellos. Los mandos deben estar diseñados de forma que no puedan ser
accionados de forma inadvertida o por personal no autorizado ( por ej. un interruptor
bloqueable).
Sistemas de seguridad de inclinación máxima
La inclinación de la plataforma de trabajo no debe variar mas de 5º respecto a la
horizontal o al plano del chasis durante los movimientos de la estructura extensible o
bajo el efecto de las cargas y fuerzas de servicio. En caso de fallo del sistema de
mantenimiento de la horizontalidad, debe existir un dispositivo de seguridad que
mantenga el nivel de la plataforma con una tolerancia suplementaria de 5º.
Sistema de bajada auxiliar
Todas las plataformas de trabajo deben estar equipadas con sistemas auxiliares de
descenso, sistema retráctil o de rotación en caso de fallo del sistema primario.
Sistema de paro de emergencia
La plataforma de trabajo debe estar equipada con un sistema de paro de emergencia
fácilmente accesible que desactive todos los sistemas de accionamiento de una forma
efectiva, conforme a la norma UNE-EN 418 Seguridad de las máquinas. Equipo de
parada de emergencia, aspectos funcionales.
41
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Sistemas de advertencia
La plataforma de trabajo debe estar equipada con una alarma u otro sistema de
advertencia que se active automáticamente cuando la base de la plataforma se inclina
mas de 5º de la inclinación máxima permitida en cualquier dirección.
Estabilizadores, salientes y ejes extensibles
Deben estar equipados con dispositivos de seguridad para asegurar de modo positivo
que la plataforma no se moverá mientras los estabilizadores no estén situados en
posición. Los circuitos de control deben asegurar que los motores de movimiento no se
podrán activar mientras los estabilizadores no se hayan desactivado y la plataforma no
esté bajada a la altura mínima de transporte.
Sistemas de elevación
Sistemas de seguridad
Cuando la carga nominal de trabajo de la plataforma esté soportada por un sistema de
cables metálicos o cadenas de elevación o ambos, el factor de seguridad del cable o
cadena debe ser de 8 como mínimo, basado en la carga unitaria de rotura a la tracción
referida a la sección primitiva.
Todos los sistemas de conducción hidráulicos y neumáticos así como los
componentes peligrosos deben tener una resistencia a la rotura por presión cuatro
veces la presión de trabajo para la que han sido diseñados. Para los componentes no
peligrosos esta resistencia será dos veces la presión de trabajo. Se consideran
componentes peligrosos aquellos que, en caso de fallo o mal funcionamiento,
implicaría un descenso libre de la plataforma.
Sistemas de protección
Cuando la elevación de la plataforma se realice mediante un sistema electromecánico,
éste estará diseñado para impedir el descenso libre en caso de fallo en el generador o
del suministro de energía.
Cuando la elevación de la plataforma se realice mediante un sistema hidráulico o
neumático, el sistema debe estar equipado para prevenir una caída libre en caso de
rotura de alguna conducción hidráulica o neumática.
Los sistemas hidráulicos o neumáticos de los estabilizadores o cualquier otro sistema
deben estar diseñados para prevenir su cierre en caso de rotura de alguna conducción
hidráulica o neumática.
Otras protecciones
Los motores o partes calientes de las PEMP deben estar protegidas
convenientemente. Su apertura sólo se podrá realizar con llaves especiales y por
personal autorizado.
Los escapes de los motores de combustión interna deben estar dirigidos lejos de los
puestos de mando.
42
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Dispositivos de seguridad
Eléctricos
Los interruptores de seguridad que actúen como componentes que dan información
deben satisfacer la norma EN 60947-5:1997 (Anexo K: prescripciones especiales para
los auxiliares de mando con maniobra positiva de apertura).
Hidráulicos y neumáticos
Deben estar concebidos e instalados de forma que ofrezcan niveles de seguridad
equivalentes a los dispositivos de seguridad eléctricos.
Los componentes hidráulicos y neumáticos de estos dispositivos y sistemas que
actúen directamente sobre los circuitos de potencia de los sistemas hidráulicos y
neumáticos deben estar duplicados si el fallo de un componente puede engendrar una
situación peligrosa. Los distribuidores pilotados de estos componentes deben estar
concebidos e instalados de forma que mantengan la seguridad en caso de fallo de
energía, es decir parar el movimiento correspondiente.
Mecánicos
Deben estar concebidos e instalados de forma que ofrezcan niveles de seguridad
equivalentes a los dispositivos de seguridad eléctricos. Esta exigencia se satisface por
las varillas, palancas, cables, cadenas, etc., si resisten al menos dos veces la carga a
la que son sometidos.
Otras medidas de protección frente a riesgos específicos
Riesgo de electrocución
Este riesgo se manifiesta en tanto en cuanto las plataformas puedan alcanzar líneas
eléctricas aéreas, sean de alta o de baja tensión. Según el Reglamento Técnico de
Líneas Eléctricas Aéreas de Alta Tensión (Decreto 3151/ 1968), se entiende como
tales las de corriente alterna trifásica a 50 Hz de frecuencia, cuya tensión nominal
eficaz entre fases sea igual o superior a 1 kV.
