sumari - Corts Valencianes

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
DIARIO DE SESIONES
Número 24
V Legislatura
Any 1999
Sessió plenària
celebrada el dia 2 de desembre de 1999
(Segona i darrera reunió)
Presidència de la Molt Excel·lent
Senyora Marcela Miró Pérez
SUMARI
(Comença la sessió a les 10 hores i 7 minuts)
Compareixença del president del Consell, senyor Eduardo Zaplana Hernández–Soro, per a respondre a les preguntes
d’interès general per a la Comunitat Valenciana formulades pels grups parlamentaris. Pàgina 3.
Intervencions dels diputats Alejandro Font de Mora Turón (GP Popular), Antonio Moreno Carrasco (GP
Socialista–Progressistes) i Joan Ribó i Canut (GP Esquerra Unida del País Valencià).
Debat i votació del Projecte de llei de la Generalitat Valenciana per la qual se suprimeix l’Àrea Metropolitana de l’Horta.
Tramitació pel procediment de lectura única. Pàgina 7.
Intervenció del conseller de Justícia i Administracions Públiques, senyor Serafín Castellano Gómez, per a la presentació del
projecte de llei.
Intervencions dels diputats José Rafael Díez Cuquerella (GP Popular), Jesús Ros Piles (GP Socialista–Progressistes) i Joan Ribó
i Canut (GP Esquerra Unida del País Valencià).
Votació de totalitat: s’aprova per 48 vots a favor i 35 vots en contra.
(S’alça la sessió a les 12 hores i 45 minuts)
Pàgina 2
02.12.1999
Diari de sessions número 24
Diari de sessions número 24
02.12.1999
Ple de les Corts Valencianes celebrat el dia 2 de desem bre de 1999. Comença la sessió a les 10 hores i 7 minuts.
Presidix la Molt Excel·lent Senyora Marcela Miró Pérez. Sessió plenària número 16. Segona i darrera reunió.
La senyora presidenta:
Punt 9 de l’ordre del dia: compareixença del president
del Consell per a respondre a les preguntes d’interés general per a la Comunitat Valenciana, formulades pels grups
parlamentaris. En primer lloc, formula la pregunta el síndic
del Grup Parlamentari Popular. Té la paraula el senyor Font
de Mora.
El senyor Font de Mora Turón:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señor presidente.
Como bien sabemos, el actual tratado de pesca entre la
Unión Europea y el Reino de Marruecos acaba de expirar,
el último acuerdo. Y tradicionalmente, también es conocido
que las autoridades de Rabat han aprovechado las negociaciones de renovación de los acuerdos pesqueros para intentar mejorar sus posibilidades de exportación de productos
hortofrutícolas hacia la Unión Europea. Así, se ha detectado desde el sector agrícola valenciano en el pasado algunos
perjuicios producidos por estos intercambios que los marroquíes obtienen a partir de este tipo de negociaciones.
En este sentido, el Grupo Parlamentario Popular de las
Cortes había ya planteado una propuesta de resolución para
conocer las actuaciones del Consell y respaldar las actuaciones del Consell ante el gobierno de España tendentes a
paliar este problema o a evitar este problema. Pero ocurre
–y nos ocurre a todos los grupos parlamentarios, señorías,
nos ocurre a todos los grupos parlamentarios– que el cúmulo de asuntos hace que ciertamente se retrasen; y ante la posibilidad de que esta propuesta de resolución se vea en un
calendario muy posterior a cuando interesa, por la actualidad del problema, es por lo cual nos permitimos formular
al señor presidente del Consell la siguiente pregunta en re lación a este tema: ¿qué actuaciones tiene previstas llevar a
cabo el Consell con el fin de que el sector agrícola valenciano no se vea perjudicado en relación con las negociaciones que la Unión Europea va a comenzar con Marruecos
respecto a la cuestión de la pesca?
Nada más y muchas gracias, señora presidenta.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Font de Mora.
Té la paraula el molt honorable president del Consell.
El senyor president del Consell:
Con la venia, señora presidenta.
Señorías.
Señor Font de Mora.
Como conocen sus señorías, el acuerdo de pesca entre la
Unión Europea y Marruecos finaliza su vigencia y está
siendo negociada su renovación en estos momentos. En primer lugar debo decirles que las ne4gociaciones con Marruecos las realiza la Unión Europea y, dentro de ésta, la
posición española está representada por el gobierno de la
nación y, más concretamente, por el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación al que competen las relaciones
Pàgina 3
agrarias y pesqueras internacionales, especialmente en este
caso que afecta a varias comunidades autónomas.
Dicho esto, he de manifestar que el gobierno valenciano
tiene previsto ejercer la máxima presión política tanto directamente en el Ministerio de Agricultura como en la Di rección General 6 de Agricultura y en la 14 de Pesca de la
Comisión Europea. Y también ante el comisario general,
señor Fishler, para que en las negociaciones sobre la pesca
no se vea afectado ningún sector, absolutamente ninguno,
de la agricultura valenciana.
Hay que advertir, sin embargo, que actualmente no hay
ningún acuerdo cerrado, ni siquiera ninguna propuesta con creta sobre la mesa para discutir. Por ello, cualquier predicción o vaticinio sobre lo que va a pasar es una mera conjetura, y en algún caso, señorías, una conjetura interesada.
Consecuentemente, me gustaría aclarar esta mañana que
son absolutamente infundados los temores expresados por
algunos respecto a que se iba a efectuar la negociación utilizando como contrapartida el aumento de los cupos de exportación de algunas producciones hortofrutícolas, como
son el caso de los cítricos y los tomates; y más aún cuando
el propio comisario citado, el comisario Fishler, se ha pronunciado claramente en contra de este planteamiento.
La Comunidad Valenciana produce actualmente unos
tres y medio millones de toneladas de cítricos y unas
170.000 toneladas de tomates. Es evidente que cualquier
acuerdo sobre los primeros nos afecta mucho más que sobre los segundos, donde nuestra producción es inferior a la
de otras comunidades. En el caso de los cítricos hay que
decir que Marruecos nunca ha cubierto su cupo de exportación a la Unión Europea, y es previsible que no lo cumpla
en muchos años debido a que recientemente se ha detectado en el país la incidencia del virus de la tristeza. Y ello les
va a obligar a replantear en los próximos años numerosas
plantaciones con plantas tolerantes, lo cual limitará nota blemente su producción.
Es cierto que la tristeza también afecta todavía a algunas
de nuestras explotaciones citrícolas. Nosotros llevamos ya
varias décadas de ventaja sobre Marruecos en lo que respecta a la reconversión con plantas tolerantes y, por ello, no
es previsible que en un futuro próximo nuestra producción
descienda por esa enfermedad. De cualquier forma, aunque
vamos a oponernos a cualquier acuerdo que afecte a nuestras frutas y hortalizas, pensamos que nuestro comercio citrícola no se vería significativamente perjudicado por un
incremento del cupo de exportación de Marruecos, ya que
ello no supondría obligatoriamente un incremento de los
envíos a la Unión Europea y, consecuentemente, no debería
generar una mayor competencia en los mercados.
Pero, señorías, dicho eso afirmo que no se producirá
este aumento en la medida que pueda ejercer la presión el
gobierno valenciano, y estamos seguros que no se producirá por ello. Y este acuerdo, le puedo asegurar a sus señorías, que no va a ser un acuerdo de frutas por peces. Y que
los intereses de la agricultura valenciana estará defendidos
no solamente por el gobierno valenciano sino por el gobierno de España a través del Ministerio de Agricultura.
Muchísimas gracias.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor president.
Per a formular la pregunta del Grup Parlamentari Socia lista–Progressistes té la paraula el senyor Moreno.
Pàgina 4
02.12.1999
El senyor Moreno Carrasco:
Gracias, señora presidenta.
Señor Zaplana, el pasado día 16 de noviembre la directora del Instituto Valenciano de la Exportación anunciaba
en rueda de prensa la presentación de una denuncia por la
presunta comisión de un delito societario contra la persona
del anterior director del Ivex, quien al parecer podría haber
firmado letras, o avalado letras, por un importe de más
1.331 millones de pesetas sin haber consultado antes, o comunicado, al consejo de administración de este instituto.
Comoquiera que de confirmarse esta situación ello podría llevarnos a un gravísimo q1uebranto económico para
la tesorería de la Generalitat, y dado que a pesar del tiempo
que ha transcurrido desde esa fecha hasta ahora, y a pesar
del escándalo que ello supone, ni usted ni ningún miembro
de su gobierno ha podido aún venir a esta cámara a dar ex plicaciones, es por lo que en concreto le preguntamos a usted, señor Zaplana: ¿conocía usted la forma de actuar del
Ivex en relación con el contrato firmado en el año 1995 con
la empresa Ford y que muy posiblemente ha sido la causa
del escándalo actual?
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Moreno.
Té la paraula el senyor president.
El senyor president del Consell:
Con la venia, señora presidenta.
Señor Moreno, mire usted, el Ivex ha funcionado de forma eficaz –aunque su señoría nunca me haya preguntado
por eso– y sus resultados son evidentemente satisfactorios.
Yo no puedo conocer con detalle –aunque sí que tengo lógicamente las referencias lógicas en este asunto– el contrato, porque fue negociado previamente a asumir la responsabilidad de presidente de la Generalitat Valenciana. Tenga
usted en cuenta que se firmó el 7 de julio del año 19995.
Estoy seguro que su señoría y en su grupo tendrán información puntual sobre el mismo como yo la puedo tener, pero
le puedo asegurar que no más.
Pero en cualquier caso, en cualquier caso, sepa su señoría que lo que hemos hecho ha sido, a la hora de detectar
una posible irregularidad, actuar con la máxima transparen cia que se puede actuar acudiendo a la administración de
justicia. Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor president.
Té la paraula el senyor síndic.
El senyor Moreno Carrasco:
Mire, señor Zaplana, ahora a ver si centramos la cues tión. En julio del 95, gobernando usted ya, ¿eh?, gobernando usted ya, el Procova, predecesor del actual Ivex, firma
un extrañísimo contrato, por más que usted se empeñe, con
la empresa Ford. En ese contrato –ahora a ver si nos aclara mos un poquito–, la empresa se compromete a comprar determinados materiales industriales de una empresa residen te en Túnez, para posteriormente vender los mismos
materiales por el mismo precio a otra empresa que reside
en Francia. Ambas empresas, por casualidad, propietarias
de la misma persona. Por casualidad. Bueno, y entonces
¿esto para qué se hacía? Pues la explicación que se nos da
Diari de sessions número 24
es que era para conseguir unos derechos de compensación
o de importación que luego el Ivex cedía a la empresa multinacional Ford para que ella pudiera exportar automóviles
a Túnez.
Pues a nosotros –que a usted eso le parece tan normal–
nos parece un verdadero escándalo. De verdad. Porque yo
creo que no es función del Ivex el dedicarse a estas operaciones raritas cuanto menos de comprar y vender material a em presas del mismo dueño situadas en distintos países y, sobre
todo, porque no estaba previsto en sus presupuestos. Porque
en el 95 y 96 no había ni una sola peseta en los presupuestos
del Ivex para realizar esas compras. Y ustedes gastaron
1.500 millones de pesetas en esas raritas operaciones.
Entonces, señor Zaplana, mire, yo creo que... En segundo lugar, ¿alguien se imagina que la empresa Ford necesite
todo este lío para exportar 262 coches? Pues mire, yo creo
que no. Yo creo que si raro es el contenido del contrato,
pues si hablamos de la forma de gestión, que eso ya es toda
su responsabilidad, pues es un verdadero escándalo. Hasta
tal punto que la Sindicatura de Cuentas, año tras año, ha
ido denunciando la forma de gestionar ese contrato. Y si le
añadimos a todo este lío que usted tenía ya –no esa modélica forma de gestión– pues las irregularidades que han sali do en Túnez, en Marruecos, el grandioso y suculento contrato que usted firmó a su amigo Julio Iglesias, y del cual
aún no hemos tenido conocimiento en estas Cortes, pues el
pastel estaba servido.
Ante tanto desastre, ante tanto descontrol, antes o después, pelotazo al canto, antes o después, señor Zaplana,
porque si usted piensa que alguien se puede creer en esta
comunidad que este ciudadano que ustedes han denunciado
puede firmar avales por 1.331 millones de pesetas sin que
nadie lo sepa... pues mire, desde luego nosotros no nos lo
creemos. Desde luego. Porque es que además nos han intentado engañar. Si nos dicen que ya no había contrato y resulta que ahora hay otro contrato más. Si nos quieren contar un cuento... Y mire, a estas alturas el patio ya no está
para cuentos.
No, no, señor Zaplana, ustedes empezaron este asunto
comiéndose el mundo. Querían meter en la cárcel a todo el
que respiraba. Dieron por huido a todo el que le caía gordo
o le caía mal. Y termina usted diciendo: “Pues a lo mejor
todo ha sido un error”. A lo mejor. Y esto empezará, y se lo
vaticino yo, cesando usted a la señora Carmen de Miguel
por atrevida, por osada y por denunciar el pastel. Al tiempo, ya lo veremos.
