por Jaime MARQUES CASANOVAS Descripción Púbol es

Anuncio
El caaiillo y ¡a igiesia
de Púbol
prc-sidirvdo
el vuelco poblado
nacido cr su
alrededor.
Descripción
PUBOL
iii
Púbol es un pueblo de 145 habitantes, situado en la comarca del Bajo Ampurdán, y pertenece al municipio de La Pera y, con él, al partido
¡udicial de La Bisbal y a la provincia de Gerona.
Constituye una parroquia de cuarta categoría, incluida en el arciprestazgo llamado actualmente Empordanet, creado en el año 1970 por
el obispo Narciso Jubany. Anteriormente pertenecía al arciprestazgo de La Bisbal y originariamente al Arcedianato de Gerona.
Los límites del pueblo son al Norte La Pera,
al Este Rupia, al Sur MoneUs y al Oeste Madremanya.
Se llega fácilmente al pueblo en vehículo
automóvil mediante la carretera que por La Pera
se une a la de Gerona a Palamós, C.255. La estación más próxima es la de Fla^á, de la cual dista
5 Kms. Se halla a un Km. de La Pera, a 18 Km.
de Gerona y a 9 Km. de La Bisbal.
La altitud del pueblo es de 240 metros sobre
el nivel del mar. Su posición es la de 6'43'' longitud y 42'' latitud con relación al meridiano de
Madrid.
Su superficie está regada por un arroyo que
nace en la sierra de Millas, atraviesa el término
de Púbol y pasando por La Pera y Flagá desemboca en el río Ter.
El núcleo poblado se asienta en una hondonada rodeada de colinas en la margen derecha
de la «riera», de cuyo caudal se surte de agua
por Jaime MARQUES CASANOVAS
35
gente del p u e b l o a veces p r o n u n c i a este n o m b r e
en la f o r m a PUGOL o PUGUL i m p e l i d a espontáneamente p o r aquella necesidad.
para ei riego de sus h u e r t a s , para el lavadero
p ú b l i c o y para los demás servicios adecuados.
Existen unos diez mansos d i s e m i n a d o s p o r el
t é r m i n o cuyos habitantes acuden a éste para las
p r o v i s i o n e s o r d i n a r i a s y a los m e r c a d o s de La
Bisbal y de Gerona y Torroella de M o n t g r í para
las transacciones más cuantiosas.
Quizás p o r la m i s m a razón de haber sido pob l a d o de á l a m o s se d i o t a m b i é n el n o m b r e de
PUBOL a un estanque, hoy desecado, que e x i s t i ó
en el p u e b l o de C i u r a n a .
Del m i s m o parecer es e! e t i m o l o g i s t a A n t o n i o
Griera.
El p u e b l o se c o m u n i c a con M a d r e m a n y a y
Monells m e d i a n t e c a m i n o s de h e r r a d u r a , q u e si
b i e n hoy son poco menos que i m p r a c t i c a b l e s , en
o t r o t i e m p o f u e r o n m u y c o n c u r r i d o s , el p r i m e r o
para enlazar con los pueblos de la c o m a r c a de
La Selva a través de las Gabarras y el segundo
para a c u d i r al m e r c a d o de Monells c u a n d o éste
era f l o r e c i e n t e .
Historia
Es o b v i o que desde r e m o t a s edades el h o m b r e ha pasado p o r los parajes que después const i t u y e r o n el t é r m i n o de la baronía de Púbol y
h o y persisten en el t é r m i n o de la p a r r o q u i a del
m i s m o n o m b r e . No o b s t a n t e , carecemos de n o t i cias concretas y de vestigios de su estancia en
el m i s m o . N i la t o p o n i m i a ni la observación de
los estratos del t e r r e n o ni los hallazgos casuales
de u t e n s i l i o s , de c e r á m i c a , de v i d r i o o de monedas nos han p r e s t a d o ayuda en nuestras investigaciones,
El t e r r e n o q u e c i r c u n d a al p u e b l o es m u y
q u e b r a d o ; c u l t i v a d o e n t e r a m e n t e en su lado Norte y p r e d o m i n a n t e m e n t e b o s q u e hacia el Sur.