Para prevenir el riesgo de electrocución se deberán aplicar los criterios establecidos
en el RD 614/2001 sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y
seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico; en concreto según indica el Art.
4.2, todo trabajo en una instalación eléctrica, o en su proximidad, que conlleve riesgo
eléctrico se debe efectuar sin tensión.
Cuando no se pueda dejar sin tensión la instalación se deben seguir las medidas
preventivas indicadas en el Anexo V.A Trabajos en proximidad. Disposiciones
generales y lo indicado en el Anexo V.B Trabajos en proximidad. Disposiciones
particulares del citado RD 614/2001. Se recomienda, a fin de facilitar la correcta
interpretación y aplicación del citado R.D. consultar la correspondiente Guía Técnica
elaborada por el INSHT.
Complementariamente, se recomienda consultar la NTP-72: Trabajos con elementos
de altura en presencia de líneas eléctricas aéreas.
43
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Normas de seguridad en la utilización del equipo
Hay cuatro grupos de normas importantes: las normas previas a la puesta en marcha
de la plataforma, las normas previas a la elevación de la plataforma, las normas de
movimiento del equipo con la plataforma elevada y las normas después del uso de la
plataforma.
Normas previas a la puesta en marcha de la plataforma
Antes de utilizar la plataforma se debe inspeccionar para detectar posibles defectos o
fallos que puedan afectar a su seguridad. La inspección debe consistir en lo siguiente:
•
Inspección visual de soldaduras deterioradas u otros defectos estructurales,
escapes de circuitos hidráulicos, daños en cables diversos, estado de
conexiones eléctricas, estado de neumáticos, frenos y baterías, etc.
•
Comprobar el funcionamiento de los controles de operación para asegurarse
que funcionan correctamente.
Cualquier defecto debe ser evaluado por personal cualificado y determinar si
constituye un riesgo para la seguridad del equipo. Todos los defectos detectados que
puedan afectar a la seguridad deben ser corregidos antes de utilizar el equipo.
Normas previas a la elevación de la plataforma
•
Comprobar la posible existencia de conducciones eléctricas de A.T. en la
vertical del equipo. Hay que mantener una distancia mínima de seguridad,
aislarlos o proceder al corte de la corriente mientras duren los trabajos en sus
proximidades.
•
Comprobar el estado y nivelación de la superficie de apoyo del equipo.
•
Comprobar que el peso total situado sobre la plataforma no supera la carga
máxima de utilización.
•
Si se utilizan estabilizadores, se debe comprobar que se han desplegado de
acuerdo con las normas dictadas por el fabricante y que no se puede actuar
sobre ellos mientras la plataforma de trabajo no esté en posición de transporte
o en los límites de posición.
•
Comprobar estado de las protecciones de la plataforma y de la puerta de
acceso.
•
Comprobar que los cinturones de seguridad de los ocupantes de la plataforma
están anclados adecuadamente.
•
Delimitar la zona de trabajo para evitar que personas ajenas a los trabajos
permanezcan o circulen por las proximidades.
Normas de movimiento del equipo con la plataforma elevada
•
Comprobar que no hay ningún obstáculo en la dirección de movimiento y que la
superficie de apoyo es resistente y sin desniveles.
44
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
•
Mantener la distancia de seguridad con obstáculos, escombros, desniveles,
agujeros, rampas, etc., que comprometan la seguridad. Lo mismo se debe
hacer con obstáculos situados por encima de la plataforma de trabajo.
•
La velocidad máxima de traslación con la plataforma ocupada no sobrepasará
los siguientes valores:
o
1,5 m/s para las PEMP sobre vehículo portador cuando el movimiento
de traslación se mande desde la cabina del portador.
o
3,0 m/s para las PEMP sobre raíles.
o
0,7 m/s para todas las demás PEMP de los tipos 2 y 3.
•
No se debe elevar o conducir la plataforma con viento o condiciones
meteorológicas adversas.
•
No manejar la PEMP de forma temeraria o distraída.
Otras normas
•
No sobrecargar la plataforma de trabajo.
•
No utilizar la plataforma como grúa.
•
No sujetar la plataforma o el operario de la misma a estructuras fijas.
•
Está prohibido añadir elementos que pudieran aumentar la carga debida al
viento sobre la PEMP, por ejemplo paneles de anuncios, ya que podrían
quedar modificadas la carga máxima de utilización, carga estructural, carga
debida al viento o fuerza manual, según el caso.
•
Cuando se esté trabajando sobre la plataforma el o los operarios deberán
mantener siempre los dos pies sobre la misma. Además deberán utilizar los
cinturones de seguridad o arnés debidamente anclados.
•
No se deben utilizar elementos auxiliares situados sobre la plataforma para
ganar altura.
•
Cualquier anomalía detectada por el operario que afecte a su seguridad o la del
equipo debe ser comunicada inmediatamente y subsanada antes de continuar
los trabajos.
