Untitled - Educación Sin Fronteras

Aquest compromís general es concreta en sis objectius que estan d'acord amb els Objectius de Desenvolupament
del Mil•lenni (ODM), establerts per l'ONU el 2000:
Estendre i millorar l'educació integral de la primera infància.
Vetllar perquè en 201 5 tots els nens i nenes tinguin accés a un ensenyament primari gratuït i obligatori
de qualitat i la acabin.
Vetllar perquè les necessitats d'aprenentatge de totes les persones joves i adultes siguin ateses
mitjançant l'accés a programes de preparació per a la vida activa.
Augmentar en un 50% el nombre de persones adultes alfabetitzades per a
l'any 201 5, especialment dones, i
facilitar a totes les persones l'accés a l'educació bàsica i a l'educació permanent.
Eliminar les disparitats entre els sexes a primària i secundària per al 2005 i assolir la igualtat de gènere en
educació per al 201 5, garantint a les nenes l'accés a una educació bàsica de bona qualitat, i un bon rendiment.
Millorar tots els aspectes qualitatius de l'educació,
perquè totes les persones aconsegueixin bons resultats
d'aprenentatge, especialment en lectura, escriptura, aritmètica i habilitats bàsiques per a la vida.
Després del Fòrum de Dakar, la CME s'ha concentrat en mobilitzar la ciutadania perquè exigeixi als seus respectius
governs i a la comunitat internacional que compleixin aquests compromisos. Per a això, sol•licita als governs i altres
donants internacionals els recursos addicionals, així com els canvis que siguin necessaris en les polítiques per
complir amb l'objectiu de l'EPT.
Un valor en si mateixa i un dret de totes les persones,
Declaració Universal dels Drets Humans.
reconegut en la
Imprescindible per lluitar contra la pobresa i
aconseguir un
desenvolupament sostenible, ja que contribueix a augmentar l'esperança de
vida i a millorar la salut de la població, afavoreix el creixement econòmic, la
distribució de la riquesa i permet la participació ciutadana en la vida pública.
Una responsabilitat fonamental dels Estats.
Una meta que es pot assolir si
els recursos necessaris.
els governs tenen voluntat política i mobilitzen
AL VOLTANT DEL 10% DE LA POBLACIÓ MUNDIAL VIU AMB
UNA DISCAPACITAT, CONSTITUINT LA MAJOR MINORIA DEL
MÓN. EL BANC MUNDIAL ESTIMA QUE EL 20% DELS MÉS
POBRES DEL MÓN TENEN DISCAPACITATS, I MOLTES
VEGADES SÓN CONSIDERATS DINS DE LES SEVES PRÒPIES
COMUNITATS COM LES PERSONES EN SITUACIÓ MÉS
DESAVANTATJOSA.
Es reconeix que les dones amb discapacitat experimenten múltiples
desavantatges, sent objecte d'exclusió a causa del seu gènere i de la
seva discapacitat (especialment es reconeix que les dones i les
nenes amb discapacitat solen estar exposades a un risc més gran de
violència, dins i fora de la llar, a lesions, abusos, abandonament o
tracte negligent, maltractaments o explotació ). Les persones amb
2
discapacitat s'enfronten a una multitud de barreres
per participar en la
societat en condicions d'igualtat. Al seu torn, la falta d'accés a
l'educació dificulta el seu accés a altres drets i obstaculitza la seva
participació efectiva en les seves comunitats.
S'estima que 93 milions de nens, nenes i joves viuen al món amb algun tipus de discapacitat i que es
concentren en major mesura en països de renda mitjana i baixa. Formen el col•lectiu més marginat i exclòs de
l'educació. Les escasses dades disponibles mostren que els/les menors amb discapacitat tenen moltes menys
oportunitats educatives. En molts països integren l'àmplia majoria dels/les no escolaritzats/des. Per exemple, al
Nepal representen el 85% dels nens i les nenes no escolaritzats/des.
1 Aquest apartat està basat en l’informe Equal right, equal opportunity. Global Campaign for Education, Handicap International. 201 4.