Mire, nosotros, señor Zaplana, tenemos una impresión
muy clara, clarísima. Eran innecesarias todas esas opera ciones para exportar 262 coches, totalmente innecesarias.
No hacía falta comprar y vender material por 2.000 millo nes de pesetas. Usted y yo lo sabemos. Con la cuarta parte
de esas operaciones se podían haber exportado esos mismos coches. El resto ¿por qué se ha hecho? Pues evidentemente para tapar el pastel que usted tiene allí en el Ivex,
para qué se va a hacer, evidentemente.
Y yo creo que ya va siendo hora de una cosa: que esta
cámara y los ciudadanos valencianos de una vez sepan qué
pasa en el Ivex, y de una vez sepamos si es verdad o no que
posiblemente o probablemente se están desviando facturitas de viajes al Ivex, facturitas de determinados regalos de
Loewe, facturitas de determinadas cuentas de crédito. Y
queremos saber si es verdad que usted ha pagado más de
600 millones de pesetas, y por qué concepto, a Julio Iglesias. Y queremos saber de verdad qué significaban esas
operaciones que ustedes han hecho con la Ford en Túnez y
en Francia. Y eso es lo que queremos saber.
Y como estamos convencidos de que usted otra vez va a
Diari de sessions número 24
02.12.1999
dar vueltas y nos va a marear, por primera vez en la historia
de este parlamente vamos a pedir que se constituya una comisión de investigación para que averigüemos de verdad
qué hay detrás del “Ivexgate” que ustedes han montado.
(Aplaudimentes en un sector de la cambra)
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Moreno.
Té la paraula el senyor president.
El senyor president del Consell:
Con la venia, señora presidenta.
Señor Moreno. Señorías.
Mire, señor Moreno, estas cuestiones se pueden afrontar
con rigor, con seriedad, desde el análisis y el debate político, o como usted es habitual que las plantee.
Ha dicho usted –y permítame, los términos no los entienda ofensivos– alguna insensatez en su intervención.
Dice: “estando usted de presidente”. Y es cierto, porque la
firma del contrato es el 7 de julio del 95. El gobierno tomó
posesión el día 6, el día anterior. Como usted comprenderá,
fue Procova, y su director, persona muy respetable en aquel
momento, don Juan Mir, el que suscribió un contrato que se
estaba negociando muchísimo antes. En cualquier caso, si
usted tiene que pedir algún tipo de responsabilidad sobre el
contrato –que yo no las pido y que a mí me parece útil–,
pero en cualquier caso pídasela a sus compañeros de partido (remors) que estaban al frente de la responsabilidad del
gobierno (protestes) –por el amor de Dios, yo no las pido,
yo no las pido, yo creo que estaba bien hecho, pero los que
la cuestionan son precisamente ustedes, son precisamente
ustedes–, para conseguir, efectivamente, como su señoría
ha dicho, derechos compensatorios para que Ford pudiera
exportar a determinado país.
El 16 de junio del 97, a petición del mismo director general, don Juan Mir, antes de cesar, se cancelan todas esas
operaciones. Y se comunica en el consejo de administración. Y allí se habla de poder formular un nuevo contrato
que permita ceder esos derechos a terceros con la finalidad
de que esas operaciones se puedan seguir realizando. Y
después de esa referencia que le estoy haciendo a su señoría ya no se vuelve a hablar en el consejo de administración
nunca más –nunca más– de esa situación. Ni hay facturas
con terceros, ni hay facturas con Ford. No vuelve a haber
absolutamente nada más hasta que el pasado mes de septiembre aparecen unas letras que están avaladas, en su cali dad de director del Ivex, por el señor Tabares, de las que no
hay ninguna constancia en el Instituto, absolutamente nin guna. Y entonces, ante esa situación de irregularidad, se
pueden hacer dos cosas, dos cosas solamente: o callarse,
que es lo que sus señorías han hecho siempre, tradicionalmente, (remors) cuando ha habido la más mínima irregula ridad en la administración pública, o callarse o ponerlo en
conocimiento de la administración de justicia, para que sea
la administración de justicia la que decida y dictamine si ha
habido efectivamente cualquier irregularidad penal o no la
ha habido. Y, en cualquier caso, la administración de justicia cuenta con todos los respetos de la administración y
toda la colaboración de la administración.
Y fíjese usted qué forma de actuar más distinta a la an terior por parte del consejo de administración del Ivex con
el conocimiento del Consell, con el conocimiento del Gobierno. Ante la más mínima sombra de posible irregulari dad, se comunica a la administración de justicia. No se olvide, señor Moreno, que ha sido el actual consejo de
Pàgina 5
administración del Ivex el que ha ido a la administración de
justicia y no su señoría. Su señoría intenta, a falta de clari dad para otras ideas, agarrarse a cualquier situación para
intentar sacar tajada política. Pero ha sido precisamente la
actual administración la que denuncia esa irregularidad.
Porque lo que no podemos bajo ningún concepto es que nadie pueda tener la más mínima sombra de duda, la más mí nima sombra de duda, sobre cuál ha sido el comportamiento de esta administración. Intenta darle la vuelta su señoría,
pero no lo puede conseguir. Porque ha sido la actuación correcta del consejo de administración del Ivex y del Gobierno yendo a la administración de justicia para que se esclarezca hasta la última coma sobre si esa situación tiene visos
de irregularidad o no. A nosotros nos parece que sí. No hay
la más mínima documentación que pueda soportar ese aval,
pero en cualquier caso estoy seguro que el señor Tabares se
defenderá en la administración de justicia y podrá ejercer
su derecho de defensa explicando los criterios y los comportamientos que haya podido tener como director general
del Ivex.
Yo deseo, yo deseo, que no haya trascendencia penal,
lógicamente, en este procedimiento. Ojalá. Pero, en cualquier caso, mi obligación es que se aclare hasta la última
coma de ese asunto. Y, mire su señoría, no hay mejor forma
de aclararlo que yendo a la administración de justicia. Si
ustedes hubieran actuado así, si ustedes hubieran actuado
así, en vez de ir a la puerta de la cárcel de Guadalajara, otro
gallo nos cantaría. (Aplaudiments en un sector de la cambra. Remors)
La senyora presidenta:
Silenci, per favor, silenci.
Per a formular la pregunta corresponent al Grup Parla mentari Esquerra Unida té la paraula el seu síndic, senyor
Ribó.
El senyor Ribó i Canut:
Senyora presidenta.
Senyor president.
Reiterar-li una pregunta prou pareguda respecte a l’Ins titut Valencià de l’Exportació. Quina valoració fa el president de la Generalitat, en primer lloc, dels aconteixements
recentment ocorreguts en l’Institut Valencià de l’Exporta ció i, en segon lloc, de la política seguida durant els anys
per aquest organisme públic?
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Ribó.
Té la paraula el senyor president.
El senyor president del Consell:
Con la venia, señora presidenta.
Señor Ribó, la valoración que hago sobre la actuación
del Ivex en la legislatura anterior no puede ser más positi va. Un organismo público creado en esa dirección para actuar con la misma finalidad que el Ivex, Procova, había
dado un mal resultado o un escaso resultado desde el punto
de vista de sus niveles de eficacia. Son muchísimas las empresas beneficiadas que lógicamente este debate no tiene
tiempo suficiente como para poder explicar en estos momentos, pero los resultados son claramente positivos y optimistas. Sin embargo, lamento profundamente que se haya
producido, como es lógico, la situación que ha llevado al
consejo de administración del Ivex a tener que formular
Pàgina 6
02.12.1999
una denuncia, una querella, ante la administración del justi cia. Comprenderá su señoría que nunca es agradable, pero
comprenderá que hay veces que ante la más mínima som bra de irregularidad no queda otra opción por desagradable
que esta sea.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor Ribó.
El senyor Ribó i Canut:
Senyor president.
És evident que estem davant d’un tema molt important.
Que una institució pública puga perdre fins a 1.331 milions
preocupa a Esquerra Unida i estem segurs que també els
preocupa a vostés.
“El govern ha fet allò que tenia que fer”, ens dirà i aca ba de dir. Senyor president, no és cert. No ha fet allò que
tenia de fer. Hi han nombrosos punts foscos en l’afer dels
avals bancaris. I li volem recordar que amb 1.331 milions
es poden crear moltes places escolars públiques, es poden
comprar molts aparells de ressonància per els hospitals, es
poden fer residències de tercera edat per a que no repetisquen escàndols com en la Residència Formentera del Segura. Però li reitere que hi han molts punts foscos que volem
que ens explique avui ací.
En primer lloc, perquè vostés no han fet cas de les recomanacions de la Sindicatura de Comptes del 96 i 97 on
queda molt evident l’obscurantisme, la manca de transpa rència i les irregularitats que realitza l’Ivex amb l’execució
del seu contracte amb l’empresa Ford. L’informe de la Sindicatura deixa clar que no és una persona només la responsable. Ho es tot el govern que vosté presideix perquè tenia
el coneixement dels problemes plantejats. Almenys per
omissió, són directament responsables.
¿Com és possible que s’insinuarà des del govern que el
exdirector de l’Ivex estava en paral·lel desconegut quan es
coneixia perfectament on es trobava? ¿Com és possible que
es diga pel govern que les empreses implicades en els avals
no tenen recursos ni activitats, quan els registres de Tunísia
indiquen clarament el contrari? ¿Com es possible que el exdirector de l’Ivex signara uns avals tan importants sense co neixement del president de l’Ivex i consellers? Li pregunte,
senyor president. I m’agradaria que em contestara concreta ment: ¿Coneixia el conseller d’Indústria la signatura
d’aquests avals? ¿Com són possibles tantes contradiccions
entre la vigència o no de l’acord Ivex-Ford quan aquest
acord és el que majors despeses ocasiona a l’Ivex? El 50%
en el 96 i el 25,3% en el 97, segons aquesta Sindicatura.
Senyor president, no podem deixar d’escoltar els cridaners silencis, tant de l’antic com de l’actual conseller d’In dústria a la vegada presidents de l’Ivex. No entenem el poc
interés de comparèixer aquestes Corts per a donar les explicacions necessàries. I el tema s’ho mereix, eh? Demostra a
les clares com gestionen vostés els interessos dels valencians: una gestió opaca, fosca, emprant mecanismes d’en ginyeria financera de la que sembla que són experts. Saltant-se les mínimes precaucions i normes que marca la Llei
d’Hisenda Pública.
Continuarem parlant del tema. L’afer Ivex acaba de co mençar. Però en qualsevol cas és un símbol de com s’està
governant el País Valencià. ¿Com ens explica que en algunes delegacions de l’exterior s’ajunten els mateixos locals,
telèfons, targetes, una empresa privada amb l’Ivex? ¿No
Diari de sessions número 24
creu que se està pagant amb diners públics les despeses
d’una empresa privada? ¿Li sembla un comportament nor mal? ¿Com explica que s’augmenten les despeses de personal de l’Ivex per damunt de la resta de la funció pública
sense les autoritzacions pertinents? ¿És, potser, un nou
complement per experts en enginyeria financera? ¿Com es
possible que un Institut Valencià de l’Exportació dedique la
major part dels seus recursos a incentivar l’exportació de
cotxes d’una de les primeres multinacionals del sector quan
a més els recursos assignats per a contraprestacions s’han
emprat en quantitats mínimes fins ara? ¿Creu vosté que
aquesta és una funció prioritària de l’Ivex? ¿No creu vosté
que la xicoteta i mitjana empresa valenciana està més ne cessitada d’ajudes a l’exportació que una gran multinacio nal que té recursos i mitjans per si mateixa? Volem dir-li
que aquesta no és precisament una política adequada per
incentivar l’industria valenciana. Al nostre entendre, l’Ivex
hauria de ser una entitat pública dedicada a promoure l’ex portació de l’industria, l’agricultura i el comerç valencià
que realment està necessitat d’aquestes ajudes. Fins ara coneixíem a l’Ivex pel contracte multimilionari amb Julio
Iglesias, el seu amic Julio Iglesias. Ara l’Ivex l’anem a co nèixer també per l’afer dels avals per a vendre cotxes d’una
multinacional
La senyora presidenta:
Senyor Ribó, acabe.
El senyor Ribó i Canut:
...i els diners que segurament els costarà a tots els valencians. Res més i moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Ribó.
Té la paraula el senyor president.
El senyor president del Consell:
Señora presidenta.
Señorías. Señor Ribó.
