38. Gener de 2016 - Consell Insular de Menorca

SA CUDIA CREMADA
LES EXCAVACIONS CONFIRMEN
L’EXISTÈNCIA D’UN RECINTE DE
TAULA FINS ARA DESCONEGUT
P. 08
DIADA DEL POBLE DE MENORCA
MARIO ERREA ENS PARLA DE LA
SEVA DARRERA COMPOSICIÓ,
NURA I ELS TITANS DE LA PEDRA
P. 10
DL: ME 524-2007
P. 04
CONVENT DE SANT DIEGO
LES FEINES DE RESTAURACIÓ FAN
AFLORAR UN NOMBRE CONSIDERABLE DE PINTURES I SANEFES
NÚMERO 38 · GENER-MARÇ 2016 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA
SUMARI
ACTUALITAT
REVISTA ÀMBIT #38
Descobriment d’un recinte de
taula i materials d’altres èpoques a
Sa Cudia Cremada
Trobades 35 pintures
al Convent de Sant Diego
Grisalles del Convent
Revista trimestral del
Departament de Cultura i Educació
del Consell Insular de Menorca
Número 38
Gener-març 2016
DL: ME 524-2007
Imatge de la portada:
Grisalles del Pati de sa Lluna
(fotografia de Francesc Isbert)
Correcció lingüística:
Servei d’Assessorament
Lingüístic del CIM
Disseny i maquetació:
Apunt Menorca
Han col·laborat
en aquest número:
Montserrat Anglada Fontestad,
Cristina Bravo Asensio, Irene
Riudavets González García, Miquel
À. Marquès Sintes, M. José Ferri
Vizcaíno, Servei de Política Lingüística i Cultura Popular i Octavi Pons
Machado.
2
El compositor estrena
‘Nura i els titans de la pedra’
Mario Errea del Pago
Els llibres més destacats
de l’edició d’enguany
Fira del Llibre en Català
Mossets d’actualitat
Breus
Menorca
Talaiòtica
Concurs
Llengua
Menorquí sí,
català clar
REVISTA ÀMBIT #38
EN PROFUNDITAT
SA CUDIA CREMADA
SA CUDIA CREMADA
UNA PART
DEL JACIMENT
LES EXCAVACIONS EN
EL RECINTE DE TAULA
Talaiot petit
de sa Pleta de sa
Cudia Cremada
SA CUDIA
CREMADA
Les excavacions arqueològiques al jaciment
de sa Cudia Cremada, situat al terme municipal
de Maó, han permès treure a la llum un recinte de taula
fins ara desconegut, així com materials d’època talaiòtica,
púnica, romana i islàmica
Text i fotos: M. Anglada Fontestad, C. Bravo Asensio, I. Riudavets González
4
LES EXCAVACIONS
EN EL RECINTE DE TAULA
5
REVISTA ÀMBIT #38
EN PROFUNDITAT
SA CUDIA CREMADA
urant els mesos d’agost i setembre de
2015, va començar un nou projecte de
recerca arqueològica on mai no s’havia
intervingut abans: el jaciment de sa Cudia Cremada. El projecte d’investigació científica és
quinquennal i està plantejat en el marc d’una escola
d’arqueologia internacional. El projecte s’ha impulsat
des de l’Associació Sa Cudia Cremada Fieldschool.
Les codirectores de l’excavació són les arqueòlogues
Montserrat Anglada, Irene Riudavets i la coordinadora de l’escola d’arqueologia, Cristina Bravo.
Durant aquesta primera campanya també hi van
col·laborar l’arqueòleg Claudio Rambelli i l’auxiliar
d’arqueologia Valleria Dall’Ara.
El jaciment arqueològic està situat molt a prop de
Maó i presenta les construccions pròpies d’un poblat
talaiòtic. Es conserven fins a tres talaiots, dos dels
quals a la tanca que s’anomena sa Pleta de sa Talaia:
el més gran és massís i conserva una escala a mitja
alçada orientada al sud. El més petit, de tendència
circular, podria tenir una cambra, avui dia esfondrada. El tercer talaiot, que es troba molt a prop de les
cases, sí que presenta clarament una petita cambra.
El poblat talaiòtic conserva diverses estructures
corresponents a habitatges, així com diverses coves
funeràries, una de les quals amb set columnes picades
a la roca. A la tanca més propera a la carretera es
conserven quatre monòlits de marès on s’observen
representacions de figures humanes picades. Aquestes es troben encastades a una paret seca formant el
nombre 1872. Aquest conjunt podria estar reaprofitant elements més antics, possiblement esteles funeràries púniques, com apuntaren els investigadors Lluís
Plantalamor i Giovanni Tore.
