DSCCV 6 (Comisión de Coordinación

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 6/i II
DIARIO DE SESIONES
VIII Legislatura
Any 2011
COMISSIÓ DE COORDINACIÓ, ORGANITZACIÓ
I RÈGIM DE LES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT
realitzada el dia 5 de desembre de 2011
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Rafael Maluenda Verdú
SUMARI
(Comença la reunió a les 10 hores i 35 minuts)
Compareixença del senyor Juan José Ortiz Pérez, candidat a senador en representació de la Comunitat Valenciana proposat pel Grup Parlamentari Popular ...........................................................................
pàgina 3
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i dels diputats senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i senyor Rubén Ibáñez Bordonau (GP Popular).
Compareixença del senyor José Luis Prats Hernández, candidat a senador en representació de la
Comunitat Valenciana proposat pel Grup Parlamentari Popular .............................................................
pàgina 13
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís), del diputat senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i de la
diputada senyora M.ª José García Herrero (GP Popular).
Proposició no del llei sobre el suport a la proposta de dació en pagament de l’habitatge per a pagar la
hipoteca, continguda en la iniciativa legislativa popular en tramitació davant les Corts Generals, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 1.546, BOC número 17) ..........................
pàgina 20
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
Pàgina 2
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i dels diputats senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i
senyor Eduardo Ovejero Adelantado (GP Popular).
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre la condemna de l’intent de boicot a la presentació del llibre Noves glòries
a Espanya de Vicent Flor, el 5 de juliol de 2001 a la llibreria FNAC, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 3.112, BOC número 17) ............................................................................
pàgina 23
Intervencions de la diputada senyora Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i dels diputats senyor Jesús
Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i senyor Luis
Miguel Ibáñez Gadea (GP Popular).
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre l’articulació dels mecanismes necessaris per a disposar de personal no
jurisdiccional suficient per a la posada en marxa dels quinze jutjats que haurien d’estar en funcionament des del passat 20 de juny de 2011, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
3.994, BOC número 17) ....................................................................................................................................
pàgina 26
Intervencions dels diputats senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i senyor Jesús Ignacio Blanco
Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i del diputat
senyor José Marí Olano (GP Popular).
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre la necessària reforma del sistema de finançament de la justícia, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 4.327, BOC número 17) .............................................
Intervencions de la diputada senyora M.ª José García Herrero (GP Popular), del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida) i de les diputades senyora Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i
senyora Verónica López Ramón (GP Socialista).
Votació: s’aprova per unanimitat.
(S’alça la reunió a les 14 hores i 2 minuts)
pàgina 29
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les
Institucions de La Generalitat realitzada el dia 5 de
desembre de 2011. Comença la reunió a les 10 hores i
35 minuts. Presideix el diputat senyor Rafael Maluenda Verdú. Reunió número 6/i II.
El senyor president:
Es reprén la sessió.
Compareixença del senyor Juan José Ortiz Pérez,
candidat a senador titular en representació de la
Comunitat Valenciana proposat pel Grup Parlamentari
Popular
El senyor president:
Conforme saben les seus senyories, l’acord del passat
dia 1 va ser que hui ja començaríem per la compareixença
del candidat a senador i, a continuació, la compareixença
del candidat a suplent de senador.
Doncs, bé, en este sentit, donem la benvinguda al senyor Juan José Ortiz Pérez, que és una persona ja coneguda per la majoria dels diputats d’esta comissió; ha tingut
una activitat constant al llarg de diverses legislatures en
les Corts Generals; persona de Castelló; en l’àmbit de la
política conegut; persona important dins del Partit Popular. I, per tant, és el Grup Parlamentari Popular qui el proposa per a ser senador en representació de la Comunitat
Valenciana.
Saben les seues senyories que la llei, la nova llei, la
llei que aprovàrem en l’any 2010, la Llei 9/2010, establix
la compareixença abans de ser designat pel ple per a celebrar una sessió informativa.
I, en este sentit, donant-li les gràcies per la promptitud
en què ha contestat la nostra convocatòria i per la seua
presència, té la paraula. En primer lloc, no té temps
d’intervenció, pot fer la intervenció que crega convenient;
després, de menor a major intervindran els representants
dels grups parlamentaris per a plantejar alguna qüestió o
fer alguna pregunta; tornarà a contestar vosté sense
temps; i, per últim, podran repreguntar i tancar ja vosté
amb temps limitat de cinc minuts.
Per tant, sense temps, en primera intervenció, té la paraula el senyor Ortiz Pérez.
El senyor Ortiz Pérez:
Muchas gracias, señor presidente.
Ilustres señoras y señores diputados.
Muchas gracias por su presencia ante la Comisión de
Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de La Generalitat.
Es para mí un verdadero honor y una enorme satisfacción, aparte de cumplir con lo que establece la ley de la
Generalitat valenciana en su artículo 9 sobre designación
de senadores o senadoras en representación de la Comunidad Valenciana, debo comparecer ante sus señorías con el
fin de que me conozcan mejor, darles cuenta de una forma
sucinta de mis actuaciones e iniciativas llevadas a cabo en
las Cortes Generales y, de forma más concreta, en el Senado. Y, por supuesto, también anunciarles aquí mi firme
compromiso de que, en el caso de contar con el apoyo suficiente de los grupos parlamentarios que conforman estes
Corts Valencianes, defender ante las instituciones correspondientes los intereses de la Comunidad Valenciana, que
es lo mismo que decir que voy a tratar de resolver, o, en
Pàgina 3
todo caso, ayudar a resolver los problemas de los valencianos y valencianas, ya que me consideraré un representante de todos y cada una de estas personas en el caso de
ser designado senador territorial por esta institución.
Compromiso que hago claro y firme en defensa de nuestras señas de identidad, de nuestras raíces, de nuestros
símbolos, de nuestra lengua y de los usos y costumbres de
la tierra valenciana, eso sí, haciéndolo desde unas ideas
políticas que vengo defendiendo públicamente desde hace
muchos años.
Yo no he venido aquí a resaltar mis méritos –es que no
sé si los tengo, tampoco–, ni de mi formación profesional
o personal, sino a repasar los principales asuntos que
afectan a nuestra querida comunidad, a exponer ante sus
señorías mis ideas para la próxima legislatura en el Senado y contestar –en lo que sepa– a todas las cuestiones que
me quieran plantear los distintos grupos parlamentarios
aquí presentes. Por tanto, y después de este preámbulo,
paso a informarles de los temas que nos afectan a los ciudadanos de esta comunidad.
Tenemos, por desgracia, un problema que nos afecta a
todos los españoles, que es la situación económica y los
más de cinco millones de parados que hay hoy en este
país. Soy consciente de las dificultades por las que atravesará el próximo gobierno que se formará en las próximas
fechas, pero tengo el convencimiento de que entre todos
seremos capaces de situar nuevamente a España en un lugar destacado de la Unión Europea. Por tanto, mi principal esfuerzo será apoyar todas las propuestas que supongan la creación de puestos de trabajo y que mejoren
nuestra maltrecha economía, y en esa tarea debemos participar todos sin mirar el color político de procedencia por
el bien de los ciudadanos de este país.
Durante mis años como parlamentario, tanto en el Senado como en el Congreso, he tenido la oportunidad de
defender proyectos que afectaban a la Comunidad Valenciana. Recuerdo que en el trámite del Congreso de los Diputados tuve la oportunidad de ser ponente del Plan hidrológico nacional defendiendo, como era lógico, el
trasvase del Ebro, tan importante para nuestras tierras y
para nuestros ciudadanos. También, tuve la oportunidad
de ejercer en el Senado la postura contraria del Grupo Popular al decreto de derogación de los trasvases.
Tengo también la satisfacción de que mi grupo parlamentario me designara, junto con mi compañero Agramunt, para defender la reforma de nuestro Estatut de autonomía que, como sus señorías conocen sobradamente,
contó con un respaldo mayoritario en el Senado. Por tanto,
en su debate en la comisión general de comunidades autónomas ya tuve la ocasión de utilizar la lengua valenciana
en respuesta al representante de Esquerra Republicana de
Cataluña, que en esa ocasión utilizó la lengua catalana.
En las dos últimas legislaturas en el Senado me he
centrado, en mi calidad de portavoz de Fomento, a poner
sobre la mesa aquellas infraestructuras de las que tanto
carece nuestra comunidad. Empezaré por una muy querida para mí que es el aeropuerto de Castellón, el cual todavía no tiene los permisos para poder estar operativo y
recordaré la paralización que sufrió este proyecto en sus
comienzos por orden expresa de Aviación Civil, lo que ha
retardado en casi un año su puesta en funcionamiento.
La llegada del AVE a Valencia ha sido un verdadero
éxito que los gobiernos anteriores planificaron y lo siguientes lo han puesto en marcha, pero todavía nos queda
completar el enlace con Alicante y Castellón. Sabemos de
las dificultades económicas por las que estamos atravesando pero, en todo caso, estos dos proyectos se enclavan
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
dentro del corredor mediterráneo y quiero recordar que
fue declarado como preferente por la Unión Europea, y
ello comporta la aportación de fondos europeos que el gobierno no puede despreciar.
Solo un apunte. Desde el Senado, y a raíz de una interpelación mía que le hice al ministro de Fomento, se pudo llegar a un consenso entre el Partido Popular y el Partido Socialista para suscribir una transaccional en defensa del
corredor mediterráneo. Y no lo digo –créanme– para ponerme ninguna medalla, pero les puedo asegurar que estoy muy
satisfecho de esta iniciativa y del acuerdo alcanzado porque
tengo que confesarles que en el Senado existe mucha voluntad de acuerdo entre todos los grupos parlamentarios.
La nacional 340, a su paso por la provincia de Castellón, es otra asignatura pendiente que tenemos. Para
centrarnos en este tema es necesario que recuerde que el
gobierno, junto con los ayuntamientos afectados y La Generalitat, formaron una mesa de trabajo con el fin de analizar la alternativa, de desdoblar la misma o de intentar
negociar el rescate parcial de la AP-7 entre Castellón y
Oropesa. De esta mesa nunca más se supo. Justo es decir
que hace unos días se desbloqueó el tramo de esta vía de
circulación entre Benicarló y Vinaroz, en la provincia de
Castellón, con la aprobación del trazado definitivo.
La CV-10, o más conocida como la A-7, está pendiente
de redacción de los proyectos entre Vilanova d’Alcolea y
el límite con la provincia de Tarragona, proyecto que tiene la obligación de ejecutar el gobierno central –según
consta en el protocolo de carreteras suscrito entre el gobierno central y el gobierno valenciano–. El propio gobierno valenciano ya ha hecho sus deberes al tener ejecutados los tramos que les correspondían y en cumplimiento
de estos compromisos adquiridos.
También –y no de menor importancia– tenemos pendiente de conocer el compromiso que asumió el actual gobierno sobre la elaboración de un plan de cercanías que
tenía que estar redactado en el mes de noviembre, pero
¡ojo!, en el mes de noviembre de 2010. Y, por tanto, no
hay ninguna excusa para decir que no se ha redactado a
causa de la recesión económica.
Recuerdo, también, la promesa anunciada por el actual
ministro de Fomento para desdoblar la nacional 232, Vinaroz-Vitoria, y convertirla en autovía para la conexión
con la A-68, un eje fundamental para conectar el norte del
territorio español con la Comunidad Valenciana en su salida a tomar por Vinaroz. Pues, bien, de esta promesa nunca más se supo y que conste que no estoy ejerciendo una
crítica al gobierno socialista, ni lo que trato de decirles a
sus señorías es lo que ya conocen, sino que estoy situando
la realidad en estos temas.
Hay un aspecto que debo abordar en el parlamento, que
es la revisión de la Ley de costas, con el fin de adaptar los
deslindes a la realidad, dejar claro lo que es dominio público y dar solución –eso sí, legal– a los chiringuitos y a las
edificaciones que se pretenden derribar. Para ello, será necesario contar con el consenso de las comunidades autónomas –incluida la valenciana, como es lógico– afectadas, y
opino que en algunas materias se podrían traspasar competencias de las mismas sin que afecten a las que les corresponden al estado propiamente. La Unión Europea ya se ha
pronunciado de forma favorable sobre esta cuestión.
Los sectores productivos de nuestra comunidad están
necesitados de una ayuda estatal con el fin de relanzarlos:
el azulejero, industrial, agrícola, turístico, del mueble, turronero, juguetero... porque creo que tenemos una comunidad llena de una dinámica que nos ha dado –hace poquitos años– un resultado excelente y ha sido un motor
Pàgina 4
fundamental para nuestra economía. Por tanto, debemos
ser capaces los políticos de generar confianza, ilusión y
futuro. La sociedad valenciana lo puede y lo debe hacer, y
en esta labor yo estaré cuantas veces me lo pidan.
La industria turística ha sido el gran motor que ha movido la economía valenciana, y por eso debemos mostrar
todo nuestro apoyo a este sector. Y aunque al gobierno
central le quedan pocas competencias, la mejor manera de
impulsar el turismo en nuestra comunidad es contar con
las infraestructuras adecuadas, tanto de transporte como
de ocio; buenas comunicaciones por tierra mar y aire y
zonas deportivas y de entretenimiento son fundamentales.
Decía un buen amigo que el mejor ministerio de Turismo
siempre ha sido el de Infraestructuras.
Por tanto –y volviendo al principio–, quiero reiterar mi
firme compromiso de asumir cuantas iniciativas sean necesarias debatir en el Senado que redunden en la mejora del
bienestar de las valencianas y de los valencianos. Y, por
tanto, mi primer compromiso es ayudar a impulsar aquellas
políticas que generen empleo y mejoren nuestra economía.
La ayuda a los pequeños y medianos empresarios y a los
autónomos es una apuesta firme de nuestro partido y que, en
el ejercicio de sus funciones, impulsará el nuevo gobierno
que yo me comprometo a respaldar porque creo que estos
sectores son fundamentales para la creación de empleo. El
presidente Fabra y el futuro presidente Rajoy lo manifestaron públicamente en un acto sectorial celebrado en Valencia.
No quisiera olvidarme de los compromisos asumidos
por el propio president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, mediante el cual anunció públicamente que en los
presupuestos, que se están debatiendo en esta cámara, no
habrá recortes ni en sanidad, ni en educación, ni en prestaciones sociales, así como las medidas de austeridad por él
mismo impulsadas, lo cual me da pie a trasladar a otras instituciones estas medidas porque creo que forman parte de
un plan de austeridad diseñado por el gobierno valenciano
que puede ser aplicado a otros territorios.
Y otra cuestión no menor es exigir al gobierno central
que se tenga en cuenta el hecho de población en el reparto
de fondos estatales. Hasta ahora, se nos consideraba con
un población de cuatro millones de habitantes cuando ya
hemos pasado los cinco. La prueba de ello es que esta comunidad tendrá un senador territorial más.
Considero fundamental que se respeten nuestras antiguas costumbres, como es la caza del parany, y por ello
exigiremos al nuevo gobierno la retirada del recurso de
inconstitucionalidad que tiene presentado.
Para terminar –y con el permiso del señor presidente–,
quedo a disposición de los grupos parlamentarios aquí presentes para intentar aclarar cuantas dudas puedan plantearme y, también, las consideraciones que estimen oportunas.
Espero, en el pleno, donde se votará mi designación
como senador territorial, contar con el respaldo mayoritario,
y, como buen conocedor de las reglas del juego, la decisión
que adopten estas Cortes será por mí asumida y respetada.
Muchas gracias, señor presidente.
Muchas gracias, señoras y señores diputados.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyor candidat.
I, ara, per a fixar posició per part dels grups parlamentaris, en primer lloc, l’il·lustre representant d’Esquerra
Unida, el senyor Ignasi Blanco, té la paraula.
El senyor Blanco Giner:
Moltes gràcies, senyor president.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
Bé, senyor Ortiz, primer tranquil·litzar-lo i dir-li que
vosté serà designat per estes Corts –i ja ho sap–, i, de fet,
la mateixa paraula ho diu, designació no elecció. Se’ns
furta als diputats i diputades la possibilitat de triar entre
diverses opcions perquè la llei en vigor únicament dóna
peu que siga un grup parlamentari qui faça la proposta.
Jo, que en principi pense que este tràmit és realment absurd –i m’agradaria conéixer la seua opinió, per quan se sap
ja quin va a ser el resultat d’eixe ple–, anava a fer-li algunes
preguntes sobre la configuració del Senat i el seu funcionament. M’agradaria que em diguera si, per exemple, pensa
que s’hauria de canviar el sistema electoral per al Congrés,
però també per al Senat; si pensa que funciona bé tal com
està; si no creu que hauria de ser una cambra de representació territorial més del que és, que és una cambra de segona
lectura. També m’agradaria conéixer la seua opinió sobre la
necessitat d’establir una limitació de manaments, perquè
veig que vosté porta trenta anys en càrrecs públics, des que
era regidor, i, després, des de 1989, o bé diputat o bé senador, imagine que alguna opinió tindrà al respecte.
Però, quasi que vosté ha fet una compareixença de partit, ha fet una compareixença davant els diputats i diputades del Partit Popular, no de diversos grups de la cambra,
perquè ja està parlant del transvasament de l’Ebre, de la
reforma de l’Estatut d’autonomia, del parany. Evidentment, vosté ja coneix l’opinió del Grup d’Esquerra Unida
al respecte. Nosaltres coneguem la seua i la del seu partit.
Ara bé, hi ha una cosa que a nosaltres sempre ens deixa molt sorpresos, i és l’alegria, la... no sé com dir-ho, en
la qual vostés parlen de la diferència entre la llengua valenciana i la llengua catalana. I m’agradaria que mos ho
explicara, (so d’un telèfon mòbil) que dedicara una part
del seu temps en la rèplica explicant-li a este humil diputat quina és la diferència, especialment vosté que és diputat per Castelló i que m’explique quina és la diferència
entre el que es parla a Amposta i a Vinaròs, perquè jo encara no arribe a comprendre-la. Més enllà d’on visca..., en
quin territori administratiu, en quina comunitat autònoma
visca una persona o una altra. De veres que tinc molt
d’interés perquè me sembla que dir les coses aixina,
d’eixa manera tan contundent, supose que requerix d’una
anàlisi prèvia que hauria estar fonamentat en alguna cosa.
I més enllà del que diga l’Estatut d’autonomia de quin
és el nom de la nostra llengua, que això no ho discutix
ningú que la nostra llengua oficialment al País Valencià és
diu valencià, vosté afirma la diferència entre la llengua
valenciana i la llengua catalana. I de veres que necessite
que algú m’ho explique. I ara vull aprofitar la seua presència ací perquè ens done eixe magisteri.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
En representació del Grup Parlamentari Compromís, la
il·lustre diputada senyora Mireia Mollà té la paraula.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Jo voldria fer unes quantes reflexions sobre la seua
compareixença, algunes preguntes. Vosté diu que creu que
un dels principals problemes, i crec que en això coincidirem tots, és la greu situació econòmica, i ha fet menció a
cinc milions d’aturats.
Però m’agradaria preguntar-li com valora la situació
econòmica i dels aturats..., els índexs que tenim al País
Pàgina 5
Valencià sobre aturats respecte al conjunt d’Espanya. És a
dir, que nosaltres sobrepassem la mitjana d’aturats que li
sembla a vosté, vull dir, pense que nosaltres fem la reflexió que ací tenim responsabilitats i, a més, tenim competències per a fomentar la creació d’ocupació i que estigam
llastant més durament aquesta crisi, alguna cosa tindrà a
vore, o pensa vosté que el govern valencià té poca capacitat de maniobrar, tenint en compte que té les competències, però que sembla que alguna cosa està passant?
M’agradaria que faça una reflexió sobre açò.
En el seu currículum veig que vosté s’ha enfocat més
en el tema d’infraestructures, ja siguen ferroviàries i carreteres, perquè era el que vosté tenia assignat en les comissions. Però, per exemple, sí que he vist mencions específiques a infraestructures d’altres territoris, que no em
sembla malament, i d’ací del País Valencià he vist algunes
de València i més de Castelló, però poques d’Alacant.
Quines infraestructures per a vosté encara són una
mancança que tenim en les comarques d’Alacant, perquè
no he vist que s’hagen fet mocions al respecte, no hi ha
cap moció de municipis i ciutats d’Alacant? O què pensa
vosté de l’alliberament de l’AP-7? Perquè nosaltres férem
una proposta, l’expresident Camps va dir que estava a favor, presentàrem una proposició de llei el Grup Parlamentari Compromís i el govern valencià la va rebutjar. Però
d’això no s’ha parlat allí en el Senat ni tampoc hi ha hagut
una iniciativa en el Partit Popular en el Congrés demanant
l’alliberament de l’AP-7. Potser siga hora que ens mencione el perquè hi ha esta contradicció sobre el que diu el
govern valencià o el que fan vostés després allí.
Les coses que diu que han fet o que seran prioritàries
per a vosté voldria preguntar-los algunes coses, diu vosté
que va ser ponent del Pla hidrològic nacional defensant el
transvasament de l’Ebre. Doncs no sé quina opinió li mereix que el senyor Rajoy s’haja carregat aquesta política
de transvasaments en el programa electoral. No sé si vosté
seguirà la línia del senyor Rajoy i obviarà que vostés han
estat fent bandera mentres estàvem en l’oposició d’açò
però ara, lògicament, quan entren al govern com saben
que açò és una cosa tan irreal que no succeirà mai, doncs
millor deixar-ho en el caixó de l’oblit com han fet vostés
en el seu... que a mi em sembla bé, que era hora que algú
reaccionara en el seu partit i veguera que açò era simplement..., era un brindis al sol.
I diu vosté també que va tindre l’honor d’estar en la
ponència o quan se féu el debat sobre l’Estatut
d’autonomia valencià. Què li pareix que s’haja hagut de
fer una reforma de l’Estatut d’autonomia amb tan poc de
temps de vigència perquè el govern valencià no contemplà en el seu dia res del sistema de finançament? Està
d’acord que en el seu moment quan se va fer l’Estatut
d’autonomia, la reforma, caldria haver abordat esta temàtica com si que feren altres estatuts com l’andalús o com
el català? És a dir, nosaltres per què en aquell moment
pensa vosté que no foren capaços d’abordar este tema i
després han hagut d’estar esperant a les resolucions constitucionals d’altres estatuts per a vore l’adaptació que podien fer el valencià? No li sembla que això pot ser que
haurien d’haver-ho fet amb valentia en el seu moment
quan reformàrem els primers i molt torpement el nostre
Estatut d’autonomia?
Parla vosté de l’aeroport de Castelló, diu que ha hagut
una paralització premeditada, vol dir, no?, del ministeri
quant als permisos. Vosté pensa que en esta època de crisi
se pot mantindre un aeroport que clarament ens costarà
diners? És a dir, que s’haja fet un conveni perquè si no
s’assumix... si no se fa realitat un número determinat de
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
viatgers que són totalment irreals i que no succeiran, els
valencians tingam que pagar mitjançant este conveni perquè no vinguen estos viatgers? Li sembla que això és una
política raonable, econòmicament raonable o que encara
s’estiguen invertint, sabent que hi ha aeroports que
s’estan tancant perquè no són viables?
Parla vosté de l’AVE de València, que falta el de Castelló i d’Alacant però sobre el corredor mediterrani vosté
va estar en una ponència o en una intervenció però quina
valoració fa que el govern del senyor Aznar no contemplara en el seu dia la infraestructura del corredor mediterrani i sobretot m’agradaria que vosté parlara sobre les declaracions d’Esperanza Aguirre quan féu la seua visita a
Gandia sobre que «ya veremos qué pasa con el corredor
mediterráneo» perquè ella farà el possible perquè el central siga una realitat abans que el mediterrani.
M’agradaria saber quina opinió li mereixen les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid i com
treballarà perquè no s’impose el seu criteri respecte al criteri més realista i més factible, que és que el corredor mediterrani siga real, i no el central.