Naturalmente que estamos ante un tema importante. No
creo que el consejo de administración del Ivex presente todos los día denuncias o querellas. Si lo hace es porque está
ante un tema importante. Y perdóneme que le diga que su
primera afirmación me parece una obviedad. Pero permíta me que yo le conteste a sus preguntas con una pregunta:
¿qué se puede hacer más de lo que hemos hecho? Sinceramente, cuando se detecta una irregularidad ¿qué se puede
hacer más? ¿Cuál hubiera sido, según su señoría, el comportamiento correcto? ¿Callarse? ¿Silenciarlo? ¿Es ese el
comportamiento correcto? ¿O denunciarlo a la administración de justicia que lógicamente va a aclarar hasta el último
detalle de esa operación?
Y dice usted: “a mí me parece mal que en su día –el en tonces Procova, no nos confundamos– se dedicara a esos
menesteres”. Yo puedo discrepar con usted. Pero en cualquier caso reconózcame su señoría que al día siguiente de
tomar posesión el gobierno, cuando se firma el contrato, no
había sido yo partícipe de aquella negociación, ni el conseller de Industria, ni siquiera ningún responsable de la admi nistración pública que yo presido. Reconocerá su señoría
esa evidencia.
Y lo que sí que se hace en el año 97 es decir “se han acabado esas prácticas”, buenas, malas o regulares, porque no es
Diari de sessions número 24
02.12.1999
lo que estamos debatiendo en este momento. Se han acabado
esas prácticas. En el año 97. Acuerdo del consejo de administración. Y en el último mes de septiembre –es rigurosamente cierto, señoría, lo que le digo– nos encontramos con
que, con buena fe, con mala fe, no sé con qué propósito, ojalá que con el mejor, el señor Tabares ha avalado a esas mismas empresas que en el año 97 el consejo de administración
del Ivex le había dicho “acábese esa relación contractual”.
¿Qué hace entonces el consejo de administración del Ivex?
Se lo cuenta al señor Moreno o a usted en secreto? ¿Se calla?
¿Lo intenta tapar? A lo mejor hubiera sido fácil taparlo, señoría, ocultarlo, y no darse por enterado. Pero eso no es responsable. Esa no es la actitud correcta.
Van a llevar sus señorías a la percepción de alguno
–desde luego, no a la mía– que cuando hay alguna situación irregular lo más rentable políticamente es callarse.
Porque cuando se denuncia, cuando se tiene valentía, cuando no se tiene nada que esconder es cuando sus señorías,
encima, se tiran encima achacando las irregularidades a to dos. Y las irregularidades no pueden ser de quien denuncia,
señoría. Ni nada tiene que esconder quien denuncia. Quien
denuncia quiere que se aclaren las cosas hasta el último de
sus extremos. Y su señoría debería de colaborar en esta dirección. ¿O es que ya no está el asunto en manos de la administración de justicia? ¿O es que ya la administración de
justicia no nos supone a todos garantías absolutas de que se
va a aclarar? Actuemos con prudencia, sigamos las diligen cias judiciales, sepamos qué dice el señor Tabares, aportemos toda la documentación y toda la información que obra
en nuestro poder, y que sea la administración de justicia la
que en su día decida.
O sea, ¿que ustedes penalizan el que desde la propia administración se denuncien comportamientos irregulares? O
lo que es lo mismo, ¿hay que callarse? Esa es la práctica de
otros, señoría, esa es la práctica de otros durante muchos
años. Pero esa no es la práctica del actual gobierno ni del
Partido Popular por mucho que les pueda doler a sus señorías. Aquí, yo lo siento muchísimo, el error se puede permitir siempre porque somos humanos y nos podemos equivocar. Pero cuando ese error genere irregularidades y puede
ocasionar daños económicos y quebrantos económicos
–como su señoría ha señalado– a las arcas de la Generalitat
Valenciana y, por tanto, a los intereses públicos, no queda
otra opción, no existía otra opción, salvo que su señoría me
la explique y me diga “el comportamiento alternativo por
parte del Ivex o por parte de la administración hubiera sido
este que yo le digo”. No, sus señorías lo que dicen es:
“mire, como aquí las cosas van prudentemente bien, como
el gobierno tiene buena imagen y ahora ellos mismos han
iniciado este procedimiento, agarrémonos a eso, a ver si
mordemos pieza y vamos a intentar destapar un escándalo”.
En cualquier caso, el escándalo –coincidiría su señoría, que
yo lo niego– lo habría destapado el propio consejo de administración del Ivex...
La senyora presidenta:
Senyor Zaplana.
El senyor president del Consell:
...y el propio Consell –digo yo– que es quien toma la
iniciativa. Y a estas alturas, señoría, le puedo asegurar que
cuando se toma una iniciativa de esa naturaleza es porque
se tiene la conciencia muy tranquila de haber actuado siempre correctamente en defensa de los intereses públicos. Muchas gracias. (Aplaudiments en un sector de la cambra)
Pàgina 7
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Zaplana.
Se suspén la sessió per 15 minuts.
(Se suspén la sessió a les 10 hores i 40 minuts)
(Es reprén la sessió a les 11 hores i 11 minuts)
Debat i votació del Projecte de llei de la Generalitat
Valenciana per la qual se suprimeix
l’Àrea Metropolitana de l’Horta
La senyora presidenta:
Senyories, es reprén la sessió.
Punt deu de l’ordre del dia: debat i votació del Projecte
de llei de la Generalitat Valenciana pel qual se suprimeix
l’Àrea Metropolitana de l’Horta pel procediment de lectura
única aprovat en el punt u de l’ordre del dia. Té la paraula,
per a la presentació del projecte de llei, el conseller de Justícia i Administracions Públiques.
Senyor Castellano, té la paraula.
El senyor conseller de Justícia i Administracions
Públiques:
Gracias, señora presidenta.
Señoras y señores diputados. (Remors)
Comparezco ante esta cámara para presentar el Proyecto
de ley de la Generalitat por el que se procede a la supresión
del Consell Metropolità...
La senyora presidenta:
Un moment, senyor conseller.
Per favor, pregue a les senyories que ocupen els seus escons. Senyories, per favor. Gràcies.
Continue, senyor conseller.
El senyor conseller de Justícia i Administracions
Públiques:
Gracias, señora presidenta.
Decía que comparecía para presentar el Proyecto de ley
por el que se procede a la supresión del Consell Metropolità de l’Horta. Antes de centrarme en el texto positivo de la
ley, me gustaría hacer una serie de consideraciones en coherencia con las aplicaciones que el Consell ha venido manifestando en diferentes intervenciones ante esta cámara,
apreciaciones sustentadas en datos objetivos de disfuncionalidad e ineficacia de este organismo.
El Consell Metropolità de l’Horta fue creado por Ley
12/1986, de 21 de diciembre, siendo configurado como una
entidad local con personalidad jurídica propia con el fin de
atender problemas de índole territorial, urbanísticos, me dioambientales, que afectaban a los municipios del área
metropolitana citada. Dicha ley fue a su vez desarrollada
mediante el Decreto 65/1988, de 9 de mayo, donde se regulaban los aspectos relativos a la organización, funcionamiento, competencias y medios del ente metropolitano.
Pàgina 8
02.12.1999
Las competencias que la ley en concreto atribuía al
Consell Metropolità de l’Horta estaban referidas al ciclo hidráulico, residuos sólidos, urbanismo, incendios, mataderos, transportes e infraestructuras. No obstante lo anterior, y
sin poner en duda la buena voluntad de los gestores de
aquel entonces, se fueron produciendo una serie de disfuncionalidades que afectaron no sólo a la imposibilidad de
cumplir tales fines, de cumplir tales competencias, sino que
desembocaron, además, en problemas de carácter financiero y de representación y participación política. Prueba del
desinterés que este ente ha tenido durante toda su trayectoria, durante toda su vigencia, es por ejemplo la no elaboración de los presupuestos para los años 1994 y 1995, teniéndose que prorrogar el del año 1993, la retirada de todo tipo
de financiación por la Generalitat en el año 1994 e incluso
la redacción ese mismo año de un anteproyecto de ley para
su disolución.
Con estas premisas se llega a la Ley 4/1995, de 16 de
marzo, del Área Metropolitana de l’Horta, que supuso un
recorte de aquellas competencias que, por contra, nunca se
habían desarrollado y que se quedan prácticamente en la de
residuos sólidos y en la de agua en alta.
En la discusión parlamentaria de la ley citada, ya enton ces el Partido Popular, a través de su grupo parlamentario,
entonces en la oposición, ya abogó por la disolución del
Consell Metropolità de l’Horta, debido a la imposibilidad
de poder ejecutar las competencias propias, unido al incremento del gasto público, sin contraprestación en forma de
servicios equivalentes, lo que eran razones que entonces ya
justificaban nuestra postura que actualmente presentamos.
Por todo ello, y en cumplimiento de nuestro programa
de gobierno, presentamos hoy en esta cámara, desde la coherencia que hemos mantenido desde siempre, este proyecto de ley. Y solicitaría de sus señorías que esta ley fuera votada por todos los grupos de esta cámara, pues entendemos
que la actual situación del Área Metropolitana de l’Horta
no beneficia en absoluto ni a los ayuntamientos que la
componen, ni a los ciudadanos a los que se pretende servir.
Pasando, pues, a la tramitación general del proyecto de
ley que ahora nos ocupa, conocen sus señorías que la elaboración de los mismos, de estos proyectos de ley, se hallan
regulados en la circular de la Presidencia de la Generalitat,
de 1 de marzo de 1983. Junto a ella, el artículo 43, párrafo
primero, de la Ley 7/1985, de bases del régimen local, que
marca una tramitación específica para la creación, modifi cación y supresión de un Área metropolitana, consistente
en la previa audiencia de la administración del estado y de
los ayuntamientos y diputaciones afectadas.
En cumplimiento a este precepto, la Conselleria de Justicia y Administraciones Públicas procedió, mediante escritos de fecha de 6 de octubre de 1999, a cumplir tal trámite.
En virtud de ello se remitió copia del anteproyecto y de la
memoria justificativa al Ministerio de Administraciones
Públicas, a la Diputación Provincial de Valencia y a los 44
municipios integrantes del área metropolitana, habiéndose
presentado a tal efecto alegaciones, por una parte, de los
entes citados en último lugar.
En concreto, señorías, dichas alegaciones, en contra del
anteproyecto, se pueden sintetizar en tres puntos: primero,
carencia de exposición de motivos en el preámbulo y de
una memoria justificativa; segundo, deficiencias en la tra mitación del procedimiento; y tercero, invasión de las competencias municipales, a tenor de lo dispuesto en el artículo
segundo y en la disposición transitoria del anteproyecto.
En primer lugar, y en cuanto a la primera objeción, de seo recordar a sus señorías, porque sus señorías lo saben
muy bien, que la iniciativa legislativa se basa en valoracio-
Diari de sessions número 24
nes político-sociales y de oportunidad y que no sólo se recogen las causas que dan lugar a la disolución sino que se
alude a los criterios que deben de presidir el tránsito de esta
situación desfasada e inoperante a otra más objetiva, clara
y eficaz.
En cuanto al procedimiento, señalar que se ha seguido
escrupulosamente el fijado por la normativa vigente, tanto
el general como el específico, sito en la Ley reguladora de
bases del régimen local. Y en este punto hay que mencionar incumplimiento del artículo diez, párrafo segundo, de
la Ley de creación del Consejo Jurídico Consultivo de la
Comunidad Valenciana, la solicitud de emisión del dictamen preceptivo correspondiente, señalándose por este órgano en sus conclusiones que el anteproyecto de ley que suprime el Área Metropolitana de l’Horta es conforme con el
ordenamiento jurídico vigente.
Finalmente, y con respecto a la posible injerencia de las
competencias municipales, señalar que no sólo no es correcta esta apreciación sino que además desvirtúa la literali dad del precepto. No me voy a extender más en este punto,
ya que me referiré a él con posterioridad.
Pasando a la estructura del proyecto de ley, éste se compone de una parte expositiva y otra dispositiva. Esta última
se articula en dos artículos, una disposición transitoria, una
derogatoria y una disposición final. El preámbulo o parte
expositiva recoge los motivos que conducen a la supresión
del área metropolitana. Tal y como allí se establece, el ente
local nacido hace trece años no desarrolló y no ha desarrollado todas las competencias, ni la prestación de los servicios supramunicipales para los que fue creado.
Asimismo se reproduce por su claridad una cita del preámbulo de la Ley 4/1995, donde se reconoce explícitamente la falta de eficiencia y, si me permiten, que resume los
postulados que siempre el Consell ha defendido al respecto.
Textualmente este párrafo de la Ley de 1995 señala lo siguiente: “Se juzga necesario delimitar con la mayor previsión posible funciones y competencias del ente metropolitano, así como replantearse la asignación a dicho ente de
determinados servicios y competencias que quizás otras entidades supramunicipales pudieran prestar de manera más
idónea”. Me estoy refiriendo, señorías, al texto de la Ley de
1995.