•
Está prohibido alterar, modificar o desconectar los sistemas de seguridad del
equipo.
•
No subir o bajar de la plataforma si está elevada utilizando los dispositivos de
elevación o cualquier otro sistema de acceso.
•
No utilizar plataformas en el interior de recintos cerrados, salvo que estén bien
ventilados.
45
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Normas después del uso de la plataforma
Al finalizar el trabajo, se debe aparcar la máquina convenientemente.
Cerrar todos los contactos y verificar la inmovilización, falcando las ruedas si es
necesario.
Limpiar la plataforma de grasa, aceites, etc., depositados sobre la misma durante el
trabajo. Tener precaución con el agua para que no afecten a cables o partes eléctricas
del equipo.
Dejar un indicador de fuera de servicio y retirar las llaves de contacto depositándolas
en el lugar habilitado para ello. Fig. 7.
Plataforma de trabajo después de ser utilizada
Otras recomendaciones
No se deben rellenar los depósitos de combustible (PEMP con motor de combustión)
con el motor en marcha.
Las baterías deben cargarse en zonas abiertas, bien ventiladas y lejos de posibles
llamas, chispas, fuegos y con prohibición de fumar.
No se deben hacer modificaciones de cualquier tipo en todo el conjunto de las PEMP.
Manual de instrucciones. Verificación y señalización.
Manual de instrucciones
Toda PEMP debe llevar un manual de instrucciones de funcionamiento que incluya de
forma separada las instrucciones para las operaciones de mantenimiento que
únicamente las podrán realizar personal de mantenimiento especializado.
El manual deberá contener la siguiente información principal:
•
Descripción, especificaciones y características de la plataforma de trabajo así
como las instrucciones de uso.
46
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
•
Presión hidráulica máxima de trabajo y voltaje máximo de los sistemas
eléctricos de la plataforma.
•
Instrucciones relativas al funcionamiento, normas de seguridad, mantenimiento
y reparación.
Verificación y señalización
Las PEMP deben ir provistas de la siguiente documentación y elementos de
señalización.
•
Placas de identificación y de características.
•
Diagramas de cargas y alcances.
•
Señalización de peligros y advertencias de seguridad.
Mantenimiento
Las PEMP deben ser mantenidas de acuerdo con las instrucciones de cada fabricante
y que deben estar contenidas en un manual que se entrega con cada plataforma.
Tanto las revisiones como los plazos para ser realizadas deben ser hechas por
personal especializado. La norma UNE-58921 IN incluye una Hoja de Revisiones
Periódicas de las PEMP que puede servir de guía a la hora de realizar estas
revisiones.
Operador de las PEMP
Solo las personas preparadas y autorizadas, mayores de 18 años, estarán autorizadas
para operar las plataformas elevadoras móviles de personal.
Para ello y antes de estar autorizado para utilizar la plataforma, el operador debe:
•
Ser formado por una persona cualificada sobre los símbolos y funciones de
cada uno de los instrumentos de control.
•
Leer y comprender las instrucciones y normas de seguridad recogidas en los
manuales de funcionamiento entregados por el fabricante.
•
Leer y comprender los símbolos situados sobre la plataforma de trabajo con la
ayuda de personal cualificado.
Normativa legal
Diseño y fabricación
RD 1435/1992, de 27 de noviembre. Relativa a la aproximación de las legislaciones de
los Estados miembros sobre máquinas.
RD 56/1995, de 20 de enero, por el que se modifica el RD 1435/1992, ampliando el
campo de aplicación a las máquinas con función de elevación o desplazamiento de
personas.
47
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Disposiciones generales
RD 486/1997, de 14 de abril, por el que se establecen las disposiciones mínimas de
seguridad y salud en los lugares de trabajo.
RD 773/1997, de 30 de mayo, por el que se establecen las disposiciones mínimas de
seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de
protección individual.
El RD 1215/1997, de 18 de julio, (B.O.E. de 7 de agosto de 1997), por el que se
establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización de los
trabajadores de los equipos de trabajo, traspuso al derecho español las Directivas
89/655/CEE y 95/63/CEE relativas, respectivamente, a utilización de Equipos de
Trabajo y su primera modificación.
Su ámbito general requiere realizar una clasificación por grupos conceptuales con sus
fechas de entrada en vigor o de adaptación de los equipos ya existentes para
determinar exactamente el alcance de las disposiciones aplicables a las PEMP.
