Medi ambient - Col·legi d`Enginyers Industrials de Catalunya
Anuncio
Preguntes Més Freqüents Normativa: Medi Ambient © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya [email protected] Data: 01-09-2009 Versió 1 Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. Preguntes Més Freqüents Normativa: Medi ambient Aquest document inclou informació sobre la normativa relativa al medi ambient: aigües residuals, estalvi d’aigua, contaminació atmosfèrica, residus, contaminació acústica... Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert en resposta a les consultes efectuades pels usuaris del servei. La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte que existeix la possibilitat de que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals que complementin o anul·lin els citats a les respostes. Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Legalització d’Activitats. Aigües residuals i estalvi d’aigua Abocaments d’aigües residuals: quantitats i qualitats mínimes a partir de les quals s’ha de demanar permís (08-02-2008) Legislació vigent a Catalunya i Espanya sobre estalvi d’aigua en edificis públics (17-04-2008) Normes tècniques sobre fosses sèptiques (30-9-2008) Responsabilitats en què pot incórrer la persona que signa una Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua - DUCA (16-12-2008) Contaminació acústica Regulació de la contaminació acústica a Corbera de Llobregat (04-07-2008) Quins són els procediments per determinar els nivells de soroll ambiental a la ciutat de Barcelona (08-04-2009) Nivells d’immissió sonora màxima en les activitats. Legislació que regula l’aïllament acústic (24-09-2009) Contaminació atmosfèrica Legislació sobre la contaminació atmosfèrica industrial (05-02-2008) Regulació d’emissions de partícules d’origen vegetal (15-05-2009) Classificació del fum d’un forn de pa a l’Escala de Ringelmann. Alçada de la xemeneia per evacuar el fum d’un forn de pa (06-07-2009) Residus Regulació de la recollida domiciliària de fracció orgànica (07-03-2008) Legislació sobre els residus d’equips informàtics (25-11-2008) Altres Disposicions legals aplicables als banys de Zn (13-05-2009) © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 2 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. Aigües residuals i estalvi d’aigua Abocaments d’aigües residuals: quantitats i qualitats mínimes a partir de les quals s’ha de demanar permís (08-02-2008) La legislació catalana que regula els serveis públics de sanejament i els abocaments és la següent: Decret 130/2003, de 13-05, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament DOGC.Nº 3894 de 29-05-2003 Segons l’article 7, els usuaris no domèstics l’activitat dels quals està compresa a les seccions C, D, i E de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 1993 (trobareu aquesta classificació a: http://www.idescat.net/Classif/Classif?TC=4&V0=1&V1=76), o bé els que generen uns abocaments superiors a 6.000 m3/any, resten obligats a demanar permís d’abocament al sistema públic de sanejament i a respectar les prohibicions establertes a l’annex I i les limitacions que contempla l’annex II del Reglament. Legislació vigent a Catalunya i Espanya sobre estalvi d’aigua en edificis públics (17-04-2008) La legislació vigent sobre estalvi d’aigua als edificis públics, a Catalunya i Espanya és la següent: Decreto 202/1998 de 30-07-1998 por el que se establecen medidas de fomento para el ahorro de agua en determinados edificios y viviendas. DOGC.Nº 2697 de 06-08-1998 Resumen: Es objeto de este Decreto el establecimiento de medidas de fomento para el ahorro de agua en los edificios de nueva construcción o que hayan sido objeto de una gran rehabilitación destinados a servicios públicos de titularidad de la Generalidad de Cataluña, así como en las viviendas financiadas con ayudas concedidas o gestionadas por la Generalidad de Cataluña. A efectos de lo que dispone este Decreto, para su instalación en los edificios y viviendas previstos en los artículos 1 y 2, los productos que se incluyen en el apartado 1 del Anexo deben disponer de algún distintivo reconocido por el que quede oportunamente garantizado el ahorro de agua, según las normas aplicables a los estados miembros de la Unión Europea o de la Asociación Europea de Libre Cambio. Los productos incluidos en el apartado 2 del anexo deben contar con algún mecanismo de interrupción voluntaria de salida del agua. Decreto 21/2006, de 14-02-2006, por el que se regula la adaptación de criterios ambientales y de ecoeficiencia en los edificios. DOGC.Nº 4574 de 16-02-2006 Resumen: Este Decreto incorpora parámetros ambientales y de ecoeficiencia para edificios de nueva construcción, procedentes de reconversión de antigua edificación y de gran rehabilitación, públicos o privados, con uso (art. 1): © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 3 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. - Vivienda. - Residencial colectivo (hotel, pensión, residencia, albergue). - Administrativo (Adm. Pública, banco, oficina). - Docente (infantil, primaria, secundaria, universitaria y formación profesional). - Sanitario (hospital, clínica, ambulatorio y centro de salud). - Deportivo (polideportivo, piscina y gimnasio). Agua (art. 3): - Red de saneamiento que separe agua pluvial de residual, como mínimo, hasta arqueta en el exterior o si no fuera posible, en el límite más próximo de ésta a la red general. Se admite una sola conexión a la red pública caso de que ésta no disponga de sistema separativo de aguas. - Grifos de lavabos, bidets y fregaderos y equipos de ducha, diseñados para economizar agua o con mecanismo economizador. Caudal máximo 12 l/minuto y mínimo 9 l/m a presión dinámica mínima de utilización > 1 bar. - Cisternas de váteres con doble descarga o descarga interrumpible. - Uso docente, sanitario o deportivo: grifos de lavabos y duchas con mecanismo temporizador o detector de presencia para funcionar. Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE.Nº 74 de 28-03-2006 Resumen: Establece exigencias básicas (EB) para cada requisito básico de seguridad estructural y proporciona procedimientos para acreditar su cumplimiento. De aplicación a: - Edificios públicos y privados cuyos proyectos precisen licencia de autorización. - Obras de nueva construcción, excepto construcciones sencillas sin carácter residencial o público de 1 sola planta y que no afecten a la seguridad de personas. - Obras de ampliación, modificación, reforma o rehabilitación, siempre que sean compatibles con la naturaleza de la intervención y en su caso, con el grado de protección que puedan tener los edificios. Parte II. Documentos Básicos (DB) para el cumplimiento de las EB: - HE Ahorro de energía - HS Salubridad: HS 1 Protección frente a la humedad HS 2 Recogida y evacuación de residuos HS 3 Calidad del aire interior HS 4 Suministro de agua HS 5 Evacuación de aguas - SE Seguridad estructural SI Seguridad caso de incendio - SU Seguridad de utilización Per altra banda, s’ha de tenir en compte que, en funció del Municipi on estigui l’edifici, poden haver Ordenances Municipals que regulin aquests aspectes. Normes tècniques sobre fosses sèptiques (30-9-2008) Les normes tècniques relatives a fosses sèptiques són les següents: UNE- EN 12566-1:2000 Pequeñas instalaciones de depuración de aguas residuales para poblaciones de hasta 50 habitantes equivalentes. Parte 1: Fosas sépticas prefabricadas (+UNE- EN 12566-1/A1:2004) UNE- EN 12566-3:2006 Pequeñas instalaciones de depuración de aguas residuales para poblaciones de hasta 50 habitantes equivalentes. Parte 3: Plantas de depuración de aguas residuales domésticas prefabricadas y/o montadas en su destino (parla de proves d’estanqueïtat) © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 4 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. EN 12566-4: 2007 Small wastewater systems for up to 50 PT - Part 4: Septic tanks assembled in situ from prefabricated kits DIN EN 12566-6: 2006 Small wastewater treatment systems for up to 50 PT - Part 6: Prefabricated treatment units for septic tank effluent ANSI/IAPMO Z 1000: 2006 Prefabricated Septic Tanks ASTM C 1227: 2008 Standard Specification for Precast Concrete Septic Tanks Responsabilitats en què pot incórrer la persona que signa una Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua - DUCA (16-12-2008) L’article 22.2 del Decret 103/2000 indica que s’ha de presentar periòdicament la declaració: 22.2 Presentación periódica de la declaración. Los datos consignados en la declaración inicial se han de actualizar periódicamente en función del tipo de declaración y de acuerdo con lo siguiente: a) La declaración abreviada tiene un plazo de validez de cuatro años, finalizado el cual el sujeto pasivo debe renovar los datos declarados. Dicha renovación ha de presentarse durante el último trimestre del año en que se cumplen los cuatro años de la declaración anterior. b) La declaración básica tiene validez anual, y debe presentarse durante el último trimestre del año anterior a aquel en que ha de producir efectos. Asimismo, en caso que no se haya producido producido ninguna variación en los datos declarados, el sujeto pasivo puede optar por ratificar, en el mismo plazo y de manera expresa, la declaración básica anterior. A l’article 25 del Decret 103/2000 s’expliquen les conseqüències de no presentar la declaració i el procediment d’ofici: Artículo 25 Efectos de la falta de presentación de la declaración y procedimiento de oficio 25.1 El incumplimiento del deber de presentación de la declaración del uso y contaminación del agua o la presentación de declaraciones incompletas o fraudulentas, es constitutivo de una infracción tipificada en el artículo 52.6.a) de la LOGTA, sin perjuicio de que la Agencia inicie de oficio, previo requerimiento, los trámites para la determinación del tributo aplicable al establecimiento. ... A l’article 32 del Decret 103/2000 explica les obligacions del signant després de que s’hagi fet per part de l’Agència una inspecció, realitzant una mesura