4. El cicle comptable - McGraw

es
ill.
-h
w
ra
cg
.m
w
w
w
Presentació
Avui dia, la comptabilitat forma part de les tasques diàries d’un gran ventall de
llocs de treball en diferents departaments: administració, finances, assessoria,
comptabilitat fiscal, compres o vendes, entre d’altres, tant d’empreses privades
com públiques.
es
L’objectiu principal d’aquest manual és proporcionar-te les pautes bàsiques de la
tècnica comptable, de manera que puguis manejar adequadament les xifres corresponents a despeses, inversions, compres, etc.
ra
w
-h
ill.
Els continguts es dirigeixen tant als alumnes procedents de l’ESO que han triat obtenir el perfil professional de Tècnic en Gestió Administrativa, com als qui –fins i tot
treballadors ja en actiu– necessiten reciclar els seus coneixements comptables per
tal d’adaptar-los a la nova normativa reguladora. En el projecte que et presentem,
aquests continguts estan estructurats des de la base més elemental, fins al nivell
necessari per passar a un nivell superior.
w
.m
cg
Amb moltes activitats, casos pràctics i exemples que il·lustren la part teòrica, podràs assimilar fàcilment els conceptes explicats, dominar la seva aplicació pràctica
i ampliar els teus coneixements comptables, de manera gradual i dinàmica. Al final
de cada unitat, trobaràs un esquema de síntesi, un test de repàs per comprovar la
comprensió dels continguts i un bloc d’activitats per tal de reforçar i practicar el
que has après (Comprova el teu aprenentage).
w
w
Quan hagis acabat el llibre, seràs capaç de consignar en assentaments comptables les operacions més freqüents de l’activitat empresarial, fer balanços o saber
si una companyia està en una situació d’equilibri o desequilibri financer. A més,
aprendràs les aplicacions informàtiques i la normativa legal elemental que regeixen
les gestions financeres i administratives de l’empresa.
Actualment la comptabilitat de les empreses es fa exclusivament amb aplicacions
informàtiques. Per aquest motiu, a l’Annex del llibre t’oferim un tutorial d’una de
les aplicacions de gestió comptable més utilitzades, acompanyat d’alguns exemples pràctics.
Tot això et permetrà incorporar-te al mercat laboral i comprovar que la realitat
empresarial reflecteix, de nou, tot el que hem après en aquestes pàgines i podràs
posar-ho en pràctica sense cap mena de difi cultat. Esperem que aquesta obra
t’agradi i et sigui útil amb vista al teu futur professional.
Per últim, vull dedicar aquest llibre a la memòria de la meva germana M.ª José.
L’autora
Índex
L’empresa. Representació i mesura del patrimoni empresarial
1
2. L’empresa com a unitat econòmica
de producció .....................................................................10
5. Les masses patrimonials i l’equilibri patrimonial ...16
5. 1 . Actiu ................................................................................ 16
5.2. Passiu ............................................................................... 17
5.3. Patrimoni net ................................................................ 17
5.4. L’equilibri patrimonial ................................................. 18
2.1. L’empresa ....................................................................... 10
2.2. Tipus d’empreses ......................................................... 11
6. L’inventari .............................................................................. 20
6. 1 . Classificació dels inventaris ......................................22
1. L’activitat econòmica i el cicle econòmic ....................8
1. 1 . L’activitat econòmica ....................................................8
1.2. El cicle econòmic ...........................................................9
3. La comptabilitat i la seva finalitat ................................. 13
7. Balanç de situació ............................................................... 23
3. 1 . Destinataris de la informació comptable ............. 13
Síntesi ........................................................................................ 25
Test de repàs ........................................................................... 26
Comprova el teu aprenentatge ....................................... 27
4. El patrimoni i els elements patrimonials ...................14
es
4. 1 . Els elements patrimonials ......................................... 15
La metodologia comptable
.m
cg
ra
2. La teoria dels comptes .......................................................31
2. 1 . Tipus de comptes .........................................................31
2.2. Conveni de càrrec i abonament ............................. 33
2.3. Terminologia dels comptes ...................................... 34
3. Mètode de partida doble .................................................. 37
ill.
1. Les operacions mercantils des de la
perspectiva comptable: els fets comptables .............. 30
3. 1 . Anàlisi dels fets comptables .................................... 37
w
-h
2
Síntesi ........................................................................................ 39
Test de repàs ........................................................................... 40
Comprova el teu aprenentatge ........................................41
Els llibres comptables. El Pla General de Compabilitat de les pime
3. Estructura del Pla General de Comptabilitat ............. 55
3. 1 . Marc conceptual del PGC ......................................... 55
3.2. Normes de registre i valoració ............................... 58
3.3. Comptes anuals ........................................................... 58
3.4. Quadre de comptes ................................................... 58
3.5. Definicions i relacions comptables ........................ 58
2. Normalització comptable ................................................. 54
2. 1 . Pla General de Comptabilitat de les pime
(PGC-pime) .................................................................... 54
Síntesi ........................................................................................ 59
Test de repàs ........................................................................... 60
Comprova el teu aprenentatge ........................................61
w
w
1. Tipus de llibres comptables ........................................... 44
1. 1 . El Llibre Diari ................................................................ 44
1. 2. El Llibre Major ...............................................................47
1. 3. El Balanç de comprovació ........................................ 48
1. 4. Llibre d’Inventaris i Comptes anuals ..................... 52
1. 5. Obligacions relatives als llibres comptables ....... 53
w
3
El cicle comptable
4
1. Balanç inicial: assentament d’obertura ......................... 64
3.2. Regularització d’ingressos i despeses ...................73
2. Comptabilització de les operacions de l’exercici
al Llibre Diari i trasllat al Llibre Major ............................ 65
2. 1 . Funcionament del compte
de Mercaderies ............................................................ 65
2.2. Balanç de comprovació ............................................. 67
4. Balanç de situació ............................................................... 75
3. Operacions de regularització ...........................................71
3. 1 . Regularització d’existències ..................................... 71
4
5. Assentament de tancament .............................................76
6. Assentament d’obertura del nou exercici ................ 78
Síntesi ......................................................................................... 81
Test de repàs ........................................................................... 82
Comprova el teu aprenentatge ....................................... 83
Índex
Problemàtica comptable de les compres i les vendes
5
1. Desglossament del compte Mercaderies .................... 86
4. Ingressos per prestacions de serveis ............................ 96
4. 1 . Norma de valoració ................................................... 96
5. Problemàtica comptable de l’IVA ................................... 98
5. 1 . Requisits de les factures ........................................... 99
5.2. Models d’autoliquidacions ........................................ 99
5.3. Supòsits ........................................................................100
6. Creditors i deutors per operacions comercials ........ 105
6. 1 . Proveïdors .................................................................... 105
6.2. Clients ............................................................................106
Síntesi ....................................................................................... 113
Test de repàs .......................................................................... 114
Comprova el teu aprenentatge ...................................... 115
2. Compres d’existències: criteris de valoració .............. 87
2. 1 . Norma de valoració ................................................... 87
2.2. Descomptes .................................................................. 88
2.3. Envasos i embalatges ................................................ 90
2.4. Avançaments a proveïdors ....................................... 9 1
3. Vendes d’existències: criteris de valoració ...................92
3. 1 . Norma de valoració ....................................................92
3.2. Descomptes ...................................................................93
3.3. Envasos i embalatges .................................................94
3.4. Avançaments de clients .............................................96
Altres ingressos i despeses en l’activitat empresarial
es
ra
.m
cg
L’immobilitzat material
7
4. Altres ingressos de gestió ...............................................127
4. 1 . Altres ingressos ..........................................................127
4.2. Altres comptes d’ingressos .....................................128
5. Creditors i deutors per prestacions de serveis ........ 130
Síntesi ...................................................................................... 135
Test de repàs ......................................................................... 136
Comprova el teu aprenentatge ......................................137
ill.
1. Serveis exteriors ................................................................. 118
1 . 1 . Comptes de serveis exteriors ..................................118
2. Despeses de personal ....................................................... 121
2. 1 . Comptes de despeses de personal ........................121
3. Altres comptes de despeses ...........................................124
3. 1 . Tributs ............................................................................124
3.2. Altres despeses ...........................................................125
w
-h
6
1. Elements de l’immobilitzat material ........................... 140
2. Adquisició d’elements de l’immobilitzat
material: proveïdors d’immobilitzat .............................143
w
w
w
3. Amortització d’elements de l’immobilitzat
material ................................................................................ 146
3. 1 . Sistemes d’amortització de
l’immobilitzat ..............................................................147
4. Venda d’elements de l’immobilitzat material:
crèdits per alienació de l’immobilitzat ........................151
4. 1 . Beneficis o pèrdues ...................................................152
4.2. Operacions a crèdit ...................................................152
4.3. Accidents ......................................................................153
Síntesi ...................................................................................... 155
Test de repàs ......................................................................... 156
Comprova el teu aprenentatge ..................................... 157
Les fonts de finançament i les operacions de final d’exercici. Els comptes anuals
8
1. Les fonts de finançament ............................................... 160
1 . 1 . Patrimoni net, capital i reserves ............................160
1 .2. Finançament aliè a llarg termini: deutes
a llarg termini amb entitats de crèdit .................162
1 .3. Finançament aliè a curt termini: deutes
a curt termini amb entitats de crèdit ..................166
2. Les operacions de final d’exercici .................................167
2. 1 . Regularització d’existències ...................................167
2.2. Reclassificació dels elements patrimonials ........168
2.3. Amortitzacions ...........................................................169
2.4. Ajustos per periodificació .......................................170
3. Càlcul i comptabilització de l’impost sobre
beneficis ............................................................................... 173
4. Elaboració dels Comptes anuals ................................... 175
4. 1 . Estructura del compte de Pèrdues
i guanys i del Balanç .................................................178
Síntesi ...................................................................................... 183
Test de repàs ......................................................................... 184
Comprova el teu aprenentatge ..................................... 185
Comptabilització mitjançant aplicacions informàtiques
Annex
1. Introducció ......................................................................... 188
2. Donar d’alta i modificar les dades de l’empresa ..... 188
3. Crear i donar de baixa comptes .................................... 190
4. Introducció d’assentaments ........................................... 191
5. Operacions de tancament ...............................................193
6. Obtenció dels diferents tipus de balanços ................ 194
Glossari ........................................................................................ 195
5
Com s’utilitza aquest llibre
Presentació de la unitat
Unitat
1
L’empresa.
