diversitat_funcional_intro.pdf

Acció
socioeducativa
i diversitat
funcional
Jordi Planella Ribera
Òscar Martínez Rivera
PID_00151380
Acció socioeducativa i diversitat funcional
© FUOC • PID_00151380
Jordi Planella Ribera
Doctor en Pedagogia i educador social. Ha treballat amb persones adultes amb discapacitat, infants i adolescents i en projectes de treball comunitari. Actualment és el director
del grau d'Educació Social. És autor
de Subjetividad, disidencia y discapacidad (2006) i Ser educador: entre pedagogía y nomadismo (2009). Membre i fundador del Col·lectiu Zotikos.
Òscar Martínez Rivera
Psicopedagog, educador social i
postgraduat en Inserció Laboral. Actualment cursa el màster de Societat de la informació (UOC). Des
de 1994 ha treballat amb persones
amb discapacitat. Ha publicat articles en diferents revistes del sector
social (Revista d'Educació Social, Revista de Pedagogia Social, Quaderns
d'Educació Social, EspaiSocial), com
també diferents capítols de llibres.
És coautor del llibre Alterando la discapacidad. Actualment és professor
de la Facultat de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés (Universitat
Ramon Llull) i consultor de Psicopedagogia a la UOC i educador social del Taller Escola Barcelona (TEB).
Membre i fundador del Col·lectiu
Zotikos.
L'encàrrec i la creació d'aquest material docent han estat coordinats
pel professor: Jordi Planella Ribera (2011)
Primera edició: febrer 2011
© Òscar Martínez Rivera, Jordi Planella Ribera
Tots els drets reservats
© d'aquesta edició, FUOC, 2011
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Eureca Media, SL
ISBN: 978-84-693-9167-9
Dipòsit legal: B-1.453-2011
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com
químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització
prèvia per escrit dels titulars del copyright.
© FUOC • PID_00151380
3
Acció socioeducativa i diversitat funcional
Introducció
"Altres, disminuïts
Els vostres, els nostres
Normal, dèbil
Em sento presoner del llenguatge
Presoner d'aquesta realitat Aparent
Que em delimita
Que em delimita per allò negatiu de l'altre
Que em dóna la normalitat de l'a-normalitat
Que em fa sentir pel no-ser d'una persona
Que defineix l'abundància per la mancança
Que em fa «jo» per «l'ell»
És la identitat de la mort de l'altre
El llenguatge em fa mesurar la separació i
La solitud del que no hi està conforme
Del que no té «Forma»
Ser un Altre, és morir una mica"
Alain Boss (1982). Éducation Impossible... Réflexion critique sur une pratique éducative. Ginebra: IES.
En plantejar-nos com s'havia d'enfocar i estructurar una assignatura com
aquesta, hem apostat per proposar a l'estudiant una nova mirada que el condueixi al que es podria denominar paradigma posthandicap (més enllà de la
discapacitat). En alguns països (de manera clara i radical al Regne Unit) fa més
de vint anys que s'ha fet aquest gir en les maneres d'entendre, pensar i acompanyar les persones amb diversitat funcional. L'adscripció d'alguns teòrics de
la discapacitat al que es va donar a conèixer com a disability studies és una forma clara de representació del gir que hem esmentat. És així com vam assistir
al pas de la mirada mèdica a la mirada social, de la medicina a la sociologia
de la discapacitat. Segurament, el canvi va ser massa radical, perquè entre altres temes el cos de la persona amb diversitat funcional va passar a ser oblidat
(quan era evident que es tractava d'una qüestió central en la problematització
de la discapacitat).