directa de l’aigua: Artículo 32 Obligaciones derivadas de la medida directa 32.1 En los casos en que de las actuaciones derivadas de los procedimientos de oficio para la determinación y/o corrección de datos, en especial las pruebas, analíticas, muestreos y otros gastos, resulte una corrección al alza de la base o el tipo del tributo, todos los gastos corren íntegramente a cargo del sujeto pasivo. © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 5 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 32.2 En todos los casos, son por cuenta del sujeto pasivo los gastos derivados de las actuaciones siguientes: a) La realización de las obras y acondicionamientos del vertido necesarios para la cumplimentación de la declaración por parte del interesado, así como aquellas que requiera la Agencia Catalana del Agua para poder efectuar medidas de comprobación. b) La instalación de elementos de medida de caudales que pueda requerir la Agencia, de acuerdo con el artículo 42.8 de la LOGTA. La LOGTA, esmentada al Decret 103/2000, és la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua, la qual va ser derogada per: Decreto Legislativo 3/2003 de 04-11-2003 por el que se aprueba el texto refundido de la legislación en materia de aguas de Catalunya. DOGC.Nº 4015, de 21-11-2003 A l’article 77 d’aquest Decret Legislatiu 3/2003, estan referides les possibles infraccions i sancions tributàries. Es obligació dels usuaris industrials de pagar el cànon de l’agua: Artículo 76. Liquidación del canon del agua directamente por la Agencia Catalana del Agua. 1. La Agencia Catalana del Agua liquida el canon del agua y lo notifica directamente a los contribuyentes, titulares o usuarios reales de los aprovechamientos de aguas superficiales o subterráneas y de las instalaciones de recogida de las aguas pluviales. 2. La Agencia Catalana del Agua liquida el canon del agua en el supuesto de consumos de agua de cualquier procedencia efectuados por usuarios industriales y asimilables a los que se determina el tipo específico según el sistema individualizado que establece el artículo 72. Artículo 77. Régimen de gestión. Infracciones y sanciones tributarias. 77.1 La Agencia Catalana del Agua gestiona y recauda el canon del agua y los otros que establece esta Ley, de acuerdo con sus determinaciones y las disposiciones reglamentarias que son aplicables. Supletoriamente, rige la legislación general aplicable a la percepción, a la comprobación y a la inspección de los tributos de la Generalidad. 77.2 Los sujetos pasivos y los que colaboran en la función de gestión y de recaudación, a los cuales esta Ley impone obligaciones de carácter material o formal en relación con la percepción de los ingresos que se regulan, quedan sujetos a las determinaciones que en materia de inspecciones y régimen sancionador establece la legislación tributaria. Contaminació acústica Regulació de la contaminació acústica a Corbera de Llobregat (04-07-2008) Al municipi de Corbera de Llobregat, la contaminació acústica està regulada per la següent Ordenança Municipal: Ordenanza de convivencia ciudadana y de la vía pública. Ajuntament de Corbera de Llobregat BOPB. Nº73 de 26-03-2001 © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 6 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. Diu el següent: Article 41# Relacions de veïnatge# 1. La producció de soroll en l’interior dels edificis s’ha de mantenir dintre els valors límit que exigeix la convivència ciutadana i el respecte als altres. 2. S’evitarà qualsevol activitat pertorbadora del descans aliè a l’interior dels habitatges, en especial de les 22 hores fins a les 8 hores, que superi els valors guia d’immissió que estableix l’article 25. Els dissabtes, els diumenges i els festius l’anterior prohibició abastarà la franja horària compresa entre les 22 i les 10 hores. 3. L’acció municipal s’adreçarà particularment a evitar els sorolls produïts:# a) Pel volum de la veu humana o l’activitat directa de les persones.# b) Pels animals domèstics.# c) Pel funcionament d’electrodomèstics, aparells i instruments musicals o acústics.# d) Pel funcionament d’aparells elèctrics de bricolatge com trepants, moles, pulidores i similars.# A l’article 25 es donen els valors guia d’immissió de soroll, en funció de tres zones de sensibilitat acústica que s’han definit a l’article 24 Quins són els procediments per determinar els nivells de soroll ambiental a la ciutat de Barcelona? (08-04-2009) Per fer una determinació dels nivells de soroll ambiental a la ciutat de Barcelona s’han de seguir els procediments indicats a: Ordenanza General del Medio Ambiente Urbano. BOPB. Nº143, de 16-06-1999 Diu el següent: ANNEX III.2# Determinació dels nivells de soroll ambiental de la ciutat# Els criteris a seguir en l’aplicació de les mesures de nivell de soroll ambiental de la ciutat seran els següents:# £—Utilització de sonòmetres integradors tipus 1, equipats amb pantalla antivent.# £—El nivell sonor equivalent (Leq) com a patró.