Así, pues, su riqueza es agrícola y f o r e s t a l .
Según datos d o c u m e n t a l e s a n t i g u a m e n t e se
c u l t i v a b a n el c á ñ a m o y el lino y en el p u e b l o se
ejercía la pequeña i n d u s t r i a del t e j i d o con telares d o m é s t i c o s .
Etimología
Puerta
La s i t u a c i ó n ribereña del a r r o y o que atraviesa el p u e b l o ha c o n d i c i o n a d o su carácter y su
nombre.
J u n t o a los a r r o y o s y en los valles húmedos
de nuestras comarcas crece e s p o n t á n e a m e n t e un
á r b o l de la f a m i l i a de las salicáceas, llamado
chopo, en l a t í n populus y en v e r n á c u l o poli pollanc y pollancre. Esa especie abunda todavía hoy
en los alrededores del p u e b l o , a pesar de haberse a p r o v e c h a d o las orillas del a r r o y o para el cult i v o y haberse hecho plantaciones de o t r a s variedades del á l a m o de c r e c i m i e n t o más r á p i d o y
de e x p l o t a c i ó n más r e n t a b l e . El c h o p o antiguamente era m u y e s t i m a d o t a n t o para los rústicos
muebles de g r a n d u r a c i ó n c o m o para la t e c h u m b r e de las casas.
Las grafías más antiguas en que aparece el
n o m b r e de Púbol son PUBOL, en 1017; PUBALO
en 1096; PUBAL, en 1 0 2 1 , 1065, 1095 y 1163
PUBEL, en 1118, 1162, 1241 y todavía en 1540
PUBELO, en el s. X I V ; PUBULO, en 1 2 4 1 ; PUBUL,
en 1 3 2 9 ; PUGOLS, en 1 2 5 1 , v POUL, en el siglo
quince.
La f o r m a más c o r r e c t a es precisamente la
más a n t i g u a : PUBOL; p e r o cabe a d v e r t i r que
ésta se identifica con la de PUBUL y aún con las
de PUBAL y PUBEL, d a d o que la gente de nuestras c o m a r c a s p r o n u n c i a las oes m u y cerradas y
e q u i v a l e n a U, y las aes y es oscuras equivalen
e n t r e sí. El c a m b i o de la segunda P de la p a l a b r a
POPULUS p o r B es c o r r i e n t e en la t o p o n i m i a y
se j u s t i f i c a por la conveniencia de v a r i a r el son i d o en dos sílabas consecutivas. Todavía hoy la
36
dovelada
de! caatüf.o de Púbol con rcston de
la barbacana
que, ¡a dcfcndUi
sus castillos, pretendían el derecho de cobrar los
diezmos y demás obvenciones de las mismas, cuidando ellos de la designación de los sacerdotes
que las servían y de su sostenimiento.
El primer documento que arroja alguna luz
sobre el cultivo y habitación en el pueblo data
del año 1017 y es una bula del papa Benedicto
VIII dirigida al abad de Bañólas Bonfill, en la
cual protegió con su autoridad las posesiones de
su monasterio.
El documento original se ha perdido; pero
había copia en el archivo del monasterio de Bañólas que fue publicada por el erudito Pedro de
Marca en su famosa Marca Hispánica en París
en el año ló68.
La noticia referente a Púbol es muy confusa,
dado que se citan en grupo los lugares de Ceirá,
Beviá, Riurans y Púbol y se limita a decir que el
monasterio de Bañólas tenía en sus términos
«casas, viñas y tierras cultivas y yermas y unas
viñas que Sendredo de Aiguaviva había donado
a San Esteban de Bañólas.
Contra esa pretensión los obispos reclamaban el derecho de gobernar y proveer las iglesias, incluso las inherentes a los castillos amparándose en la autoridad del papa y en las disposiciones de los cánones conciliares.