Res més, gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
En representació del Grup Parlamentari Socialista,
l’il·lustre diputat senyor Rafael Rubio té la paraula.
El senyor Rubio Martínez:
Buenos días.
Gracias, señor presidente.
Señor Ortiz, vaya por delante nuestra felicitación a su
condición de senador que sin duda alguna lo será. Pero
hay una serie de cuestiones que me gustaría plantearle. Lo
he escuchado atentamente, usted ha hablado primero de la
situación económica, ha plateado que ahora parece que sí
que se va a abordar el tema de la situación económica, y
me gustaría que nos explicase qué ha cambiado del año
2010 al año 2012 para que usted tenga esta percepción de
que ahora sí que se puede sin duda alguna resolver la
cuestión de crisis económica de nuestro país que es un
problema nacional, ha dicho usted, y que debemos todos
caminar en la misma dirección para solucionarlo.
A mí me gustaría saber esto mismo, usted que era senador si lo pensaba en el año 2009 o 2010, si en el año
2009 o 2010 estábamos en una situación como esta,
quizás no tan grave como este momento, ¿por qué no fue
posible ese gran tipo de acuerdo nacional desde esa perspectiva para poder resolver o ir perfilando las soluciones
a los graves problemas económicos que sufre nuestro
país?
Me gustaría, señor Camps…, –perdón, señor Camps–,
señor Ortiz –debe ser un acto fallido, no me lo tenga en
cuenta–, (algú diu: «No.») señor Ortiz, su posición respecto…, usted va a ser senador designado por la cámara
territorial, es evidente que será un (inintel·ligible) ... teóricamente a todos los valencianos, aunque responda, como
usted bien ha dicho, a las siglas de su partido, pero, ¿qué
piensa usted de la medida tomada por el gobierno de la
señora Cospedal respecto a impugnar las medias…
–perdón– el trasvase Tajo-Segura concretamente a la última resolución que ha impugnado el gobierno de la señora
Cospedal sobre la cuantía a trasvasar el año que viene?
Me gustaría saber su opinión sobre ese tema en su calidad
de senador territorial de la Comunidad Valenciana, porque
Pàgina 6
es evidente…, yo lo del trasvase del Ebro no quiero entrar
en más cosas, porque una vez suprimida la Fundación
Agua y Progreso se entiende que el trasvase del Ebro
como tal ya ha caído, o lo que sería mucho mejor entendible, no hace falta ya el trasvase del Ebro, puesto que los
problemas hídricos de la Comunidad Valenciana han estado encauzados, en este caso, por los últimos de este país
que hacen inviable, como ustedes reconocen, como Partido Popular, dado que han hecho desaparecer la Fundación
Agua y Progreso que era realmente la vanguardia en este
tema.
Pero me gustaría mucho no hablar del trasvase del
Ebro, no está, sino que usted nos diga su opinión como
valenciano, como futuro senador respecto a la posición
del gobierno de la señora Cospedal boicoteando los intereses en este caso de los valencianos en una materia tan
singular y tan apreciada por nuestra comunidad, como son
los recursos hídricos.
Ha hablado usted también del tema… usted ha estado en
la Comisión de Fomento, ha hecho mucha actividad en esa
comisión y, de hecho, presentaba usted mociones como las
que instaba al gobierno en aquel momento el señor Zapatero a suscribir con la Generalitat valenciana un protocolo de
colaboración para la modernización de la red ferroviaria de
la Comunidad Valenciana y ejecutar con la máxima prioridad las actuaciones propuestas por La Generalitat. Esto era
en el 2008. Me gustaría saber su posición respecto, fundamentalmente no al tema del AVE, sino a lo que son más las
competencias de la Generalitat valenciana respecto a la mejora de los planes de cercanías, fundamentalmente, en las
áreas metropolitanas de nuestra comunidad.
Y también me gustaría saber, usted que va a ser senador, cómo cree que puede afectar a nuestra comunidad y
nuestros intereses la próxima reforma –parece ser– de los
tratados de la Unió Europea.
Es evidente que la reforma de los tratados de la Unió Europea van a tener una consecuencia en nuestras vidas como ciudadanos y evidentemente una consecuencia en nuestros territorios. Y yo querría saber de usted a priori qué piensa de eso.
Es verdad que no sabemos muy bien lo que el gobierno…, –perdón– lo que la señora Merkel y el señor Sarkozy puedan pactar, que parece que son la vanguardia de
este tema, pero independientemente de lo que puedan pactar que lo sabremos antes del día 9, que es la fecha del
Consejo Europeo, su posición, por dónde cree que
habría... si es que hay que reformar los tratados de la Unió
Europea, por dónde habría que hacerlo desde la perspectiva de las políticas regionales. En este caso, desde la perspectiva de nuestra comunidad, porque creo que esta es
una cuestión también esencial.
Es evidente que en el marco actual de crisis económica
que padecemos, de crisis económica internacional, cualquier medida en este caso de la Unió Europea va a tener
una repercusión fundamental en las políticas que se desarrollen en nuestra comunidad.
Y una última pregunta, señor Ortiz, una pregunta sencilla. Usted se ha mostrado partidario de que no haya recortes en sanidad, ni en educación ni que afecte a la función pública. Sin embargo, algunos gobiernos
autonómicos, el de Cataluña o el de Castilla-La Mancha,
han hecho unos recortes muy importantes. ¿Cuál es su posición si esto se produjera en este caso en nuestra comunidad?
Muchas gracias.
El senyor president:
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
Moltes gràcies, senyor Rubio.
En representació del Grup Parlamentari Popular,
l’il·lustre diputat senyor Rubén Ibáñez.
El senyor Ibánez Bordonau:
Muchas gracias, presidente.
Muy buenos días, señor Ortiz.
Bueno, darle la bienvenida en nombre de nuestro grupo a esta comisión y expresarle, como no puede ser de
otra forma, la satisfacción del Grupo Parlamentario Popular por su designación como senador territorial. Y esperemos… y así creemos que va a ser ratificada esta misma
semana.
La verdad es que su currículum es su mejor bagaje y es
su mejor tarjeta de visita. Es cierto que tiene una dilatada
experiencia, yo diría en tres facetas importantes, porque
no hay que olvidar que usted empieza desde abajo, empieza siendo concejal y yo creo que es importante para conocer el territorio en el que nos movemos, ha pasado por el
Congreso y, desde luego, ha marcado una importante trayectoria en el Senado.
Además, en el Senado yo creo que en ámbitos interesantes como puede ser el de la Comisión de Asuntos Exteriores, como puede ser la Comisión de Fomento donde
usted es portavoz, la Comisión General de la Comunidades Autónomas que creo que va a tener una incidencia importante con el nuevo mandato que va a tener a partir de
ahora y la Comisión de Medio Ambiente.
Pero fundamentalmente yo creo que a usted ahora mismo se le abre un nuevo ámbito, un ámbito diferente, usted
ha sido y es cierto, senador por la provincia de Castellón,
pero a partir de ahora al ser senador territorial se abre el
ámbito de toda la comunidad, por eso es normal que lógicamente sus primeras preguntas y sus interpelaciones fueran dedicadas a la provincia de Castellón que era el ámbito en el que usted fue designado y a partir de ahora usted
sabe que tiene, si me permite, una obligación, una obligación de servicio a toda la Comunidad Valenciana y por lo
tanto ese es el compromiso que nosotros queremos sacarle
aquí hoy, un compromiso de dedicación de lealtad hacia
la Comunidad Valenciana.
Yo creo que, no sé si es interesante, como se ha señalado aquí antes, la diferencia de la lengua entre Amposta y
Vinaroz, pero lo que sí que creo que es interesante es que
entre Amposta y Vinaroz no haya las diferencias en materia de inversión de oportunidades, que actualmente las
hay.
Yo creo que este es un trabajo que usted debe de dedicarle mucho tiempo. Porque, desgraciadamente, independientemente de la lengua, lo que sí que hay es una fractura en materia de inversiones muy importante entre
Amposta y Vinaroz. No queremos que haya un ralla en
este país donde unos tengan y otros no tengan.
Y ahí es donde ahora quería incidir, señor Ortiz. Usted
conoce exactamente que esta comunidad, por desgracia,
tiene una balanza fiscal negativa y encima un déficit financiero, de financiación. Esa es una particularidad que
prácticamente creo que es la única comunidad autónoma
que la tiene. Y, por lo tanto, yo creo que una de las misiones importantes que usted, como senador territorial, y todos los senadores territoriales tienen es el incidir en potenciar que las inversiones lleguen a esta comunidad. Sé
que son tiempos difíciles y no queremos más que nadie,
pero, desde luego, no queremos menos que nadie.
Me gustaría que nos diera también su visión entre cuál
considera que debe ser el nexo entre estas Cortes y el Se-
Pàgina 7
nado, porque creo que es un papel importante y que hay
que resaltarlo, dado que usted va a ser senador territorial.
Usted también nos ha hecho un esbozo de cuáles son
las ideas y los proyectos para la próxima legislatura. Ha
hablado del AVE, ha hablado del aeropuerto, ha hablado
de empleo, ha hablado de Ley de costas, ha hablado de
sectores productivos. Obviamente usted es un gran conocedor, un importante conocedor de cuál es la realidad de
esta comunidad, algo que sencillamente pues nos gratifica, ¿no? Pero a mí sí que me gustaría saber que dentro de
este cambalache que ha habido de fechas, nos podría decir
o tiene alguna idea usted de cuál es la última fecha, el último hito que se ha dado para el AVE a Alicante o el AVE
a Castellón.
Y también me gustaría que usted remarcara de alguna
forma, porque ciertamente en los últimos tiempos se han
hecho chistes excesivamente fáciles sobre el aeropuerto
de Castellón. Y a mí me gustaría saber un poco, dado que
usted ha estado en la Comisión de Fomento, pues cual es
la realidad de ese aeropuerto.
Y también, porque ha sido una de las materias en las
que usted ha hecho mucho hincapié, el tema de cercanías.
Yo creo que es algo ciertamente al que usted en su pasada
edición como senador le ha dedicado un importante tiempo. Y que nos informara a todos cuál es su visión actual.
En definitiva, señor Ortiz, agradecer su presencia aquí,
desearle los mejores éxitos y estar convencido que con su
trabajo es posible que esta comunidad siga creciendo y,
desde luego, nosotros le vamos a apoyar en su designación.
Muchísimas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ibáñez.
Senyor Ortiz.
El senyor Ortiz Pérez:
Moltes gràcies, senyor president.
Per ordre cronològic intentaré donar resposta a totes
les qüestions que se m’han plantejat.
El senyor Blanco, d’Esquerra Unida, ha sigut el primer
intervinent, m’ha plantejat unes qüestions, i bé, és que la
Llei valenciana de designació de senadors de la Comunitat Valenciana és la que és, està aprovada pel parlament
valencià, i jo la respecte i l’assumisc, jo que crec que això
ho hem de fer tots, no? Per tant, no tinc res a dir. I és que,
si esta compareixença creu que no serà positiva o serà negativa, no ho sé, això ho hauran de dir vostés en el moment d’emetre el seu vot en el ple d’estes Corts.
Efectivament, el Senat necessita una reforma? Sí, necessita una reforma. Necessita ser una verdadera cambra
de representació territorial, però per això necessitem
l’acord dels grups majoritaris. Vosté sap que per a reformar necessitem dos terços o tres quintos, depén de les
qüestions. I, per tant, si no hi ha un gran acord entre els
partits majoritaris, l’aritmètica parlamentària no mos permet reformar això.
La voluntat del Grup Popular és negociar amb tots els
partits, estic dient amb tots els grups polítics, la possible
reforma d’esta cambra.
Home, la limitació de mandats. Bé, jo crec que si ahí
he estat tants anys és perquè, primer, el meu partit ha confiat en mi i després m’han recolzat els ciutadans, i per ahí
no tinc res més a dir. Crec que això en democràcia és aixina, no? La limitació de mandats no és obligatòria, el senyor Aznar va assumir només, no per mandat, sinó per prò-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
pia voluntat el compromís de ser president del govern durant huit anys, i ho va complir; i després cadascú pot fer
el que estime oportú, sempre aplicant-se la llei en vigor.
El tema de la llengua. Mire, jo és que no vull entrar en
estes polèmiques. Però ja he dit que jo vaig a utilitzar el
valencià perquè el senyor d’Esquerra Republicana ja me
va dir «jo vaig a utilitzar la llengua catalana que no serà
igual que valenciana». Aleshores jo, he ressaltat això. El
que passa és que vosté no té el debat davant de vosté,
però l’únic que he fet també és acollir-me al que diu
l’Estatut de la Comunitat Valenciana i és reconéixer com
a llengua pròpia la valenciana. Aleshores és l’únic que he
pretés, no vaig a entrar en més polèmiques sobre eixa
qüestió.
La senyora Mollà, li aclarisc la seua intervenció, ha sigut molt clara i molt contundent, i jo vaig a plantejar-li i
aclarir-li algunes coses, no?
Home, mire, els aturats de la Comunitat Valenciana, jo
crec que és un tema que naix de la mala política que s’ha
portat dins del territori espanyol, de la mala política del
govern i en el primer moment de no voler reconéixer la situació econòmica que estava travessant este país, conforme ho han fet altres països. Les iniciatives que sobre este
tema siguen aportades pel govern valencià i per estes
Corts seran recolzades conforme he dit en la primera intervenció.
No he volgut fer un extensa referència a totes les infraestructures per a no fer una compareixença molt llarga
i molt pesada, però, bé, vosté me parla d’infraestructures
o iniciatives que afecten la província d’Alacant, crec que
si repassàrem tots els Diaris de Sessions on hem fet iniciatives de la província d’Alacant, vosté voria que mosatros mos hem preocupat molt. L’AVE per a mosatros que
aplegue –i vaig a contestar-li al senyor diputat que ha
plantejat l’arribada de l’AVE a Alacant–, el compromís
del govern en funcions en este moment era que fóra el
2012. Jo crec que eixe compromís serà assumit per mosatros perquè se faja efectiva eixa data.
El soterrament de les vies d’Alacant són necessàries. I
millorar moltes vies de rodalies que creem que, efectivament, a vegades mos centrem molt en l’alta velocitat de
passatgers i mercaderies, però mos oblidem del que més
gasta el ciutadà d’a peu, que són les rodalies. I mosatros
volem impulsar un pla de rodalies, que siga un conveni
entre la Generalitat valenciana i el govern central, per a
millorar totes les rodalies, no només eixe protocol que era
només de Benicàssim fins a Vinaròs, sinó la resta del territori de la Comunitat Valenciana.
L’AP-7. Mire, l’AP-7 sap vosté que està baix un règim
de concessió que expira l’any 2019. I plantejar un rescat
unilateral entre el govern i la concessionària seria inassumible per a les arques de l’estat en este moment. Ara bé,
si vosté me planteja si hi ha alguna possibilitat de negociar la finalització del contracte amb la concessionària i
que siga assequible per a les arques estatals, mosatros estem disposats a parlar i a negociar, i si podem començar a
la rebaixa de peatges també estaríem disposats. Però, com
dia abans, assumir un rescat de forma unilateral trenca
l’equilibri econòmic financer de la concessionària, que té
uns drets adquirits, i per tant, si se trenca de forma unilateral, torne a repetir, trencaríem eixe equilibri economicofinancer. Per tant, mosatros si és negociable i siga una negociació pactada sí que ho faríem.
Acabe de manifestar que en el programa electoral del
Partit Popular no se parla de transvasaments. Mosatros estem dient que el que volem és un pacte nacional de
l’aigua i que fer transferència d’aigües..., la paraula trans-
Pàgina 8
ferència ja sap vosté el que vol dir i, si no, s’ho imagina.
Bé, jo crec que mosatros tenim el dret en els nostres programes electorals a posar les condicions i els termes que
considerem oportuns, i després els ciutadans ja decidixen
les seues votacions. Però, com li dia, mosatros no renunciem a eixes coses, l’únic que volem és fer un pacte nacional de l’aigua i que de les conques excedentàries se
puga fer transferència d’aigua a les conques deficitàries.
Este és el cas de la Comunitat Valenciana.
Per tant, mosatros seguirem amb eixa política, però,
com dia abans, perquè se porte a bon terme se necessita
un pacte nacional subscrit entre totes les parts implicades.
L’aeroport de Castelló. L’aeroport de Castelló li ho explicaré millor. Quan comencen les obres de l’aeroport de
Castelló, Aviació Civil fa un decret de paralització perquè
faltava alguna fulleta o algun permiset, quan estàvem només en moviment de terres, i això ha suposat una paralització de més de huit mesos i un augment per a les arques
de l’erari públic que haurem d’abonar els valencians.
El que sí que vaig a dir en este moment, acollint la preocupació del senyor Ibáñez, també dic que mosatros anem
a demanar ja al govern que s’acceleren tots els tràmits
perquè l’aeroport de Castelló puga estar operatiu no més
tard de Setmana Santa. Per tant, creem que no estem demanant-li ninguna inversió a l’estat, no augmentarà ni el
deute ni el dèficit públic, i el que volem és que eixe aeroport estiga operatiu perquè creguem i opinem, i totes les
opinions són respectables, que esta infraestructura és necessària per al desenvolupament de la província de Castelló, i també ajudarà la resta de la Comunitat Valenciana.
I, per últim, respecte al corredor mediterrani, és que jo
crec que s’han fet uns plantejaments erronis moltes vegades, acusant el govern d’Aznar que no ho havia inclòs en
el pla estratègic. Jo recordaré que eixos plans, eixos plans
els aprova la Comunitat Europea, i també recordaré que
va ser la comissària europea, per cert ja no està entre mosatros, Loyola de Palacio, en l’any 2003 va presentar la
proposa d’inclusió del corredor mediterrani davant la
Unió Europea, i va ser la mateixa comissió de la Unió Europea la que va ho rebutjar. I, per tant, culpar un govern
que no la té, jo crec que això no és acceptable. Però, senyora Mollà, jo respecte la seua opinió i espere que vosté
també respecte la meua.
Senyor Rubio, moltes gràcies també per la seua intervenció. Li contestaré en castellà. Bueno, vamos a ver, he
hecho una referencia antes al porqué de la situación de
este país en este momento. Yo creo, y vuelvo a repetir,
que cuando se hablaba de que estábamos en recesión el
propio gobierno y el propio Rodríguez Zapatero no reconocía la situación real del país y no se tomaron las medidas adecuadas en ese momento. Por lo tanto, yo creo que
es así, y los hechos, por desgracia, nos están dando la
razón, y en ese momento el propio gobierno central no
tomó las medidas que tenía que tomar.
Nosotros no tenemos la varita mágica. Sería una demagogia decir que el Partido Popular va a resolver los problemas de hoy para mañana, pero sí que vamos a poner
las condiciones para internar paliar el paro, como es lógico, y también para que la economía recupere al estado que
estaba con anterioridad a la época de la crisis.
Me ha planteado también el trasvase Tajo-Segura.
Bien, la señora Cospedal es presidenta de una comunidad
autónoma, que está en su perfecto derecho de defender
sus intereses y nosotros también estamos en nuestro perfecto derecho de defender los propios. Y, por lo tanto, esta
cámara y los representantes valencianos tenemos el derecho irrenunciable de defender el trasvase Tajo-Segura, y
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
por eso vamos a luchar. Y esto no es entrar en lucha y en
contradicción, ni mucho menos, esto es defender cada uno
los intereses del territorio a los que representa. Y en este
caso ahí estaremos nosotros, porque además estamos respaldados por lo que dice el artículo 17 del Estatuto de autonomía. Por lo tanto, nosotros, señor Rubio, y espero que
usted también, ahí estaremos.
Sí, yo había hecho referencia también a lo que me preocupa, que eran los planes de cercanías, que creo que es
un tema fundamental y además es que es necesario que
abordemos el tema con rigor y con convicción. Y nosotros
pues vamos a hacerlo porque, como decía antes, primero
deberemos contar con la aquiescencia de las comunidades
autónomas, en este caso de la Comunidad Valenciana,
para llegar a un acuerdo y a un convenio, como el (inintel·ligible) ..., por ejemplo, en un protocolo de carreteras
que creo que ya está caduco, lo tendremos que revisar, y
lo que pretendemos es ese mismo protocolo que se traslade a cercanías, porque creemos que los ciudadanos nos lo
están demando de una forma continuada.
Y respecto a los tratados de la Unión Europea. Yo
como no los conozco, de una cosa que no conozco me va
a permitir, y no es ningún desprecio a su intervención, que
no pueda comentarlo.
Y en el tema de los recortes, pues, efectivamente, yo
creo en la palabra que ha dado el presidente de La Generalitat, Alberto Fabra, que ha dicho claramente que no va
a haber recortes ni en sanidad, ni en educación ni en prestaciones sociales, y creo que estas Cortes Valencianas se
pronunciarán también a favor de esa propuesta. Creo que,
si no recuerdo mal, se van a destinar un 87% en el presupuesto actual a esta cuestión, y por lo tanto yo apoyo sin
reservas y confío en la palabra dada por el presidente de
La Generalitat, Alberto Fabra.
Señor Ibáñez, le agradezco su intervención, nos conocemos desde hace mucho tiempo. Yo siempre he estado al
servicio de los ciudadanos o, por lo menos, lo he tratado de
estar. La prueba es que si llevo mucho tiempo en política
–lo he dicho antes– es porque el partido ha confiado en mí
y ha sido refrendado por la mayoría de los ciudadanos.
Y si me permite, voy a reiterar mi compromiso asumido
aquí, de prestación de servicio, de obligación en la defensa
de los intereses de los ciudadanos de la Comunidad Valenciana. Y, por lo tanto, aquí estaré. Sé que tengo que cambiar de chip, efectivamente, porque he sido designado...,
ahora voy a ser designado por las Cortes Valencianas, y antes era por una provincia concreta, y me voy a volcar y me
voy a dejar la piel, como vulgarmente se dice, en defensa
de los intereses de las valencianas y los valencianos.
Y, efectivamente, yo también soy partidario de que
tengamos una conexión más fluida entre las Cortes Valencianas y el Senado. De hecho, nosotros, el Grupo Parlamentario Popular, una vez se constituyan los grupos parlamentarios, tiene la potestad por reglamento de formar
grupo territorial en el Senado. Ya lo hemos tenido siempre
y esta vez lo vamos a tener. Tenemos un representante,
que es el señor Agramunt, una persona muy conocedora
de la problemática de esta comunidad. Y que eso nos da la
oportunidad de cuando haya debates en el pleno del Senado, el representante territorial, en temas concretos que
afecten a su comunidad, pueda tener una intervención más
y, por lo tanto, plasmar la opinión de la comunidad autónoma.
Y, por lo tanto, yo creo que estoy de acuerdo con usted
en que tenemos que tener una conexión más fluida. Y de
hecho, por ejemplo, en esta última cuestión, que era lo del
corredor mediterráneo, hemos tenido una conexión muy
Pàgina 9
fluida –el señor presidente puede dar fe de ello–, que hemos coordinado iniciativas, y nos tenemos que congratular de que la Unión Europea declarara prioritario el corredor mediterráneo, aparte de mantener el central y el
atlántico.
Y hemos hablado del corredor mediterráneo y nos hemos dejado en el tintero el cantábrico, el cantábrico-mediterráneo, que también va a ser fundamental, porque va a
haber una conexión prácticamente en todos los lugares estratégicos de las comunidades de España, y se va a haber
muy beneficiada la fábrica Ford de Almussafes, por ejemplo, donde el transporte de sus vehículos va a ser mucho
más rápido y mucho más barato. Y, por lo tanto, el cantábrico-mediterráneo, que la idea o el proyecto es que tenga
una conexión hasta el puerto de Sagunto, creo que también es un tema muy importante y muy interesante para la
Comunidad Valenciana.
Y vuelvo a reiterar mi compromiso. Nuestro esfuerzo
se va a dedicar, primero, a intentar paliar el déficit de paro
que tenemos en este momento, de relanzar la economía y
asumir el compromiso..., que otra iniciativa que vamos a
llevar a efecto son los permisos del aeropuerto de Castellón, que creemos, como he dicho antes, que es una infraestructura fundamental para nuestra provincia y nuestra
comunidad.