GRUPO
CONCEPTO
ENTRADA
EN VIGOR
1
Definiciones
27.08.1997
2
Obligaciones del empresario
27.08.1997
Disposiciones mínimas aplicables a los equipos de trabajo
27.08.1997
Adaptación (equipos existentes el 27.08.1997)
27.08.1998
Disposiciones mínimas aplicables a equipos de trabajo móviles,
automotores o no
05.12.1998
3
4
Adaptación (equipos existentes el 05.12.1998)
5
Disposiciones mínimas aplicables a equipos de trabajo para
elevación de cargas
Adaptación (equipos existentes el 05.12.1998)
05.12.2002
05.12.1998
05.12.2002
6
Condiciones generales de utilización de equipos de trabajo
27.08.1997
7
Condiciones de utilización de equipos de trabajo móviles,
automotores o no
05.12.1998
8
Condiciones de utilización de equipos de trabajo para elevación
de cargas
05.12.1998
Con relación a este cuadro hay que realizar las siguientes observaciones:
48
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
•
Los grupos 1 y 2, corresponden al texto articulado del Real Decreto, y, por lo
tanto, tienen un carácter general para todo tipo de equipos de trabajo,
incluyendo las PEMP. No obstante, las obligaciones del empresario deben
tener en cuenta que la utilización de las PEMP se realiza habitualmente fuera
de la empresa del propietario (la mayoría de las PEMP son de alquiler) y por
personas ajenas a la misma, condicionando los requisitos relativos a las
comprobaciones después de cada instalación y el manejo por personas
capacitadas, entre otros.
•
Los grupos 3, 4 y 5, contienen disposiciones técnicas de los equipos, generales
las del primero de ellos y específicas las de los otros dos, integrando el ANEXO
I, que va precedido de una doble observación preliminar: Las disposiciones que
se indican a continuación solo serán de aplicación si el equipo de trabajo da
lugar al tipo de riesgo para el que se especifica la medida correspondiente. En
el caso de los equipos de trabajo que ya estén en servicio en la fecha de
entrada en vigor de este Real Decreto, la aplicación de las citadas
disposiciones no requerirá necesariamente de la adopción de las mismas
medidas que las aplicadas a los equipos de trabajo nuevos. Es decir, indica
una limitación objetiva la primera parte, y una aplicación subjetiva discrecional
en su segunda.
•
Los grupos 6, 7 y 8, se refieren a la utilización, cuyo ámbito de aplicación
queda fuera del control del empresario propietario de la PEMP al estar la
mayoría alquiladas. Estas normas están contempladas en el ANEXO II,
asimismo precedido por la siguiente observación preliminar: Las disposiciones
del presente Anexo se aplicarán cuando exista el riesgo correspondiente para
el equipo de trabajo considerado. Esto indica una delimitación objetiva por la
clase de máquina.
Bibliografía
1. AENOR
UNE-EN 280. Plataformas elevadoras móviles de personal
AENOR. -2002
2. AENOR
UNE 58921 IN. Instrucciones para la instalación, manejo, mantenimiento,
revisiones e inspecciones de las plataformas elevadoras móviles de
personal (PEMP)
AENOR. -2002
3. INRS
ND 2079-171-98. Nacelles élévatrices de personnel. Etude des schémas de
commande
Cahiers de notes documentaires- Hygiéne et sécurité du travail- N° 171, 2°
trimestre 1998
4. AMERICAN NATIONAL STANDARS INSTITUTE
For boom-supported elevating work platforms
ANSI A92.5-1980
49
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
ANNEX NÚM. 10
RESUMS INVENTARIS
RESUM PER ZONES INCLÒS NOVES RECEPCIONS
INVENTARI ACTUAL
NOM DISTRICTE
2001
1.791
1.148
Can Sant Joan
La Floresta
Les Planes
Mira-sol
Nucli
Pla Pagesa Can Gatxet
52
7.072
11.601
1.761
2001
2002
2002
2003
2003
2004
26
5
21
299
351
79
90
179
277
443
283
2004
2005
1
93
199
16
2005
2006
2006
2007
13
3
432
63
12
29
527
210
27.365
71
311
44
22
139
5
25
136
Can Trabal
88
Costa del Golf
40
Can Barata
6
139
La Guinardera I
ARBRES PUBLICS TOTALS CONTRATA
23.425
676
1.012 1.200
315
1.791
1.217
52
7.913
13.134
2.288
0
457
211
88
46
168
Sol i Aire
Can Cabassa
TOTAL
127
ARBRES CATALOGACIÓ CONTRATA
ARBRES TOTALS CONTRATA+ ARBRES
CATALOGACIÓ CONTRATA
27.492
PLANTACIONS PROVINENTS D’URBANITZACIONS RECENTS ( FUTURES RECEPCIONS)
Turó de Can Matas
2.200
2.200
2.127
2.127
740
740
Altres recepcions
urbanístiques
± 500
500
Plantacions
municipals
± 400
400
Guinardera Vullpalleres
Can Bellet, Can
Canyameres,
Guinardera II
Vullpalleres oest
TOTAL 5.967
TOTAL INVENTARI ACTUAL (Gener 2007) =
GRUPS I NOMBRE D’ARBRES PUBLICS TOTALS DE LA CONTRATA + ARBRES CATALOGACIÓ
CONTRATA + PLANTACIONS NOVES URBANITZACIONS PER RECEPCIONAR =
27.365 + 127 +5.967 = 33.459 unitats
NOTA: Aquests valors en nombre d’arbres poden variar en funció de l’execució i recepció de les noves
obres d’urbanització i de les campanyes de plantació municipals
50
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
RESUM PER SECTORS
ITEM
SECTOR EST SECTOR OEST
Inventari 2001
TOTAL
11.506
11.919
23.425
plantació 2001/2002
317
359
676
plantació 2002/2003
381
631
1.012
plantació 2003/2004
plantació 2004/2005
plantació 2005/2006
plantació 2006/2007
Σ Totals arbres públics
Σ Arbres catalogació
Σ Totals arbres contrata
626
199
311
139
13.479
74
13.553
574
116
216
71
13.886
53
13.939
1.200
315
527
210
27.365
127
27.492
Plantació noves urbanitzacions
(pendent recepció)
3.390
2.577
5.967
TOTAL
16.943
16.516
33.459
51
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
Els quadres que es presenten a continuació són el resultat de l’inventari
de l’arbrat viari del municipi. Aquest inventari inclou l’arbrat viari plantat
en el municipi en les campanyes de plantació anuals fins el present any.
