Acció socioeducativa i diversitat funcional Jordi Planella Ribera Òscar Martínez Rivera PID_00151380 Acció socioeducativa i diversitat funcional © FUOC • PID_00151380 Jordi Planella Ribera Doctor en Pedagogia i educador social. Ha treballat amb persones adultes amb discapacitat, infants i adolescents i en projectes de treball comunitari. Actualment és el director del grau d'Educació Social. És autor de Subjetividad, disidencia y discapacidad (2006) i Ser educador: entre pedagogía y nomadismo (2009). Membre i fundador del Col·lectiu Zotikos. Òscar Martínez Rivera Psicopedagog, educador social i postgraduat en Inserció Laboral. Actualment cursa el màster de Societat de la informació (UOC). Des de 1994 ha treballat amb persones amb discapacitat. Ha publicat articles en diferents revistes del sector social (Revista d'Educació Social, Revista de Pedagogia Social, Quaderns d'Educació Social, EspaiSocial), com també diferents capítols de llibres. És coautor del llibre Alterando la discapacidad. Actualment és professor de la Facultat de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull) i consultor de Psicopedagogia a la UOC i educador social del Taller Escola Barcelona (TEB). Membre i fundador del Col·lectiu Zotikos. L'encàrrec i la creació d'aquest material docent han estat coordinats pel professor: Jordi Planella Ribera (2011) Primera edició: febrer 2011 © Òscar Martínez Rivera, Jordi Planella Ribera Tots els drets reservats © d'aquesta edició, FUOC, 2011 Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona Disseny: Manel Andreu Realització editorial: Eureca Media, SL ISBN: 978-84-693-9167-9 Dipòsit legal: B-1.453-2011 Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright. © FUOC • PID_00151380 3 Acció socioeducativa i diversitat funcional Introducció "Altres, disminuïts Els vostres, els nostres Normal, dèbil Em sento presoner del llenguatge Presoner d'aquesta realitat Aparent Que em delimita Que em delimita per allò negatiu de l'altre Que em dóna la normalitat de l'a-normalitat Que em fa sentir pel no-ser d'una persona Que defineix l'abundància per la mancança Que em fa «jo» per «l'ell» És la identitat de la mort de l'altre El llenguatge em fa mesurar la separació i La solitud del que no hi està conforme Del que no té «Forma» Ser un Altre, és morir una mica" Alain Boss (1982). Éducation Impossible... Réflexion critique sur une pratique éducative. Ginebra: IES. En plantejar-nos com s'havia d'enfocar i estructurar una assignatura com aquesta, hem apostat per proposar a l'estudiant una nova mirada que el condueixi al que es podria denominar paradigma posthandicap (més enllà de la discapacitat). En alguns països (de manera clara i radical al Regne Unit) fa més de vint anys que s'ha fet aquest gir en les maneres d'entendre, pensar i acompanyar les persones amb diversitat funcional. L'adscripció d'alguns teòrics de la discapacitat al que es va donar a conèixer com a disability studies és una forma clara de representació del gir que hem esmentat. És així com vam assistir al pas de la mirada mèdica a la mirada social, de la medicina a la sociologia de la discapacitat. Segurament, el canvi va ser massa radical, perquè entre altres temes el cos de la persona amb diversitat funcional va passar a ser oblidat (quan era evident que es tractava d'una qüestió central en la problematització de la discapacitat). Aquest dies somniàvem que hi havia possibilitats de pensar de manera diferent. Ens hi ajudaven algunes idees que a final de curs havíem comentat amb estudiants "crítics" amb les polítiques socials de la discapacitat. Pensava si seria possible escriure discapacitat d'una altra manera. Em sortia més o menys així: Dis-K@pacitat. No estem segurs si només ha estat un somni d'estiu o la necessitat i les ganes de compartir amb vosaltres una altra mirada a la discapacitat,que al final ha pres forma, manllevant l'expressió de Javier Romañach, de diversitat funcional. En tot cas, sí que us volíem convidar a entrar en el "món" de la discapacitat d'una altra manera, amb unes altres actituds, i potser descobrir-nos com a subjectes discapacitants (o alhora amb discapacitats). Perquè, en definitiva, on és la diferència?, qui la construeix?, és sòlida? Les altres cares de la diversitat © FUOC • PID_00151380 4 Acció socioeducativa i diversitat funcional Des de diferents perspectives i a mesura que la societat ha avançat, els models explicatius de la discapacitat –fonamentats sobretot en concepcions biomèdiques– han deixat pas a altres explicacions fonamentades en concepcions socials. És així com neix el que s'ha anomenat el model social de la discapacitat. Justament a recer d'aquest model (que també es podria considerar un moviment social), els professionals del camp de l'acció social (entre els quals hi ha el treballador social i l'educador social) troben fonaments i explicacions per a dur a terme un treball d'acompanyament social i educatiu