Untitled - Ajuntament de L`Hospitalet

7.- Píldoras azules
Guió i dibuixos: Frederik Peeters
Astiberri Ediciones, Bilbao, 2004.
per Antoni Guiral
L’autor
Ed. Comentada:
Píldoras Azules
Astiberri
2004
190 pàgines
PVP: 14€
Frederik Peeters (Suïssa, 1974) comença a dibuixar,
professionalment parlant, en el món de la publicitat i la premsa diària;
el seu apropament als còmics té lloc als anys noranta amb la
confecció de diversos fanzines o revistes d’aficionats que realitzava
amb un grup d’amics. D’aquesta inquietud neix l’editorial Atrabile, en
la que publicarà els seus primers àlbums: Fromage confiture (1997) i
Brendon Bellard (1998). Al mateix temps, inicia les seves primeres
col·laboracions en diverses publicacions suïsses, franceses i belgues,
com a Drozophile, Bile Noire o Spirou, i fins i tot publica a Lapin, la
revista editada per L’Association, un grup editorial creat per diversos
dibuixants que cercaven el màxim de llibertat a l’hora de publicar els
seus còmics d’autor. L’any 2001 va publicar Píldoras azules a
l’editorial Atrabile, títol que el va donar a conèixer internacionalment, i
amb el que va destacar per la qualitat del seu estil gràfic i la valentia
de la seva proposta argumental. Un any desprès publica un llibre de
petit format amb L’Association, Constellation, i a partir de 2003 inicia
dues sèries encara en curs: Koma i Lupus. Koma, que ja ha arribat al
seu quart volum, està escrita pel guionista Pierre Wazem, i és una
història amb un toc de fantasia que narra la vida d’una nena malalta i
la seva voluntat de sobreviure i ser estimada en un món que li és aliè.
Per la seva part, Lupus és una obra escrita i dibuixada per Peeters,
una mena de road movie ambientada en el futur, en la que dos amics
inicien un estrany viatge que els durà per diversos planetes, explorant
la seva relació personal entre ells i amb els personatges amb els que
es creuen. Un dels últims treballs del Peeters ha estat RG, sèrie
iniciada amb Riyad-sur-Seine i escrita per Pierre Dragon, que explica
el dia a dia d’un agent que treballa pel servei d’intel·ligència francès.
L’obra
En aquest cas, i sense que serveixi de precedent (tranquils i
tranquil·les), utilitzarem a la fitxa una ressenya que vaig escriure fa
dos anys per a la pàgina web de Tebeosfera (www.tebeosfera.com).
Es tracta d’una aproximació al contingut del llibre que, crec, pot
apropar-vos a l’obra del Peeters i, espero, donar-vos algunes pistes
per ajudar a gaudir de la seva lectura.
“
Píldoras azules
Brutal. Un mazazo a la conciencia.
Da igual lo que uno u otro pueda escribir sobre este libro. Leerlo es
vivirlo, y con Píldoras azules, como con cualquier pieza de arte que
conmueve, se remueven muchas cosas.
Peeters, no un recién llegado pero joven como autor, utiliza el
género autobiográfico con una ética privada, como todas; valiente,
dispuesto a compartir, a desnudarse, para que todos, de alguna
manera, podamos reconocernos. Comparte un retazo de su vida, uno
de esos que en otras manos acaba en folletín degradado, explotando
sentimientos básicos; Peeters no cede a la moralina, no quiere dar
ejemplo, sólo busca preguntas y respuestas, y vive. En esencia,
Píldoras azules es la historia de amor entre un joven dibujante de
tebeos y una mujer afectada por el virus de inmunodeficiencia
adquirida, como su hijo de tres años. Peeters relata cómo vive en ello
y con ello, su relación con la mujer, con el niño, con un médico que
comparte su sentido de la humanidad con las máximas de Hipócrates.