A sa Pleta de sa Talaia, la tanca on hi ha més
concentració de restes arqueològiques, entre els dos
talaiots esmentats anteriorment, es troben les restes
d’un edifici força ben conservat, de planta absidada,
objecte del projecte d’excavació arqueològica. Es van
iniciar les tasques d’investigació plantejant com a hipòtesi principal que el monument que hi havia entre
els dos talaiots de la tanca de sa Pleta era un santuari
de taula. La forma de l’edifici recolzava aquesta
possibilitat, ja que s’evidenciava un monument amb
planta absidal i façana lleugerament còncava orientada al sud, on es troba l’entrada en posició central,
avui dia tapiada. Tot i així, quan es varen iniciar les
EL FINANÇAMENT DEL
PROJECTE PROVÉ DEL
CONSELL, DE LES
MATRÍCULES DE L’ESCOLA
D’ARQUEOLOGIA I
DEL MICROMECENATGE
SA CUDIA CREMADA
tasques d’investigació no hi havia rastre de
l’element central que dóna nom a aquest
tipus de recintes: la taula.
Durant la primera campanya d’excavació arqueològica, els esforços s’han centrat
en la delimitació de l’interior de l’estructura
amb un doble objectiu: d’una banda, intentar comprendre la distribució dels diferents
espais i, d’altra banda, intentar comprovar
si efectivament l’edifici que s’excavava era
un recinte de taula.
La troballa però no es va fer esperar i,
durant el primer torn d’excavacions, una
de les participants es va topar amb una
gran llosa, visiblement trencada. La seva
posició vertical, la seva forma i la seva
posició dins l’edifici ens van permetre sortir
de dubtes: érem davant la taula. Durant el
transcurs de les tasques arqueològiques, es
van anar descobrint nous elements arquitectònics propis d’aquests tipus de santuaris,
com ara les pilastres adossades a l’interior
del mur perimetral.
L’excavació dels primers nivells d’enderroc de l’edifici ha permès recuperar materials d’època medieval islàmica. També s’ha
pogut constatar una freqüentació d’època
romana a partir de les ceràmiques que s’hi
han documentat. Els materials més abundants però han estat les ceràmiques púniques, principalment àmfores d’Eivissa, així
com les indígenes. Entre la indústria lítica
destaca la troballa de diversos molins de
mà i alguns percussors.
Tot i que s’ha pogut confirmar que
l’edifici és un recinte de taula, encara ens
queden moltes preguntes per respondre:
Quins rituals es celebraven a l’interior?,
eren recintes coberts o a cel obert?, quant
de temps van estar en ús aquest tipus de
monuments dins el marc de la cultura talaiòtica menorquina?
Les tasques d’excavació arqueològica són
lentes i laborioses, per això s’haurà d’esperar a les properes campanyes per intentar
resoldre aquestes incògnites, així com
d’altres qüestions sobre els santuaris menorquins per a les quals encara avui en dia no
tenim resposta.
El projecte ha estat finançat pel Consell
Insular de Menorca, els fons aconseguits
amb les matrícules dels alumnes de l’escola
d’arqueologia Sa Cudia Cremada Field
School Archaeology i per una campanya
de micromecenatge realitzada a través de la
plataforma www.digventures.com.
FORMACIÓ
Excavació
arqueològica
en la qual
participaren
els tècnics i
els alumnes de
l’escola (primera imatge
de l’esquerra)
DESCOBERTA
Vista zenital
del recinte de
taula al final de
l’excavació
6
7
REVISTA ÀMBIT #38
ACTUALITAT
CONVENT DE SANT DIEGO
CONVENT DE SANT DIEGO
LES 35
GRISALLES DEL
CONVENT DE
SANT DIEGO
Les feines de restauració que es duen
a terme a l’emblemàtic edifici d’Alaior
han fet aflorar un nombre considerable
de pintures i sanefes; s’ha actuat sobre
les sis situades a l’entrada de les cel·les
dels frares
Text: Miquel À. Marquès Sintes
l 2 de juny passat, el Museu de Menorca i el Centre d’Estudis Locals d’Alaior
organitzaren un acte públic per parlar sobre el convent de Sant Diego i
les seves pintures grisalles, localitzades durant el
procés de restauració. L’acte fou obert per Carolina Desel, directora del Museu de Menorca, la
qual féu una introducció sobre la tasca de difusió
que implanta el museu per donar a conèixer els
seus fons artístics. Miquel À. Marquès, membre
del CEL, va fer un repàs a la història de Sant
Diego, des de la seva fundació fins a l’actual obra
de restauració, a través d’una narració en la qual
convertí el mateix convent en el personatge que es
presentà davant els assistents a l’acte. Finalment,
parlà Francesc Isbert, conservador encarregat
juntament amb Lina Torres de recuperar les
pintures grisalles descobertes al convent. Explicà
com cercaren pintures a tot l’immoble per loca8
litzar-les, evitar que s’hi actuàs a sobre i delimitar
l’espai que ocupaven. Va dir que dins cada arcada
de la planta baixa del convent hi trobaren pintures i sanefes. Després d’haver-les localitzades,
van delimitar-les, marcant-les amb una línia de
protecció, per evitar-ne la destrucció.