de les persones amb discapacitat. Ja no es tracta només de produir "subjectes dòcils", sinó de possibilitar que les persones que presenten un seguit de dificultats i necessitats especials puguin autodeterminar les seves vides. Però aquest canvi d'orientació i enfocament fa que el professional necessàriament deixi d'amagar-se darrere la suposada màscara que l'oculta. Aquesta assignatura s'emmarca en aquest model explicatiu i aposta per plantejar un conjunt de propostes d'acompanyament social i educatiu des del respecte i la participació de les persones amb discapacitat. Entre d'altres, proposem la pràctica d'impensar la discapacitat. Repensar (o impensar) la discapacitat passa per desconstruir les pràctiques socials que portem a terme amb les persones que formen part d'un diagnòstic (aquest les envolta i se les empassa), d'una categoria, d'una classificació, etc., i sobretot per "desmuntar" els nostres arquetips de professionals (amb les màscares, les tecnologies i les teories) que ens fan sentir segurs, però especialment normals. No volem defugir, en el context d'aquesta assignatura, la idea que la qüestió central del camp de la diversitat funcional és que les persones amb discapacitat han estat marginades (i ho continuen estant). Tal com plantejava Len Barton el 1998, "ser discapacitado supone experimentar la discriminación, la vulnerabilidad y los asaltos abusivos a la propia identidad y estima" (1998, p. 24). Els diferents mòduls que configuren l'assignatura neixen dels treballs conjunts dels dos autors, de les inesgotables converses que al llarg dels anys hem mantingut, de la nostra passió i obsessió per desmantellar les construccions negatives i malignes de la discapacitat, del nostre treball socioeducatiu d'acompanyament a persones adultes amb diversitat funcional, de les classes i seminaris impartits a educadors socials, psicopedagogs, treballadors socials, treballadors familiars, etc., com també a professionals en actiu. El nostre darrer treball (Alterando la discapacidad. Manifiesto a favor de las personas, 2010) ens ha servit per a exposar moltes de les nostres idees de manera sintètica. En les pàgines d'aquesta assignatura trobareu tota una altra perspectiva ben diferent; diferent per l'amplitud i per la varietat dels temes exposats. Les altres mirades a la diversitat © FUOC • PID_00151380 5 Acció socioeducativa i diversitat funcional El camí que hem seguit fins aquí s'ha fet amb molts acompanyants, i no volem deixar de reconèixer-ne el paper en la producció i la creació de les idees que aquí exposem: Centre Ocupacional Sínia, Centre Ocupacional Bogatell, Quim –el meu veí resistent i alterador de la discapacitat–, els textos i els poemes de Leopoldo María Panero –especialment Poemas del Manicomio de Mondragón–, els homes i les dones del pis de la Barceloneta, Alexandre Jollien, Javier Romañach i la seva força per alterar la discapacitat i convertir-la en diversitat funcional, Albert Casals i la seva energia per trencar barreres, Juan Manuel Montilla (el Langui) i els seus 16 escalones antes de irme a la cama, la gent de"Malviviendo", Màrius Serra, Tomás Castillo, Asun Pie, Isabel Palomeque i el seus cos dansant, i molts altres que han anat teixint vida en el nostre projecte. Aquesta assignatura no pretén ser una exposició exhaustiva de les categories que configuren allò que per a alguns no és "normal". Ho sentim molt! Els que pensaven trobar-hi això i altres formes o fórmules quedaran decebuts. Sí que hi trobaran una espècie de manual de pedagogia per a insurgents i crítics amb el model hegemònic de la discapacitat. "La seva autonomia i la seva autodeterminació Semblava que no es podien manifestar sinó sota la protecció d'un sistema medicosocial que havia estès al seu voltant una xarxa que els separava del món dels vius." Jean-François Gómez. Temps de rites. París: Desclée de Brouwer. Els altres tactes de la diversitat © FUOC • PID_00151380 6 Objectius 1. Oferir mirades crítiques a la construcció biomèdica de la noció de discapacitat. 2. Conèixer els conceptes bàsics relacionats amb l'àmbit de la diversitat funcional. 3. Aclarir les teories interpretatives principals que configuren els models d'acció socioeducativa amb persones amb diversitat funcional. 4. Prendre consciència de la necessitat d'anar avançant en la normalització i la valoració de la vida de les persones amb diversitat funcional. 5. Aproximar-se i reflexionar entorn de les actituds i les línies d'actuació que defineixen la intervenció social amb persones amb diversitat funcional. 6. Proposar formes relacionals positives entre l'educador social i la persona amb diversitat funcional. 7. Exposar i contrastar el mapa de serveis adreçats a les persones amb diversitat funcional. 