Joan Ramis i Ramis

(1746−1819) Escriptor menorquí. Fill de l'advocat Bartomeu Ramis, de família benestant, cursà a Menorca els
primers estudis i després anà a la Universitat Literària de Mallorca (1762−65), on estudià retòrica i poètica
llatines. Format en l'ambient literari de la darreria del barroc, compongué les primeres poesies. Un cop
llicenciat en filosofia i arts liberals (1765) amplià estudis a Avinyó, on es doctorà en dret civil i canònic.
Aquesta estada, decisiva en la seva evolució literària, el posà en contacte amb el Neoclassicisme francès; va
assimilar−lo directament i així deixà de banda la formació postbarroca castellana. Amb la tragèdia Lucrècia
(1769), esdevingué l'autor més important del Neoclassicisme català; continuà amb Arminda (1775), de tema
barceloní, i amb la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor (1783). Del mateix any li són atribuïdes
l'ègloga Tirsis i Filis i la composició Al comte de Cifuentes, anònimes. La seva obra representa el conreu
literari català al segle XVII, gràcies al privilegi de què gaudí el català durant la dominació anglesa a l'illa. El
canvi produït per la reincorporació política de Menorca a l'estat espanyol (1782) el féu canviar d'actitud, per la
intenció que tenia de figurar en la vida política. Per això, a partir del 1783, ja no utilitzà el català, llevat del
1783, ja no utilitzà el català, llevat d'obres d'interès personal, com el Dietari. D'aquesta època és el poema La
Alonsiada i la comèdia Zelmira, escrites en castellà. Cal remarcar, al costat de la seva obra literària, la
d'erudit, manifestada en formar part del grup de fundadors de la Societat Cultural de Maó (1778), representant
del pensament il·lustrat a l'illa, i participar en les seves tasques erudites. Va sobresortir pel seu treball
d'historiador, i fou el primer que introduí els estudis de prehistòria a les terres ibèriques. Escriví també, entre
altres, Estadística general de Menorca y particular de sus pueblos (1816), Varones ilustres de Menorca
(1817) i Historia civil y política de Menorca (1819), obra que va restar inacabada.
1