Privatització i mercantilització en l`assistència sanitària pública a

Anuncio
Ajuntament de Barcelona
Comissionat de Salut
Privatització i
mercantilització en
l’assistència sanitària
pública a Barcelona
4 de març 2016
1
Introducció
• Aquest document sintetitza dos informes encarregats per la
Comissionada de Salut
• El primer es basa en entrevistes semiestructurades a actors
del sector per conèixer els factors i mecanismes que han
afavorit la mercantilització de la sanitat pública catalana
• El segon analitza l’estat i evolució de les contractacions en
l’atenció sanitària pública a Barcelona des de 2009 a 2014
• Aquesta presentació inclou també dades de contractació
facilitades pel Consorci Sanitari de BCN en els últims dies
• Finalment, es planteja un primer conjunt de propostes
polítiques per revertir les tendències més preocupants
2
El model sanitari català: història i context
•
•
La Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) regularitza i promou la multiplicitat
i heterogeneïtat de proveïdors, un tret característic del sistema sanitari català
L’elevat volum de despesa sanitària pública que es destina a concerts amb centres
privats és una anomalia en el context de l’Estat espanyol:
3
Adaptat de Bacigalupe et al. Gaceta Sanitaria 2016. Font: Portal Estadístico del Sistema Nacional de Salud. Dades 2013
Alguns mecanismes de privatització
i mercantilització de la sanitat
En les entrevistes, els observadors privilegiats destaquen:
a) Externalitzacions i subcontractacions de serveis (serveis generals o
productes intermedis)
b) Gestió de les llistes d’espera (tancar llits al sistema públic i concertar
activitat a centres privats)
c) Aprovació de legislació que afavoreix el dret privat (LOSC i reformes,
estatuts de consorcis públics que preveuen entrada de privats)
d) Opacitat i falta de control i de rendiment de comptes (adjudicació de
la rehabilitació extrahospitalària,...)
e) Infrafinançament que aboca els centres públics a l’endeutament,
provisió d’atenció privada (Barnaclínic), rescats financers (CRC Mar)
f) Consens polític dels grans partits i construcció d’un discurs al voltant
de l’“eficiència i excel·lència del model català”
4
Anàlisi de les contractacions del
CatSalut a la ciutat de Barcelona
5
Mapa del sistema sanitari català basat en la propietat jurídica
FINANÇAMENT
Sistema sanitari integral
d'utilització pública de
Catalunya (SISCAT)
Titularitat
PÚBLIC
Departament de
Salut
Institut Català de
la Salut (ICS)
CatSalut
Entitats privades
sense ànim de
lucre
Entitats del sector
públic (ESP)
Empreses
públiques
Model de
gestió
PRIVAT
Entitats de dret
públic
Entitats privades
amb ànim de
lucre
CONCERTACIÓ
Societats
Mercantils
Consorcis públics i
Fundacions del sector públic
Institucions noSISCAT
Evolució de la contractació per línia assistencial (2009-2015)
Hi ha un clar predomini de l’atenció hospitalària sobre les altres línies.
En els darrers anys, l’atenció primària ha patit la major retallada de recursos.
-3%
-21%
+7%
+2%
7
Contractació en les principals línies
assistencials per tipus de proveïdor
4,5%
47,5%
55,4%
8
Atenció hospitalària: proveïdors i pes
Atenció hospitalària: evolució per grups
Pressupost amb el CatSalut 2009-2014
900
Evolució percentual 2009 – 2014
800
Institut Català
de la Salut
700
Milions d'euros
600
Entitats del
sector públic
500
400
Entitats
privades sense
ànim de lucre
300
200
Entitats
privades amb
ànim de lucre
100
0
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Elaboració pròpia. Dades de la Central de Resultats. Pressupost en
termes reals. Ajustat amb l’IPC de Serveis Hospitalaris de l’INE.
ICS
-8,5%
Altres entitats públiques
(ESP)
-13,3%
Entitats privades sense
ànim de lucre
-13,2%
Empreses privades amb
ànim de lucre
25,5%
En aquest període, només les
empreses privades amb ànim de
lucre han vist incrementat el
pressupost contractat, en un
context de retallades al sistema
hospitalari públic.
