Ensenyar a prendre decisions - Fundació Escola Cristiana de

FAMÍLIA/ESCOLA Acció Compartida
BUTLLETÍ “16” EDUCACIÓ PRIMÀRIA
" Em vull apuntar a fer rítmica"
Un "Hola Mare" i un petó anuncien que la Marta ja ha arribat de l'escola. Avui ve eufòrica i la mare ja pensa
quina en durà de cap.
Mare, vull fer gimnàstica rítmica.
Que vols fer què?
Gimnàstica rítmica. Mira, avui, a classe d'Educació Física, ens han posat un vídeo d'exercicis que van fer a
l'últim mundial. Quina passada!. Després hem fet uns exercicis.
Però escolta, Marta.
La Marta no la sent. Està massa esverada.
Eren unes noies una mica més grans que jo. Era al·lucinant com es movien, com llençaven la cinta, la
recollien fent així - La Marta va fent giravoltes pel menjador.
La mare l'atura.
Para una mica que encara et marejaràs, i seu. Explica'm què és això de que vols fer rítmica.
Doncs si ja t'ho he dit, mare. Em vull apuntar a fer rítmica. Al polisportiu hi ha un equip muntat. Venint cap a
casa hi hem passat amb la Sara. Ens han dit que aquesta setmana fan les proves per poder-hi entrar. Ja ho
he decidit i tinc el full d'inscripció.
Fent un esforç, la mare intenta estar serena per respondre a la seva filla.
Si. Ja veig que et fa molta il·lusió ara. Però, parlem-ne una mica: Els pares hi hem de dir alguna cosa, no et
sembla?
Això vol dir que no m’ho deixareu fer.- diu la Marta fent posat d’enfadada.
No és això, Marta. Mira, Està bé que triïs què vols però no només per la il·lusió que et fa ara. Recorda que
vas començar a guitarra i ja ho veus, la guitarra és dins l'armari.
Però mare, jo sí que vull fer rítmica. És diferent!
Sí, tu vols, però haurem de pensar en tot el que comporta. No ens podem precipitar una altra vegada i
després deixar-ho córrer. Abans de prendre una decisió cal valorar-ne tots els aspectes. Haurem de pensar
en quins avantatges i inconvenients té el fer rítmica. Tot necessita d'esforç i constància. A més a més hi ha
l'escola, l'estudi.
En aquestes que arriba el pare amb el diari a la mà:
Marta, no t'agradaria fer natació sincronitzada?
Què dius? - diuen mare i filla alhora
I ara, per què em mireu així? Què he fet jo?
Qüestions per al diàleg:
1. Davant d’una decisió important cal
imposar el nostre criteri adult o
deixar que se surtin amb la seva? Hi
ha altres maneres?
2. Saber escollir bé requereix
aprenentatge. Com podem ajudarlos a aprendre a escollir amb criteri i
no seguint un impuls o un desig
momentani?
3. Escollir vol dir fer el que un vol quan
vol? Tenim present que aprendre a
escollir és una necessitat per
esdevenir persones madures,
independents i amb criteri propi?
Parlem-ne tots plegats!
Material Complementari E.P
Butlletí 16
TEMES PER A TREBALLAR
Temes a tractar:
Aprendre a escollir.
Guió de treball:
Escollir vol dir triar entre vàries opcions i implica necessàriament renunciar a
totes menys l’escollida i, al mateix temps, assumir la responsabilitat i possibilitat
d’equivocar-se. Per tant, escollir no és tan fàcil com podria semblar a primer cop d’ull.
Renunciar a coses interessants és difícil i equivocar-se no agrada a ningú.
Hem après a prendre decisions o som dels que es neguitegen quan ho han de
fer? Assumim les conseqüències de les decisions o som dels que tirem pilotes
fora?
Aprendre a triar i decidir és un aprenentatge cada vegada més imprescindible
en una societat on les ofertes interessants (o no) a l’abast desborden les possibilitats
que ens permet el temps disponible. Hem d’aprendre a sentir-nos satisfets pel que
fem i no pas insatisfets pel que no podem fer. Per tant cal plantejar-nos l’aprendre a
escollir com un objectiu en el procés educatiu de les criatures d’avui.
Permetem que els infants escullin allò que està a l’abast de les seves
capacitats?