LA CALÇ, UN BON CONSERVANT
Francesc Isbert destacà que en tot el pati s’han trobat
fins ara trenta-cinc punts on hi ha pintures o restes
de pintures. Moltes es troben davall la calç, la qual és
un bon conservant; si la calç fos retirada, la pintura
patiria un canvi brusc de temperatura i podria quedar
afectada. Va contar que el 2013 ell i Torres redactaren un projecte bàsic i d’execució per al Consell. Fou
entregat a final de 2014. És un projecte per actuar
integralment sobre totes les pintures que apareguin al
convent. Isbert explicà als presents, amb l’ajut de tot
un seguit d’imatges, com es treballà en l’arrencament
SANT DIEGO
A dalt,
aspecte
general de la
rehabilitació
del Convent
de Sant Diego
GRISALLES
A la dreta,
detall d’una
sanefa d’una
pintura grisalla
de la pintura que s’exposà aquells dies al
Convent, treball fet el desembre passat.
Tot començà quan es van voler recuperar les portes originals de les cel·les dels
frares. S’havia de picar damunt la porta
d’accés i s’adonaren que a sobre de cada
porta hi apareixien pintures grisalles amb
un número en romà que indicava l’ordre
de cada habitació. El Consell féu valer
la llei, ordenant que s’arrabassessin les
pintures abans que els treballadors seguissin la tasca de restauració de l’immoble. Es
trobaren sis pintures i Isbert, amb el suport
d’un tècnic de Barcelona, les arrencà.
El procés tècnic fou el següent: primer
netejaren les sis pintures. Tenien a sobre
entre sis i set capes de calç. Cada pintura
fou netejada amb alcohol normal i també amb una mescla d’aigua destil·lada i
alcohol, per eliminar fongs i sals d’humitat,
un dels principals problemes per a la seva
conservació. A continuació van aplicar damunt les pintures dues capes d’un aïllant,
goma laca, per crear una capa de protecció entre el material posat i les pintures.
Després, amb una radial els mestres van
tallar al voltant de la pintura, que es va
cobrir amb resina, acrílic i tela de cotó;
una segona capa aplicada amb tela de cotó
contenia un líquid a posta perquè s’aferràs
més fort. Així els conservadors aconseguiren que la pintura estigués ben aferrada a
les dues teles. Havien aplicat la tècnica de
l’stacco: s’arrabassa la pintura juntament
amb un petit gruix de la paret. Després
cada pintura fou embalada i numerada.
La fase següent consistí a arreuar les
pintures per tornar-les a la ubicació original. Les dues teles aferrades inicialment
ara s’havien de treure, per evitar que la
resina aplicada afectàs la pintura. Primer
es va rebaixar el material arrabassat de
la paret fins a un centímetre de gruixa.
Després es va aplicar calç d’aigua o calç
apagada per cobrir les zones sense pintura
i es va preparar l’adhesiu per fer el traspàs.
Si en un primer moment usaren un adhesiu acrílic, ara s’aferraven al darrere de
ACTUAR SOBRE
TOTES LES PINTURES
LOCALITZADES
TINDRÀ UN COST
D’UNS 275.000 EUROS
la pintura dues teles amb un suc càlcic, per
assegurar la pintura, com si d’un sandvitx
es tractàs. La quarta fase va consistir a
retirar les teles aferrades al davant. Hi van
aplicar un dissolvent per desaferrar les teles. Quan van aconseguir desaferrar-les, hi
van aplicar acetona amb un pinzell per eliminar les restes que hi quedaven damunt
la pintura. Ara, la pintura està preparada
per tornar a ser aferrada al lloc original.
Es digué que en el pressupost de l’obra
del Convent no es va tenir en compte la
conservació de les grisalles. Es calcula que
actuar sobre les pintures tindrà un cost
entorn d’uns 275.000 euros. En aquest
sentit, s’ha d’esmentar que el 3 de desembre passat el conseller de Cultura i Educació es va reunir amb el secretari d’Estat
de Cultura i Esport i li va plantejar la
necessitat de suport econòmic per assumir
aquesta actuació.