Aquest dies somniàvem que hi havia possibilitats de pensar de manera diferent. Ens hi ajudaven algunes idees que a final de curs havíem comentat amb
estudiants "crítics" amb les polítiques socials de la discapacitat. Pensava si seria
possible escriure discapacitat d'una altra manera. Em sortia més o menys així:
Dis-K@pacitat. No estem segurs si només ha estat un somni d'estiu o la necessitat i les ganes de compartir amb vosaltres una altra mirada a la discapacitat,que
al final ha pres forma, manllevant l'expressió de Javier Romañach, de diversitat
funcional. En tot cas, sí que us volíem convidar a entrar en el "món" de la discapacitat d'una altra manera, amb unes altres actituds, i potser descobrir-nos
com a subjectes discapacitants (o alhora amb discapacitats). Perquè, en definitiva, on és la diferència?, qui la construeix?, és sòlida?
Les altres cares de la diversitat
© FUOC • PID_00151380
4
Acció socioeducativa i diversitat funcional
Des de diferents perspectives i a mesura que la societat ha avançat, els models
explicatius de la discapacitat –fonamentats sobretot en concepcions biomèdiques– han deixat pas a altres explicacions fonamentades en concepcions socials. És així com neix el que s'ha anomenat el model social de la discapacitat.
Justament a recer d'aquest model (que també es podria considerar un moviment social), els professionals del camp de l'acció social (entre els quals hi ha
el treballador social i l'educador social) troben fonaments i explicacions per
a dur a terme un treball d'acompanyament social i educatiu de les persones
amb discapacitat. Ja no es tracta només de produir "subjectes dòcils", sinó de
possibilitar que les persones que presenten un seguit de dificultats i necessitats
especials puguin autodeterminar les seves vides. Però aquest canvi d'orientació
i enfocament fa que el professional necessàriament deixi d'amagar-se darrere
la suposada màscara que l'oculta.
Aquesta assignatura s'emmarca en aquest model explicatiu i aposta per plantejar un conjunt de propostes d'acompanyament social i educatiu des del respecte i la participació de les persones amb discapacitat. Entre d'altres, proposem la pràctica d'impensar la discapacitat. Repensar (o impensar) la discapacitat passa per desconstruir les pràctiques socials que portem a terme amb les
persones que formen part d'un diagnòstic (aquest les envolta i se les empassa),
d'una categoria, d'una classificació, etc., i sobretot per "desmuntar" els nostres
arquetips de professionals (amb les màscares, les tecnologies i les teories) que
ens fan sentir segurs, però especialment normals.
No volem defugir, en el context d'aquesta assignatura, la idea que la qüestió
central del camp de la diversitat funcional és que les persones amb discapacitat
han estat marginades (i ho continuen estant). Tal com plantejava Len Barton
el 1998, "ser discapacitado supone experimentar la discriminación, la vulnerabilidad y los asaltos abusivos a la propia identidad y estima" (1998, p. 24).
Els diferents mòduls que configuren l'assignatura neixen dels treballs conjunts dels dos autors, de les inesgotables converses que al llarg dels anys
hem mantingut, de la nostra passió i obsessió per desmantellar les construccions negatives i malignes de la discapacitat, del nostre treball socioeducatiu
d'acompanyament a persones adultes amb diversitat funcional, de les classes
i seminaris impartits a educadors socials, psicopedagogs, treballadors socials,
treballadors familiars, etc., com també a professionals en actiu. El nostre darrer
treball (Alterando la discapacidad. Manifiesto a favor de las personas, 2010) ens
ha servit per a exposar moltes de les nostres idees de manera sintètica. En les
pàgines d'aquesta assignatura trobareu tota una altra perspectiva ben diferent;
diferent per l'amplitud i per la varietat dels temes exposats.