Representació
i mesura del patrimoni
empresarial
Aquí trobaràs els criteris d’avaluació
de la unitat.
En aquesta unitat aprendràs a:
I estudiaràs:
• L’activitat econòmica i el cicle econòmic.
• L’empresa com a unitat econòmica de producció
i/o de serveis.
• La comptabilitat, la seva finalitat i el seus destinataris.
• El patrimoni i els elements patrimonials.
• Les masses patrimonials i l’equilibri patrimonial.
• L’inventari.
• El balanç de situació.
A més, t’avancem els continguts
que es desenvoluparan.
• Diferenciar entre béns i serveis.
• Conèixer en què consisteix l’activitat econòmica.
• Identificar les fases del cicle econòmic de l’activitat
empresarial.
• Diferenciar entre inversió i finançament; inversió i
despesa; despesa i pagament; ingrés i cobrament.
• Definir la comptabilitat i els seus objectius i a
identificar els usuaris de la informació comptable.
• Definir els conceptes de patrimoni, element
patrimonial i massa patrimonial.
• Ordenar i agrupar els elements patrimonials en
masses patrimonials.
• Identifica les masses patrimonials que integren
l’Actiu, el Passiu i el Patrimoni net.
• Elabora l’inventari.
• Estableix la funció del Balanç de situació.
Se t’indiquen les habilitats
que adquiriràs.
Seràs capaç de:
Reconèixer els elements que integren el patrimoni
d’una organització econòmica i de classificar-los
en masses patrimonials.
es
Desenvolupament dels continguts
Activitats
Permeten treballar a mesura que es van explicant i asseguren un aprenentatge progressiu.
6
ra
w
-h
ill.
Casos pràctics
Apliquen els coneixements apresos a problemes i situacions reals de l’entorn professional.
Altres ingresos i despeses en l’activitat empresarial
Cas pràctic 5
.m
cg
Deutors i creditors
Ara comptabilitzarem els moviments que l’empresa HTR, S. A.
ha fet durant l’any 20XX:
1. Rep la factura de l’assegurança dels seus vehicles per un
import de 1.400 €, en una operació a crèdit.
2. Contracta una campanya de publicitat per la qual pagarà,
d’aquí a 6 mesos, 2.300 € més el 21 % d’IVA, en una operació
feta amb una lletra de canvi acceptada.
3. Paga els salaris corresponents al mes d’abril amb les dades
següents:
• Sous bruts: 5.800 €.
• Seguretat Social a càrrec de l’empresa: 1.450 €.
• Retencions practicades als treballadors per l’IRPF:
680 €.
• Seguretat Social a càrrec dels treballadors: 300 €.
• Paga la meitat dels sous per banc i la resta els pagarà
en 5 dies.
4. Cobra els interessos del compte bancari que pugen a 200 €,
amb una retenció practicada del 21 %.
Solució:
Llegendes en els assentaments
1
1.400 (625) Primes d’assegurances
a (410) Creditors per prestacions
de serveis
1.400
2
2.300 (627) Publicitat, propaganda i relacions
públiques
483 (472) HP, IVA suportat
2.783
3
5.800 (640) Sous i salaris
w
Pensant en els càlculs que puguin ser més
complexos, es proporcionen unes llegendes que aclareixen els càlculs que s’han
portat a terme en l’assentament.
a (411) Creditors, efectes comercials
a pagar
w
(1.450 + 300)
Per registrar el deute amb
la Seguretat Social, sumem
la quota de l’empresa i la quota
dels treballadors.
1.450 (642) Seguretat Social a càrrec
de l’empresa
a (4751) HP creditora per retencions
practicades
1.750
a (572) Bancs c/c
2.410
a (465) Remuneracions pendents
de pagament
2.410
4
42 (473) HP, retencions i pagaments a compte
158 (572) Bancs c/c
a (769) Altres ingressos financers
w
680
a (476) Organismes de la Seguretat
Social, creditors
200
Activitats
6. Elabora els respectius assentaments comptables si la nostra empresa FLO, S. A. ha fet
els moviments següents:
a) Rebem la factura d’un professional independent per un import de 2.800 € més el
21 % d’IVA, en una operació a crèdit.
b) Lloguem un local de la nostra propietat, per un import de 2.400 € més el 21 %
d’IVA. L’operació es fa amb una lletra de canvi acceptada.
c) Portem la lletra al banc en gestió de cobrament.
d) Arribat el venciment, el deutor paga. El banc ens cobra 25 € de despeses de gestió
més el 21 % d’IVA.
e) El 20 d’octubre efectuem un pagament a compte de l’IS per un import de 330 €.
134
Tancament de la unitat
L’empresa. Representació i mesura del patrimoni empresarial
1
Síntesi
L’activitat econòmica
L’empresa
Procediment mitjançant el qual obtenim béns i serveis que satisfan les
necessitats humanes.
Síntesi
Esquema-resum dels continguts estudiats en la unitat.
Institució o agent econòmic que pren les decisions sobre la utilització
de factors de la producció per obtenir els béns i serveis que s’ofereixen
al mercat.
Les empreses es poden agrupar o classificar en funció de diferents
criteris.
La comptabilitat
És la tècnica que interpreta, mesura i descriu els fets econòmics
de l’activitat empresarial.
Interns: Directius, càrrecs intermedis, treballadors i propietaris o
accionistes.
Usuaris de la informació comptable
Externs: Prestadors, proveïdors, la competència, clients, l’Adminisrtració
Pública.
Patrimoni empresarial
Element patrimonial
Massa patrimonial
Equilibri patrimonial
Conjunt de béns, drets i obligacions que una empresa té en un moment
determinat.
Un bé, un dret o una obligació que té una empresa en un moment
determinat.
Agrupació dels
diferents elements
que té l’empresa,
segons la funció
que hi fan. Es divideix
en:
Actiu (Actiu no corrent i corrent)
Passiu (Passiu no corrent i corrent)
Patrimoni net
Test de repàs
Ajuda a detectar qualsevol llacuna de
coneixements.
Béns + drets = Obligacions + Patrimoni net
Actiu = Passiu + Patrimoni net
Inventari
Document en el qual l’empresa mostra, de manera detallada i valorats
en euros (€), tots i cada un dels elements que té en un moment
determinat.
Balanç de situació
Document comptable que serveix per mostrar la situació del patrimoni
(béns, drets, obligacions i Patrimoni net) de l’empresa en un moment
determinat.
25
6
Comprova el teu aprenentatge
Activitats finals agrupades per Criteris
d’avaluació.
Unitat
4
w
-h
ill.
es
El cicle comptable
• Definir el concepte de resultat comptable.
• Descriure les funcions dels assentaments de
tancament i d’obertura.
• Distingir les fases del cicle comptable complet,
adaptant-les a la legislació espanyola.
• Efectuar els assentaments corresponents als fets
comptables.
• Fer les operacions comptables corresponents
a un exercici econòmic bàsic.
w
w
w
.m
cg
ra
En aquesta unitat aprendràs a:
Estudiaràs:
• La descripció de les fases del desenvolupament d’un
cicle comptable bàsic:
– Balanç i inventari inicial.
– Assentament d’obertura del LLibre Diari.
– Traspàs de la informació als comptes del Llibre Major.
– Balanç de comprovació de sumes i saldos i
determinació del resultat.
– Assentament de tancament i Balanç de situació final.
• La introducció al concepte de resultat i la seva
incidència en el patrimnoi.
I seràs capaç de:
Reconèixer la metodologia comptable analitzant
la terminologia i els instruments comptables utilitzats
a l’empresa.
4
El cicle comptable
1. Balanç inicial: assentament d’obertura
Legislació
Codi de Comerç
L’article 28.1 del Codi de Comerç
diu: «El Llibre d’Inventaris i Comptes
anuals s’ha d’obrir amb el Balanç
inicial detallat de l’empresa».
Totes les empreses, en iniciar la seva activitat o al començament de cada nou exercici econòmic, han de redactar el Balanç inicial.
El Balanç inicial és un document que mostra la situació patrimonial de l’empresa al
moment precís en què estan a punt d’iniciar-se les seves operacions; és a dir, just abans
de començar a registrar-se els moviments.
Tal com hem fet en les unitats anteriors, ens servirem d’un exemple per desenvolupar les
diferents fases del cicle comptable.
El 2 de gener de 20XX s’ha constituït la societat Mar Simancas, SA, en la qual els socis han
aportat els elements següents:
• Un local valorat en 90.000 €, dels quals 35.000 € corresponen al terreny.
• Mercaderies per valor de 1.700 €.
• Un ordinador valorat en 1.300 €.
es
Pel fet que es tracta d’un document
obligatori, no es pot fer de qualsevol manera, sinó que hi ha un
model predeterminat al qual s’ha
d’ajustar l’empresari.
• Diners que ingressen al compre corrent: 25.000 €.
• Un dret de cobrament sobre un client per un import de 1.400 €.
ill.
Has de tenir en compte
w
-h
• Un programa d’ordinador valorat en 950 €.
• Al proveïdor de les mercaderies li deuen 950 €.
• Per comprar el local, van sol·licitar un préstec de 50.000 €, que tornaran en 5 anys.
