Aparell digestiu_COR
Anuncio
Àrea General Servei d’Aparell Digestiu Pg. Vall d’Hebron, 119-129 119 129 08035 Barcelona Tel. 93 274 62 97 Fax 93 489 44 56 [email protected] Informació nformació general sobre l’aparell l’ digesti : anatomia digestiu: anatom i fisiologia a Introducció L’aparell digestiu és un conjunt d’òrgans, la missió del qual consisteix a promoure la progressió ordenada de l’aliment, i la seva digestió i absorció. Per P a això, ixò, cal que esdevinguin una sèrie de fenòmens al llarg de les diferents parts que el constitueixen. constitueix Aparell digestiu à constituït per per la boca, la faringe, l’es l esòfag, l’estóma estómac, l’intest intestí prim i el gruixut o còlon. A cada Està una d’aquestes parts parts del tub digestiu digestiu tenen lloc els els diferents esdeveniments que permeten l’absorció dels diferents aliments ingerits. Boca: cavitat que s’obre a la part anterior i inferior de la cara, que està limitada pels llavis, les galtes, el vel del paladar, el sòl de la boca i, i a la part posterior, pels p ls pilars del paladar i l’úvula úvula o campaneta, on es troben la llengua, llengua, les dents, dents hi aboquen el seu contingut lles es glàndules salivals, i té lloc la masticació i salivació delss aliments, formant-se formant el bol aliment alimentari, que facilita la seva eva deglució. Esòfag: tub d’aproximadament Esòfag aproximadament uns 30--35 35 centímetres centímetr s de longitud, que recull el bol alimentari aliment després de la fase bucofaríngia íngia de la deglució. deglució Gràcie ràciess a una sèrie s rie de moviment moviments s peristàltics, peristà s, el bol alimentari progressa progre cap a l’estóma estómac, perr tant, l’esòfag l fag només participa en la progre progresssió ordenada de l’aliment. ’aliment. Hospital Universitari Vall d’Hebron Universitat Autònoma de Barcelona Faringe: es comunica perr la part anterior amb la boca, i perr la part posterior amb la laringe, de la qual la separen l’epiglotis ’epiglotis i l’esò ’esòfag, on s’hi s’ aboca el bol alimentari. aliment Estómac ómac: part del tub digestiu digesti que ess comunica amb l’esòfag òfag a través d d’un un esfínter anomenat càrdies,, i amb el duodè a través del pí pílor, lor, que funciona amb una vàlvula lvula que regula el pas de l’aliment aliment a l’intestíí prim. prim A l’estóma estómac existeixen existeixen diferents tipus tipu de cèl·lule ·lules que participen participen en la secreció del suc gàstric, constituït constituït principalment per aigua, gua, mucina, àcid clorhídric i pepsina, responsables de la primera degradació del bol alimentari. aliment . També, També en aqu aquesta esta part del tub digestiu digesti i, gràcies gràcie a la seva motilitat, es es facilita la trituració dels aliments sòlids s i el buidament cap all duodè. duodè Intestí prim: prim conduct onducte de 6 a 8 metres metr s de llarg, larg, constituït constitu per er tres trams: tram • • • el duodè,, separat separa de l’estómac pel pílor i que rep la bilis procedent del fetge i el suc s pancreàtic del pàncree pancreàtic p es el jejú la part final, anomenada ili. L’ili es s comunica amb l’intestí ’intestí gruixut ixut o còlon lon a través de la v vàlvula ileocecal eocecal A l’intest intestíí prim té lloc la veritable digestió dels s aliments en components elementals aptes apte pe er a l’absorció absorció, i per a això és fonamental la participació de la bilis, el su uc pancreàtic àtic (que conté l’amilasa, ’amilasa, lipasa i tripsina) i el mateix suc intestinal secretat perr les l cèl·lule ·lules s intestinals. Una cop elss aliments aliment s’han ’han escindit en els seus s us components elementals, són absorbits principalment en el jejú, ja a que a l’ili té lloc l’absorció absorció de salss biliars i de vitamina B-12. B A més, mé només una petita pe part d’aigua gua i electròlits lits s’absorbeix a l’intestí gruixut. Perr tant, és a l’intest intestí prim on té lloc la veritable ver digestió i absorció dels aliments, fet f fonamental amental per a la nutrició dels de individuss. Intestí gruixut gru o còlon: c conduct onducte d’uns uns 2 metres metr s de llarg l arg que està est constitu constituït per: • • • • el cec, dipò ipòsit en forma de sac situat situa sota de la vàlvula v lvula ileocecal on es troba l’’apèndix el còlon ascendent, ascendent, transvers i descendent des l sigma la el recte, d’uns ’uns 8-10 8 10 centímetres centímetres de mida,, que acaba en l’orifici anomenat anus, anus, pel qual té lloc l’expulsió a l’exterior de la femta. femta El còlon lon està est destinat destina fonamentalment namentalment al dipòsit d de substàncies su àncies no útil útils, si bé una petita pe part d’aigua gua i electròlits lits són absorbits absorbit en aquest tram de l’aparell digestiu. digest 2 Glàndule ànduless salivals: són n tres parells: pare • • • dues paròtide due òtides,, situades situades una a cada lloc del cap, davant nt del conduct conducte e auditiu extern d dues submaxi submaxil·lars, , situades situad a la part interna del maxil· maxil·lar inferior d dues sublingual sota sublinguals, ta de la llengua. lengua. aliments triturats triturat a la boca per p facilitar la formació del bol Totes tenen la funció de salivar elss aliments alimentari alimentari. ndula voluminosa de color vermell fosc fosc que produeix produe la bilis i l’emmagatzema ’emmagatzema a la Fetge:: glàndula vesícula biliar perqu perquè, només durant els ls àpats i a través del conducte conduct col colèdoc, doc, desemboqui desemboqui en el duodè i faciliti la digestió del bol alimentari. alimentari. Pàncre ncrees: glàndula ndula que forma el suc pancreàtic pancreàtic que conté cont els ls enzims amilasa, lipasa i tripsina, i que a través del conducte conduct de Wirsung desemboca en el duod duodè per participar en la veritable veritable digestió del bol alimentari. aliment 3