A la segona
imatge de la
dreta, pintura
grisalla d’una
cel·la del
primer pis
del convent
9
REVISTA ÀMBIT #38
ACTUALITAT
MARIO ERREA DEL PAGO
MARIO ERREA DEL PAGO
ÉS UN CANT A
LA CONVIVÈNCIA”
Mario Errea ens desvela alguns
dels secrets de la seva darrera
composició, que s’estrenarà a
Menorca els dies 16 i 17 de gener
Text i fotografia: M. José Ferri Vizcaíno
ario Errea del Pago (Desojo,
1956) fa molts anys que visita Menorca. Diu que n’és un
enamorat. De tot. De les pedres
també. Especialment. «Som un mirador de
pedres», ens comenta mig somrient. Aquesta
definició, que pot semblar una espècie de presentació innòcua, amaga una gran admiració:
«M’encanta visitar els poblats talaiòtics de l’illa,
tan ben conservats i tan enigmàtics alhora».
L’ascendència navarresa d’aquest compositor, professor de música i trompa de la Banda
Municipal de Palma, és quasi imperceptible.
Només els seus cognoms ens parlen d’aquells
primers anys de vida al poblet de Desojo. En
canvi, la seva primera terra d’adopció, Alzira,
es manifesta obertament en la parla i l’estima
que pregona, incondicional, per les bandes de
música. Ara, després de vint-i-sis anys vivint a
Mallorca, li resulta impensable allunyar-se de la
Mediterrània. I, per descomptat, de les Balears.
A l’arxipèlag ha dedicat bona part de les
seves composicions. La primera, de l’any 2000,
és La joia en la si de la mar, i explica la conquesta
10
del rei Jaume I. És, segons paraules de
l’autor, «la primera obra musical dedicada a Balears». Després vingueren Terra de
foners, un cant a Mallorca; Yebisah 1235,
que recorda la caiguda de l’Eivissa musulmana, i Formentera, illa de la calma. Ara,
amb Nura i els titans de la pedra, l’enamorat
de Menorca sent que ha culminat aquest
personal homenatge a la seva segona
terra adoptiva. I ho ha fet amb una obra
que acompanyarà, en el tram final del
procés, la candidatura de la cultura talaiòtica a patrimoni mundial.
«No hi havia res que unifiqués
musicalment les Illes, tan allunyades
entre si, i aquesta obra podria explicar
un relat comú», assenyala. L’interès de
la Banda de Música de Son Rapinya
d’interpretar íntegrament les cinc peces el reafirma en aquesta possibilitat.
En qualsevol cas, això serà després
de l’estrena de Nura i els titans de la pedra a
Menorca, illa a la qual va dirigit aquest
«poema simfònic» que interpretarà la
Banda de Música de Ferreries -la millor
de Menorca, segons ell. Serà els dies 16 i
17 de gener, amb motiu de la celebració
de la Diada del Poble de Menorca. El
primer concert es farà a l’Auditori de
Ferreries i el segon al Teatre Principal de
Maó. En ambdós casos la batuta la durà
Josep Colom, director de l’agrupació
ferrerienca i amic d’Errea.
Tots dos han treballat estretament
aquests darrers mesos amb l’objectiu
d’emocionar el públic menorquí. Per
aconseguir-ho, a més d’una impecable
execució i posada en escena, necessiten
invocar l’ànima. I Errea creu haver-la trobada en el relat, un relat que atorga a l’illa
aquella part mítica que la cultura popular
li atribueix. L’acció de Nura i els titans de la
pedra se situa en una illa imaginària de la
Mediterrània on els titans i els homes conviuen en harmonia. La irrupció dels déus
menors aportarà el conflicte i la passió
que reclama l’èpica. «És un cant a la con-
vivència, un homenatge a la humanitat fet
des de Menorca, des de la seva llegenda i
la seva història», desvela.
Però de poc serveix la construcció del
relat si el llenguatge musical no l’acompanya. L’aposta del compositor per la
música contemporània, per la inclusió
de solucions poc convencionals, fa que
aquesta sigui una obra especial. «Cerc la
imperfecció perquè és la representació
de l’ànima», ens confessa. D’aquí l’ús de
materials externs (bigues), de recursos
extraordinaris (sis timbals) i de tècniques
poc ordinàries (bufits) per emular pedra
i vent, els dos elements que resumeixen
l’essència de Menorca, tan descarnadament despullada per Màrius Verdaguer
en Piedras y viento (1925): «La terra de
Menorca és dura, ingrata, hostil, però
la seva ànima és santa, la seva ànima és
el vent, la força sense
límits, arrabassadora,
sense horitzons, que ve i
ENS HA DIT
que va».
Amb tot, Mario
«Cerc la
Errea insisteix que la
imperfecció perquè
seva música «és molt
senzilla, marcadament
és la representació
descriptiva, que entra
pels ulls i per les orelles». de l’ànima»
És així, ens explica, pel
seu gust per les compo- «La meva música és
sicions creades per al
cinematogràfica.
setè art. «Som un àvid
Admir les
consumidor de música
cinematogràfica, fet que composicions de
necessàriament influeix Williams i Horner»
en les meves composicions», explica. Entre els
seus referents destaquen John Williams i
James Horner, creadors de les bandes sonores de Star Wars, Cocoon, Alien o Jurassic
Park, entre altres. Els dies 16 i 17 de gener
tindrem l’oportunitat d’escoltar Nura i els
titans de la pedra i transportar-nos a un
món imaginari. Sense fotogrames, només
a cop de pentagrama.