# £—Aplicació de la corba de ponderació A; el dB(A) com a unitat de mesura.# £—Utilització de la constant de temps fast.# £—El període d’integració serà de 10 minuts.# £—Utilització de la norma ISO-R 1996 per a prendre les mesures.# £—Condicions meteorològiques: absència de pluja i vent.# Els mesuraments es faran seguint el protocol següent:# 1. Calibració del(s) aparell(s) a utilitzar.# 2. Instal·lació del trípode al punt de mesura, a una distància de 2 m de qualsevol façana però sempre a una distància mínima d’1 m de la calçada.# © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 7 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 3. Col·locació del sonòmetre sobre el trípode, a una alçada d’1,5 m del terra i amb una inclinació de 45o 4. Posada en marxa de l’aparell.# 5. Aturada de l’aparell un cop finalitzat el període de mesura.# 6. Lectura del resultat del mesurament i l’anotació a la corresponent fitxa de recollida de dades.# 7. Calibració del(s) aparell(s) utilitzats.# 8. Complimentació de la fitxa de recollida de dades.# Determinació dels nivells d’immissió sonora en ambients interiors# · Els criteris seguits en l’aplicació de les mesures de nivell de soroll en ambients interiors seran els següents:# £—Utilització de sonòmetres integradors tipus 1.# £—El nivell sonor equivalent (Leq) com a patró.# £—Aplicació de la corba de ponderació A; el dB(A) com a unitat de mesura.# £—Utilització de la constant de temps fats.# £—El període d’integració serà de 5 minuts per als sorolls de tipus continu.# £—Per als sorolls de tipus impulsiu en què els impulsos es produeixin de forma periòdica en el temps (és a dir, de forma no aleatòria), el període d’integració serà de 5 minuts, centrats en un impuls. En el cas que els impulsos no es produeixin de forma periòdica (és a dir, que siguin aleatòries), el període d’integració serà suficientment llarg perquè sigui representatiu del soroll global. Si no és possible determinar un període curt de temps prou representatiu, es considerarà un període d’integració de 3 hores.# Prèviament a la realització de la mesura s’haurà de determinar:# £—Origen del soroll i ubicació de la font emissora.# £—Si es tracta de soroll continu o impulsiu.# £—Durada.# £—Periodicitat amb què es produeix, si la té.# £—Presència de components tonals.# Un cop determinats aquets paràmetres, es procedirà a fer els mesuraments d’acord amb els protocols que es detallen a continuació:# El protocol de mesura serà diferent segons la font del soroll origen de la molèstia estigui situada al mateix edifici on es detecta o a l’edifici adjacent (és a dir, si el soroll es transmet per via estructural) o a l’exterior (és a dir, si el soroll es transmet per via aèria).# · Si la font de soroll origen de la molèstia es troba al mateix edifici o a l’edifici adjacent on es detecta, els mesuraments es realitzaran seguint el protocol següent:# 1. Calibració de l’aparell a utilitzar.# 2. Instal·lació del trípode al punt de l’habilitació on el soroll sigui més molest. Si el grau de molèstia és similar a tota la dependència, es col·locarà el trípode al centre de trípode a menys d’1 m de qualsevol paret.# 3. Col·locació del sonòmetre sobre el trípode, a una alçada de 1,2 m del terra i amb una inclinació de 45o # 4. Selecció dels comandaments dels paràmetres que s’han de mesurar.# 5. Ajustar l’escala segons el nivell de soroll que s’ha de mesurar.# 6. Posada en marxa de l’aparell.# 7. Aturada de l’aparell un cop finalitzat el període de mesura.# 8. Lectura del resultat del mesurament i anotació a la corresponent fitxa de recull de dades.# 9. Calibració de l’aparell utilitzat.# 10. Complimentació de la fitxa de recull de dades dissenyada a l’efecte.# En cas que no sigui possible instal·lar el trípode, es realitzarà la mesura agafant el sonòmetre amb la mà, mantenint£-lo enlairat, amb la inclinació adequada i a una distància d’aproximadament 30 cm del cos.# La distància entre el sonòmetre i el cos de qui faci el mesurament serà com a mínim de 30 cm.# 8 © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya [email protected] Data: 01-11-2009 Versió 1 Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. Durant el mesurament de finestres, portes i persianes de l’habitació estaran tancades. No hi podrà haver dins la dependència més que les persones que realitzin el mesurament i, si es vol, un testimoni. S’evitarà fer qualsevol soroll que pugui pertorbar la veracitat de la mesura.# Es faran tres mesuraments sense la font generadora de la molèstia en funcionament (determinació del soroll de fons) i tres mesuraments amb la font en funcionament al seu nivell màxim d’emissió sonora, totes de la mateixa durada.# Per cada cas, si els valors obtinguts en els tres mesuraments no presenten una diferència entre ells de més de 2 dB(A), es consideraran vàlids. Si els valors obtinguts difereixen entre ells de més de 2 dB(A), es repetiran els mesuraments fins a obtenir tres dades que no difereixin entre sí més de 2 dB(A).