Daily Telec n d u r s e a la ios Ény I . — ífendreü, ilillons 3 de Maig ds 1887. — Numero IB. setüents 25.99I-. d e s - JSlERli DE t CWTKLUnyR ve o u i á S c - R e d a c c i ó : T e a t r o , núm.. 18, V e n d r e l l . -rvdiniíiistració: X u e l á . n-úin. 13 b a i x o s . B a r c e l o n a . ),326. 6 9 5 8 , 773. 18.054, ,86 28 9 i 5 , .38, 37 f 7 9 . ig6. 43.285p Ascheri, J o 1 seovor Go» is á c e n a s e n t:s proccssafs. • rich H s p a a o i s o t á r . L o go» i-r a b a q u e i l pí 'i B ^ n c b d*^ ' ísssisura q u e rquíste-s c o a lue tüTSCr-uií s* Msqui'-as JORBA -tm ). PREüSi Espanp, 2 pesssíss al mes.-llntillas, ID pessetas trimestrerEiítranpr. 12 id.-On número, 10 cénilms. lltrassat 15, May lo catalanismc ha travallat á V ombra pera a r r i b a r ;í la rcalisació deis seus ideáis. Defensor ¿els principis honrats que sustenta, ben clars y á la iluin del sol los va exposar á la Reyna Regent d' Espanva en sa vinguda í Barcelona y ben clars y concrctamcnt los va donar al país en la Assarablca de Manrcsa de I H Q 2 . Com allavors diguérem, cnteném avuy que han de quedar á cárrech del poder central del Estat espanyol las rclacions intcrnacionais, 1' exércit de rnar'y térra, las relacions económicas d ' E s p a n v a ab los dcmés paíssos, la construcció d' obras públicas de carácter general. la resolució de totas Jas cucstions y conflictes inter-regionals y la formació del prcssupost anyal de gastos, al que deurán cont r i b u h i r las regions á propnrció de sa riquesa; tot ab la organisació corrcsponent y adecuada. Pero' entcncm que correspón al Poder regional lo régimen ¡ntcrn de Catalunya, y que ha de constjtuhirsc aquer.ta mantenint lo tcmpcramcnt cxpansiu de sa llegislació y segons sas nccessitats y son modo de ser. En consecuencia, volcm la llongua catalana ab carácter oficial y que sian catalans tots los que á Catalunya descm'penyin cárrechs públichs: volcm Corts catalanas, no sois per estatuhir nostre dret y lleys civils, sino tot quant se rcfcrcixi á la organisació interior de nostra térra: volém que catalans sian los juties y magistrats, y que dintre de Ca'al u n y a ' s fallin en última instancia'Is plets y causas: volcm ser arbitres de nostra administracjó, fixant ab entera Ilibcrtat las contribucions 6 impostos, y volcm. en fí. la facultat de poder contribuhir á la formació del cxcrcit cspanyol per medi de voluntaris ó dincrs, suprimint en absolut quintas y llevas en massa y establint que la reserva regional forsosa prest! servey tantsojs d i n t r e de Catalunya. Aqucst es nostre catalanismc dintre d' Espanya; aqucst es lo nostre regionaüsme dins de Catalunya. Aixó es lo que volcm; per aixó aném; á n' aixó afribarém á no trigar gayre. (Del Manitest de la «Unió Catalanista» del día : 6 de Mars de 1897.) San? dei dia: La Invenció de la Santa Creu y Sant Alexsndre, papa y naártir. — Haut de demá; Santa Mónica, viuda, y Sant Ploriai>, mftrtir.—Quaranta horas á Barcelona: Acabañen la ig-lesia de Relij^iosas de Filias de María (Ensenyansa,. Se descubreix á las sis del matí y s reserva á lasjset de ia tarde. p e r a 'vend.re, á ¿ots .íes prsu'^ y ^ Ü tots ios d i s t r i c t e s d e Sairí, M a r t i d a P r o v e n s a l s , p r o p i s p e r a fábricas;, » .«»»«» ».» _, „ „.a^ „ ^ taliers y altras construccions. D o n a r á r a i i ó J. R i v e r a , d e 1 á 2, e n lo c a r r e r d e l Clot, núsm. SJ, del m a t e i x pobí©. Talófono 1.798. ter Hiíija. " ^Z"- ríi;.i*!r5iaf Espectacies pío bacñs* BARCELONA. GRAN TEATRO DHí. LICEO.—Avuy dilluns no hi ha fanció. — Demá dimars 5." representado de SANSONB E DALILA.-Se despatxa en contaduría. TEATRO CÁTALA.—ROMEA. — Companyía dramática dirigida per lo reputat primer actor D. Enrich Borras.—Avuy dilluns Beneflci de la distingida prim ra actriu D • Con<;epció Lloreute.'-Bxit franch y verdader. 4.' representació del aplaudidisaim drama en S 242 L A RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA Guimerá MESTHK OLAGUER. aotes Los PLEBEYOS.-Lo monílech de D. A. — Kstreno de la comedia en un acte orig-inal de D. Jopeph. Francos autor de «Los Plebeyos», VARIOS SOBRINOS Y UN TIC—A dos quarts de n o u . - E n t r a d a 1 pta. ?I cent. Al segron pis 2 rale—Demá y cada día Los PLEBEYOS. —Kn ensaigr RAMÓN EL ALBAÍÍIL (I acte, drama B, Alfaro), TERRA BAiXA (3 actes, Guimerá). TEATRO NOVErATS. — Companyía Lírica Eepanyola — Avuy dilluns.—Gran éxit.— 21 representado del melodrama lírich d' espeetacle en 3 actes deis Srs. Navarro y mestre Giró, NUESTRA SEÑORA, DE PARÍS, per las Srtas. Laofly y Gil y Srs, Alcántara, Quí-rol. González, Gamero, Searura y Huerva.— 10 mag-níficas decora:;ÍODS.—Entrada 2 rals. — Demá diznars NUESTRA SEÑORA DE PARÍS.- Se despatxa en contaduría. ELDORADO.—TEATRO DE CATALUNYA.—Avuy dilluns: LA MARCHA DE CÁDIZ, L A B&NDA DE TROMPETAS, Los COCINEROS (nova de brillant éxit), LAS BR/VVÍAS.—Demá dimars. Dia de Moda. LAS BRAVÍAS, LAS MUJBRBS, LOS COCINKROÍ^ y LAEANDA DE TROMPETAS. SECCió P O L Í T I C A Lo corresponsal del Ciero á Tarragona 'ns ha enternfí ab una noticia que^ vajtí, fa venir las üágrimas sis ulls. Comensa fentnos sapiguer que hi havía rodamientos entre 'i públich í a r r a goní y V a/amado espada Mhzzánún'í. A la cuenta fa uns quants anys aquest bon senyor torejava en la piassa de Tarragona y... (copiám) «recibió de cierta parte del público ignorante del arte, protestas, resultando herido en una nnano (de un boíellszo) ai ir á matar el toro que le correspondía...» En aquest castellá (digaemho aixís) nos parla deí agravi que rebé 'i diestro y que li va íar promctre no tornar may roes á exercir á Tarragona. Mes... ¡oh goJg inesperat! Dos empressaris patriotas s' han encarregat d' e s borrar aquesta vtancilla que suíría la ciutat romana, y enteráis del desisj g e n e ral que teñen los larragonins de desagraviar al maestro, preparan una íunció de toros de primera que comensará ab «unánimes demostraciones de simpatía» y deurá acabar ab alió deis Ole, ab la roarza de Cádiz y ab algú al hospiíbi. Diu que bi anirán revisiers de tot Espanys... Aixó, sJxó, senyors coíalanistas es una verdadera Assamblca patriótica. O sino, diguin: ¿00 representan aquets revisters las forsas vivas del oaís? ¿no presidirá la Autoriía'? ¿no 's tocará V hioine sarsuelesch del Viva España? Vaja, íots á Tsrragor.a y fora csborias, que ara ' s s van civilisant aquella gent de la monterilla y íes calsr.í; KJusiadss, Deisemnos d' autonomías y jamones, com diu i' atiidat Nacional. Ole pels tarriígonias toreros!... Diu que 'is grechs y 'Is turchs poden dormir tranquils, que en Cánovas ara per ara no s' bi vol ficar á descompartirlos. Forta Espanya en horaes y rica en diners; sense cap maldecap que li fassl posar cabells blanchs avans d* hora, si no tinguessim la sort ds teñir u n amo tan entenimeníat, á horas d' ara ja fai hauría ais Dardanels una escuadra de s e tania barcos y una altra de cent p d cap mes baix vistilant lo golf de Salónica. N o tothom la treu la rifa. A Fransa teñen un Hanoteaux que no la ía que no la fcsguerri. Los russos un Mouravitff, que podrá ser tan sabi com v u l a u i n , pero que no es res comparat ab nostrc duch de T e t u á n . A Inglaterra un S a l í s bury que no val u a xavo de mala moneda y 'Is italians j 'Is d' Alemania á u a >^'*ír ^ i jno de la )S SOBRI-Detná y t, TBERA. i éxit.