.m
cg
Recorda que, a l’Actiu, els elements
s’ordenen de menys a més liquiditat, mentre que, al Passiu, els elements s’ordenen de menys a més
exigibilitat.
Actiu
Actiu no corrent
Patrimoni net i Passiu
92.250
Immobilitzat intangible
Aplicacions informàtiques
w
Important
ra
Per tant, elaborem el Balanç incial, tal com hem vist a la Unitat 1:
w
Terrenys i béns naturals
35.000
Construccions
55.000
w
Cas pràctic 1
El Balanç
Si, en l’exemple anterior, el valor de les mercaderies fos de
2.500 € i l’import del préstec
de 35.000 €, quin saldo tindria
el compte de Capital? L’empresa
estaria en situació d’equilibri?
Solució:
El capital pujaria a 85.200 € i
l’empresa estaria en situació
d’equilibri. Part de les inversions
es finançarien amb passius i
part amb recursos de la mateixa
empresa; a més, l’Actiu corrent
seria superior al Passiu corrent.
64
Actiu corrent
69.400
Capital social
69.400
Passiu no corrent
50.000
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
50.000
950
Immobilitzat material
Equips per a processos d’informació
Patrimoni net
1.300
28.100
Passiu corrent
950
Proveïdors
950
Existències
Mercaderies
1.700
Realitzable
Clients
1.400
Disponible
Bancs c/c
25.000
Total Actiu
120.350
Total Patrimoni net i Passiu
120.350
Activitats
1. Quant sumaria l’Actiu de l’exemple que hem vist en aquest apartat, si l’ordinador estigués valorat en 2.400 € i la quantitat disponible al banc fos de 17.000 €?
2. A quant pujaria l’import del capital en el mateix cas de l’Activitat 1?
El cicle comptable
4
2. Comptabilització de les operacions de l’exercici
al Llibre Diari i trasllat al Llibre Major
Com ja hem vist, el Llibre Diari és el Llibre de comptabilitat en el qual s’enregistren dia a dia, i
per un rigorós ordre cronològic, totes les operacions relatives a l’activitat econòmica de l’empresa.
El primer assentament que farà l’empresa al Llibre Diari s’anomena assentament d’obertura, que ens mostra, a més, els elements patrimonials del Balanç inicial. Per tant, amb aquest
assentament s’obre la comptabilitat.
Seguint amb l’exemple de l’apartat anterior, tenim el següent assentament comptable:
2/1/20XX
950 (206) Aplicacions informàtiques
35.000 (210) Terrenys i béns naturals
Legislació
Codi de Comerç
L’article 28.2 del Codi de Comerç
diu el següent: «El Llibre Diari registrarà dia a dia totes les operacions
relatives a l’activitat de l’empresa.
Serà vàlida, però, l’anotació conjunta dels totals de les operacions per
a períodes no superiors al trimestre,
amb la condició que el seu detall figuri en altres llibres o registres concordants, d’acord amb la naturalesa
de l’activitat de la qual es tracti».
55.000 (211) Construccions
es
1.300 (217) Equips per a processos d’informació
1.700 (300) Mercaderies
ill.
1.400 (430) Clients
a (400) Proveïdors
w
-h
25.000 (572) Bancs c/c
950
50.000
a (100) Capital social
69.400
.m
cg
ra
a (170) Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
Un cop registrats els diversos elements en aquest assentament, l’empresa ha d’introduir els
fets comptables al Llibre Diari per ordre de dates i traslladar la informació al Llibre Major.
w
w
2.1. Funcionament del compte de Mercaderies
w
Fins ara, hem comptabilitzat tant les compres com les vendes de mercaderies al compte (300),
que és un compte d’Actiu. Les compres les hem comptabilitzat al (nostre) preu de compra, i
les vendes, al preu de venda al públic (PVP) que hem establert. Aquests preus no coincideixen,
perquè, com és lògic, l’empresa obté com a benefici la diferència entre el preu de venda i el
preu de compra.
Així, el saldo del compte (300) al final de l’exercici ens indica les existències que l’empresa té
al magatzem. D’altra banda, ens interessa saber el que l’empresa ha guanyat durant l’exrcici
econòmic amb totes les seves vendes.
Per saber-ho, recorrerem a un altre exemple:
Has de tenir en compte
L’empresa compra 50 unitats de mercaderies a 20 € la unitat; posteriorment ven 20 unitats
de mercaderies a 60 € la unitat. La compra la posaríem al Deure del compte Mercaderies per
un import de 1.000 €, i la venda, a l’Haver, per un import de 1.200 €. La T de Mercaderies
quedaria així:
Deure
Mercaderies
1.000
Haver
1.200
Quan ens referim a les mercaderies, ho escrivim amb minúscula:
Quan parlem del compte comptable, ens hi referirem com a:
Com podem observar, el saldo del compte és de 200 € (creditor). Si traslladéssim aquesta dada
al Balanç, significaria que tenim mercaderies negatives, la qual cosa no és possible. Això s’ha
produït perquè hi hem introduït les compres a preu de compra i les vendes a preu de venda.
65
4
El cicle comptable
És a dir, nosaltres hem comprat 50 unitats a 20 € cada una, i, com que hem venut 20 unitats,
les existències que ens queden al magatzem són 30 unitats a 20 €: 600 €. És el que hauria
d’evidenciar la T de Mercaderies i, per tant, l’empresa haurà de fer ajustaments en el compte
per mostrar les existències que realment té al magatzem.
Has de tenir en compte
L’empresa obté el benefici per la
diferència entres ingressos i despeses. Els ingressos i les despeses es
comptabilitzen en els grups 6 i 7.
No hem utilitzat comptes ni del
grup 6 ni del 7. Per tant, l’empresa
hauria de fer ajustaments al compte
Mercaderies per obtenir el resultat.
Si, a més, volem saber quant ha guanyat l’empresa, fem l’operació següent: ha venut 20 unitats
i el que guanya amb cada una és la diferència entre el preu de venda i el de compra. En el
nostre cas: (60 – 20) = 40 €; per tant, ha guanyat 40 × 20 = 800 €.
Per solucionar aquest problema i que el compte Mercaderies mostri el seu saldo el 31 de desembre, el mètode de funcionament que d’aquest compte utilitza el Pla General de Comptabilitat s’anomena desglossament del compte Mercaderies, que implica que les operacions
amb les existències (mercaderies, primeres matèries, altres aprovisionaments) utilitzen un desglossament de tres comptes:
• Per tal de registrar les compres, l’empresa utilitza el compte (600) Compres de mercaderies.
• Per mostrar les vendes, utilitza el compte (700) Vendes de mercaderies.
es
El compte (300) només s’utilitza per mostrar les existències inicials (l’1 de gener) i les existències finals (el 31 de desembre); és a dir, durant la resta de l’exercici no s’utilitzarà.
Analitzem-ho a través d’un exemple:
ill.
• De la mateixa manera procedeix amb les primeres matèries (31X) i amb altres aprovisionaments (32X).
w
-h
L’empresa Marta Cela, SA, ha fet el següent assentament d’obertura:
ra
1/1/20XX
45.000 (213) Maquinària
1.700 (216) Mobiliari
.m
cg
Les existències que figuren
a l’assentament d’obertura
són les existències inicials
que té l’empresa.
2.600 (300) Mercaderies
1.500 (430) Clients
a (400) Proveïdors
a (100) Capital social
800
61.000
w
w
w
11.000 (572) Bancs c/c
Després, l’empresa fa les operacions següents:
• Compra mercaderies a crèdit per un import de 1.600 €.
• Compra mercaderies pagant amb un xec per un import de 1.300 €.
• Paga al proveïdor el que li deu amb una transferència bancària.
• Ven mercaderies per un import de 2.400 €, en una operació feta amb un xec.
• Ven mercaderies a crèdit per un import de 3.100 €.
• El client li paga la meitat del deute per banc.
En registrar les operacions als assentaments comptables, tindrem:
Has de tenir en compte
El PGC utilitza el grup 3 per mostrar les existències de l’empresa:
• Al subgrup 30 es registren les
mercaderies.
• El subgrup 31 recull les primeres
matèries.
• Al subgrup 32 es consignen altres
aprovisionaments.
66
1.600
1.300
(600) Compres de mercaderies
a (400) Proveïdors
1.600
a (572) Bancs c/c
1.300
(600) Compres de mercaderies
El cicle comptable
4
Important
2.400 (400) Proveïdors
a (572) Bancs c/c
2.400
a (700) Vendes de mercaderies
2.400
a (700) Vendes de mercaderies
3.100
a (430) Clients
2.300
2.400 (572) Bancs c/c
3.100 (430) Clients
Hem de recordar que el Balanç de
comprovació està format per una
columna de sumes, que, a la vegada, està dividida en Deure i Haver,
i una columna de saldos, que es
divideix en Saldo deutor (Sd) i Saldo
creditor (Sc).
2.300 (572) Bancs c/c
• Com a següent pas, introduïm els moviments al compte de T, tal com hem vist a la Unitat
2, i obtenim el següent:
Deure
45.000
Deure
Mercaderies
Mobiliari
1.700
Haver
Deure
2.600
Clients
1.500
3.100
Haver
Deure
Deure
Haver
Deure
2.300
Bancs c/c
Proveïdors
2.400
800
1.600
Capital social
Deure
Vendes de mercaderies
1.600
11.000
1.300
2.400
1.300
2.400
2.400
3.100
.m
cg
Haver
Haver
61.000
Haver
ra
Deure Compres de mercaderies
Haver
es
Haver
ill.
Maquinària
w
-h
Deure
Haver
2.300
w
w
2.2. Balanç de comprovació
w
Quan hàgim traslladat les operacions al Llibre Major, elaborarem el Balanç de comprovació, que
ens permet comprovar que no ens hem equivocat en traslladar la informació.
El Balanç de comprovació ens mostra tots els comptes, tant els patrimonials com els de gestió, que han participat en les operacions de l’empresa, encara que el saldo sigui zero.