Les altres mirades a la diversitat
© FUOC • PID_00151380
5
Acció socioeducativa i diversitat funcional
El camí que hem seguit fins aquí s'ha fet amb molts acompanyants, i no volem deixar de reconèixer-ne el paper en la producció i la creació de les idees
que aquí exposem: Centre Ocupacional Sínia, Centre Ocupacional Bogatell,
Quim –el meu veí resistent i alterador de la discapacitat–, els textos i els poemes de Leopoldo María Panero –especialment Poemas del Manicomio de Mondragón–, els homes i les dones del pis de la Barceloneta, Alexandre Jollien, Javier Romañach i la seva força per alterar la discapacitat i convertir-la en diversitat funcional, Albert Casals i la seva energia per trencar barreres, Juan Manuel Montilla (el Langui) i els seus 16 escalones antes de irme a la cama, la gent
de"Malviviendo", Màrius Serra, Tomás Castillo, Asun Pie, Isabel Palomeque i el
seus cos dansant, i molts altres que han anat teixint vida en el nostre projecte.
Aquesta assignatura no pretén ser una exposició exhaustiva de les categories
que configuren allò que per a alguns no és "normal". Ho sentim molt! Els que
pensaven trobar-hi això i altres formes o fórmules quedaran decebuts. Sí que
hi trobaran una espècie de manual de pedagogia per a insurgents i crítics amb
el model hegemònic de la discapacitat.
"La seva autonomia i la seva autodeterminació
Semblava que no es podien manifestar sinó sota la protecció d'un sistema medicosocial
que havia estès al seu voltant una xarxa que els separava del món dels vius."
Jean-François Gómez. Temps de rites. París: Desclée de Brouwer.
Els altres tactes de la diversitat
© FUOC • PID_00151380
6
Objectius
1. Oferir mirades crítiques a la construcció biomèdica de la noció de discapacitat.
2. Conèixer els conceptes bàsics relacionats amb l'àmbit de la diversitat funcional.
3. Aclarir les teories interpretatives principals que configuren els models
d'acció socioeducativa amb persones amb diversitat funcional.
4. Prendre consciència de la necessitat d'anar avançant en la normalització i
la valoració de la vida de les persones amb diversitat funcional.
5. Aproximar-se i reflexionar entorn de les actituds i les línies d'actuació que
defineixen la intervenció social amb persones amb diversitat funcional.
6. Proposar formes relacionals positives entre l'educador social i la persona
amb diversitat funcional.
7. Exposar i contrastar el mapa de serveis adreçats a les persones amb diversitat funcional.
8. Facilitar instruments i recursos per a la planificació i organització
d'activitats en què participen persones amb diversitat funcional.
Acció socioeducativa i diversitat funcional
© FUOC • PID_00151380
7
Continguts
Mòdul didàctic 1
De la mirada mèdica a la perspectiva social de la discapacitat
Jordi Planella Ribera
1.
Mirades mèdiques a la discapacitat: la mania de classificar
2.
La mirada social: altres maneres de pensar la discapacitat
Mòdul didàctic 2
De la discapacitat a la diversitat funcional
Jordi Planella Ribera
1.
Perspectives històriques i lluita encarnada pels drets de les persones amb
diversitat funcional
2.
Terminologies de la discapacitat: notes per a un exercici breu de resemantització
3.
Per una mirada simbòlica a la "discapacitat"
4.
Sortir de la discapacitat: mirades alterades cap a la diversitat funcional
Mòdul didàctic 3
Paradigmes i teories de la discapacitat
Jordi Planella Ribera
1.
De l'eliminació al principi de normalització: notes històriques
2.
Reflexions sobre les necessitats, les capacitats i l'estereotip d'allò anomenat normal
3.
L'autodeterminació
4.
Repensar la discapacitat des d'un model humanista radical: Fernand Deligny
Mòdul didàctic 4
Més enllà de la discapacitat: la persona
Jordi Planella Ribera
1.
A la recerca de la persona
2.
Atendre, cuidar, acompanyar les persones
3.
Dimensions de la persona
4.
La persona del professional
Mòdul didàctic 5
Acompanyament i diversitat funcional
Òscar Martínez Rivera
1.
Conceptualitzar per a generar i entendre, i aproximar-nos-hi, el model
que volem per a poder fer l'exercici de l'acompanyament
2.
Conceptualització dels models de relació d'acompanyament de persones
amb disminució
3.
El treball amb persones amb discapacitat des de l'estructura indigent.