— mestre rol. Goniemá di- :ia q u e , I íarraaquest e cierta a mano t castefcr p r o :t d' e s ;j g e n e íaoció Típatía» íaianisesentaa s locará jborias, )vas a r a ii fassi un amo 3 de s e )nica. fa q u e a Salis- la á ua 3 DE M A I G D E T897 34? p a r e l l de t a b e r n a c l e s q u e serveixen t a n t per a r r e g l a r la política i n t e r n a c i o n a l c o m u n l l c n y a t a y r e per tallar ulls de p o l i . N o s a i i r e s al revés. T e n i m u n m i n i s t r e d' E s t a t y u n p r e s i d e n t d e l g o b e r n q u e t e ñ e n la g r a m á t i c a del O l l e n d o r f peí c a p deis dits y a v u y p e r decoá q u e 'Is c r i d i n per u n a c o n t e r e n c i a d e i x a r á n ais s e u s c o m p a n y s d' ofici q u e sí 'Js p u n j a n a b la llanseta n o 'Is eixirá ni u n a gota de s a n c h . A i x ó sí: e n c a r a q u e n o s' bi v u l g u i ficar en C á n o v a s en a r r e g l a r la c u e s t i ó d ' O r i e n t , n o vol d i r q u e si li d e m a n a n u n p a r e r n o '1 d o n g u i . A b ¡¡^s •esplicac i o n s q u e ' o fa cada d í j o u s á ia reyna se veu ben c i a r q u e n ' está tan ben e n t e r s t conn si cada d e m a t í se n ' a n é s al k i o s k o de Bstlheca á ^ c o m p r s r Za Depécke per deu céntiais. P o c b saben Jas c a c i o n s lo q u e s' hi p e r d e n en n o ' c r i d a r l o á consejl. N o fao es u n estadista de mica m e s mica m e n o s . J a de petit feya de corrector al e s t u d l d e l seu pare y sort, ara q u e es g r a n , q u e á M a d r i d no;fan ios m i n i s t e r i s e s q u i fíts, s i n o , n o bi cabría la seva s a b i d u r í a . H i está á t a n t a pressió á d i n t r c del s e u c e r v e l l , q u e si 's fes a s s e g u r a r lo cap per u n a c o m p a n y í a , n ' bi íaríar?. p a g a r t a n t ó m e s q u e per una c a l d e r a vella q u e travalll á set a t m ó s f e r a s . L a c u e s t i ó d' O r i t n t n o 'i tenta. F o r a per ell m e n j a r rescalfat, p e r q u é a v u y p e r d e m á q u e vuJ«ui gresca e n t r e m o r o s y crisiians n o te caes q u e fencoiTianar a i s c o n t r a b a n d i s t a s d e la seva térra q u e p r o v e h e i x i n be d' a r m a s a)s r'ífcnys. A b a i x ó y deixar certa I l i b e r t a t ais soldats de M s i i l l a p e r t i r a r c u a t r e flj; -las á l a s i n o r a s , n' bi be p r o u pera r e p e t i r la f u c c i ó de cinch a n y s c a r e r a . J a d e u b e n t e ñ i r p r o u p e n a 'Is d í p l o m á t i c b s e x t r a n g e r s . P e r o n o b i fa r e s , q u e 's fassin la c a r r a ñ a . L o Diario Mercantil, defensor de la protección nacional, s e g ó o s se t i t u l a , q u e sol d e d i c a r u n a y d u a s c o l u m n a s á las m o r a ü s a d o r a s c o r r i d a s c e t o r o s y al edifícant joch de p i l o t a , n o ha t r o b a t en sas p l a n a s ni u n petit recó a h o n t e t i q u i b j r h i ia noticia d e la ceiebració d e la Assatnblea catalanista de G'-rona. D i n t r e del elevar y p a t r i ó i i c h criteri en q u e a q u s l l d i a r i s* i n s p í - - . d e u b e a s e g u r a m e n í t e ñ i r mes i m p o r t a n c i a 'Is pases y 'is quiebros d' en Revc - y 'Is SU' ques y cortados dcrl M a n c o de V i l l a b o n a , q u e n o pas las deilberac; '3 de t r e s c e n t s V ísnfs c a t a i a n s respectables q u e de totas las c o m s r c a s de Cüi¡: i i • ••) '¿ t r a s l a d a r c n á G i r o n a pera resoldre a b ia m a j o r b o c a té y scnse cr-p i. V í:j.OÍsXa, Tcspí-cie. ais m a i s q u e afligeizen á la patria y ais r e m e y s q u e á s o a c .. nází: po— drian curarla. P o t s e r , y b o c r e v é m ben bé, t e n i n t en c o m p t e lo q u e babiíuslmtr.;-.i: p r e d i c a , q u e ai Diario Mercantil li s e m b l i perniciosa la nostra p r o p a g a n d a y e s b o j a r r a d a s Jas n o s i r s s d o c i r i c a s ; y en a q u e s í cas se c o m p r e n q u e n o baixi io las o l í m picas e h u r a s en q u e v ¡ u , dedicat e x c l u s i v a m e n t á la n o b i l í s s i m a tasca de d e f e n s a r ios sagráis inter.íssos m a l c r i á i s , pera o c u p a r s e d e Ja egoísta c a m p ^ n y a c a t a laDJssñ. p ^ r o si aixís es, li aconseilém q u e revisi m e s e s c r u p u l s a m e n . . ios t r a v a l i s d e sos c o i a b o r s d o r s y n o deixi passar heretgías c o m las q u e c o n t é UÍ< s'-ticle d e l i i u s t r a t advocat D . P e r e E s t a s e n , q u e p u b l i c a e n s o n ntianero del 23 del m e s passai, y deí q u e m é s a v a l l n e r e p r o d u h í m a l g u n s p á r r a f o s . C o m vcurün nostres Uegidors, lo distingft j u r i s c o n s u l t q u e ha í r n ' » lo cltaC s r t i c l e , tercer d' u n a serie d e d i c a d a á t r a c t a r d e la r e g e n e r a c i ó e c o a c . sica d' E s p a n y a , se peroaet fer a f í r m a c l o n s t a n s u b v e r s i v a s y a n t i p a t r i ó t i c a s c o m las n o s - 244 LA. RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA iras, trayentne deduccions eaterament iguals á las que 'n trayétn nosaltres, y d e m u n t de las quals fundém los nostres arguments regionalistas. Es possible que la direcció del Diario Mercantil n o se n' hsgi adonat, pero nosaltres, que cayém com las moscas á la mel sobre 'Is escrlts que portan firmas tan reputadas com la del senyor Estasén, bo hem assaborjt ab truyció y no volém prívame ais nostres llegídors, enienent ademes que aquesta es la millcr contesta que podém donar al desdenyós silenci que, d' un q u a n t temos ensá, mereix al Diario Mercantil lo caiíilanisme. D?u aixís i' article: « R E G E N E R A C I Ó E C O N Ó M I C A . — I I I . — D u r a n t moíts sitóles 1'ideal del poblé espanyoi ha estat molí allunyat de las realitats de la vida, de las cosas prácticas y mundanas que produhcixen comoditat y benestar. E n 1' organisme nacional d' Espanya, calía que tot estigués amanit pera la guerra, y á ella exclusivament se dedicavan las acíivitaís, lo íecnps y 'i diner; d' a q u í ' n sortía una doble font de desorganisació compierta de tota forsa social ú t i l , puig mentres s' abandonavan los caraps y 'Is lallers pera anar á la guerra, '1 fisch, afamat y golut, que bavía de sostenir tant d' exércit, estrenyía fins á fer rajar sarscb ais pochs ciutadans que cuydavan las térras y 's dedicavan á las arts y al corr.ers. No es estrany que, malgrat havcr conquistat gran part del mon civilisaT, fos nulo '1 resuliat que tréyam de las nostras conquistas. Aixó desesperava ais nostres gobernants, amos y senyors de tot lo mon y 'Is mes pobres de la terre, com que vivían sempre de manlleutas, y tampocb es d' estriayar que s' encengués la rabia y 'us entres la