(http://cme-espana.org/content/informe-201 4-mismos-derechos-mismas-oportunidades).
2 Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, preàmbul.
Els nens i les nenes amb discapacitat formen un dels col•lectius més exclosos. La diferència en les taxes
d'escolarització entre menors amb i sense discapacitat són més grans que les que es donen entre les dels entorns
rural i urbà o per diferències d'ingressos. Quan sí accedeixen a l'escola, solen rebre una educació de poca qualitat i
de forma inadequada, normalment en sistemes segregats, que moltes vegades reforcen els prejudicis existents
sobre la discapacitat, i tenen major probabilitat d'abandonar l'escola.
Hi ha poques dades sobre persones amb discapacitat al món. Les dades
sobre nens i nenes amb discapacitat i el seu accés a l'educació són
escandalosament escassos, especulatius, no estan actualitzats i són poc
consistents. Això es deu fonamentalment a factors polítics, normalment
derivats d'actituds socials a l'hora d'informar sobre discapacitat. Les famílies
amb membres discapacitats s'enfronten a l'ostracisme social, i de vegades
tenen creences culturals negatives sobre discapacitat (per exemple, que és un
càstig per un determinat comportament). També hi ha factors de dificultat
tècnica (definicions diferents de discapacitat, etc.) i dificultats pràctiques de
recol•lecció de dades.
ÉS URGENT FER
FRONT A AQUESTES
DISCRIMINACIONS.
La manca d'accés a l'educació dels nens i les nenes amb discapacitat constitueix
una violació dels seus drets i limita les seves oportunitats a la vida, marcant el
principi d'una vida abocada a l'exclusió. Abordar aquesta situació de discriminació
suposa reduir els nivells de pobresa i treballar pel desenvolupament.
Així mateix, per assolir l'ensenyament primari universal és fonamental prestar més atenció a l'educació dels nens i
les nenes amb discapacitat. Els avenços en l'escolarització de nens i nenes en països de renda baixa i mitjana no
han suposat un avanç en l'escolarització dels col•lectius menys afavorits. D'aquí que s'hagi incrementat la bretxa
entre els nens i les nenes escolaritzats/des i les minories oblidades -inclosos milions de nens i nenes amb
discapacitat-, que han quedat encara més excloses i marginades.
Per tant, reivindiquem el dret a una educació de qualitat, promotora de la igualtat d'oportunitats i del canvi social,
que sigui disponible, accessible, rellevant i adaptable, dissenyada per abordar la discriminació, i que permeti a cada
alumne i alumna desenvolupar el seu propi potencial i els seus propis talents.
"Els Estats membres reconeixen el dret de les persones amb discapacitat a
l'educació. De cara a fer efectiu aquest dret sense discriminació i sobre la base
d'igualtat d'oportunitats, els Estats membres asseguraran un sistema d'educació
inclusiu a tots els nivells així com l'ensenyament al llarg de tota la vida. En fer
efectiu aquest dret, els Estats membres asseguraran que:
Les persones amb discapacitat no quedin excloses del sistema general
d'educació per motius de discapacitat, i que els nens i les nenes amb
discapacitat no quedin exclosos de l'ensenyament primari gratuït i obligatori
ni de l'ensenyament secundari per motius de discapacitat;
Les persones amb discapacitat puguin accedir a una educació primària i
secundària inclusiva, de qualitat i gratuïta, en igualtat de condicions amb les
altres, en la comunitat en què visquin;
Es facin ajustaments raonables en funció de les necessitats individuals;
Es doni el recolzament necessari a les persones amb discapacitat en el marc
del sistema general d’educació, per facilitar la seva formació efectiva;
Es facilitin mesures de recolzament personalitzades i efectives en entorns
que fomenten al màxim el desenvolupament acadèmic i social de conformitat
amb l’objectiu de la plena inclusió”.