La condesa Ermesendis, hermana del obispo
de Gerona Pedro Rotger, dio ejemplo de sumisión a la autoridad eclesiástica con la restitución
de la iglesia y aun de la torre o castillo de Púbol,
que acaso su esposo Ramón Borrell había mandado construir.
Ese dato precioso demuestra que poco después del año mil ya Púbol era un pueblo dotado
de castillo y de iglesia, aquél para la defensa y
vigilancia de su término; ésta para el culto a
Dios y para las tareas de la paz y el fomento de
la cultura.
Es lógico suponer que las viñas en cuestión
estaban situadas en el término de la población
citada en último lugar del grupo, o sea Púbol.
Una cosa es segura; que a principios del siglo once, el monasterio de Bañólas había adquirido unas fincas situadas en Púbol y ante los
ataques a la propiedad eclesiástica propios de
aquella época, el abad quiso ampararse en la autoridad del papa para su defensa.
' El documento expedido por la condesa Ermesendis fue copiado en el cartulario llamado Llibre
verd, fol. 186, v.° gracias a cuya copia conocemos el texto de aquella donación. Lamentablemente el copista olvidó transcribir la fecha y las
firmas de la donante y de los testigos, por cuya
razón ignoramos las circunstancias que lo motivaron.
Antes del año 1020 la condesa de BarcelonaGerona Ermesendis expidió un documento en favor de la Seo de Gerona, en el cual entre otras
cosas hizo constar que restituía «la torre de Púbol con su iglesia y todas sus pertenencias».
El docto archivero catedralicio Sulpicio Pontich creyó que el documento databa del año
1021, sin duda porque así fija él la fecha del
documento que viene a continuación en el Llibre
Verd, que por venir datado por los reyes de
Francia, permite variantes e nsu interpretación.
Para comprender esa cláusula es preciso explicar que a lo largo del siglo once los señores
feudales que habían construido una iglesia en
Fachada
cantillo
Este del
de Púbol
37
Piníhfn de La Pera, cabeza (!<! municipio
perteneciente
a¡
término
(le la baronía de Púbol
el m e n c i o n a d o Berenguer, h i i o de G a u c e f r e d o
Bastons de P ú b o l , y Adalets que casó con S i l v i o
LlobeC, señor del castillo de Cerviá de Ter, -fundadores del m o n a s t e r i o de Santa M a r í a de C e r v i á .
La r o t u r a c i ó n de los terrenos y e r m o s y la
c o n s t r u c c i ó n de las casas de l a b o r d e b i ó de avanzar rápidannente, ya que en el año 1052 fue legad o a la Seo u n manso s i t u a d o en el t é r m i n o de
Púbol.
Estos señores m u r i e r o n sin sucesión después
del año 1059, fecha del t e s t a m e n t o de S i l v i o Llob e t , y los señores de Púbol h e r e d a r o n el f e u d o
de Cerviá de T e r .
Gaucefredo Bastons I
En el año 1064 era señor de Púbol un personaje llamado Berenguer ( h i j o ) de G a u c e f r e d o de
Bastons.
Berenguer de Gaucefredo Bastons
De Berenguer sólo sabemos que fue señor del
castillo de Púbol y que vivía en el año 10Ó4.
Por este d a t o p o d e m o s c o n j e t u r a r q u e el -fund a d o r del l i n a j e de los barones de Púbol -fue
G a u c e f r e d o de Bastons, que d e b i ó de v i v i r en la
p r i m e r a m i t a d del siglo once y que r e c i b i ó en
f e u d o la t o r r e o castillo de Púbol de reciente
construcción.