Muchas gracias, señor presidente.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Sí, senyor Ortiz, vull agrair-li que m’haja contestat i
retraure-li que, com és habitual, no m’haja respost. És
més o menys el que sol passar ací a Les Corts en totes les
sessions de control. Ho dic perquè jo li he formulat quatre
preguntes, i intuïsc la resposta a una d’elles; a les altres
tres, ni les olore.
En primer lloc, li he preguntat què li sembla a vosté el
sistema establert per a la designació de senadors. No li he
preguntat si ho respecta o ho assumix. Jo també ho respecte i ho assumisc, per això estic ací. Si no ho respectara
i no ho assumira, hui no estaria ocupant este seient i fent
ús de la paraula. Li pregunte el seu parer, si li sembla que
és raonable que es produïsca esta compareixença, quan ja
està determinat el resultat d’una votació a la qual únicament es pot presentar un candidat. Vull conéixer la seua
opinió, si m’ho permet.
En segon lloc, sobre la reforma del Senat, no li preguntava solament si creu que s’ha de reformar, sinó en
quin sentit. Que me diga en quin sentit creu que s’hauria
de reformar el sistema electoral, és a dir, la composició
del Senat i el seu funcionament, quant a les competències
que tinga legislatives o no legislatives.
Sobre la limitació de manaments, sí que intuïsc la resposta. No ha sigut molt clara, però, evidentment, si vosté
ha defensat el fet de portar catorze anys al Senat –em
sembla– i huit més al Congrés, vint-i-dos anys a les Corts
Generals, imagine que no és favorable a la limitació de
manaments. Vosté entén que el seu partit ha confiat amb
vosté, que la ciutadania ha confiat, entenc jo, amb el seu
partit, perquè tots sabem que..., la gent desconeix normalment quines són les persones que encapçalen les candidatures, i més al Senat. I ahí no li vaig a tornar a repreguntar, perquè sí que m’ha quedat prou clar.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
I, per últim, en el tema del valencià o, com vosté ha
dit, de la llengua valenciana i la llengua catalana, que em
diga que no vol entrar en polèmiques, quan és vosté qui
ha tret el tema ací... Ningú li havia dit que parlara d’això.
De fet, jo no esperava preguntar-li sobre la llengua, perquè no sabia que vosté, en una compareixença tan breu,
anava a comentar el tema.
Però si vosté m’afirma que mentre el representant
d’Esquerra Republicana va utilitzar la llengua catalana,
vosté va utilitzar la llengua valenciana, és normal que molt
sorprés per eixa afirmació tan contundent, sense enrogir, jo
li pregunte, per favor, que me diga quines són les diferències. I no me parle de l’Estatut, que ja li he dit que jo ja sé
que llengua té un nom oficial al País Valencià, que és el valencià. No és llengua valenciana, per cert. L’Estatut diu
«idioma valencià i valencià», però mai diu llengua valenciana.
En qualsevol cas, més enllà d’això –que ja li dic que, a
més, tots assumim i respectem, i fins i tot utilitzem eixa
denominació–, una cosa és com li digam i una altra cosa
si és la mateixa llengua que parlen els catalans, o els mallorquins o la resta de persones dels territoris de parla catalana. M’agradaria que vosté m’il·lustrara sobre quines
són les diferències, perquè, de veres, és un tema que jo reiteradament senc en les exposicions del seu partit, però,
arribat el punt, vosté intenta fugir. I si no me respon, jo
entendré que és que no troba arguments per a defensar la
diferència. I ja li dic, i més clar que dir-me d’Amposta a
Vinaròs o de Benicarló a Tortosa quines són les diferències en la llengua que parlen uns i altres en funció d’on
estan, perquè jo no les trobe.
Crec que seria molt més raonable que tots defensàrem
la nostra llengua, que catalans i valencians i balears defensàrem la llengua que parlem, cadascú amb les seues diferències dialectals, cadascú amb la denominació que li
donem històricament, que en el nostre cas és valencià,
però que férem front comú. Perquè una llengua minoritzada, una llengua que en un context internacional ens imposa l’anglés, i en un estat on d’alguna manera el castellà té
una preferència important tant oficial com social, hauríem
de fer front comú per a defensar la nostra llengua. Eixa és
la nostra posició. La seua, suposadament, és defensar la
diferència entre una llengua valenciana i una llengua catalana. Li demane, per favor, que em responga.
I ja aprofitant que estem en un torn de repreguntes, per
dir-ho d’alguna manera –i esperant que assumisca eixe compromís de respondre, efectivament, al que jo li dic, i canviant
de tema–, m’agradaria que em diguera si arriba al Senat una
proposta de modificació legislativa per a introduir el copagament en la sanitat, què votarà vosté. S’ha manifestat contrari
a les retallades, i una de les qüestions que està flotant en
l’ambient des de fa anys, que fins ara ha sigut negada... Li
recorde que hi ha un posicionament unànime d’estes Corts
en contra del copagament, de fa escassament mes i mig, a
proposta d’Esquerra Unida, votat per tots els grups.
Però tots sabem el que pot passar, i el nou govern de
l’estat encara no ha dit..., Rajoy ja porta dos setmanes que
va guanyar les eleccions i encara no ha dit què va a fer.
En cas que arribara una proposta, un projecte de llei que
introduïra el copagament, vosté, que és contrari als retalls,
votaria en contra? Per favor, responga’m.
I gràcies per la seua atenció.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Senyora Mollà.
Pàgina 10
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyor Ortiz, hi han coses que a mi m’agradaria una
miqueta més de concreció. És a dir, vosté diu que, de la
situació econòmica, és culpa del govern central l’índex
d’atur que tenim al País Valencià. Però jo li he dit que
comparant-lo amb la resta d’autonomies... –no sé per què
li tenen... Bé, no vaig a dubtar que vosté tinga la resposta.
Respecte a altres autonomies, per què pensa que altres autonomies tenen menys índex d’aturats que el País Valencià? Tot depén del sistema de finançament? Ho dic perquè
si és així, estarà d’acord en canviar ja el sistema de finançament.
I ho dic perquè el conseller d’hisenda, les seues declaracions són: «¡Ay!, es que ahora resulta que un sistema de
financiación no se puede canviar de hoy para mañana.»
Amb la qual cosa, en això que vosté diu que les paraules
en realitat volen dir el mateix, vosté pensa que en 2012
anem a canviar el sistema de finançament perquè el País
Valencià ja obtinga un sistema de finançament totalment
just? Voldria saber què pensa que farà el senyor Rajoy
respecte a açò.
Perquè en allò del tema del Pla hidrològic nacional,
miren, tenen total llibertat per a dir-ho com vullguen. El
que no me queda clar és per què abans ho dien clarament i
ara no. Per què abans dien claríssimament que s’anava a
recuperar el Pla hidrològic nacional i ara resulta que ho
tenen d’amagar amb sinònims, no? I què opina sobre el
posicionament de María Dolores de Cospedal?
M’agradaria que ho diguera més clarament.
Sobre el tema de la reforma de l’Estatut d’autonomia,
no m’ha contestat. Pensa que en el seu dia tenien d’haver
abordat el tema del sistema de finançament o era lògic haver esperat a sentències d’altres estatuts per a poder adequar el nostre Estatut d’autonomia? Pensa que en el seu
dia haguera sigut una cosa encertada que els valencians
tinguérem clarament en el nostre Estatut quins anaven a
ser els criteris del nostre sistema de finançament?
Sobre el tema de les infraestructures, diu el representant del Partit Popular que «es que antes era de una provincia concreta y ahora de Cortes Valencianas». Jo, la primera moció que he vist parla «del año santo
compostelano.» No sé si això és de Castelló, crec que no.
Aleshores, m’agradaria concreció.
Parla de l’AVE d’Alacant. Bé, diu del soterrament de les
vies d’Alacant. I de les vies que falten per fer? M’agradaria
saber a l’hora de reclamar infraestructures concretes
d’Alacant, per què no ho ha fet fins ara, quan ha tingut
temps para el año santo compostelano, i quines seran les
que faça a partir d’ara, concretament dels municipis i comarques d’Alacant. Yo, ya que estamos, barremos para
casa.
Sobre l’AP-7, vosté diu que seria inassumible per a un
govern. Li agraïsc la sinceritat. I vosté el que ha deixat
clar és que Camps, en els seus deliris que tenia ací en Les
Corts, doncs, va fer, com a president, en ple de Les Corts,
i quedarà en el Diari de Sessions, una demanda que estava
subjecta als deliris constants de l’expresident Camps, perquè el senyor Camps va dir que el govern valencià anava
a demanar el rescat de l’AP-7. I això no ha arribat en cap
lloc. De fet, van votar en contra que se tramitara..., van
impedir que se tramitara una proposició de llei sobre això.
Amb la qual cosa, m’alegre que tinga de vindre un candidat a senador a dir, efectivament, que el Partit Popular no
farà açò perquè pensa que és inassumible.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
I també li dic que me resulta una pena, una pena que el
govern del Partit Popular va ser qui va prorrogar el conveni amb la concessionària i que ara pose d’excusa que és,
efectivament, eixe conveni el que fa impossible
l’assumpció per part d’un govern del rescat de l’AP-7.
Efectivament, ací fem la trampa i després posem d’excusa
la trampa perquè els valencians continuem pagant dia rere
dia aquest peatge, i ja crec que hem pagat suficient. I,
clar, ara ens toca saber clarament ací que Camps estava
baix els seus típics deliris de tots els plens ací a Les Corts.
Sobre el tema d’Esperanza Aguirre, no m’ho ha concretat. Mire, ací el corredor mediterrani està molt clar: hi
ha una guerra claríssima entre el corredor central... Aleshores, eixa invitació aplaudida per tot el govern valencià a
la senyora Esperanza Aguirre a Gandia, on va dir clarament que «lo del corredor mediterráneo ya veremos, porque yo voy a pelear por el central». I tot el govern valencià li va aplaudir a la senyora Esperanza Aguirre les seues
paraules. Voldria saber què opina d’eixes paraules. Esperanza Aguirre va estar encertada o és que la llengua en
eixe moment se li’n va anar massa? Vostés es barallaran
perquè la llengua d’Esperanza Aguirre no siga tan enverinada que córrega perill el corredor mediterrani?
I sobre el tema de l’aeroport, diu que vostés treballaran
perquè no més tard de Setmana Santa estiga. I jo no li he
preguntat això. Jo li he preguntat si vosté creu convenient
un conveni perquè paguem pels viatgers que no vinguen.
Li sembla normal açò? Podríem fer convenis amb totes
les empreses perquè aquell producte que no es venga,
també el paguem tots els valencians i valencianes. Vosté
es pensa que és raonable treballar en base a golpe de convenio, que sabem tots a qui afavorix? A mi m’agradaria
eixes concrecions sobre el que ja ha sigut concret, que li
ho agraïsc en la seua intervenció.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Senyor Rubio.
El senyor Rubio Martínez:
Gracias.
En primer lugar, señor Ortiz, darle las gracias por las
contestaciones que me ha hecho, pero yo quería reforzar
algún tipo de idea.
Hay una, por ejemplo, con el tema del trasvase TajoSegura, que sí que me deja un poco a veces..., yo diría,
mareado. Porque, claro, usted nos ha dicho que lo ha hecho la señora Cospedal entra dentro de los legítimos derechos de una comunidad. ¡Hombre!, hace unos meses, si
hubiesen tomado la decisión esa, eran conspiraciones socialistas contra los valencianos, dicho por el señor Camps
en esta mesa, señor Ortiz. Se lo repito, pues estaba hablando con el señor Maluenda. (Veus) No, pero se lo repito, no pasa nada. Es decir, hace unos meses, hace unos
meses, si se tomaba algún tipo de decisión en el transvase
Tajo-Segura eran conspiraciones socialistas contra los valencianos. (Pausa) Señor Maluenda, (remors) sí, después
de dejarle dar las indicaciones, creo que el señor senador
(El senyor Maluenda diu: «Puede continuar.») lo tendrá
claro. Vale. Y ahora hemos pasado a los legítimos derechos de una comunidad. Por tanto, señor Ortiz, ha habido
un avance sustancial de conspiraciones a legítimos derechos de una comunidad.
Pero hay un problema. La señora Cospedal es secretaria general de su partido. Ese es el pequeño problema. Us-
Pàgina 11
ted es militante de ese partido, va a ser senador por las
Cortes, ¿qué hará en el supuesto de que esos legítimos derechos, que ahora ustedes llaman, se contravengan en este
caso a los legítimos derechos de los valencianos por una
orden partidaria que surja de la todopoderosa señora Cospedal? Esta es una cuestión que a mí me gustaría aclarar,
porque, insisto, que ahora ya que han desarmado a la vanguardia que era la Fundación Agua y Progreso y se han
olvidado del trasvase del Ebro, porque a mí esto me hace
gracia, lo de las cuencas excedentarias y tal. En su programa electoral, señor Ortiz, hablaban de siempre y cuando
eso no tuviese una afectación a la situación medioambiental de la cuenca. Por tanto, olvidémonos, porque no va a
haber trasvase Tajo-Segura.
Y hay una segunda cuestión que también me preocupa.
No ha querido comentar el tema de la reforma de la Unión
Europea, me dice que no porque no conoce los tratados.
Yo tampoco conozco lo que va a pasar, sé por donde van
las cosas y conozco los tratados de la actual unión y me
preocupa que usted pueda decir eso. Con lo cual no es
ningún reproche, le digo que se los lea, porque lo que se
decide en la unión hoy tiene a veces muchas más repercusiones que lo que dice el gobierno autonómico. Y esto es
una cuestión que todos deberíamos hacernos mirar y tenemos que tener una posición respecto a lo que queremos
construir en este caso como europeos. Ya no voy a insistir
por ahí, porque si usted dice que no los conoce, yo tampoco voy a entrar en esa materia por respeto a lo que usted
mismo ha dicho.
Ha hablado usted también del tema del aeropuerto de
Castellón, que yo tampoco quería hacer mención. Pero sí
que quiero recordarle alguna cuestión. ¿Es usted partidario de que se primen las compañías aéreas para que se instalen en el aeropuerto de Castellón? Porque si no se prima
a las compañías aéreas y algunas muy determinadas, va a
ser muy difícil. Y si usted fuera partidario de eso, ¿qué
tendríamos que actuar en los otros dos aeropuertos de la
Comunidad Valenciana, en el Altet y Manises? ¿O es que
ahora la comunidad nos podemos dedicar a primar a las
compañías aéreas para que vengan sus aviones aquí? Porque el problema del aeropuerto de Castellón es un problema de origen, de vicio, de origen: si la necesita existe o
no existe. Claro, ahora ya creado el aeropuerto habrá que
generar la necesidad de que vengan los aviones, porque,
claro, dedicarlo sencillamente a visitas de tipo turístico no
tiene ningún sentido.
Usted ha planteado también varias cuestiones respecto… (Remors) Yo suelo estar callado. El aeropuerto de
Ciudad Real me parece una barbaridad, tan barbaridad
como el aeropuerto de Castellón. Punto y callao, quiero decir en este tema. Por tanto, desde esa perspectiva, yo no
vivo en Ciudad Real, no vivo en Castilla-La Mancha, vivo
en esta comunidad y lo que me preocupa es esta comunidad. Ciudad Real en un plis plas seguro que lo resolverá
también la señora Cospedal, no tengo ninguna duda de ello.
Y una última cuestión que quería decir. Usted antes,
cuando hablábamos de la situación económica, ha dicho:
«El Gobierno de España no tomó las medidas oportunas
en el año 2010.» No sé cuáles, porque yo desconocía las
que ustedes tenían en el 2010, no sé cuáles las que ustedes
tenían. ¿Pero usted cree que el gobierno autonómico ha
tomado alguna, no ya «las» sino alguna? Porque, claro, la
situación es realmente peligrosa. ¿Usted qué opina de que
un conseller, como el señor Vela, que lleva trece años haciendo presupuestos en las declaraciones a la prensa diga
«no puedo dormir porque me agobia el problema de la
deuda»? ¿Cree usted que nuestra comunidad podría entrar
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
en situación de bancarrota si los eurobonos, perdón, si los
bonos patrióticos no se acaban de colocar? ¿Qué piensa
usted de esto? Eso me preocupa. ¿Qué medidas cree usted
que ha tomado la Comunidad Valenciana para abordar el
grave problema de impagos que tenemos en este momento? Señor Ortiz, es un problema grave y acuciante. Y una
última pregunta, esta a título anecdótico. ¿Comprará usted
bonos patrióticos? (Rialles)
Gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Rubio.
Per a concloure la compareixença, senyor Ortiz té la
paraula.
El senyor Ortiz Pérez:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Jo he intentat i he procurat d’explicar-me el millor
possible. No sé si ha sigut una qüestió de correlació entre
el qui parla i el qui escolta, però jo crec que he sigut molt
clar en les coses. Me planteja que fóra més explícit en la
reforma del Senat, què és el que opine. Jo crec que el Senat ha de ser una verdadera cambra de representació territorial. I li posaré un exemple. Jo el que no entenc és com
un estatut d’autonomia o els estatuts d’autonomia que
s’han debatut en el Congrés i en el Senat no se puguen debatre directament en el Senat i aprovar-se d’una forma definitiva en el Senat. I això sí que seria el primer pas perquè fóra una verdadera cambra de representació
territorial. És més o menys l’enfocament que jo volia donar-li, és eixe. No sé si vosté l’entén en este moment. (Remors) Perfecte.
Bé, l’elecció dels senadors. Diu, «és que a vosté perquè li han votat al Partit Popular». Mire, una matisació
molt clara: als senadors mos voten de forma individual,
mos proposen els partits, però vosté sap que està la creueta. I hi han hagut moltes sorpreses amb les creuetes, jo
li’n podria contar moltes, jo li’n podria contar moltes no
del meu, de molts partits, el que ha passat amb les creuetes. Val? Crec que això ho tenim clar. El sistema electoral és així. L’únic que mosatros vam fer és una introducció en el Senat precisament que abans sap vosté que les
paperetes eren per ordre alfabètic i ara és per designació
del mateix comité electoral de cada partit o de la seua organització interna que tinguen. I, per tant, ja no existix
l’ordre alfabètic.
Mire, en la diferència de la llengua no vaig a entrar tampoc, però no mos posarem d’acord. És que no mos posarem
d’acord. Jo només li recordaré el que diu l’article 6 de
l’Estatut d’autonomia, que el tenim per ací: «La llengua
pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.» Llengua, no diu idioma, diu llengua, en l’Estatut d’autonomia.
(Remors) No, no, no diu idioma, que vosté m’ha dit que no
és el mateix idioma que llengua i efectivament, però ací diu
que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. (Remors) Sí, sí. Perdone, ací diu llengua, llengua. I
jo crec que no vaig a entrar en eixa qüestió.
M’ha plantejat allò del copagament, si no recorde mal.
Jo votaré que no. Vosté m’ha dit, «si aplega una proposta
al Senat sobre el copagament sanitari…» Si no recorde
mal ha plantejat eixa qüestió que estes Corts Valencianes,
a proposta d’Esquerra Unida va votar per unanimitat que
no. Jo votaré que no, perquè el meu partit així ho ha fet
ací també i jo no he de ser una veu discordant en eixe
tema. Jo crec que ara de moment ni se planteja, ni se va a
Pàgina 12
plantejar el copagament sanitari. Quan parlem dels programes electorals els mirem d’una manera o els miren
d’una altra. Jo crec que en el programa electoral del Partit
Popular no figura res del copagament sanitari. Si diuen
vostés que no figura res del transvasament, però figura la
transferència d’aigües, bé, el copagament no figura, aleshores agarrem les coses segons mos convé i no pot ser. Hi
ha qui es llig el programa electoral i el programa electoral
diu això.
I, bé, la senyora Mollà. Senyora Mollà, moltes gràcies
per les seues paraules. Jo també he intentat aclarir-li totes
les qüestions, però me n’ha plantejat alguna de què opine
que les reduccions d’altres autonomies... Jo estic ací per a
defendre els interessos de la Comunitat Autònoma Valenciana, que és qui me designarà, si tot va bé, el pròxim dia
9 i per tant en això jo me reduïsc ahí. Les altres autonomies quan haja d’enfrontar-me a algunes d’elles també ho
faré amb tot el rigor, sempre que siga en defensa dels valencians i les valencianes.
Mire, el Pla hidrològic nacional sempre en el nostre programa electoral 2004-2011 sempre parlava de transferències d’aigües de conques deficitàries a conques excedentàries. És que no fa falta que m’ho apunte ningú, és que jo
vaig ser ponent en el Congrés dels Diputats i conec el pla
hidrològic i li recorde que no ha derogat el pla hidrològic,
s’ha derogat tot el que afecta als transvasaments Cal deixar-ho clar, també, parlem amb propietat si és possible.
I la reforma de l’Estatut d’autonomia, bé, ací vosté
m’ha plantejat que per què no se va previndre el finançament autonòmic, si no recorde mal, quan se va elaborar
l’Estatut d’autonomia. Bé, jo crec que tot a la perfecció
no se pot fer i si l’Estatut d’autonomia va eixir amb un
consens molt majoritari entre els dos grups parlamentaris
i, per tant, si se vol fer alguna reforma, vostés tenen la paraula. Jo el que li puc garantitzar és que en el Senat, si hi
ha alguna reforma de l’Estatut d’autonomia que aproven
les Corts Valencianes serà respectada en el Senat i serà recolzada per mosatros, com és lògic.
L’AP-7, bé, l’AP-7 no, autopistes, perquè no estem
amb l’AP-7 sols, això no és un problema de la comunitat,
estem parlant d’ella perquè és la que mos afecta. Però ja li
he dit abans que l’AP-7 té un règim de concessió i que
trencat eixe règim seria inassumible. I, efectivament, mosatros van prorrogar la concessió, si no recorde mal acaba
en el 2006 fins al 2019. Però cal dir la segona part: vam
reduir un 40% els peatges del transport pesant i un 30%
als vehicles lleugers, als cotxes. I això ha sigut fruit del
consens. I a més li recordaré també que el compromís de
la concessionària en aquell moment, que era Aumar, invertí més de cinc mil milions en millores en l’autopista.
Però, li torne a repetir, si són capaços de tornar a negociar
o una rebaixa o un rescat del peatge per alliberar
l’autopista, nosaltres estarem disposats a negociar tot el
que faça falta. Però assumir-lo de forma unilateral en este
moment, com deia abans, eixa és la meua opinió i jo respecte la que va dir el senyor Camps ací en esta cambra i,
per tant, jo crec que devem respectar-la tots.
I, per últim, diu: «Es que la senyora Esperanza Aguirre
va fer unes declaracions dient que ella lluitarà per tal que
el corredor central siga prioritari.» És que la Unió Europea ja s’ha pronunciat. La Unió Europea s’ha pronunciat i
a més, si no té cap inconvenient, jo li enviaré a vosté la
moció que se va aprovar en el Senat, que és l’última que
jo vaig tindre l’oportunitat de defendre com a portaveu
d’infraestructures en aquell moment en el que se va sumar
el Partit Socialista. I, a més, li diré una anècdota si vol:
eixa moció la van pactar el senyor Blanco, actual ministre
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
de Foment i jo. Per tant, eixa moció és precisament calcada a la que va aprovar la Unió Europea. I, per tant, no hi
ha cap perill que el corredor mediterrani no tinga l’ordre
preferent de la Unió Europea.
I, per últim, senyor Blanco… (Remors) Perdón,
perdón, senyor Rubio. Yo he dicho que la señora Cospedal, como presidenta, tiene sus legítimos derechos para
defender los intereses de su autonomía, como nosotros tenemos los, yo digo, derechos y obligaciones de defender
nuestros intereses. Yo le vuelvo a decir que tengo el compromiso de defenderlo en interés de los valencianos y las
valencianas y así lo voy a hacer.