EN NECESSARI QUE TOTS ELS NENS I LES NENES ACCEDEIXIN A UNA
EDUCACIÓ DE QUALITAT, PER AIXÒ ÉS NECESSARI QUE ELS SISTEMES
EDUCATIUS DONIN RESPOSTA A LES NECESSITATS DE LES PERSONES AMB
DISCAPACITAT. ABORDAR L'EDUCACIÓ DES D'UN ENFOCAMENT BASAT EN
DRETS PASSA PER LA CREACIÓ DE SISTEMES EDUCATIUS INCLUSIUS.
El 1 994 es va celebrar la Conferència Mundial sobre Necessitats Educatives
Especials. La Declaració de Salamanca, document resultat de la conferència, recull
alguns principis sobre l' educació inclusiva i assenyala que:
"Tots els/les menors tenen dret fonamental a l'educació i ha de donar-se'ls
l'oportunitat d'aconseguir i mantenir un nivell acceptable de coneixements;
Cada nen i nena té característiques, interessos, capacitats i necessitats d'aprenentatge que li són propis;
Els sistemes educatius han de ser dissenyats i els programes aplicats de manera que tinguin en compte tota
aquesta gamma de diferents característiques i necessitats;
Les persones amb necessitats educatives especials han de tenir accés a les escoles ordinàries, que hauran
d’integrar-los en una pedagogia centrada en el/la nen/a, capaç de satisfer aquestes necessitats;
A més, les escoles ordinàries amb aquesta orientació integradora representen el mitjà més eficaç per combatre les
actituds discriminatòries, crear comunitats d'acollida, construir una societat integradora i aconseguir l'educació per a
tothom, proporcionen una educació efectiva a la majoria dels nens i milloren l'eficiència i, en definitiva, la relació
cost-eficàcia de tot el sistema educatiu."
feta per l’Institut Nacional d’Estadística el 2008, hi ha 60.400 nens i nenes amb
limitacions, d’edats compreses entre 0 o 5 anys; i 78.300 nens i nenes amb algun
tipus de discapacitat entre 6 i 15 anys. Per als nens i les nenes entre els 16 i els 18
anys no hi ha dades desglossades a l’enquesta.
Malgrat tot, cal entendre que la xifra dels/les nens/es que podríem considerar amb
discapacitat seria molt superior. Per tenir una visió real de la situació s’haurien
d’adoptar mesures com les que relacionem a continuació, senyalades en l’Estudi
sobre la situació dels nens i les nenes amb discapacitat a Espanya (Estudio sobre
la situación de los niños y las niñas con discapacidad en España3):
Portar a terme estudis amb dades desglossades per conèixer la realitat.
Reconèixer el dret a una educació inclusiva, de qualitat i gratuïta per a tots els
nens i les nenes amb discapacitat, in igualtat de condicions.
Establir els medis per tal que els nens i les nenes amb discapacitat puguin
exercir el seu dret a participar en la presa de decisions que els/les afectin.
Reconèixer i protegir el dret universal i gratuït a una atenció primerenca de
qualitat per a tots/es els/les nens/es de 0 a 6 anys.
Adoptar una política adequada de recolzament especial a les famílies amb
nens/es amb discapacitat per tal que puguin assolir el seu ple desenvolupament.
Procurar que els/les nens/es amb discapacitat puguin viure en un àmbit familiar,
mirant d’evitar la seva institucionalització.
3 Campoy Cervera, I. Estudio sobre la situación de los niños y las niñas con discapacidad en España. UNICEF-Cuadernos para el Debate -02.
Barcelona: Huygens Editorial, diciembre 201 3.
http://www.unicef.es/actualidad-documentacion/publicaciones/estudio-sobre-la-situacion-de-los-ninos-y-las-ninas-com
L'INFORME SOBRE ELS ODM DE L'ANY 2010 ESPECIFICAVA
QUE ES NECESSITAVEN POLÍTIQUES I INTERVENCIONS PER
ELIMINAR LES DESIGUALTATS PERSISTENTS. L’INFORME
RECULL PER PRIMERA VEGADA LA DISCAPACITAT, LA QUAL
ES VA INCLOURE EXPRESSAMENT AMB UNA MENCIÓ
ESPECÍFICA EN L'OBJECTIU 2 ­ACONSEGUIR
L'ENSENYAMENT PRIMARI UNIVERSAL­, REFERIDA A
L'EDUCACIÓ DELS NENS I LES NENES AMB DISCAPACITAT
QUE ESTAN FORA DE L'ESCOLA.