11
REVISTA ÀMBIT #38
ACTUALITAT
XI FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ
XI FIRA DEL
LLIBRE EN CATALÀ
ELS LLIBRES MÉS DESTACATS
La Fira del Llibre en Català, que vam celebrar els dies
13 i 14 de novembre a Ciutadella, ens va deixar moltes
propostes i moltes ganes de llegir
Text: Servei de Política Lingüística i Cultura Popular
Parlam amb els llibreters participants perquè ens facin propostes de lectura en
català. Per açò els hem demanat que ens contestin aquestes dues preguntes:
Quin és el llibre que heu venut més a l’XI Fira del Llibre en Català?
De l’estand que heu posat a la Fira, quin era el vostre llibre preferit?
XI FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ
ESPAI 14
Miguel García Sánchez
Els de la col·lecció “Els Futbolíssims”,
de Cruïlla; El cavall, de Combel, i Menorca: camins i pedres, de Xisco Roig Munar i
Roger Mata Lleonart.
La meva planta de taronja llima, de José
Mauro de Vasconcelos, editat per Libros
del Asteroide.
JOCS MAÓ
Francesca Mus Pons
El monstre de colors, d’Anna Llenas.
El buit, el nou llibre d’Anna Llenas.
JUGUETTOS CA NA JUANA
Joana Torres Pons
A la franja d’edat en la qual ens movem nosaltres (0 a 10 anys) els clients habituals demanaven que fos divertit, com els
de Geronimo Stilton o Tea Stilton. Però
l’observació i la interacció amb el llibre els
és molt important, per la qual cosa col·leccions com “Llibre Llanterna” o “Busca”
serveixen de forma didàctica per complementar lectura amb aprenentatge.
La col·lecció “Llibre Llanterna”.
LA TORRE DE PAPEL
Mae de la Concha
Els Quaderns de Folklore (diferents
números).
La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i La lluna d’en Joan, de Carme
Solé Vendrell.
LLIBRERIA CATALANA
Miquel Llompart
Els cors de pedra, de Miquel À. Maria,
editat per Lleonard Muntaner.
Camins sense retorn, de Josep Masanés,
editat per Llibres del Delicte.
LLIBRERIA PAU
Roser Seguí
Guia Menorca Talaiòtica. La prehistòria de
l’illa, d’Elena Sintes, editat per Triangle.
12
L’alè de les cendres, de Maite Salord,
editat per Arrela.
LLIBRERIA SA CATÒLICA
Susana Quiñonero
L’arròs de la terra. Dos juliols a l’illa de
Menorca, de Manuel Cuyàs, editat per
Lleonard Muntaner.
La noia del tren, de Paula Hawkins,
editat per La Campana.
SA LLIBRERIA DE FERRERIES
Pere Al·lès
Diari del Greg 10. Vella escola.
El meu preferit era El llibre dels finals,de Joan Bodon, traduït per Joan-Lluís
Lluís i editat per Club Editor.
VADLLIBRES
Marta Simon i Joan Pere Alzamora
Si parlam de llibres infantils el més
venut ha estat De quin color és un petó?, de
Rocio Bonilla, publicat per Animallibres.
I ens agrada que hagi estat aquest, perquè
es tracta d’un àlbum il·lustrat molt bonic.
La protagonista és una nena a qui li agrada molt pintar, però no sap de quin color
són els petons. A partir d’aquí el llibre
associa cada color a coses i emocions. És
un llibre divertit i tendre que dóna molt
de joc i amb uns dibuixos excel·lents.
I pel que fa al llibre destinat a adults
les vendes van quedar molt repartides,
però segurament el més venut va ser Més
maleït karma, de David Safier (Empúries).
Es tracta de la continuació —temàtica,
no argumental— del llibre més conegut
d’aquest autor: Maleït Karma.
Doncs en la vessant de llibre infantil el
que més ens agradava era precisament el
que més hem venut, De quin color és un petó? I
quant a la part d’adults ens quedam amb un
autor català que ja és un clàssic europeu modern: Jo confesso, de Jaume Cabré (Proa). No
és novetat a la llibreria, però és un d’aquells
llibres que no ens cansam de recomanar i
que sempre ens agrada ensenyar a la Fira.
13
REVISTA ÀMBIT #38
ACTUALITAT
BREUS
BREUS
EXPOSICIÓ: “EL CATALÀ A MENORCA”
LOCALITZACIÓ I RECUPERACIÓ
D’UN CEP DE PLOM ROMÀ A LA
PLATJA DE SON SAURA DE CIUTADELLA
Text: Octavi Pons Machado
El mes de setembre de l’any 2015 uns turistes francesos van comunicar al Museu Municipal del Bastió de sa Font que havien localitzat un plom d’una àncora romana al centre de la platja de Son
Saura de Ciutadella.