Nos explica su historia desde dentro, desde la intimidad de su
conciencia; dibuja lo que siente, no lo que ve. Y no se lo pone fácil: los
saltos temporales, las imágenes surrealistas, la narración sincopada,
todo compone un puzzle que encaja. Encaja porque para Peeters es
tan importante el qué se cuenta como el cómo se cuenta. Su pincel es
a veces suave, a veces incómodo; su grafismo expresionista se torna
impresionista cuando la historia lo requiere. Sus personajes son tan
quebradizos como su vida interior. A Peeters nunca le ha interesado
el lucimiento, sino el servicio a la historia, y en Píldoras azules lleva
esa máxima a un extremo, un extremo que permite al lector no
“entrar” en la historia sino “estar” en la historia.
En literatura, el naturalismo es una corriente tan compleja como
aceptada. En historieta, el naturalismo es casi imposible. La hipótesis
de la enfermedad como producto del deterioro y la distorsión de las
estructuras sociales es difícil de encajar en viñetas. Extraer de la vida
ambientes, detalles, palabras, conversaciones o sentimientos y
plasmarlos en viñetas para hacerlos reales sólo está al alcance de
algunos. De su voluntad, claro, pero también de su pericia. Peeters no
parece un autor joven, en el sentido del dominio de la técnica y su
aplicación. Tampoco la reinventa o la experimenta, sencillamente
demuestra haberla reflexionado lo suficiente como para
descomponerla y volverla a fusionar, poniéndola al servicio de un acto
íntimo que se quiere comprensible. Que la historieta es un medio ya
adulto es cosa sabida; Peeters no hace más que confirmarlo.
Cualquier forma de comunicación necesita de un tiempo para su
desarrollo. La historieta es, todavía, relativamente joven. Apenas
estamos entrando en la edad adulta. Pero recordemos que la esencia
de la historieta es explicar historias; tal vez por eso, en este mar de
mediocridad que nos salpica, encontrarse con un tebeo como Píldoras
azules es recordar. Recordar que hay autores que sí tienen cosas que
contar y que saben hacerlo. Recordar que podemos permitirnos el lujo
de adjetivar con palabras como “madurez” o “excelencia” ciertas
historietas. Recordar que los cómics no sirven sólo, que también, para
llenar el ocio, sino que pueden hacernos replantear muchas cosas e
incidir en nuestras vidas. Píldoras azules es un ejercicio entre
naturalista y metalingüístico que admite todos estos recordatorios. Es
un ejemplo perfecto de tebeo para mentes adultas, en el sentido de
búsqueda, inquietud, reflexión y apertura de mente que esa palabra
supone.
Pero, creedme, con un libro como éste de nada sirven, insisto,
críticas o reseñas. Sólo un consejo: hay que leerlo.
“Me siento... relajado... tranquilo... Abierto a lo que sucede fuera de
mi bóveda craneal...” (viñeta 3 de la página 145 de Píldora azules).
A tenir en compte:
”
1.- La forma gràfica de l’autor a l’hora de definir els personatges i els
ambients.
2.- El sentit de les visions o al·lucinacions.
3.- La síntesi dels diàlegs.
Bibliografía de Frederick Peeters publicada a Espanya:
Constellation, Astiberri Ediciones, Bilbao, 2003.
Píldoras azules, Astiberri Ediciones, Bilbao, 2004.
Lupus, 4 volums, Astiberri Ediciones, Bilbao, 2005-2006.
(amb guió de Pierre Wazem) Koma, 3 volums, Dibukks, Madrid, 2006.
(amb guió de Pierre Dragon) RG, Astiberri Ediciones, Bilbao, 2007.
Peeters parla de la seva obra
L’1 d’abril de 2006, amb motiu de la 13ena trobada de la Bande
Dessinée de Bastia, Frédérik Peeters va concedir una entrevista a
un programa de ràdio de Toulon (Iconophage). El que ve a
continuació és un intent de traducció (el nostre francès no arriba
més enllà de demanar un croissant) d’aquesta conversa. Esperem
que valoreu l’esforç, perdoneu les errades i si teniu dubtes, sempre
podeu llegir l’entrevista original, a la web de cuverville:
http://www.cuverville.org/article43233.html#nb1
Usted vive en Ginebra y participó en la fundación de la editorial Atrabile donde
publicó el libro que le dió a conocer al gran público: Píldoras azules y donde
también acaba de concluir la serie Lupus. ¿Cómo nació Atrabile? ¿Es el producto
de un acto de rebeldía frente a las grandes editoriales? ¿Podemos establecer un
paralelismo con editoriales como l’Association, Ego comme X, Six pieds sous terre,
etc?