Gaucefredo Bastons II
Yo en el año 1065 figura c o m o señor de Púbol G a u c e f r e d o Bastons, al que suponemos h i j o
de Berenguer d e G a u c e f r e d o . En esa -fecha estableció un p a c t o con los condes de Barcelona Ram ó n Berenguer I y su esposa A l m o d i s , en v i r t u d
del cual se obligaba a s e r v i r l e con v e i n t e caballeros y un guía s i e m p r e q u e f u e r a r e q u e r i d o p o r
el c o n d e . Es de creer que los condes de Barcelona habían r e c o b r a d o la posesión del castillo,
cedida p o r la condesa E r m e s e n d i s , a la m i t r a de
Gerona,
Los textos d o c u m e n t a l e s vienen en latín y se
escribe el apellido en la f o r m a Bastoni o Bastonis
i n d i s t i n t a m e n t e . Es el g e n i t i v o de Bastonus o
Basto, de suerte que l i t e r a l m e n t e d e b e r í a m o s
t r a d u c i r l o en singular y llamar a ese personaje
Gaucefredo de Bastón. No o b s t a n t e , h a b i e n d o
d e r i v a d o p o s t e r i o r m e n t e a la f o r m a Bastons,
aceptamos esta graíía c o r r i e n t e e n t r e los escritores.
L ó g i c a m e n t e hemos de a d m i t i r la existencia
de o t r o p r o g e n i t o r más a n t i g u o que llevaba el
n o m b r e de Bastonus o Basto, del cual ya era h i j o
n u e s t r o Gauce-fredo de Bastons I; pero no poseyendo constancia alguna d o c u m e n t a l , o m i t i mos su m e n c i ó n .
El f e u d o del castillo de Púbol abarcaba las
p a r r o q u i a s de P ú b o l , La Pera, Pedrinyá y Caga
de Peirás.
El f e u d o de Cerviá reunía los pueblos de Cerv i á , B o r d i i s , Juyá, Mollet y Flagá.
Al parecer, de ese f u n d a d o r del l i n a j e , Gauc e f r e d o Bastons, nacieron tres h i j o s : Gaucefred o , que fue c a n ó n i g o de la Catedral de G e r o n a ;
Así pues, G a u c e f r e d o Bastons, señor del castillo y t é r m i n o de P ú b o l , d e v i n o señor de t o d o el
38
Estuvo casado con una d a m a
g a r d i s , la cual vivía todavía en el
hallaba r e t i r a d a en el m o n a s t e r i o
ría de Cerviá o b s e r v a n d o la regla
llano de B o r d i i s , a la derecha del Ter, y del de
C e r v i á , s i t u a d o a la orilla izquierda del m i s m o
río, y c o n t r o l a b a el paso desde las poblaciones
costeras a Gerona p o r ambas orillas del Ter. Asi
llegó a ser una potencia e c o n ó m i c a y m i l i t a r ,
cuyos servicios e r a n de g r a n interés para el conde soberano de Barcelona-Gerona. Ramón Berenguer I lo h o n r ó con su a m i s t a d y le asoció en las
f i r m a s de un acto tan i m p o r t a n t e c o m o la donación esponsalicia del condado de Gerona hecha
a su esposa A l m o d i s .
llamada A d a l año 1142 y se
de Santa Made San B e n i t o .
G u i l l e r m o Gaucefredo de Cerviá
El h i j o heredero de Gaucefredo Bastons d e j ó
este apellido y t o m ó el de Cerviá, cosa razonable
d a d o que este feudo era más i m p o r t a n t e , que el
de P ú b o l . Es c o n s i d e r a d o t a m b i é n c o m o h i j o de
Gaucefredo Bastons por los h i s t o r i a d o r e s Santiago Sobrequés y los autores de «Els Castells cata lans». Lo c o n s i d e r a m o s h i j o de G a u c e f r e d o
Bastons no sólo por la concatenación de los n o m bres sino t a m b i é n p o r aparecer el de G a u c e f r e d o
en g e n i t i v o l a t i n o , que suele i n d i c a r el n o m b r e
del padre s o b r e e n t e n d i e n d o la p a l a b r a filius. Es
pues G u i l l e r m o , h i j o de G a u c e f r e d o , de Cerviá.