Bueno, lo del aeropuerto de Castellón. Yo en este momento lo que estoy abogando es para que se tramiten y se
agilicen los trámites de los permisos pendientes para que
esté operativo. Después, los convenios a que se pueda llegar entre compañías aéreas y la concesionaria no es un
tema que yo tenga que entrar. Y le recuerdo que el gobierno central por lo menos ahí, en ese aeropuerto, no ha invertido ni un solo euro. Por lo tanto, creo que la concesionaria tiene la oportunidad de hacerlo.
Y, bueno, en todo caso, lo de los bonos patrióticos,
pues, mire, ya veremos, ya veremos, (rialles) si tengo algo
de saldo en mi cuenta corriente pues no dude que voy a
comprar bonos si puedo ayudar a la economía de esta Comunidad Valenciana.
Muchas gracias, señoras y señores diputados.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ortiz.
Finalitzada la seua compareixença, només mos resta
per part de la presidència desitjar-li barca nova i bon vent.
Moltes gràcies per la seua presència.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Senyories, gràcies.
Compareixença del senyor José Luis Prats Hernández,
candidat a senador suplent en representació de la Comunitat Valenciana proposat pel Grup Parlamentari Popular
El senyor president:
Reprenem la sessió. I donem la benvinguda al candidat
a suplent de senador, senyor José Luis Prats Hernández,
que és una persona que és funcionari de l’administració
–com a metge que és–; porta treballant molts anys ja en el
servici valencià de salut. Va ser regidor en Castalla i, posteriorment, va ser elegit alcalde per majoria absoluta. Ara,
en esta ocasió, és cap de l’oposició; és portaveu del grup
popular a l’ajuntament de Castalla. I ha sigut designat, pel
Grup Parlamentari Popular –conforme les seues senyories
saben–, com a suplent del senyor Juan José Ortiz Pérez.
I, per tant, en compliment del que establix la Llei de
designació de senadors de la Comunitat Valenciana, la
Llei 9/2010, ací està per a sotmetre’s al control que la llei
establix –o a la compareixença prèvia–, com s’ha fet –des
de ja les anteriors eleccions al Senat– a l’inici de legislatura, i com han fet anteriorment amb el candidat a titular,
senyor Juan José Ortiz.
Per tant, senyor José Luis Prats Hernández, benvingut a
esta que és sa casa; senta’s a gust; intervinga amb tota llibertat.
Pàgina 13
Ja ha escoltat, anteriorment que té una intervenció primera sense temps; els grups parlamentaris fixen la seua posició;
vosté contesta sense temps; fan una rèplica –més que rèplica
és repreguntar, demanar aclariments–, i la seua senyoria tindrà una última intervenció de cinc minuts per a contestar.
Per tant, quan vullga, té la paraula.
El senyor Prats Hernández:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyors i senyores diputats.
Em sent molt orgullós que el Grup Parlamentari Popular haja comptat amb mi, proposant-me com a candidat
suplent a senador, en representació de la Comunitat Valenciana.
Moltes gràcies per la confiança que han depositat en mi.
És un honor per a mi que les Corts Valencianes puguen
aplegar –si és el cas– a nomenar-me senador suplent en
l’actual legislatura. Sempre defendré els interessos generals de la nostra comunitat.
Ser nomenat suplent de senador representa un repte personal i també un reconeixement a la meua trajectòria política.
Cal explicar breument els motius pels quals he decidit
dedicar-me a la política. Com a metge, sempre he intentat
aconseguir el benestar de les persones en l’àmbit sanitari.
Fa uns anys vaig decidir dedicar-me activament a millorar
el benestar dels ciutadans del meu poble, per a ajudar a
que tots tinguen un futur millor.
No cal profunditzar en el meu currículum, perquè han
tingut l’oportunitat de vore’l. Saben que sóc metge –com
els he dit abans–, dedicat a l’atenció primària durant més
de vint anys. I he pogut conéixer, de primera mà, quines
són les necessitats, inquietuds i prioritats de la societat actual, al ser elegit alcalde –durant quatre anys– del meu
poble. Va representar una experiència satisfactòria i enriquidora a nivell personal.
Tinc molt clar quina és la missió dels senadors. Segons
ens indica la Constitució espanyola, en l’article 69, configura el Senat com a cambra de representació territorial.
Este, sempre, ha sigut l’esperit de la Constitució espanyola a pesar que siga, ara mateix, una assignatura pendent,
sent una cambra de segona lectura.
La funció que exercix el Senat, juntament amb el Congrés de Diputats, és legislativa. És a dir, la tramitació, elaboració i aprovació de lleis per a tots els espanyols. Per
tant, la considere molt important, com institució on defendre i fer sentir la veu del poble valencià.
El meu compromís, davant tots els ciutadans, serà defendre els interessos de la Comunitat Valenciana, el benestar de tots els valencians i les senyes d’identitat del nostre poble a Madrid.
La meua missió serà transmetre les inquietuds, necessitats i aportar propostes de les qüestions que importen als
valencians, per a donar solucions que milloren el dia a dia
de tots els qui vivim ací i ajudar a consolidar el pes de la
nostra comunitat a Espanya.
Entre els interessos que cal defendre en el Senat, a Madrid, destacaria que se deuria proporcionar un cabal
d’aigua de qualitat suficient i necessari per a abastir les
necessitats de la població valenciana, potenciant les explotacions agràries i ramaderes per a donar més oportunitats laborals als jóvens.
Aportaré i defendré les propostes necessàries per a aconseguir la recuperació econòmica de la nostra comunitat, donant suport al teixit empresarial i als nous emprenedors.
Defendre, davant del Govern d’Espanya, les inversions
necessàries per al nostre territori que ens permeten equi-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
parar-nos a la resta de comunitats espanyoles, per a garantir el benestar de la nostra població.
Treballaré per a aconseguir les infraestructures que necessita la nostra comunitat, defensant el corredor mediterrani com a motor econòmic per als valencians.
Sempre defendré un sistema de finançament just per a
la comunitat, d’acord amb la nostra realitat demogràfica
–som cinc milions de valencians reconeguts–, amb
l’objectiu fonamental de donar l’impuls econòmic necessari i oferir oportunitats per a millorar el futur de la població valenciana, donant suport a les polítiques dutes a terme pel govern valencià.
És necessari continuar potenciant un dels motors econòmics fonamentals de la nostra terra, el turisme, amb polítiques que faciliten que ens visiten turistes de qualitat
perquè repetisquen en successives ocasions, sent sostenible i en concordança amb el medi ambient.
Cal mantindre un finançament adequat per a oferir una
assistència sanitària pública que ens mereixem tots,
d’acord amb les necessitats i els avanços de la medicina
actual, que garantisca la salut dels valencians i el seu benestar, perquè una població sana és la base per a afavorir
que el nostre poble avance.
Totes estes propostes van dirigides a superar el difícil moment econòmic pel qual estem passant tots els ciutadans.
Treballaré de valent, perquè vull aconseguir un futur
millor per a tots.
El nostre compromís, com a valencians, s’ha de sostindre en la defensa dels drets i llibertats de tots els valencians, alacantins i castellonencs, potenciant les nostres arrels, les nostres tradicions, la nostra cultura, com a senya
d’identitat de la nostra comunitat.
Seré un valencià a Madrid que defensarà, per damunt
de tot, a tots els qui ací vivim i als qui vull representar –si
se me dóna eixa oportunitat–, independentment dels interessos polítics del partit que represente.
Moltes gràcies, senyor president, per donar-me
l’oportunitat d’expressar la meua opinió en qüestions que
més ens preocupen a tots els valencians –segons el meu paréixer.
Ara estic a disposició dels diputats i diputades perquè
em pregunten el que creguen oportú.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Prats.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Bon dia, senyor Prats.
Com a representant del Grup d’Esquerra Unida he de
dir-li que este tràmit em sembla prou absurd perquè vosté
sap que serà votat el divendres necessariament, perquè no
hi ha una altra proposta. I que, a més, amb la majoria absoluta que el seu partit disposa en Les Corts, serà aprovada eixa proposta, com a senador suplent.
Per tant, eixa formulació de «si ho tenen a bé» entenem que és retòrica i que és protocol·lària.
I emprar cinc minuts en preguntar-li qüestions sobre el
Senat, quan vosté no ha desenvolupat allí cap tasca de
moment, perquè no ha sigut senador, al contrari del que
passava amb el compareixent anterior, seria, segurament,
una pèrdua de temps.
Però vosté és metge. I, per tant, n’hi han alguns assumptes que a nosaltres ens preocupen molt respecte a la
sanitat i que, en el seu cas, si arriba a ser senador, podrien
Pàgina 14
arribar a tramitar-se en eixa cambra de segona lectura
–perquè un dels problemes que també tenim a la configuració institucional de l’estat espanyol és que el Senat no
és una cambra de representació territorial, sinó, més bé,
una cambra de segona lectura, no?
I un dels projectes del qual s’ha parlat molt, que cap
partit, obertament, ha preconitzat, però que sí que hi ha
hagut membres de diversos partits –sobretot del Partit Popular i el Partit Socialista– que han valorat la conveniència d’obrir el debat, ha sigut el copagament de la sanitat.
També he d’informar-lo, per si no ho sap, que hi ha una
decisió unànime d’estes Corts –a proposta d’Esquerra
Unida, votada per tots els grups, inclòs, també, el Grup
Popular– contrària al copagament.
I, per això, vull fer-li la mateixa pregunta que li he fet
al compareixent anterior: en el cas –que jo ja sé que és
una hipòtesi, i no me val que em conteste que això no passarà; jo li pregunte per la hipòtesi– que el nou govern de
l’estat presentara un projecte de llei a les Corts Generals
que incloguera, entre les mesures, el copagament en la sanitat –és dir, el fet que els ciutadans i les ciutadanes hagueren de costejar una part de l’assistència sanitària; cosa
que ara no passa–, ¿vosté què votaria –perquè ha dit que
vosté defensarà els interessos del poble valencià, independentment del seu partit?
M’agradaria conéixer la seua posició, al respecte
d’esta qüestió. I si, arribat el punt, faria el que li diguera
el seu partit o té ja clar que, independentment del que fera
el seu partit, vosté votaria a favor, en contra o té dubtes al
respecte.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyor Prats, anem a vore, jo voldria, en primer lloc,
preguntar-li, quan ha parlat sobre que vosté dedicarà el
temps en el Senat –si arriba a formar part d’este– sobre
les qüestions que importen als valencians, m’agradaria
preguntar si ha sigut casual que vosté parlara primer del
cabal d’aigua necessari, abans que, per exemple, de la recuperació econòmica. No sé si és que vostés, per al seu
ordre de prioritats, esta és primera. És simplement una curiositat.
Perquè jo crec que la preocupació i les qüestions que
importen avui als valencians són les coses realistes. I la
realitat és que estem patint una greu crisi econòmica, que
al País Valencià són molt més negatius els índex que tenim respecte a aquesta crisi econòmica, i entenem que és
per una mala gestió del govern valencià, a més de
l’aportació inestimable que ha fet estos anys el govern estatal.
Voldria també preguntar-li sobre açò. Per què pensa
que nosaltres tenim més índex d’atur?
Ha parlat vosté del teixit productiu. No sé si sap que el
teixit productiu, al País Valencià, porta llastant una crisi
molt més enllà de la mateixa crisi econòmica. I això és fruit
del poc foment del Partit Popular respecte a aquest teixit
productiu. Vosté sap que el Partit Popular en les èpoques de
bonança econòmica va afavorir el sector de l’especulació
immobiliària, en detriment del teixit productiu. No sé si
vosté va creure que era encertada eixa aposta, deixant que
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
entrara el teixit productiu en una crisi que ara se veu molt
més agreujada per la crisi econòmica global.
Parla vosté de sanitat pública. Jo crec que vosté estarà
preocupat i prou indignat, aleshores, per les declaracions
del conseller de Sanitat –o, a la millor, no les coneix–.
¿Quina valoració fa sobre que, literalment, el conseller de
Sanitat haja dit que «construirem els hospitals en la Comunitat Valenciana quan puguem permetre’ns eixe luxe»?
A eixa literalitat, quina valoració fa vosté?; perquè vull
eixa literalitat, no vull fer una anàlisi sobre la sanitat pública, no sé què... Voldria saber la seua opinió sobre eixes
declaracions. ¿Pensa que a la Comunitat Valenciana la sanitat és un luxe?
Jo he tingut l’honor d’estar a Castalla –no sé si vosté
ho sap–, amb els companys que han pogut fer un canvi
necessari en el govern de Castalla –als qui jo felicite, a
estos companys–, perquè crec que era molt necessari. Jo
quan vaig anar allí ho vaig notar, la ciutadania tenia ganes
i aixina ho van demostrar en 2011 –i vaig estar allí pocs
dies abans de l’entesa electoral; espere que fera alguna
aportació en positiu per a eixe canvi–. Una de les coses
que...
Me va agradar molt este poble; i, a més, és un poble
per a mi simbòlic, perquè és el poble natal d’Enric Valor.
I jo voldria fer-li una pregunta. No sé si és coneixedor
que, en estes Corts, el Partit Popular li ha negat a Enric
Valor la distinció de La Generalitat al mèrit, la seua figura. Quina opinió li mereix? Creu que Enric Valor recull
les qualitats que han de reunir els personatges que són
distingits per esta institució, per La Generalitat? Creu que
reunix estes qualitats? Perquè a mi em sembla que hem
perdut una oportunitat. Em va, la veritat, entristir molt la
decisió del Partit Popular. Vosté què haguera fet? Creu
que se mereix esta distinció? Perquè aquí se diu que és
una qüestió de forma, que Les Corts, doncs bé, que nosaltres, bé, és una decisió del president, i que no podem elevar cap tipus de proposta. I jo li pregunte: creu que el president Fabra, per pròpia voluntat, hauria de distingir Enric
Valor? Perquè, bé, en Les Corts ho han negat, però potser
per voluntat pròpia el senyor Fabra pensa que no té els
mèrits, o sí. I aleshores m’agradaria saber la seua opinió
sobre la figura d’Enric Valor.
I, per acabar: respecte a les infraestructures, ha parlat
del corredor mediterrani, però jo crec que viu en un municipi dels que, la veritat, ha estat, doncs, d’alguna manera,
penalitzat per les prioritats en infraestructures. Perquè ara
poden comptar només amb la carretera per a poder connectar-se, per exemple, amb Alcoi o amb Alacant. És a
dir, no hi ha xarxa ferroviària que connecte l’Alcoià amb
Alacant o amb València. Vosté pensa que... quines infraestructures ferroviàries serien per a vosté prioritàries si
entrara a formar part de la cambra del Senat?
I, res més, amb açò...
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Senyor Rubio.
El senyor Rubio Martínez:
Sí, gracias señor presidente.
Enhorabuena, señor Prats, va a ser usted designado suplente. Y no me gustaría que fuera senador, a no ser que al
anterior compareciente lo nombrase un alto cargo. Esto de
ser suplente siempre tiene sus desventajas, porque conlleva
siempre la espera de que algo pueda suceder, y en estos ca-
Pàgina 15
sos, pues hombre, si no es porque al titular lo elevan, pues
nunca sería bueno o conveniente acceder al puesto.
Yo no voy a hacerle grandes preguntas. No. Es usted
suplente, yo respeto ese tema. Lo que pasa es que sí he
leído en su currículum la formación y trayectoria profesional. Usted es médico. Pero yo creo que en este momento usted no... está de algo de responsabilidad, ¿no? Según
he leído, algo de responsabilidad en la zona de Ibi… o Alcoy. (Remors) En la zona… sí, en esa zona vamos, no sé,
creía que era en Ibi, no, en Ibi es el centro de salud de su
puesto de trabajo. Y ahora está usted en un puesto más de
designación política dentro de esa área que es la zona
donde usted vive. Sí. Atención… es médico, director médico de atención primaria del departamento de salud de
Alcoy, de acuerdo con esto.
Bueno, en el tema de la sanidad, yo, me gustaría que
usted nos diera su opinión sobre estas cuestiones que estamos leyendo ahora recientemente, y es la pérdida de la
asistencia sanitaria –cosa que, en principio, el día 1 de
enero se tiene que resolver, pero bueno, que hasta ahora
está sucediendo– de aquellas personas desempleadas que
han agotado su período de prestación de desempleo, incluso han agotado el período de subsidio, y que se encuentran en una situación, en un momento determinado,
sin prestaciones de sanidad. Es un tema que hasta ahora
no conocemos casos en la Comunidad Valenciana, cosa
que me congratula, pero que sí empezamos a conocer casos en otras comunidades del estado español. Yo querría
que usted nos reflexionase sobre ese tema, teniendo en
cuenta que la sanidad es un derecho constitucional, una
garantía que tenemos todos los ciudadanos, por el hecho
de ser ciudadanos, en este caso españoles.
Luego, también querría saber su opinión, si usted llegase a senador, sobre una cuestión que también está ahí,
que es el tema relativo a la sanidad de los gastos producidos por los desplazamientos, en este caso no de españoles
dentro de comunidades autónomas, sino del uso de la sanidad en los servicios sanitarios que realizan ciudadanos
de la Unión Europea, aprovechando también su estancia
en nuestro país, incluso sus vacaciones en nuestro país.
Me gustaría que nos diera su opinión sobre esa cuestión.
Es evidente que su antecesor se ha pronunciado claramente contra el copago. Yo me imagino que usted también estará en la misma situación. Pero, ¿qué opina usted del
gasto farmacéutico?
En nuestra comunidad tenemos un déficit tremendo en
este momento en esa materia, en gasto farmacéutico. Independientemente de que se presupueste menos dinero que el
que se consume el año anterior, estamos en unas cifras que
rondan cerca de los 1.400 millones de euros en gasto farmacéutico. ¿Qué medidas cree usted que, dentro de las competencias que tiene la comunidad autónoma –y ustedes desde
el Senado también podían reforzar ese tema–, pueden y deben tomarse con el objeto de disminuir el gasto en atención
farmacéutica, sin disminuir evidentemente los ratios de calidad de la prestación sanitaria que reciba un ciudadano?
Estas son las cuestiones, sobre todo por su trayectoria
profesional, dado que la trayectoria política la ha vinculado usted siempre al municipio. La ha vinculado usted al
Ayuntamiento de Castalla, ha sido concejal, ha sido alcalde y ahora es portavoz de la oposición en el Ayuntamiento
de Castalla. Por tanto, yo tampoco quiero entrar en más
cuestiones. No es –lo ha dicho muy bien el señor Blanco–
la misma situación que su predecesor. No entienda esto
una descortesía, sino adecuarnos exactamente al desarrollo político que usted ha llevado hasta ahora, y por eso me
he querido centrar en este tema sanitario. Aunque sí que
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
Pàgina 16
es verdad que usted, como alcalde, sí que habrá tenido
una actividad preferencial también en los impulsos económicos que desde los ayuntamientos puedan realizarse en
los procesos de modernización industrial.
Es verdad que su pueblo, en ese caso, tiene algunas de
las empresas emblemáticas de nuestra comunidad allí. Varias empresas están instaladas en polígonos industriales
de Castalla, y en ese campo, pues hombre, también nos
puede usted orientar cómo cree usted que se puede desarrollar estímulos desde los ámbitos, en este caso, locales y
autonómicos, para los procesos de reindustrialización, y
sobre todo procesos también de innovación, desarrollo e
investigación que, en algún caso –y aquí no le estoy haciendo la pelota, le estoy reconociendo un hecho que es
cierto– algunas empresas instaladas en su término municipal, pues bueno, son pioneras en nuestra comunidad en
esos campos. Como verá, esta no es una intervención
nada de meter el dedo, sino más caballerosa, imposible.
munidad Valenciana, que le da la representatividad que, como
les decía antes, señorías, nos ha otorgado el pueblo valenciano
en las urnas. Una representatividad con el mandato claro de la
defensa de los intereses de nuestra comunidad.
Quienes le conocemos, señor Prats, sabemos de su
buen hacer como médico, como concejal y como magnífico alcalde que fue de Castalla, y ahora no nos cabe la más
mínima duda de que en su día sería un dignísimo representante de esta Comunidad Valenciana en el Senado de
España.
Nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor president.
Vaig a utilitzar l’ordre d’intervenció. Al senyor Blanco. La veritat és que per als que fa uns anys mos vam dedicar al món de la política, el que la burocràcia o la tramitació siga d’una o altra manera mos va caure de nou. Ara
mateix entenc que hi ha una sèrie de tràmits que han de
fer-se, s’han aplegat per consens, i s’han d’acceptar, ens
parega bé o no ens parega bé. Per tant, jo el que sí que
crec és que, més que un tràmit burocràtic, és més el poder
garantir que hi hagen persones que puguen defensar els
interessos de tots els valencians, siga el procediment que
s’utilitze.
Respecte al copagament, que diu vosté, està clar. Per al
Partit Popular està molt clar quines són les indicacions,
què és el que pensem respecte d’això, i fonamentalment
en el que són els servicis bàsics no hi ha d’haver retalls i,
com no, com és un servici bàsic el tema de la sanitat. Per
tant, tampoc jo, personalment, done suport a eixe copagament a nivell sanitari.
Sí que he de dir-li que ara estic dins d’un càrrec de més
gestió del dia a dia, del que són les consultes d’atenció primària, cosa que, la veritat, mos podem adonar del que realment pensen les persones, la gent, a nivell del que és
l’assistència sanitària, i estem aportant el nostre granet
d’arena per a poder millorar i per a poder fer que tots els
valencians –com dia en la meua intervenció inicial– tinguem un estat de benestar i, sobretot, de salut adequat per a
poder evolucionar i per a poder tindre una comunitat
millor.
Respecte a la senyora Mollà, gràcies abans que res per
tindre eixa deferència cap a la meua ciutat natal, Castalla.
I, la veritat és que començaré, no per ordre, perquè per a
mi hi han qüestions més importants, però pel que ha dit
vosté respecte al que és el tema de política local en Castalla. No estic ací per a fer una defensa de la política que
s’ha fet en el meu municipi, però simplement diré un aclariment: sols ens van faltar molt poquets, al voltant de vint
vots, per obtindre una majoria absoluta en les passades
eleccions municipals. Esta va ser confirmada per la immensa majoria de valencians. No volia la gent un canvi,
ho van dir en les eleccions, en el que són els resultats. El
que sí que va ser és, com vaig dir en les successives rodes
de premsa que vam tindre al voltant de les eleccions municipals, que la democràcia era tan gran que permetia que
unes formacions que tenien escassa representació, com el
seu grup, pogueren accedir al govern d’una ciutat, com és
la de Castalla, d’11.000 habitants, i pot passar en la resta
dels municipis d’Espanya.
Moltes gràcies, senyor Rubio.
Per part del Grup Parlamentari Popular, la il·lustre diputada senyora María José García Herrero.
La senyora García Herrero:
Gracias, señor presidente.
Pues, señor Prats, en primer lugar, dar la bienvenida y
agradecerle en nombre del Grupo Parlamentario Popular su
presencia y su comparecencia ante esta comisión de coordinación. Y, señor Prats, yo sí quiero expresarle la satisfacción que para este grupo parlamentario y para esta diputada
que les habla también a nivel personal el poder contar con
una persona como usted, con un candidato como usted, y
poder respaldar su candidatura al Senado como suplente, en
representación de la Comunidad Valenciana.
Porque, señor Prats, poder expresar lo que aquí se ha
podido decir, si usted un día fuera senador de España, lo
sería por decisión de estas Cortes, a propuesta, eso sí, de
este Grupo Parlamentario, que es el mayoritario por decisión de la inmensa mayoría del pueblo valenciano, pero
elegido por estas Cortes, que así lo hará el próximo día 9.