Treball individual i d'equip per a l'acompanyament
Acció socioeducativa i diversitat funcional
© FUOC • PID_00151380
4.
8
Acompanyament amb perspectives i etiquetes diferents a l'inici de la vida
5.
Reflexions sobre els models tranformadors i d'apoderament enfront dels
models estàtics (i paternalistes)
Mòdul didàctic 6
Cartografies de la discapacitat: serveis i professionals
Òscar Martínez Rivera
1.
L'ús i abús de la creació de dispositius socials i educatius: reflexions inicials
2.
Exercici individual inicial i grupal a l'hora de treballar amb persones
amb discapacitat
3.
Les escoles: la integració escolar i els seus límits
4.
Residències i centres de dia
5.
La vida laboral
6.
Reflexions finals
Mòdul didàctic 7
Actituds cap a la diversitat funcional
Òscar Martínez Rivera
1.
Totes les persones tenim, al llarg de la vida, alguna experiència de discapacitat (pròpia)
2.
La discapacitat pot ser temporal
3.
La persona en primer pla i no la discapacitat
4.
La discapacitat és condicionada per l'acceptació social de la limitació
5.
La discapacitat no significa ser un nen o un adolescent permanentment
6.
Les persones no són classificables per la seva discapacitat
7.
La discapacitat existeix en funció del medi en el qual es desenvolupa la
persona
8.
Fa falta fugir de la visió negativa i pessimista de la discapacitat
9.
Destacar la varietat i no les diferències
10. Reflexions finals
Acció socioeducativa i diversitat funcional
© FUOC • PID_00151380
9
Bibliografia
Barton, L. (1998). Discapacidad y sociedad. Madrid: Morata.
Barton, L. (comp.) (2008). Superar las barreras de la discapacidad. Madrid: Morata.
Carlson, L. (2010). The Faces of Intellectual Disability. Philosophical Reflections.
Bloomington: Indiana University Press.
Casals, A. (2009). El món sobre rodes. Barcelona: Edicions 62.
Castillo, T. (2007). Déjame intentarlo. La discapacidad: hacia una visión creativa
de las limitaciones humanas. Barcelona: CEAC.
Colectivo Zotikos (2010). Alterando la discapacidad. Manifiesto a favor de las
personas. Barcelona: Ediuoc.
Feder, E. i Carlson. L. (Eds.). (2010). Cognitive Disability and its Challenge to
Moral Philosophy. Oxford: Wiley-Blackwell.
Gardou, Ch. (1997). Professionnels auprès des personnes handicapées. A Le
handicapen visages (vol. 4). Ramonville Saint-Agne: Érès.
Jollien, A.(2002). Elogi de la feblesa. Barcelona: La Magrana.
Jollien, A. (2003). L'ofici d'home. Barcelona: La Magrana.
Jollien A. (2006). La construction de soi: un usage de la philosophie. París: Seuil.
Jollien A. (2010). Le philosophe nu. París: Seuil.
Morris, J. (ed.) (1997). Encuentros con desconocidas. Feminismo y discapacidad.
Madrid: Narcea.
Murphy, R. (1990). Vivre à corps perdu. Le témoignage et le combat d'un anthropologue paralysé. París: Plon.
Nontilla, J. M. (2009). 16 escalones antes de irme a la cama. Barcelona: Espasa.
Oliver, M. (1990). The Politics of Disablement. Basingstoke: Mcmillan.
Palomeque, I. (2010). Alta sensibilitat. Barcelona: Edicions 62.
Pangrazzi, A. (1999). Sii un girasole accanto ai salici piagenti. Torí: Edizioni Camilliane.
Planella, J. (2006). Subjetividad, disidencia y discapacidad. Prácticas de
acompañamiento social. Madrid: Fundación ONCE.
Planella, J. (2006). Los hijos de Zotikos. Una antropología de la educación social.
València: Nau Llibres.
Acció socioeducativa i diversitat funcional