# · Si la font de soroll origen de la molèstia està fora de l’edifici on es detecta, els mesuraments es realitzaran seguint el protocol següent:# 1. Calibració de l’aparell que s’ha d’utilitzar.# 2. Instal·lació del trípode al mig de la finestra o balcó de l’habitació, oberta de bat a bat.# 3. Col·locació del sonòmetre sobre el trípode, a una alçada de 1,5 m del terra i amb una inclinació de 45o.# 4. El micròfon del sonòmetre ha d’estar orientat cap a l’exterior.# 5. Selecció dels comandaments dels paràmetres que s’han de mesurar.# 6. Ajustar l’escala segons el nivell de soroll que s’ha de mesurar.# 7. Posada en marxa de l’aparell.# 8. Aturada de l’aparell un cop finalitzat el període de mesura.# 9. Lectura del resultat del mesurament i l’anotació a la corresponent fitxa de recull de dades.# 10. Calibració de l’aparell utilitzat. 11. Complimentació de la fitxa de recull de dades dissenyada a l’efecte.# Es realitzaran tres mesuraments sense la font generadora de la molèstia en funcionament (determinació del soroll de fons) i tres mesuraments amb la font en funcionament al seu nivell màxim d’emissió sonora, totes de la mateixa durada.# Per cada cas, si els valors obtinguts en els tres mesuraments no presenten una diferència entre ells de més de 2 dB(A), es consideraran vàlids. Si els valors obtinguts difereixen entre ell de més de 2 dB(A), es repetiran els mesuraments fins a obtenir tres dades que no difereixin entre sí més de 2 dB(A).# Vegeu també les modificacions introduïdes a: Modificación de la ordenanza general del medio ambiente urbano. BOPB.Nº 174 de 22-07-2002 (veure 20058983.pdf) La norma ISO que citen té dos parts, una d’elles té equivalència amb UNE: UNE-ISO 1996-1:2005 Acústica. Descripción, medición y evaluación del ruido ambiental. Parte 1: Magnitudes básicas y métodos de evaluación. ISO 1996-2:2007 Acoustics - Description, measurement and assessment of environmental noise - Part 2: Determination of environmental noise levels © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 9 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. Nivells d’immissió sonora màxima en les activitats. Legislació que regula l’aïllament acústic (24-09-2009) Les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica, així como l’especificació dels nivells d’immissió sonora màxima en les activitats, estan regulades per: Llei 16/2002 de 28-06-2002 de protecció contra la contaminació acústica. DOGC núm. 3675 de 11-07-2002 També és molt important tenir en compte les ordenances reguladores d’aquest tema (l’especifica de contaminació acústica, o la de medi ambient, o la del IIAA, ....) que pugui haver elaborat i aprovat l’Ajuntament (o bé el Consell Comarcal o bé l’entitat local supramunicipal, en cas que els municipis els hagin delegat les competències) d’on estigui ubicada l’activitat. En quant a l’aïllament acústic, les condicions de disseny i dimensionat estan especificades al Código Técnico de la Edificación, concretament al Documento Básico – Protección contra el Ruido (DB-HR). En els següents links pot localitzar l’esmentat DB-HR i la Guía de aplicación del DB-HR. http://www.codigotecnico.org/fileadmin/Ficheros_CTE/Documentos/CTEabr09/DB% 20HR%20abril%202009.pdf http://www.codigotecnico.org/fileadmin/Ficheros_CTE/Documentos/CTEabr09/GUI ADB_HR.pdf Contaminació atmosfèrica Legislació sobre la contaminació atmosfèrica industrial (05-02-2008) La legislació aplicable a Catalunya sobre la contaminació atmosfèrica industrial es troba a : Ley 22/1983, de 21-11-1983, de Protección del Ambiente Atmosférico. DOGC.Nº 385 de 30-11-1983 Resumen: Establece el régimen especial aplicable a las actividades industriales potencialmente contaminantes de la atmósfera. Contempla las situaciones de agravamiento esporádico o accidental y las más permanentes de contaminación atmosférica. Decreto 322/1987 de 23-09-1987 de desarrollo de la Ley 22/1983 de 21-11-1983 de Protección del Ambiente Atmosférico. DOGC.Nº 919 de 25-11-1987 Resumen: Este Decreto establece las determinaciones para la formulación de los mapas de vulnerabilidad y capacidad del territorio, las actuaciones en las Zonas Clasificadas, el régimen de implantación de centros en la Red de vigilancia y previsión de la contaminación © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 10 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. atmosférica y el Régimen especial aplicable a las actividades industriales potencialmente contaminadoras de la atmósfera. En el anexo I se presenta el catálogo de actividades potencialmente contaminadoras de la atmósfera y en el anexo II la lista de sustancias contaminantes más importantes. Ley 7/1989, de 05-06-1989, de modificación parcial de la Ley 22/1983 de Protección del Ambiente Atmosférico. DOGC.Nº 1153 de 09-06-1989 Resumen: El objetivo de la presente Ley es modificar la Disposición Final Quinta de la Ley 22/1983, de 21-12-1983, de Protección del Medio Ambiente Atmosférico, en la cual asigna competencias al Consejo Ejecutivo, con el fin de agilizar los trámites. Ley 6/1996, de 18-06-1996, de modificación de la Ley 22/1983, de 