Història de la Filosofia

Anuncio
Premis Extraordinaris de Batxillerat / Premios Extraordinarios de Bachillerato
Curs 2013-2014 / Curso 2013-2014
Segon Exercici / Segundo Ejercicio
C) Història de la Filosofia / Historia de la Filosofía
60 minuts / 60 minutos
Observacions / Observaciones
L’alumne/a haurà de triar una de les dues opcions i haurà de respondre a les dues qüestions
plantejades. (1ª qüestió: 4 punts; 2ª qüestió: 6 punts).
El alumno/a habrá de elegir una de las dos opciones y habrá de responder a las dos
cuestiones planteadas. (1ª cuestión: 4 puntos; 2ª cuestión: 6 puntos).
OPCIÓ PRIMERA: KANT
Assagem, doncs, per una vegada si no avançarem millor en les tasques de la metafísica admetent
que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual cosa ja concorda més bé amb la
desitjada possibilitat d'un coneixement a priori d'aquests objectes que establirà quelcom sobre ells
abans que ens siguen donats. S'esdevé amb això exactament com amb el primer pensament de
Copèrnic, el qual, no sortint-se'n amb l'explicació deIs moviments del cel si admetia que tota la
munió de les estrelles girava al voltant de l’espectador, assajà de donar-hi una explicació més
bona fent que l'espectador giravoltara i deixant, en canvi, les estrelles immòbils. En la metafísica
podem, doncs, fer un assaig semblant pel que fa a la intuïció dels objectes. Si la intuïció s’haguera
de regir per la constitució dels objectes, aleshores no puc discernir com podríem saber-ne alguna
cosa a priori; però si l'objecte (com a objecte dels sentits) es regeix per la constitució de la nostra
capacitat d’intuïció, llavors jo puc representar-me perfectament aquesta possibilitat.
(I. Kant, Pròleg de la segona edició de la Crítica de la raó pura)
1. Qüestió sobre el text. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura
argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor.
2. Qüestió teòrica. El gir copernicà en Kant.
OPCIÓN PRIMERA: KANT
Intentemos, pues, por una vez, si no adelantaremos más en las tareas de la metafísica
suponiendo que los objetos deben conformarse a nuestro conocimiento, cosa que concuerda ya
mejor con la deseada posibilidad de un conocimiento a priori de dichos objetos, un conocimiento
que pretende establecer algo sobre éstos antes de que nos sean dados. Ocurre aquí como con los
primeros pensamientos de Copérnico. Éste, viendo que no conseguía explicar los movimientos
celestes si aceptaba que todo el ejército de estrellas giraba alrededor del espectador, probó si no
obtendría mejores resultados haciendo girar al espectador y dejando las estrellas en reposo. En la
metafísica se puede hacer el mismo ensayo, en lo que atañe a la intuición de los objetos. Si la
intuición tuviera que regirse por la naturaleza de los objetos, no veo cómo podría conocerse algo a
priori sobre esa naturaleza. Si, en cambio, es el objeto (en cuanto objeto de los sentidos) el que se
rige por la naturaleza de nuestra facultad de intuición, puedo representarme fácilmente tal
posibilidad.
(I. Kant, Prólogo de la segunda edición de la Crítica de la razón pura)
1. Cuestión sobre el texto. Sintetiza las idees del texto mostrando en tu resumen la
estructura argumentativa o expositiva desarrollada por el autor.
2. Cuestión teórica. El giro copernicano en Kant.
Premis Extraordinaris de Batxillerat / Premios Extraordinarios de Bachillerato
Curs 2013-2014 / Curso 2013-2014
Segon Exercici / Segundo Ejercicio
C) Història de la Filosofia / Historia de la Filosofía
60 minuts / 60 minutos
Observacions / Observaciones
L’alumne/a haurà de triar una de les dues opcions i haurà de respondre a les dues qüestions
plantejades. (1ª qüestió: 4 punts; 2ª qüestió: 6 punts).
El alumno/a habrá de elegir una de las dos opciones y habrá de responder a las dos
cuestiones planteadas. (1ª cuestión: 4 puntos; 2ª cuestión: 6 puntos).
OPCIÓ SEGONA: NIETZSCHE
En totes les èpoques, els molt savis han jutjat la vida de la mateixa manera: no val res... Sempre i
en tots els llocs s’ha sentit de la seua boca el mateix so, un so ple de dubtes, ple de malenconia,
ple de cansament de viure, ple d’oposició a la vida. Fins i tot Sòcrates va dir quan moria: «viure vol
dir estar malat molt de temps: dec un gall a Asclepi el Salvador». Fins i tot Sòcrates n’estava fart.
Què prova açò? Què indica? En un altre temps s’hauria exclamat (oh, s’ha dit i bastant alt, i els
nostres pessimistes els primers!): «Ací, en qualsevol cas, alguna cosa ha de ser necessàriament
vertader! El consensus sapientium [consens del savis] prova la veritat.» Continuarem avui parlant
així?, ens és lícit parlar d’aquesta manera? «Ací, en qualsevol cas, alguna cosa ha d’estar
malalta.» La resposta que nosaltres donem és: a aqueixos, els molt savis de totes les èpoques,
primer caldria examinar-los de prop! Potser ja cap d’ells no es mantenia ferm sobre les seues
cames?, eren tardans?, tentinejaven?, eren décadents [decadents]? Potser apareix la saviesa en
la terra com un corb entusiasmat per una lleugera pudor de carronya?...
(F. Nietzsche, «El problema de Sòcrates», Crepuscle dels ídols)
1. Qüestió sobre el text. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura
argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor.
2. Qüestió teòrica. El nihilisme en Nietzsche.
OPCIÓN SEGUNDA: NIETZSCHE
Sobre la vida, en todas las épocas los muy sabios han juzgado igual: no vale nada… Siempre y en
todas partes se ha oído de su boca el mismo sonido, un sonido lleno de duda, lleno de melancolía,
lleno de cansancio de la vida, lleno de oposición a la vida. Incluso Sócrates dijo al morir: «vivir
quiere decir estar enfermo mucho tiempo: debo un gallo a Asclepio Salvador». Incluso Sócrates
estaba harto. ¿Qué prueba esto? ¿Qué indica? En otro tiempo se habría dicho (¡oh, se ha dicho, y
bastante alto, y nuestros pesimistas los primeros!): «¡Aquí, en todo caso, algo ha de ser
verdadero! El consensus sapientium [consenso de los sabios] prueba la verdad.» ¿Seguiremos
hoy hablando así?, ¿nos es lícito hacerlo? «Aquí, en todo caso, algo ha de estar enfermo.» La
respuesta que nosotros damos dice así: ¡a esos los muy sabios de todas las épocas, primero se
los debería examinar de cerca! ¿Quizá ya ninguno de ellos estaba firme sobre las piernas?, ¿eran
tardíos?, ¿se tambaleaban?, ¿eran décadents [decadentes]? ¿Aparece quizá la sabiduría en la
tierra como un cuervo al que entusiasma un ligero olor a carroña?...
(F. Nietzsche, «El problema de Sócrates», Crepúsculo de los ídolos)
1. Cuestión sobre el texto. Sintetiza las idees del texto mostrando en tu resumen la
estructura argumentativa o expositiva desarrollada por el autor.
2. Cuestión teórica. El nihilismo en Nietzsche.
Descargar