frisansa de la enveja al contemuiar V espectacle de pobles petits en estensió, y sense la nostra aparatosa grandiositat exterior, que visquessin ricfas y felissos... Lo contacte del nostte poblé ab las gents de Flandes, ab ocasió de ias g u e r ras dt:!s Paissos Baixos, va posar de relleu la nostra interioritat v va abatre 'i nostre orgull. Richs y afincats en lo sígle xvi, industriosos y bons navej^ants, no estavan los holandesos agoviats d' impostos, ni molestats per las guerras ni per las ambicions deis Estats vebins. L a ' C o r t de Madrid, composta de nobles intrigants y miiitars, y, per lo^tant, allunyíidíí símpre de la vida del travsll y de la industria, que es lo que sosté las nacions, no podía veure ab bons uiis com la activiíat mercaniii é índustriai d ' A n v e r s . de Gani y d ' E m d e n los hi assegurava un poder raes e f i . á s q u e ' i q u e havía obtíngut Espanya ab sos exércits, ab sas devastacions, ab ía tiranía de sos vjrreys, ab la forsa de sos generáis, ab las torturas de la Inquisició y ab las crueltais del Tribunal de la Sanch. No 'Is hi cabía al cap (i) ais gobernants y classes superiors d' Espanya, que fundavan son poder en la forsa de las armas y en la intriga, que hi bagues u n poder superior, que te per fouameni la bona direcció deis negocis públichs, armonisant 1' interés general ab los interessos de la navegado, del comers, de las ciencias y de las arts, en la bona vida de la llar, ezcelent á^Flandes, etc. • • • • • . • • • • • . • • • • • > • » Nosaltres enviavam allá homes¡endurits¡en los combáis, verdaderas ferasab (1) No 'Is hi cap encara ayuy. (Nota del traductor.) i ' - ^ • ^ . '^•^nr % 3 DE MAIG DÉ 1897 245 iltres, y voluntat humana (perqué d* ¡otellgencla no 'n tenían), com lo capficat D a c h d Alba. lat, pero tan firció y n o a millcr Ds easá, N o 's cregui que Espanya, ab sas costums guerreras y son carácter d o m i n a d o r , pogués consolidar son domini á Fiandes, y que las bonas gents d' aquell país ab sos bábits de ben viure y sas costums apacibles, poguessin reduhirse á Ja esclavitut y servatje. Res d'aixó; en 1609. després de vintisset anys de g u e rra, Espanya bagué de regoneixer la independencia deis Paissos Baixos... ieal del as cosas pera la jiner; d' 3 social guerra, ins á fer 1 las arts mon cidesespe(bres de lyar q u e r especat exteas g u e r abatre 'i ants, n o is ni per • lo'taní, ue sosté idustriai ás que 'i ranía de y ab las rnants y s armas la bona iteressos da de la feras a b Després de las tres guerras, los embaíxadors d' altras nacions acudeixea i n ú i i l m e n t á Gertrumduberg, que no tranzigeix n i ' s doblega. E n cap p a n se coneix com ellí la llibertat individusl, la Ilibertat municipal, lo respecte á las JnstitucJons, las garantías deis ciutadans en sas llars y en sos bens, lo respecte de tots á la lley y la igualtat de tots devant d' aquesta, essent lo soberá y gobern a n t Jo ciutadá per excelencia, y siguent á la vegada cada ciutadá un resumen viu de lo que representa y val lo gobernant. T o t aixó faavía d* irritar á Castella y á la Cort de Madrid, «acostumada á d o m í n a r b o y á avassailarho tot ab son poder absorvent, y que després de T u r quía ba sigut d' E u r o p a '1 mes d u r representan! del poder despótich y de la t i ranía deis goberns,» Sois en Jo Nort d ' E s p a n y a va conservarse I ' a m o r ais furs, I' odi al Sant Ofici, r exercici de las Ilibertats públicas, etc.... La Cort de Madrid, lo poder central, necessitava pera gobernar acabar ab los furs, ab las Uibertafs, ab las franquesas deis pobles, desatendre la veu deis procuradors en Corts, imposar son criteri, sa autorifat, sos manaments absoluts; y després d' aixó, pera que 'is pobles no aixequessin lo cap enfonzarlos en la mes espantosa miseria, no deixant progressar sa industria y escanyant al c o n t r i b u y e n ! ¡ib alcabalas é impostos. «Encara avuy toquém las consecuencias d ' a q u e i x régimen centralisador, y encara avuy está impregnada la admósfera de Madrid d' aqueix temperament refractar! á tot lo que es marina mercant, á tot lo que es industria y comers, á lot lo q u e es base del poder, de la riquesa y del foment del travall nacional,»— Pere Estasén.» ATENEO BARCELOJMES UNA OPINIÓ RESPECTE Á LA CUESTIÓ SOCIAL. — Conferencia donada en aquesta associació per D. Manuel Xuclá Mauricio. (Continuado). P e r o hi han modas en totas las esferas de coneíxements y d' ideas; y Mr. E l bert sab perfectament q u e n' hi han hagudas de molt trascendentals entre 'is pensadora, relativas unas vegadas á materias p u r a m e n t clemíticas referents en altras ocasions á conceptes filosófíchs y rellígiosos. Aiiís, en épocas q u i n a s ideas dominants s' han inspirat en corrents ultra-democráticas y secularisadoras ha sigut moda fer ostentació de irreligiositat y de llibertat de p e n s a m e n t . E n moments álgits y culminants de prestigi pera una determinada doctrina h a sigut moda professarla, y tant es aixís que be podría assegurarse que tota la g e ~ neració passada de jurisconsults y de filósofs begué en las fonts del Kraussisme -"-^-.-m.'^v 346 L A REÑAIXENSA — D I A R I DE CATALUNYA com la d' avuy corrC'Cuyta á apaybagar sa sed de coneixements, per gran m a joría, en las del Posiiivisme. Donchs be: en nosires días es igualment moda, per lo que guarda relació ab los estudis que 's fan sobre Sociología é Historia, reputar inútil lo fet de la Revolució francesa, desconeixeni sa verdadera irnportancia y sa gran trascendencia, perqué no se la estudia en sos motius ni 's vol pera res profundisar en lo remoi procés de sa lenta génesis y de son primer origen, lo que fa que no s' aprecihi molt be '1 valor posiiiu ó negatiu de sas distintas consecuencias; y á aquesta moda es á la q u e , sens pensarsho potser, ha rendit homenatje Mr. Elbert. Si aixís no ho bagues fet, hauria en cambi tingut ocasió de senyalar com lo tercer estat que feu la Revolució havía desseguida quedat arbitre deis destins de la socieíat per la rahó senzillíssima de que, vensuda ja la iglesia y h u millada y reduhida á la condició servil ó cortesana la aristocracia pels reys a b soluts, una volta consumada la Revolució, que fent ais monarcas depositaris del ipoder armónich los convertí en un símbol, aquella classe, 1' antich estam e n t menestral de la época en la que predomina 1' absolutisme, lo bras popular deis remots sigles mitj-evals, vingué á resultar 1' únich element social ro~ bust y sá, perqué no s' havía en cap ocasió gastat ni corromput encara, p e r q u é conserbava totas sas energías verges, en fí, y perqué, ademes, no n' hi havía cap altre ja capas, entre tots los denerits organismes fósils que '1 voltavan, pera emular ó compartir sas vigorosas iniciativas, ni molt menos pera contrarrestarlas. Pero al mateix temps hauria pogut M r . Elbert fer notar també com pera arribar lo ters estat á aquesta plenitut de sas forsas faavia tingut p r i m e r a m e n t que socavar per d u r a n í llarchs sigles lo prestigi de la aristocracia, cooperant