Cal ajudar els infants a avaluar pros i contres i prendre consciència dels
compromisos que s’adquireixen amb l’elecció. És evident que es poden equivocar,
però, a no ser que hi hagi una raó de pes, cal que compleixin el compromís adquirit
(un mes, un trimestre, un curs?) i es pot replantejar la qüestió a l’hora de renovar la
inscripció.
Ajudem els nostres fills a adquirir constància i responsabilitat?
Com tots els aprenentatges, aquest s’ha d’iniciar des de ben petits i anar
ampliant les opcions paral·lelament a l’augment de les capacitats dels nens i les
nenes. Des de seleccionar un conte o una cançó a escollir samarreta vermella o
blava, a anar al circ o al cinema, o fer natació o dansa... Perquè l’aprenentatge sigui
complet, cal, però, no amagar que en tota elecció hi ha renuncia.
Quan els permetem triar, tenim present la intencionalitat educativa?
Avui dia, triar és cada vegada més complex i, fins i tot, hi ha estris (com el
comandament a distància de la TV) que semblen expressos per boicotejar la selecció.
Es poden anar seguint diferents programes alhora i així no cal triar. Però hem
d’entendre que en el procés de formació d’una peresona, el zapping és antieducatiu i
suscita actituds ansioses.
Ajudem els nostres fills a escollir programa amb un determinat criteri, i a veure
només el que han escollit?
Material Complementari E.P
Butlletí 16
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
DOROTHY LAW A. FABER, E MAZLISH “¿Cómo hablar para que sus hijos escuchen y cómo
escuchar para que sus hijos les hablen? Ed.Medici
Crecí con el convencimiento de que las buenas madres “hacían” cosas por sus hijos. Pero yo fui
un poco más lejos. No sólo “hacía”, sino que también pensaba por ellos. ¿Cuál fue el resultado? Cada día,
ante el conflicto más trivial, estallaba una confrontación de voluntades que terminaba enturbiando los sentimientos
de toda la familia.
Cuando al fin aprendí a revertir sobre los niños las responsabilidades que legítimamente les competían,
mejoró la predisposición de todos. Esto fue lo que más me ayudó: siempre que empezaba a exaltarme o sentirme
involucrada, me preguntaba a mí misma “¿Tengo alguna opción en este asunto? ¿Debo tomar la batuta? ¿O
puedo dejar que se hagan cargo los niños?”.
En el próximo ejercicio hay una serie de situaciones que con frecuencia tienden a exaltar o involucrar a los
padres, si no ambas cosas. Al leer cada premisa formúlese estas preguntas:
1.- ¿Qué puede decir o hacer para mantener al niño dependiente de mi?
2.- ¿Qué podría decir o hacer para fomentar su autonomía?
HIJO: ¿Sabes qué? Pienso ahorrar mi semanada para comprarme un caballo.
PADRE: (mantener dependiente)____________________________________
PADRE: (fomentar la autonomía)____________________________________
Sospecho que algunas de las frases que ha escrito han fluido espontáneamente y otras le han exigido una
reflexión considerable. Puede ser un desafío encontrar el lenguaje que excita al sentido de la responsabilidad en
un niño.
Algunas tácticas de posible utilidad:
Tácticas nuevas:
Dar opciones al niño para que escoja
Mostrar respeto por la lucha personal.
No hacer demasiadas preguntas
No precipitarse dando respuestas
Animar al niño a utilizar fuentes externas
No desalentar
Tácticas de siempre:
- Aceptar los sentimientos del niño.
- Describir los propios sentimientos.
- Dar información
- Resolver los problemas conjuntamente.
La verdad es que toda esa cuestión de estimular la autonomía resulta más bien complicada. Por bien
que comprendamos la importancia de que nuestros hijos sean independientes, hay fuerzas en nuestro interior que
se confabulan en contra.
En primer lugar está el tema de la cruda conveniencia. Actualmente, la mayoría de nosotros llevamos una
vida ajetreada y marcada por las prisas. Nosotros mismos levantamos a los niños, les abrochamos la camisa o les
decimos qué han de comer y cómo han de vestir, porque es más fácil y más rápido actuar por ellos. Además,
tenemos que vencer fuertes sentimientos de ligazón con nuestros hijos. Hemos de luchar para no ver sus fracasos
como nuestros. Es difícil dejar que unos seres tan allegados y tan queridos se debatan y cometan errores cuando
sabemos que cuatro frases prudentes les protegerían del dolor y el desencanto.