Estuvo mucho menos fundamentado que, por ejemplo, l’Association. Ellos dieron un paso
muy planificado, más premeditado, puesto que no conseguían publicar en ningún otro
lugar. Yo nunca fui rechazado, ya que desde los 18 años comenzamos a cortar nuestros
fanzines con guillotina, a graparlos, a equivocarnos... y poco a poco comenzamos a dejar
de usar las grapas en los libros, a cortarlos cada vez mejor, hasta que un día
comenzamos a vender. Fue pura suerte. Al principio éramos 5 o 6 personas y todo el
mundo hacía de todo, más tarde los papeles se fueron poco a poco repartiendo en función
del rendimiento y de las capacidades de cada uno. Hay quien se concentró en la edición,
quien lo hizo en el guión o en el dibujo. Hoy en día una persona y media se ocupan de
Atrabile: uno es también librero en Ginebra y el otro se encarga más bien de “vestir” los
1
libros. Así contado, no se parece mucho a l’Association o a las otras editoriales.
Sin embargo, usted forma parte del mismo movimiento. Usted hace libros en blanco
y negro, mucha “autoficción”...
En Atrabile no todo es “autoficción”. Píldoras azules no es tanto “autoficción” como
autobiografía. Lupus es ciencia ficción centrada en los personajes. En esta serie se tiende
a ver referencias a mi propia vida, cuando de hecho no las hay en absoluto, o son
escasas. Y el blanco y negro es, en realidad, una cuestión económica. Cuando comenzó a
publicar l’Association yo tenía 18 años. Cuando descubrí sus primeros libros no los
encontré revolucionarios: eran la evolución lógica de la Bande Dessinée. No vi este
concepto de “ruptura”. También es cierto que cuando era adolescente teníamos una tienda
que importaba muchísimos cómics americanos, así que todos estos comics que ahora se
van traduciendo, los “Chris Ware” y los “Jaime Hernández”, ya los habíamos leído en
versión original cuando teníamos 10 o 15 años.
Pero todavía había que conocer a algún librero que se abriera a este tipo de obras.
¿Era esto más fácil en Ginebra?
Tenemos un barrio donde hay tres librerías, dos de ellas especializadas, una general y la
otra consagrada a cómics y mangas. De hecho las conexiones con la gente de Atrabile se
1
Per més informació sobre l’Association, podeu llegir “Diario de un álbum”, de Dupuy i Berberian, o “Mis
circunstancias” de Lewis Trondheim.
hicieron porque coincidíamos en las mismas tiendas. El que se ocupa de toda la parte
gráfica iba a la escuela conmigo, y Daniel, el verdadero corazón de Atrabile, se convirtió
en amigo nuestro porque nos encontramos en estas tiendas y nos interesaban las mismas
2
cosas.
Volviendo a su trabajo y a Píldoras azules, usted prefiere hablar de “autobiografía”
antes que de “autoficción”...
En estos momentos estoy leyendo el último libro de Bret Easton
Ellis. Esto sí que es autoficción, en el sentido que él se sumerge
en una serie de situaciones que no vivió, para crear una especie
de conflicto e imaginar cuáles habrían sido sus reacciones, de esta
manera “engorda” ciertos aspectos de su vida hasta convertirlos
en caricatura. Hoy en día, si verdaderamente queremos ser
autobiográficos y contar un periodo concreto de nuestra vida,
estamos obligados a adaptarnos al medio utilizado. De manera
que no podríamos pasar un año leyendo un libro que retratara un
año de mi existencia. La vida es algo intangible, existen olores, la
noción del tiempo, nuestra percepción de la realidad. Así que
estamos obligados a encontrar artificios para que resulte legible.