a b lo Rey, que caminava á ferse absolut, al fracás del régimen feudal, y restaurant, mitiansant r esfors deis sabis, deis jurisconsults y deis bornes de lletras sortits de son mateix sí, la tradició d ' i n c o n d i c i o n a l y ampie individualisme que guspireja en la gran obra jurídica de R o m a , de la trascendencia de q u i n esperii s' aprofitava pera afiansar lo cessarisme com necessitai urgent de la época, á la vegada que pera restablir en 1' ordre privat lo dret comú; y hauria p o gut demostrar després, seguint en aquest análissis, com al final d' eniretinguda evolució y després que '1 Monarca mateix 1' havia desembrassat de la tutela de la aristocracia y havia igualmeot anat m i n v a n t lo poder de la Iglesia fins á ferio insensible, havian arribat á quedar sois, enfront 1' u n de 1' altre, lo Rey y 'i poblé, orfe aquell de 1' auxili de tots los elements q u i n concurs podia haverli donat sosieniment y ajuda, perqué ell mateix los havia desprestigiat ó pervertit, armai y previngui aquest últim ab aquells procedíments y principis filis de r Individualisme y de 1* H u m a n i s m e derivats del Dret de Roma y refermats per la filosofía racionalista que si havian servit u n jorn pera consagrar lo po— der absolut deis reys, mentres se cregué que la soberanía del Estat se mantenía com arrelada per indisoluble víncle en la persona del Céssar, servirían ara pera enderrocarlos y pera entronisar la democracia perqué s' havian entrevíst clarament sas mes inmediatas consecuencias: la Uibertat y la igualtat. Per aixó es que V esperit de la Revolució, condensat en 1' apóstrof gegantí d e Mirabeau: ¡Abaix los privilegis! havia de traspuar y de manifestarse en la tendencia que inspires tots sos actes; y u n a de las mes preuhadas conquistas d e la democracia s' entongué esser la instauració d' u n a organisació política y s o - "^"*r ^ •an m a t moda, [istoria, era i r n ¡us ni 's primer u de sas )tser, ha ar com. els d e s ía y h u reys a b íositaris ch estas popu^ icial r o perqué bi havia n, pera itrarresim pera erament erant a b restaue lletras ualisme de q u i n i la épouria p o ítinguda utela d e ;ia fíns á iReyy'i 1 haverli pervers filis d e efermats ir lo p o nanteaia irían ara enirevist í gegantí rse en la uistas d e ica y so-» 3 DE MAIG DE 1897 247 cial que víngués á significar tan com la abolició de tot víncle que impliques servitut real ó personal, la disolució de las corporacions, la imposició de 1' a t o misme, en una páranla, á la societat tota, y que ns portes, dins de 1' ordre c i vil, com un derrer vestigi del secular odi acumulat per tantas generacions contra la ínsiiiució feudal y Us régimens privilegiáis ó exempts á la restauració conscíent y plena del Dret de Justiniá, última páranla del individuallsme aplicat á las relacions de naiuralesa privada, reconstituhit baix lo nom de dret comú en lo Códich famós de Napoleón. Aisís, per lo tant, no es precisament que la Revolució no baja fet res ó b a ja vingut á resultar inútil, segons creu ó aferma Mr. Elberi, sino que al c o n trari. 'ns temém mes aviat que baja fet massa. en quin sentir podría molt ben estimarse en algún de sos efectes negatius com succés contraproduhent; y no cap pas d u p t a r de que si "I ters estat no s' bagues trobat, mercés á la Revolució, arbitre de sí mateix y enlayrat sobre las restants classes pletórich d' i n mensas energías, assedegat de presiigis y en presencia d' u n ordre de cosas y d' un régimen orgánich social que eran com la apoteosis de las iniciativas p u r a m e n i individuáis, jamay, tal volia. s' baguera originat aquella mena d' e s p o n tánea selecció q u e engendra la burgesía, perqué ni s' hauria afluixat probablement la gran forsa de cohesió instintiva, que maniingué sempre units entre sí ais membres del antich estament popular ó rr.enestral. ja que no 's concibeix la precisió de q u e d' altre modo anés succebin' d' aquell fet en avant sens la existencia d u n nou interés que aixís ho exigís y ho justifiques, ni 1' hauria permesa, á no haver quedat reduhida á la impotencia la verdadera aristocracia, q u i n histórich Ilustre pretenia ara enfosquir ab la Uuenior del or lo modern feudalisme burgés y m a n d o de la plutocracia, ni, finalmeni, hauria existit tan ampie camp pera que 'Is concupiscents y Is desearais, richs ó no en ingeni y en medis materials, pero exempts d' escrúpols y afavoriis per un régimen d' i n dividuallsme legal crú, q u e . després d ' h a v e r abolit fot alió que podía significar una defensa pera determináis interessos y d' haver proscrit las coleciiviíats, venia á sancionar la explotació del borne per 1' home, del migrat peí fon. del pobre peí rich, del ignorant peí sabi, perqué sens atendré á protegir los dreis deis primers ais q u i n s deixava abandonáis á sas propias y peiitas energías isoladas, establia, en aras deis principis de lliberiat y d igualiat. aquella iliure emulado que á Mr. Elbert tant encisa y entussiasma y que ha servil tant solzament pera fer prepotens ais quins trobá disposats y en condicions pera la lluyia. al m o m e n t d instaurarse i novell régimen, en detriment y á costa de " s quins trobá desprevinguts y desarmáis; no hauria existit camp apropósii, repetim, pera que 'Is mes desearais y 'Is menos escrupulosos s' aixequessen ab una hegemonía que no degueren á altres líiols que á son airevíment y á la i n fluencia del m o m e n t a n i ensopiment en lo q u i n feu restar á la societat lo formidable cataclisme. (Seguirá.) NOTICIAS La X X X I X Festa deis Jocbs F o r a l s de Barcelona tingué llocb ahir ab la magnificencia de sempre. Víus encara 'Is accents virils que ressonaren ea al ?í«" 248 LA RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA Assamblea de Girona, y caleots encara *ls cors ab 1' entussiasme d' aquella F a s ta política, vingué '1 primer dJutnenge de Maig y tlnguerem que apartar los ulls de las itsjusticias de la térra pera aixecarlos al cel de la Poesía. La gran sala de la Llotja de Mar estava bellament engalanada. Penjavan del sostre senyeras catalanas y gornían aquellas góticas pilastras, palnnas, garlandas y escuis. Una concurrencia tan nombrosa com selecta omplía á vessar sala y galerías, ja ben avans de comensar la Festa; la que ha arrelat tant en nostras costuras y s' espera ab tan delit, que si un any no 's íessin Jochs Floráis s e m blaría que no bagues esclatat del tot la primavera. Una novetat presentava aquella ampia sala aquest s n y . Nos referím si boa acort raélisat per moltas disiingidss senyoretas de lluhirhi la mantellina blanca. N o podém dir que que ab ella 's realsés la hermosura da las que la portavan, perqué totas eran hermosíssimas y alxó no hJ cap. Pero sí dirém que dona mes ezpressió á la fesomía y multiplica 'Is atractius femenins espiritusHsant la b e Ilesa. Felicitém coralment á las que demostrant sixís que teñen ánima digna de la dona catalana y afecte á lo que t« sabor de la térra han donat un color cnolt briliant á la Festa d' enguany. A