G a u c e f r e d o Bastons d e b i ó de ser t a m b i é n u n
h o m b r e de leyes puesto que figura e n t r e los h o m bres que s a n c i o n a r o n los Usatges de Cataluña en
el año 1068.
Su c u a l i d a d de «gran magnate del B a j o A m p u r d á n » , que le a t r i b u y e j u s t a m e n t e el Dr. Santiago Sobrequés, se revela t a m b i é n en el hecho
de f i g u r a r e n t r e los m e j o r e s h o m b r e s que Ram ó n Berenguer II de Barcelona d i o c o m o rehenes a su h e r m a n o Berenguer Ramón en el año
1080.
Fue a s i m i s m o un hábil d i p l o m á t i c o , negociad o r de pactos y m e d i a d o r e n t r e magnates opuestos. Así estableció una c o n c o r d i a con el o b i s p o
de Gerona Berenguer W i f r e d o en el año 1085
sobre la p e r c e p c i ó n de los diezmos de la actual
p a r r o q u i a de San Juan de Mollet.
. Hemos expuesto en o t r a parte nuestra o p i nión sobre el enlace de esta f a m i l i a de Cerviá
con la de Llers. Creemos que n u e s t r o G u i l l e r m o
Gaucefredo casó con una d a m a publlla o heredera del f e u d o de Llers y así acrecentó e x t r a o r d i n a r i a m e n t e el p o d e r í o ya r e c i b i d o de su p a d r e
c c n el f e u d o de C e r v i á .
En 1091 f i r m ó t a m b i é n en un d o c u m e n t o de
r e s t i t u c i ó n de ciertas retenciones p e r f u d i c i a l e s a
la Seo de G e r o n a , hecha p o r el conde de A m p u rias Hugo I I .
Según d o c u m e n t o f e c h a d o en el año 1160 el
f e u d o de Llers c o m p r e n d í a honores situados en
Rocabruna, Baget, San Lorenzo de la M u g a , Sagar ó y Llers.
La ú l t i m a cita d o c u m e n t a l que hemos hallad o de este b a r ó n data del año 1098, p e r o su act i v i d a d d e b i ó de p r o l o n g a r s e hasta bien e n t r a d o
el siglo doce, puesto que su sucesor empieza a
citarse en el año 1118.
Existen datos d o c u m e n t a l e s de G u i l l e r m o
G a u c e f r e d o desde el año 1118 en que r i n d i ó homenaje a los condes de Barcelona Ramón Berenguer 111 y su esposa Dulcía por los castillos de
Cerviá y P ú b o l .
Iglesia de Pedrini/á dr
la baronía de Púbol
39
/ I . U cLo. ^LblrOil—f
J^¿J«A A^ jy-f^
Ca^^a k Rlitw
Da dicho matrimonio Cerviá-Llers nacieron
por lo menos dos hijos: Arnaldo y Mobilia. Es
probable que sea hijo de los mismos esposos e!
que después fue abad de Vilabertrán y obispo
de Gerona Berenguer de Llers. Fue nombrado
abad de Vilabertrán en 1136 y obispo en 1142,
con Arnaldo y viceversa y en 1138 aparecen documentos en que firman juntos Guillermo Gaucefredo, Arnaldo de Llers y Berenguer de Llers.
Guillermo Gaucefredo de Cerviá muy absorbido por el cuidado de empresas de carácter
general, y poco debió de habitar y administrar
el castillo de Púbol.
Arnaldo tomó el apellido de Llers por ser este
feudo más importante que el de Cerviá.
En su lugar tuvo sin duda un castlán o
administrador en el cual subenfeudó el castillo y término de Púbol. Es de creer que este
castlán tomó el nombre o apellido de Púbol y
originó un linaje del cual hay datos documentales en diversos siglos pero principalmente
en la época que venimos historiando.
Mobilia casó con Bernardo de Fenollar y por
ellos prosiguió el linaje de este Ilustre apellido.