8. Facilitar instruments i recursos per a la planificació i organització d'activitats en què participen persones amb diversitat funcional. Acció socioeducativa i diversitat funcional © FUOC • PID_00151380 7 Continguts Mòdul didàctic 1 De la mirada mèdica a la perspectiva social de la discapacitat Jordi Planella Ribera 1. Mirades mèdiques a la discapacitat: la mania de classificar 2. La mirada social: altres maneres de pensar la discapacitat Mòdul didàctic 2 De la discapacitat a la diversitat funcional Jordi Planella Ribera 1. Perspectives històriques i lluita encarnada pels drets de les persones amb diversitat funcional 2. Terminologies de la discapacitat: notes per a un exercici breu de resemantització 3. Per una mirada simbòlica a la "discapacitat" 4. Sortir de la discapacitat: mirades alterades cap a la diversitat funcional Mòdul didàctic 3 Paradigmes i teories de la discapacitat Jordi Planella Ribera 1. De l'eliminació al principi de normalització: notes històriques 2. Reflexions sobre les necessitats, les capacitats i l'estereotip d'allò anomenat normal 3. L'autodeterminació 4. Repensar la discapacitat des d'un model humanista radical: Fernand Deligny Mòdul didàctic 4 Més enllà de la discapacitat: la persona Jordi Planella Ribera 1. A la recerca de la persona 2. Atendre, cuidar, acompanyar les persones 3. Dimensions de la persona 4. La persona del professional Mòdul didàctic 5 Acompanyament i diversitat funcional Òscar Martínez Rivera 1. Conceptualitzar per a generar i entendre, i aproximar-nos-hi, el model que volem per a poder fer l'exercici de l'acompanyament 2. Conceptualització dels models de relació d'acompanyament de persones amb disminució 3. El treball amb persones amb discapacitat des de l'estructura indigent. Treball individual i d'equip per a l'acompanyament Acció socioeducativa i diversitat funcional © FUOC • PID_00151380 4. 8 Acompanyament amb perspectives i etiquetes diferents a l'inici de la vida 5. Reflexions sobre els models tranformadors i d'apoderament enfront dels models estàtics (i paternalistes) Mòdul didàctic 6 Cartografies de la discapacitat: serveis i professionals Òscar Martínez Rivera 1. L'ús i abús de la creació de dispositius socials i educatius: reflexions inicials 2. Exercici individual inicial i grupal a l'hora de treballar amb persones amb discapacitat 3. Les escoles: la integració escolar i els seus límits 4. Residències i centres de dia 5. La vida laboral 6. Reflexions finals Mòdul didàctic 7 Actituds cap a la diversitat funcional Òscar Martínez Rivera 1. Totes les persones tenim, al llarg de la vida, alguna experiència de discapacitat (pròpia) 2. La discapacitat pot ser temporal 3. La persona en primer pla i no la discapacitat 4. La discapacitat és condicionada per l'acceptació social de la limitació 5. La discapacitat no significa ser un nen o un adolescent permanentment 6. Les persones no són classificables per la seva discapacitat 7. La discapacitat existeix en funció del medi en el qual es desenvolupa la persona 8. Fa falta fugir de la visió negativa i pessimista de la discapacitat 9. Destacar la varietat i no les diferències 10. Reflexions finals Acció socioeducativa i diversitat funcional © FUOC • PID_00151380 9 Bibliografia Barton, L. (1998). Discapacidad y sociedad. Madrid: Morata. Barton, L. (comp.) (2008). Superar las barreras de la discapacidad. Madrid: Morata. Carlson, L. (2010). The Faces of Intellectual Disability. Philosophical Reflections. Bloomington: Indiana University Press. Casals, A. (2009). El món sobre rodes. Barcelona: Edicions 62. Castillo, T. (2007). Déjame intentarlo. La discapacidad: hacia una visión creativa de las limitaciones humanas. Barcelona: CEAC. Colectivo Zotikos (2010). Alterando la discapacidad. Manifiesto a favor de las personas. Barcelona: Ediuoc. Feder, E. i Carlson. L. (Eds.). (2010). Cognitive Disability and its Challenge to Moral Philosophy. Oxford: Wiley-Blackwell. Gardou, Ch. (1997). Professionnels auprès des personnes handicapées. A Le handicapen visages (vol. 4). Ramonville Saint-Agne: Érès. Jollien, A.(2002). Elogi de la feblesa. Barcelona: La Magrana. Jollien, A. (2003). L'ofici d'home. Barcelona: La Magrana. Jollien A. (2006). La construction de soi: un usage de la philosophie. París: Seuil. Jollien A. (2010). Le philosophe nu. París: Seuil. Morris, J. (ed.) (1997). Encuentros con desconocidas. Feminismo y discapacidad. Madrid: Narcea. Murphy, R. (1990). Vivre à corps perdu. Le témoignage et le combat d'un anthropologue paralysé. París: Plon. Nontilla, J. M. (2009). 16 escalones antes de irme a la cama. Barcelona: Espasa. Oliver, M. (1990). The Politics of Disablement. Basingstoke: Mcmillan. Palomeque, I. (2010). Alta sensibilitat. Barcelona: Edicions 62. Pangrazzi, A. (1999). Sii un girasole accanto ai salici piagenti. Torí: Edizioni Camilliane. Planella, J. (2006). Subjetividad, disidencia y discapacidad. Prácticas de acompañamiento social. Madrid: Fundación ONCE. Planella, J. (2006). Los hijos de Zotikos. Una antropología de la educación social. València: Nau Llibres. Acció socioeducativa i diversitat funcional