dos cuarts de duas, lo Consistori, scompanyat de las respectivas cornissions del Excm. Ajuntament y Excma. Diputació, Rector de la Universitat, delegat de! senyor Bisbe, d' alguns mestres en Gay Saber y de representants de totas las associacions catalanistas y moltas altras corporacions d' aquesta ciutat, ocuoá al so de la música del Ajuntament los primers seiials de la ampia tarima destinada al honorable Cos d' Adjunts y trono de la Reyna. Oberta Id Festa, llegíson discurs lo president del Consistori don Francisco de S. Maspons y Labros, que tingué pendent de sa páranla al auditor! d u r a n t sa lectura. Impossible fer un resúm d' aquell hermós travaU, verdader bimne á las grandesas de ia Patria catalana y terminal per eocorstjadors passatjes r u blerts d'afalagadoras esperansas. U n esclat d ' a p l a u s o s demostrá la impresió que en lo públicb havía produbit aquell discurs. Acte seguit lo Secretar!, nostre esiimat company don Lluis Duran y V e n t o sa llegí una hermosíssima Memoria en que s' bistoriejan los fets realisats per lo Consistori en los Jochs Floráis d' aquest any. Dedica sentidas frases ais catalans gloria de nostra térra morts durant 1' any, y acaba ab una hermosa invocad o á ia Patria. Totseguit lo senyor Duran o b r í ' 1 plech que duya '1 nom del poeta premiat ab la Flor natural, resultant ésscr don Francesch Msteu. Acompanyai deis maotenedors senyors Oüver y Galiissá, psssá á fer entrega de ía Flor natural á la bellíssima senyoreta donya María Olier y Rabassa, que entre 'Is aplaudiments estrepitosos del públicb y 'Is sons de la música passá á ssseures al seu trono de flors. L ' aplech de poesías «Tardanía», guanyador de la Flor natural, íou llegit per lo senyor Blanch, essent Interromput diferentas vegadas per enrussiestas aplausos. Al acabar fou objecte d' una calurosa ovació. Los accéssjts foren donats; lo primer, á la poesía titulada «Nit», resultaninc autor don Guillém A. Tell y Lafont. Lo segon accéssit pertenesqué á don Adriá Gual per sa c o m p o sició «Lo llach encantat.» La Englantina fou concedida á don Frederich Rahola per sa poesía «La T r a m o n t a n a » , Uegida per lo mateix autor y aplaudida fortament diferentas ^ ^ 1 ^ ^ . I 3 DE MAIG BE 1897 ella F e s artar los javan del larlandas ir sala y j n ostras ais s e m m al b o a a blanca. poríavan, jona mes nt la b e diíina de olor OTolt s cocnisrshat, decits de tota cJutat, la tarima francisco ri d u r a n t blmne á iatjes r u impresió y VentoHsats per ; ais cataa invocai pretniat nyat deis natural á aplaudios al seu fou Uegit ifussiastas foren d o uillém A, a compooesía «La diferentas 249 vegadas. Del primer accéssit concedit ái, ía composicló «La caputxa catalana», n e resulta autora donya Dolors Monterdá de Maciá. S' encarregá de llegir aquesta poesía '1 senyor Blanch, essent cada esparsa coronada pels aplausos. De la composíció premiada ab lo segon accésslt intitulada «Los almogavers al P a r tenon» se 'n declara autor á don J&ume Collell, prebere. Del premi de la Viola d' or y argent adjudícala la poesía «Cántich» ne r e sulta autor D. Pere Palau y González de Guijano, que al esser llegida per son autor arrencá forts aplausos. F o u guanyador del primer accéssit don Antonl Vicens Sant Andreu per sa composíció «Lo mes de Maigv. Lo segon accéssit se doná á la poesía «Aniíiia foría», essentne autor D. Francisco T o m á s y Estruch. Alashoras lo senyor secretari feu avinent al Consistori que D. Francesch Maiheu bavia obtingut los tres pr^mis reglamentaris y acte seguit lo president lo nombra Mestre en Gay Saber entre la llarga ovació que li prodiga '1 públich. Lo premi extrsordinari ofert per lo Consistori 'i guanyá D. Claudi Planas y F o n t , y deis accéssits ne foren aurors, del primer, la composicló intitulada «Narrscions curtas» de D . Joaquíni Ruyra; del segon, « L o vicari nou» de don Adríá Gual, y del tercer, «Miniatura» de D. Enrich de Fuentes. Lo premi del Ilim. Sr. Bisbe de Menorca fou adjudicat á D. Antonl Bori y Fontestá. L o premi del E x c m . Ajuntament de Lleyda '1 guanyá don Manel Folch y T o r r e s , essent molt aplaudit. La «Oda á Sirges» fou premiada ab lo premi del Ajuntament de Sitgcs, r e sultantne autor don Cosme Vidal y Rosich. Lo premi del Centre Excursionista s' adjudica á don Antón Víla y Sala. L^ accéssit se doná á don Josepb O . Conill, Pbre. L o premi de la Associació P o p u l a r Regionalista V obtingué don Norbert F o n t y Sagué. Acabada la repartido de premls passá á llegir lo discurs de gracias lo m a n tenedor don Miquel S. OHver, Digué que venía de Mallorca á saludar á la l i t e ratura catalana, verdadera expressió del geni de Catalunya; que V idioma no es ñll de r eizar, sino V ánima del poblé, lo sagell de sa personalitat. Manifestá q u e 'i renaixement literarl no significa soizament lo donar nova vida á las Heiras, sino q u e es lo precursor del desvetllament d' una rassa. Lo Catalanismo, d i g u é , es la ciau deis avensos de Catalunya. Tempestats d' aplausos aculliren 1' inspiradíssim discurs del senyor OHver q u e 's veya obligat á cada m o m e n t á interrompre la lectura de son travali p e r los esclats del entussiasme del s u d i t o r i . E n a r d i t s aplausos y viscas á Catalunya y á Mallorca repetits per tots los i n drets de la sala donaren fi á aquesta festa de la literatura, que per 1' ambent de catalaaisme que en ella s' bi respirava, semblava á tothom que bagues baixat á presidirla V ánima mateixa de la patria. Impossibilitats de ressenyar per falta de temps tot aquest discurs plenísslm de bellesas, lo donarém per extens á nostres lectors, com també '1 del Sr. M a s pons q u e , com bem dit, eatussiasmá al públicb. —lateressantísslma fou ia conferencia donada la nit del dissapte, e a 1' A t e neo Barcelonés, per nostre amich i' ilustrat arquitecto Lluis Domenech y M o a laner. L o públich que hi fou n ú m e r o s y esculUt sortí en extrém agradat de l o •MManwB MmmmUm 25o I LA RENAIXENSA ^'—DIARI DE CATALUNYA molt y nou que digué lo conferenclant sobre *1 tema: «Las banderas nacJooals á Espanya», tractat no per medi de vagas generalisacions históricas, sino fent crítica menuda, detallant costums, escenas, objectes y ordenansas deis sígles xi, üns ais nostres dlss, apoyat en los cronistas y arqueólechs de Castella, desde Ambrosio Morales fins á Fernandez Duro y en los catalans Marca, Boades, Dísclot, Muntaner, Benter, com y també en la historia deis Maurins y en la Gesta Comitum^ procedent de Ripoll. Mercés á tots los documeats que en gran nújiero intercala en Lluis Domenech en sa expHcació y especialment en las Partidas y 'Is Oíetaris del antich Consell Barceloní, pogué enterarse '1 p ú blich que I* escoltava de la forma y slgnifícació de las banderas en las difereatas épocas, ja fossin orlñamas, banderas quadrss, reyals, senveras, grimpolas¡, penons, banderas pocas, y estandarts segons la persona que tenía dret á alsarlas; deis colors y robas de que eran íetas ab sas enñocaduras pera enrtquirlas y finalment del