Hay siempre un arreglo, pero en lo referente al tiempo, no a los
hechos. Además, cuando todo esto se hace con prisas, como fue
mi caso, siempre se hace una especie de reinterpretación que destaca rasgos de los
personajes que no podemos controlar, aunque sea de forma involuntaria. Por ejemplo, las
personas que han leído Píldoras azules piensan que es una obra muy sincera – y tienen
razón al pensarlo – por lo que deben tener una cierta percepción de quién soy al
identificarme con el personaje de esta Bande Dessinée. Sin embargo yo no soy como el
protagonista de Píldoras azules ya que a menudo estoy de mal humor, soy más grosero,
etc. Y nada de esto estaba calculado. Traté de ser honesto, pero hay cosas que
inconscientemente aparecen o desaparecen.
Autoretrat de’n Frederik
Usted ha abordado la autobiografía (Píldoras azules), la ciencia ficción (Lupus), el
ejercicio de estilo (Constellation) y el cuento para niños (Koma). ¿Le gusta pasar de
3
un género a otro?
Cierto. Y estoy a punto de atreverme con las historias policíacas. Voy a tratar de
reinterpretar los códigos de las películas policíacas francesas que se perdieron con
Navarro y todas las series televisivas de mierda. Hay que hacer alguna cosa con las
verdaderas buenas historias de los años 50, pero adaptadas a la escena contemporánea.
Serán personajes más grandes que la vida, más grandes que la naturaleza. Verdaderas
historias de polis sin rollos amorosos. Alguna cosa que me obligue a adaptar mi estilo de
dibujo. 4
Parece que la mayoría de sus héroes contraponen a la violencia y la dureza de la
vida un cierto candor. Hasta en Lupus los héroes huyen de la realidad y se
construyen una burbuja que los aisla del resto del universo.
¡Esto que acaba de decir describe bastante bien mi vida! ¡Volvemos a la “autoficción”! Me
pregunto si no es el prejuicio de atarse a las pequeñas cosas lo que crea las relaciones
humanas, en definitiva. Cuando era adolescente mis compañeros me decían que lo veía
2
A França i Bèlgica és relativament normal que una llibreria especialitzada en còmics només tingui Bande Dessinée,
és a dir, còmic francès i belga. Encara que també n’hi ha que tenen fons de “còmic” (còmic americà) i manga.
3
Tots disponibles a la Tecla Sala.
4
Està parlant clarament de R.G.
todo de color de rosa. No lo sé... Soy profundamente hedonista, incluso cínico a veces. Es
un tópico el que dice que tenemos que aprovechar las pequeñas cosas, venir aquí a
Córcega, levantarse el primer día y pasar una hora en la playa sabiendo lo que esto
representa... Pero esto es más sencillo de hacer en un libro que no en la vida real. Tanto
mejor si mis libros pueden dar este placer.
Resum de la tertúlia anterior
Còmic Fòrum
El prolongado sueño del Sr. T
Animadíssim col·loqui el que vam tenir el dimarts 4 de març entorn d’aquesta obra del
dibuixant i guionista barceloní Max (http://guiadelcomic.com/autores/max.htm). Les
aportacions dels participants van ser variades i enriquidores. Per exemple, la història es
limita a descriure un trauma personal (perquè es va estar d’acord de què es tracta d’un
trauma) o potser és quelcom general que pot afectar a molta altra gent? El personatge es
va descriure com una persona reprimida i que no escolta el seu veritable jo i la història
està farcida de símbols onírics, com la nuesa del protagonista, el tren, el vaixell, el mar, el
naixement, etc. Però realment tots els símbols que apareixen a la història es poden
interpretar com a tal? És a dir, tenen significat? Aquí hi va haver opinions per a tots els
gustos, potser sí, potser no. També es va dir que encara que parts de la història no
s’entenguin, sí que s’intueix un significat general. L’estil de dibuix va canviant al llarg de la
narració, i això no és casual, ja que marca els canvis en l’estat mental del protagonista.