Així en aquest quadre no es relacionen les plantacions de noves
urbanitzacions ( Turó de Can Matas i La Guinardera – 5.967 uts. arbres).
EVOLUCIÓ DE LES CAMPANYES DE PLANTACIÓ ANUALS DEL MUNICIPI
ANYS
1979-1980
1980-1981
1981-1982
1982-1983
1983-1984
1984-1985
1985-1986
1986-1987
1987-1988
1988-1989
1989-1990
1990-1991
1991-1992
1992-1993
1993-1994
1994-1995
1995-1996
1996-1997
1997-1998
1998-1999
1999-2000
2000-2001
2001-2002
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
2006-2007
PLANTACIONS
ANYALS
0
432
438
685
413
161
147
1.350
284
1.452
2.203
2.066
0
1.713
386
594
740
743
336
548
53
374
673
1.012
1.200
315
616
210
percentatge
TOTAL
ARBRAT
8.221
8.653
9.091
9.776
10.189
10.350
10.497
11.847
12.131
13.583
15.786
17.852
17.852
19.565
19.951
20.545
21.285
22.028
22.364
22.912
22.965
23.339
24.012
25.024
26.224
26.539
27.155
27.365
PERCENTATGES
2,26
2,29
3,58
2,16
0,84
0,77
7,05
1,48
7,58
11,51
10,79
0,00
8,95
2,02
3,10
3,87
3,88
1,76
2,86
0,28
1,95
3,52
5,29
6,27
1,65
3,22
1,10
100
52
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
QUADRE DE QUANTITATS SEGONS TIPOLOGIES
Significat de les tipologies:
1
2
3
A
B
C
D
Arbre petit,
desenvolupat
Arbre petit,
mig desenvolupat
Arbre petit,
poc desenvolupat
Arbre mitjà,
desenvolupat
Arbre mitjà,
mig desenvolupat
Arbre mitjà,
poc desenvolupat
Arbre gran,
desenvolupat
Arbre gran,
mig desenvolupat
Arbre gran,
poc desenvolupat
Arbre exemplar,
desenvolupat
Arbre exemplar,
mig desenvolupat
Arbre exemplar,
poc desenvolupat
Arbre catalogació
gran, desenvolupat
Arbre catalogació
exemplar,
desenvolupat
4
EST
OEST
EST + OEST
1
2
3
A
644
712
946
B
4.835
5.036
576
C
451
277
1
D
1
0
0
A
B
709 4.777
1.553 5.557
389
281
C
356
287
7
D
0
0
0
A
1.353
2.265
1.335
B
C
9.581 807
10.593 564
857
8
total
2.302
10.447
729
1
2.651 10.585
650
0
4.953
21.032 1.379 1
20
54
11
42
4
CATEGORIA
A
B
C
D
DESCRIPCIÓ
h
≤6
6 a 12
12 a 20
≥ 20
31
D
1
0
1
96
per.
≤ 30
30 a 80
80 a 140
≥ 160
A efectes orientatius i per tal d'establir una relació es defineixen els tipus de grups classificats pels desenvolupaments
següents:
1. Arbres de gran desenvolupament ( Platanus, Ulmus, Populus, Fraxinus, Salix, Zelkova, Quercus, Celtis, Tilia,
Junglans, Pinus, Cedrus, Aesculus, Cupressus, Casuarina...)
2. Arbres de desenvolupament mitjà ( Morus, Acer, Catalpa, Albizia, Robinia, Sophora, Pterocarya,
Koelreuteria...)