Señor Prats, para nosotros, los que hemos tenido la
suerte de tener un trato y una relación más personal con
usted, sabemos de su buen hacer y de su valía, tanto como
persona, como profesional y como político. Su currículum
y la exposición que hoy nos ha hecho aquí es garantía de
que usted, el trabajo que pueda desarrollar en el Senado
de España, va a ir siempre en defensa de los intereses de
la Comunidad Valenciana. Que usted está comprometido,
como nos lo ha manifestado, con el bienestar de todos los
valencianos, con las señas de identidad de nuestro pueblo,
comprometido con las inquietudes, necesidades y reivindicaciones de los valencianos y comprometido con la búsqueda de las soluciones que mejoren el día a día de todos
los que vivimos en esta comunidad, que es la valenciana.
Por ello, señor Prats, yo creo que el Grupo Parlamentario
Popular, una vez más, acierta a proponerle a usted como candidato al Senado, suplente. Nosotros les pedimos a los candidatos a senadores territoriales que asuman la defensa de nuestro territorio por encima de toda otra cuestión. Que, como
usted ha expresado, sea un valenciano que defienda por encima de todo a los valencianos, independientemente de la provincia en la que haya nacido o donde viva, e independientemente también de ser del Partido Popular. Que sus propuestas,
que sus reivindicaciones y soluciones sean por y para la Co-
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora García Herrero.
Senyor Prats, per a contestar.
El senyor Prats Hernández:
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
Què és el que ens diu això? Que em pareix molt bé que
puguen ara desenvolupar eixes polítiques que volen fer
vostés, però entenc també que és simplement fruit del que
són unes aliances entre partits de signe polític molt, molt,
diferent, i que poquet a poquet estem veent localment les
conseqüències. Però ja dic, això és un tema a debat a banda del que ha de ser el tema de la Comunitat Valenciana i,
com no, la política nacional en el Senat.
La meua intervenció no ha sigut per ordre de preferència. Evidentment, jo ha resumit que estes són algunes de
les qüestions importants i que van fonamentalment dirigides a ajudar a eixir del moment difícil econòmic que vivim. Per descomptat que no és, ja dic, no és l’aigua ni una
prioritat, ni el primer ni el segon, simplement els he ordenat en funció d’una sèrie d’idees que crec que ha de ser el
millor. Perquè, per exemple, jo ara estic treballant en sanitat, ho he deixat en l’últim punt. No és que siga menys
important, però poquet a poquet vaig a contestar-li.
El teixit productiu, el que diu vosté, estem ficats en un
sistema –podríem dir– econòmic, en què poquet a poquet
van fent-se una sèrie d’indicacions, que ja no és un tema
local o regional el que depenen de les economies, sinó tot
el contrari, és ja un tema a nivell mundial. I esta crisi que
tenim a nivell mundial està repercutint també en els xicotets municipis i també en la comunitat. Però, no crec jo
que haja sigut per unes errades dins del que és la política
del govern valencià; tot al contrari, s’ha intentat impulsar
en els plans que es van fer, el pla Camps, el pla Confiança, en què s’ha intentat impulsar que dia a dia es puga
avançar també i donar més oportunitats laborals a la gent.
I respecte al tema de la sanitat pública, en absolut, en
absolut la sanitat deu ser un luxe. No és que el senyor
conseller diga –hauria de matisar-ho ell, evidentment–,
que és un luxe, sinó que simplement tenim ara mateix les
infraestructures necessàries hospitalàries per a donar cobertura de qualitat a tota la població valenciana, a tota.
Ara mateix, també, a nivell de centre de salut estem també prou –podríem dir–, en nombre, en cobertura, la veritat
es garantix el que és l’atenció sanitària de qualitat. I, fonamentalment, el que cal fer és, en els moments en què es
trobem que no n’hi ha –podríem dir– una possibilitat econòmica d’anar creixent en infraestructures, cal rendibilitzar les que tenim, cal formar a professionals, i el que cal
fer, fonamentalment, és intentar eixir d’esta situació per a
oferir en allò possible –com dia abans– una medicina de
qualitat que repercutisca en la salut de tots els ciutadans.
El tema d’Enric Valor –que m’havia comentat vosté–.
El tema d’Enric Valor és un tema que, a banda de la seua
qualitat literària, he de dir-li que en l’any d’Enric Valor,
l’Ajuntament de Castalla –quan jo era representant,– va
donar suport a tots els actes que es van presentar, es van
proposar, i mosatros vam estar com els primers donant
eixe suport ahí. El que sí que crec és que es pot abanderar
el tema de Valor més per un tema polític que no de la qualitat literària indiscutible. I quan mesclem les qüestions literàries amb les qüestions polítiques, quan abanderem una
idea política davant un personatge, crec que ahí és on sorgixen els enfrontaments. També he de dir-li que quan jo
era alcalde de Castalla, una de les últimes mesures que
vaig prendre va ser canviar el nom de l’institut per a posar-li Enric Valor. No tenim ninguna vergonya de dir: Enric Valor ha nascut a Castalla, tindríem moltes idees de fer
allí Enric Valor, i, per tant, els reconeixements que diuen
que han de fer-se, jo, com responsable de Castalla, els
vaig portar a terme i cada u serà responsable de donar
eixe reconeixement si, en este cas –com diu vosté– el pre-
Pàgina 17
sident Fabra per voluntat pròpia considera que deu donarli suport, eixa distinció o eixe reconeixement.
Respecte a les infraestructures, comentar-li que, evidentment, el corredor mediterrani dóna unes garanties
d’expansió econòmica i industrial a tots els nivells, com
un motor importantíssim de l’economia de la nostra comunitat, perquè puguem ajudar a eixir d’esta crisis. No és
molt cert que –¡vaja!–, jo he tardat des de la porta de ma
casa fins ací, a València, una hora, hora i deu minuts, que
la veritat és que no és una carretera, és una autovia en què
es conduïx molt bé, i tenim també una altra autovia amb
comunicació amb Villena pel ferrocarril que –¡vaja!– ho
tenim molt fàcil també, si volem, inclús, l’AVE; quan estiga, evidentment el tindrem ahí molt prop, a díhuit quilòmetres de Castalla d’allò que és el tren en este cas. Jo crec
que les infraestructures han millorat i han sigut necessàries i bones per al que és tota la qüestió del transport com
a motor, de nou, de la reactivació econòmica.
Per part del senyor Rubio, como ve, para mí no hay
barreras entre valenciano y castellano, (veus) lo importante es que nos entendamos, y entiendo que es un poquitín...
–ya le digo–, no hay posibilidad para mí –según mi parecer– de discusión lingüística. Lo importante –digo– es que
nos entendamos y que podamos comunicarnos libremente.
La trayectoria profesional, que yo soy conocedor de lo
que es la atención primaria –como usted ha dicho–, estoy
en el departamento de salud de Alcoy, y, evidentemente
–como antes del turno de contestación he dicho– soy conocedor de lo que son los problemas de a pie de la calle,
de las personas que están día a día atendiendo al sistema
sanitario, a los centros de salud. En este caso, es una garantía constitucional lo que es la asistencia sanitaria y,
evidentemente, un mínimo de coberturas siempre debemos mantenerlas para todas las personas, independientemente de la situación laboral que tengan en ese momento.
Por eso, para mí –ya le digo– defenderé –y siempre lo
pondré por delante como bandera– una sanidad, ahora,
primaria; pero una sanidad, sobre todo, universal, que dé
buena cobertura médica a todas las personas cuando lo soliciten, cuando lo crean necesario. Y evitar, por supuesto,
los excesos y, sobre todo, evitar en lo posible el que todos
los valencianos estemos pagando sanidad, o sea, consultas
sanitarias a extranjeros o, a ver, una forma también de que
colaboren porque somos día a día nosotros los que estamos pagando con nuestros impuestos la asistencia.
Quería comentarle –ya digo– una anécdota, ya que
también se pueden comentar anécdotas, que cuando yo estaba en mi pueblo, precisamente, atención primaria, una
de las sustituciones que he tenido que hacer, me vino un
sudamericano y me dijo: «No, no, hágame usted las rojas,
que con esas no pago.» Y le digo: «A ver, usted, ¿cuándo
años hace que vive aquí?» Dice: «No, yo estoy seis meses.» Y yo le dije: «Mi padre acaba de jubilarse ahora, lleva desde los catorce años trabajando. Creo que es justo
que para él sean gratis todas las medicinas, pero usted tiene que ganárselo. Cuando usted llegue a los años que ha
contribuido en España tendrá esa oportunidad y ese beneficio.» Y ese es el resumen que le dije de mi padre, que le
expuse, y es –podríamos decirle– el ejemplo que considero que debe ser a nivel sanitario.
No hace falta que reitere el copago porque, evidentemente, no lo entendemos ahora mismo necesario.
Pero, sí que le voy a contestar a un par de cuestiones respecto a la situación de los fármacos o incluso, también, de lo
que está ahora mismo, lo que es la Conselleria de Sanitat,
(inintel·ligible) ... una nueva resolución sobre apósitos.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
Respecto a la primera resolución de fármacos, evidentemente lo que hay que hacer es que un sistema, una financiación de fármacos, de medicamentos, era totalmente
insostenible, inaguantable, en la medida en la que estaba
planteada. Por lo tanto, esa resolución –que está aplicada
desde el 1 de noviembre– nos dice que vamos a racionalizar el gasto farmacéutico si queremos en un futuro tener
una sanidad de calidad y poder atender a todo el mundo
que lo requiera y cuando lo requiera.
Por lo tanto, entiendo que las medidas que se están haciendo desde la Conselleria de Sanidad son las adecuadas
para que, día a día, podamos mantener y garantizar una
prestación sanitaria, unas medicinas que le hacen falta a los
pacientes. Ya digo, en este sentido se está preparando una
nueva resolución por parte de apósitos para un ahorro. O
sea, estamos viendo –desde la gestión del día a día, del pie
de calle– lo que es racionalizar el gasto farmacéutico para
mantener en un futuro lo que es la asistencia sanitaria. Y
eso –entiendo yo– es lo mejor que podemos hacer para
mantener esa atención universal de asistencia sanitaria.
Respecto a cuestiones de reindustrialización –bien lo
ha dicho usted–, Castalla es un municipio – y se lo digo
otra vez ahí que puede ser también un ejemplo para otros
municipios– en el que los dos nudos que tenemos de comunicación entre las autovías ha facilitado enormemente
el que haya industria, una industria de calidad. Por desgracia, los tiempos económicos... Lo que quiero comentarles es que nosotros hemos hecho las infraestructuras
necesarias para que pueda haber una reactivación industrial cuando se pueda producir. Esos dos nudos que tenemos de comunicación importantísimos han facilitado, por
ejemplo, que un empresario local, en la empresa Actiu
–no voy a hacer publicidad–, pero sí que voy a decir que
es una empresa... –que yo lo he visto con mis propios ojos
que es un local no más grande que esta sala en la que nos
encontramos–, como a finales de los setenta empezó él y
otra persona y ha desarrollado, la verdad, una empresa
multinacional que es orgullo de todos los castelluts, de todos los valencianos y, por supuesto, de los españoles, y un
ejemplo a seguir. Y ese creo que es, de las administraciones públicas, el objetivo que tenemos que perseguir todos,
el intentar en lo posible apoyar a las personas emprendedoras, personas industriales que tengan esa necesidad de
generar riqueza y –ya digo– desde el Partido Popular eso
es lo que queremos comentar.
Creo que no me hacen falta papeles para contestarle a
la señora García porque, francamente, muchísimas gracias, María José, por tu intervención. Nos conocemos desde hace años, me conoces personalmente, sabes el motivo
fundamental por el que me metí en política, fuiste una de
las primeras que estuviste ahí a mi lado y te agradezco
enormemente esas palabras con mucho cariño.
Y en mi trayectoria profesional soy un médico de vocación, estoy convencido de lo que estoy haciendo en la
medicina y, por supuesto, que a nivel político soy de los
que se lo creen y es gracias a todo el apoyo que he tenido
de la gente como tú en el Partido Popular, gente muy buena, gente que está detrás de intentar, en lo posible, mejorar el futuro de todos a los que representamos. Y, en este
caso, si me dais la oportunidad, aunque sea de suplente,
pero voy a luchar y a trabajar por todos y para cada uno
de los que vivimos aquí, en la comunidad, y oír nuestra
voz para tener todos un futuro mucho mejor.
Muchísimas gracias. Gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Prats.
Pàgina 18
Hi han més intervencions? Senyora Mollà vol... Breument.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyor Prats, jo voldria fer-li algunes preguntes sobre
les contestacions que ha fet.
En el tema de les infraestructures em crida l’atenció
que a vosté li satisfaça que la seua comarca tinga una
autovia –que, per cert, l’ha fet el ministeri amb el govern
socialista–, i, una altra, que les condicions jo he de dir-li
que per a mi no són satisfactòries, la veritat, la que connecta amb Villena, sobretot quan ha de connectar amb
València que ha de passar per la Font de la Figuera, que
és perillosíssima eixa connexió ja siga per un costat o
per un altre. Jo li he preguntat, no per això, sinó vosté
que, per exemple, treballa a Alcoi, què opina sobre que
Alcoi siga un municipi que està totalment, d’alguna manera, discriminat en les connexions ferroviàries, tant a
Alacant com a València.
Sobre el tema de les aliances millor no entrar, ¿no?,
perquè aleshores hauríem de parlar sobre el País Basc i
com vostés estan governant amb el Partit Socialista, PPPSOE, al País Basc. Precisament dos partits que crec que
estan molt distants i que fan aliances contra natura, que
eixa sí que és contra natura, eixa és contra natura.
El tema del senyor Rosado –que hauria de matisar-lo
ell–, però el que va dir ell és que «no s’anaven a executar
ningun dels hospitals i noves infraestructures hospitalàries
compromeses en el seu problema electoral perquè la Comunitat Valenciana no podia permetre’s eixe luxe». No hi
ha matisació ninguna, és a dir, nosaltres estem pagant un
aeroport sense avions, estem pagant un Volvo Ocean
Race, una America’s Cup, una fórmula 1, i resulta que les
infraestructures que estaven en el seu programa electoral
de maig de 2011, ara, uns quants mesos després, resulta
que per al senyor Rosado és un luxe. I jo li pregunte: ¿per
a vosté és un luxe eixes infraestructures? ¿Eixes que estaven en el seu programa no eren necessàries? Diu vosté:
«A dia de hui, hi ha les infraestructures necessàries per a
cobrir les necessitats de la ciutadania.» I jo li pregunte aleshores –per boca seua–: eixes infraestructures que estaven
planejades, programades i compromeses amb el programa
electoral del PP en maig de 2011, ¿no eren per a cobrir necessitats? Ho dic perquè està molt bé anar als pobles a fer-se
la foto i dir-los als ciutadans d’eixos pobles que se’ls van a
fer els hospitals o els ambulatoris, i uns mesos després dir
que amb les infraestructures que ja estan i que no estan en eixos municipis, sinó que han d’anar a municipis veïns, molts
d’ells a uns quants quilòmetres de distància, prou més que 18
quilòmetres, doncs, que ara no són necessaris. M’agradaria
saber si per a vosté és que no eren necessaris.
Sobre el tema d’Enric Valor, jo li he dit que què li pareix la decisió que vam prendre ací. Li pareix encertat que
el Grup Parlamentari Popular votara en contra que se’l
distingira amb el mèrit de La Generalitat a la figura
d’Enric Valor? No és una qüestió política ni d’altra qüestió, jo crec... (veus) li demane la seua opinió.
I sobre el tema de..., ja que estem, vosté treballa en Alcoi, no sé si sap la situació d’AFIEM, que li deu el govern... AFIEM és l’associació de malalts mentals d’Alcoi,
que treballa i garantix el servei per a molts malalts mentals
d’Alcoi, i que li deu 300.000 euros La Generalitat i que van
a tindre de parar el seu servei –que ja ho han anunciat–,
perquè La Generalitat no paga el deute de 2010 i de 2011.
Li sembla que açò està argumentat? Ho dic perquè Rajoy va dir que la dependència no era viable. I si vosté en
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
el seu treball, si arriba al Senat, recolzarà l’ajuda a la dependència com a una cosa prioritària o pensa que la dependència no és viable, com diu el senyor Rajoy?
I amb això, tot.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Senyor Rubio. (Remors)
Senyories, per favor, que estem acabant. Per favor, senyories, un poquet de silenci.
Senyor Rubio.
El senyor Rubio Martínez:
Gracias, señor presidente.
Señor Prats, brevemente, brevemente, yo cuando le
había hecho la reflexión sobre los gastos sanitarios me refería a los ciudadanos comunitarios, no me estaba refiriendo en este caso al ejemplo que usted me ha puesto de
un emigrante, que desconozco exactamente –lo que usted
dice, me lo creo– si le pidió eso o no le pidió.
Yo estaba hablando en este caso de los gastos sanitarios de ciudadanos comunitarios que aprovechan su estancia o sus vacaciones en nuestra comunidad para determinado tipo de tratamiento sanitario que en su país de origen
tiene un coste económico para ellos directo que aquí no lo
tienen. Me refería a eso concretamente, no me refería a la
otra parte.
Y hay una cuestión, al hilo de lo que ha planteado la
señora Mollà sobre la figura de Enric Valor, usted ha dicho que evidentemente…, que efectivamente –perdón–
pidió, siendo alcalde, que se pusiera el nombre al instituto
de Castalla como centro Enric Valor…, Instituto de Enseñanza Secundaria Enric Valor, cosa que se produjo la
semana pasada, la publicación en el diario oficial de la
Generalitat valenciana, la semana pasada tuvo ese honor.
Pero también es verdad que antes hubo su polémica
con el Ayuntamiento de Castalla, que estaba en contra, no
sé si era usted el alcalde o el anterior, pero me da igual
quien fuera, que estaba en contra y, de hecho, fue retirado
ese nombre al instituto, ¿no?, en contra de la opinión del
consejo escolar. Pero bueno, da igual, ya está solucionado, la cuestión era de lo que se trataba, pero sin matizar
ese tipo de cuestión.
Yo no quiero hacerle…, no es ninguna pregunta ni ninguna repregunta, era simplemente matizar alguna de las
cuestiones, porque se ha metido usted en un terreno, en el
sanitario respecto a los emigrantes que, en fin… ¡usted
sabrá! No era el motivo de mi pregunta a su comparecencia, y desearle lo mejor.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Rubio.
I per a concloure, senyor Prats.
El senyor Prats Hernández:
Gràcies, senyor president.
Senyora Mollà, respecte..., bé, el tema d’infraestructures.
Jo... ací ni és una qüestió d’un debat polític, ni ho pretenc;
sinó simplement comentar..., ni pretenc canviar tampoc la
idea ni opinió de ningú, però el que són, són realitats.
Les realitats ara en el que és la Foia de Castalla està
molt..., i lamente tornar altra volta al tema local, perquè
entenc que ha de ser més ample, però, ja dic, estem molt
Pàgina 19
ben comunicats per les dos autovies i no cal passar per
Font de la Figuera per a aplegar a València.
Jo, abans d’obrir el que són els túnels d’ahí d’Alcoi,
anava per Villena, i simplement faig una volta per a empalmar després amb la d’Albacete i no toques per a res el
que és la Font de la Figuera, si no vols. Per tant, es tardava deu minuts més que el que es tarda ara, però jo aplegava... I el tema era en la qüestió d’autovies.
Respecte al tema d’infraestructures ferroviàries, entenem que la nostra zona està ben comunicada i la zona
d’Alcoi és una qüestió que ja amb indicacions futures podran, poquet a poquet, donar-li solucions. Per què? Perquè
ara mateixa el que és la comunicació està en condicions
perquè Alcoi puga eixir avant i puga exportar i traure els
seus productes.
Jo... el tema del conseller de Sanitat, Luis Rosado, torne
a dir el mateix, no es deu considerar, i ho considere, i ell sé
cert que també, ell no ho considera aixina, perquè és grandíssim coneixedor del que és la sanitat pública i la sanitat
en la Comunitat Valenciana, perquè ha començat des de
baix i coneix totes les parts fins que ha aplegat a conseller.
I el que sí hem de fer és optimitzar recursos, ja no sols
humans, sinó també en infraestructures. I si ara mateixa la
situació econòmica no és la més adequada per a poder
augmentar el nombre d’infraestructures, el que sí hem de
fer és optimitzar-les. I van dirigides fonamentalment a
açò. I que en el moment econòmic, quan siga necessari i
puga fer-se una expansió, un augment del número
d’infraestructures, per descomptat, que com a prioritat per
a tots els ciutadans, estaran les sanitàries infraestructures i
es desenrotllaran. Jo entenc això.
Això d’Enric Valor està contestat perfectament i reitere
sols una cosa, no cal mesclar el que és la política amb la
qüestió literària; no cal mesclar el que és l’educació amb
altres qüestions. Per tant, el que sí cal fer és: la figura
d’Enric Valor és una figura literària reconeguda i no pot
ser abanderada per ninguna formació política, ninguna
tendència política, perquè deu estar a banda, i eixa és la
meua..., a l’igual que el valencià. El valencià no deu ser ni
de dretes ni d’esquerres: dels valencians, de tots els valencians. La nostra llengua és nostra i de ningú més.
No és competència meua allò d’AFIEM, però, evidentment, quan anem a optimitzar els recursos és una qüestió
que haurem de vore-ho també a nivell del que és la conselleria. No conec (inintel·ligible) ... perquè no és competència meua en la tasca que estic desenvolupant ara mateixa. I, per tant, jo crec que no puc contestar a si és real o
no és real, el que té o no té. Jo dic, jo m’ho crec que siga
aixina, però no puc contestar.
I, per descomptat, que en la dependència el que sí que
es va comprometre en el programa electoral era a fer-la
viable, a fer que cada persona que té la desgràcia de tindre
algun malalt, algun familiar prop en esta situació de dependència se li puga donar tota l’ajuda possible perquè
puga compaginar eixa atenció i donar-li eixa atenció al
seu familiar. Què més voldria eixa persona que donar-li la
millor atenció al... teu germà, al teu home, a la teua dona,
a qui fóra. Per tant, mosatros el que sí devem fer és que
eixa llei de dependència siga viable i seguirem treballant
per a aconseguir-ho.
Y nada más. También, al señor Rubio, muchísimas
gracias por sus palabras.
Y, ya digo, esto de la cuestión del gasto sanitario lo
tengo yo, a nivel personal, muy claro. Evidentemente, estamos construyendo desde la base para poder, poquito a
poco, intentar generar una concienciación ciudadana para
que veamos que la situación económica no es que viene el
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
lobo, que va a venir. No, el lobo ya está aquí, estamos a
puertas de…, vamos, de que nos trague y necesitamos trabajar todos, remando en la misma dirección, para salir de
esta situación económica difícil y que podamos, ya digo,
poco a poco… tener una vida mejor, vamos.
No entro ya en políticas de Enric Valor, creo que mi
intervención está clara y si algún día puedo llegar a representar a la Comunidad Valenciana en Madrid, la verdad es
que lo haré con muchísima ilusión, con mucha fuerza y
con el convencimiento de un médico que es de vocación
y, sobre todo, un político que me creo las cosas que están
haciendo.
Muchísimas gracias a todos.
El senyor president:
Moltíssimes gràcies a vosté, senyor Prats, per la seua
compareixença i pel seu tarannà a l’hora de contestar a les
preguntes que s’han formulat, dins de les possibilitats que
tots tenim en els nostres àmbits d’actuació.
Per tant, li desitgem molta sort i, bé, jo no dic que el
senyor Ortiz deixe de ser senador, però podria ser senador
i, després, podrien elevar-lo a una cosa més important i
que vosté tinguera eixa sort. (Veus) Li desitgem eixa possibilitat, desitjant-li el millor, també, al senyor Ortiz.
Senyories, si els pareix, suspenem per dos minuts i comentem els punts que anem a abordar.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Senyories, es reprén la sessió.
Per acord dels portaveus dels grups parlamentaris i de
la mesa, s’ha decidit la reducció dels temps, un sistema
paregut al que apliquem ara en el ple, en el qual el proponent de la iniciativa tindrà cinc minuts per a defensar-la;
cada grup, per a fixar posició, tres minuts, i possibles rèpliques, de tres minuts també, tot aquell que, d’acord amb
el que diu l’article 71, haja segut contradit.