Atenció primària: proveïdors i pes
Institut Català de la Salut
Equips d'atenció primària
50
73,5%
ICS
50
Empreses públiques i consorcis
PAMEM
10
4
Consorci Atenció Primària Salut Eixample
3
Consorci Sanitari Integral
2
CSC Vitae SA
1
Entitats privades amb ànim de lucre
EBA Vallcarca SLP
8
2
EAP Dreta de l'Eixample SLP
2
EAP Sarrià SLP
1
Vallplasa Atenció Primària SLP
1
EAP Sardenya SLP
1
EAP Poble Sec
1
Total Barcelona
68
Import contracte 2015
152.554.806
73,1%
14,7%
33.482.274
16,0%
11,8%
22.574.386
10,8%
208.611.466
Altres entitats de sector públic
Salut mental i
addiccions:
proveïdors i pes
Import contracte 2015
21.897.924
24,45%
Hospital del Mar
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Entitats privades sense ànim de lucre
49.576.509
55,36%
18.071.491
20,18%
Fund.Hosp.S.Pere Claver
Hosp. Mare de Déu de la Mercè
Ass Centre Higiene Mental Les Corts
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
ASPACE
Hospital de Sant Rafael
Ass Benestar i Desenvolupament
Aquest àmbit es caracteritza
per una multiplicitat de
proveïdors prestadors de
serveis i pel predomini del
sector privat no lucratiu
Fundacio Vidal i Barraquer
Associació Salut Mental
Fundació Privada JOIA
Fund. Eulàlia Torres de Beà
Associació Tres Turons
AREP
Fund.Nou Barris Salut Mental
ARAPDIS
Benito Menni
Àmbit Prevenció
L'Alba
CJAS
AIS Pro- Juventud
CDIJ Carrilet
Entitats privades amb ànim de lucre
Centre Psicoteràpia Barcelona S.A
Fund. Sociosanitària de BCN (Hestia SL)
Genus SL
INPROSS SL
CDIJ Guru
Total Barcelona
89.545.924
Atenció sociosanitària: proveïdors i pes
Tipologia de serveis
Llarga estada
Recursos d'internament
Recursos alternatius a
l'internament
Mitja estada
Subaguts
Ambulatòria
Domiciliària
Hospitalització
Llarga estada
Convalescència
Cures pal·liatives
Mitja estada polivalent
Subaguts
Hospital de dia
PADES
UFISS
Aquest àmbit es caracteritza per
una multiplicitat de proveïdors
prestadors de serveis i pel
predomini del sector privat
amb ànim de lucre
Altres línies assistencials
• Altres línies com l’atenció a l’insuficiència renal (35 milions),
el transport sanitari no urgent (21 milions) o l’oxigenoteràpia
(7 milions) les proveeixen al 100% entitats privades amb
ànim de lucre.
• Del pressupost de rehabilitació (15 milions), el 55% es
contracta a entitats privades amb ànim de lucre, que
predominen especialment en la rehabilitació domiciliària i
ambulatòria. El concurs per la provisió d’aquest servei està
ara judicialitzat després de detectar-se múltiples
irregularitats.
Anàlisi de les contractacions. Conclusions
• El pressupost per a atenció hospitalària és el majoritari, i el
seu pes ha augmentat en detriment de l’atenció primària.
• Hi ha una gran fragmentació de proveïdors i complexitat de
fórmules de titularitat i gestió.
• Més de 200 milions d’euros, és a dir, el 10% del pressupost
públic d’assistència sanitària es contracta a societats
mercantils de propietat privada: des del 4% en atenció
hospitalària fins al 48% en atenció sociosanitària o el 100%
en transport sanitari no urgent.
• Allà on s’ha pogut estudiar, aquesta proporció ha augmentat
en els darrers anys.
15
Línies estratègiques d’intervenció
• La privatització i mercantilització de la sanitat pública ens
preocupen. No acceptem que es reparteixin beneficis a accionistes
a partir de la prestació d’assistència sanitària amb diners públics.
• Estem treballant per reforçar la presència pública en la provisió de
serveis, així com la transparència dels consorcis públics.
• Cal avançar perquè les entitats privades que operin en el sistema
públic de salut ho facin sota criteris d’economia social.
• Estem treballant per reforçar els serveis més propers a la població
com l’atenció primària, l’atenció a la salut mental i sociosanitària.
• Cal millorar la qualitat assistencial i les condicions de treball a tots
els nivells per tenir uns serveis sanitaris generadors de salut.
16
Descargar