També és important que la narració sigui només en blanc i negre (potser perquè diuen que
els somnis també ho són?) i necessita de dues o més lectures per copsar-la i entendre-la
en la seva totalitat. La tipografia, la rotulació de les lletres, també va canviant, no és
uniforme en tot el relat, i això fa que la història atrapi més al lector, encara que és una
feinada per part del rotulista! Però és que una tipografia uniforme faria que la sensació que
la història produeix fos diferent? És llavors Max un innovador? Doncs gràficament podríem
dir que sí.
Respecte el final triat per l’autor, tot és massa precipitat, ja que en dues pàgines s’explica
tot. Però es fa així potser per la pròpia inseguretat de l’autor, per por que no s’entengui tot
el què vol dir, o potser per pressions de l’editorial en el mateix sentit? (no oblidem que
originalment aquesta història es va publicar per entregues a la revista El Víbora i
segurament publicada d’aquesta manera no s’entenia tan bé).
Fent una petita biografia de l’autor, veiem que Max també és un artista compromès, ja que
en plena guerra dels Balcans, al 1993, publica el relat Nosotros somos los muertos dins
l’àlbum Como perros, per denunciar les atrocitats de la guerra i, sobretot, la passivitat i
permissivitat total d’Occident.
per Jordi Puig
Selecció de novetats a la Tecla Sala
Còmics d’Adults
- C Cla. Clamp. Tsubasa: Reservoir Chronicle #11 al #15. Norma, 2007.
- C DeM. DeMatteis, J. M. + Zeck, Mike. La última cacería de Kraven (Spiderman Los
imprescindibles #3). Panini, 2007.
- C Ell. Ellis, Warren + Gulacy, Paul. Reload. Planeta DeAgostini, 2007.
- C Has. Hashiguchi, Takashi. ¡¡Amasando!! Ja-Pan #5 al #15. Ivrea, 2007.
- C Hat. Hata, Kenjiro. Hayate: mayordomo de combate #3 i #4. Glénat, 2007.
- C Kat. Katsura, Masakazu. IS #13 al #15. Planeta DeAgostini, 2006.
- C Kon. König, Ralf. Konrad & Paul #3. La Cúpula, 2007.
- C Loe. Loeb, Jeph + Sale, Tim. Batman: haunted knight: the legend of the dark
knight. Planeta DeAgostini, 2005.
- C Mac. MacFarlane, Todd. El ataque del lagarto (Spiderman Los imprescindibles #2).
Panini, 2007.
- C Mic. Michelinie, David + McFarlane, Todd. El traje maldito (Spiderman Los
imprescindibles #1). Panini, 2007.
- C Moo. Moore, Terry. Strangers in paradise #6. Norma, 2007.
- C One. O’Neil, Dennis + Land, Greg. Batman: el anillo, la flecha y el murciélago.
Planeta DeAgostini, 2006.
- C Pet. Pétillon, René. El caso de la top model (Jack Palmer #3). Norma, 2007.
- C Sco. Scott, Jerry. ¡Pillados! (Zits #6). Norma, 2006.
- C Sfa. Sfar, Joann. Feliz cumpleaños Scylla (Klezmer #2). Norma, 2007.
- C Sfa. Sfar, Joann. El mejicano de dos cabezas (Profesor Bell #1). Sins Entido, 2004.
- C Sfa. Sfar, Joann + Trondheim, Lewis + Kerascoët. El dojo de la laguna (La
mazmorra, nivel 104). Norma, 2006.
- C Tak. Takaya, Natsuki. Fruits Basket #20. Norma, 2008.
- C Tak. Takahashi, Rumiko. Lamu: Urusei Yatsura #14. Glénat, 2007.
- C Tan. Taniguchi, Jiro. La época de Botchan #4 a #6. Ponent Mon, 2006.
- C Ura. Urasawa, Naoki. 20th century boys #22 (últim vol.). Planeta DeAgostini, 2007.
Recomanacions
- IC Azu. Azuma, Kiyohiko. ¡Yotsuba! (6v). Norma.