También se necesita mucha contención y disciplina por nuestra parte para no emitir consejos cuando nos
los piden, especialmente si estamos seguros de tener la respuesta adecuada. Sé que hasta el día de hoy, siempre
que uno de mis hijos me pregunta: “Mamá, ¿qué crees que debo hacer?”, he de invocar todo mi autodominio para
no expresar mi opinión inmediatamente.
Pero hay un motivo de mayor alcance que obstaculiza nuestro deseo racional de ayuda a los hijos a
emanciparse de nosotros. Recuerdo muy bien la profunda satisfacción interior que me causaba saberme
totalmente indispensable para tres criaturas humanas. Por consiguiente, fue con sentimientos enfrentados como
descubrí que un reloj despertador podía despabilar a mis hijos más eficazmente que todos mis cuidados
maternales. Y también tuve una sensación ambigua al abandonar la tarea de lectora nocturna de cuentos cuando
los niños aprendieron por fin a leer.
Estas emociones contradictorias sobre la progresiva independencia de mi prole me ayudaron a
comprender la historia que me contó hace unos años una puericultora. Pude creer que al margen del orgullo que
nos inspiran los progresos de nuestros hijos y de nuestra alegría por su creciente independencia, a menudo
subsisten en nuestro interior el pesar y el vacío de no ser ya imprescindibles.
Los padres viajamos por suna senda de sabor agridulce. La emprendemos con una entrega total a un ser
humano diminuto, desvalido. A lo largo de los años sufrimos por él, hacemos planes, le consolamos e intentamos
ser comprensivos. Le damos nuestro amor, nuestra abnegación, nuestros conocimientos y nuestra experiencia,
para que algún día adquiera la fuerza y la confianza interiores que le darán independencia y le apartarán de
nuestro camino.
Material Complementari E.P
Butlletí 16
PROPOSTA DE DINÀMICA PER A LA “TROBADA”
Aquesta és la tercera “Trobada” d’aquest curs, per alguns grups, el tercer aniversari de l’inici de
la implantació del programa. Podeu aprofitar per recordar a tots els membres del grup l’extensió que va
prenent l’anomenada “experiència FEAC” arreu de Catalunya. Ja sou 145 centres! Això vol dir que hi ha
una bona colla de pares, mares i mestres, arreu de Catalunya que es reuneixen periòdicament per
reflexionar sobre l’educació de llurs fills i alumnes.
La consciència col·lectiva, més enllà dels “grans nombres”, pot ajudar a trencar els vells i falsos
tòpics que parlaven de l’allunyament d’uns i altres, de posicions enfrontades, de diàlegs de sords...
Ara bé, amb la nostra petita història comencem a adonar-nos que cal ajudar progressivament
els grups a prendre consciència que el diàleg ens pot portar a reflexionar sobre les pròpies
accions i a modificar aquelles que no vagin d’acord amb la línia pretesa:
La millora de les relacions entre pares i fills i entre educadors i alumnes per afavorir un
creixement més ple, més harmònic,... més FELIÇ dels nostres fills i alumnes!
Guió de la Trobada
1. Tots estarem d’acord que prendre les decisions encertades en el moment oportú és vital. El
que potser no hem pensat gaire és com hem arribat a prendre aquestes decisions, és a dir,
quin procés hem seguit. I menys reflexionat encara tenim el tema de com ensenyar-ho als
nostres fills i alumnes. Doncs bé, el tema d’aquesta Trobada és AJUDAR A APRENDRE A
PRENDRE DECISIONS.
2. Salutació i benvinguda. Començarem llegint en veu alta el text de Butlletí “Em vull apuntar a fer
rítmica” Més enllà de l’anècdota de la rítmica, el text conté en certa mesura algunes indicacions
del procés d’ajuda a la presa de decisions, a través de les conductes i els missatges que fa la
mare.
3. Podem començar amb una certa anàlisi del text. Observant per separat què fa la Marta (la nena
de l’article), què ens indica la seva conducta? I, d’altra banda, què fa la mare. I, finalment, per
què resulta xocant la intervenció del pare? També podem convidar el grup a dir altres maneres
de resoldre l’escena, a partir d’experiències viscudes. (Recordeu de convidar als companys i
companyes del claustre a explicar també les seves vivències amb els alumnes!)
4. La tasca que proposem per fer en aquesta Trobada és la següent: Construir un diàleg exemplar
dels pares amb la filla. És a dir, que inclogui (si cal en diverses escenes) el procés i les
actituds que millor ajuden una criatura a prendre decisions. Per fer-ho, donarem al grup les
pàgines que considereu oportunes d’aquest Material Complementari o dels materials de
Competència Social que teniu a l’escola.