Com a últim pas, elaborem el Balanç de comprovació de Marta Cela, SA,:
Balanç de comprovació
Núm.
213
216
400
300
430
100
600
572
700
Compte
Maquinària
Mobiliari
Proveïdors
Mercaderies
Clients
Capital social
Compres de mercaderies
Bancs c/c
Venda de mercaderies
Totals
Sumes
Deure
45.000
1.700
2.400
2.600
4.600
2.900
15.700
74.900
Saldos
Haver
Sd
Sc
45.000
1.700
2.400
2.300
61.000
3.700
5.500
74.900
2.600
2.300
61.000
2.900
12.000
5.500
66.500
66.500
Si hem aplicat bé el mètode de la partida doble, a la columna de sumes han de sumar el mateix la columna del Deure i la de l’Haver. A la columna de saldos, han de sumar el mateix la
columna de Saldo deutor (Sd) i la del Saldo creditor (Sc).
67
El cicle comptable
Has de tenir en compte
Els comptes de despesa, com el
600, neixen pel Deure.
Els comptes d’ingressos, com el
700, neixen per l’Haver.
Cas pràctic 2
Comptabilització i trasllat de les operacions
L’empresa Distribucions Cela, SA, fa les operacions següents:
• El 5 de gener es constitueix l’empresa: el soci aporta 70.500 €, ingressa 60.500 € al
compte corrent i la resta es queda a la caixa.
• El 10 de gener compra mercaderies per un import de 2.400 € a crèdit.
• El 20 de gener compra un ordinador, una impressora i un escàner per un import de
5.300 €, que paga amb un xec.
• El 25 de gener ven mercaderies per un import de 5.700 €, a crèdit.
• El 5 de febrer compra un programa informàtic per 1.300 €, que paga amb un xec.
• El 12 de febrer posa un anunci al diari pel qual paga per banc 900 €.
• El 17 de febrer rep la factura de la llum, que puja a 130 €, i que pagarà en 10 dies.
• El 21 de febrer compra mercaderies per un import de 1.700 € en efectiu.
• El 25 de febrer paga per banc als proveïdors tot el que els deu.
es
4
Vegem com registrem aquestes operacions i fem el trasllat al compte T corresponent.
ill.
Solució:
w
-h
a) Primer de tot registrem les operacions al Llibre Diari. Així, tenim els assentaments
següents:
5/1/20XX
.m
cg
10.000 (570) Caixa
ra
60.500 (572) Bancs c/c
a (100) Capital social
70.500
10/1/20XX
w
2.400 (600) Compres de mercaderies
a (400) Proveïdors
2.400
20/1/20XX
w
w
5.300 (217) Equips per a processos d’informació
a (572) Bancs c/c
5.300
25/1/20XX
5.700 (430) Clients
a (700) Vendes de mercaderies
5.700
5/2/20XX
1.300 (206) Aplicacions informàtiques
a (572) Bancs c/c
1.300
12/2/20XX
900 (627) Publicitat, propaganda I relacions públiques
a (572) Bancs c/c
900
17/2/20XX
130 (628) Subministraments
a (410) Creditors per prestacions
de serveis
130
21/2/20XX
Fig. 4.1. En les transaccions econòmiques,
una de les parts (el venedor) entrega
l’objecte de l’operació, la mercaderia,
i l’altra part (el comprador) paga al
moment o adquireix una obligació
de pagament en el futur.
68
1.700 (600) Compres de mercaderies
a (570) Caixa
1.700
(Continua)
El cicle comptable
Cas pràctic 2 (continuació)
4
Has de tenir en compte
Finalment, generem l’últim assentament:
Els actius i les despeses neixen i
creixen pel Deute:
25/2/20XX
2.400 (400) Proveïdors
a (572) Bancs c/c
2.400
b) Com a pas següent, traslladem la informació al Llibre Major:
Deure
Bancs c/c
60.500
Haver
Deure
Capital social
5.300
Haver
D
H
Els passius, el Patrimoni net i els ingressos neixen i creixen per l’Haver:
70.500
1.300
900
Actius
Despeses
D
Passius
Patrimoni net
Ingressos
H
es
2.400
ill.
Totes les sortides de diners del compte corrent de l’empresa les hem registrat a l’Haver
del compte i l’única entrada al Deure.
Aplicacions
informàtiques
Haver
Deure
Proveïdors
ra
Deure
w
-h
A més, hem de recordar que el compte de Capital social és un compte de Patrimoni net,
per la qual cosa neix per l’Haver.
2.400
2.400
.m
cg
1.300
Haver
Compres de
mercaderies
Deure
Vendes
de mercaderies
1.700
Haver
5.700
w
2.400
Haver
w
Deure
w
Les Aplicacions informàtiques són actius de l’empresa, per la qual cosa neixen pel
Deure; en canvi, els Proveïdors són passius, és a dir, neixen per l’Haver i disminueixen
pel Deure.
Compres de mercaderies és un compte de depesa que neix pel Deure i Vendes de mercaderies és un compte d’ingrés, de manera que neix per l’Haver.
Deure
Clients
Haver
Deure
5.700
Equips
per a processos
d’informació
Haver
5.300
Legislació
Codi de Comerç
També hem de tenir en compte que tant els Clients com els Equips per a processos d’informació són comptes d’Actiu, és a dir, neixen pel Deure.
Deure
Creditors
per prestacions
de serveis
130
Haver
Deure
Caixa
10.000
Haver
1.700
(Continua)
L’article 28.1 del Codi de Comerç
estableix: «El Llibre d’Inventaris
i Comptes anuals s’obrirà amb
el Balanç inicial detallat de l’empresa. Almenys trimestralment es
transcriuran, amb sumes i saldos,
els balanços de comprovació. Es
transcriuran també l’Inventari de
tancament d’exercici i els Comptes
anuals».
69
4
El cicle comptable
Cas pràctic 2 (continuació)
D’altra banda, els Creditors per prestacions de serveis són un compte de Passiu; per
tant, neixen per l’Haver, mentre que la Caixa és un Actiu, ja que neix pel Deure.
PAGAMENT
Publicitat, propaganda
i relacions públiques
Deure
Haver
Deure
Subministraments
900
Haver
130
Finalment, la Publicitat i els Subministraments són despeses, per la qual cosa neixen
pel Deure.
c) I, com a últim pas, elaborem el Balanç de comprovació:
Balanç de comprovació
Deure
Saldos
Haver
Sd
Sc
Bancs c/c
570
Caixa
400
Proveïdors
100
Capital social
600
Compres de mercaderies
700
Vendes de mercaderies
217
Equips per a processos d’informació
5.300
5.300
430
Clients
5.700
5.700
206
Aplicacions informàtiques
1.300
1.300
Publicitat, propaganda i relacions
públiques
900
900
Subministraments
130
627
628
50.600
1.700
8.300
2.400
-----
w
-h
ra
70.500
Totals
4.100
4.100
5.700
5.700
130
130
Creditors per prestació de serveis
90.330
---70.500
90.330
130
76.330
76.330
w
w
9.900
10.000
2.400
w
410
60.500
ill.
572
.m
cg
Fig. 4.2. Al compte Creditors per
prestacions de serveis, mostrem
l’obligació de pagament que tenim amb
les empreses que ens presten serveis
que no constitueixen la nostra activitat
principal. En general, són compromisos
de pagament a c/t.
Compte
es
Núm.
Sumes
Activitats
3. Es constitueix la societat anònima Capitals Reunits, SA,
amb les següents aportacions dels socis:
• 30.000 € que ingressen al compte corrent.
f) Ven mercaderies en efectiu per un import de 4.500 €.
• Un edifici valorat en 450.000 €, dels quals 240.000 € corresponen al terreny.
g) Ingressa 6.000 € al banc procedents de la caixa.
• Mercaderies per valor de 3.800 €.
i) Compra mercaderies per un import de 3.500 €, que
paga amb un xec.
• Diners que ingressen a la caixa per un import de 5.000 €.
L’empresa fa les operacions següents:
a) Compra mercaderies per un import de 2.400 € a crèdit.
b) Rep la factura de la llum per un import de 170 €, que
paga mitjançant una transferència bancària.
c) Ven mercaderies per un import de 7.300 €, en una operació que es fa a crèdit.
d) Paga al proveïdor de l’apartat a) per banc.
70
e) Rep la factura d’unes reparacions que pugen a 470 €
i que pagarà en tres mesos.
h) El client de l’apartat c) li paga per banc.
j) El banc li ingressa 70 € pels interessos que li ha produït
el compte corrent.
k) Compra mobiliari per un import de 3.000 € i el paga per
banc.
l) Compra un ordinador per un import de 2.100 €, que pagarà d’aquí a 6 mesos.
Fes les anotacions al Llibre Diari i traspassa la informació
al Llibre Major. Elabora, a més, el Balanç de comprovació.
El cicle comptable
4
3. Operacions de regularització
Important
S’anomena regularització el conjunt d’operacions que fa l’empresa al final de l’exercici
per tal d’aconseguir que cada un dels comptes mostri el valor real de l’element patrimonial que representa i, a més, permeti conèixer el resultat obtingut.
El càlcul del resultat es fa a través del procés de regularització. Així, per la diferència entre
ingressos i despeses, l’empresa comprova si el seu resultat és positiu (benefici) o negatiu
(pèrdua).
Per a la regularització de les primeres matèries (310), utilitzem el
compte (611) Variació d’existències de primeres matèries.
Per a la regular ització d’altres
aprovoisonaments (32X), utilitzem
el compte (612) Variació d’existències d’altres aprovisionaments.
3.1. Regularització d’existències
es
La regularització d’existències consisteix a fer, al final de l’exercici, un recompte de les
existències que hi ha al magatzem per tal de procedir a actualitzar el saldo del compte
de mercaderies, primeres matèries i altres aprovisionaments.
w
-h
ill.
