SEGUNDO MINIARTICLE.docx

22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
PRESENTACIONS MULTIMÈDIA, ÚTILS PER
INCORPORAR-LES A L’ENSENYANÇA.
“Multimedia presentations, helpful to incorporate teaching”
22104GG_1415negreGrup4 Mallorca
Ana Camino Bautista
Andreu Estarellas Pletz
Catalina Nadal Fernández
Cristobal Chellew Gálvez
Daniel Illán Medina
Erica Guardiola Mercadal
Llucía Serrano Rotger
RESUM
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
L’objectiu d’aquest article és assenyalar avantatges i inconvenients de les
presentacions multimèdia. El mètode emprat ha estat una recerca col·lectiva de articles
relacionats amb el tema i treballar sobre ells. En els resultats es demostra que la gran majoria
dels autors dels articles presenten una postura a favor de la incorporació de les noves
tecnologies a les presentacions, i molt pocs es posicionen en contra. Ens centram en gran
mesura en les presentacions multimèdia a l’aula i referint a l’àmbit de l’educació perquè és un
debat en el que ens veim dedins ara mateix i per tant ens interessa tenir una idea més clara del
tema.
PARAULES CLAU:
Educació
multimèdia,
Informació
audiovisual,
multimèdia,
multimèdia
educativa,
presentacions multimèdia.
ABSTRACT
The objectic is to point out advantadjes and disvantadges of the multimedia
presentations. The method we followed was a colective research of related articles with the
theme in order to work with them. The results shows that most of them stand for the
inclussion of multimedia on presentations and only a few stands against. We focus in
multimedia presentations in class and in the educational scope, as we seen ourselfs in the
debate that this produces and we are concerned about it.
KEY WORDS:
Multimedia education, pedagogical transformation, multimedia, educative multimedia,
multimedia presentations.
*****
INTRODUCCIÓ (màxim 1/2 pàgina)
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
L’aparició de noves tecnologies i els nous avenços han fet que es pugui veure un
notable progrés i moments de canvis que han donat lloc al terme multimèdia, el qual
utilitzarem. Parlarem de conceptes bàsics a considerar sobre els recursos que s’utilitzen en
una presentació multimèdia, així com les eines de software que ofereixen. A més les
presentacions multimèdia són molt utilitzades avui dia, com per exemple en la nostra carrera,
moltes vegades farem us de les presentacions per exposar un coneixement concret, a més en
aquesta assignatura, haurem de utilitzar-la per fer una defensa de tot allò que hem estat fent
durant el curs.
1. MARC TEÒRIC
Com be diu Sáez (2011), avui en dia es considera que les Tecnologies de la
Informació i la Comunicació (TIC) presenten una sèrie de possibilitats educatives de gran
importància degut a les demandes de la societat de la informació, i la necessitat d’una
alfabetització digital. D’aquesta necessitat sorgeix el voler aplicar continguts multimèdies a
les aules. Però abans de continuar és convenient explicar be que entenem per la multimèdia.
González (2002), la defineix com un suport comunicatiu basat comunicatiu basat en la
integració de diversos medis digitals per a la creació d’un document multisensorial i
interactiu. Segons González (1994), multimèdia s’entén com a la integració de dos o més
medis de comunicació que poden ser controlats o manipulats per l’usuari via ordinador. La
importància de la multimèdia és reforçada per gent entesa com el conseller delegat de
Thomson Reuters, empresa multinacional que es dedica a fer feina amb la informació. Ens
dona a entendre que la qüestió clau és incorporar nous models informatius i mitjans de
comunicació, com ara les presentacions multimèdia. (Glocer, 1959)
Per un altre banda, desde un punt de vista més científic, Cabero i Gisbert (2002),
comenten que les aplicacions multimèdia en l’àmbit científic, faciliten la comunicació sempre
i quan hi hagi una estimulació sensorial apropiada, que sigui atractiva per l’oient.
Duarte (1994), afirma que els suports multimèdia fan possible la interconnexió de
diversa informació, faciliten l’accés a la informació amb el menor retard de temps i poden
ser compartits per més d’un usuari. Les multimèdies tenen moltes possibilitats en el mon
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
educatiu. Colmenar (1999), afirma que a través del multimèdia es possibilita la realització
d’un aprenentatge més interactiu i obliga a l’usuari a intervenir en el procés de transferència
d’informació, participant activament en el mateix. Bartolomé (1994), assenyala que sobre les
funcions en l’àmbit educatiu es poden diferenciar dos grans grups de multimèdia: per
informar i per formar .