La directora del Museu del Bastió de sa Font es va posar en contacte
amb el grup que elabora les cartes arqueològiques subaquàtiques de
Ciutadella i els va demanar si podien confirmar la informació rebuda.
El mes d’octubre, un grup de bussos va fer una visita a la zona i van
localitzar el cep, que es veia a simple vista des de la superfície.
Una volta es va comunicar la troballa al Servei de Patrimoni del
Consell Insular de Menorca i es va valorar la seva protecció, es va
decidir que el millor era recuperar-lo del fons marí per tal d’evitar-ne l’espoli. Aquesta tasca la va realitzar el passat mes de desembre un grup de bussejadors del Club Nàutic de Ciutadella format
per Borja Moll, Vicent Servera, Julián Contreras, Joan Morro, Lluís
Amtetller i Enric Adrián, juntament amb la directora del Museu del
Bastió de sa Font, María José León, i l’arqueòleg d’Amics del Museu
de Menorca Octavio Pons.
Actualment el cep es troba en procés de dessalatge en aigua dolça,
i esperam que en el futur es pugui integrar a l’exposició del Museu
del Bastió de sa Font.
14
JORNADES
ÀNGEL
RUIZ I PABLO
Entre el 4 i el 7 de desembre
l’Institut Menorquí d’Estudis
va organitzar les Jornades
Àngel Ruiz i Pablo (18561927), amb les quals es va
tancar la commemoració del
150è aniversari del seu naixement. Aquestes jornades van
posar les bases perquè un dels
escriptors menorquins més
reconeguts acabi essent també
conegut amb la complexitat i
el rigor que es mereix. A través
de tretze conferències, desenvolupades a la seu de l’IME
i al Cercle Artístic de Ciutadella, diversos investigadors
van aprofundir en els diferents
aspectes de l’obra de Ruiz i Pablo, així com en el seu context
històric i cultural. Aquestes
xerrades es van alternar amb
altres activitats com un recital
de poemes, rutes literàries i la
presentació d’una nova edició
del llibre Episodios ribereños, de
Ruiz i Pablo.
ACTE HOMENATGE
A LLUÍS
PLANTALAMOR
Dia 9 de novembre va tenir lloc,
a la seu de l’Institut Menorquí
d’Estudis, un acte d’homenatge
a Lluís Plantalamor, que ha estat
durant quaranta anys director
i conservador del Museu de
Menorca. La Direcció General
de Cultura del Govern de les
Illes Balears va voler agrari-li
tota una vida de dedicació amb
la publicació del llibre L’entreteixit del temps. Miscel·lània d’estudis
en homenatge a Lluís Plantalamor
Massanet, que es va presentar
en aquest mateix acte. El llibre
recull trenta-tres articles de
diversos autors que, d’una manera o altra, han estat vinculats
a l’extensa labor d’investigació,
centrada en la prehistòria de
l’illa, desenvolupada per l’antic
director del Museu de Menorca.
Van presidir l’acte Guillem
Rosselló Bordoy, antic director
del Museu de Mallorca; Jaume
Gomila, director general de
Cultura del Govern de les Illes
Balears, i Miquel Àngel Maria,
conseller de Cultura i Educació
del Consell Insular de Menorca.
Acció Cultural de Menorca col·labora en l’exposició «El català de
Menorca, llengua compartida» amb la Biblioteca Pública de Maó, visitable durant la segona meitat del mes de gener en aquesta institució.
L’exposició, que es muntarà després a diferents instituts d’ensenyança
secundària, fa un recorregut pels segles XIV al XXI i explica el model de
llengua escrita del català de Menorca i com aquest registre manté una
gran unitat idiomàtica. Com diu Salord Farnés en una cita de l’exposició: «[...] perquè el català és menorquí perquè es parla a Menorca
i és el parlar propi i natural dels menorquins. “Bé, vostè que escriu
en català o en menorquí?” ¿I què hem de respondre a un tal joc de
paraules? ¿Què té de més o què li manca al menorquí per ser català?
¿Què hi ha en el menorquí, que sigui autènticament menorquí, que
no sigui català? Més encara, si es tractava d’una paraula o construcció
emprada només a Menorca, pel sol fet d’esser menorquina ja és catalana, perquè és un element integrant de la llengua».