Proposició no del llei sobre el suport a la proposta de
dació en pagament de l’habitatge per a pagar la
hipoteca, continguda en la iniciativa legislativa popular
en tramitació davant les Corts Generals, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 1.546, BOC número 17)
El senyor president:
Bé, passem als punts que teníem previstos. En primer
lloc, el punt 5, que és: presa en consideració de la Proposició no de llei sobre el suport a la proposta de dació en
pagament de l’habitatge per pagar la hipoteca continguda
en la iniciativa legislativa popular en tramitació davant les
Corts Generals, que presenta el Grup Parlamentari
d’Esquerra Unida i que defensa el diputat il·lustre senyor
Ignasi Blanco, que té la paraula.
El senyor Blanco Giner:
Gràcies, senyor president.
Presentem una proposició no de llei que ve a recolzar el
treball que s’està fent des de la plataforma d’afectats per la
hipoteca i altres organitzacions que han presentat una proposta d’iniciativa legislativa popular a les Corts Generals.
I el que vol aquesta proposta és contribuir a fer efectiu
Pàgina 20
el dret a l’habitatge que, tot i ser un dret recollit a la
Constitució espanyola, és una ficció per a cada vegada
més persones.
Des de l’esclat de la crisi econòmica, en l’estat espanyol els desnonaments s’han multiplicat per cinc i han
deixat sense casa més de 350.000 famílies. Cada dia són
expulsades de les pròpies llars 240 famílies que, a causa
de la precarietat econòmica, no poden continuar fent front
a unes hipoteques abusives.
De nou, les mateixes entitats financeres que crearen la
crisi econòmica i abocaren milers de persones a la desesperació econòmica en són les beneficiades.
En concret, el que proposa la iniciativa legislativa és
modificar la Llei d’enjudiciament civil perquè en el cas
que el bé executat en una hipoteca fóra l’habitatge habitual el deutor poguera quedar lliure amb l’entrega de
l’habitatge, per tant s’extingirien les seues obligacions
que actualment són moltes més que l’entrega de
l’habitatge, perquè fins i tot és possible que l’entitat bancària es quede pel 50% del preu de taxació de la vivenda i
la persona, les famílies, hagen de continuar pagant, a banda de la resta del deute, interessos i costos.
També es proposa la modificació de la llei hipotecària
per a efectivament dir que l’hipoteca, que en el cas de la
legislació espanyola suposa una responsabilitat personal i
limitada, tinga una excepció, i és el supòsit que el bé hipotecat siga l’habitatge habitual del deutor.
Esta és bàsicament la proposta de reforma legislativa que
la nostra organització ve defensant juntament a altres moviments socials. Entenem que cada vegada més gent i més organitzacions polítiques s’estan sumant a esta demanda. Fins i
tot la iniciativa legislativa també parla d’un lloguer social
per a les persones que són desnonades en els quals se fixe un
import mensual que no supere el 30% dels ingressos.
I el que volem és que estes Corts es pronuncien sobre una
iniciativa legislativa que entenem necessària per a fer efectiva la justícia social, que també proclama la Constitució.
Així ho reflectim en la nostra exposició de motius. I en
a proposta de resolució, evidentment, des del mes de juliol
que es va presentar fins ara, hi ha alguna qüestió que ja
s’ha produït, com és l’acceptació, l’admissió a tràmit per
part de la mesa del Congrés d’aquesta iniciativa. Però creiem que continua sent vigent la proposta de donar suport
des d’estes Corts Valencianes a la dació en pagament de
l’habitatge per la hipoteca; la proposta que els grups parlamentaris treballen a favor d’esta ILP, tots els que tenim representació també al Congrés i al Senat; la proposta que
este parlament, estes Corts Valencianes, oferisquen als promotors de la ILP la seua col·laboració perquè puguen explicar en l’oportú acte institucional, d’acord amb el reglament, les seues propostes i reivindicacions a les diputades i
als diputats de les Corts Valencianes, i la proposta que
aquestes Corts presten als promotors d’eixa ILP la
col·laboració conjunta i individual dels grups parlamentaris.
Entenem que és una qüestió necessària, que en estos
temps de crisi els desnonaments afecten cada vegada més
a famílies i persones que han fet un grandíssim esforç per
accedir a l’habitatge, que han fet un grandíssim esforç durant molt de temps per a pagar eixa hipoteca que moltes
vegades suposava més del 50% dels seus ingressos; hipoteques que estaven taxades d’una manera absolutament
embogida per les entitats financeres, que van concedir
fins i tot més del cent del cent del valor del preu de
l’habitatge lliure en el mercat, i que no són culpables que
se’ls venguera un habitatge i que se’ls concedira un crèdit
quan se’ls garantia que podien estar tranquils perquè
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
l’habitatge lliure sempre pujava de preu. Això s’ha demostrat que no és així. Hem de fer referència a l’article 33
de la Constitució Espanyola també, que limita el dret de
propietat privada al compliment de la seua finalitat social.
I recordar que queden molts habitatges buits al País Valencià, a tot l’estat, i que s’ha de començar a actuar per
part dels poders públics per a reequilibrar aquesta situació. No podem tindre els ulls tancats a una realitat dramàtica, i per això demanem el suport de tots els grups parlamentaris a aquesta proposta de resolució.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
El Grup Parlamentari Compromís va a sumar-se a la
proposta que fa en la proposició no de llei Esquerra Unida, en la línia d’allò que ja hem fet en la nostra activitat
parlamentària en Les Corts, que és presentar també una
reforma d’aquesta llei, ací instada pel parlament valencià
i encara tenint propostes al respecte de la dació de la hipoteca, saldant-la amb la vivenda.
Creguem que és una situació tràgica a la qual hem de
donar resposta d’una manera urgent i immediata. I esperem que en estes Corts de forma unànime fem un recolzament a estos centenars i milers de famílies que dia rere
dia veuen esta situació gràcies a una llei fraudulenta que
creguem que s’ha de revocar i canviar i modificar.
Res més.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Senyor Rubio.
El senyor Rubio Martínez:
Señor presidente.
Nosotros vamos a votar a favor de la propuesta que ha
planteado Izquierda Unida, no tanto por lo que plantea en
el sentido de la iniciativa legislativa popular respecto a darle el apoyo a la misma desde esta cámara, sino por el fondo
de la cuestión. Y no podía ser de otra manera porque nosotros llevábamos en nuestro programa electoral, y así se lo
presentaremos al Congreso, la redacción de una nueva ley
de insolvencia personal que favorezca la dación en pago
pactada equilibradamente entre deudores hipotecarios y entidades financieras, y obligar a las entidades financieras a
ofrecer productos hipotecarios en los que la garantía se limite única y exclusivamente al bien hipotecado.
Eso lo llevábamos en el programa electoral, lo elevaremos al Congreso de los Diputados a través de un proyecto
de ley y, por tanto, es coincidente con el fondo de lo que
se plantea en la iniciativa legislativa popular. E, insisto,
independientemente de las otras cuestiones que se plantean en el texto, como coincidimos en el fondo, vamos a
apoyar la propuesta planteada.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Rubio.
Senyor Ovejero.
Pàgina 21
El senyor Ovejero Adelantado:
Sí. Gracias, señor presidente.
Mire, señor Blanco, señoría, para contestarle en referencia a esta PNL me hubiese bastado en parte remitirme
al acuerdo que el pasado 16 de septiembre adoptó el Consell de La Generalitat y que fue leído en una sesión plenaria del 29 de octubre. Está en el Diario de Sesiones. Pero
creo que, al igual que usted, que la preocupación por las
dañinas e irreparables consecuencias de la descomunal
crisis económica que atravesamos, queremos ser especialmente sensibles hacia la búsqueda de soluciones, como
usted pretende, al problema anunciado en la PNL que presentó su grupo en el mes de julio. Al igual que estamos
también sensibles a otros muchos problemas.
Pero el asunto es tan complejo y de tan gran impacto
que es necesario un consenso de todas las fuerzas políticas, por lo que consideramos que a quien compete, que es
al Congreso y al Senado, y es allí donde deberían tomarse
medidas al respecto.
Usted sabe que sobre ese tema se han dado en las Cortes Generales una proliferación de iniciativas. Desde el
mes de abril que se presentó la primera, el mes de marzo,
pues ha habido muchos problemas, hasta incluso llegaron
a bloquear la tramitación de esta ILP. Por fin, seis meses
después, eh, para hacer un poco, dijéramos, de historia,
seis meses después para (inintel·ligible) ... su estudio se
creó, se acordó por las Cortes Generales, crear una subcomisión de análisis y posible reforma del sistema hipotecario español, de acuerdo con todos los grupos parlamentarios. El adelanto de las elecciones generales motivó que
sus conclusiones quedaran en suspenso, pero seguro, estamos seguros que todos los grupos políticos estarán de
acuerdo en retomar esta cuestión nada más que empiece el
próximo período de sesiones, la próxima legislatura.
El Grupo Popular, que ya desde el primer momento
que se suscitó el problema era coincidente, eh, y hay que
decirlo, en los diversos puntos en lo propuesto en las primeras iniciativas, se ha comprometido, y no hay que olvidar, señorías, que el resultado de las generales nos otorgó
mayoría absoluta, se ha comprometido, reitero, a retomar
y solucionar este grave problema y no retardar las medidas que no funcionen como hizo el anterior gobierno, que
estuvo más de siete meses paralizado el dictamen.
En vista de lo expuesto, yo le solicitaría, en nombre de
mi grupo, retirara esta proposición no de ley, ya que su
objeto era impulsar una proposición de una iniciativa legislativa popular, planteada ante las Cortes Generales, que
fue inadmitida a trámite por dos veces. Por fin, el pasado
13 de septiembre fue admitida por la mesa del Congreso,
pero en estos momentos la iniciativa está sobre la mesa
del Senado para dar ese visto bueno o no. La convocatoria
anticipada, como he dicho antes, de estas elecciones generales la ha dejado en suspenso. Por lo tanto, en estos momentos no existe como tal. Y, claro, no podemos apoyar
desde estas Cortes la nada, no existe en estos momentos.
En segundo lugar, lo que se proponía en el documento
previamente, reitero, inadmitido, eran soluciones que no
lograron alcanzar el necesario consenso que debe acompañar estos grandes asuntos. Y como ya le he mencionado, ahora, tras unos meses, quizás fructifique la negociación de esa subcomisión de análisis, que ineludiblemente
se constituirá en el momento que comience la legislatura.
Por ello, le reitero que la retire y que en el próximo
período de sesiones de estas Corts, si lo comentado ahora
no se hubiese puesto en marcha, le aseguro que nuestro
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
grupo parlamentario estará junto a ustedes y estaríamos
dispuestos a presentar conjuntamente y con el resto de las
fuerzas políticas una PNL en similares términos, pero
adecuados tanto en fechas como en apoyo de algo real y
palpable, que es lo que salga de esa subcomisión. No
como ahora, pues no podemos respaldar aquello que todavía no ha recibido el beneplácito de la institución a
quien compete hacerlo. Y, por lo tanto, le reitero, no existe. Eso es el calendario lo que está ocurriendo o ha ocurrido con el adelanto de las elecciones generales.
Por lo tanto, sí en el fondo, pero no puntualmente,
como usted solicita, en su proposición no de ley, porque
ya le digo, en estos momentos no podemos apoyar nada
que no se haya mirado en las Cortes Generales mientras
(inintel·ligible) ...
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ovejero.
Per a rèplica, senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Sí. No sé si he entés del tot els arguments del senyor
Ovejero, perquè quan dic que açò és una competència del
Congrés i del Senat, efectivament, però quantes vegades
s’han aprovat, s’han votat, s’han presentat proposicions
no de llei sobre competències estatals, sobre competències que són de les Corts Generals i no de les Corts Valencianes. Per això és una proposició no de llei. És que si no
seria una proposició legislativa, si fóra una competència
autonòmica i fóra legislació autonòmica. Me sembla que
això no és un motiu.
En segon lloc, dir que encara no s’ha aprovat per la
mesa del Senat, efectivament, dóna sentit encara a la iniciativa. Perquè la iniciativa el que demana és que els
grups parlamentaris de les Corts Valencianes i Les Corts
en el seu conjunt donen recolzament a esta iniciativa perquè siga admesa a tràmit i perquè després puga dur-se a
terme. Per tant, més motiu encara.
Quan vosté me diu que s’ha paralitzat esta iniciativa, i
és deveres que hi van haver problemes de diversos tipus,
entre altres coses perquè hi havia una altra iniciativa que
va haver-se de retirar després, dir-li que no és l’únic intent
que s’ha fet de modificar la legislació per a la dació en
pagament, hi han hagut proposicions dels grups parlamentaris també, concretament del grup parlamentari en què
està Izquierda Unida, i va traure el vot en contra del Grup
Socialista i del Grup Popular. Per tant, açò no és una novetat. Vostés, igual que el Grup Socialista, en la legislatura passada s’han manifestat en contra de les proposicions
que s’han fet per part dels grups parlamentaris en el Congrés dels Diputats al respecte de la dació en pagament.
I allò de crear una comissió d’anàlisi que estudie si se
pot fer o tornar a estudiar, és una experiència que ja tenim
en la reforma electoral i que no anem a caure una altra vegada en eixe parany. Entenem que no cal crear comissions
d’estudi i d’anàlisi, cal fer propostes concretes, que a més,
en este cas, modifiquen dos articles de la llei hipotecària i
de la Llei d’enjudiciament civil i cada grup polític, en
funció del seu programa electoral, en el cas del Partit Socialista ara sí que recull la dació en pagament, en el cas
d’Esquerra Unida nosaltres ja fa temps que estem defensant aquesta mesura i en el cas del Partit Popular no se
sap perquè la seua resposta ens ha deixat en el dubte, es
pronuncien en un debat parlamentari que s’ha de produir
quan la iniciativa legislativa popular siga admesa a tràmit,
Pàgina 22
que esperem que siga prompte. I com que entenem que a
més a més ni tant sols estem demanant el vot d’esta comissió a favor del contingut de la iniciativa, sinó a favor
que la iniciativa puga prosperar i per tant ser debatuda,
sols per una qüestió de procediment democràtic vostés
haurien de votar a favor. I després ja ficar les seues objeccions a les modificacions legislatives que veuen molt
complexes en el debat parlamentari al Congrés i al Senat.
Però faciliten, per favor, la tasca de la Plataforma de les
persones afectades per la hipoteca i de moltes organitzacions socials que estan lluitant contra un fet gravíssim, un
drama social que estan vivint famílies i famílies també del
País Valencià.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyor Ovejero.
El senyor Ovejero Adelantado:
Sí. Mire, señor Blanco, efectivamente ha habido y hubieron grandes diferencias entre los grupos, y por eso se
creó entre los grupos para ver si se admitía a trámite o no,
y por eso se creó esa subcomisión de análisis y posible reforma del sistema hipotecario. Esto no es cualquier cosa
baladí. Esto lleva implícito un montón de situaciones de
todas las partes que habría que solucionar. No hubo en su
momento el acuerdo de los grupos parlamentarios. Por
eso se retrasó en su momento.
Ahora, en estos momentos, no podemos… sabiendo
que prácticamente en dos meses se va a poner en marcha
el nuevo período, o en un mes quizás, de las nuevas Cortes Generales y el nuevo Senado, donde se podrá tramitar
esta ley. Nosotros no vamos a estar en contra en su momento, pero sí que estamos en contra ahora de apoyar
algo que en estos momentos eso en el término parlamentario no existe, no existe porque no hay nada, todo decayó, como aquí decaen cuando terminan los períodos
parlamentarios, las sesiones.
El compromiso de nuestro grupo va a ser apoyar, no esta iniciativa como tal, sino que se ponga en trámite y llegar a negociar los acuerdos. Si realmente cuando empiece el nuevo período viéramos que se está retrasando, ya le digo que nosotros
apoyaremos, pero no apoyaremos tal como usted lo ha presentado porque hay una serie de puntos dentro de su PNL, que de
acuerdo que se pasaron en su momento en el mes de julio, hay
que recordar también que esto ya lleva unos cuantos meses, y de
allá hasta entonces ha llovido mucho, pues también tiene que
comprender la posición del Grupo Popular. Hay algunos puntos,
en concreto el número 3, que no lo podríamos aceptar en un
momento determinado si no había una discusión previa.
Por lo tanto, tal como está la proposición no de ley no
podemos apoyarla por algunos de los puntos que ustedes
ponen aquí, porque consideramos que es extemporánea
porque ya ha llovido mucho desde entonces, porque ha
cambiado la situación, en este caso concreto, de los grupos parlamentarios y de la composición de las Cortes.
Pero sí que tener el compromiso, o tiene el compromiso
su grupo de que por parte del Grupo Parlamentario Popular de estas Cortes, en el caso hipotético que nada más comenzar el nuevo curso parlamentario no empezara, estaríamos con ustedes, como ya lo hemos expresado,
incluso con los demás resto de grupos para instar a que
esto se hiciera. Pero estamos convencidos, tenemos mayoría absoluta, es bueno que lo recordemos de vez en
cuando y hay un compromiso... (Veus) Claro, no, no, si es
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
que ustedes no comprenden que han perdido, nosotros hemos ganado. Y, por lo tanto, nos podemos comprometer a
cosas que quizás en otras ocasiones no pudieron otros
grupos que han estado mandando durante ocho años.
Por lo tanto, nuestro compromiso es que esto se lleve
hacía adelante donde corresponda; y si no se llevara, estaríamos con ustedes, o ustedes con nosotros, para que
esta proposición no de ley, variada en algunos de sus puntos, la pudiéramos llevar adelante.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ovejero.
Bé. Finalitzat el debat, passem a votar la iniciativa que ha
defensat el senyor Blanco. Vots a favor? Gràcies. Vots en contra? Gràcies. 7 vots a favor i 8 en contra. Queda rebutjada.
Proposició no de llei sobre la condemna de l’intent de
boicot a la presentació del llibre Noves glòries a Espanya de Vicent Flor, el 5 de juliol de 2001 a la llibreria
FNAC, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 3.112, BOC número 17)
El senyor president:
Passem al punt set, que és presa en consideració de la
Proposició no de llei sobre la condemna de l’intent de
boicot a la presentació del llibre Noves glòries a Espanya,
de Vicent Flor, el 5 de juliol de 2011, a la llibreria FNAC,
que presenta el Grup Parlamentari Compromís.
Per a la seua defensa, té la paraula la il·lustre diputada
senyora Mireia Mollà.
La senyor Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Atesos els esdeveniments del passat 5 de juliol en la
presentació del llibre del sociòleg Vicent Flor a l’FNAC de
València, en el qual un grup de persones pertanyents a organitzacions d’extrema dreta van interrompre la dita presentació, van insultar els membres de la mesa entre els qual
hi havia una diputada d’aquestes Corts, van llançar cadires
i llibres contra el públic assistent i van utilitzar material asfixiant per impedir el desenvolupament normal de l’acte.
Atesos els atacs reiterats, molts dels quals reivindicats per
un grup que va participar en el boicot de la presentació del
llibre del 5 de juliol, i patits durant els darrers anys per persones, partits, associacions i entitats valencianistes i progressistes i també centres culturals, universitats, etcètera, entre
les quals cal citar per la gravetat dels fets l’artefacte explosiu
col·locat a la seu del Bloc el 9 d’octubre de 2007.
Atés que l’article 19 de la Declaració universal dels
drets humans afirma que tot individu té dret a la llibertat
d’opinió i d’expressió, el que comporta el dret a no ser inquietat per causa de les seues opinions i el de cercar, rebre
o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà
d’expressió i sense consideració de fronteres.
Atés que l’article 20 de la Constitució espanyola afirma que es reconeixen i es protegeixen els drets a expressar i difondre lliurement el pensament, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altra
mitjà de reproducció.
Atesa la Resolució 64/VII sobre la condemna de la violència feixista exercida per l’extrema dreta contra persones,
entitats i formacions polítiques progressistes i nacionalistes
de la Comunitat Valenciana, aprovada per la Comissió de
Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de
Pàgina 23
La Generalitat en la reunió del dia 17 de juny de 2008.
I atesa la Resolució 165/VII sobre la condemna de
l’atac a la llibreria de la Universitat de València i també
de la resta d’atacs patits per persones, institucions i
col·lectius per part de grups radicals, aprovada per la mateixa comissió abans mencionada el 27 d’abril de 2009.
Presentem una resolució que diu que «Les Corts acorden apel·lar al respecte dels drets humans individuals, socials i col·lectius, com a codi bàsic de convivència, en el
marc de la Declaració universal de drets humans i els pactes internacionals subsegüents.
»Condemnar sense reserves l’intent de boicot a la presentació del llibre Noves glòries a Espanya, de Vicent
Flor, el 5 de juny de 2011 a la llibreria l’FNAC, i també
totes les accions violentes que han patit les persones, entitats, associacions, centres culturals i partits valencianistes
i progressistes per part d’organitzacions d’ultradreta i
neonazis durant els darrers anys, per constituir un atac
continuat i reiterat contra la llibertat d’expressió.
»També expressar el pesar més profund per aquestes
agressions i manifestar la solidaritat amb el sociòleg Vicent Flor, la diputada Mònica Oltra, l’editor Vicent Olmos i
el periodista J. Pérez Benlloch i també del públic assistent
a la presentació susdita.
»Les Corts també insten el Consell de La Generalitat a
dirigir-se al Govern d’Espanya:
»Perquè continue aplicant les mesures necessàries que
eviten que les accions vandàliques i antidemocràtiques
puguen produir-se.
»Perquè cree una comissió que estudie els esdeveniments del passat 5 de juliol de la presentació del llibre
abans mencionat, i sobretot pels insults i també les agressions que se van patir en aquesta presentació.
»També perquè en col·laboració amb l’administració
autonòmica continue desenvolupant i, en la mesura del
possible, reforce les investigacions dirigides a conéixer
l’origen i les activitats de les bandes terroristes
d’ultradreta i neonazis.
»Perquè decrete les mesures escaients per a evitar la difusió de les activitats d’aquestes bandes terroristes per Internet.
»Perquè es cree una fiscalia especialitzada en aquest
tipus d’accions violentes.
»Perquè les forces i els cossos de seguretat de l’estat
prenguen totes les mesures escaients per tal que aquesta
siga la darrera agressió de caire feixista i nazi que pateixen
persones, partits, associacions i entitats valencianistes i
progressistes i també els centres culturals i universitaris.»
I se demana que el Consell retrà compte a Les Corts de
les gestions realitzades i del grau de compliment
d’aquesta resolució en el termini màxim de sis meses.
Jo crec que és una oportunitat per fer visible el posicionament d’aquestes Corts, un posicionament polític, sobre unes agressions que mai deurien haver ocorregut –que
van ocórrer per part de dos grups, no sols un, sinó dos–,
en l’FNAC, en la presentació d’aquest llibre, de Vicent
Flor, Noves glòries a Espanya, que a més va ser una situació que se va sobrepassar els límits que deurien haver estat garantits en el que és una voluntat d’agredir.
És a dir, està clar que de primeres potser aquests grups
iniciaren una agressió que, lògicament, en els seus inicis
ningú pot parar, però va ser massa tard, al nostre parer, la
intervenció per part de la policia per parar estos fets, ja que
tots va, fins i tot, a desenvolupar agressions físiques, que va
tindre conseqüències..., doncs, gent que va patir..., que se
tiraren llibres i fins i tot cadires a la seua pròpia persona.
Tot això en un moment donat, lògicament, tindrà les
conseqüències que tinguen per part de l’actuació policial,
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
en el que no anem a entrar, però jo crec que és hora que
fem un posicionament polític. No és una agressió aïllada,
sinó és reiterada per estes formacions. I jo crec que, igual
que férem ja en el seu dia en dos comissions de coordinació, esta no pot tindre excepció, i deuríem de forma unànime fer este recolzament i reprovar estes actituds que
continuem fent estos grups feixistes a este tipus de llibertat d’expressió, que no concorden amb l’antidemocràcia
que practiquen.