3. Arbres de poc desenvolupament de capçada ( Ligustrum, Prunus, Laurus, Cercis, Malus, Lagestroemia...)
4 Arbres catalogació grans i exemplars desenvolupats (Quercus, Cedrus, Pinus, Cupresus, Aesculis, Tilia...)
53
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
2001
ESPÈCIE
##
2001/2002 2002/2003
B
C
1.887
335
D
A
B
A
1
Platanus x hispanica
2
Melia azedarach
20
1.490
84
9
2
Morus alba
22
694
53
23
1
Celtis australis
53
1.049
30
11
2
Robinia pseudoacacia
13
417
2
Robinia pseudoacacia
'casque rouge'
1
Populus simonii
2
Populus nigra
8
299
78
2
Acer negundo
5
198
33
1
7
55
1
2
Pinus pinea
Populus nigra x
'italica'
1
Ulmus pumila
2
Populus alba
3
39
3
Ligustrum lucidum
Prunus cerasifera
pisardii
77
128
1
Tilia europaea
21
299
6
1
Pinus halepensis
29
8
1
Quercus robur
41
1
110
1
Quercus ilex
Cupressus
sempervirens
180
28
2
Populus x canadiensis
11
15
3
Prunus avium
2
Acer saccharinum
2
Gleditsia triacanthos
160
1
Junglans nigra
84
2
Acer platanoides
43
2
Catalpa bignonioides
116
2
1
Quercus rubra
140
16
3
Cercis siliquastrum
30
42
3
2
2
Magnolia grandiflora
21
137
1
2
1
Populus tremula
2
Sophora japonica
Koelreuteria
panniculata
2
3
3
3
Prunus subhirtella
Prunus serrulata
'kanzan'
2
Pyrus calleryana
Cupressocyparis
leylandii
1
Liriodendron tulipifera
3
Malus sp.
2
Robinia pseudoacacia
piramidal
3
26
14
108
157
23
1
6
2
2
57
25
97
8
52
243
7
144
12
163
C
D
2
2
26
41
1.943
335
0
2.319
205
1.607
84
0
1.892
46
717
53
0
816
288
1.068
30
0
1.330
4
20
417
0
0
437
0
0
0
0
0
3
55
267
0
0
322
8
299
78
0
385
12
198
33
0
242
28
76
1
0
105
40
243
0
0
283
16
258
7
0
281
4
144
12
0
160
90
163
0
0
253
4
2
15
3
7
18
7
3
3
8
4
40
1
1
3
15
7
3
10
5
158
128
0
0
281
17
44
305
6
0
338
1
15
21
33
2
4
6
8
4
16
12
1
24
4
2
3
1
12
3
12
48
106
31
94
67
80
56
1
36
3
4
15
4
1
7
31
3
4
A
1
2
2
8
227
B
18
4
2
124
A
6
11
456
B
4
21
34
247
A
5
14
1
94
83
26
2
SUBTOTALS
A
2
147
79
A
14
B
2005/2006 2006/2007
B
3
267
46
53
2003/2004 2004/2005
TO
TA
L
IPUS
EST
5
1
11
10
3
1
3
8
3
2
2
7
8
8
0
29
8
0
37
12
49
0
0
61
47
110
0
0
157
25
182
28
0
235
0
11
15
0
26
0
0
0
0
0
134
471
0
0
589
12
160
0
0
172
24
88
0
0
100
0
43
0
0
43
0
116
2
0
118
24
141
16
0
181
37
42
0
0
79
24
137
0
0
161
0
0
0
0
0
23
157
0
0
177
16
124
0
0
140
0
0
0
0
0
378
227
0
0
600
81
0
0
0
81
81
0
0
0
81
35
101
2
0
130
105
0
0
0
105
7
26
0
0
33
54
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
1
Cedrus deodara
2
Albizia julibrissin
1
Fraxinus excelsior
40
1
Salix babilonica
5
2
44
1
Pterocarya fraxinifolia
Ligustrum lucidum
'variegata'
Aesculus
hippocastanum
1
Quercus suber
6
2
17
2
Morus nigra
Liquidambar
styraciflua
3
Olea europaea
2
Carpinus sp.
62
2
Betula pendula
3
Corylus avellana
2
Phoenix canariensis
2
Tipuana tipu
1
Casuarina equisetifolia
1
Cupressus arizonica
3
Amigdalus sp.
3
Eleagnus angustifolia
2
Laurus nobili
0
4
3
Schinus molle
0
0
2
0
0
2
Livingstonia sinensis
Brachichyton
populneum
0
2
Jacaranda mimosifolia
3
Arbutus unedo
1
Salix alba
3
1
3
52
4
33
6
0
47
1
1
1
2
2
4
1
6
9
11
2
8
2
2
1
1
13
1
2
6
0
58
10
47
0
0
57
0
42
0
0
42
0
5
0
0
5
23
44
0
0
59
35
4
1
0
40
0
6
9
0
15
0
6
0
0
6
2
17
0
0
19
5
15
0
0
20
0
0
0
1
1
4
62
0
0
64
3
0
3
0
0
3
8
0
8
0
0
8
0
0
0
0
0
3
0
0
0
3
0
0
0
0
0
2
0
2
0
0
2
2
0
2
0
0
2
0
0
0
0
0
0
0
4
0
0
0
0
0
0
3
0
0
3
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
9
3
0
12
Thuya sp.
0
0
0
0
0
Acer pseudoplatanus
0
0
0
0
0
2
Acer saccharinum
'autumn blaze'
0
0
0
0
0
2
Diospyros kaki
0
0
0
0
0
2
Calocedrus sp.