Esta afirmación, pues, es plenamente vigente para el
consell, pues tanto los servicios que en la actualidad presta
o puede prestar el CMH, que se reducen a dos, a residuos
sólidos y el agua en alta, que está también en este caso gestionada por una empresa, que es Aguas de Valencia, pueden
ser perfectamente asumidas por otras entidades supramuni cipales u otro tipo de entes públicos. Se trata, en consecuencia, de hallar la fórmula que permita prestar los servi cios con mayor agilidad, eficacia y menor coste, además de
mejorar la coordinación y cooperación entre la Generalitat
y las administraciones locales.
Contamos para ello también, señorías, con un marco
apropiado que recoge todas estas pretensiones. Este marco
no es otro que el pacto local. Como sus señorías conocen,
dicho pacto fue aprobado a nivel estatal el 17 de diciembre
de 1998, en el Pleno del Congreso de los Diputados. Pero
ya las Cortes Valencianas, dos años antes, el 25 de septiembre de 1996, pusieron en marcha una comisión paritaria
para aprobar el que ha sido el primer pacto local autonómico, ya que en la asamblea extraordinaria de 27 de febrero
de 1999, de la Federación Valenciana de Municipios y Provincias, se aprobó el documento del pacto local donde se
señala en el mismo que la descentralización y la coordinación son los dos pilares básicos sobre los que se han de sustentar las relaciones de las entidades locales y la comuni-
Diari de sessions número 24
02.12.1999
dad autónoma.
Concretamente, en este pacto aprobado –se lo recuerdo
a sus señorías– por unanimidad, se hace expresa referencia
a que se constituya un régimen especial para las grandes
ciudades y las grandes áreas de nuestra comunidad, ya que
todos los grupos, globalmente considerados y que estuvieron en la negociación del pacto local, entendían que había
que dar un régimen especial de mejora y cambiar lo que era
ese régimen que existe para las grandes ciudades y para las
áreas metropolitanas en nuestra comunidad.
Se trata, pues, de profundizar, precisamente, en este
campo y en este acuerdo, lo que debe ser la gestión que
materialice todos estos proyectos. Y tengan por seguro que
es voluntad del Consell que estos instrumentos de gestión
se construyan con el acuerdo de la mayoría de todas las
fuerzas políticas, para llegar así a un amplio consenso en la
creación del marco que permita a los entes locales cumplir
eficazmente sus funciones en el futuro.
El proyecto de ley que hoy nos ocupa de supresión del
Área Metropolitana de l’Horta se rige por los siguientes
criterios. En primer lugar, objetividad, transparencia y pro porcionalidad, para lo que se constituye una comisión mixta paritaria entre representantes del gobierno y de los muni cipios que integran el Área Metropolitana de l’Horta.
En segundo lugar, clarificación y liquidación de todos
los recursos patrimoniales, materiales y financieros, con
determinación de sus transferencias, con especial énfasis en
el respeto de los derechos adquiridos por el personal que
actualmente trabaja en el ente.
En tercer lugar, participación de las Cortes Valencianas,
a través de su Comisión permanente de Gobernación y Administración Local, a la que deberá darse cuenta de todo el
proceso seguido.
Y en último lugar, garantía en la continuidad de la pres tación de los servicios que corresponden al Área Metropolitana de l’Horta, hasta que se creen los nuevos organismos
que gestionen y coordinen las competencias supramunicipales, en la futura regulación de las Áreas metropolitanas
de la Comunidad Valenciana.
Todas estas consideraciones están reflejadas en los dos
preceptos de esta ley. De esta manera, en el artículo primero se establece la supresión del Àrea Metropolitana de
l’Horta. Las motivaciones fácticas y las razones de oportunidad que justifican tal supresión, ya han quedado, a mi entender, claramente expuestas. Añadir, no obstante, que la
creación, supresión y regulación de entes metropolitanos
entra dentro de las competencias autonómicas de carácter
legislativo, por lo que este gobierno no hace sino adecuarse
al ordenamiento jurídico vigente y cumplir con sus competencias.
Por su parte, el artículo segundo menciona la creación
de la Comisión Mixta Paritaria, a la que anteriormente tam bién he hecho mención. Me gustaría no obstante reflejar,
que nos encontramos ante un órgano de carácter instrumen tal cuya función consiste, fundamentalmente, en ejecutar de
modo material y efectivo el traspaso de medios patrimoniales, materiales, financieros, y también personales del ente
metropolitano que actualmente residen en él. Incidir res pecto a estos últimos, y tal como queda plasmado en el proyecto de ley, que el personal quedará en la situación administrativa que les corresponda de acuerdo con la normativa
en vigor, y que les serán siempre respetados todos sus actuales derechos.
En cuanto a la composición de la Comisión Mixta Paritaria, resaltar, y teniendo en cuenta de que se ha seguido el
precedente normativo establecido en la Ley 7/87, por la
que se extingue la entidad municipal metropolitana de Bar -
Pàgina 9
celona; que se ha procurado de que en la misma estuvieran
representadas las dos administraciones implicadas, a saber,
la local y la autonómica, las dos en posición paritaria. A tal
efecto se designarán seis representantes por cada una de
ellas. Los representantes del Área Metropolitana de l’Horta
serán elegidos en correspondencia con las fuerzas políticas
presentes en el mismo, según los resultados de las elecciones municipales del 13 de junio de 1999.
Pues bien, una vez concluido el trabajo de esa Comisión
Mixta y las transferencias que es el objetivo que tiene dicha
comisión, deberá rendir cuentas, a través de su presidente,
a la comisión permanente de Gobernación y Administra ción Local de estas Cortes dentro del plazo de los seis meses, que es el que estipula el texto del proyecto de ley.
La disposición transitoria, por último, señorías, establece una cláusula a la que podemos calificar, sin ningún gé nero de duda, como de garantista, puesto que atribuye al
Consell de la Generalitat el hecho de velar por el normal
funcionamiento de los servicios del área, en tanto no se creen los nuevos organismos que gestionen y coordinen las
competencias supramunicipales, de acuerdo con la legislación correspondiente. Dentro de este período transitorio,
cabe siempre, y como no podía ser menos, todo tipo de fórmulas asociativas o de convenios, con el objeto de lograr
una eficaz cooperación y coordinación entre los entes locales. Todo ello, sin perjuicio de que cada ayuntamiento puede, en el ejercicio legítimo de las competencias de que es
titular, y en virtud lógicamente del principio constitucional
de autonomía municipal, siempre respetado, gestionar los
servicios que les corresponden del modo que estime más
oportuno y eficaz. Podemos afirmar, pues, que en ningún
caso se vulnera el principio de autonomía municipal, como
así ha quedado reflejado y así ha quedado claro en el dictamen del Consejo Jurídico Consultivo.
En conclusión, señorías, y para acabar, es necesario terminar con situaciones anacrónicas de entes que no se atienen a los fines para en lo que en definitiva han sido crea dos; entes que en toda su trayectoria han mostrado una
ineficacia y una inoperancia, y que, por tanto, los ciudadanos y ciudadanas del Área Metropolitana de l’Horta se merecen nuevos entes, nuevos organismos que puedan regular
esos intereses y esos servicios supramunicipales, para una
mayor calidad en la prestación de los servicios públicos, y
para una mayor calidad de la vida de todos sus ciudadanos
y ciudadanas. Y esa es, ni más ni menos, la motivación, y
precisamente por eso la razón de necesidad y de oportunidad de aprobar este proyecto de ley de supresión del Área
Metropolitana de l’Horta, ya que la aprobación de este proyecto de ley permitirá desarrollar las bases de un modelo
de gestión eficaz, eficiente y participativo a todas las instituciones implicadas, que se regularán en la futura ley de
áreas metropolitanas.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor conseller.
Torn en defensa d’un grup parlamentari... en defensa del
projecte? En representació del Grup Parlamentari Popular,
té la paraula el senyor Díez.
El senyor Díez Cuquerella:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyor vicepresident del Govern Valencià. Senyors consellers.
Pàgina 10
02.12.1999
Senyores i senyors diputats.
Després de la seua intervenció, senyor conseller de Justícia i Administracions Públiques, tan aclaridora i pormenorit zada del projecte de llei que entra en debat en estos moments, el torn a favor de dit projecte que vaig a consumir ha
de començar lògicament per manifestar el recolzament del
Grup Parlamentari Popular a esta iniciativa del Govern Va lencià, per les raons que tractaré de resumir. En tot projecte
de llei hi haurà que distingir i separar per al seu estudi dues
parts que apareixen sempre perfectament delimitades: per
una banda, l’exposició de motius o preàmbul del propi projecte, i, en segon lloc, l’articulat pròpiament dit.
Quant al projecte, quant al preàmbul d’este projecte,
que en definitiva respon als raonaments d’oportunitat política que duen a prendre esta decisió, hi haurà que veure els
antecedents legislatius i els antecedents fàctics, perquè així
podrem comprendre millor el significat de dit projecte. Ens
trobem com a primer antecedent la Llei 12/86, que va crear
l’anomenat Consell Metropolità de l’Horta, que va nàixer
sense dubte en la millor de les voluntats, en uns plantejaments que permetien mantindre l’esperança, eixe somni
dels hòmens desperts, l’esperança que l’Àrea Metropolitana, del que era la Gran València, anava a ressorgir des de
les seues cendres.
Però aquelles expectatives no varen tindre un reflex en
la realitat, i va generar postures contradictòries que varen
dur a una revisió dels seus plantejaments inicials, conduint
a una nova Llei, la 4/95, que suprimia la primera i que dei xava reduïdes les competències de l’ens metropolità a exclusivament les matèries d’aigua en alta, residus sòlids, es corxadors i mercats; com diria el clàssic: “mi gozo en un
pozo”. Però és que, a més, d’estes últimes competències a
què queda reduïda l’àrea metropolitana després de la Llei
4/95; ara, que han transcorregut tretze anys des de la prime ra llei, des de la creació inicial, quatre des de la modifica ció posterior, tan sols es gestionen –com estàvem dient–
competències en matèria d’aigua, en matèria d’aigua en
alta. Cada municipi es fa el seu subministrament, perquè la
gestió del Consell deixa l’aigua a la porta de cada població.
Eixe és el servici en aigua. I el servici de residus sòlids.
Però és que, a més, l’aigua en alta la duu una empresa
privada, i la responsabilitat més forta del tractament de re sidus la duu una empresa pública. Ací, en este punt també
es podria dir: “para este viaje no hacía falta tantas alforjas”.
Perquè ho saben tots vostés, la burocratització existent en
el CMH no guarda relació quantitativament en els servicis
que es presten ni en les inversions que es realitzen. I tot
això com a conseqüència de què ni en la primera ni en la
segona de les lleis anomenades, es preveia un finançament
que fera possible un funcionament correcte. Però per això
hi havia, encavallat entre les dues lleis, un projecte o un
avantprojecte de l’any 1994, on textualment es deia: “el
mantenimiento en tales condiciones de una compleja estructura organizativa, hueca pràcticamente de contenidos
competenciales significativos, es ciertamente disfuncional
y complica sin mayor justificación el ya de por sí sobrecargado espacio local, lo que motiva por sí mismo un nuevo
análisis de la virtualidad del ente metropolitano”. Acabava
dient: “se ha convenido en consecuencia la necesidad de su
supresión”.
Què va passar? Què va passar, si de l’any 1994 existia ja
este avantprojecte, a pesar de què existia per tant eixa voluntat política manifestada en este text més ampli del que
he llegit, però que he destacat estes frases prou significatives, a pesar de què existia eixa voluntat política, no es va
produir la supressió, sinó que es va fer una reconversió a
través de la Llei 4/95, reduint-li les competències. Però no
Diari de sessions número 24
cap dubte que consegüentment d’eixa reducció de competències, d’eixes limitacions, estaven conduint al Consell
Metropolità de l’Horta a una agonia cantada, a un ofegament econòmic. Perquè fins i tot puc parlar en propietat,
per les experiències personals viscudes en la meua etapa
política en la Diputació de València. I si existia eixa voluntat, què és el que va passar, què va faltar en aquells mo ments?
En aquells moments va faltar el que no volem que falte
ara: la valentia política, el coratge polític, la coherència po lítica i la voluntat de voler donar resposta a les exigències
de la realitat social i econòmica d’estos moments. Que ningú s’esquince ara les vestidures, perquè el partit que dóna
suport al Govern Valencià ja ho exposava així en el seu
programa electoral. I també el conseller d’Administracions
Públiques ho manifestava en la seua compareixença d’exposició del seu programa, el passat dia 29 de setembre davant les Corts Valencianes, davant estes Corts.
Pel que he dit fins ací, es justifica perfectament el preàmbul o exposició de motius d’esta llei. Quant a l’articulat
de la mateixa, cal dir que es crea una Comissió Mixta Pari tària amb una composició definida, amb unes competències
clares i també definides, i en uns terminis concrets i deter minats, que faran possible unes transferències del personal
i dels seus mitjans materials, patrimonials i financers, des
de la transparència i amb la participació dels municipis de
l’àrea, i sobretot amb una garantia de continuïtat en la pres tació dels servicis –dels escassos servicis, diria jo– que ara
son de la seua competència. Garantia que dóna la interven ció del Consell valencià en compliment de les responsabilitats i competències que li atribueix la Llei de bases de règim local i l’Estatut d’Autonomia.