Res més.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
En nom del Grup d’Esquerra Unida, vull anunciar que
òbviament anem a votar a favor d’aquesta proposició no
de llei. Tornar a manifestar, com ja ho férem en el seu dia,
la nostra solidaritat amb Vicent Flor i també amb la resta
de persones que l’acompanyaven en aquell acte de presentació, que va ser objecte de boicot amb amenaces, amb insults, amb violència física inclús.
Recordar, com ja s’ha dit per part de la representant de
Compromís, que no és un fet aïllat, que és una dinàmica que
estem patint com a víctimes moltíssimes organitzacions i
persones d’esquerres, valencianistes, moviments socials...
Jo he arreplegat un recull de les últimes agressions
produïdes i afecten a tot tipus d’organitzacions. Esquerra
Unida les estem patint, Esquerra Republicana, el Bloc,
Compromís, el PSPV, Solidaritat per la Independència,
Units per València, CEAR, Unió Valenciana, el centre social Terra, fins i tot el comerç Titelles, un comerç retolat
en valencià, persones que se manifestaven el 9
d’octubre... Estem parlant d’un seguit d’organitzacions de
diversa ideologia, però que estan sent objecte –unes més
que altres, també cal recordar-ho, unes més que altres–
d’amenaces, de pintades, d’agressions, de pedrades, fins i
tot de bombes casolanes, per part de grups d’extrema dreta, filonazis i filofeixistes, que actuen amb certa impunitat.
En l’únic que tal vegada nosaltres discutiríem de la redacció de la PNL és quan se diu que instem el Govern
d’Espanya que continue aplicant les mesures necessàries.
Diríem que continue aplicant i que s’esforce en aplicar altres mesures, perquè sembla que encara no s’ha aconseguit paralitzar aquesta dinàmica.
De tota manera, coincidim en les reivindicacions que
es fan. Entenem que és una qüestió de democràcia, de respecte a la pluralitat ideològica política i social que existeix al País Valencià. I esperem també que la resta de
grups se sumen a aquesta proposició no de llei.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Senyor Rubio.
El senyor Rubio Martínez:
Sí, señor presidente.
Nosotros, como grupo, vamos a votar favorablemente
la propuesta planteada por el Grupo Compromís. Poco
que añadir a lo que ha explicado la señora Mollà, que ha
Pàgina 24
dejado claro y sucinto los hechos que sucedieron ahí.
La única cuestión en la que podríamos tener una ligera
discrepancia es sobre el momento que actúa la Policía Nacional, que nosotros entendimos..., y ya en su día tuvimos
una posición respecto a ese tema defendiendo claramente
el momento de intervención de la Policía Nacional, pero
yo no quiero entrar ahora a reabrir este debate.
Lo que sí que nos preocupa sobre todo es que estos sucesos pudieran ir a más si la actuación no se corta de raíz.
Ha habido ciertos avances en la lucha policial contra los
grupos de extrema derecha, filonazis o grupos fascistas,
que actúan básicamente contra grupos de corte nacionalista y corte progresista.
Por tanto, creemos que es necesario que se vaya profundizando en esa actuación, porque estas actividades o
estos hechos, que en este caso realizan estos grupos, van
en contra absolutamente de la convivencia democrática.
Y hay cosas donde no se puede ser tolerante ni los más
mínimo, ni lo más mínimo. Y esta es una de ellas. Hay
que actuar. Esto es un tema realmente complejo, pero que
el estado tiene suficientes instrumentos para poder abordar y abortar este tipo de actuación.
Por tanto, desde nuestro punto de vista, vamos a apoyar
lo que ha planteado el Grupo Compromís, pero creemos que
se tiene que ir más allá. No tengamos que lamentar en un futuro situaciones que se podrían perfectamente haber cortado
de raíz en su momento. El acto, en este caso, de agresión en
la presentación de un libro, en este caso, del señor Vicent
Flor, demuestra claramente hasta qué punto se puede llegar.
Efectivamente, ahí había hasta tres grupos distintos,
cada uno por una situación diferente, pero lo que es evidente es que los que fueron a escuchar la intervención del
señor Flor, los que presentaron al señor Flor y, sobre todo,
el propio señor Flor tiene derecho a decir lo que considere
en un momento determinado, desde una perspectiva de
absoluto respeto a todos.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Rubio.
Senyor Ibáñez.
El senyor Ibáñez Gadea:
Muy buenos días, presidente.
Señorías.
En primer lugar, después de haber leído detenidamente
esta proposición no de ley, como no puede ser de otra manera, y atendiendo a lo que sería la exposición de motivos, por parte del Grupo Popular, lógicamente, estamos
en este caso, y en cualquier otro tipo de manifestación relacionada con la violencia, totalmente en contra.
Son ya muchos los años que me dedico a la política y,
desde que ingresé en las filas del Partido Popular, estaba bien
claro que me presentaba ante un grupo que iba a defender
siempre este tipo de situaciones en contra de la violencia,
tanto a nivel individual, colectivo, de cualquier manera.
Dentro de la exposición de motivos, lógicamente, estoy de acuerdo con todo lo que se dice, con el artículo 19,
de la Declaración universal de los derechos humanos, con
el artículo 20 de la Constitución española, con el recordatorio que se ha hecho aquí de las resoluciones del 17 de
junio de 2008, del 27 de abril de 2004, que son la 64/VII
y la 165/VII, todas en contra de la violencia.
Y en este sentido, lógicamente, como Partido Popular,
estamos junto con todo lo que aquí se ha dicho.
Ahora ya, si pasamos y dejamos la exposición de moti-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
vos, y pasamos a las propuestas de resolución, lógicamente en la parte que acabo de mencionar, en lo que ha habido una relación directa con unas personas que han sufrido
directa o indirectamente una situación de este tipo, nuestra solidaridad total con ellas, hacia estas personas.
Y vuelvo a rechazar acciones de este o de cualquier
otro tipo. Igual que también queremos rechazar y condenar los actos de violencia que se produjeron hace unos
meses durante la constitución de estas Cortes, en los alrededores de este edificio, por parte de individuos que insultaron y agredieron a diputados y hasta un ex presidente
de La Generalitat, como el señor Lerma, y que curiosamente algunos grupos de la oposición también parecían
mostrar cierta complicidad o empatía con algunas actitudes que se vieron en ese momento.
Dicho esto, ya nos pasamos al punto número dos, dentro de lo que es la propuesta de resolución. La propuesta
de resolución... He dicho que llevo muchos años en las filas del Partido Popular y parte de esos años los he dedicado también a temas relacionados con la seguridad ciudadana y la seguridad pública.
Entonces, lo que no podemos pretender es utilizar las
Cortes Valencianas en un momento determinado como
plataforma para reivindicar una serie de acciones competenciales de otros estamentos. Porque si lees con detalle lo que se pone aquí, hay algunas palabras que se
están utilizando..., como son la palabra terrorismo. Y en
el momento que utilizamos la palabra terrorismo, todos
ustedes tienen la obligación, según el artículo 4 de la
Ley de cuerpos y fuerzas de seguridad del estado, de colaborar con las instituciones, en este caso, con el Cuerpo
Nacional de Policía, para facilitar el trabajo que están
desempeñando.
Pero, bien, leyendo y analizando rápidamente el tema que
nos ocupa, en la parte segunda de la propuesta de resolución,
estamos hablando de una competencia total y exclusiva, por
el artículo 1, de la Ley de cuerpos y fuerzas de seguridad del
estado, la Ley 2/86, en que su artículo 1 habla de que la seguridad pública es una competencia exclusiva del estado. En
este tema creo que estamos todos de acuerdo.
Luego, en cuanto a funciones, cuáles son las funciones
dentro de esta ley, en el artículo 11 las define claramente.
Estamos hablando de seguridad ciudadana, seguridad pública, orden público, que son funciones estrictamente directas con los cuerpos y fuerzas de seguridad que tiene el
estado. Dentro de las funciones competenciales de La Generalitat, tanto en la unidad adscrita, que lo contempla
esta ley en el artículo 47, o la policía local en los artículos
51 a 54, no están estas competencias.
Entonces, por todo lo anteriormente dicho en este
caso, nosotros esta proposición de ley no podemos votarla
favorablemente, pero sí quiero que todos ustedes entiendan que estamos involucrados totalmente en lo que se ha
dicho anteriormente. Cualquier aclaración global de cualquier circunstancia en contra de cualquier acción violenta
con otro tipo de redacción votaríamos, lógicamente, que
sí. En este caso hay unos defectos de forma en la presentación de esta documentación que nos estaríamos metiendo dentro de las funciones claras de lo que sería en este
caso las funciones del estado en lo que son los temas de
seguridad y los temas de terrorismo y unos temas que se
tocan aquí. Y tan lejos como ustedes, desde el Grupo Popular, estamos de los grupos que ese día intervinieron y
boicotearon ese acto. O sea, que la diferencia ideológica
de ustedes y de nosotros hacia esas personas es complementariamente la misma. Así que en este sentido no tengo
nada más que añadir.
Pàgina 25
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ibáñez.
Per a rèplica, senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Jo no sé si demanar-li al Partit Popular que cada vegada
que comence una legislatura ens envie un manual sobre el
que se pot o no se pot tramitar o debatre o el que en eixe moment és oportú o no és oportú. Ho dic perquè en l’anterior legislatura resulta que les poques iniciatives que a aquesta senyoria se li van poder acceptar van ser aquelles que eren
reclamar al govern estatal coses que eren exclusivament
competències del govern estatal. I parle personalment, però
crec que mos va succeir a tots els qui vam estar l’anterior legislatura, és a dir, reclamar i exigir al govern estatal que faça
determinades coses dintre de les seues competències crec
que entra dintre de l’àmbit del que és normal en un parlament valencià. De fet, jo no seré la que critique… Critique
que vostés feren això constantment, quan no feien propostes
sobre solucionar problemes que eren competència única i exclusivament del govern valencià.
Però a mi me pareix raonable que les Corts Valencianes, que és la veu dels valencians i valencianes, reclame
també a altres institucions. I vostés era la dinàmica sistemàtica. I de fet, amb cura, perquè vostés fan propostes i
de fet la seua, que la fan, ¿la van a rebutjar? La seua proposta que ve després està reclamant al govern estatal.
Però de què estem parlant? I ara resulta que vostés me diuen que «es que estamos reclamando a otros estamentos».
Però si és que la seua proposta és de reclamar al govern
estatal. Com que no? Que se solucione el tema del finançament de la justícia. Que continue en la seua dinàmica de
vore com se refinança el sistema judicial. I és que la van a
rebutjar? La van a retirar? Perquè si no el que haurien de
dir-me a mi és quins punts d’esta resolució no li sembla
bé i haver presentat una esmena. Perquè si no els agrada,
per exemple, que hi haja una fiscalia especialitzada en
este tipus d’accions violentes, diguen-ho, i haguérem demanat una esmena on s’eliminara eixe punt. O directament tot el punt dos, que són les que reclamen a La Generalitat dirigir-se al Govern d’Espanya i haver deixat el
punt un.
Perquè avui el que va passar és que, per molt que vostés diguen, anem a eixir-nos-en d’ací sense una declaració
d’esta comissió referent a uns fets quan hi ha hagut precedents. I resulta que la comissió de coordinació de
l’anterior legislatura sembla que tenia més sensibilitat sobre estos temes, perquè va fer dos resolucions sobre dos
atacs amb similituds a aquestos. I de fet, els dic més: este
atac concret té altres punts més greus que els que ja en el
seu dia vam resoldre en les comissions de coordinació,
que és que directament se va agredir físicament, ja no sols
amb insults sinó físicament llançant elements que podien
haver creat situacions molt i molt i molt lamentables.
I per això ja els dic que em sembla increïble que
s’estiga argumentat que és que estem reclamant a altres
estaments, quan de fet crec que la ciutadania valenciana té
dret a reclamar-li a altres estaments que continue actuant
contra este tipus d’accions i que garantisca plenament els
drets constitucionals i els drets de la declaració universal
de drets humans. Estem perdent una oportunitat i a més
amb un argument que les he de dir que amb eixe argument
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
el primer que haurien de fer ara en la rèplica és dir que va
a retirar la seua proposta, perquè si no el que estaran fent
és insultar-me, insultar-me amb totes les lletres en el seu
argument que estan dient vostés avui ací.
Facen el favor de no ser tan poc coherents amb
l’argumentació i diguen clarament quins punts els molesta. I hagueren fet vostés una esmena. Però no que és que
estem parlant que el govern d’Espanya garantisca els
drets constitucionals i els drets humans a les persones. I
això és el que els molesta, que reclamem a altres estaments? La seguretat és competència estatal, sí, però l’hem
de gaudir tots els valencians i valencianes. I si no s’està
gaudint per causes concretes tenim dret el parlament a demanar-li al govern valencià que demane al govern estatal,
efectivament, que faça complir les garanties de seguretat
de tots els valencians i valencianes. I, bé, ja li dic, per a
mi és una llàstima perdre esta oportunitat. I crec que darrere hi ha un problema polític, sincerament, és que en no
trobe un altre. I si no, ja dic, el primer que han de fer és
dir que la seua proposta la van a retirar immediatament.
Res més.
El senyor president:
Gràcies, senyora Mollà.
La presidència entén que ningú l’ha insultat. No crec que
ningú pense insultar-la, però en qualsevol cas la presidència
no consentirà que ningú insulte a ningú, com és de costum.
Per a rèplica i acabar el debat, té la paraula el senyor
Ibáñez.
El senyor Ibáñez Gadea:
A lo largo de mi experiencia en cargos anteriores he tenido la oportunidad de estar en distintos actos violentos y
alguno de ellos también materializados en la forma contundente en las sedes del Partido Popular. Esto es algo
que no es una exclusiva de lo que usted estaba diciendo.
Yo es una pena, realmente, como usted dice, es una
pena que estando de acuerdo en lo que estamos hablando,
por una cuestión de formas y con lo que es un escrito, no
hayamos estado de acuerdo. No, es que lo que pone aquí
es un tema muy complicado. Estamos hablando de un
tema competencial, hay una colisión frontal con las funciones de los cuerpos y fuerzas de seguridad del estado.
Estamos hablando en un acto en el que hubo detenciones
de personas y cuando hay detenciones de personas tenemos que hacer un paréntesis y dejar que cada uno haga el
trabajo que tiene que hacer. Entonces, usted interprete lo
que yo le quiero decir como quiera, luego declare lo que
quiera. Pero si quiere encontrar en nuestras filas alguna
declaración a favor de la violencia está usted totalmente
equivocada y ahí está perdiendo el tiempo. Usted es libre
de decir lo que quiera.
Yo lo único que le puedo decir de ahora en adelante,
sabiendo que yo conozco el sector en el cual estoy trabajando y que usted tiene voluntad de llegar a acuerdos en
temas de este tipo que tengamos entendimiento, me brindo a hablar siempre que usted quiera para preparar cualquier tipo de situación y que no nos veamos obligados a
tener actuaciones de este tipo. Porque, claro, en estos momentos que alguien pueda cuestionar que el Partido Popular va en contra de la violencia y de lo que allí pasa, como
ya lo declaró oficialmente en su momento el portavoz
cuando sucedió aquel acto, pues es hablar más de lo mismo. Entonces, hablando más de lo mismo, cuando se escribe más de lo que se debe de escribir, a situaciones de
Pàgina 26
este tipo. Y muy lejos de la realidad de querer en estos
momentos estar lejos de lo que es una condena clara de lo
que sucedió aquél día en aquella librería.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ibáñez.
Finalitzat el debat, senyories, passem a votació. Vots a
favor del punt set? Gràcies. En contra? Gràcies. 7 vots a
favor i 1 en contra, queda rebutjat.
Proposició no de llei sobre l’articulació dels mecanismes
necessaris per a disposar de personal no jurisdiccional
suficient per a la posada en marxa dels quinze jutjats
que haurien d’estar en funcionament des del passat 20
de juny de 2011, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 3.994, BOC número 17)
El senyor president:
Passem al punt nou: presa en consideració de la Proposició no de llei sobre l’articulació dels mecanismes necessaris per a disposar de personal no jurisdiccional suficient
per a la posada en marxa dels quinze jutjats que haurien
d’estar en funcionament des del passat 20 de juny de
2011, que presenta el Grup Parlamentari Socialista i que
el seu portaveu en la comissió, senyor Rafael Rubio, té la
paraula per a defensar.
El senyor Rubio Martínez:
Gracias, señor presidente.
Hemos asistido en dos ocasiones en esta misma comisión a dos comparecencias del conseller de Justicia, el
señor Cabré, donde entre otras cuestiones que ha abordado también ha planteado o se ha planteado, mejor dicho,
sobre la mesa la situación que atraviesan los juzgados y
tribunales de nuestra comunidad. Concretamente, lo que
nosotros queremos plantear aquí va dirigido a la puesta en
marcha de quince juzgados, que tenían que estar en funcionamiento antes del 30 de junio de este año, que se tiene el personal jurisdiccional, entre comillas, suficiente
para poder ponerlos en marcha, pero que es inviable puesto que no existe el personal auxiliar que debía la Generalitat valenciana enviar para poner en marcha esos juzgados.
Eso, desde nuestro punto de vista, es una situación grave, grave porque se podrá discutir si hay copago o no copago, si tiene que haber copago o no copago en la administración de justicia, que fue una de las primeras discusiones
que se planteó en esta comisión. Pero hay otra manera de
que la función de la administración de justicia no haya para
adelante y es sencillamente, de alguna manera, saturarla.
El informe del Consejo General del Poder Judicial, elaborado el 30 de septiembre de este año y referido al segundo trimestre del 2011, nos da un panorama de cómo está la
situación. En la provincia de Valencia había en ese momento, concretamente el 30 de septiembre, 160.382 casos en
trámite; en la provincia de Castellón 51.414; en la provincia de Alacant 161.171; en total, 372.967 asuntos en trámite al final del 30 de junio de 2011, del presente año.
¿Qué es lo que nosotros planteamos? Ya que los juzgados tienen la dotación del personal jurisdiccional suficiente para ponerlos en marcha, que la Generalitat valenciana
disponga de personal auxiliar para que esos juzgados puedan salir adelante. Y lo que estamos planteando tiene dos
posibilidades: una la contratación del personal interino
suficiente para que eso se pueda hacer, existen bolsas para
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
Pàgina 27
poder hacerlo; la otra, una reordenación de los efectivos
humanos de la Generalitat valenciana para que eso pueda
ir adelante.
Mire, la ley de la función pública valenciana, ley relativamente nueva del año pasado, prevé la posibilidad de planes de ordenación para precisamente redistribuir los efectivos humanos para que puedan hacer frente a las nuevas
situaciones que se dan. Bueno, ese es un instrumento, un
instrumento válido. Se trata de reorganizar con el personal
no solo vinculado en este caso a la administración de justicia sino también con personal que puede perfectamente estar prestando sus servicios en otras consellerias adaptarlos
a través de los cursos correspondientes para que puedan
ejercer esa función aunque fuera de una manera interina.
Ya no estamos hablando de contratar nuevo personal,
que también podría hacerse. Pero aquí se me aducirá que
dada la situación económica, etcétera, etcétera, no es posible contratarlo. No entiendo por qué no es posible contratarlo para el área de administración de justicia, pero sí
es posible contratar empresas externas en el área de infraestructuras pagando o valorando unos sueldos realmente
inconcebibles como por ejemplo 7.000 euros al mes para
un ingeniero aeronáutico, que debe ser algo de la NASA,
o incluso para algunos licenciados en derecho. Por tanto,
desde esa perspectiva, ¿es posible poder sacar esto adelante? Es posible. ¿Qué es lo que se necesita? Voluntad
política, ni más ni menos.
La semana pasada se reunió la mesa de la función pública referida en este caso a la administración de justicia.
De los quince juzgados, se dijo allí, se comentó allí y el
otro día el conseller nos lo confirmó aquí, que a lo largo,
el a lo largo no sabemos cuándo será, a lo largo del años
2012 se abrían en Llíria, Massamagrell y Torrevieja. ¿Y
cómo se cubre el personal auxiliar necesario para estos
juzgados? Pues se va a cubrir amortizando plazas en juzgados en Valencia, en juzgados de primera instancia en
Valencia. No se ha puesto sobre la mesa qué juzgados son
los afectados, ni la incidencia que esto pudiera tener. Se
entiende que tienen que haber dos cosas: o sobraba el personal en esos juzgados, y no hay mayor problema para
trasladarlos ahora a otros sitios y abrirlo, o sencillamente
se volverá a bloquear en este caso la tramitación de los
asuntos en esos tribunales o, mejor dicho, en esos juzgados de primera instancia.
Por tanto, resumiendo, nuestra propuesta es clara: si
tenemos el personal jurisdiccional adecuado para poner en
marcha los quince juzgados, pongamos también en esos
juzgados, y le corresponde a La Generalitat en este caso
hacerlo por la transferencia de competencias, el personal
auxiliar necesario. Y hay dos vías: o la contratación o los
planes de ordenación. Pensamos que cualquiera de las dos
que decida en este caso el gobierno autonómico cuál considera que es la mejor vía. Pero lo que no puede ser es que
en este momento la situación que tenemos en los tribunales de justicia de la comunidad sea la descrita por el consejo general en su informe de fecha 30 de septiembre.
Muchas gracias.
problema que té la justícia valenciana quan a la creació de
nous jutjats és fonamentalment la carència de personal no
jurisdiccional i de recursos materials.
A més, ens preocupa també el que es va anunciar en
eixa mesa sectorial de justícia –el que va ratificar ací el
conseller Cabré–, que se pretén crear cinc nous jutjats,
amb el mateix personal que ja existix i, per tant, sense
crear noves places. Això vol dir que se va a continuar
amb els mateixos problemes. Perquè hi haurà dèficit de
personal en els nous jutjats i en els anteriorment existents
també. I, per tant, continuarem amb problemes de saturació i de retard en la resolució dels processos.
La paralització de la creació dels jutjats que s’havien
promés ha generat greus problemes als partits judicials
afectats i als ciutadans i les ciutadanes que s’adrecen a la
justícia. Perquè, fins i tot, els partits judicials ja s’havien
organitzat amb l’expectativa legítima d’uns jutjats –la
creació dels quals s’havia, fins i tot, publicat al BOE.
Ara només n’obriran uns quants. Però, ja dic, sense garantir els mitjans materials i, sobretot, humans suficients.
Precisament entenem que és molt apropiada la formulació de la proposició no de llei quan diu «personal no jurisdiccional suficient». I en eixa suficiència anem a fer insistència des d’Esquerra Unida. No es tracta de llevar
llocs de treball –que són necessaris ahí on estan–, per a
reordenar efectius cap a nous jutjats.
Entenem que el Consell de la Generalitat valenciana té
l’obligació de dotar tots els jutjats de la plantilla adequada
per a resoldre els assumptes, la qual cosa, fins ara, no ha
fet. I, per això, esperem que aquesta proposta de resolució
–de la mateixa manera que la següent que es presentarà–
siga aprovada. Perquè estes Corts entenem que han de
complir amb la seua funció, demanant que la justícia al
País Valencià tinga mitjans suficients; perquè, si no, estem atemptant contra els drets dels ciutadans i les ciutadanes.
El senyor president:
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Rubio.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Sí, Esquerra Unida va a recolzar aquesta proposició
presentada pel Grup Socialista perquè coincidim que el
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies.
El Grup Parlamentari Compromís anem a donar suport
a aquesta proposició no de llei.
I jo crec que l’altre dia ja vam tindre l’oportunitat –i, a
més, ho hem repetit en molts debats; fins i tot, en boca del
senyor Cabedo, el fiscal– de poder comprovar la mancança de tot tipus que hi ha actualment en el sistema judicial,
ací, al País Valencià.