Tot i això, la inclusió de les persones amb discapacitat no ha estat un element prioritari en el tractament dels
ODM, sent el vincle entre discapacitat i pobresa un element de vital importància de cara a la solució dels
problemes globals en matèria d'educació i desenvolupament.
L'informe Discapacitat i els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni: una revisió del procés dels ODM i
estratègies per a la inclusió dels temes de discapacitat en els esforços dels ODM, del Departament d'Assumptes
Econòmics i Socials de les Nacions Unides, reflectia aquesta situació. Entre altres coses, aquest informe fa
al•lusió a la possibilitat d'influir en l'agenda de desenvolupament post 201 5, indicant que l'absència de la
discapacitat en els ODM és particularment preocupant, ja que el problema més urgent de les persones amb
discapacitat no és la seva discapacitat específica, sinó més aviat la manca d'accés equitatiu als recursos com
l'educació.
A l'agenda post 201 5 s'ha de demanar que les metes d'educació es fonamentin en la seva definició com a dret
humà, assegurant accés i bones infraestructures per a nens, nenes i docents en situació de discapacitat.
El 23 de setembre de 201 3, l'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar una resolució perquè l'agenda
de desenvolupament post 201 5 tingui en compte les persones amb discapacitat. La resolució contempla el dret
de tots els nens i les nenes en situació de discapacitat a accedir a una educació primària gratuïta i
obligatòria, així com l'accés de les persones amb discapacitat als serveis d'atenció de salut bàsica i
especialitzada. A més, insta els Estats membre, el sistema de Nacions Unides i les agències humanitàries a
que segueixin reforçant l'atenció que presten a aquest grup de població, tenint en compte les seves necessitats
especials. Finalment, sol•licitar que en dos anys el president de l'Assemblea General faci un examen de
seguiment dels progressos assolits en la realització dels ODM per a les persones amb discapacitat.
DES DE 2001, DURANT L'ÚLTIMA SETMANA D'ABRIL, LA CME ORGANITZA LA
SETMANA D'ACCIÓ MUNDIAL PER L'EDUCACIÓ (SAME), EN LA QUAL ELS
MEMBRES DE LA CAMPANYA TREBALLEN CONJUNTAMENT PER CRIDAR
L'ATENCIÓ DE LES I ELS REPRESENTANTS POLÍTICS, MEMBRES DE LA
COMUNITAT EDUCATIVA, MITJANS DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT EN
GENERAL SOBRE LA NECESSITAT DE FER REAL I EFECTIU EL DRET A UNA
EDUCACIÓ BÀSICA DE QUALITAT.
Durant la SAME, milions de persones a tot el món ens mobilitzarem, sota el lema
Sumem capacitats. Pel dret a una educació inclusiva, per recordar als/les
governants el compliment del dret a l'educació de les persones amb discapacitat a tot
el món, i per exigir que destinin els recursos necessaris perquè l'educació inclusiva
sigui una realitat el més aviat possible.
Aquest any ens unirem a la mobilització que es duu a
terme a tot el món participant en un joc de caselles,
El joc està compost per una sèrie de caselles amb
proves per les quals els i les participants aniran
passant en petits grups, i en les que aniran reflexionat
i experimentant les barreres a les quals s'enfronten
les persones amb discapacitat per exercir el dret a
l'educació, especialment aquelles persones que viuen
en realitats desfavorides de països del Sud.
Les diferents caselles estaran col•locades per separat en un espai ampli i els i les
participants, per anar d' una a una altra, no només mouran la seva fitxa, sinó que hauran de
desplaçar-se físicament.