Com hem vist, a l’assentament inicial, el compte Mercaderies (300) consigna les existències de
l’empresa al principi de l’exercici. La resta de les operacions les hem comptabilitzat als comptes
(600) o (700). Per tant, si el 31 de desembre no hem fet cap altre moviment, el saldo del compte
(300) mostrarà les existències inicials, que no tenen per què coincidir amb les finals (les que
l’empresa té en aquest moment al magatzem).
.m
cg
ra
Per tant, per mostrar el valor real de les existències en aquest moment (31 de desembre),
l’empresa ha de regularitzar el compte (300). Per això efectua els assentaments següents:
31/12
Ei (610) Variació d’existències de mercaderies
(300) Mercaderies
Ei
w
w
a
Ei = existències inicials.
En canvi, amb aquest altre assentament, donem d’alta les existències finals.
Ef = existències finals.
w
En elaborar aquest assentament, donem de baixa les existències inicials.
31/12
Ef (300) Mercaderies
a
(610) Variació d’existències
de mercaderies
Ef
Per continuar amb el nostre sistema de treball, utilitzarem un altre exemple que ens ajudarà
a aclarir aquests conceptes.
Si, en una empresa, les existències inicials de mercaderies pugen a 1.400 € i les existències
finals a 1.900 €, el 31 de desembre l’empresa haurà de fer els assentaments següents:
31/12
1.400 (610) Variació d’existències
de mercaderies
a
(300) Mercaderies
1.400
En aquest assentament, hem donat de baixa les existències inicials, les que hi ha recollides
a l’assentament d’obertura.
71
4
El cicle comptable
El pas següent és elaborar els comptes T d’aquests moviments:
Deure
Mercaderies
1.400
Haver
Deure
1.400
Variació d’existències
de mercaderies
Haver
1.400
Si observem la T del compte Mercaderies, en aquest moment el saldo del compte és 0, ja que,
en donar de baixa les existències inicials, no en tenim cap.
Respecte a les existències finals de mercaderies, tenim:
31/12
1.900 (300) Mercaderies
a
(610) Variació d’existències
de mercaderies
1.900
Deure
Haver
Deure
1.900
Mercaderies
1.400
1.900
Haver
1.900
ra
1.400
ill.
Variació
d’existències
de mercaderies
w
-h
El saldo del compte Variació
d’existències (610) és creditor,
cosa que implica que el compte
es comporta com un ingrés.
es
És a dir, hem donat d’alta les existències finals, les que l’empresa té en aquesta data. I aquestes dades registrades ens deixen els comptes de la manera següent:
.m
cg
Com podem veure, el saldo del compte (300) és deutor per 1.900 €, que és el valor de les mercaderies en aquest moment.
Cas pràctic 3
w
Regularització d’existències
w
w
Continuant amb el Cas pràctic 2 de l’apartat anterior, i atès que les existències finals de
mercaderies Distribucions Cela, SA, pugen a 300 €, vegem quins registres haurà de consignar l’empresa el 31 de desembre.
Solució:
Com que no hi ha existències inicials (Ei), no les hem de donar de baixa; per tant, només
hem de donar d’alta les existències finals (Ef). Així, tenim:
Les mercaderies són un bé,
un Actiu. Per tant, el valor
inicial es mostra al Deure
del compte.
31/12
300 (300) Mercaderies
a
(610) Variació d’existències
de mercaderies
300
En traslladar aquests moviments al Llibre Major, als comptes corresponents tindrem:
Deure
Mercaderies
300
Haver
Deure
Variació d’existències de
mercaderies
Haver
300
Un cop elaborat l’assentament de regularització, podem concloure que el saldo del compte Mercaderies (300) mostra el valor de les existències el 31 de desembre, que en aquest
cas és de 300 €.
72
El cicle comptable
3.2. Regularització d’ingressos i despeses
4
Has de tenir en compte
Un cop comptabilitzades totes les operacions de l’exercici econòmic, es farà la regularització
d’ingressos i despeses.
El 31 de desembre, l’empresa procedeix a tancar tots els comptes d’Ingressos i Despeses o, el
que és el mateix, els comptes dels grups 6 i 7, i a traslladar el saldo al compte 129 (Resultat de
l’exercici). Aquest compte patrimonial figura al Balanç i ens mostra si l’empresa ha obtingut
beneficis o pèrdues en la seva activitat.
Ara interpretarem el saldo del compte (129) Resultat de l’exercici:
Si el saldo del compte (129) Resultat de l’exercici és deutor, figura al
Balanç al costat dels altres comptes de Patrimoni net, restant.
Si el saldo del compte (129) Resultat de l’exercici és creditor, es consigna al Balanç al costat dels altres
comptes de Patrimoni net, sumant.
• Si el saldo del compte (129) és deutor, l’empresa té pèrdues.
• Si el saldo del compte (129) és creditor, l’empresa té beneficis.
Els assentaments que l’empresa haurà de fer el 31 de desembre són aquests:
31/12
(129) Resultat de l’exercici
ill.
es
a (6…)
a (6…)
w
-h
Amb aquest assentament, hem tancat tots els comptes d’Ingressos i Despeses (grups 6 i 7)
que tenien Saldo deutor.
ra
En principi, en aquest assentament figuraran els comptes del grup 6, però també se n’hi poden
anotar alguns del grup 7, com veurem.
.m
cg
Alhora, per tancar tots els comptes d’Ingressos i Despeses (grups 6 i 7) que tenen Saldo
creditor, hem de crear l’assentament següent:
Important
31/12
w
a (129) Resultat de l’exercici
w
w
(7 …)
(7 …)
A les unitats següents estudiarem
comptes del grup 6 que funcionen
com si fossin del grup 7.
També coneixerem comptes del
grup 7 que actuen com si fossin
del grup 6.
En principi, en aquest assentament es recolliran comptes del grup 7, però també poden consignar-s’hi alguns comptes del grup 6, com veurem més endavant.
Cas pràctic 4
Regularització d’ingressos i despeses
Continuant amb els Casos pràctics 2 i 3, procedirem a regularitzar els ingressos i les despeses relatius a l’empresa Distribucions Cela, SA, i interpretarem el saldo del compte (129)
Resultat de l’exercici.
Solució:
31/12
5.130 (129) Resultat de l’exercici
a (627) Publicitat, propaganda
i relacions públiques
900
a (628) Subministraments
130
a (600) Compres de Mercaderies
4.100
(Continua)
73
4
El cicle comptable
Cas pràctic 4 (continuació)
31/12
300 (610) Variació d’existències de mercaderies
5.700 (700) Vendes de mercaderies
a (129) Resultat de l’exercici
6.000
Amb aquests assentaments tanquem tots els comptes dels grups 6 i 7; al primer assentament tanquem els comptes de Saldo deutor i al segon, els del Saldo creditor.
Deure
Subministraments
130
Haver
Deure
Compres de mercaderies
130
2.400
Haver
4.100
300
Vendes de
mercaderies
Deure
Publicitat, propaganda
I relacions públiques
900
H
D
5.700
Haver
900
Resultat de l’exercici
.m
cg
D
ill.
300
Haver
w
-h
Variació d’existències
de mercaderies
Deure
ra
Amb l’assentament
de regularització tanquem
els comptes dels grups 6 i 7. Per
indicar-ho, a la T del Llibre Major
de cada compte, hi fem l’anotació
en vermell.
es
1.700
5.700
5.130
H
6.000
w
Com podem observar, tots els comptes d’Ingressos i Despeses (grups 6 i 7) estan tancats.
w
El saldo del compte (129) és creditor; per tant, l’empresa ha obtingut beneficis.
w
6.000 € – 5.130 € = 870 € (el que ha guanyat).
Activitats
4. Amb relació a la societat anònima Capitals Reunits, de l’Activitat 3:
a) Regularitza les existències de mercaderies sabent que les existències finals pugen
a 2.900 €.
b) Regularitza els ingressos i les despeses i indica el resultat obtingut per l’empresa.
5. Amb les dades de l’empresa Irune García, SA, fes la regularització de les existències:
a) Les existències inicials de mercaderies pugen a 1.400 €.
b) Les existències finals de mercaderies pugen a 2.700 €.
c) Les existències inicials de primeres matèries pugen a 900 €.
d) Les existències finals de primeres matèries pugen a 700 €.
e) Les existències finals d’altres aprovisionaments (embalatges) pugen a 550 €.
74
El cicle comptable
4
4. Balanç de situació
Continuant amb les fases del procés comptable, cal dir que, amb les dades dels comptes que
encara romanen oberts, és a dir, els comptes patrimonials, les empreses han d’elaborar el Balanç de la situació el 31 de desembre. L’estructura del Balanç de situació l’hem estudiat a la
Unitat 1.
Cas pràctic 5
Masses patrimonials del Balanç
Continuant amb els Casos pràctics 2, 3 i 4, procedirem a elaborar el Balanç de situació de
l’empresa Distribucions Cela, SA:
Important
El compte (129) Resultat de l’exercici és un compte de Patrimoni
net i sempre es col·loca al Balanç,
juntament amb els altres comptes
d’aquesta naturalesa. Si l’empresa
obté beneficis, el compte té Saldo
creditor i figura sumant. Si l’empresa té pèrdues, el compte té Saldo deutor i hi consta restant.
Solució:
Patrimoni net i Passiu
6.600
Patrimoni net
Immobilitzat intangible
Aplicacions informàtiques
Actiu no corrent
1.300
Capital social
Resultat de l’exercici
Immobilitzat material
Equips per a processos d’informació
5.300
71.370
70.500
870
es
Actiu
Existències
Mercaderies
300
5.700
Disponible
Bancs c/c
Caixa
50.600
8.300
Total Actiu
71.500
Creditors per prestacions
de serveis
.m
cg
Realitzable
Clients
Passiu corrent
w
-h
64.900
130
130
ra
Actiu corrent
ill.