I, per tant, aquesta proposició no de llei, que ve a garantir suficiència a l’hora de comptar amb recursos humans en
els jutjats, doncs, el que no podem és obviar-la. I, per tant,
donar-li el suport que correspon votant-la favorablement.
Res més.
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Senyor Marí Olano.
El senyor Marí Olano:
Sí, muchas gracias, señor presidente.
Espero, señor Rubio… Ya le adelanto que vamos a vo-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
tar en contra de la proposición no de ley que presentan; y
espero, señor Rubio, que usted –que siempre se ha caracterizado por ser bastante moderado y bastante razonable
en sus planteamientos– no se piense que le estoy insultando por rechazarla –como parece ser que hay algunas personas que opinan cuando se rechaza una propuesta con la
que, sin más, se discrepa.
Yo he estado repasando las cifras, las estadísticas al uso,
en organismos internacionales o instituciones semipúblicas
y, también, en instituciones privadas que trabajan en el
mundo de la justicia, desde la Organización de Naciones
Unidas hasta la unión judicial internacional, pasando por
organizaciones como Transparencia Internacional, ¿no?
En ninguna de las estadísticas al uso y, por supuesto,
tampoco las que maneja el Consejo General del Poder Judicial –en el informe más exhaustivo o más relevante que
suele hacer, que es el que se llama «La justicia dato a
dato», que publica todos los años el consejo–, se maneja
como sinónimo de la calidad de la justicia –como signo
de la calidad de la justicia– la cifra de personal auxiliar o
de número de juzgados. Se maneja, siempre, la cifra de
jueces, generalmente por cada 100.000 habitantes; porque, si nos vamos a 1.000 habitantes, pues siempre tenemos que utilizar decimales, ¿no?; entonces, se suele manejar la cifra de jueces por cada 100.000 habitantes.
Eso es lo que demuestra la calidad de la justicia, no el
número de órganos judiciales que, además, son absolutamente variables en su composición, en sus funciones, en
sus perfiles, en todos los ordenamientos jurídicos –y
centrándome sólo en los ordenamientos jurídicos democráticos, los parangonables al nuestro…
Yo no sé, señor presidente, si eso significa que me
quedan 1:22 minutos o qué me queda, porque… ¿Sólo
1:22? (El senyor president diu: «Ah, bueno, su señoría no
estaba. Hemos acordado cinco minutos…»). Vale.
Pues, es importante para nosotros eso. Porque eso es demostrativo de que lo que hace falta son más jueces y más
magistrados y no más funcionarios y no más juzgados.
Eso es así, además, si añadimos –el otro día tuve la
ocasión de exponérselo al fiscal–, si añadimos el inmenso
esfuerzo que están realizando todas las administraciones
públicas, de unos años a esta parte, en materia de modernización de los medios materiales, especialmente de los
informáticos. Si, al final, vamos a necesitar, con más o
menos la misma carga de trabajo –con más o menos la
misma carga de trabajo por juzgado–, vamos a necesitar
ahora, en el año 2011, los mismos funcionarios que se necesitaban en 1960, ¿dónde hemos metido cincuenta años
de avances tecnológicos? Yo no acabo de comprenderlo.
Yo creo que son fundamentales; creemos, en el Grupo
Parlamentario Popular, que es fundamental que existan
más jueces. Porque el cuello de botella se está produciendo en los jueces, en las sentencias que dictar, y las sentencias sólo las pueden dictar los jueces.
Hay muchas fórmulas. Por supuesto que las que usted
ha dicho son válidas –la reorganización, readaptación de
la plantilla de personal auxiliar–. Pero también hay muchas fórmulas que no se están aplicando como se deberían de aplicar, como son los tribunales colegiados,
como son los jueces de adscripción territorial, como son
los jueces de refuerzo o jueces volantes –como se le
quiera llamar–. Eso también contribuiría, además, a dar
un grado de estabilidad en la plantilla judicial, eliminando los sustitutos y los jueces de provisión temporal, que
hoy no tienen.
Por eso, porque creemos que hay que centrarse en los
jueces y no en el personal auxiliar, vamos a rechazar su
Pàgina 28
proposición.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Marí Olano.
Senyor Rubio, per a rèplica al senyor Marí.
El senyor Rubio Martínez:
Sí, brevemente.
No, no, vamos a ver, yo, que rechace el Grupo Parlamentario Popular la propuesta, no me sorprende. Hubiera
estado más sorprendido, realmente, si la hubiera aceptado.
Claro, la cuestión de… Yo no voy a entrar a discusiones sobre el sinónimo de calidad de justicia se mide en el
número de jueces por cada 100.000 habitantes –que, sin
duda alguna, será así, ese y otros parámetros–, sino la
cuestión de si son más necesarios o no juzgados.
Bueno, esto…, el representante del Grupo Parlamentario
Popular nos dice aquí que no son necesarios más juzgados.
Entra en una contradicción con lo que dijo el señor Cabré el
otro día. Con lo cual, no sé exactamente, cuando oigo esto, a
quién tengo que hacerle caso, si al señor conseller –al señor
Cabré– que dijo que hacían falta más o, si por el contrario, le
tengo que hacer caso, en este caso, al portavoz del Grupo Popular que dice que no es necesario que existan más.
Bueno, el señor Cabré, en la línea que expuso el otro
día –y en la misma línea que planteó en la mesa de la función pública de la administración de justicia–…; de hecho, de hecho, habló de abrir cuatro juzgados, de estos
quince, el próximo año 2012, con lo cual debemos de entender que el responsable de la administración de justicia
en nuestra comunidad, que todavía es el señor Cabré
–hasta que no decida lo contrario el señor Fabra–, pues,
en este caso, ha optado por un criterio que es dispar del
criterio que nos ha planteado el representante, hoy aquí
–el portavoz, hoy aquí–, del Partido Popular.
Por tanto, siguiendo con ese razonamiento –y me voy a
la tesis, en ese caso, del señor Cabré–, consideramos que
es necesario dotar del personal auxiliar necesario para la
puesta en marcha, no sólo de esos cuatro juzgados, sino
de los quince que se plantearon a comienzos de este año y
que, sin duda alguna, ayudarían a desatascar la situación
en nuestros juzgados y en nuestros tribunales.
Por tanto, esa es la perspectiva que nosotros hacemos.
Y, por tanto, desde ésa –y pensando, también, en el gasto
público–, habíamos planteado estas dos posibilidades, estas dos medidas.
De hecho, de hecho, en el boletín oficial del 29 de noviembre –hace escasamente unos días– el propio Ministerio de Justicia aprobaba las listas provisionales de admitidos y excluidos a los procesos selectivos de acceso a los
cuerpos de gestión procesal administrativa y tramitación
procesal y administrativa y de auxilio social.
Por tanto, vemos que ese es el mecanismo que ha optado, en este caso, la Generalitat valenciana. Porque esto se
publicaba en el diario oficial de La Generalitat, dado que
es, en este caso, las pruebas selectivas –aunque sean a nivel de conjunto de estado–, en este caso se realizarán en
nuestra comunidad.
Consideramos que, independientemente de que eso se
produzca, hay suficiente personal, en este momento, en
las bolsas. Incluso también planteamos los planes de ordenación.
Yo creo que es una cuestión que tendremos que ir viendo y tendremos que ir abordando en muchas otras facetas
de la propia administración sin entrar –y en eso podría
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
coincidir en algunos aspectos con el señor Marí– en que si
hemos informatizado mucho, no acabamos de entender si
es necesaria la misma gente o no. Pero, bueno, éstos son
otros temas, que no es el objeto hoy de esta propuesta.
Y nosotros vamos a pedirles el voto favorable –si así
lo considera–. Aunque, insisto, me sorprendería tanto que,
bueno, les daría incluso las gracias por ello.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyor Marí Olano.
El senyor Marí Olano:
Muchas gracias, señor presidente.
No, si yo no pretendía sorprenderle. Yo lo único que pretendía es que no creyera usted que le voy a insultar por llevarle la contraria –por lo oído en esta comisión–. No, no, no.
A ver, yo digo lo mismo que el señor Cabré. Cada cual
tiene su opinión personal pero aquí, salvo matices, decimos lo mismo.
Evidentemente que el señor Cabré considera que hacen falta más juzgados. Y yo también –no quiero ser absoluto–. Hace
falta más, pero no en la medida que ustedes lo plantean.
Es decir, cuando yo digo que no considero que hagan
falta más juzgados me refiero al ritmo de creación que se
ha disparado en los últimos años. Las cifras las conoce
usted tan bien como yo. No hace falta que le explique
pues que de los órganos judiciales que hay en la comunidad, en las últimas dos legislaturas se han creado el 40%
de los que hay ahora en funcionamiento, en sólo ocho
años. O sea, no…
Yo lo que sigo creyendo es que hacen falta muchos más
jueces. Es posible que sean necesarios algún funcionario más;
sobre todo, es posible que sean necesarios algún funcionario
distinto en formación, en capacidad, de los que tenemos ahora.
A mí, por ejemplo, como una de las medidas, que no
aparece apuntada en su medida –pero que también estaría
en su ánimo, estoy seguro–, que más esenciales me parecen es el acabar con los funcionarios…, con la situación
de interinidad constante que hay en muchos funcionarios,
como con los jueces –se lo dije el otro día al fiscal–,
como con los fiscales sustitutos. No entiendo cómo hay
juzgados que tienen fiscal sustituto de por vida. ¡Che!,
contrátese un fiscal o selecciónese un fiscal más de carrera y que haga de fiscal volante, de líbero; y así nos vamos
apañando mejor, ¿no?
Lo que veo es que no es necesario que haya más funcionarios. No lo veo necesario. Y no veo necesario que
haya más juzgados, es más, con carácter general, sin
perjuicio de excepciones. Es más, hay un sitio donde me
ha dado la impresión… El otro día creo que se va a
abrir…, no sé si el juzgado 7, en un pueblo que yo cuando empecé a ejercer había dos; había dos; y tampoco es
que el pueblo sea ya… Pero es que, ¿nos hemos vuelto
locos? En un pueblo, le voy a decir, del tamaño de Massamagrell, de Requena, ¿siete juzgados en Massamagrell?; ¿que nos hemos vuelto locos?
Hay medidas de racionalización mucho más fáciles.
Hay muchos juzgados que si tuvieran dos jueces se dictarían el doble de sentencias; y para llegar a la fase de
dictar sentencia no sería necesario tanto funcionario auxiliar, en absoluto sería necesario; sobre todo, porque
las leyes procesantes cada vez han ido reduciendo más
la cantidad y la complejidad de los trámites necesarios
para llegar al momento de la sentencia, que es el momento definitivo, es la suerte suprema en el mundo judi-
Pàgina 29
cial.
A eso tenemos que ir, desde mi punto de vista. Y eso
creo, con todos los respetos, que el contenido de su proposición no lo acierta a definir, ya no en su totalidad, sino
en sus aspectos esenciales.
Ese es el único motivo por el cual la rechazamos.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Marí.
Finalitzat el debat d’este punt, passem, per tant, a votar
la presa en consideració de la proposició no de llei que ha
defensat el senyor Rubio, i que figura com a punt 9. ¿Vots
a favor?, gràcies; ¿en contra?, gràcies. 7 vots a favor i 8
en contra; queda rebutjada.
Proposició no de llei sobre la necessària reforma del
sistema de finançament de la justícia, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 4.327, BOC
número 17)
El senyor president:
Passem a l’últim punt, punt 10: presa en consideració
de la Proposició no de llei sobre la necessària reforma del
sistema de finançament de la justícia, presentada pel Grup
Parlamentari Popular i que, per a la seua defensa, té la paraula la senyora García Herrero.
La senyora García Herrero:
Sí, gracias, señor presidente.
Señorías.
Los problemas de los ciudadanos que acuden a los juzgados y tribunales en demanda de solución de sus conflictos, entendemos que debe ser resuelto en un tiempo razonable y, desde luego, sin dilaciones.
Pero para que la justicia resulte eficaz y de calidad se
requieren medios, tanto personales como materiales. La
modernización y la aplicación de las últimas tecnologías
resultan imprescindibles hoy en día en ese empeño.
Y la realidad es que –de la administración de justicia–,
es que las comunidades autónomas con competencias en
la materia precisen una mejor financiación para dotarlas
de medios suficientes.
Señorías, una adecuada financiación redundaría, sin
duda, en una administración de justicia más rápida y eficaz para todos, tanto para los que acceden a ella, mediante
el beneficio de la justicia gratuita, como para los que no
disfrutan de este derecho.
Esta cuestión entendemos que debe ser resuelta a nivel
nacional y con todos los intervinientes –ministerio, Consejo Judicial del Poder Judicial, comunidades autónomas
y otras instituciones–, precisamente para que la justicia
sea igual para todos; igual en calidad, pero también igual
en eficiencia, resolviendo con igual prontitud los asuntos.
En este debate, señorías, hay que contemplar todas las posibilidades para financiar mejor la justicia, sin distinciones entre los diferentes territorios competentes y para que todos
cuenten con los mismos medios, es decir, los mejores medios.
El Consell, sólo en esta última legislatura, ha puesto en
funcionamiento 71 nuevas unidades judiciales, con una inversión de más de 28 millones de euros. Este esfuerzo presupuestario no ha tenido correlativa respuesta en el anterior gobierno. Así, nuestra comunidad se encuentra en el penúltimo
lugar entre las comunidades autónomas en cuanto a financiación por habitante. Como media, cada ciudadano valenciano
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
ha recibido 187 euros menos que el promedio de las autonomías, según los datos que aparecen publicados por el Ministerio de Economía y Hacienda correspondientes a la liquidación del ejercicio de 2009. Sin embargo, frente a este
penúltimo puesto al que nos han relegado los gobiernos socialistas, en cuanto a financiación por habitante, el esfuerzo
inversor de La Generalitat nos coloca en la administración de
justicia en una mejor situación por delante de cuatro comunidades: las dos castillas, Aragón y Galicia.
Por parte de la Generalitat valenciana, señorías, se ha
venido reivindicando al anterior Gobierno de España un
cambio en el sistema de financiación más igualitario, que
ponga fin a esa situación de desigualdad y trato discriminatorio entre comunidades autónomas, pues año tras año, a
través de los sucesivos reales decretos, el agravio se va incrementando. Nosotros entendemos que hay que contemplar todas las posibilidades para financiar mejor la justicia,
superando las diferencias de financiación entre los diferentes territorios que marcaron la anterior legislatura y, al mismo tiempo, en la coyuntura actual hay que profundizar en
otras vías de financiación provenientes de la gestión de la
administración de justicia en nuestra comunidad.
Hay que estudiar la posibilidad de que, en aquellos
asuntos en que los jueces aprecian que hay temeridad o
mala fe a la hora de demandar y hay una condena en costas,
que además de incluirse los honorarios e intereses de los
profesionales y peritos, también se incluyera en las costas
el coste que el procedimiento supone para la administración de la justicia. No se trata, señorías, de generalizar e incluirlo en todas las condenas en costas, pero sí habría que
contemplar algunos casos especiales en los que se utilizan
los recursos de la justicia con mala fe, bien mediante esas
demandas temerarias o infundadas, o bien mediante querellas o denuncias para obtener de oficio costosas pruebas
que en un proceso civil serían a instancia de parte, o bien
utilizando los recursos simplemente para dilatar los procedimientos o interponiendo denuncias o querellas con el
simple fin de interrumpir el curso de los asuntos civiles.
Además, nuestra comunidad genera una serie de rendimientos provenientes de la actividad judicial que no revierten en la misma, ingresándose en el tesoro público, y ello
pese a que La Generalitat asume casi en su totalidad el coste del funcionamiento de la administración de justicia, restando únicamente en el ámbito del estado el coste de la remuneración de los jueces, fiscales y secretarios judiciales.
Entre estos rendimientos, señorías, tenemos los que generan las cuentas de depósitos y consignaciones de los juzgados y tribunales de la comunidad, el importe recaudado por
la tasa por litigar en los asuntos civiles y contenciosos administrativos presentados en nuestros órganos judiciales,
que en 2009 y 2010 sumaron 38,71 millones de euros.
El importe de las multas que se impongan en los procedimientos tramitados en la comunidad, así como el producto de
subastas de bienes decomisados o piezas de convicción... Hemos cuantificado en 30 millones de euros la cantidad que genera anualmente la administración de justicia en la comunitat.
Si esos 30 millones, señorías, que se generan a partir de los
depósitos judiciales, tasas, multas recaudadas, etcétera, reinvirtieran en la administración valenciana, se podría dar un
paso importante hacia la modernización de la justicia.
Por eso, señorías, y por todo ello, le pedimos apoyar
esta proposición no de ley para que el Consell plantee
ante el gobierno de la nación una revisión global del actual modelo de la financiación de la justicia.
Nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Pàgina 30
Moltes gràcies.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Sí. Esquerra Unida, atenent la redacció concreta de la
proposta de resolució que es fa, va a votar a favor, perquè
ens sembla que, efectivament, se li ha de demanar al govern central que revise l’actual model de finançament de
la justícia, és més, de finançament autonòmic també. I esperem que el Consell faça la seua tasca, reivindicant-li al
govern de l’estat aquestos canvis, perquè es millore el finançament dels serveis públics.
És de veres que en la presentació que s’ha fet per part
de la portaveu del Partit Popular s’ha anat més enllà, i
s’ha parlat de qüestions que podrien ser qüestionables o
controvertides, però jo crec que el que anem a votar no és
el que la diputada del Partit Popular ha exposat, sinó el
que està en l’exposició de motius i, sobretot, en la proposta de resolució. I, en eixe sentit, no vaig a entrar al debat.
En la mateixa exposició de motius sí que es fa referència al cas de Catalunya. Matisaríem que no és que siga el
finançament doble, sinó que el finançament és diferent,
perquè la negociació de les transferències se va fer en un
altre moment diferent. I, fins i tot, la metodologia del càlcul del cost efectiu dels traspassos també és diferent. I
nosaltres no estem en estos moments en condicions de
pensar si és millor o és pitjor el finançament de la justícia
en Catalunya. És diferent i, per això, caldria fer una anàlisi molt més detallada.
Però, com en la proposta de resolució tampoc es parla del
sistema català, sinó que es parla d’una revisió global que entenem que és obligació del govern de l’estat fer, esperem que
siga una proposta unànime d’esta comissió, que tots els grups
se sumen, i que efectivament el Consell complisca amb eixa
exigència i done compte a estes Corts de com s’està executant
aquesta proposició no de llei aprovada per Les Corts.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
En la línia del que comentàvem en l’anterior proposició no de llei, el Grup Parlamentari Compromís va a aprovar i va a donar-li recolzament, vull dir, a aquesta proposta que presenta el Grup Parlamentari Popular, perquè, ja li
dic que l’altre dia vam poder tindre un debat on clarament
se va fer visible les mancances que se tenen en la gestió i
en el funcionament de la justícia. I ja siga per a reivindicar al govern autonòmic, o ja siga per a reivindicar al govern central, nosaltres, tot allò que sume i millore les condiciones de la justícia al si del País Valencià estarem
d’acord, i més en la literalitat. I jo vaig a llegir exactament el que diu la proposta de resolució, que diu que «Les
Corts acorden donar suport al Consell en la posició sobre
la necessitat de plantejar una revisió global en l’actual
model de finançament de la justícia».
És a dir, en això, que quan açò estiga en el debat i el
govern valencià aconseguixca que hi haja un debat en el
govern estatal sobre el model de finançament, podríem
pronunciar-nos, potser tots, i a més podríem fer-ho fins i
tot de forma unànime sobre quin model ens sembla millor
a tots, i sobre quina quantitat al final resulta de l’aplicació
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
05.12.2011
d’eixe model que ens puga semblar bé a tots. De moment,
que s’òbriga eixe debat és necessari, i jo crec que el govern valencià, com no, aconseguirà sense dubtes per part
del govern estatal que se revise i que se faça més justa
l’aportació que rebem del govern estatal per a poder gaudir d’una justícia amb els mitjans materials i humans
d’acord amb el que ens mereixem al País Valencià.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Senyora López.
Pàgina 31
en este caso como es la justicia.
Claro, simplemente añadir que esto no es una cuestión
económica, esto no es una cuestión de dinero. Queremos
dejar patente que esto es una cuestión de prioridades. Esto
no se va a poder solucionar con dinero, mientras no esté
clara la prioridad del gobierno valenciano de apostar de
una manera seria por la justicia de nuestra comunidad.
Como digo, siempre, siempre, que se exija y se pida y
se reclame más financiación para nuestra comunidad, para
los valencianos y valencianas, estaremos del lado de
quien realice la proposición. Pero también pediremos con
la misma seriedad… (Veus) No, no cambia…
La senyora López Ramón:
El senyor president:
Bien, muchas gracias, señor presidente.
En primer lugar, quisiera precisar que nuestro grupo
parlamentario votará a favor de la proposición no de ley
que ha sido publicada en el boletín oficial de las Cortes.
La recreación realizada, en tanto desconocemos el contenido de la misma, queremos precisar que la fijación de
nuestra posición de voto va única y exclusivamente en relación al contenido literal de la proposición no de ley.
Como digo, vaya por delante nuestro apoyo a esta y
cualquier otra fórmula que siempre venga a mejorar la financiación, en este caso la justicia para los ciudadanos y
ciudadanas de nuestra comunidad, especialmente en estos
tiempos. Pero dicho esto, sí quisiéramos dejar patentes algunas matizaciones, no incorrecciones, sino algunas matizaciones a la proposición no de ley.
Entendemos que para exigir también hay que cumplir,
y hay que cumplir con las responsabilidades propias de La
Generalitat, responsabilidades cumplidas que, pensamos,
debe ser el paso previo para poder exigir con contundidad
y seriedad medidas que vengan a… contundencia, perdón,
medidas que vengan a reforzar nuestro sistema de financiación en algo fundamental como es la justicia. Hemos
adelantado ya que votaremos a favor de esta medida, y
siempre de todas aquellas que vayan encaminadas a mejorar la financiación de la Comunidad Valenciana, pero con
la misma fuerza y claridad que avanzamos este posicionamiento, exigimos que el presidente de La Generalitat asuma también sus obligaciones y cumpla con ellas.
Exigimos que, dentro de las líneas políticas, se priorice
aquellas que van a tener un reflejo directo en el estado de
bienestar y, en este caso, en la prestación de justicia de los
usuarios y usuarias de nuestra comunidad. No podemos
partir con una carta de presentación en la que 219 millones de euros van destinados a políticas de otra índole, y
35 millones de euros destinados a aeropuertos sin tráfico
aéreo. Entendemos que, desde luego, no es la mejor de las
posiciones para partir hacia un mensaje contundente y rotundo, en el que reclamamos más financiación para áreas
tan fundamentales, como veíamos en el punto anterior, y
Per favor, no dialoguen, està en l’ús de la paraula la
senyora López.
La senyora López Ramón:
Que respeten el mismo.
El senyor president:
Claro, eso digo, señora. La presidencia la está amparando.
La senyora López Ramón:
Por eso, decía, estaremos ahí para apostar por la mejora de las infraestructuras, en este caso de la justicia valenciana. Pero siempre garantizando que, efectivamente, ese
dinero vaya destinado a eso y no a otros fines. Ahí siempre nos encontrará. Ahí y así siempre nos encontrarán de
su lado. Pero gastando el dinero en lo que toca, y lo que
toca ahora mismo es priorizar nuestra administración de
justicia para poder garantizar una tutela judicial efectiva.
Y el otro día ya veíamos que el problema era un problema
de prioridad, porque había dependencias judiciales que
podían esperar en cuanto a su ejecución. Creemos que
este es el paso previo para poder exigir y reclamar más financiación, que, por supuesto, estaremos ahí.
Gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora López.
Doncs, finalitzat el debat, passem a votar el punt que
ha defensat la il·lustre diputada senyora García Herrero.
Vots a favor? Gràcies.
Per unanimitat, queda aprovada.
Finalitzat l’ordre del dia que estava previst, senyories,
la presidència vol agrair la col·laboració de totes les seues