Les motivacions del voluntariat

TALLER 2 : GESTIÓ DEL VOLUNTARIAT
LES MOTIVACIONS DEL VOLUNTARIAT M Rosa Seyós Solà, Càritas
diocesana de Lleida
(Quines motivacions hi ha darrera aquesta afirmació?)
“... Aquesta reflexió cal fer-la tenint en compte què cerquen les persones que
volen fer voluntariat, ja que durant els darrers quinze anys pel cap baix s’ha
anat produint un fenomen de major demanda de “voluntariat per projectes”, és
a dir, una incorporació a l’entitat no tant determinada per l’adhesió a la institució
com per la vinculació a un projecte que per les seves característiques resulta
d’interès...”.
¿Per què les persones es volen fer voluntàries?
La motivació és un element fonamental y el seu manteniment adequat és un
factor de compromís, continuïtat i estabilitat en l’acció voluntària, (que tan
desitgem i busquem a les organitzacions).
Entenem que la motivació està emmarcada dins del procés de l’itinerari
educatiu del voluntariat.
Les motivacions poden tenir canvis i transformacions des del moment de la
primera trobada inicial amb l’entitat, tant per una diferent visió de la realitat,
com de les circumstàncies personals (i vitals), que poden succeir a part de
l’acció voluntària.
Habitualment classifiquem les motivacions en dos gran blocs:
Heterocentrades (en dèiem les raons ideals, “... ser útil, transformar la realitat,
canviar estructures injustes, reivindicar més justícia social, créixer en solidaritat,
ser millor persona, trobar-se a un mateix, lluitar pel bé comú, etc....”).
Són les que més s’expressen (entre voluntaris) i s’escriuen i es contemplen en
les fitxes de registre de les entitats.
Autocentrades: (en dèiem les raons reals, “... ocupar el temps lliure, sentir-se
útil i bé amb un mateix, fer alguna cosa pels altres i per a mi, relacionar-me
amb altres persones, per no estar sol, perquè és moda, per la família, etc ...”
Són sentiments més interns, que no s’expressen amb tanta claredat, que de
vegades filtrem, però que són reforçadors de la nostra vida emocional.
En les conclusions sobre les motivacions podem dir :
En la decisió de ser voluntari coexisteixen diverses motivacions i que per tant, .
s’ha de tenir en compte els dos tipus de motivacions per explicar la
permanència del voluntariat..
Les persones voluntàries consideren les heterocentrades com les seves
principals motivacions, però en realitat les motivacions autocentrades, són les
que més poden explicar perquè les persones continuen o abandonen.
Des de la reflexió de l’equip de voluntariat fem aquestes propostes de
definicions més teòriques (i també clàssiques) diem (cada entitat hauria de fer
aquest procés de reflexió intern, per tal de poder marcar l’itinerari i
l’acompanyament)
Motivacions:
Religioses i humanitàries.
Els voluntaris de Càritas estan moguts pel desig de convertir en vida les
paraules de L’Evangeli i per posar en pràctica la solidaritat amb tots els
homes, en especial els que més ho necessiten.
Personals.
El voluntari té uns plantejaments socials seriosos i un afany de participar
en programes i projectes d’acció social. Això no exclou el desig de
relació amb altres persones, així com també poder realitzar tasques que
l’atreuen per vocació, i que no pot fer en la seva feina diària.
Necessitat associativa.
Les persones que tenen uns mateixos objectius i iguals característiques
en la recerca d’una més gran justícia social i que volen treballar en
solidaritat amb els més pobres, tenen necessitat de trobar-se entre elles
per fer una feina de conjunt i no anar pel seu compte, així com de sentir
que tenen el suport d’una organització que els ofereix garanties.
Aquestes motivacions se sustenten en una sèrie de valors, (que són els que
sustentaran l’acció voluntària): gratuïtat, solidaritat, desig d’igualtat, ser
portador d’esperança) ...
¿Cóm fer descobrir noves motivacions i mantenir la motivació del
voluntariat i el seu compromís?
Des de Càritas, afirmem que hi ha elements, no expressament vinculats amb
la motivació, però que influeixen directament en la permanència:
a) les relacionades amb la pròpia estructura i y funcionament de l’entitat:
El missatge i les metodologies de sensibilització i captació.
Els dispositius de recolzament, supervisió i acompanyament del voluntariat
La selecció i la formació
L’existència d’una figura que coordina el voluntariat (persona o equip).
b) les que fan referència més a l’entorn immediat del voluntari.
Els amics/amigues que té.
Les relacions que s’estableixen a partir de l’acció voluntària, tant amb la resta
del voluntariat, com amb persones afectades per la nova realitat en la que
s’intervé.
Les circumstàncies personals, familiars, laborals.
Quan des de Càritas definim el voluntariat diem:
“... El voluntari de Càritas Lleida es compromet, d’una manera desinteressada a
compartir tant el seu temps, com experiències i coneixements (Talents), amb
les persones més vulnerables de la nostra societat.
Quan definim el voluntariat de Càritas, estem parlant d’alguna cosa més que la
simple acció voluntària. És acció, però també motivació i sobre tot la seva
empremta, la seva capacitat transformadora de la realitat i de la mateixa
persona voluntària. És un procés en el que s’implica la vida, no només el temps
dedicat a l’acció.
Per tant, per Càritas, el voluntariat no és una illa, és un procés viu, que es va
construint en i amb la nostra vida, en el que s’implica tota la persona, no només
en la seva faceta d’acció social; amb el seu punt de partida, punt d’arribada i
opcions de fons. L’impuls d’aquest a aquest procés, l’energia que alimenta
l’itinerari és l’acompanyament al voluntari, que te com a finalitat ajudar a cada
persona voluntària a incorporar l’acció que desenvolupa al seu propi projecte
vital...”.
Per tant considerem elements imprescindibles en aquest procés, que no només
s’implica el temps de dedicació a l’acció, sinó que implica el propi projecte vital
del voluntariat:
La primera entrevista: que aclareix el procés, autoafirma motivacions, i fa
descobrir noves possibilitats.
La incorporació i el compromís: que ha de presentar el projecte o les activitats a
realitzar, els responsables, companys, i les estructures d’acompanyament, de
comunicació, participació i formació.
L’acompanyament
En la tasca (entre iguals)
En el compromís (a través de l’equip)
En el creixement personal
La participació
Activa, a través de reflexió, entre iguals i l’equip (horitzontal)
A través de les estructures establertes (vertical)
La formació
Sobre l’Entitat: Missió, Valors
Sobre el projecte,
Sobre l’acció concreta
________________________________
Les persones a Càritas Lleida, document intern, en procés d’elaboració
AAVV; Manual de gestió del voluntariat, Fundació Obra Social, la Caixa 2009
Manifest del 2n congrés, Barcelona 2002
López Salas, Emililo; “Claves para la gestión del voluntariado en las entidades
no lucrativas”, Cuaderno de gestión 6, Fundación Luís Vives 2009
Díaz Hernández, Miguel Angel; “ Motivaciones de la persona voluntaria”
Colección “A fuego lento”, Plataforma para la promoción del voluntariado en
España
www.iniciativasocial.net