Els mateixos dirigents del Consell Metropolità de l’Horta, conscients de les dificultats per la viabilitat de l’ens, varen encomanar un estudi a la Universitat de València, que
ha vist la llum fa uns mesos, concretament el setembre pas sat. I en la presentació d’eixe llibre ja es diu, en la primera
pàgina, amb la millor de les voluntats, es diu “que el model
d’organització i gestió supramunicipal de València i comar ca no ha complit les expectatives previstes en un principi i
necessita ser revisat”.
Però no vull ser jo el que diga més coses. Vull deixar
parlar a este llibre, que, per suposat, està a l’abast de tots
vostés i que s’expressa en estos termes. Presten atenció, per
favor, que pense que no hi ha desaprofitament.
Llig textualment. “Plantear el futuro del Consell Metro polità de l’Horta como organismo metropolitano exige que
aun con la máxima brevedad posible, dediquemos algunas
líneas a explicar el nacimiento y la crisis del ente.
La andadura fue desde un principio difícil y plagada de
dificultades. Por una parte, la voracidad competencial de la
Generalitat y un malentendido protagonismo, hicieron que
la planificación urbanística y el transporte –que són les normes de coordinació metropolitana de 1988 i la llei d’ordenació del transport metropolità de 1991–, fueran asumidas
por la Generalitat, relegando al Consell Metropolità de
l’Horta al penoso papel de administración consultada o, en
el mejor de los casos –com el de la comissió metropolitana
del transport–, copartícipe.
Por otra parte, la negativa a realizar transferencias co rrientes y la dificultad de instaurar nuevas figuras impositi vas, legales pero de alto costo político, supuso de hecho un
estrangulamiento financiero del ente y su conversión de
brazo ejecutor de inversiones por encargo, tanto de la Generalitat como del Ayuntamiento de Valencia.
Tan sólo la actividad de las empresas Fervasa y Emarsa,
procedentes del Ayuntamiento de Valencia y que desarro-
Diari de sessions número 24
02.12.1999
llaban su actividad en el ámbito de los residuos y del ciclo
del agua, respectivamente, permitía mantener un nivel de
actividad que justificaba la existencia de un organismo metropolitano, pues las inversiones por encargo se podrían haber ejecutado sin recurrir al ente metropolitano, aunque
también servían para disfrazar la situación de crisis institu cional. Crisis que se vería agravada por la publicación de la
Ley 4/95, de 16 de marzo, por la cual se reducían de forma
notoria las competencias del ente, reduciéndolas al suministro metropolitano del agua en alta, residuos sólidos, incendios y mataderos.
Se produce así –estic llegint, com vostés poden comprovar–, se produce así una devolución del ente metropolitano,
que dio pie a que se planteara abiertamente por parte de
portavoces cualificados la conveniencia de su disolución.
Disolución que no se ha producido quizás –hasta ahora,
afegisc jo– por el coste político que ello supondría.
En definitiva, una historia conflictiva marcada por los
recelos y la miopía política, porque una cosa es afirmar sin
tapujos que la situación actual no es mantenible y otra es
no ser permeable a la evidente variedad de soluciones organizativas existentes y a la posibilidad de plantear otras alternativas que no sean simplemente la vuelta a la situación
creada por la ley fundacional del CMH, entre otras cosas,
porque la propia ley fundacional ya supuso clamorosos olvidos, como es el caso de la promoción económica.
Conviene, por tanto, hacer caso omiso de la corta experiencia del ente y plantear ex novo la cuestión. La organización metropolitana resultante debería plantearse con carác ter prioritario todas las modalidades posibles de incremento
de las competencias y la participación ciudadana, pero –i
amb açò acabe– si no somos capaces de anteponer el interés general al mantenimiento de cuotas de poder estamos
condenados a perpetuar el vuelo gallináceo y a que el principal nodo del sistema urbano valenciano pierda posibilidades de competir en detrimento del bienestar del conjunto de
los valencianos”.
Res més.
Moltes gràcies, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Díez.
Torn en contra? Senyor Ros, té la paraula per al torn en
contra.
El senyor Ros Piles:
Senyora presidenta.
Senyories.
Senyor conseller –ah!, està ací, pensava que te n’havies
anat–, quin paper t’ha tocat jugar, senyor conseller! Jo creia
que tu eres un home que venies del municipalisme i que estes coses t’importaven, però, clar, t’ho han manat i tu ho
has hagut de fer. Ho entenc. No ho compartisc, però ho entenc.
I estem ací per a debatre –disculpeu, senyories–, per a
debatre... és una ironia això de debatre. No recordava que
el projecte de llei que estem hui tractant ací es tramita per
lectura única. És a dir, o blanc o blanc, el que més t’agrade.
Coses de la majoria esta que vostés tenen.
Se’ns presenta un projecte de llei de dissolució del Consell Metropolità de l’Horta mitjançant un tràmit parlamen tari inusual per a este tipus d’assumptes. Fins ara, cada ve gada que s’ha tramitat un projecte de llei per lectura única
ha estat per actuar en defensa d’allò del més positiu o per
tal d’atendre alguna emergència. Hui, quan s’aprove, si a
Pàgina 11
les seues senyories no els il·lumina l’Esperit Sant, estarà
escrivint aquesta cambra la primera pàgina negra de la dila tada història parlamentària. Si l’aprovació es duu a terme
–quasi que no em cap el menor dubte–, vostés hauran
atemptat contra l’autonomia municipal, vostés hauran des preciat la voluntat dels ciutadans, vostés hauran intentant
anul·lar a la resta de la cambra.
Però el més greu de tot açò, senyories, serà a més a més
que vostés creuen que estan fent el més correcte. I és que
no m’estranya, tenint en compte la forma que tenen d’inter pretar aquesta democràcia de cartera que practiquen; sols la
trauen i l’obrin per interessos de grup o per interessos parti distes.
El més normal, senyories, davant una situació com esta
–parlem del Consell Metropolità–, haguera estat, en primer
lloc, obrir un debat amb la participació de tots els organismes afectats: ajuntament, govern valencià, el mateix Con sell.
La modificació o supressió d’una llei d’aquestes característiques significa diàleg, significa consens, significa par ticipació. Això que vostés tan repeteixen i, de tant de repetir-ho, s’obliden de practicar-ho.
Amb aquesta forma d’actuar, estem coneixent o reconeixent la vertadera cara del Partit Popular. No és que no sabérem, ho sabíem, però fins fa poc el famós pacte del pollastre els servia a vostés de carasseta. Ara ja no tenen
l’excusa. Pense que tanta pressa per desmuntar el Consell
Metropolità de l’Horta, tant d’esforç perquè no es puguen
constituir les empreses, potser no sols amague una mala
gestió sinó alguna cosa més. Han posat en marxa la seua
política, la de sempre: primer enfonsen les empreses públiques i després les privatitzen o, en aquest cas, les dissolen.
Allò més sensat, el més raonable haguera estat que si no
estan d’acord amb el funcionament del Consell Metropolità, hagueren cessat als seus responsables polítics. Pel contrari, han practicat la política de matar al missatger.
Si és que es considerava que s’havia de modificar-se la
llei, allò políticament correcte era presentar un nou projecte, estudiat i amb la participació dels afectats, per al seu debat pel tràmit ordinari. Antecedents existeixen: la creació
del Consell Metropolità i, com ací s’ha dit també, la modificació que es feu en l’any 95. En aquesta ocasió, el que hui
estem parlant ací és un tràmit excepcional per a una llei
d’excepció. L’únic ordinari que hi ha hagut és el seu comportament a l’hora de dur la llei a esta cambra.
Les lleis amb contingut important deuen tramitar-se
amb seriositat, amb serenitat, amb participació, procurant
el màxim consens, i sobretot sense precipitació i amb visió
de futur. Governar per a tots exigeix diàleg, exigeix flexibilitat, per tal d’arribar a la millor solució en beneficio dels
ciutadans i no buscar els objectius que més beneficien políticament al Partit Popular.
Posats en aquesta situació no és difícil explicar el vot
negatiu que després emetrem, el vot negatiu al projecte de
dissolució del Consell Metropolità que es presenta davant
d’esta cambra, atenent és clar a les moltes irresponsabilitat
que s’han comès des de la seua gestió fins ara.
Se’ns presenta sense poder discutir-lo, sense poder modificar-lo, sense poder aportar esmenes a aquest text de
gran importància per a la gestió dels serveis municipals i
que afecta de forma directa als municipis i ciutadans de
l’àrea metropolitana.
La forma secreta, premeditada, i amb un evident interés
partidista en què s’ha fet la tramitació del projecte de llei,
demostra en cada pas el menyspreu per la transparència de
les seues actuacions. La seguretat que aquesta cambra disposa de la majoria suficient per a aniquilar aquest organis -
Pàgina 12
02.12.1999
me els permet cometre aquest atropellament, impedint
qualsevol veu discordant que puga danyar els seus interessos partidistes.
El menyspreu per la legalitat dels resultats electorals
dels últims comicis, on l’esquerra va obtindre la majoria en
el Consell Metropolità de l’Horta, forçà la marxa dels esdeveniments per tallar d’arrel la constitució d’una institució
no controlada políticament per vostés.
Ha estat vergonyós, senyories, comprovar com els representats del Partit Popular a l’assemblea del Consell Metropolità feren l’impossible per tal d’impedir la seua constitució, obligant a l’anterior president a retardar la
constitució de l’assemblea, la qual cosa ha estat mereixedora d’una denuncia de prevaricació presentada per l’actual
òrgan de govern. Açò, senyories, no és un estat de dret, és
més bé el corrent en un estat de dretes.
Veient la importància d’aquest projecte, les maniobres
no gens transparents, els objectius del text, la total absència
del respecte per les corporacions locals, la prepotència en
la seua tramitació, les conclusions que es trauen dels informes i la deficient redacció, forcen al Grup Parlamentari So cialista–Progressistes a rebutjar el projecte de llei per diferents consideracions que intentaré matisar.
Encara que, dins del que hem vist, el més pràctic hague ra estat que –des de la Presidència de la Generalitat no te nim l’honor de tindre al senyor president, pensava que
s’anava a quedar– s’haguera enviat una simple circular a
tots els ajuntaments comunicant-les una sola frase: “Estan
vostés dissolts”. No haguera fet falta que haguérem fet esta
sessió. És infantil que esperen el nostre recolzament, tenint
en compte que un projecte de llei d’aquesta envergadura no
es pot dur a terme silenciat a la resta dels grups de la cam bra, impedint el seu debat, valoració i tractament d’esme nes. No podem ser còmplices d’aquest disbarat, perquè la
precipitació amb la qual s’han produït els fets ens demostra
que no existeix serietat i responsabilitat respecte de la gestió pública. Per contra, l’únic que importa és aconseguir els
seus objectius polítics.
Els recorde que el dia 4 d’octubre es redacta la memòria
justificativa per part de la secretària general de la conselle ria i que, amb tota rapidesa i fent presumpció d’una intel·li gència extrema, aquest mateix dia 4 es redacta i presenta
l’avantprojecte de llei. Fins ací podríem reconéixer la eficàcia, eficiència i rapidesa amb la qual treballen els funciona ris de la conselleria. La urgència fou tal que al dia següent
pel matí s’emet l’informe de la conselleria redactora i amb
la intenció, una mala intenció, d’avançar-se a la constitució
de l’assemblea del Consell Metropolità, aquell mateix matí
ho aprova el govern enviant-lo al dia següent a tots els
ajuntaments.
Tot siga dit de pas, s’ha de recordar que el Consell Metropolità està compost per 44 ajuntaments, dels quals 25
presentaren al·legacions contra la dissolució, 8 es van limi tar a seguir instruccions del Partit Popular, enviant un escrit
on deia: “No ha lugar –i repetisc el text– a observaciones o
alegaciones al proyecto de ley, toda vez que es evidente y
padecida –pobres ajuntaments– por los propios ayuntamientos la ineficacia del Consell Metropolità para la pres tación de los servicios que tienen encomendados”. Senyors
diputats del PP, en bon lloc han deixat vostés els alcaldes
del PP d’estos ajuntaments a l’anterior president del Consell Metropolità, que també és alcalde del Partit Popular.
No ens trobarem, senyories, davant una batalla d’inte ressos partidistes i que es resolt amb la dissolució de l’organisme? Açò sense referir-me a què determinat ajunta ment de l’àrea metropolitana, i per cert no dels més
menuts, convocà el ple per a discutir l’avantprojecte fora
Diari de sessions número 24
de termini. Senyories, tota, tota una lliçó de democràcia la
que solen practicar vostés de tant en tant.