21-11-1983, de Protección del Ambiente Atmosférico. DOGC.Nº 2223 de 28-06-1996 Ley 34/2007, de 15-11-2007, de calidad del aire y protección de la atmósfera. BOE.Nº 275 de 16-11-2007 Resumen: Aplicable a todas las fuentes de los contaminantes relacionados en el anexo I correspondientes a las actividades potencialmente contaminadoras de la atmósfera enumeradas en el anexo IV ya sean de titularidad pública o privada. Se excluyen de esta ley: ruidos y vibraciones, radiaciones ionizantes y no ionizantes, contaminantes biológicos. Real Decreto 430/2004 de 12-03-2004 por el que se establecen nuevas normas sobre limitación de emisiones a la atmósfera de determinados agentes contaminantes procedentes de grandes instalaciones de combustión, y se fijan ciertas condiciones para el control de las emisiones a la atmósfera de las refinerías de petróleo. BOE.Nº 69 de 20-03-2004 Resumen: Se regulan las emisiones a la atmósfera de dióxido de azufre, óxidos de nitrógeno y de partículas procedentes de grandes instalaciones de combustión, y ciertas condiciones para el control de las emisiones a la atmósfera de las refinerías de petróleo, reguladas por el Decreto 833/1975,de 06-02 por el que se desarrolla la Ley 38/1972, de 2212 de Protección del Ambiente Atmosférico. El capítulo es aplicable a las instalaciones de combustión cuya potencia térmica nominal sea igual o superior a 50 MW, cualquiera que sea el tipo de combustible que utilicen (sólido, líquido o gaseoso), y destinadas a la producción de energía, a excepción de las que usen de manera directa los productos de combustión en procedimientos de fabricación. També s’hauran de tenir en compte les ordenances municipals sobre medi ambient, que pugui tenir de l’ajuntament on estigui ubicada l’activitat. Regulació d’emissions de partícules d’origen vegetal (15-05-2009) Les activitats afectades per la Ley 3/1998 de 27-02-1998 de Intervención Integral de la Administración Ambiental (DOGC.Nº2598, de 13-03-1998), i que pertanyin a l’Annex I o II.1 han de prevenir i reduir les emissions a l’atmosfera. © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 11 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. Article 12 Finalitat de l'autorització ambiental La finalitat de l'autorització ambiental és: a) Prevenir i reduir a l'origen les emissions a l'atmosfera, l'aigua i el sòl que produeixin les activitats corresponents, incorporar-hi les millors tècniques disponibles validades per la Unió Europea i, alhora, fixar les condicions per a una gestió correcta d'aquestes emissions. b) (...)”. Article 24 Activitats sotmeses a llicència ambiental Se sotmeten al règim de llicència ambiental les activitats que es relacionen a l'annex II, tant per a ésser implantades com per a tot canvi substancial que s'hi pretengui introduir un cop autoritzades. Article 25 Finalitat de la llicència ambiental L'objectiu de la llicència ambiental és: a) Prevenir i reduir a l'origen les emissions contaminants a l'aire, l'aigua i el sòl que produeixen les activitats corresponents i que són susceptibles d'afectar el medi ambient, i també prevenir incendis i protegir la salut. S’ha de tenir en compte que la pols, encara que sigui d’origen vegetal, està formada per partícules en suspensió, i es considera emissió de partícules. Per tant, caldrà complir la legislació vigent aplicable. Si consultem el “Decreto 833/1975 de 06-02-1975 por el que se desarrolla la Ley 38/1972, de 22-12-1972, de Protección del Ambiente Atmosférico” (BOE.Nº 96, de 22-04-1975), veiem que estableix que el titulars d’activitats industrials han de controlar les emissions. Veure l’apartat 27 de l’Annex IV. Cada municipi pot determinar uns límits de contaminació més estrictes. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona, a la seva Ordenança General del Medi Ambient Urbà (BOPB Nº143, Annex I de 16-06-1999) fixa el següent en relació a les partícules: Article 8 Operacions productores de partícules i aerosols 1. Els fums o gasos evacuats a l’exterior no podran tenir més de 0,15 gr de pols per metre cúbic en condicions normals. Qualsevol que sigui la importància de la instal·lació, la quantitat de pols emesa no haurà de passar de 100 kg/h. De les dues limitacions establertes,regirà en tots els casos la més restrictiva, sense perjudici del que estableixi la legislació vigent. Conjuntament, es recomana l’aplicació d’unes bones pràctiques per evitar les emissions de partícules (pols) com: -Fer una diagnosi d’identificació a l’empresa de punts a on poden haver emissions de pols i aplicar mesures preventives per evitar-les o reduir-les. -Minimització/prevenció de les emissions difuses, com la protecció dels emmagatzematges de matèries primeres, producte acabat i combustibles sòlids dels fenòmens meteorològics mitjançant barreres físiques, polvorització d’aigua, instal·lació de sitges i hangars, carenat de cintes transportadores, pavimentació i neteja de vials en sec, etc. -Protecció amb barrera física, o polvorització d’aigua en el transport de matèries primeres i