Garza (1990), trobà interessants els elements multimèdia per dissenyar les
presentacions, el fet de poder organitzar el format i l’estructura, treballar els medis com la
imatge, el so o la animació, treballar el color, el text, amb les plantilles. En quant a la funció
que poden desplegar les noves tecnologies en l'àmbit educatiu, Lara (1995), distingeix entre
una eina d’ajuda en el procés d’ensenyament-aprenentatge, i l’eina de treball auxiliar a la
tasca del docent.
Com a avantatges de les presentacions multimèdies enfront a les didàctiques
tradicionals, Salinas (1996), esmenta les següents: adequació al ritme d'aprenentatge;
seqüenciació de la informació; flexibilitat d'utilització; velocitat de resposta, entre d’altres.
Cabero (1999), també informa sobre alguns avantatges que ofereixen les presentacions per
incorporar-les a l’ensenyança. Aquests són: la possibilitat d’una major adaptació a les
característiques, actituds i aptituds, així com a les característiques del contingut oferint
conceptes i utilitzant diferents objectes i sistemes simbòlics; també amb un desenvolupament
de l’aplicació de noves estratègies d’aprenentatge, no basades en l’aprenentatge memorístic.
Llado (2013) comenta que si en la presentació multimèdia es fa pensar i sentir a les
persones que la escolten, si la persona que fa la presentació emet les emocions que vol
generar als altres, el missatge es transmet fàcilment, ja que les emocions es contagien i es pot
convèncer.
Segons Cabrero (1999), trobam inconvenients en la dimensió tecnològica (encara que
el maneig i interacció és cada dia més fàcil , cal uns coneixements mínims informàtics),
limitacions estudiants (nivell baix de formació en relació a la interacció amb el maquinari i
programari, necessaris perquè funcioni el multimèdia o hipermèdia), i en la perspectiva
metodològica i didàctica (manca de programari adequat adaptat als currículums oficials).
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
Com a consell, podem agafar el que diu Latapie (2011), és millor presentar el
missatge multimèdia en segments establerts al pas de l’estudiant, en ves de fer-ho en una
unitat continua (Principi de segmentació). S’aprèn amb major profunditat un missatge
multimèdia quan es saben els noms i característiques dels conceptes principals (Principi de
l’entrenament previ). I és millor si no s’utilitza material extern en les explicacions
multimèdia. En el cas d’una sobrecàrrega externa, es recomana eliminar els elements externs
que no són indispensables (Principi de Coherència).
A mesura en que les noves tecnologies faciliten la digitalització i l’emmagatzement
d’informació de diferent tipus, els materials multimèdia s’han convertit en un recurs molt
usual per a l’ensenyament en els diferents nivells educatius. Malgrat la combinació de
diverses modalitats de representació de la informació que exerceix per al docent, Ruiz (1999).
De totes formes, actualment es poden constatar-se encara importants barreres econòmiques i
socioculturals entre el context educatiu formal i aquestes noves eines, Duarte (1998).
Murado (2011) menciona que a partir del naixement i l'auge que les TIC estan vivint a
la societat , un nou instrument ha ocupat un lloc prominent dins del ventall d'eines útils en el
procés d'ensenyament-aprenentatge. Es tracta de la Pissarra Digital (PDI), un dispositiu que
ha anat augmentant la seva importància com a element transmissor i facilitador del treball de
docents i discents. Marquès i Casals (2003) recalquen que la seva disponibilitat a l’aula va
induint una notable renovació de les metodologies docents i dels processos d’ensenyança i
aprenentatge, incrementa la motivació dels estudiants, revitalitza l’autoestima professional
dels professors i facilita l’èxit dels aprenentatges més significatius i adients amb la societat
actual. La PDI és un recurs de grans possibilitats educatives per als docents. Un dels
avantatges és la proximitat al model tradicional d'ensenyament en què el professor presenta
els continguts principals per passar a les activitats d’aprenentatge individual i grupal. En la
societat del coneixement el docent ha d'adaptar la seva metodologia aprofitant la riquesa dels
recursos que ofereix la xarxa i que estan disponibles a l'aula a través de la PDI , així com la
creació de recursos propis integrant objectes multimèdia disponibles Gallego, Caheiro &
Dulac (2009) valoren que la PDI facilita la realització d’activitats col·laboratives, el treball de
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
grup, la realització de correccions col·lectives i la renovació metodològica, la qual augmenta
la satisfacció, motivació i autoestima del docent Marquès & Domingo (2011).