Passiu no corrent
71.500
Resultat negatiu al Balanç
w
Cas pràctic 6
w
w
Total Patrimoni net i Passiu
Si en l’exercici anterior, el resultat hagués estat de Sd: 700 € i el saldo del compte de
clients pugés a 4.130 €, com resultaria el nou Balanç de situació?
Solució:
Actiu
Patrimoni net i Passiu
Actiu no corrent
6.600
Patrimoni net
69.800
Immobilitzat intangible
Aplicacions informàtiques
1.300
Capital social
Resultat de l’exercici
70.500
(700)
Immobilitzat material
Equips per a processos d’informació
5.300
Actiu corrent
Existències
Mercaderies
Realitzable
Clients
Passiu no corrent
63.330
300
Activitats
Passiu corrent
130
Creditors per prestacions
de serveis
130
4.130
Disponible
Bancs c/c
Caixa
50.600
8.300
Total Actiu
69.930
Total Patrimoni net i Passiu
Com podem observar, el resultat
és negatiu, ja que el compte
(129) té Saldo deutor i per això es
consigna al net, restant.
69.930
6. Elabora el Balanç de situació a partir de les dades de
les activitats 3 i 4 relatives
a l’empresa Capitals Reunits, SA.
7. Calcula l’Actiu no corrent
d’una empresa el Pat rimoni net de la qual puja a
65.000 €, el Passiu a 28.000 €
i l’Actiu corrent a 34.000 €.
75
4
El cicle comptable
5. Assentament de tancament
Important
A l’assentament de tancament,
no hi ha comptes ni d’ingressos ni
de despeses.
Després de regularitzar les despeses i els ingressos, l’operació següent que fa l’empresa al
Llibre Diari s’anomena assentament de tancament, la finalitat de la qual és tancar tots els
comptes patrimonials que encara estiguin oberts. Això s’aconsegueix anotant el saldo del
compte al cantó contrari.
L’assentament de tancament consisteix a posar al Deure tots els comptes que tinguin
Saldo creditor i a l’Haver tots els comptes que tinguin Saldo deutor.
Cas pràctic 7
Per mostrar en quin cantó de la T
fem l’anotació corresponent a l’assentament de tancament, al Llibre
Major de cada compte l’indicarem
en vermell. Així sabrem quina és
l’anotació que tanca el compte.
Assentament de tancament
Si continuem amb el cicle comptable de l’empresa Distribucions Cela, SA, dels casos pràctics 2,3,4 i 5 i procedim a fer l’assentament de tancament de la comptabilitat, tindrem:
es
Important
Solució:
ill.
31/12
w
-h
70.500 (100) Capital social
130 (410) Creditors per prestacions de serveis
a (300) Mercaderies
300
a (572) Bancs c/c
50.600
a (570) Caixa
8.300
a (217) Equips per a processos
d’informació
5.300
a (430) Clients
5.700
a (206) Aplicacions informàtiques
1.300
w
w
.m
cg
ra
870 (129) Resutat de l’exercici
w
Després, com hem vist, traspassem la informació al Llibre Major. D’aquesta manera, tots
els comptes quedaran tancats.
Deure
xxx x
x
xx x
xx
300
x xxx
xx
BBAANN
CCAOCN
RAECDIO
ITN
ÍCAILA
xx xx
xxxxxxxxxx xxx x
NAAL L
ION
ANC
ACIO
N
IT
O
D
C
È
R
N
C
B
NC
BAA
x
Fig. 4.3. Les empreses utilitzen, com a
mitjà de pagament per a algunes de les
seves operacions, les targetes bancàries,
per les quals han de pagar comissions
als bancs o entitats de crèdit.
76
Mercaderies
Haver
Deure
300
Equips per a processos
d’informació
5.300
Haver
5.300
Com podem veure, el compte Mercaderies té un Saldo deutor de 300 €, per la qual cosa,
per tancar-lo, anotem 300 a l’Haver. El mateix passa amb el compte Equips per a processos d’informació, que té un Saldo deutor de 5.300 €, i per tancar-lo apuntem 5.300 € a
l’Haver.
Deure
Bancs c/c
60.500
Haver
5.300
1.300
Deure
Caixa
10.000
Haver
1.700
8.300
900
2.400
50.600
A més, el saldo del compte Bancs c/c és de 50.600 €, deutor, per la qual cosa, per tancar-lo, anotem 50.600 a l’Haver.
(Continua)
El cicle comptable
Cas pràctic 7 (continuació)
Important
El mateix passa amb el compte Caixa, que té un Saldo deutor de 8.300 €, de manera que
per tancar-lo apuntem 8.300 a l’Haver.
Deure
Capital social
70.500
4
Haver
Deure
Aplicacions informàtiques
70.500
1.300
A l’assentament de tancament i
al Balanç de situació, figuren els
mateixos comptes.
Haver
1.300
El compte Capital social té un Saldo creditor de 70.500 €, per la qual cosa, per tancar-lo,
anotem 70.500 al Deure. Alhora, el compte Aplicacions informàtiques té un Saldo deutor
de 1.300 €; és a dir, per tancar-lo, apuntem 1.300 a l’Haver.
Deure
Clients
5.700
Haver
Resultat
de l’exercici
Deure
5.700
5.130
Haver
6.000
870
ill.
es
D’altra banda, el compte Clients té un Saldo deutor de 5.700 €; per tant, per tancar-lo, hem
d’anotar 5.700 a l’Haver, mentre que el compte Resultats de l’exercici té un Saldo creditor
de 870 €; és a dir, per tancar-lo anotem 870 al Deure.
Creditors per
prestacions de serveis
130
130
Haver
w
-h
Deure
.m
cg
ra
Finalment, veiem que el compte Creditors per prestacions de serveis té un Saldo creditor
de 130 €. Per tancar-lo, hem d’anotar 130 al Deure.
Cas pràctic 8
w
Assentament de tancament
Solució:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
w
w
Amb les dades de l’empresa FWS, SA, elabora l’assentament
de tancament. Entre parèntesis, s’indica el Saldo deutor (Sd) o
el Saldo creditor (Sc) del compte:
Bancs c/c: 3.000 € (Sd).
Caixa: 1.200 € (Sd).
Proveïdors: 1.800 € (Sc).
Capital social: 209.040 € (Sc).
Clients: 2.800 € (Sd).
Creditors per prestacions de serveis: 560 € (Sc).
Deutes a c/t amb entitats de crèdit: 20.000 € (Sc).
Mercaderies: 900 € (Sd).
Maquinària: 234.000 € (Sd).
Mobiliari: 3.500 € (Sd).
Proveïdors d’immobilitzat a ll/t: 4.000 € (Sc).
Resultat de l’exercici: 10.000 € (Sc).
31/12
1.800 (400) Proveïdors
560 (410) Creditors per prestacions de serveis
20.000 (520) Deutes a c/t amb entitats de crèdit
4.000 (173) Proveïdors d’immobilitzat a ll/t
10.000 (129) Resultat de l’exercici
209.040 (100) Capital social
a (572) Bancs c/c
3.000
a (570) Caixa
1.200
a (430) Clients
2.800
a (300) Mercaderies
a (213) Maquinària
a (216) Mobiliari
900
234.000
3.500
Activitats
8. Fes l’assentament de tancament de l’empresa Capitals Reunits, SA, les dades de la
qual hem vist a les activitats 3,4 i 6.
77
4
El cicle comptable
6. Assentament d’obertura del nou exercici
A l’assentament d’obertura s’obren tots els comptes patrimonials. Al Deure es registren tots els
comptes que tenien, al moment de fer el tancament, Saldo deutor, i, a l’Haver, tots els comptes
que tenien, al moment del tancament, Saldo creditor.
€
€
L’assentament d’obertura, tal com indica el seu nom, és el primer assentament amb el
qual l’empresa obrirà la comptabilitat l’1 de gener de l’any següent. Per tant, és l’operació
contrària a l’assentament de tancament de l’any anterior.
Així, partint dels moviments de l’empresa Distribucions Cela, SA, el cicle comptable de la qual
hem anat registrant en els diferents casos pràctics, i prenent com a referència l’assentament
de tancament registrat al Cas pràctic 7, tindrem:
1/1
es
300 (300) Mercaderies
50.600 (572) Bancs c/c
ill.
8.300 (570) Caixa
5.300 (217) Equips per a processos d’informació
w
-h
Fig. 4.4. Amb els mateixos elements
patrimonials que l’empresa acaba un
exercici, comença l’exercici següent.
5.700 (430) Clients
1.300 (206) Aplicacions informàtiques
.m
cg
ra
a (100) Capital social
70.500
a (410) Creditors per prestacions de serveis
130
a (129) Resultat de l’exercici
870
w
w
w
Aquest assentament és l’invers de l’assentament de tancament. Per fer-lo, hem de col·locar
al Deure de l’assentament els comptes que a l’assentament de tancament consten a l’Haver.
I situarem a l’Haver de l’assentament, els comptes que a l’assentament de tancament figuren
al Deure.
Després, com hem vist al llarg d’aquesta unitat, hem de traspassar la informació al Llibre Major:
Deure
Mercaderies
Haver
Deure
300
Important
La transferència bancària és una
manera de moure els diners d’un
compte bancari a un altre, una manera de traspassar fons entre comptes bancaris sense treure físicament
els diners.
Es pot fer entre comptes d’una mateixa persona física o jurídica, en un
mateix banc o també en diferents
bancs entre comptes de diferents
titulars.
78
Aplicacions
informàtiques
Haver
1.300
Els comptes Mercaderies i Aplicacions informàtiques són béns (actius) de manera que neixen
pel Deure.
Deure
Bancs c/c
Haver
Deure
50.600
Caixa
Haver
8.300
El mateix passa amb els comptes Bancs c/c i Caixa, que són béns (actius), per la qual cosa
també neixen pel Deure.