- C Oto. Otomo, Katsuhiro. Pesadillas. Norma.
- C Sco. Scott, Jerry. ¡Zits! (7v). Norma.
- C Sfa. Sfar, Joann. Profesor Bell (2v). Sins Entido.
- C Ste. Steranko, Jim. Nick Furia: agente de S.H.I.E.L.D. Planeta DeAgostini.
Si voleu fer propostes de compra a la biblioteca o recomanacions a la resta d’usuaris, ho
podeu fer al correu de la biblioteca: [email protected]
Notícies del món del còmic
Steven Spielberg i Peter Jackson ja tenen el seu “Tintín”
Steven Spielberg i Peter Jackson ja han escollit a l’actor que
donarà vida a Tintín en la primera entrega de la trilogia basada en
el popular personatge de còmics creat per Hergé. Serà l’actor
anglès Thomas Sangster, una cara coneguda pel gran públic, al
que ja hem vist en films com ara “Love actually” o “La última
legión”.
A punt de fer els 18 anys, Sangster ha estat ja a Los Angeles
treballant en la pre-producció amb els dos directors i també amb
Andy Serkis, l’home que va interpretar a la criatura Gollum al
“Senyor dels anells” i que en aquesta trilogia donarà vida al Capità Haddock. La tecnologia
que es farà servir per fer les animacions serà semblant a la que va utilitzar Robert
Zemeckis amb “Beowulf”.
Per saber-ne més:
http://www.europapress.es/00126/20080324122059/steven-spielberg-peter-jackson-yatienen-tintin.html
Torna Orn
Quim Bou acaba de publicar el segon àlbum d’un llarg fil narratiu
que porta el títol d’Història Universal, protagonitzat per un dels
seus personatges més característics: el guerrer-aventurer Orn.
Quim va crear Orn ja fa molts anys. La seva edició ha estat
irregular i sovint distribuïda a llibreries especialitzades (de fet, tot el
material d’Orn que ha reeditat en català Maqui Edicions, només es
pot aconseguir per internet). Però Bou tenia ganes de veure la
seva obra editada en format d’àlbum i que expliqués una història
llarga. Segons paraules seves “N’estava una mica tip de fer
cosetes, volia un format i un relat amb més envergadura”. De fet,
la tercera tramesa d’aquesta Història Universal ja està llesta i la
quarta amb el llapis molt avançat. En Quim té previst publicar dotze volums seguint un
camí narratiu en què el personatge principal viatja amb Aconis, una au nocturna cercadora
de manuscrits.
Les històries estan ambientades en una època que podria semblar l’edat mitjana però
també molt abans. “Sovint m’han dit que recorden al Capitán Trueno. No ho sé, potser és
perquè el concepte clàssic d’aventura m’agrada molt”, explica Bou.
Si voleu conèixer l’Orn, a la Tecla en tenim un parell d’exemples que, si us agrada la
fantasia heròica o l’Usagi Yojimbo d’Stan Sakai, segur que també us agradaran: Herdez,
la primera part de la Història Universal, i l’intregral de Dues Espases, volum recopilatori
de totes les aventures d’Orn abans d’Herdez. Els trobareu a la ComicTecla sota la
signatura C Bou.
Nominats 26è Saló Internacional del Còmic
Els premis del 26è Saló Internacional del Còmic de Barcelona ja
tenen nominats. Els professionals del sector de la historieta van
emetre les seves votacions i han deixat el llistat en cinc noms per
categoria. Els guanyadors dels premis es donaran a conèixer la nit
del 18 d’abril en l’acte d’entrega de premis del certamen.
Els premis a l’autor revelació espanyol, millor obra d’autor
espanyol, millor guió d’autor espanyol i millor dibuix d’autor
espanyol tenen una dotació de 3.000 € cadascun. Els premis a la
millor revista i millor fanzine reben respectivament 1.200 €. No
tenen cap dotació econòmica els premis a la divulgació de la
historieta i el de millor obra estrangera publicada a Espanya. Per
altra banda, el Comité Executiu de Ficomic, entitat organitzadora
del Saló, escull directament el Gran Premi del Saló en reconeixement a la trajectòria
professional d’un autor espanyol.