La tasca la poden preparar diversos grupets alhora, en paral·lel, i després fer la Posada en
Comú, o es pot comentar directament en gran grup.
5. També podeu discutir, prèviament, en gran grup, alguns principis que cal tenir en compte, que
es podrien enunciar en dues o tres frases, que després s’haurien de veure reflectides en el
diàleg, com ara:
“Prendre una decisió requereix temps i serenitat”
“Per ajudar a pensar cal escoltar”,
“Per diagnosticar cal obrir-se a tota la informació”
“Totes les decisions tenen conseqüències”
“No prenguis tu la decisió si fas fer el procés al teu fill”
“No totes les decisions cal posar-les en mans dels nostres fills”
6. Un cop cada grup té escrit o pensat el “diàleg exemplar per ajudar a prendre una decisió”, es
pot representar fent un Role-playing, o es comparteix, tot explicant-lo. Després, com a síntesi
de la Trobada, es poden revisar els principis o formular-ne de nous que resultin ben orientadors
d’ara endavant.
7. Agraïment per l’assistència. Recordatori de la data de la propera Trobada i comiat.
Material Complementari E.P
Butlletí 16
MATERIAL ANNEX
1
Modelos del proceso de toma de decisiones
Modelo A
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Importancia
Definición
Alternativas
Criterios
Información
Consecuencias
Toma de decisión
Tareas
Evaluación
Modelo B
A.
B.
C.
D.
E.
F.
G.
Quién tiene el problema?
Cuál es el problema?
Qué criterios debemos utilizar?
Qué alternativas hay?
Qué consecuencias tienen?
Qué alternativa decidimos?
Qué hacemos?
Modelo C
I. Identificación del
problema
II. Representación
del problema
III. Exploración de
estrategias
IV. Actuación
V. Evaluación
Modelo A: Proceso de Weldy
Modelo B: Proceso de Andreu
Modelo C: Proceso de Barndsford
Material Complementari E.P
Butlletí 16
MATERIAL ANNEX
2
PROGRAMA DE COMPETÈNCIA SOCIAL de Manuel Segura, Juana R. Expósito,
Margarita Arcas. Ed Departament d’Ensenyament.
Material difós en els cursos del SECC
-
Habilitats cognitives:
Avantatges, Inconvenients, Dubtes (AID), (Pensar en les conseqüències i
valorar-les abans d’actuar)
Pensament causal,(Superar la simplificació causal, ensenyar a tenir en compte tots els
factors, diagnosticar la situació sense ometre cap element)
Pensament mitjans- fi (Marcar-se uns objectius clars i fer o jutjar les regles o normes
que ens hi poden conduir)
Pensament alternatiu
Saber decidir, saber determinar les nostres prioritats a cada moment és maduresa.
Els nens no saben triar, ho volen tot; a poc a poc anem aprenent a renunciar a coses
per aconseguir-ne d’altres. Per saber fer això, cal tenir una jerarquia de valors clara i la
valentia d’atrevir-se a renunciar.
Hi ha una frase popular que ens recorda la necessitat de tenir prioritats: “el primer és el
primer” (...) Ja ens estem apropant al final d’aquest curs, és a dir ens estem apropant a
la decisió, a l’acció. Això exigeix, a més de pensar bé tot el que hem vist, tenir força de
voluntat, control dels capricis i de les emocions i no tenir por a comprometre’ns, a
“mullar-nos”.
-
Valors morals
Habilitats socials
El Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya fa gairebé 10 anys que va iniciar la
col·laboració amb el Sr. Segura i el seu equip, en la formació de mestres i professors
en el Programa de Competències Socials.
Avui en dia són més de 150 escoles del nostres col·lectiu les que estant aplicant
aquest programa, amb gran satisfacció.
Moltes de les propostes que apareixen en el material, sobre habilitats cognitives
poden ser vàlides per a una trobada sobre el tema “Ajudar/ Ensenyar a prendre
decisions”
Moltes d’aquestes activitats ajuden a “PENSAR EN VEU ALTA”
Si bé el fragment que acabem de llegir són del material de Secundària, aquí els hem
pensat per als pares, mares i educadors, no per a fer tot el procés sencer amb els
alumnes de primària!
Material Complementari E.P
Butlletí 16