No em negaran que la rapidesa i la improvisació no són
certes. Ja volguérem nosaltres que el síndic i alguns altres
aparegueren per ací amb eixa mateixa rapidesa. Sàpiguen
vostés que anem a rebutjar aquest projecte de llei. I anem a
rebutjar-lo perquè des de la lectura de les consideracions
elegants i diplomàtiques que apareixen en el informe del
Consell Consultiu i el cas que vostés han fet, que és cap, és
a dir que és cap, es fa endevinar error com una casa que po den suposar vertaderes complicacions en la gestió.
És molt interessant comprovar la reiteració de les recomanacions del Consell Jurídic. Queda clar a la llum
d’aquestes recomanacions que la improvisació ha presidit
aquesta ridícula carrera del Govern Valencià contra el Con sell Metropolità. És clar que, malgrat el llenguatge diplo màtic que utilitza el Consell Jurídic, ens trobem davant
d’un desficaci legislatiu. I no creguen vosté que exagere,
no exagere la nota. L’informe del nostre màxim òrgan con sultiu és vertaderament demolidor. El seu projecte és un
disbarat.
Que tot un govern, el govern presidit pel senyor Zaplana, haja de sentir-se, encara que amb paraules correctes,
que el seu projecte de llei ha de canviar expressions absolutament impròpies d’un text legislatiu, senyories, és molt
fort. Que un govern invadisca d’una manera tan grollera
competències municipals, posa en evidència que la seua
voracitat no té fre. Arrien vostés, i això li ho dic a vosté
senyor conseller, arrien vostés, senyors del Partit Popular,
la bandera del pacte local, perquè aquesta bella causa no
ens mereix aquesta companyia, amb amics com vostés els
ajuntaments no necessitem cap i adversari.
El procediment que vostés han dissenyat per realitzar el
procés de transferències també mereix l’atenció del Consell
Jurídic Consultiu, ací són prou més suaus, els diuen a vostés que el procediment brilla per la seua absència, ni el nomenen. I així successivament en la pràctica totalitat dels
apartats.
Per cert, un xicotet comentari. La secretària general de
la conselleria d’Administracions Públiques, davant tota
aquesta sèrie d’observacions del consell diu textualment
“que nada tiene que objetar”. Però, no obstante això, es
permet la llicència de qualificar les al·legacions dels ajunta ments que han manifestat el seu desacord amb la dissolució
del consell –i cite textualment– “que son producto de un
juicio maniqueo”. Vaja pels senyors alcaldes que estan
acompanyant-nos en esta sessió. Tota una lliçó d’objectivitat d’esta secretaria general, fora de tot partidisme.
Senyories, vostés creuen que açò és una llei seria i un
procediment democràtic? No podem admetre un atac tan
frontal als principis d’autonomia municipal, els quals se su posava que tots estàvem defensant recolzant així el pacte
local.
En aquest sentit estem d’acord amb les apreciacions del
vot particular que acompanya l’informe del Consell Jurídic,
on queda clar que en esta llei s’incompleixen una sèrie de
qüestions que fan impossible atendre i respectar l’autonomia municipal. El més, el més curiós del tot és la creació
d’eixa comissió que vostés diuen paritària i jo dic que no,
açò no és una comissió paritària, açò és una comissió partidària, que és la que va haver de repartir els béns.
I al final, senyora presidenta, senyores i senyors diputats, la conclusió no pot ser més desalentadora, han portat a
aquesta cambra un projecte de llei que és un compendi de
tot allò que no s’ha de fer, poden anar aprenent, conculquen
el dret al debat. Com deia a l’inici d’aquesta intervenció és
una llei col·locada amb calçador o blanc o blanc o la volen
Diari de sessions número 24
02.12.1999
o la volen. Utilitzen el govern de manera partidista i reven gista. Aquesta és una llei la finalitat de la qual és canviar el
resultat de les urnes, amb aquesta llei s’institueix la tram pa...
La senyora presidenta:
Senyor Ros, vaja finalitzant.
El senyor Ros Piles:
Un segon, senyora presidenta.
Furten competències municipals. Aquesta és una llei
fora de la llei. Converteixen el Diari de la Generalitat Va lenciana en el nou manual de campanya del Partit Popular.
Ja els deia ahir que per interpretar la seua forma de legislar
estudiaren dret marítim per allò de la pirateria política.
Però si no volen passar a la història...
Pàgina 13
què d’allí es plasmen les realitats actuals.
Mire, jo tinc ací –sense dubte són informes que vostés
han donat, que han eixit a la premsa–, ací, per exemple, en
l’any 1994, el 14 de maig, vostés deien que “la mayoria de
los alcaldes socialistas son favorables a la disolución del
CMH”. I parla d’una reunió del senyor Berenguer, que era
aleshores conseller d’Administracions Públiques i que era
l’autor d’aquell avantprojecte que abans he llegit jo. “Y la
mayor parte de los alcaldes queremos que esta entidad desaparezca, porque no tiene sentido su continuidad”.
Després ací tinc un altre que diu : “El PSOE da la razón
al PP y a Unión Valenciana al acordar la eliminación del
Consell Metropolità de l’Horta”. Un altra de l’any 1994
que diu: “El PSOE tiene claro que debe desaparecer el
CMH”. El Levante del 23 de abril de 1994... (Remors)
La senyora presidenta:
Silencio. Silencio, por favor.
La senyora presidenta:
El senyor Díez Cuquerella:
Senyor Ros, acabe per favor.
El senyor Ros Piles:
...com a corsaris de la política –acabe, senyora presidenta– suggerisc que retiren aquest esbós de projecte de llei i
inicien el camí amb bon peu. Però tinc el convenciment de
que la seua obsessió per controlar-ho tot, per controlar-ho
tot, per tindre-ho a la seua disposició, com han demostrat
fins ara, els impedirà presentar, prendre una decisió tan
sensata.
Nosaltres, senyora presidenta, senyores i senyors diputats, votarem que no a esta llei per tota esta sèrie de raons i
per altres que al llarg del debat tindrem ocasió d’anar co mentant. No hem parlat de les empreses, no hem parlat de
l’aigua en alta, però aquí és on està el quid de la qüestió
d’este atropellament que estan sofrint els municipis de
l’àrea metropolitana. (Aplaudiments en un sector de la
cambra i en el públic)
La senyora presidenta:
Pregue al públic que ens acompanya que no pot fer cap
manifestació verbal, ni cap mostra d’aprovació ni de desaprovació, perquè així ho diu el Reglament. És la primera
cridada, espere no fer una segona. Gràcies.
Per a fixació de posició, té la paraula el senyor Ribó.
(Pausa)
Perdó, senyor Ribó, pareix que hi ha una petició de rèplica. Abans d’entrar en el torn de fixació de posició, per a
torn de rèplica té paraula el senyor Díez.
El senyor Díez Cuquerella:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyores i senyors diputats.
Senyor Ros, enhorabona per la gran acceptació que ha
tingut vosté amb la seua intervenció. I han sigut tantes les
coses que vosté ha volgut dir que és evident que ara, en
cinc minuts, puc contestar-li a algunes d’elles. Però, mire,
vaig a començar dient-li que el primer que se li ha de de manar a un partit polític és coherència, coherència en els
seus plantejaments. I el que no es pot dir és ací unes coses i
fora d’ací unes altres. El que no es pot fer és tindre eixe doble llenguatge i sobretot que a més, en el temps, un partit
polític ha d’anar assumint les seues accions anteriors per -
...Diu: “El PSOE quiere disolver el CMH por miedo a
que caiga en manos de la derecha”. En El País, també estem parlant de publicacions vertides i subministrades per
vostés: “La disolución del Consell de l’Horta sólo depende
del destino del personal y los servicios que presta. –diu– El
Ejecutivo Valenciano ha encargado al consejero de Administración Pública, Luis Berenguer, un estudio de las medidas legislativas necesarias para la disolución del CMH que
se quiere realizar en el contexto del futuro proyecto de ley
de mancomunidades”. Aquí respon l’avantprojecte que jo li
he dit.
Però, mire, és que resulta que fa dos mesos m’ha caigut
per ací, per la taula, m’ha caigut un manifest polític que
subscriuen el PSPV-PSOE, Esquerra Unida i el Bloc Els
Verds sobre el Consell Metropolità de l’Horta que es va
presentar en un ajuntament de l’àrea. I en exe manifest po lític vostés subscriuen algunes coses que no tenen desperdici, com deia abans en altres coses. Diuen: “Si tenim en
compte que tota política progressista tracta de transformar
una determinada realitat per a convertir-la en una altra que
es considera millor, la definició d’objectius en aquest cas
serà la concepció del model metropolità al qual es vol arribar”. Després del que hem expressat som conscients que la
realitat metropolitana és objectivament millorable i estarem
d’acord, si així ho decidirem per consens les diferents forces polítiques representades a l’àrea, en anar a una institu ció nova, anar a una institució nova, àgil, eficaç, amb com petències clarament definides (remors) i exclusives i
consensuades per tots els grups. I açò són manifestacions
que fan vostés, que diuen vostés i que presenten en els
ajuntaments.
Però bé, és que vosté està anomenant de la democràcia
que es practica des del Partit Popular. Jo li puc dir que en
l’avantprojecte que vostés tenien, així com nosaltres en este
preàmbul estem dient que es plasmen durant sis mesos els
objectius que es volen fer, la liquidació del Consell Metropolità de l’Horta, determinant on han d’anar a parar les per sones, els béns materials i financers, vostés en canvi en
aquell avantprojecte dien que si no es pren decisió en el termini de tres mesos el Consell actuarà i farà el que li done la
gana. Això és el que dien vostés en aquell avantprojecte.
Eixa és la democràcia.
Allò que ocorre és que, abans ho he dit, en política cal
ser coherents, i en política cal mirar abans que res els inte ressos dels ciutadans, i vostés, que ens acusen a nosaltres
Pàgina 14
02.12.1999
que volem desarticular un organisme perquè no tenim la
majoria en ell, jo els puc dir: vostés no volen que s’articule
perquè valoren abans les quotes de poder xicotet que mantenen abans que mirar els interessos dels ciutadans. Eixa és
la veritat de l’actitud de vostés. I estan enganyant els habitants dels municipis.
Tinga en compte que el Partit Popular en les passades
eleccions va rebre més d’un milió de vots. I vosté em dirà:
“sí, van rebre vots, però mire, van perdre el Consell Metropolità de l’Horta perquè duien en el programa això”. Anava
a dir-m’ho, veritat? I jo li conteste: és que si fóra per això,
els habitants del Consell Metropolità de l’Horta no havien
d’haver votat ni al PP ni al PSOE, havien d’haver votat a
Emarsa, a Aguas de Valencia i a les empreses que realment
estan fent la gestió, (remors) perquè des del Consell no es
fa. A les empreses havien d’haver votat si es presentaven a
les eleccions. Perquè l’acció del Consell...
La senyora presidenta:
Senyor Díez, vaja finalitzant.
El senyor Díez Cuquerella:
...està per ahí.
No és que cregam que estem fent allò que devem fer, no
és que ho cregam; és que estem convençuts. Estem convençuts que és imprescindible i necessari partir de nou d’unes
normes, unes noves normes de funcionament d’allò que és
l’àrea metropolitana.
I vostés, que són tan aficionats a demanar informació
d’altres llocs, jo els puc dir que a Barcelona i a Bilbao s’ha
fet igual. També s’ha atemptat allí als interessos dels ciuta dans? Igual que s’ha fet en la majoria de les àrees metropo litanes del món.
I per acabar, senyora presidenta. Si va haver un retard
en la convocatòria de la constitució del Consell va ser precisament perquè molts ajuntaments socialistes no havien
nomenat ni tan sols els seus representants en el Consell.
Vorem qui és el prevaricador.
Moltes gràcies, presidenta. (Aplaudiments des d’un sector de la cambra)
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Díez.
Per a rèplica, té la paraula el senyor Ros. (Remors)
El senyor Ros Piles:
Senyora presidenta.
(Remors) Yo no tengo ningún problema con el señor
Díaz aunque haya bebido de su vaso. Somos compañeros
de cámara. (Remors) Compañeros de cámara, que no de
otra cosa. (Remors i rialles)
Diari de sessions número 24
El senyor Ros Piles:
Me refería a compañeros de partido.
La senyora presidenta:
Senyor Ros, comence la rèplica.
El senyor Ros Piles:
Gràcies, senyora presidenta.
Miren vostés. Mira que haver d’escoltar sempre la mateixa cosa! No hi ha intervenció que no facen vostés, no hi
ha intervenció que no facen que no se’n recorden del 13 de
juny. (Remors) Si els ciutadans que els votaren el dia 13 de
juny saberen els pressupostos que han presentat per a l’any
2000 no els hagueren votat. No els hagueren votat si hagueren vist els pressupostos antisocials i antitot que han presentat per a l’any 2000, no els hagueren votat. Ja els ho
contarem nosaltres, senyories, ja els ho contarem nosaltres.