PROGRAMA D’EXCURSIONS
‘CONEIX LA MENORCA TALAIÒTICA’
Aquest mes de gener, el Consell Insular de Menorca reprèn les excursions per donar a conèixer la Menorca Talaiòtica entre els menorquins. Aquesta vegada les excursions es faran en dissabte. El 23
de gener anirem a Binissafullet, ja que en l’edició anterior va ploure
el dia que hi vam anar i molta gent s’ho va perdre. El 30 de gener
visitarem Calescoves, el 6 de febrer Torrellafuda, el 13 de febrer Torretrencada i el 20 de febrer Trebalúger. Es faran dos torns, un a les 9.30
h i un altre a les 11.30 h. Les places són limitades, de forma que les
persones interessades, per apuntar-s’hi, han de telefonar al Departament de Cultura del Consell Insular (971 35 70 82) de 9 a 14 h.
15
REVISTA ÀMBIT #38
ACTUALITAT
BREUS
CONCURS
DIADA DEL POBLE DE MENORCA 2016
PROGRAMA INSTITUCIONAL DEL CONSELL DE MENORCA
9/01 Dissabte
Recital poètic «Sentiments», a càrrec d’L. Pons
Recull de poemes d’autors menorquins, amb
acompanyament de guitarra.
Al Teatre Principal de Maó a les 19.00 h.
10/01 Diumenge
Excursió a ses Roques Llises i na Comerma
de sa Garita
Trobada a les 9.30 h a l’aparcament de la platja
de cala en Porter i sortida a peu a les 10.00 h
acompanyats per membres del GOB pel Camí de
Cavalls.
Els que vagin en cotxe particular poden aparcar
al pàrquing del poblat de Torre d’en Galmés.
Visites guiades a càrrec del Servei de Patrimoni del CIM des de les 11.00 h. Servei de bus de
retorn a cala en Porter a les 12.30 i a les 13.30 h.
15/01 Divendres
Inauguració de l’exposició «L’illa dels talaiots»
Romandrà oberta fins al 29 de maig.
Al Museu de Menorca a les 19.00 h.
Trobada de batucades, amb la participació de
S’Esclat de Ciutadella i Sa Batucada de Ferreries.
Cercavila pels carrers d’Alaior a les 20.00 h.
16/01 Dissabte
Concert de la Diada, a càrrec de la Banda de Música de Ferreries, dirigida per Josep Agustí Colom.
Estrena de l’obra Nura i els titans de pedra, composició de Mario Errea, dedicada a la cultura
talaiòtica de Menorca.
A l’Auditori de Ferreries a les 19.00 h.
16
17/01 Diumenge
Ple extraordinari de la Diada
Conferència: «Menorca en el context del
canvi climàtic», a càrrec d’Agustí Jansà i Clar,
doctor en Ciències Físiques, meteoròleg, exdirector d’AEMET a les Illes Balears.
A la Sala de Plens del CIM, a Maó, a les 18.00 h.
Concert de la Diada, a càrrec de la Banda de Música de Ferreries, dirigida per Josep Agustí Colom.
Amb l’obra Nura i els titans de pedra, composició
de Mario Errea, dedicada a la cultura talaiòtica
de Menorca.
Al Teatre Principal de Maó a les 20.00 h.
20/01 Dimecres
Presentació del llibre L’arxiduc Lluís Salvador,
columna vertebral d’un enciclopedisme menorquí en el vuit-cents, de Miquel Àngel Limón, a
càrrec de Josefina Salord Ripoll.
A la seu de l’IME, Can Victori, a Maó, a les 20.00 h.
23/01 Dissabte
Glosat de la Diada, a càrrec de Soca de Mots,
i lliurament del XIII Premi Josep Vivó de glosa
escrita.
A la Sala de Convencions des Mercadal a les 19.00 h.
24/01 Diumenge
Cantata infantil Tirant lo Blanc, a càrrec de la
Coral i el Grup Escènic Infantil de Joventuts
Musicals d’Alaior, sota la direcció musical d’Antoni Pons Morlà i la direcció escènica de Matilde
Muñiz.
A l’església de Santa Eulàlia d’Alaior a les 12.30 h.
EL
CONCURS
Envia la resposta
a l’adreça
[email protected]
abans de dia
15 de març,
indicant el teu
nom i un número
de telèfon
de contacte
QUANT EN SAPS, SOBRE LA MENORCA TALAIÒTICA?
Les persones que contestin correctament aquestes preguntes entraran
en el sorteig de dos lots de llibres relacionats amb la història i la prehistòria de Menorca i les Illes Balears!
1_ Les sales hipòstiles són construccions que solen aparèixer adossades a les ca-
ses del període talaiòtic final o postalaiòtic. El seu sostre està sostingut per columnes construïdes amb grans pedres. Quantes columnes té la sala hipòstila més gran
de Torre d’en Galmés?
Rafel Saura i
María San Millán
(en les imatges de
dalt) van ser els dos
guanyadors del
concurs del
trimestre passat
2_ Les navetes d’enterrament són un tipus d’edifici funerari exclusiu de la prehis-
tòria de Menorca. La més famosa és la naveta des Tudons. Quantes filades (línies
horitzontals de pedres) té la façana d’aquest edifici, sense comptar la pedra de dalt?