modo de vetllarlas los capitosts de las partidas avans de sortir pera una empresa determinada, y '1 modo de benebirlas y fíns de tráurelas deis llocbs ahont se guardavan. També resulta molt plntoresch lo modo de condu¿irlas en las batallas terrestres y en las navals. La mes extensa erudició y '1 mes intens amor á la térra se desprengueren de las esplicacions del distingit professor de la Escola d' Arquitectura, y per aixó r interés que sapigué mantenir en 1' auditor! durant duas horas está ben justifícat. Lo que resulta tan curios com ben fonamentat fou la afirmació de que antiguameni no ha existit may lo ^onátrai pendón morado de Castilla que s e m pre retrauhen los periodistas rotatius, creyent en Domenech que aquesta faula procedeix del pendón de la Banda que era carmesí y que era '1 símbol d' una ordre caballera de que era gran mestre '1 Rey de Castella. També desmentí V origen llegendari de las cuatre barras d' Aragó, que 's deuben al Papa Ignoscenci III al anomenar Vexilarl de la Iglesia á Pere II lo Caiólicb, d' Aragó. En resúm, y per no disposar de mes Uoch, devém acabar dibent que la Bandera roja y gualda es deguda á Aragó que usava indistintament duas ó cuatre barras y s' espllca V escut que bi ha al mitj per importado alemanya en temps de Caries III en que 's comensaren á posar escuts dins de las banderas. Aragó dona, donchs, á Espanya sa bandera, segons se desprén de monuments y crónicas verídicas escritas ab bona íé y bon estil mal que pesi ais agavelladors del patriotisme. Pensém poder donar á nostres lectors alguns deis fragments del notable travall d' en Lluis Domenech á qul felicitém de cor per V éxit obtingut. —En la sentencia dictada en lo procés deis anarquistas de Montjuicb, per lo Consell Suprém de Guerra, que ha sigut aprobada per lo Consell de ministres, se condempna á vint anys de cadena temporal, accessorias y costas, ais reos Francisco Callís y Clavería, Jaume Vilella y Cristófol, Joseph Vila y Valls, Joseph Pons y Vilaplana (a) Pepet, Antoni Ceperuelo y Hernández, Sebasttá Sunyery Gabaldá, Jascinto Melich y Alemán, Baldomero OUer y Tárala, Rafel Cusido y Baró y Joan Torrents y Ros. Se condempna á divuyt anys de cadena temporal y al pago de las accesso-^ rías y costas, á Epifani Caus y Vidal, Joan Baptista OUer y Joan Casanovas y Viladelprat. Sufrirán la pena de deu anys de presiri Joan Sala y Cortacans, Cristófol S o - '^'-«r x . ^>- ^, 3 DE M A I G DE 1 8 9 7 ideras nacJonals ricas, sino fent as deis sigles z i , Castella, desde Marca, Boadcs, daurins y en ia j m e a í s que en ispeclalment e a enterarse '1 p ú ea las diferea:ras, grimpolas, ía dret á alsarra enríquirlas y ms de sortir p e ; tráurelas deis iodo de c o n d u isprengueren de ura, y per aixó as está ben j u s jció de que a n ',tilla que s e m e aquesta faula sícnbol d' una 1* Aragó, que 's ia á Pere II lo , devém acabar sava indistintaper i m p o r t a d o escuts dins de is se desprén de n a l q u e pesi ais del notable t r a ngut. Montjuich, per >nsell de m i n i s as y costas, ais Joseph Vila y i e r n a n d e z , Se• Ollcr y T a r a de las accesso-^ m Casanovas y is, Cristóíol S o - 251 1er y Pagés, Mateu Ripoll y Balart, Joseph Mesa y Valderrama, Francisco Lis y Arbiols, Antoni Costa y Poos y Llóreos Serra y Balmes. S' absol á Pere Goromínas, Cristofol Ventosa, Pere Botífoll, J. Bisbal. J o seph Testart, Joan Oliveras y T o r r a , Gabriel Brias, Caralampi Trílies, Narcís Piferrer, Cassimir Balart, Joseph Cels, Joseph Pons y Pons, Joseph Moreno y Roig, T . Casanovas y Bruaucí. Baldomcro G«rcía y Masip, Benvinguí Mateu, Antoni Prats, Antoni Gurri, J a u m e Roca, Teresa Ctaramunt, Magí Fonoll, Gayetá Oller, Sulvador Prats y T o r t , Joseph Puig y Tapias, Francisco Pérez y Colom, Manel Meíjch, Joseph Ferré, Enrich Sánchez y Anpiuera, Joseph F u noU, Joseph Tarrés, Joseph Güillamot, Manel Enrich, Joseph Artigas, J o a n Cata'á, Marceií Viiá, J a u m e Condominas, Andreu Vüiarrubias, Reinen Pitxot, Joseph Toulou5e, Joan Gascón, Pere Aróles, Emili Navarro, Francisco Bartotneu, Manel Barrera, Joseph Ciimen% T o m á s Oliva, Francisco Abayá, Francisco Planas y Morell, Esteve Vallribera, Pau Bo, Viccns P¡ y A r n a u , T o m á s Codina, Per« Camps, J a u m e T o r r e n i s , Alfred Ruggiero, Joan Bosch,, C l i m e n t Pasqua!, T o m á s Vidal y Carbonell, Mateu Coll, Narcís Pulg y F r a n cisco Ros. —Segons telegrama rebuí per la Companyía Trasailánüca, lo vapor-correu «Isla de Luzon» sortí del port da Suez lo día 1 de Maig, seguínt sens novetat son viatje en direcció á Aden. — Mes que regular concurrencia assistí la nit passada al teatro del Cassino Circo d' aquesta vila, obtenint molt bon desempenyo las obras que 's representaren y essent apiauoidíssims los seus intérpretes, especialment la senyora Rius, la qual també fou aplaudida en lo dúo de Marina que canta ab lo senyor Es~ tany, en un de's intcrmedis. D't senyor rebé també molts aplausos en las r o inansss de El Molinero de Subl:{a y de El Juramento. CORRESPONDENCIA MADRID 3o d ' A b r i l . Com s ' a n u n c i a ahir se publican avuy los decreis estabüni las reformas á C u b a . Aquestas per ara sois se plantejan en las provincias de la H a b a n a , Pinar del R i o , Matanzas y Santa Clara. S' adiciona al decret publicat en 4 de Febrer u n a n i d e relatiu á determinar lo procediment pera passar d' un á V altre régim e n . Queda en suspens per ara lo referent á la part ab que Cuba ha de c o n t r i b u b i r ais gastos que se 'n diuben de soberanía, aixís com també tot lo relatiu ais aranzels d' Aduanas. Aixó 's deixa per las Coris en la próxima reunió. L' acte del Gobern ha produhit bona impresíó. Los periódicbs guerrers, que ja son pochs, I' acuüeixen ab la íredor que es de suposar y *s concretan á fer vots pera que las rríormas contribuheizin á restablir la pau, cosa que n a t u r a l ment duptan. Los demés periódicbs d' oposició las alaban, pero al mateix temps ían lo que s e ' n diu brometa fent constar q u e ' 1 general Weyler serveix pera tot, lo mateix pera procurar la pau per medí de las armas que pera aquietar los á n i m s plantejant ab iota líealtat y entussiasme las reformas que signiñcan b u s car la pau per los medís de la persuado. Pero Cánovas ja ha previst lo cas, y prou s' afanyá abir á dirbo ais periodistas. Convé que *1 general Weyler segueixi m a n a n t á Cuba ara mes que may» nmiiiiaMiMw •352 ";« i!l LA RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA perqué 'i plantejament de las reformas ha de desfer la especie d' unió que ara hf ha entre 'Js pardts espaoyols á Cuba, Uuytarán de nou en las eleccions los p a r lits reformistas y 'is cooservadors, y per coosegüíint se necessita allí un h e m e enérgicb pera maniindre á toíhora en lo cercle de la lley y ningú millor que *l general "Weyler. Sia com vulga, ia veritat del cas es qne 1' establimcnt de las reformas supcsa un acte polífich d' importancia: dona S3rietat al gobern y á la nacsó cspanyoia en 1' eitranger, ja que íaat s' hs dh