Però els demanaria una altra cosa. Després d’haver
guanyat les eleccions del 95, després d’haver guanyat les
eleccions del 99... (Remors) Jo sí que respecte els resultats.
Les pròximes ja no les guanyaran. (Remors) No. Les pròximes tinguen vostés per segur que ja no les guanyaran. Ja
estaria bé, senyors diputats de la dreta, ja estaria bé que es
cregueren que estan manant. És que vostés no manen i no
deixen fer oposició. Són l’oposició de l’oposició. Ni manen
ni deixen fer oposició. (Remors)
Per què han de recórrer vostés...? Perdonen. Senyora
presidenta, és que no em deixen parlar. (Remors) Per què
han de recórrer vostés sempre a dir “la coherència”, “vosal tres díeu”, “vosaltres féeu”? Per què ha de començar vosté
a traure ací papers i “el diari diu” i “el Levante diu”? Miren
vostés, nosaltres díem i féem, i d’allò que díem i féem assumíem les conseqüències, érem coherents. D’allò que
díem i féem assumíem les conseqüències. Assumisquen
vostés les conseqüències de la barbaritat que van a fer, assumisquen-les. Perquè ací no es pot vindre a disfressar una
cosa traent papers: que “su partido decía”, que “el señor
Berenguer se reunía”, que “El País comentaba”, que “Levante” sacaba un Vaivén”. No poden vindre vostés a traure
ací papers.
I tota l’opinió política que vosté té és la lectura d’un llibre i la lectura dels anuncis dels diaris. Si eixa és tota l’opinió política que té del tema, malament va l’assumpte. No
poden traure papers perquè nosaltres discutim, nosaltres
raonem, nosaltres fem documents, i com en el meu partit hi
ha democràcia... (remors) ...com en el meu partit hi ha de mocràcia, sí senyors... (Remors) Senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Silencio, por favor. Silencio.
El senyor Ros Piles:
La senyora presidenta:
Senyories, per favor. Senyories.
El senyor Ros Piles:
Que no de otra cosa.
La senyora presidenta:
Senyor Ros.
...Com en el meu partit hi ha democràcia... (Remors)
Senyora presidenta, després em dirà que ja he consumit els
cinc minuts. (Remors) Com en el meu partit hi ha democrà cia, i a més en lletres així de grans, els he de dir que efecti vament fem debats els alcaldes de l’àrea metropolitana, i
ho hem debatut en infinitat d’ocasions. I és possible que
pogueren haver opinions contraposades, i és possible que
pogueren haver opinions per a reflexionar i per al debat,
però quan es reflexiona, quan es debat i es pren un acord,
els temes es duen endavant.
Diari de sessions número 24
02.12.1999
Vostés, als seus alcaldes de l’àrea metropolitana ni els
ho han preguntat. (Remors. Aplaudiments des d’un sector
de la cambra) Els han enviat una circular dient: “és açò el
que has de dir”. I els han enviat una circular que damunt ha
deixat malament l’anterior president del Consell Metropoli tà. Vostés saben què han fet? Deixar el senyor president del
Consell Metropolità que hi havia abans, que era alcalde, i
perdoneu-me l’expressió... No la vaig a dir perquè és molt
forta. Vostés saben què li han fet a eixe company vostre? I
ha tingut al llarg de quatre anys molts plets amb algun
ajuntament veí de seu social, i ha tingut molts plets. L’han
acabat d’apuntillar, vostés l’han acabat d’apuntillar. I
l’han acabat d’apuntillar en raó de la prepotència, en raó de
l’obscurantisme, en raó de poder controlar-ho tot.
Perquè vosté ha dit una frase, senyor Díez, que ve certament al clau: “oportunidad política”. Què vol dir això?
“Oportunidad de controlar”. És que davall l’oportunitat política... (Remors) Perdoneu-me. Davall l’oportunitat política, que és un paraigua molt gran, vostés fiquen tot allò que
volen. L’única oportunitat que no tenen és que han perdut
les eleccions en el Consell Metropolità de l’Horta. I en eixe
Consell Metropolità de l’Horta hi ha empreses, i en eixes
empreses hi ha coses que cal saber i molt rares, i que el
Consell Metropolità de l’Horta ha estat gestionant l’aigua
en alta de tots els municipis de l’àrea metropolitana, i que
ahí està el “contrato del siglo” per enmig, i cal començar a
clarificar les situacions. (Remors) “El contrato del siglo”
per enmig de l’ajuntament del Cap i Casal, no del meu, de
l’ajuntament del Cap i Casal. I que cal començar... (Remors) Perdonen. Que cal començar a clarificar coses, i que
cal començar a llevar obstacles perquè eixes coses es puguen produir.
Vostés sí que saben què estan fent. Però com si ho saben! Nosaltres també sabem què estem fent. Sabem que
açò que s’està duent ací és un abús. I només ens queda açò,
el dret a la paraula. Vostés tenen quaranta-nou diputats i hui
d’ací una hora aproximadament hauran comés un abús,
hauran deixat en evidència a molta gent que creu en el mu nicipalisme i creu en l’àrea metropolitana. Allò més greu és
que també han deixat i van a deixar en evidència gent del
seu propi partit. I tot allò...
La senyora presidenta:
Senyor Ros, vaja finalitzant.
El senyor Ros Piles:
Sí. Acabe, senyora presidenta.
...i tot allò, sense cap de dubte, perquè, com he dit
abans, eixa valentia política de què tant es fa gala, valentia
política, però valentia política de què? La valentia política
són quaranta-nou escons. (Una veu: “li pareix poc?”) Em
pareix a muntó. Em pareix massa, efectivament. Quan te nien el pacte del pollastre que li he dit abans, la valentia
política se n’eixia per les portes travesseres. (Remors) Eixa
era la valentia política que tenien vostés fa quatre anys.
Demostren valentia política, i si volen modificar el Consell Metropolità duguen ací una llei que la pugam discutir,
presentar esmenes, treballar entre tots i fer alguna cosa po sitiva per a la gent de l’àrea metropolitana.
Gràcies. (Aplaudiments des d’un sector de la cambra)
La senyora presidenta:
Per a fixació de posició, té la paraula el senyor Ribó.
Pàgina 15
El senyor Ribó i Canut:
Senyora presidenta.
La primera cosa que volia comentar són dos aspectes de
forma que començàrem a comentar ahir, i és el procedi ment a què estem sotmesos de lectura única. Vull reiterar
que aquest procediment és la primera vegada que s’utilitza
per a un projecte de llei nou. Vull reiterar que aquest procediment s’ha utilitzat vuit vegades per a crèdits extraordina ris i per a suplement de crèdit, que s’ha utilitzat cinc vega des per a modificació de lleis en alguns aspectes concrets
del seu articulat i que només una vegada es va utilitzar en
la passada legislatura en el Projecte de llei de policies locals...
La senyora presidenta:
Senyor...
El senyor Ribó i Canut:
...amb unanimitat...
La senyora presidenta:
Senyor Ribó.
El senyor Ribó i Canut:
...concretament...
La senyora presidenta:
Per favor, senyor Ribó. Atenga’s a la qüestió, que és el
debat i votació del projecte de llei...
El senyor Ribó i Canut:
Sí, m’estic atenent a la qüestió...
La senyora presidenta:
...de la Generalitat Valenciana.
El senyor Ribó i Canut:
M’estic atenent, senyora presidenta, totalment a la qües tió, perquè, evidentment, no podem debatre esmenes, i la
causa que no podem debatre esmenes està en aquest mecanisme.
Reiterar, per tant, que avui al nostre grup parlamentari i
als grups parlamentaris no se’ls ha permés fer una de les
tasques fonamentals de la condició de parlamentari: és poder treballar per a millorar una llei, poder treballar per a
millorar qualsevol llei. I açò no és bo per a la democràcia,
açò no és bo per a aquestes Corts Valencianes, i aquest precedent que es genera ens sembla un mal precedent.
Segona qüestió de forma. Senyor conseller, nosaltres
entenem que en el seu programa estiga la dissolució del
Consell Metropolità de l’Horta, ho entenem; el que no entenem és la pressa. No entenem aquesta pressa. Coses més
importants que estes s’han plantejat per altres mecanismes,
s’han habilitat períodes vacacionals. I després, li reitere
allò de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, crec que ja
són divuit mesos sense posar-se en marxa. Es podia haver
fet el mateix.
Darrera d’aquesta pressa només hi ha una explicació:
Pàgina 16
02.12.1999
Què hi ha sota les catifes del Consell Metropolità de l’Horta que vostés no volen que coneguem? Què hi ha sota les
catifes de les empreses d’Emarsa i de Fervasa que vostés
no volen que coneguem? No hi ha una altra explicació,
senyor conseller. No hi ha una altra explicació perquè des
del govern s’haja suggerit un mecanisme que impedeix que
nosaltres treballem concretament en el procés de les esmenes. És l’única explicació possible.
I mire, li ho hem de dir. Abans es parlava del “vuelo ga llináceo”. Jo no sé si es referia a determinats vols d’àguiles
imperials, que tenen un simbolisme molt concret. Vostés
han fet el vol de l’estruç en aquesta llei, i li recorde que
l’estruç no vola. Han anat per terra, ja no saben ni volar, ni
com les gallines. (Remors) Han fet, han fet concretament
un vol absolutament impossible. Demostra el seu talant, en
forçar a aquestes Corts a un plantejament democràtic, a un
mètode que restringeix, en definitiva, les possibilitats dels
parlamentaris.
I mire, tenim moltes coses que esmenar. La primera
cosa que voldríem esmenar d’aquesta llei és el títol. Nosaltres entenem que no és supressió de l’Àrea Metropolitana,
és expropiació de les competències municipals de l’Àrea
Metropolitana de València. Eixe és el fet concret que es fa.
I mire, per desgràcia, per desgràcia, les competències mu nicipals estan regulades per lleis superiors a les que avui
anem a debatre. I vostés estan expropiant, durant tot el pe ríode transitori, les competències municipals. I li dic a vosté, perquè vosté és una persona que ha treballat en el tema
municipal.
Per què s’expropien aquestes competències? Perquè
mire, vosté ha parlat del procés de dissolució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és cert. Però és que vosté ha
omés una cosa molt important que es va fer allí, que es va
distingir entre la dissolució i l’extinció. És cert que va ha ver una comissió mixta. Però diga una altra cosa, senyor
conseller, és cert que va haver també un instrument per a
desenvolupar aquestes competències durant el període transitori, i aquest element vostés no el plantegen en aquesta
llei. Per tant, estan expropiant unes competències munici pals, que fins i tot constitucionalment se’ls hi atorga als
ajuntaments. I ho estem fent en una comissió, que com vosté sap molt bé, són sis persones procedents de la Generalitat, amb el seu president amb vot de qualitat, per tant tenen
majoria absoluta, i sis persones procedents dels ajuntaments.
Eixe és el fet fonamental que nosaltres volem que quede
molt clar. Vostés no estan respectant, i li déiem ahir, les
competències municipals. Vostés estan superposant dues
comissions necessàries i imprescindibles per a fer aquest
procés, que no compartim, que nosaltres podríem entendre
i podríem recolzar. I nosaltres sabem que el Consell Metropolità de l’Horta, com totes les coses, poden ser millorables, i ho defensem i ho escrivim i ho recolzem ací. Però si
és millorable, que es millore. Faça vosté una llei d’àrees
metropolitanes i que aquest consell metropolità passe a
aquest plantejament. No expropie les competències dels
ajuntaments, com s’està fent en aquests moments amb
aquesta llei.
I mentre aquesta comissió funcione, senyor conseller,
mentre aquesta comissió funcione, amb majoria del Govern
Valencià, les competències que són per llei, que són per
Constitució fins i tot dels municipis, els estan expropiant.
No hi ha dret. No és lògic, no té sentit. Sí, és cert, és un
abús als municipis de l’Àrea Metropolitana de l’Horta. És
un abús. Nosaltres podríem entendre que dissolguera. No
podem entendre que expropie, com està fent en realitat en
ometre concretament el que hi haja un instrument derivat
Diari de sessions número 24
del Consell Metropolità de l’Horta, derivat dels ajuntaments de l’Àrea Metropolitana, per exercir les funcions.
¿O és que mentre vosté va a fer tot el procés de transició, no s’haurà de fer el servei en alta d’aigua? No s’haurà
de fer? S’haurà de fer. I qui el va a dirigir, vosté? Doncs no,
no és açò. Està expropiant aquesta competència. O és que
no es va recollir el fem i es va tractar el fem? Qui ho va
fer? Qui ho va dirigir? Aquesta comissió mixta? Doncs no,
mire, no és això. És una competència municipal que vostés
estan expropiant. I pense que este tema és un tema de la
màxima gravetat.