Deure
Capital social
70.500
Haver
Deure
Resultat de l’exercici
870
Haver
El cicle comptable
D’altra banda, el compte Capital social és de net, per la qual cosa neix per l’Haver; el compte
Resultat de l’exercici és de net, però, depenent si l’empresa ha guanyat o ha perdut l’any anterior, pot néixer pel Deure o per l’Haver. En aquest cas, com que l’empresa ha tingut guanys,
neix per l’Haver.
Deure
Clients
Haver
Deure
Equips per a processos
d’informació
5.700
Haver
5.300
A més, els comptes Clients i Equips són comptes d’Actiu; l’un és un bé (els equips), mentre que
l’altre és un dret (els clients), per la qual cosa neixen pel Deure.
Deure
Creditors per prestacions de serveis
Haver
130
Legislació
L’article 29 del Codi de Comerç diu
que: «1. Tots els llibres i documents
comptables han de ser portats,
qualsevol que sigui el procediment
utilitzat, amb claredat, per ordre de
dates, sense espais en blanc, interpolacions, ratllades ni raspadures.
S’han d’esmenar, tan bon punt hagin advertit, els errors o les omissions que hi hagi a les anotacions
comptables. No es podran utilitzar
abreviatures o símbols el significat
dels quals no sigui precís d’acord
amb la llei, el reglament o la pràctica mercantil d’aplicació general».
es
Finalment, el compte Creditors per prestacions de serveis és una obligació; per tant, es tracta
d’un Passiu; és a dir, neix per l’Haver.
4
ill.
Cas pràctic 9
w
-h
Assentament d’obertura
w
w
w
.m
cg
1.300 (400) Proveïdors
1.700 (410) Creditors per prestacions de serveis
70.000 (100) Capital social
30.000 (520) Deutes c/t entitats de crèdit
13.000 (129) Resultat de l’exercici
25.000 (523) Proveïdors d’immobilitzat a c/t
a (300) Mercaderies
a (572) Bancs c/c
a (570) Caixa
a (214) Utillatge
a (216) Mobiliari
a (430) Clients
a (213) Maquinària
a (440) Deutors
ra
L’assentament de tancament d’exercici de l’any 20X0 d’una empresa és el següent:
700
24.000
1.400
3.600
15.000
5.800
84.500
6.000
Es demana elaborar l’assentament d’obertura de l’any 20X1.
Solució:
700 (300) Mercaderies
24.000 (572) Bancs c/c
1.400 (570) Caixa
3.600 (214) Utillatge
15.000 (216) Mobiliari
5.800 (430) Clients
84.500 (213) Maquinària
6.000 (440) Deutors
a
a
a
a
a
a
(400)
(410)
(100)
(520)
(129)
(523)
Proveïdors
Creditors per prestacions de serveis
Capital social
Deutes c/t entitats de crèdit
Resultat de l’exercici
Proveïdors d’immobilitzat a c/t
1.300
1.700
70.000
30.000
13.000
25.000
79
4
El cicle comptable
Activitats
9. L’empresa Solucions Integrals, SA, el Balanç de situació de la qual és, el 31/12/20x0, el següent, fa,
durant l’any 20X1, aquestes operacions:
Actiu
Patrimoni net i Passiu
Actiu no corrent
123.025
Patrimoni net
164.975
Capital social
164.975
Immobilitzat intangible
Aplicacions informàtiques
1.125
Passiu no corrent
Immobilitzat material
Terrenys i béns naturals
42.000
Construccions
77.000
2.900
Actiu corrent
50.900
Passiu corrent
Existències
1.100
Deutes a c/t amb entitats de crèdit
7.000
Proveïdors
1.950
ill.
Mercaderies
800
Disponible
49.000
Total Actiu
173.925
.m
cg
ra
Bancs c/c
w
-h
Realitzable
Clients
Total Patrimoni net i Passiu
173.925
• El 8 d’agost compra mercaderies, també a crèdit, per un
import de 4.500 €.
• El 3 de gener compra mercaderies per un import de
2.700 €; en paga la meitat amb un xec i l’altra meitat
a crèdit.
• El 12 de setembre paga al proveïdor tot el deute pendent, per banc.
w
w
w
• L’1 de gener fa l’assentament d’obertura de l’exercici
20X1.
• El 13 de gener compra mercaderies per un import de
3.400 € a crèdit.
• El 31 de gener paga els sous dels treballadors, que pugen a 4.100 €, mitjançant una transferència bancària.
• El 3 d’octubre rep la factura de la llum, que puja a 170 €,
i que pagarà en 5 dies.
• El 8 d’octubre paga per banc la factura de la llum del
punt anterior.
• El 5 de febrer paga per banc, per primes d’assegurances
contractades, un total de 470 €.
• El 9 de novembre compra un element de transport a
crèdit a ll/t per un import de 24.000 €.
• El 12 de març retira 1.000 € en efectiu del banc.
• L’11 de desembre fa un servei de transport ocasional pel
qual cobra en efectiu 240 €.
• El 23 d’abril ven mercaderies per un import total de
10.600 €, en una operació que fa al comptat per banc.
• El 15 de maig paga el deute a c/t que té amb el banc.
• El 17 de juny paga el lloguer del local que té arrendat,
que puja a 800 €, per banc.
80
8.950
es
Equips per a processos d’informació
Un cop coneguts tots aquests moviments:
a) Introdueix les operacions al Llibre Diari i el Llibre Major.
Elabora, a més, el Balanç de comprovació.
• El 20 de juliol ven mercaderies a crèdit, per un import
de 8.400 €.
b) Regularitza les existències i els ingressos i les despeses.
Sabem que les existències finals de mercaderies pugen
a 1.800 €.
• El 7 d’agost, el client anterior li envia una transferència
per l’import del seu deute.
c) Elabora el Balanç de situació final i genera l’assentament
de tancament.
El cicle comptable
4
Síntesi
Balanç inicial
Mostra la situació patrimonial de l’empresa al moment precís en què estan a punt d’iniciar-se
les seves operacions. A més, és un document obligatori.
Assentament
d’obertura
Assentament
d’obertura de
nou exercici
Assentament
de
tancament
Regularització
d’existències
Regularització
d’ingressos
i despeses
El cicle comptable es
reprodueix cada any.
w
-h
ra
Llibre Major
ill.
es
Les operacions es
recullen al Llibre Diari
Registre
d’operacions
A més del Llibre Diari,
l’empresa utilitza
altres documents
comptables
w
.m
cg
Balanç de comprovació
Mostra tots els comptes, tant els patrimonials com els
de gestió, que han participat en les operacions
de l’empresa, encara que el saldo sigui zero.
És una «fotografia» de l’empresa el 31 de desembre,
en la qual només figuren els elements
patrimonials.
w
w
Balanç de situació
En aquest document, s’hi consignen cada un dels
elements patrimonials i tots els comptes de gestió,
representats a través d’una «T».
Comptes patrimonials.
Llibre Major
Comptes de gestió.
La relació que hi
ha entre aquests
tres documents
comptables és:
Sumes.
Balanç de comprovació
Saldos.
Actiu.
Balanç de situació
Passiu.
Patrimoni net.
81
4
El cicle comptable
Test de repàs
1. Els comptes patrimonials queden tancats després de la regularització:
9. El compte 129 mostra el detall següent:
a) Sí.
Resultat
de l’exercici
Deure
b) No.
8.440
c) Només si el saldo és creditor.
Haver
11.800
2. L’assentament de tancament coincideix amb l’assentament
d’obertura de l’exercici següent:
a) Mai.
a) L’empresa ha perdut 3.360 €.
b) De vegades.
b) L’empresa ha guanyat 3.360 €.
c) Sempre.
c) Té un Saldo deutor de 3.360 €.
3. Si el resultat de l’empresa és negatiu:
es
a) Ho indiquem al Patrimoni net, sumant.
10. Si un compte té saldo zero:
b) Ho indiquem a l’Actiu, sumant.
ill.
a) Figura al Balanç de comprovació.
c) Ho registrem al Patrimoni net, restant.
w
-h
b) Figura al Balanç de situació.
4. Al Balanç de comprovació:
c) Figura a l’assentament de tancament.
b) La columna del Deure i la de l’Haver han de coincidir.
5. A l’assentament de regularització:
w
a) El compte de Variació d’existències (610) sempre es tanca posant-lo a l’Haver.
w
w
b) El compte de Variació d’existències (610) sempre es tanca posant-lo al Deure.
c) El compte de Variació d’existències (610) es posa al Deure
o a l’Haver, segons el saldo.
6. A l’assentament de tancament:
a) Hi poden constar partides restant.
b) Els saldos deutors coincideixen amb els saldos creditors.
c) Hi consignem els elements patrimonials amb saldo zero.
7. En la regularització d’existències:
a) Donem de baixa les existències finals.
b) Donem de baixa les existències inicials.
c) Donem d’alta les existències inicials.
8. A l’assentament d’obertura que l’empresa elabora l’1 de gener, hi ha:
a) Els actius al Deure.
82
11. Assenyala quina és l’afirmació vertadera:
.m
cg
c) Els elements que tenen saldo zero no hi figuren.
ra
a) La columna de sumes i saldos ha de coincidir.
a) El primer assentament que fa l’empresa al Llibre Diari s’anomena assentament d’obertura i ens mostra els
elements patrimonials del Balanç inicial.
b) L’empresa, el 31 de desembre, procedeix a tancar tots
els comptes d’Ingressos i Despeses o, el que és el mateix, els comptes dels grups 6 i 7, i trasllada el seu saldo
al compte 129 (Resultat de l’exercici).
c) Totes les respostes anteriors són correctes.
12. En l’assentament de tancament:
a) Els comptes d’Actiu figuren al Deure de l’assentament, i els del Patrimoni net i el Passiu, a l’Haver.
b) Els comptes d’Actiu figuren a l’Haver de l’assentament
i els del Patrimoni net i el Passiu, al Deure.
c) Els comptes d’Actiu figuren a l’Haver de l’assentament,
si tenen saldo deutor, i les del Patrimoni net i el Passiu,
al Deure si tenen saldo creditor.
13. En la regularització d’ingressos i despeses:
a) Es tanquen tots els comptes dels grups 1 a 5.
b) Els passius a l’Haver.
b) Es tanquen tots els comptes dels grups 6 i 7.
c) Les respostes a) i b) són correctes.
c) Es tanquen tots els comptes dels grups 1 i 7.
El cicle comptable
4
Comprova el teu aprenentatge
Definir el concepte de resultat comptable.
1. Amb les dades següents de l’empresa FTP, SA, fes la regularització de les mercaderies i de les despeses i els ingressos, i
indica el resultat obtingut:
• El 18 de setembre compren mercaderies per un import de
6.000 €. Paguen amb un xec de 1.000 € i la resta, a crèdit.
• El 2 d’octubre paguen per banc la factura del consum
d’electricitat, que puja a 200 €.
• Existències inicials de mercaderies: 1.300 €.
• L’11 d’octubre venen mercaderies per un import de
9.000 €. En cobren la meitat amb un xec que ingressen al
banc i la resta, a crèdit.
• Existències finals de mercaderies: 1.700 €.
• Sous i salaris: 3.600 €.
• El 2 de novembre paguen per banc la factura del lloguer
del local, que puja a 600 €.
• Vendes de mercaderies: 9.800 €.
• Altres despeses financeres: 40 €.
• El 22 de desembre venen mercaderies a crèdit per un import de 3.000 €.
• Primes d’assegurances: 360 €.
• Serveis de professionals independents: 500 €.
a) Fes els assentaments al Llibre Diari.
• Compres de mercaderies: 4.400 €.
b) Trasllada els assentaments al Llibre Major.
• Subministraments: 190 €.
c) Elabora el Balanç de comprovació de sumes i saldos.
ill.
es
• Altres ingressos financers: 80 €.
• Seguretat Social a càrrec de l’empresa: 600 €.
d) Genera els assentaments de regularització, tenint en
compte que les existències finals de mercaderies pugen
a 2.300 €.
w
-h
• Ingressos per arrendaments: 2.200 €.
• Serveis bancaris i similars: 45 €.
e) Fes l’assentament de tancament.
ra
• Ingressos per comissions: 430 €.
• Reparacions i conservació: 510 €.
.m
cg
• Interessos de deutes: 200 €.
• Publicitat, propaganda i relacions públiques: 560 €.
• Transports: 55 €.
w
• Altres serveis: 130 €.
w
• Ingressos per serveis diversos: 440 €.
w
Descriure les funcions dels assentaments de tancament
i obertura. Distingir les fases del cicle comptable complet
adaptant-lo a la legislació espanyola.
Efectuar els assentaments corresponents als fets comptables.
Fer les operacions comptables corresponents a un exercici
econòmic bàsic.
2. El dia 15 de juliol de 20X0 dues persones constitueixen una
empresa per comercialitzar electrodomèstics. Com a aportació inicial del negoci, fan un ingrés al compte del banc per un
import de 100.000 €.
Al llarg del primer any d’activitat, han efectuat les operacions següents:
f) Elabora el balanç de situació.
g) Genera l’assentament d’obertura de l’exercici 20X1.
3. El Balanç de situació d’una empresa dedicada al comerç de
bijuteria es fa el 31 de desembre de 20X0:
Actiu
Construccions
Patrimoni net i Passiu
120.000
Capital social
106.400
Terrenys
60.000
Resultat de l’exercici
Mercaderies
32.000
Proveïdors d’immobilitzat a ll/t 140.000
Clients
10.000
Deutes a c/t amb entitats
de crèdit
Bancs c/c
45.000
Proveïdors
Caixa
2.000
Creditors per prestacions
de serveis
3.800
5.000
13.000
800
A més, al llarg de l’exercici 20X1, han fet les operacions
comptables següents:
• Assentament d’obertura.
• El 17 de juliol compren mercaderies per un import de
2.400 €, en una operació a crèdit.
• El 3 de gener compren mercaderies per un import de
10.000 €. Paguen el 50 % per banc i la resta, a crèdit.
• El 21 de juliol fan un reintegrament en efectiu de 2.000 €,
que deixen a la caixa de l’empresa.
• El 8 de febrer tornen 3.000 € del deute.
• El 29 d’agost compren mobiliari per a l’empresa per un
import de 12.000 €. Paguen el mobiliari per banc.
• El 5 de març compren un ordinador per un import de
1.325 € i una aplicació informàtica per un import de 875 €,
tot a crèdit a c/t.
83
4
El cicle comptable
Comprova el teu aprenentatge
• El 9 d’abril venen mercaderies per un import de 7.000 €,
en cobren 1.000 en efectiu, 3.000 € per mitjà d’un xec,
que ingressen al banc, i la resta a crèdit.
• Capital social (...).
• L’11 de maig, a través del banc, paguen 13.000 € als proveïdors del Balanç.
A més, durant l’exercici fa les operacions següents:
• Proveïdors d’immobilitzat a ll/t: 2.400 €.
a) El 5 de gener compra mercaderies per un valor de
4.600 €. Paga amb un xec 2.700 € i la resta, a crèdit.
• El 30 de maig traslladen el resultat de l’any anterior a
Reserves voluntàries.
b) El 7 de febrer paga 5.000 € del deute amb el banc a c/t.
• El 14 de juny compren mercaderies per un import de
6.000 €. En paguen 1.000 mitjançant un xec i la resta, a
crèdit.
c) El 8 de març compra mercaderies per un import de
1.700 € en efectiu.
d) El 12 d’abril paga per banc el lloguer del local, que puja
a 3.200 €.
• El 8 d’agost, el client de l’operació que es va fer el 9 d’abril
paga el seu deute, que ingressa al banc.
e) El 18 de maig el client envia una transferència bancària
per l’import del seu deute.
• El 22 de setembre venen mercaderies per un import de
6.000 €. En cobren la meitat amb un xec, que ingressen al
banc, i la resta a crèdit.
f) El 20 de juny ven mercaderies per un import de 7.400 €;
4.500 € els cobra en efectiu i la resta, a crèdit.
ill.
h) El 10 d’agost paga al proveïdor de l’apartat a), mitjançant
transferència bancària, per la qual cosa el banc li cobra
5 €.
ra
• El 7 de novembre venen a crèdit mercaderies per un import de 2.000 €.
g) El 23 de juliol compra un element de transport per un
import de 30.000 €. En paga un terç amb un xec, un altre
terç el pagarà d’aquí a 10 mesos i la resta, d’aquí a 2 anys.
w
-h
• El 15 d’octubre paguen per banc la factura del consum
elèctric, que puja a 100 €.
es
• El 19 de juliol, a través del banc, paguen els 800 € que es
devien als creditors per prestacions de serveis.
a) Fes els assentaments al Llibre Diari.
.m
cg
• El 29 de desembre paguen, per banc, la nòmina dels treballadors, que puja a 1.600 €.
b) Trasllada els assentaments al Llibre Major.
j) El 21 d’octubre rep la factura de la llum, que puja a 180 €
i que deixa a deure.
d) Elabora els assentaments de regularització, tenint en
compte que les existències finals pugen a 40.000 €.
k) El 24 d’octubre fa un servei d’intermediació pel qual
cobra 2.600 € i que li paguen amb un xec.
e) Genera l’assentament de tancament.
l) El 9 de novembre, el client de l’apartat f) paga per banc
el seu deute.
w
w
w
c) Fes el Balanç de comprovació de sumes i saldos.
f) Elabora el Balanç de situació.
4. L’empresa TPY, SA, dedicada a la compravenda de roba, té,
l’1 de gener de 20XX, els elements patrimonials següents:
• Mercaderies: 23.000 €.
• Bancs c/c: 45.000 €.
• Mobiliari: 3.500 €.
• Construccions: 120.000 €.
• Terrenys i béns naturals: 40.000 €.
• Deutes a c/t amb entitats de crèdit: 30.000 €.
• Clients: 1.900 €.
• Proveïdors: 12.000 €.
• Caixa: 1.800 €.
• Deutes a ll/t amb entitats de crèdit: 130.000 €.
• Equips per a processos d’informació: 2.500 €.
84
i) El 17 de setembre compra un programa informàtic per
un import de 1.230 €, que paga amb un xec.
m) El 13 de novembre paga pel banc l’assegurança del local,
que puja a 460 €.
n) L’1 de desembre compra maquinària per un import de
24.000 €, a crèdit a ll/t.
o) El 4 de desembre retira 1.100 € del compte corrent i els
ingresa a la caixa.
p) L’11 de desembre, el banc li ingressa 70€ al compte en
concepte d’interessos.
q) El 14 de desembre encarrega una campanya publicitària,
per la qual abona per banc 3.200 €.
r) El 30 de desembre paga per banc els salaris dels treballadors, que pugen a 3.300 €.
Elabora tots els registres que farà l’empresa l’any 20XX (Llibre
Diari, Llibre Major, etc.), sabent que les existències finals de
mercaderies pugen a 20.000 €.
Telf. contacto: 902 656 439
http://mghlibros.distriforma.es/
McGraw-Hill te facilita disponer de tus eBooks y libros
¡No esperes más para tenerlos!
Un sistema rápido y cómodo al recibirlo en tu domicilio
Contacta con MGHLibros
w
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
www.mcgraw-hill.es / www.mhe.es
Distriforma y MGHLibros: Distribuidor de ebook y venta tradicional
McGraw-Hill y Distriforma colaboran gestionando la librería virtual
En esta página web puedes disponer de nuestro fondo actualmente activo