2
0
2
0
0
2
1
Abies alba
2
0
2
0
0
2
3
Prunus persica
0
0
0
0
0
3
Prunus armeniaca
0
0
0
0
0
1
Castanea sativa
2
15
0
0
17
3
Hybiscus siriacus
1
Zelkova serrata
1
Celtis occidentalis
2
Ginkgo biloba
33
3
Cercis siliquastrum
Chitalpa
taschkentensis
7
1
2
52
1
2
2
3
4
3
9
3
15
1
2
2
30
2
2
2
38
10
1
19
1
35
2
0
0
35
2
0
0
0
2
1
38
0
0
39
33
0
0
0
33
27
0
0
0
27
0
10
0
0
10
2302
10447
729
1
13479
55
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
1
2
2
1
2
2
1
2
2
1
2
1
2
3
3
1
1
1
1
1
2
3
2
2
1
2
2
1
3
2
1
2
2
3
3
3
2
1
3
2
1
ESPÈCIE
Platanus x
hispanica
Melia azedarach
Morus alba
Celtis australis
Robinia
pseudoacacia
Robinia
pseudoacacia
'casque rouge'
Populus simonii
Populus nigra
Acer negundo
Pinus pinea
Populus nigra x
'italica'
Ulmus pumila
Populus alba
Ligustrum
lucidum
Prunus cerasifera
pisardii
Tilia europaea
Pinus halepensis
Quercus robur
Quercus ilex
Cupressus
sempervirens
Populus x
canadiensis
Prunus avium
Acer saccharinum
Gleditsia
triacanthos
Junglans nigra
Acer platanoides
Catalpa
bignonioides
Quecus rubra
Cercis
siliquastrum
Magnolia
grandiflora
Populus tremula
Sophora japonica
Koelreuteria
panniculata
Prunus
subhirtella
Prunus serrulata
'kanzan'
Pyrus calleryana
Cupressocyparis
leylandii
Liriodendron
tulipifera
Malus sp.
Robinia
pseudoacacia
piramidal
Cedrus deodara
2001/2002
A
B
C
2
120
1.558
1.622
1.457
1.037
317
1
116
542
20
34
D
A
2002/2003
B
A
B
A
31
70
98
291
27
41
5
15
6
170
2
30
66
26
22
2
B
C
D
1.624
1.707
1.457
1.085
317
1
116
0
0
0
0
0
2.031
2.310
1.674
1.268
2
577
20
0
597
30
0
19
105
15
5
0
213
508
779
0
0
8
128
9
0
0
0
0
0
35
0
240
741
803
0
10
6
71
320
159
0
2
0
0
0
0
71
332
165
29
122
0
0
151
164
12
0
1
10
23
9
238
18
141
0
0
24
0
0
0
0
0
0
0
187
19
262
19
151
0
286
0
0
286
38
0
368
63
0
532
14
0
0
0
0
0
115
0
897
77
188
0
61
13
16
0
0
0
0
0
0
138
201
16
0
95
18
0
0
2
0
0
18
78
1
55
67
0
0
122
14
3
20
118
0
0
110
0
0
0
0
0
0
3
20
228
0
0
0
0
0
26
0
0
0
26
32
34
67
0
0
0
0
0
91
34
0
0
0
0
0
9
0
0
0
0
0
0
0
9
0
0
0
0
4
2004/2005
2005/2006
2005/2006
A
A
A
A
13
15
3
10
1
6
3
68
3
42
120
602
104
225
2
35
5
82
15
2003/2004
TOTAL
TIPUS
OEST
2001
30
213
508
763
8
128
9
5
320
159
2
14
3
13
3
5
4
16
66
8
3
22
122
4
130
10
23
9
238
1
141
3
3
3
15
16
2
24
16
1
1
10
286
38
63
14
86
512
19
1
51
188
61
4
16
7
2
209
8
62
3
26
18
6
49
3
20
20
2
67
110
50
5
62
7
13
20
19
2
26
2
67
5
17
8
34
9
4
SUBTOTALS
B
0
0
0
0
4
0
56
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
2
1
1
2
3
1
1
2
2
3
2
2
3
2
2
1
1
3
3
2
3
2
2
2
3
1
3
1
2
2
2
1
3
3
1
3
1
2
3
Albizia julibrissin
Fraxinus
excelsior
70
Salix babilonica
Pterocarya
fraxinifolia
Ligustrum
lucidum
'variegata'
Aesculus
hippocastanum
Quercus suber
Morus nigra
Liquidambar
styraciflua
Olea europaea
Carpinus sp.
Betula pendula
Corylus avellana
Phoenix
canariensis
Tipuana tipu
Casuarina
equisetifolia
Cupressus
arizonica
Amigdalus sp.
Eleagnus
angustifolia
Laurus nobili
Schinus molle
Livingstonia
sinensis
Brachichyton
populneum
Jacaranda
mimosifolia
Arbutus unedo
Salix alba
Thuya sp.
Acer
pseudoplatanus
Acer saccharinum
'autumn blaze'
Diospyros kaki
Calocedrus sp.