En finalitzar el joc, no hi haurà un equip guanyador, sinó que tots i totes hauran de
realitzar un gest amb la seva aportació a l'educació inclusiva que somiem i volem.
La participació en la SAME permetrà que nenes, nens, joves i persones adultes
desenvolupin la competència ciutadana, la definició fa referència, entre altres coses, a
comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania
democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a la seva millora,
conèixer els valors del sistema democràtic, i exercir activament i responsablement els drets i
deures de la ciutadania.
Volem que, amb les seves reflexions, les persones que juguin sentin la necessitat de
denunciar la situació d'inequitat que viuen milions de persones al món davant els/les
seus/ves representants polítics/ques, i tinguin un espai per a això.
Durant anys la Campanya Boliviana pel Dret a l' Educació ha estat treballant
a favor d'una educació inclusiva, clau tant per a la inclusió de nens i nenes
amb discapacitat com per a la inclusió de minories ètniques molt marginades
en l'accés a una educació de qualitat. L'any 2006 el Comitè Nacional per a
Persones amb Discapacitat va llançar el Pla Nacional d'Igualtat d'
Oportunitats per a Persones amb Discapacitat (Pineo), que pretenia fer
accessible una educació inclusiva per a les persones amb discapacitat i
lluitar així contra la discriminació dins del sistema educatiu bolivià.
Des de llavors, hi ha hagut molts avenços. La nova llei boliviana d'educació
incorpora una visió inclusiva de l'educació, comprometent­se a assegurar la
igualtat d'oportunitats en l'àmbit educatiu, sense cap discriminació. Encara
segueixen existint dificultats a l'hora d'implementar la nova llei i la
Campanya Boliviana pel Dret a l'Educació segueix treballant per fer efectiu el
dret a l'educació per a tothom.
ELS SISTEMES INCLUSIUS DE
QUALITAT, BASATS EN UN
ENFOCAMENT DE DRETS, NO
PODEN SEGUIR SENT UN
ASSUMPTE MARGINAL EN LES
POLÍTIQUES EDUCATIVES, SINÓ
QUE HAN DE SER CENTRALS PER
A LA CONSECUCIÓ D'UNA
EDUCACIÓ DE QUALITAT PER A
TOTHOM. EL MÓN HA D'ACTUAR
ARA PER ATURAR LA
MARGINACIÓ DELS NENS I LES
NENES AMB DISCAPACITAT
L'ACCÉS A L'EDUCACIÓ.
Crear marcs legals apropiats i
establir ambiciosos plans nacionals per a la inclusió, ratificant la
Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i eliminant les barreres legislatives que
impedeixen a les persones amb discapacitat accedir als sistemes educatius. A més, han d'assegurar que
s’hi destinen els recursos necessaris.
Millorar les dades sobre discapacitat i educació i
establir sistemes de rendició de comptes,
desagregant dades en funció de variables com discapacitat, sexe, accés i permanència en el sistema
escolar.
Construir escoles i aules accessibles i adequades per a
tots/es, regulant les normes d'accessibilitat arquitectònica,
creant materials accessibles i assegurant que els
currículums s'adapten a les diversitat de necessitats
educatives.
Assegurar l'existència de suficients docents amb la
formació apropiada. Els principis de la inclusió han de
formar part dels programes de formació del professorat.
Qüestionar les actituds que
reforcen i sostenen les
discriminacions, duent a terme campanyes de sensibilització
a diferents nivells.
Assegurar la participació del
moviment associatiu de la
discapacitat en la governança del sistema educatiu.
Dur a terme el seu compromís d'invertir almenys
un 0,7% del PIB en cooperació i realinear l'Ajuda Oficial al
Desenvolupament (AOD) per comprometre almenys un 8% d’aquesta ajuda oficial a l'educació bàsica,
incloent contribucions a l'Aliança Mundial per la educació (AME).
Proveir una major proporció d'AOD com
a suport pressupostari general o sectorial, assegurant que se
suma als plans nacionals enlloc de donar suport a programes més petits i fragmentats.