3_ Entre els anys 1930 i 1931, una arqueòloga britànica va realitzar excavaci-
ons arqueològiques als poblats de Trepucó i sa Torreta de Tramuntana. Sabries
dir com es deia?
4_ Alguns dels talaiots de Menorca tenen cambres internes, però només n’hi
ha un que conservi bigues de fusta, de fa entre 3.000 i 2.800 anys! A quin poblat
es troba aquest talaiot?
5_ Les navetes d’habitació o naviformes són els habitatges típics de l’edat del
bronze a Menorca. A quina cala del nord de l’illa hi ha un poblat format per una
dotzena d’aquests habitatges, sobre un cap costaner i protegit per una murada?
17
REVISTA ÀMBIT #38
LLENGUA
Com que la millor manera de rompre el gel és presenfer-los servir en qualsevol situació comunicativa, les
tar-se, començarem amb les dues formes que utilitformals i les no tan formals, perquè no només són part
zam a Menorca per identificar-nos, per presentar-nos
del lèxic català, sinó que contribueixen a enriquir-lo.
a una altra persona o per demanar el nom a algú:
Ara bé, el que hauríem de desterrar del nostre
ser de nom o nòmer. No és estrany sentir, a casa nostra,
vocabulari és una expressió que, malauradament,
frases com “Què serà de nom el teu fill?”, “Jo som de
comença a ser habitual entre els més joves i que no
nom Caterina”, a la zona central i del llevant de l’illa,
és més que una mala traducció del castellà, ja que el
o bé “Mon pare nom Miquel”, “Ara no record què
verb nòmer no és en cap cas un verb pronominal, com
nomia aquella escriptora”, a la zona de ponent.
sí que ho és el verb castellà llamar-se. Així, avui dia
Com es van formar, però, aquests verbs? Com
sovint sentim a dir: “Com te noms?” o “Jo me nom
hem dit, són sinònims d’anomenar-se, dir-se, haver nom o
Josep”, expressions que destrossen l’oïda dels que ja
tenir nom. Així, tenim que ambdues formes procedeino som tan joves, però que podrien acabar impoxen de les preguntes “Què ha
sant-se si no transmetem
nom?” o “Què has nom?”. En
a les noves generacions les
el primer cas, la e del pronom
formes pròpies de la nostra
ÉS LEGÍTIM, CORRECTE I,
què es neutralitza, com es
manera de parlar.
FINS
I
TOT,
RECOMANABLE
pronuncia a la zona de ponent
Amb el doble objectiu
de l’illa, i anul·la l’auxiliar ha,
de normalitzar aquestes
FER SERVIR LES
de manera que queda conformes i de fomentar l’hàbit
EXPRESSIONS ‘SER DE
vertida en “Què nom?” i la
de posar noms propis de
NOM’
O
‘NÒMER’
PERQUÈ
forma nom s’interpreta com la
persona en català i que
CONTRIBUEIXEN A
tercera persona del singular
tenguin tradició en la nostra
d’un verb que es construeix a
ENRIQUIR EL LÈXIC CATALÀ cultura, el Consell Insular
partir d’aquesta forma, el verb
va publicar fa anys sengles
nòmer (que a Ciutadella la gent
tríptics titulats Què noms?
pronuncia fent la força sobre l’última síl·laba). I en el
(1991) i Som de nom... (2000), en els quals apareixen els
segon cas l’auxiliar haver se substitueix per l’auxiliar
noms propis més comuns en català i els hipocorístics
ser (igual que ho feim en altres casos com “Què ets
que se’n deriven, és a dir les formes més familiars o
fet?” o “Què ets dit, ara?”) i s’hi incorpora la prepoafectuoses, com ara Bep (de Josep), Guida (de Margasició de, de manera que queda convertida en “Què
rida), Tòfol (de Cristòfol) o Nina (de Caterina), i que
ets de nom?”, i així es fa amb tots els temps verbals.
en català, recordem-ho, tenim la manera pròpia de
Aquests són idò, per entendre’ns, els nostres sinòformar-los, ja que ho feim a partir de la darrera part
nims regionals dels verbs dir-se o anomenar-se, i és del tot
del nom, a diferència del castellà, que ho fa a partir de
legítim, correcte, i fins i tot diríem que recomanable,
la primera part (Cris, Marga, Magda...).
Vols consultar el tríptic Som de nom...
del Servei d’Assessorament Lingüístic?
Clica aquí
18
LA CONTRA
Interior de Ca n’Oliver,
seu del Centre d’Art i Història
Hernández Sanz
(Anuncivay, 2. Maó)
NÚMERO 38 · GENER-MARÇ 2016 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA