Una xarxa contra el prejudici

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIUMENGE
10 DE GENER DEL 2016
30
PER ESTAFAR AVIS
ACTUACIÓ D’IMPACTE A MANRESA
MARC VILA
Detinguts els
propietaris del
geriàtric Bas de
Castelldefels
EL PERIÓDICO
BARCELONA
33 A 40 metres d’altura 8 Els membres d’Ampans formen l’espectacular ‘La Xarxa’ a la plaça de Sant Domènec.
Una xarxa contra el prejudici
La Fura se suma al 50è aniversari de l’entitat Ampans i reclama a la societat complicitat amb
la discapacitat H Una quinzena de membres formen una impressionant xarxa humana
VÍCTOR VARGAS LLAMAS
MANRESA
¡Que no s’estengui el pànic! Sí, estan suspesos a 40 metres d’altura,
però no s’ha de tenir por de res: tenen xarxa. ¿Xarxa? ¿Segur? ¿Què
passa quan la malla de protecció
és un mateix? També llavors es pot
flotar en harmonia. N’hi ha prou
de comprovar l’arnès i prendre
consciència de formar part d’un
grup que insufla l’equilibri i la força per no caure en el pànic.
Així ho van demostrar dissabte a Manresa 42 persones vinculades amb la Fundació Ampans, que
celebra els seus 50 anys dedicada
a millorar les condicions de persones amb discapacitat intel·lectual.
Una tercera part de la intrèpida
tripulació eren discapacitats, que
agafaven el relleu a La Fura dels
Baus amb insolent naturalitat per
protagonitzar La Xarxa, una de les
actuacions més emblemàtiques
de la companyia catalana.
N’hi ha prou de mirar les cares
i les rialles nervioses dels valents
per adonar-se que a l’esplanada de
la plaça de Sant Domènec arribava
l’hora de la veritat. Usuaris, personal d’Ampans i ciutadans que
se sumaven al projecte completaven l’expedició a les altures. Rictus seriosos a l’atendre les indica-
cions de Gerard Costa, responsable
d’Anigami, empresa encarregada
de la seguretat dels espectacles de
La Fura. Els nois d’Ampans han estat tot un mes repassant la coreografia amb els fureros Àgata Tantiñà
i Raúl Vargas, però sempre amb els
peus a terra. Ara s’acaba el confort i
arriba l’adrenalina.
«¡Molta merda!», crida Meri
García als seus companys mentre
la grua comença a elevar la biga sobre la qual pengen les cordes a les
quals s’aferren els expedicionaris.
«No sé com estaré a dalt. Espero no
tenir vertigen i no sentir-me sola»,
diu pocs instants abans que li toqui
pujar.
«Amb suport i
treball totes les
persones tenen
cabuda en la
societat»
«A dalt et sents
lliure i sense
pressió. ¡Mireu-me
bé, sóc jo, i ho he
aconseguit!»
Sentiment
El director d’Ampans, Toni Espinal,
explica que la voluntat és transmetre que «amb suport i treballant en
xarxa totes les persones tenen cabuda en la societat i disposen d’una
oportunitat. Des del paviment, ningú distingeix qui és terapeuta i qui
és pacient, qui afronta dificultats
per portar una vida normal i qui no
ha de superar el prejudici. En les altures, només hi ha crit i sentiment».
Els discapacitats transmeten emoció d’una manera brutal, com no
poden fer els artistes. Expressen tot
Vegeu el vídeo d’aquesta
notícia amb el mòbil o
a e-periodico.cat
el que senten: són els millors actors del món», explica Pere Tantiñá, un dels fundadors de La Fura. Mentrestant, els protagonistes combinen postures agafant els
peus del company de dalt, encongint-se i estirant-se, donant forma
a la música dels Puput: Ara estrella, després boleta, corrent en l’aire... I la xarxa, sempre la xarxa. «La
xarxa és suport i oportunitat, una
manera de demanar la complicitat de tots per fer realitat el nostre
lema: Junts fem futur», explica Joana Tubau per definir la filosofia
d’Ampans.
Baixa la grua i la xarxa es torna terrenal, però no les sensacions dels integrants. El Jordi gairebé no articula paraula, però el seu
somriure ho diu tot. Amaia Valentín està contenta després de veure
«tothom tan petitó», però confessa
que se li ha fet llarg. La Meri està
«flipant». «Abans de pujar pensava
¿i si no en sóc capaç? Però a dalt
et sents lliure. ¡Mireu-me bé, sóc
jo, i ho he aconseguit!». Diu que la
xarxa l’ha canviat, que ha perdut
la por i ja pensa a anar a Port Aventura. Sembla que també ha descobert la seva autèntica vocació quan
li diu al Raúl «que no li perdonarà
mai» que no comptin amb ella per
a la pròxima Xarxa. H
Els dos propietaris de la residència
geriàtrica Bas de Castelldefels (Baix
Llobregat), un home i una dona de
44 i 48 anys respectivament i nacionalitat espanyola, van ser detinguts
el 28 de desembre passat pels Mossos d’Esquadra com a presumptes
autors d’estafar més de 41.000 euros a 7 residents, segons va comunicar ahir el cos policial. La investigació continua oberta i no es descarta
que hi hagi més víctimes i que l’import estafat sigui superior.
Com a conseqüència de la detenció, el geriàtric ha sigut clausurat i el
departament de Benestar Social s’ha
fet càrrec dels residents, als quals ha
reubicat en una altra residència, a
Gavà (Baix Llobregat). La investigació se centra en l’àmbit econòmic i
es descarta la falta d’atenció als residents.
Els Mossos havien rebut una informació que els va alertar sobre la
possibilitat que els propietaris de la
residència realitzessin càrrecs molt
superiors a les quotes fixades a residents que no tenien familiars i que
al mateix temps tenien solvència
econòmica. H
una gallega dE 90 ANYS
Una àvia mor
d’un infart al
ser robada
a casa seva
AGÈNCIES
OURENSE
Una dona de 90 anys va morir ahir a
la matinada a la localitat de Cartelle
(Ourense) a causa d’un infart que li
va ser provocat per «una crisi d’ansietat», quan cinc encaputxats van assaltar la seva vivenda i van aconseguir emportar-se un botí de 200.000
euros. L’anàlisi forense va confirmar
que la mort de la dona va ser deguda
a causes naturals ocasionades per
l’atracament.
El succés va tenir lloc ahir a les
2.40 hores, quan els cinc assaltants,
amb la cara tapada per passamuntanyes, van accedir a la vivenda i van
intimidar amb armes de foc la dona i un home de 59 anys, després de
la qual cosa van aconseguir el botí i
van fugir del lloc, segons ha informat la Guàrdia Civil.
Als baixos de la vivenda, situada a
Outomuro, a la zona rural d’aquest
municipi de la província d’Ourense,
hi ha una botiga d’ultramarins propietat de la família de la difunta.
Els agents de la Guàrdia Civil han
iniciat una investigació amb la finalitat d’aclarir els fets i identificar els
autors del robatori. H