De totes maneres mai hem d’oblidar, com diuen Chickering & Gamson (1987), que el
contacte freqüent entre estudiant i professor, és el factor més important per motivar i
involucrar a l'alumne en el seu propi aprenentatge. L'atenció del docent permet que l'estudiant
se sobreposi a les adversitats en el procés d'aprenentatge.
2. MÈTODE (majúscula, negreta i subratllada, 12, màxim 2 pàgines)
La recerca d’informació s’ha fet mitjançant les paraules clau, utilitzant les cometes i
els asteriscs en cercadors com Google Academic, Dialnet, Redinet ... entre d’altres, per poder
trobar la informació més exacta i concreta on apareixen les paraules juntes que es cerquen.
S’han escollit varis documents i articles i de tots ells s’han seleccionat els considerats més
importants i apropiats també per al tema. Doble filtre: s’ha fet una lectura per damunt per a
poder dur-ho a terme. Després, per a poder redactar, s’han treballat els documents amb més
profunditat. S’ha subratllat i creat un resum a part de cada un dels documents, on hem separat
la informació més rellevant.
2.1 Objectius de l’article (negreta y subratllada, 12).
Identificar i analitzar els principals avantatges i efectes positius de les presentacions
multimèdia.
2.1.1 La pregunta d’investigació i l’objectiu/s (negreta, 12).
Ens formulam la pregunta:”Quins són els avantatges i inconvenients de les
presentacions
multimèdia?”
Pretenem assenyalar quins són els efectes, tant positius com negatius, de la utilització
presentacions multimèdia.
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
2.2 El procés de documentació (negreta i subratllada, 12).
Per tal d’aconseguir una bona base documental hem consultat documents de la
biblioteca.uib.cat, DIALNET, Google Acadèmic, REDINED, catàleg, llibres, bases de dades i
revistes electròniques. També s’ha fet ús del Mendeley i s’ha consultat la normativa APA per
a citar i referenciar.
2.2.1 els motius de seleccionar les paraules clau que s’han utilitzat
(negreta, 12).
S’han seleccionat termes i dobles paraules àmplies i generals que expressessin la idea
que cercàvem per així trobar més fàcilment i ràpidament informació sobre les presentacions
multimèdia.
2.2.2 la quantitat de documents consultats (negreta, 12).
Per la realització d’aquest miniarticle hem consultat trenta-cinc documents i n’hem triat vinti-un per citar.
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
Font: El·laboració pròpia.
2.2.3 El procés de curació (negreta, 12).
El grup en general ha curat 14 documents al grup 2214GG_1415 que contenien informació
sobre les presentacions multimèdia i on hi havia algunes informació i frases rellevants. Cada
membre del grup ha curat un document com a mínim per a la disposició d’altres companys.
Altres grups com el grup 6 entre d’altres, ens han fet arribar dos documents interessants. S’ha
compartit la informació que s’ha considerat adient per al tema.
Com s’ha esmentat abans, s’ha identificat i consultat trenta-cinc documents que s’han pujat al
Mendeley, d’aquests cada membre del grup ha citat i referenciat tres documents al mini
article.
3. RESULTATS (majúscula, negreta y subratllat, 12, màxim 2 pàgines)
Per contextualitzar i definir què són les presentacions multimèdia s’ha acudit a diverses
teories, com les de Sáez (2011);González (2002);González (1994);Glocer, (1959); Bartolomé
(1994) & Lara (1995). Després s’han cercat diferents opinions: a favor i en contra de
l’incorporació de les TIC a les presentacions.
A favor s’han trobat molts d’arguments que fan referència a la rapidesa, eficàcia i flexibilitat
de les presentacions. (Cabero i Gisbert, 2002);(Duarte, 1994);(Colmenar, 1999);(Garza,
1990);(Salinas
1996);(Cabero,
1999);(Llado
2013);(Ruiz
1999);(Murado,
2011);(Marquès i Casals, 2003);(Caheiro & Dulac, 2009);(Marquès & Domingo, 2011).
I per altra banda també s’han utilitzat aportacions en contra per temes econòmics i de
possible exclusió social. (Cabrero, 1999);(Latapie, 2011);(Duarte, 1998);(Chickering &
Gamson, 1987).
4. DISCUSSIÓ (majúscula, negreta y subratllat, 12, màxim ½ pàgina).
Una vegada treballat el tema hem agrupat diversos avantatges i inconvenients per
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
separat per a que quedin clars.