Els nominats d’enguany són:
Millor obra estrangera publicada a Espanya al 2007:
o El bulevar de los sueños rotos, de Kim Deitch y Simon Deich. La Cúpula. (CT)
o Lucille, de Ludovic Debeurme. Norma Editorial. (CT)
z Nunca me has gustado, de Chester Brown. Astiberri. (CT)
o R.G. 1: Riyad-sur-Seine, de Frederic Peeters i Pierre Dragon. Astiberri.
o S, de Gipi. Sins Entido. (CT)
Autor Revelació espanyol de 2007:
o Carlös (Carlos Areces).
z Clara Tanit.
o Pere Pérez.
o Lola Lorente.
o Jorge Parras.
Millor obra d’autor espanyol 2007:
o Arrugas, de Paco Roca. Astiberri.
o El evangelio de Judas, de Alberto Vázquez. Astiberri.
z Bienvenido al mundo: Enciclopedia Universal Clismón, de Miguel Brieva. Reservoir
Books. (CT)
o Jazz Maynard #1: Home Sweet Home, de Raule i Roger Ibáñez. Diábolo. (CT)
o Maria y yo, de Miguel Gallardo. Astiberri. (CT)
Millor guió d’autor espanyol 2007:
z Arrugas, de Paco Roca. Astiberri.
o El evangelio de Judas, de Alberto Vázquez. Astiberri.
o El gabinete del doctor Salgari, de Santiago Valenzuela. Astiberri.
o Bienvenido al mundo: Enciclopedia Universal Clismón, de Miguel Brieba. Reservoir
Books. (CT)
o María y yo, de Miguel Gallardo. Astiberri. (CT)
Millor Dibuix d’autor espanyol de 2007:
o El evangelio de Judas, de Alberto Vázquez. Astiberri.
z Bienvenido al mundo: Enciclopedia Universal Clismón, de Miguel Brieba. Reservoir
Books. (CT)
o Jazz Maynard #1: Home Sweet Home, de Raule i Roger Ibáñez. Diábolo. (CT)
o Orn: Història Universal, de Quim Bou. Dolmen. (CT)
o Psico Soda, de Carlos Vermut. Dibbuks. (CT)
Millor revista espanyola 2007:
Amaniaco.
Argh!
Dolmen. (RV)
Dos veces breve.
z El manglar.
o
o
o
o
Millor fanzine espanyol 2007:
z Fanzine enfermo.
o
o
o
o
Rantifuso.
Trauma.
Usted.
Gagarín.
Premi a la divulgació 2007:
o Manuel Darias.
o Pepo Pérez.
z Álvaro Pons.
o Jaume Vidal.
o Yexus.
(CT):
(RV):
z:
El tenim a la Còmic Tecla.
El tenim a la secció de revistes.
Els que pensem que guanyaran. Feu les vostres apostes!
Més informació a la web de Ficomic:
http://www.ficomic.com
“El Castaño” de Juan Berrio ja està a punt
La il·lustració de l’esquerra és una mostra de “El Castaño”, el
primer conte per a infants que escriu i il·lustra Juan Berrio. Sortirà
a la tardor i l’editarà MacMillan.
Precisament per commemorar la finalització de la feina, en Juan
ha dibuixat una petita història que il·lustra com ha sigut el procés
de creació del conte i tot el que vindrà a continuació a partir de
l’entrega a l’editorial. Amb molta amabilitat, en Juan ens ha deixat
reproduir-vos aquesta història de la història per a vosaltres.
Pels que vulgueu conèixer més coses d’aquest autor, tenim disponibles a la Tecla
“Siempre la misma historia” i “A saltos”, i a Can Sumarro tenen el fantàstic “Aritmética
Ilustrada”, el qual podeu demanar per préstec interbibliotecari sense cap cost. Si us
quedeu amb ganes de més, a l’Exit, el suplement cultural de El Periódico de Catalunya
estan publicant la seva tira de premsa “La tirita” cada divendres, i si voleu estar al dia dels
seus projectes, visiteu el seu blog a la següent adreça: http://juanberrio.blogspot.com/ on
ell mateix us posarà al dia de la seva feina.