producte acabat o les activitats de carrega i descàrrega d’aquestes. © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 12 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. -Eliminació eficaç de partícules de les fonts puntuals mitjançant la instal·lació d’aparells (filtres o precipitadors electrostàtics amb equip de mesurament, etc) que realitzin aquesta funció. Classificació del fum d’un forn de pa a l’Escala de Ringelmann. Alçada de la xemeneia per evacuar el fum d’un forn de pa (06-07-2009) L’Escala de Ringelmann es troba definida a la següent disposició: Orden 18-10-1976 sobre prevención y corrección de la contaminación industrial de la atmósfera. BOE.Nº 290, de 03-12-1976 És a dir, per saber on es classifica un fum, sigui quin sigui el seu origen, dins de l’Escala Ringelmann, s’ha de realitzar una prova pràctica. Hem localitzat una Ordenança, de la localitat d’Aribe (Navarra), on si es classifiquen els fums a l’Escala de Ringelmann sense haver de fer la prova, i també s’indica quina és l’alçada de la xemeneia adient segons el fum pertanyi dins d’una categoria o una altra. (veure arxiu adjunt) A l’Ordre 18-10-1976, esmentada més amunt, a l’Annex II estan especificades unes “Instruccions per al càlcul de l’alçada de xemeneies d’instal·lacions industrials petites i mitjanes”. L’àmbit d’aplicació d’aquestes Instruccions és: © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 13 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. L’àmbit d’aplicació de la Orden 18-10-1976 son les activitats potencialment contaminadores establertes a l’Annex II del RD 833/1975, però aquest Annex va ser derogat per: Ley 34/2007, de 15-11-2007, de calidad del aire y protección de la atmósfera. BOE.Nº 275, de 16-11-2007. La indústria de pa si es troba com a activitat potencialment contaminadora segons la Llei 34/2007 És important consultar també les Ordenances Municipals de la població on es vol començar l’activitat, perquè algunes vegades si hi ha indicacions de com ha de ser les xemeneies. Residus Regulació de la recollida domiciliària de fracció orgànica (07-03-2008) La recollida domiciliària de la fracció orgànica no està regulada, ni a nivell de la Unió Europea ni de l’Estat Espanyol ni de Catalunya. El que sí està regulat és com s’ha de fer els tractament dels residus industrials, i els gestors de residus: Ley 6/1993 de 15-07-1993 reguladora de residuos. DOGC.Nº 1776 de 28-07-1993 Resumen: El objetivo de esta Ley es regular la gestión de los residuos que se generan o se gestionan en Cataluña, excluidos los radiactivos, los mineros y los agropecuarios que no sean peligrosos y se utilicen exclusivamente en la explotación agraria que los genera, las aguas residuales, los explosivos desclasificados y los efluentes gaseosos emitidos a la atmósfera. Establece las obligaciones del productor y del poseedor de residuos para su gestión correcta en origen o por un gestor de residuos autorizado. Regula las actuaciones de reciclaje, de tratamiento y de eliminación y las tasas, las competencias y las funciones de los entes locales. Regula también la Junta de Residuos y el régimen sancionador. Cabe mencionar que el artículo 15 se refiere a la responsabilidad por suelos contaminados bajo la definición de espacio degradado y la responsabilidad en la regeneración del mismo. El anexo I incluye las operaciones de disposición de los residuos, el anexo II las operaciones de valorización y el III el servicio de desechería (punto limpio). Directiva 2006/12/CE, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 05-04-2006, relativa a los residuos. DOUE.L-114 de 27-04-2006 Resumen: Define los conceptos residuos, productor, poseedor, gestión, eliminación, valorización y recogida. Los Estados miembros adoptarán las disposiciones necesarias para que todo poseedor de residuos los remita a un recolector privado o público o a una empresa que efectúe las operaciones previstas en los anexos II A o II B, o se ocupe él mismo de la valorización o la eliminación de acuerdo con las disposiciones de la presente Directiva. 14 © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya [email protected] Data: 01-11-2009 Versió 1 Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. Cualquier establecimiento o empresa que efectúe las operaciones citadas en el anexo II A deberá obtener una autorización de la autoridad competente. La autorización se referirá, en particular a los tipos y cantidades de residuos; a las prescripciones técnicas; a las precauciones que deberán tomarse en materia de seguridad; al lugar de eliminación; y al método de tratamiento. Els ajuntaments són els que decideixen de quina manera efectuen la recollida de residus domiciliaris. Legislació sobre els residus d’equips informàtics (25-11-2008) Els residus d’equips informàtics es consideren residus d’aparells elèctrics i electrònics. La legislació estatal que afecta a aquesta mena de residus és la següent: Real Decreto 208/2005 de 25-02-2005 sobre aparatos eléctricos y electrónicos y la gestión de sus