Com que som estudiants de magisteri hem tengut preferència a la tria de documents i
de la informació en general iens hem enfocat més en l’àmbit de l’educació.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Bartolomé, A. (1994). Multimedia interactivo y sus posibilidades en educación superior.
Pixel-Bit. Revista de medios y educación, 1, 5-14.
Bartolomé, A. (1994): Sistema multimedia, en SANCHO, J.M. (cood): Para una tecnologia
educativa, Barcelona, Horsori, 193-239.
Bunzel, T.. (2008). Comunicacion eficiente con PowerPoint. Anaya Multimedia. Madrid.
(ISBN: 9788441524033).
Castro, M.; Colmenar, A.; López-Rey, A.; Peire, J.. (2010): “Aplicaciones Didácticas de los
Sistemas Multimedia e Internet en el Ámbito de la Enseñanza a Distancia”. (Departamento de
Ingeniería Eléctrica, Electrónica y de Control / UNED).
Cabero, J. (1999). Tecnología Educativa: diversas formas de definirla. Tecnología Educativa.
Madrid: Síntesis Educación, 17-34.
Almenara, J. C. (2007). Diseño y evaluación de un material multimedia y telemático para la
formación y perfeccionamiento del profesorado universitario para la utilización de las
nuevas tecnologías aplicadas a la docencia: Informe final, Sevilla Octubre 2002.
Universidad de Sevilla.
.http://tecnologiaedu.us.es/nweb/htm/pdf/EA2002_0177.pdf
Cabero Almenara, J., & Duarte Hueros, A.. (1999). Evaluacion de medios y materiales de
ensenanza en soporte multimedia, en Revista de Medios y Educación, 13, pp. 23-45 (ISBN
1133-8482).
http://tecnologiaedu.us.es/revistaslibros/31.html
Chickering, A.W. & Gamson, Z.F. (1987). Seven principles for good practice in
undergraduate education. The Wingspread Journal, 9(2): 1-15.
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
Espinoza M., Norelkys i Rincón García, Á. (2004). “Las presentaciones multimedia en el
ámbito científico”.
http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2004/septiembre/8.pdf
Asensio, V. G., de Música, C. P., & de Mallorca, D. (2009). Presentación del material
multimedia" Pim Pam, exercicis de polirítmia". Universidad de las Islas Baleares, Grupo de
Tecnología Educativa, Departamento de Ciencias de la Educación.
http://edutec.rediris.es/revelec2/revelec28/
González C. (2002): “CD-ROM Creación de presentaciones multimedia” Proyecto de
creación del “Laboratorio de Educación y Nuevas Tecnologías de la Universidad de la
Laguna”
Lladó, E. (2013, marzo 4) La mejor presentación de tu vida.
https://www.youtube.com/watch?v=l0s6ZLkV-U0
Lara, L. R. (1995). La integración de los recursos multimedia en la educación. In PRIMER
CONGRESO VIRTUAL “Integración sin Barreras en el Siglo XXI.”
Latapie Venegas, Imelda. (2007). “Acercamiento al aprendizaje multimedia”. Universidad
Simón Bolívar, Universidad Autónoma Metropolitana.
Graells, P. M., & Coscollola, M. D. (2011). Presente y futuro de las pizarras interactivas
según los resultados de las últimas investigaciones. In La práctica educativa en la sociedad
de la información: Innovación a través de la investigación (pp. 283-290). Editorial Marfil.
Marquès, P.; Casals P. (2003). “La pizarra digital en el aula classe, una de las tres bases
tecnológicas de la escuela del futuro”. Revista Fuentes. 1-9.
Sáez López, J. M. (2011). “Opiniones y práctica de los docentes respecto al uso pedagógico
de las tecnologias de la información y la comunicación”. Revista Reid. 1-19.
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
Segura, J. J. (1999). La eficacia comunicativa de los sistemas multimedia educativos.
Cuadernos de documentación multimedia, (8), 4.
Salinas, J. (1994): "Hipertexto e hipermedia en la enseñanza universitaria" Pixel-Bit. Revista
de Medios y Educación, 1. 15-29
Salinas, J. (1996). Multimedia en los procesos de enseñanza-aprendizaje: elementos de
discusión. Retrieved from http://edutec.rediris.es/documentos/1996/multimedia.html
Urbina, S. (2006). La estructura de los materiales educativos multimedia. Elementos basicos.
Itinerarios de aprendizaje. Integración de recursos multimedia. La interfaz de usuario.
Material elaborado para el Máster en Tecnología Educativa del G9 (curso 06-07).
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15