qus ab la escusa de la guerra no 's modificarJa la a d m i n i s t r a d o á C u b s . La Boisa ba pujai avuy per efecte d' aquestas bonas ¡mpr«sions en Tcxiranger. Y 'is sagastins, qué diuhen á presencia de ia valentía que ba mostret C á n o vas, ells que 's creyan los únichs apropósits per plantejar las reformas? Donchs ara mes que may cridan á favor d' un cambi de situació, ara mes que mav confian ó aparentan confiar en que s' acosta '1 gran dia. Los reporters de El Heraldo anaren ahir a confessar al senyor Sagasta, y á demanarli qué ii sembla 'I nou pas del Gabern. L' ilustre quefe 's mostré reservat: Jos hi va dir que e n c a ra no ha format opinió relativa á aquest assumpto; pero mostré d a r que 'is seus desitjos es que la oposisió de que es quefe fassi una bona campanya en las Corts. Los demés personatjes del partlt Iliberal apareixcn menos reserváis y diuhen que ha arribat I' hora de parlar d a r , de dirbo toi y mostrar al mon q u e ni Cánovas ni '1 seu partit son necessaris per salvar Cuba. Sois hi ha que fer una ezcepció, es la del senyor Moreí, del qual contan que 's m a m é ferm en dir que per ara no convé ni es patriótich fer á Cánovas una oposició violenta, Lo general Primo de Rivera telegrafia desde Manila que van á seguir allí las operacions de guerra contra Ms insuirectes de Cavlte, los quais, per lo vist no fan cas del indult. Aquells desgraciáis segueixen en ¡o scu sistema d' esperar íortifícats en los pobles y creuben que 1' indult que se 'Is ofereix es perqué 'I Gobern d' Espanya se sent débil pera topar ab ells. El Imparcial publica avuy u n estracte de la ordre de la plassa de Manila que ha donat lo general P r i m o de Rivera, en la qual referintse al nostre ezércit se parla deis soldats castellanos^ com si '1 d' Espanya no 's compongués de soldats filis de totas las regions. Ara diguin si es aquesta la manera de esborrar diferencias en la Nació, y si hi ha ó n o rabo per dir que 'i sentiment de la unitat en la varietat s' imposa fíns en los que entre eli mes cridan. La gent desenfeynada de Madrid está en gran. A mes del críoi d' ahir, q u a l relació ompla las tres CJartas parts deis periódichs, ha arribat lo coronel C i r u jeda. Desde las primeras horas del matí s' han posat—segons sentó á dir—en moviment los estudiants, dirigintse á la Estació del Mitjdía. Allí s' ha aclamat al vencedor de Maceo é hi ha hagut 1' entussiasme que es natural en la j o v e n tut escolar. N o cal dir que la multitut ha acompanyat al coronel Cirujeda fins al seu allo!Jament. Sembla que aquest militar, com tots los q u e de bo valen, n o es amich d' exhibicions y s' ha mostrat modest dihent que '1 triomf de PumaBrava sois se deu al valor deis soldats que manava. T a m b é 's parla avuy en algún periódich de la sentencia que sembla ha r e caygut ja en lo procés deis anarquistas de Barcelona. Las sentencias de mort se reduheixen á cinch y s' absolt á molts que venían condempnats á penas mes ó m e n o s graves per lo Consell de guerra de Barcelona. Entre aquets se diu que h i ha r advocat senyor Corominas, tot lo qual produheix per aquí bona i m presló. E n lo Consell de ministres que 's celebrará aquesta tarde q u e d a r á n , s e - - '^'^ ^- i' unió que ara h í eleccions los p a r ssita allí un h o m c Ingú millor q u e 'I esiabliment de las u al gobern y á la sb la escusa de la ba pujal avuy per ja mostrst C á a o eformas? Doochs nés que tnav con« orters de El He' i q u é ii sembla 'I va dir que e n c a ostrá ciar que 'is campanya en las nenos reserváis y tstrar al t r o n q u e oís bi ba que fer rjanié ferm en dir :ió violenta. m á seguir allí las s, per lo vist n o íistema d' esperar sreix es perqué 'I cial publica avuy general P r i m o de Idats castellanos^ las reglons. A r a ació, y si bi ha ó s' imposa fins e a :rím d' ahir, q u a l lo coronel C i r u sento á d i r — e a Allí s' ha aclamat ural en la j o v e n nel Clrujeda ñ n s ue de bo valen, 1 triomf de Punta. le sembla ha r e encÍ4S de mort se ts á penas mes ó quets se diu q u e r aquí bona i m ~ de q u e d a r á n , s e - 3 BE MAIG DE 1897 253 gons sentó á dir, acordats los irámiis per la execució de !as sentencias. S' alaba 'I cuydado y la escrupulosa observació de la lley ab que ha procedit lo Consell S u p r é m de Guerra y Marina. Era d' esperar que aixís fos. N o bi ha mes de que escriurc.—X \ "^wr p I r: ''ipeiresiila. ILéase lo que la Zarzapurrilla del Dr. Ayer lia lieclio por el re^'ereudo padre L. P. Wilds, muy conocido misionero de la ciudad de Nueva York y liorniano del difunto y eminente juez Wilds: "Por muchos años padecí de diviesos y otras ernjiciojies de carácter semejante causadas por sangre empobrecida, ]Mi apetito era escaso y la extenuación se había apoderado del sistema. Conociendo las propiedades valiosas de la Zarzaparrilla del Dr. Ayer por la experiencia del bien que había producido en otros, procúremela y empecé á tomarla. Mi apetito mejoró desde la primera dosis y la raejorla se extendió á mi salud en general, que la actualidad es excelente. Me siento mi ciento por ciento más fuerte, cuyo resultíido lo atribuyo á la Zai'zaparrilla del Dr, Ayer, medicina que recomiendo con toda confianza como la mejor que jamas se haya preparado para la sangre." Para todos los desai'reglos originados de sangre empobrecida ó viciada y debilidad general, tómese la Zarzaparrilla del Dr. Aver. Elíxir SMlLe Pensil DE G R I M A U L . T Y CM ELiciosA pieparacio que supltíix ea 1' homft la falta de SLicli g:í3islrich, eleme.Dt indispeuseble de la dipestió. Cura ó eviln: Malas digestions, Bascas v Acedías, Gastritis y Gastralyiax, Migravya, Vómits. Diarrea, Bampas de ventrell. Emhrassos gásirichs. Malaltias del f'etje. Gomr>ni os vómits de las donas embrassadas y tonifica ais veiis y ais convalecents. A P a r í s , 8, rué Vivienne 7/ á totas las farmacias. r-umáiich y nervios, ja sia recent 6 crónícfc se logra sa curacid completa, prenent lo taat conegutyacrediíet ü l x a r o p y E*indolaa DuvEil. Se ven á 3'50 pessetas, farmaci& Vlartinez, centre io carrer de Robador, ahoat deu dirigirse tot lo qui desitji curarte ab B«guritat lo dolor. ÍK'' timimm •254 LA RENAIXENSA — D I A R I DE CATALUNYA GA D : B I X Q - - A - X T I D y Oia, Perfumistas r > : R , 0 " V E I 3 : i I D 0 D E l S J D E I J A . DREA.X. C A . S A . 3D' S S ^ u A - I M - ^ A . F A R I S — 8, rué Vivienne, 8 — P A R Í S Z' /Y/Í//V/J//7 /-7/5 Vnnnnnnnn (JjyyilUj IW JXWltillvyUj Extracte de líananga Q/Y7I/Ó ///? TTnnnnmnn kJlÁiUU U/U JXU/UU'fVyU/ Polvos de Kananga NOUS EXTRACTES es la loció mes refres<?ant. la que mes vigorlsala pell y la emblanqueix. perfumantla delicadament. BuavíB^imyanstocrátich perfum pera n molo mes agradable y untuós, coueerva á la pell sa nacarada transparencia. ? Í i a T Í J ? ¿ V e \ ^ J l ¡ v Í d a r " " e l e . a n t to mate, P E R A . 