© Juan Berrio - http://juanberrio.blogspot.com/
© Juan Berrio - http://juanberrio.blogspot.com/
© Juan Berrio - http://juanberrio.blogspot.com/
© Juan Berrio - http://juanberrio.blogspot.com/
© Juan Berrio - http://juanberrio.blogspot.com/
© Juan Berrio - http://juanberrio.blogspot.com/
Més invitats al Saló del Còmic de Barcelona
La llista de convidats al Saló del Còmic de Barcelona no para de
créixer. Tindrem un problema a l’hora de quadrar horaris per tal
d’anar a demanar signatures a tots els que ens interessen.
S’han afegit al llistat: Carlos Vermut, Miguel Gallardo, Javier Olivares, Paco Roca, Quim
Bou, Santiago Valenzuela, Sonia Pulido, Luis Durán, Olga Carmona, Alfonso Salazar,
Christian Suárez, Luis Bustos, Sam García, José Blanco, Alfonso Azpiri, Massacre, Rachel
Deville, Catel Muller, Ángel de la Calle, Oscar Martín, Feliciano García Zecchin, Antonio
Seijas, Laura, Enrique Vegas, Kenny Ruiz, Guillem March, Josep Busquet, Pere Mejan,
Victor Santos, Pere Pérez, Jesús Martínez del Vas, Vicente Cifuentes, Norberto
Fernández, Nacho Fernández, David Ramírez, Joan Fuster, Vicente Vegas y Ricardo
Peregrina.
R.G. millor còmic adaptable al cinema
Després que el 35è Festival Internacional de la Bande Dessinée
d’Angoulême donés un dels seus premis “Essentiels” al primer
volum de R.G., l’obra de Frederik Peeters i Pierre Dragon ha
guanyat un altre guardó.
En aquest cas ha sigut el 7è Fòrum Internacional de Cinema i
Literatura de Mònaco, el qual l’ha concedit el premi de “millor
còmic adaptable al cinema”. El va recollir Pierre Dragon, coguionista de la sèrie i funcionari dels serveis secrets francesos.
Recordem que també va ser ell qui va recollir el premi
d’Angoûleme, cosa que fa pensar en una pronta retirada del servei actiu d’aquest agent
secret, ja no tan secret.
La fotografia d’Arnaud Claes recull el moment en que Enki Bilal, president del jurat del
Fòrum, li fa entrega del premi al senyor Dragon. Guanyarà també el premi a la millor obra
estrangera del Saló del Còmic de Barcelona?
Si voleu saber més coses d’aquesta sèrie sobre el dia a dia d’un agent dels serveis
d’intel·ligència francesos, aquí teniu aquests dos enllaços, el primer apunta a la notícia de
la sortida del segon volum coincidint amb el Saló del Còmic de Barcelona i al segon
podreu trobar les deu primeres pàgines del segon volum, cortesia de l’editorial Gallimard,
en francès, això si.
http://www.entrecomics.com/?p=14235
http://www.bdgest.com/preview-359-BD-RG-Bangkok-Belleville.html
I si us dona mandra fer click, en les següents pàgines us enganxem un parell d’exemples.
Propera trobada del club de lectura:
Dimarts, 6 de maig – 19:30
Píldoras azules / Frederik Peeters
RG 2. Bangkok-Belleville pag. 1 – Peeters / Dragon
RG 2. Bangkok-Belleville pag. 2 – Peeters / Dragon
Pàgines perdudes del món del còmic
Pilules bleues
Frederik Peeters, 2001
Ajuntament de
L’Hospitalet
Av. Josep Tarradellas, 44
08901 L'Hospitalet de
Llobregat
Tel. 93 260 24 84
http://www.l-h.cat/biblioteques
[email protected]