Consta documentalmente que Arnaldo y Mobilia eran hermanos y que Mobilia era hija de
Guillermo Gaucefredo de Cerviá. Por lo que toca
a Berenguer de Llers, aparece muy relacionado
40
Creemos que antes de 1095 f u n d ó este l i naje un v a r ó n llamado G u i l l e r m o de Púbal. En
esa fecha vivía un h i j o suyo llamado Bonfill
{ h i ¡ o ) de G u i l l e r m o de Púbal, que r e s t i t u y ó a
ia Seo una posesión radicada en Llambillas,
El l i n a j e se conservó, bien que desligado
de los señores de P ú b o l , y de él hemos hallado
m e n c i ó n en d o c u m e n t o s del A r c h i v o de la Corona de A r a g ó n .
,De Bonfill conocemos dos h i j o s : Rog y Arnaldo. En el d o c u m e n t o que tenemos a la vista
el n o m b r e Rog, tiene encima un signo de abrev i a c i ó n , por lo que el n o m b r e c o m p l e t o debe
ser el de Roger. De él hay datos d o c u m e n t a l e s
e n t r e 1117 y 1 l ó 2 y sabemos que casó con una
d a m a llamada Beatriz. Consta que estaba en ínt i m a relación con G u i l l e r m o de G a u c e f r e d o de
Cerviá, señor de Púboí, que f i r m a b a con él en
ciertos d o c u m e n t o s , y q u e tenía posesiones en
Llambillas, en Seriñá y en las cercanías de San
M a r t i n de A m p u r i a s .
Creemos s i n c e r a m e n t e que la genealogía de
los iniciadores del linaje b a r o n i a l de Púbol es
la que acabamos de d e s c r i b i r , si bien p o r la
o s c u r i d a d de los datos o b t e n i d o s y por la escasez de d o c u m e n t o s relativos a tan remotas
fechas, no p o d e m o s presentarla con absoluta
certeza.
De ese m a t r i m o n i o n a c i e r o n seis h i j o s , dos
varones y c u a t r o h e m b r a s , cuyos n o m b r e s fuer o n : G u i l l e r m o de P ú b o l , A r n a l d o , Estefanía,
Fresca, Ermesendis y Berenguela.
En a r t í c u l o s siguientes o f r e c e r e m o s el res u l t a d o de nuestras investigaciones tocantes al
linaje Llers-Cerviá.
BIBLIOGRAFÍA
RELAVO N E G R E ; El cartulario De rubricis coioratis;
en Anales del I. Est, Gerundenses, v o l . I.
BALARI J U B A N Y ; Orígenes, Barcelona
RAFEL D A L M A U ;
celona,
ANTONIO
JOSÉ PELLA y PORGAS;
Barcelona, 1883.
1899.
Els castells catalans;
vol. 2 ;
Bar-
J O A Q U Í N PLA G Á R G O L ;
G e r o n a , 1966.
1969.
GRIERA;
Nombres
de
santo
y de
lugar;
de
reimpresión
sacristía
major;
manuscrito
crito
del
del
Arch.
Gerona;
en Barcelona,
hispánica;
París,
lona ;
1688;
1972.
Barcelona,
LUIS SOLA J O V E ;
Gula
JAIME VILLANUEVA;
4\
Els grans comtes de Barce-
Í9ól.
Gerona ; Gerona,
1908.
manus-
Cat.
SANTIAGO S A B R E Q U E 5 ;
Marca
JAVIER M O N S A L V A T J E ; Noticias históricas; v o l . 1 6 ;
Olot,
de
5ULPICIO P O N T I C H ; Repertori per a l f a b é t k ;
Arch. Catedral.
PETRUS DE M A R C A ;
provincia
Ampurdán;
vol. 17.
LLIBRE VERD, m a n u s c r i t o del A r c h . C a t e d r a l ,
gran
La
del
J. M," PONS G U R Í ; Nomenclátores; Anales del I.E.G.;
San Cugat, 1 9 5 1 .
LLIBRE
Historia
t u r í s t i c a de la p r o v i n c i a
de
1 9ó5.
Viaje Literario;
Madrid,
1850.
Descargar