'L C O N C E N T R A T S TDe 3RXa--<?k.TJX> y Adoptáis IBIS BLANCH GRACmSA L I L a S Díi P g R S I A DIEfíCTORI per la societat J I elegant ZEFTR O R I E N T A L ASCANI BOUQÜET ROYA.L 1UCRSCIA MOCADOR O^^ d* ahdós I I I I mons LLUIS X V RO^TNa BLANCA Y L A N a YLANG VÍQÍ.ETA SABOMS y POLVOS d' ARROS á !as maíeixas olors i>ipó.slt e n l a s principaltü PerfumcriuN. '«@^ss;s5^sSiSi:s^22SJS A AYGUA DB RUEINAT P U R G A N T . recome>i>id:^ p - r tota ios centros d' E u r o p a y América. S' e m p l e a ab eficacia en lan m>alalt.íss se<2;üents: 6 p e r l i n a s de ventre, infartos crónicbs del fetja y He la bufeta, o b s t r u c scerals, deeordres fuacionals del ventrell y budells, febres biliosas, dipó* ?os. febres tifóideap, c o n g e s t i o n s cerebrals, afeccious h e r p é t i c a s , febre ¡-crófiílats (tumors frets), obessitat (g-rossaria), p o g u e n t s e considerar 1' R U b l N A T com lo rey deis purjc-ants inofensius. S e v&a e n l a s p r i n c i p á i s f a r m a c i a s y d r o g u e r í a s . níía de lleg-itimitat, exig-sixis en cada ampolla la firma del Dr. Lloracli Administrado: Corts, 276, entressol, Barcelona, ^ * r 1- ..c-tí^ I 3 DE MAIG DE 1897 ! ja vigo- imantla a '1 mo* , pell sa ;o mate, DOR G rs ^S^"^ j centros e(2üents: obstruo18, dtpóaa, febre aiderar 1' Lloracb ^ J 5r>i^ • 255 EXTRANGER ORIENT.—Marsella, 3o.—Los allístaments, que havlan quedat suspcsos, h a n lorneí á cotnensar de bo y uiillor. Cada día 's presentan mes voluníaris*!. Lo c o mUé fiíheiénícfa, multiplica sos esforsos per assegurar ais voluntaris que desiij'ía esser iacorpcrats en I' exércit grecb lo t r a n s p o n al Pirco en las roülors c o n d i ción?, subjecíant ais que solicitan embarcarse á un examen médich rigurós. Entre 'js voluntaris aüisíats aquesta setmana bl ha vinticinch sub-oficials y i 5 o homes q u e ja feren altras campanyss. N o se n' accepta cap que no demosíri terjír resistencia ÍÍSÍCÍJ pera sostenir las fatigas de la guerra, Toís entran e a 1' exércft grecfa ab los maícixos graus que lenian á Fransa y percebeixen la soldada del soldat francés en peu de guerra. Lo con-iité marseliés ía ell maieix los allístaments y env¡a las fuiias i n d i v i duáis ai ministre de la guerra de Grecia, encarrcganfse deis gastos de vjatje de Msrseiía á Arenas 7 de la manutenció en los barcos. A mes distribubeix tabaco y djners ais sliístats. Los prtrners voluntaris de Tolosa arribáis ahir serán embarcats demá d i s sapte ab dcsu'nació al Píreo, al matéis temps que alguns metjes franceses que van á orí-arsjsar un nou servey d' ambulancias. Farsalia, 1.—Los turchs han sfgut derrotats definitivament á Valesíino. L o coronel Sroolenski ha pregat al prímpcepreal que feliciíi á las tropas. Larissa, i —Edhem-Pacbá y ' 1 seu estat major al e n t r a r e n aquesta ciutat aoren reburs ab respecte per ia població mussulmana. Edbem-Pacfaá s' instala en Ja maíeixa casa q u e hsvía ocupat io prímpcep real de Grecia. Atenas, 1.—S' ha confirmat la noticia de la retirada del E p i r o . Las tropas gregfis s' ban dirigit á la frontera abandonant la part de territori turch que ocupavsn. Ab íot, no s' han mogut de Salagara. Teíégrarnas de darrera hora asseguran que 'Is grechs ccntinúan ocupant F i Jipf&des, TeJegraíían de Salónica que ba sigut expedida una b&.-ería rodada, cinch batíilioni tí' infantería y duss baterías de mootanya pera defensar S«s fortificacions íurc:;s del cap de Kara. H a n arribat tres cents íerits turchs á aquella c a pilaí. Londres, r.—Telegrafían al Times qn^ Voló 's va rendir vergonyosament lo dia 26 bavcnt sigut o c u p a d a ' ! dia 2 8 . Lo ferro carril de Larissa á Voló ha quedaí restablert. A h m e d - B e y , un deis ajudants de camp del Salta, ba sigut nombras cottiandant de la plassa de Larissa en substitucíó de Mustafá-Naphik. Atenas, i . — H e u s aquí Ms dstalls rebuts del combat de Valestino: U a eos otomá de vuyt mil homes d'infantería y sis cents de cavallería a b treize cañóos ataca per diferents indrets á la brigada Smolenski, esseat d e r r o lat ab pérduas enormes á la matinada. Las cargas de cavallería sostingudas a b íermesa per los evzones colocats ea los turons de Karantassi no tingueren cap éx\x. U a reg?mem turch queda materialment desfet. Alguns centenars de franc- 7'l -' ílífi' •HMM 256 L A RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA tiradors apoyavan á la brigada grega. Han mort uns cincuanta soldats grechs, havent quedat ferits un major y cinch subalterns. Lencata, r.— Las cañoneras que 's troban en lo golf d' Ambrosia han c a n o ncjat la costa de N?copoHs y de Sanr Pere. Los turchs han íugit. Londres, i.—Telegrafían de Salónica al Daily Nej-ps: Corre la veu de que han fet volar la foradada del íerrocarril prop de Akjci» llar. Segons un altre r u m o r , una numerosa partida d' insurrectes s' ha p r e s e n tat á Nevisca ab la intenció de tallar las comunicacions ab Sarovitch. H a a s i guí enviadas tropas á tota pressa á Monestir. Se tem que 'is sublevats ataquin la ciutar. Farsalla, i.— Un destacament de cavallería turca, que venía de Larissa, s' ha avansat íins al cap de la línea de F^rsalia á Dom&ko. La ariiilería, desde llarga distancia, 1' ha canonejat de valent. Los turchs s' han retirat perseguits per la cavalkría grega. Sembla que 'Is turcbs volea caure sobre Farsaiia tíividits en dos COSEOS províaents I' un de Larissa y 1' altre de T r i k ^ i a . 2. — U a carlista molt caracterisat nega que 'Js cariins tornin al C o n grés, dihent que '1 seu pariit no poi fer lo jocb d' un Gobern qua 's negá á plantejsr á Cuba unas reformas voladas per las Corts y que per lo stu caprltxo n ' implanto allá unas de molt mes radicáis. A mes d' aquest motiu, añrma que 'is aconseila no pendre part en las próximas tascas parlamentarias la re-sponsabilitat que cauria sobre d' ells en aquestas circunstancias que coruideran dificilíssimss pera la patria. La fesca del primer de Maig apenas s' ha conegut enlloch d' Espanya, y en las pocas poblacions en que s' ha celebral ab meetings, ha regnai un ordre e x traordinari. De Cuba venen noticias de q u e ' I s diferenis partiís acceptan ab agrado las reformas, si be que no tois sb lo mateix eotussiasme. Los dos partiis liiberals abogan pera que en sa aplicacíó s' observi un esperit ben ampii, única manera de que puguin donar algún resultat. Semble que 'i Banch d' Espanya establirá á París una sucursal. Aquest m a leíx estebiiment está u h i m a n t ab lo Gobern lo contráete de renovació de las obligacions del Tresor. S' han rccaudat á Espanya per lots conceptea durant lo darrer mes d' Abril i . i o S 454 pessetas mes que d u r a n t V Abril del any passat. Las tropas que han sortit de Manila cmpendrán d ' u n moment á i ' a l t r e 1' atach de Santa Cruz de Malabon, y un cop s' bajan apoder&t d' aquesta póblació, 's tirarán demunt de Nalg, ahont los tagalos i' esperan atrinxerats forlament. Segons lo balans del Banch d' Espanya bi ha en caixa 288 814 pessefas mé% en or que la darrera setmana y 1.709.128 menos de plata. Los bitUets en circulació han tingut un gran aument, puig ja ascendeixen á i . o 8 6 . o i 3 . 3 2 5 . MADRID, Imprerapta de Ramón Germán8.--Vendrell.