Garantir que l'ajuda per a
l'educació recolza sistemes educatius inclusius, assegurant que els programes,
plans i polítiques educatives es basen en els principis d'educació inclusiva.
Assegurar­se que, a l'agenda post 2015,
les metes d'educació es fonamenten en la seva definició com a
dret humà, assegurant accés i bones infraestructures per a l'alumnat i docents amb discapacitat.
a més de donar suport a les anteriors mesures com donant internacional, ha de
recordar la importància de les polítiques de cooperació al desenvolupament, i més concretament de l'AOD,
com a instrument clau en la lluita contra la pobresa, tal com recull en la moció recentment aprovada per
unanimitat per tots els grups polítics de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament del
Senat4. Per a això ha de:
Frenant la reducció desproporcionada que el pressupost de cooperació està patint des de 2009. Establir
marcs temporals de previsibilitat de l'ajuda als que no puguin afectar retallades sobrevinguts i tornar al camí
del 0'7 % el més aviat possible.
Afermant un sistema de gestió que millori l'alineació amb els països socis, la coordinació amb altres actors
espanyols i internacionals i la concentració regional i sectorial de les ajudes.
Dedicant el 8% de l'AOD a educació bàsica, tal com disposen sengles proposicions no de llei aprovades per la
Comissió de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats.
Renovant el seu compromís de finançament i participació activa en la AME.
4 http://www.senado.es/legis1 0/publicaciones/pdf/senado/bocg/BOCG_D_1 0_284_2082.PDF
a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, tal com
recomana l'informe emès pel Comitè Internacional de l'ONU de seguiment de la convenció
(http://www.convenciondiscapacidad.es/Informes_new/III%20%20INFORME%20DDHH%202011 %20def.pdf).
La CME a Espanya se suma a les propostes que la Confederació Espanyola d'Organitzacions en favor de les
Persones amb Discapacitat Intel•lectual (FEAPS) i el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb
Discapacitat (CERMI) proposen al govern per a la millora de l'educació inclusiva, donant especial rellevància a
la necessitat de:
Fer "ajustaments raonables" en funció de les necessitats individuals de cada escolar i
facilitar d'aquesta
manera "mesures de suport personalitzades i efectives que fomentin el màxim desenvolupament acadèmic i
social, de conformitat amb l'objectiu de la plena inclusió". Aquests ajustaments raonables permetrien als/les
alumnes amb discapacitat intel•lectual o del desenvolupament que cursen estudis en centres ordinaris, poder
potenciar al màxim possible les seves capacitats.
Garantir que cap alumne/a amb discapacitat intel•lectual o del desenvolupament sigui escolaritzat/da en
l'educació especial contra la seva voluntat i sense tenir en compte l'opinió dels seus pares o tutors.
Eliminar la possibilitat que els centres ordinaris puguin prioritzar el criteri del rendiment acadèmic en
les seves sol•licituds d'admissió d'alumnat (aspecte que pot suposar fins a un 20% de la puntuació).
Direcció d'art, disseny i il · lustracions: Maribel Vázquez
Segons el Relator Especial sobre el dret a l'educació, això pot donar lloc al fet que "hi hagi una renúncia a
incloure els/les estudiants amb discapacitat i a que s'expulsi els/les alumnes als/les quals és difícil educar",
afermant així la discriminació i la situació de marginació social en què es troben generalment aquestes
La Coalició Espanyola de la Campanya Mundial per l'educació està integrada per:
Organitzacions que participen en la SAME a nivell estatal:
Col·laboren:
Aquest projecte està finançat
per la Unió Europea*
Entitats que impulsen la Campanya a Catalunya :
* Aquesta publicació ha estat produïda amb el suport de la Unió Europea. Els continguts d'aquesta publicació són responsabilitat exclusiva de la Coalició Espanyola de la
Campanya Mundial per l'Educació i no reflecteixen en cap cas l'opinió de la Unió Europea.