residuos. BOE.Nº 49 de 26-02-2005 Resumen: Aplicable a todos los aparatos eléctricos y electrónicos que figuran en las categorías citadas en el anexo I, y se excluyen los que formen parte de otro tipo de aparato no incluido en su ámbito de aplicación y los equipos destinados a fines específicamente militares, necesarios para la seguridad nacional. Los productores cumplirán las obligaciones establecidas la Ley 10/1998 de 21-04-1998 de Residuos, y financiarán los costes de la gestión de estos residuos que pongan en el mercado garantizando una recogida selectiva. Los productores de aparatos eléctricos y electrónicos declararán a la comunidad autónoma donde se encuentre ubicada su sede social y al Registro de establecimientos industriales de ámbito estatal la condición de productor y el procedimiento elegido para el cumplimiento de las obligaciones establecidas en este artículo. Disposición adicional primera. Inscripción en el Registro de establecimientos industriales de ámbito estatal, por parte de los productores (Real Decreto 697/1995). Incluye la información que debe presentarse en el registro. Segons el Real Decreto 208/2005, tots els aparells elèctrics o electrònics, contemplats en el seu àmbit d’aplicació i posats en el mercat després del 13 d’agost de 2005, han de dur el símbol de recollida selectiva. Aquest símbol s’ha de col·locar sobre el producte de manera visible, llegible i indeleble; excepcionalment, si el producte no pot ser etiquetat per les seves dimensions o per la funció que desenvolupa, el símbol s’estamparà a l’envàs, a les instruccions d’us o a la garantía de l’aparell. (Art. 10 del RD 208/2005). El símbol que indica la recollida selectiva d’aparells elèctrics o electrònics és el contenidor de escombraries tatxat (Annex V): © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 15 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. L’Organisme competent a Catalunya és l’Agència de Residus de Catalunya, del Departament de Medi Ambient. Per més informació, consulteu la següent adreça: http://www.arc-cat.net/ca/altres/raee/ Altres Disposicions legals aplicables als banys de Zn (13-05-2009) No existeix una regulació específica que reguli els banys de Zn. Però s’ha de tenir en compte diversos aspectes: la seguretat dels treballadors, les possibles emissions a l’atmosfera i l’abocament d’aigües residuals: Real Decreto 374/2001 de 06-04 sobre la protección de la salud y seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con los agentes químicos durante el trabajo. BOE.Nº 104 de 01-05-2001 Resum: Se establece la realización de una evaluación de riesgos y describiéndose los principios generales para la prevención de los riesgos por agentes químicos. Se listan medidas específicas de prevención y protección, y medidas a adoptar frente a accidentes, incidentes y emergencias. Contaminació ambiental Si conté algun dels compostos regulats pel següents Real Decret: Real Decreto 812/2007, de 22-06-2007, sobre evaluación y gestión de la calidad del aire ambiente en relación con el arsénico, el cadmio, el mercurio, el níquel y los hidrocarburos aromáticos policíclicos. BOE.Nº 150 de 23-06-2007 Resum: Tiene por objeto: - definir y establecer un valor objetivo de concentración de arsénico, cadmio, níquel y benzo(a)pireno en el aire ambiente, y garantizar, con respecto al arsénico, el cadmio, el níquel y los hidrocarburos aromáticos policíclicos, el mantenimiento de la calidad del aire ambiente donde es buena y la mejora en otros casos, a fin de evitar, prevenir o reducir sus efectos perjudiciales en la salud humana y en el medio ambiente en su conjunto. © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 16 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. - establecer métodos y criterios comunes de evaluación de las concentraciones y depósitos de arsénico, cadmio, mercurio, níquel e hidrocarburos aromáticos policíclicos en el aire ambiente. - garantizar la obtención y la puesta a disposición pública de información adecuada sobre las concentraciones y depósitos de arsénico, cadmio, mercurio, níquel e hidrocarburos aromáticos policíclicos. Aigües residuals La legislació catalana que regula els serveis públics de sanejament i els abocaments és la següent: Decret 130/2003, de 13-05, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament DOGC.Nº 3894 de 29-05-2003 Segons l’article 7, els usuaris no domèstics l’activitat dels quals està compresa a les seccions C, D, i E de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 1993 (trobareu aquesta classificació a: http://www.idescat.net/Classif/Classif?TC=4&V0=1&V1=76), o bé els que generen uns abocaments superiors a 6.000 m3/any, resten obligats a demanar permís d’abocament al sistema públic de sanejament i a respectar les prohibicions establertes a l’annex I i les limitacions que contempla l’annex II del Reglament. © Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya Data: 01-11-2009 Versió 1 17 [email protected] Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