Abies alba
Prunus persica
Prunus armeniaca
Castanea sativa
Hybiscus siriacus
Zelkova serrata
Ginkgo biloba
Cercis
siliquastrum
Chitalpa
taschkentensis
1
1
70
1
0
0
71
4
0
4
0
0
4
5
1
5
0
0
6
3
54
0
0
57
3
0
0
0
3
0
2
0
1
1
0
0
2
0
0
0
0
1
5
0
0
0
0
4
0
0
2
0
0
0
0
7
0
0
0
0
0
0
0
0
9
0
4
0
0
0
1
3
0
0
0
0
1
3
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
1
1
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
1
1
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
249
0
0
249
3
0
0
1
1
1
0
0
0
0
0
0
1
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
3
0
1
1
1
1
0
0
0
0
3
3
0
0
0
0
19
40
2.651
0
10585
54
3
3
2
1
1
2
2
7
4
1
3
1
1
249
3
1
1
1
1
21
0
0
21
650 0 13.886
57
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
TOTAL SECTORS: EST + OEST
TIPUS
ESPÈCIE
TOTAL EST
TOTAL OEST
TOTAL
4.350
4.206
2.493
2.668
1.034
1
Platanus x hispanica
2.319
2.031
2
Melia azedarach
1.896
2.310
2
Morus alba
1
Celtis australis
2
816
1.677
1.386
1.282
437
597
0
35
1
Robinia pseudoacacia
Robinia pseudoacacia
'casque rouge'
Populus simonii
322
0
2
Populus nigra
385
240
2
Acer negundo
243
741
1
Pinus pinea
105
803
2
Populus nigra x 'italica'
283
71
1
Ulmus pumila
281
332
2
Populus alba
160
165
3
Ligustrum lucidum
253
151
3
Prunus cerasifera pisardii
286
187
1
Tilia europaea
355
21
1
Pinus halepensis
37
262
1
Quercus robur
61
19
1
Quercus ilex
157
151
1
Cupressus sempervirens
235
286
2
Populus x canadiensis
26
115
3
Prunus avium
0
0
2
Acer saccharinum
605
900
2
Gleditsia triacanthos
172
138
1
Junglans nigra
112
201
2
Acer platanoides
43
16
2
Catalpa bignonioides
118
18
1
Quercus rubra
181
97
3
Cercis siliquastrum
79
122
2
Magnolia grandiflora
161
3
1
Populus tremula
0
20
2
Sophora japonica
180
228
2
Koelreuteria panniculata
140
0
3
Prunus subhirtella
0
26
3
Prunus serrulata 'kanzan'
605
99
3
Pyrus calleryana
81
34
2
Cupressocyparis leylandii
81
0
1
Liriodendron tulipifera
138
9
3
105
0
33
0
1
Malus sp.
Robinia pseudoacacia
piramidal
Cedrus deodara
58
4
2
Albizia julibrissin
57
71
1
Fraxinus excelsior
42
4
1
Salix babilonica
5
6
2
2
35
322
625
984
908
354
613
325
404
473
357
299
80
308
521
141
0
1.505
310
313
59
136
278
201
164
20
408
140
26
704
115
81
147
105
33
62
128
46
11
58
Servei de Paisatge i
Verd Urbà
2
67
57
124
40
3
15
1
43
16
11
19
20
10
66
7
8
1
6
0
2
2
1
5
0
0
3
0
0
12
0
249
1
Pterocarya fraxinifolia
Ligustrum lucidum
'variegata'
Aesculus hippocastanum
1
Quercus suber
6
5
2
Morus nigra
19
0
2
Liquidambar styraciflua
20
0
3
Olea europaea
1
9
2
Carpinus sp.
66
0
2
Betula pendula
3
4
3
Corylus avellana
8
0
2
Phoenix canariensis
0
1
2
Tipuana tipu
3
3
1
Casuarina equisetifolia
0
0
1
Cupressus arizonica
2
0
3
Amigdalus sp.
2
0
3
Eleagnus angustifolia
0
1
2
Laurus nobili
4
1
3
Schinus molle
0
0
2
Livingstonia sinensis
0
0
2
Brachichyton populneum
3
0
2
Jacaranda mimosifolia
0
0
3
Arbutus unedo
0
0
1
Salix alba
12
0
3
Thuya sp.
0
0
1
0
249
0
3
2
Acer pseudoplatanus
Acer saccharinum 'autumn
blaze'
Diospyros kaki
0
0
2
Calocedrus sp.
2
1
1
Abies alba
2
1
3
Prunus persica
0
1
3
Prunus armeniaca
0
1
1
Castanea sativa
17
0
3
Hybiscus siriacus
37
0
1
Zelkova serrata
2
0
1
Celtis occidentalis
39
0
2
Ginkgo biloba
33
0
3
Cercis siliquastrum
27
3
1
Chitalpa taschkentensis
10
40
3
0
3
3
1
1
17
37
2
39
33
30
50
13.479
13.886
27.365
3
2
59