A nosaltres ens crida l’atenció, que vosté concretament
haja fet una menció al procés de dissolució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Podia haver llegit tota la llei, ens
sembla important, perquè es va fer adequadament. I mire,
em sembla que quan es planteja concretament, quan es
planteja concretament per les comissions i pel món de la
justícia tots els temes, queda molt clar aquests perills, queden molt clars, no solament en el vot particular, sinó en el
mateix dictamen. A nosaltres este tema ens sembla preocu pant. I evidentment, evidentment, ens haguera agradat es menar açò encara que no estem d’acord en aquesta llei.
I mire, jo no vull acabar sense una altra cosa que ens
sembla important. Nosaltres pensem, a més, un altre bloc
que ens haguera agradat esmenar, però que vostés no ens
han deixat, entenem que els temes de personal es tracten
mal, es tracten d’una manera absolutament indefinida: “El
personal quedarà en la situación administrativa que corres ponda, de acuerdo con la normativa que les sea de aplicación respetando sus derechos”.
Mire, si vostés van a fer aquesta expropiació, com han
plantejat en l’article anterior, nosaltres els hi haguérem plan tejat una esmena, d’acord amb els sindicats del Consell Metropolità de l’Horta. Vull que quede constància, encara que
no la puguem fer. “El Consell de la Generalitat Valenciana es
subroga totes les obligacions contretes pel Consell Metropolità de l’Horta amb el seu personal, i el succeeix en la titularitat dels mitjans personals, garantint en qualsevol cas el
manteniment de les retribucions que actualment aquest personal ve percebent, així com els drets de qualsevol ordre i
naturalesa que corresponen al personal afectat. Les organitzacions sindicals representades en el CMH, hauran de ser informades dels treballs de la comissió que afecte al personal i
serà objecte de negociació el destí definitiu.”
Nosaltres, en la llei que se’ns planteja avui, no veiem
cap claredat en el respecte dels drets dels treballadors, i
pensem que ja que es fa aquesta expropiació s’hauria de
deixar clar com a mínim açò. Entenem que és un element
molt negatiu, però en definitiva pensem que hauria de quedar clar.
Mire, en definitiva, perquè pensem que no s’ajusta a
l’esperit de l’article... –perdó–, perquè es trenca avui una
norma històrica d’aplicació de l’article 129; perquè el pro jecte de llei és una llei manifestament millorable que se’ns
impedeix esmenar amb aquest tràmit; perquè aquesta llei
pot donar lloc a recursos fins i tot d’inconstitucionalitat;
perquè ens malfiem de les seues presses per dissoldre el
Consell Metropolità de l’Horta; perquè vostés, senyors del
Partit Popular, dissolen tot allò que no poden controlar democràticament. I això és una mala, és una pèssima pràctica
política en un sistema democràtic. Per tots aquests motius,
anem a votar en contra d’aquesta proposició de llei.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Ribó.
Per a rèplica, té la paraula el senyor Díez.
Diari de sessions número 24
02.12.1999
El senyor Díez Cuquerella:
Senyora presidenta.
Senyores i senyors diputats.
Senyor Ribó. En primer lloc, vosté ha fet molta incidència quant al procediment que se segueix, i ja crec que este
és un debat del dia d’ahir, però a pesar d’això vull eixir al
pas d’eixes manifestacions tan rotundes que ha fet vosté,
perquè estem en absolut desacord. El procediment que s’ha
seguit està previst en el Reglament de les Corts Valencianes, en el article 129, i no em diga vosté a mi que la llei
que hui s’ha dut a debat i per a aprovació, no em diga vosté
que és complexa; és a dir, el que puga ser debatuda en més
o en menys extensió, però duu dos articles i que no té cap
complexitat.
Sí que és de veres, sí que és de veres, que després d’eixa
llei és quan s’ha d’obrir totes les possibilitats de discussió,
de debat, d’informació, de contactes, de... En definitiva,
d’intentar fer una nova normativa que cree un o uns orga nismes que s’acomoden més a la realitat i a les necessitats
de l’Àrea Metropolitana de València. I eixe debat no se li
va a sostraure a vosté ni a cap membre d’esta cambra. Vull
que tinga vosté eixa lectura positiva, que, en definitiva, el
que es pretén és partir d’una situació nova. Les interferències de situacions passades s’han viscut en esta cambra, les
han viscut els ciutadans de l’àrea metropolitana quan no es
va fer el que es devia fer en l’any 95, i es va voler fer un
“remiendo”. El “remiendo”, nosaltres no el volem. Volem
exnovo, com he dit abans.
Vosté parla de què n’hi haurà baix d’eixes catifes. Mire,
són afirmacions que em pareixen excessivament greus. Si
vosté té alguna cosa, i ni tan sols una mínima sospita, de mostre-ho, diga-ho. El que no pot vosté és posar un ventilador en marxa, i dir que si n’hi haurà ací baix de les catifes
alguna cosa. Per favor, una cosa és que vosté siga coherent
en els seus plantejaments, que des del primer moment el
seu grup està en desacord en què es dissolga el Consell Metropolità de l’Horta, i altra cosa és que vosté vulga utilitzar
esta discrepància per a posar en marxa un ventilador sense
cap fonament.
Perquè clar, també li podria dir el Grup Socialista: “escolta, que nosaltres hem estat manant nou o deu anys abans
que estos, a veure si alces les catifes i ens sorgeix d’altres
maneres”. Cal ser un poc més seriós i no tirar estes carcas ses a l’aire sense cap base i sense cap fonamentació.
I vosté, sobretot, ha fet una incidència en què es tracta
d’una expropiació. Crec que està vosté mal informat i mal
documentat. En absolut es pot produir una expropiació.
Vosté sap, vosté sap, que les competències municipals automàticament són recuperades. ¿I quines competències municipals n’hi ha, si la gestió del CMH és aigua i tractament de
residus? Eixa aigua i eixe tractament de residus queda en
les actuals circumstàncies, recuperen l’autonomia els muni cipis que cap moment es pretén. No sé vosté a què es refereix quant a expropiació, quan realment el procés de trànsit,
el procés de clarificació dels elements personals, materials,
etcètera; va a estar controlat per una Comissió Mixta Paritària. Que a vosté no li agrade? Bo, ja és un altre problema,
però no em diga vosté que ací no hi ha una participació
dels ajuntaments. I per què n’hi ha una participació dels
ajuntaments i una participació del Consell? Per una raó
molt senzilla, per un sentit de la responsabilitat que ha de
tindre el Govern Valencià en una decisió com esta.
Li he de recordar que segons l’article 43 de la Llei de
bases i l’article 46 de l’Estatut d’Autonomia, són competències de la Generalitat Valenciana la creació i la supressió
de lleis d’este tipus. No cap una creació d’un ens metropo-
Pàgina 17
lità a iniciativa de municipis, i qui té la facultat de crear i
dissoldre’l és el Govern Valencià i les Corts Valencianes
que és el que s’està fent. Sense perjudici, li torne a repetir,
de les competències municipals, que aquelles que tinguen
delegades en el Consell, són per llei, automàticament, automàticament recuperades. No tinga vosté cap preocupació.
I més li he de dir, quant al que vosté ha anomenat del
personal, de funcionaris dels treballadors; em consta que el
conseller de Justícia i Administracions Públiques, ha tingut
els contactes i les reunions corresponents en els representants dels treballadors, per a informar-los de quin serà el fu tur i quin serà el procés que es faça per a açò.
Vull, per tant, que independentment des de la discrepància política que tinga el seu grup en el Grup Parlamentari
Popular, des d’eixa discrepància, respectable i coherent;
que tinga vosté el complet convenciment que el procés de
transferències serà absolutament... lluminós, serà absoluta ment transparent, i el procés de què fer en eixa àrea metro politana, tindrà la participació evidentment de tots els grups
polítics de la cambra.
Res més.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Díez.
Per a rèplica, té la paraula el senyor Ribó. (Remors)
El senyor Ribó i Canut:
Bé, senyor diputat... Sí, comentar-li en primer lloc res pecte al procediment, una cosa que jo crec que és inqüestionable i que els serveis de la cambra jo crec que ho deixen clar, i tota la història de la cambra ho deixa clar. És la
primera vegada que en aquestes Corts, un projecte de llei
nou –sencer, no de modificació– s’aprova per lectura única,
sense consens. Li repetisc, és la primera vegada en tota la
història d’aquestes Corts. Jutge vosté. Jutge vosté si és una
novetat o no. Aquestes Corts tenen molts anys de vida ja.
Doncs és la primera vegada. No s’havia utilitzat mai aquest
procediment per a lectura d’una llei, no per a modificacions
puntuals, per a lectura d’una llei, exceptuant la de policies
locals, que es va fer per consens i, a més, amb el consens
extern a aquesta cambra de totes les centrals sindicals. És la
primera vegada i és seriós. Per a nosaltres és un tema molt
seriós.
Dir que té dos articles no vol dir que la llei no siga complexa. La llei és terriblement complexa, genera problemes.
No val el nombre d’articles. Hi ha lleis de molts articles
que són molt poc complexes i hi ha lleis d’un article que
poden ser terriblement complexos. El nombre d’articles no
justifica ni parla de la complexitat d’aquesta llei. No és una
qüestió de quantitat. Jo crec que és una qüestió clara.
Mire, jo li he fet una referència a les catifes. És que és
l’única explicació lògica. Jo, evidentment, li he de reconèixer cosa: per a poder dir alguna cosa, si hi ha alguna cosa o
no de les catifes, necessite una condició lògica, obvia, normal que tothom pot entendre, necessite poder entrar en la
sala on hi ha catifes i poder alçar-les. Però si no em deixen
que puga alçar-les, evidentment no puc saber què hi ha sota
les catifes. Però és que el mecanisme que vostés han seguit,
objectivament impedeix que es puga alçar per veure què hi
ha sota les catifes. És el mecanisme que vostés han emprat,
senyor diputat. I açò és una cosa clara.
Jo no sé el que hi ha, i no vull fer prejudicis de valor.
Però el que sí afirme és que han utilitzant un mecanisme,
per primera vegada en aquestes Corts, per primera vegada,
com li he dit abans, i objectivament impedeix que s’alcen
Pàgina 18
02.12.1999
les catifes de determinades empreses. És una relació causal? Mire, no ho sé, però sí que sembla que és l’única conclusió lògica. Jo què vol que li diga? Ho podien haver fet
d’una altra manera i no hagueren generat aquestes sospites.
Jo què vol que li diga? Jo conec que hi ha grans programes
pel tema de l’aigua –s’ha comentat abans– en la ciutat de
València. Té alguna relació? No ho sé. Jo no ho vaig a afirmar, evidentment. Però sí que hi ha una relació entre el pro cediment i la impossibilitat de veure què ha passat objectiva. Està claríssim.
Mire, jo li insistisc, jo continue dient-li... el nostre grup
continua dient que és un procediment expropiatori, senyor
diputat, perquè quan s’expropia s’agafa automàticament les
competències, que és el que es fa en aquesta llei. Si no es
fera açò, es distingiria legalment entre els dos aspectes que
li he dit, entre l’aspecte de la dissolució i l’aspecte de l’extinció, i es generaria un mecanisme pels ens que tenen les
competències per a gestionar provisionalment, durant
aquest període, durant el procés d’extinció. Si vostés no ho
fan, utilitzen objectivament un procediment legal expropiatori. I açò està molt clar legalment, està molt clar. Mire els
dictàmens. Està molt clar. No ho dic jo, no m’ho he inventat jo, jo no sóc un expert en lleis. Ho he llegit dels mateixos dictàmens. Jo crec que és un procediment clar. Mire la
llei, concretament la llei catalana de dissolució de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, mire els mecanismes. Aquell
era un mecanisme de dissolució. Este és un mecanisme
d’expropiació, senyor diputat.
Quant al tema del personal, jo no dubte de la bona voluntat del senyor conseller. Però mire, aquí estem parlant de
lleis, estem parlant de lleis. I a nosaltres ens sembla impor tant garantir els drets d’uns treballadors en blanc sota ne gre. És la nostra obligació. Jo no ho dubte. Però és que no
es tracta d’una qüestió de bona voluntat del conseller, és
que es tracta d’uns drets d’uns treballadors que s’han de
garantir legalment quan es produeix el procés que estem
parlant avui. Estem parlant d’açò. És que no és una qüestió
Diari de sessions número 24
de bona voluntat o de paternalisme. És una qüestió de garantir drets. I, insistim, en la llei que vostés plantegen no
queden garantits adequadament els drets dels treballadors
actuals del Consell Metropolità de l’Horta. Este és el problema. Jo no dubte de la bona voluntat.
La senyora presidenta:
Senyor Ribó, vaja finalitzant.
El senyor Ribó i Canut:
Açò ho parlarem en el seu moment.
Res més. Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Senyories, anem a procedir a la votació del projecte de
llei de la Generalitat Valenciana pel qual se suprimeix
l’Àrea Metropolitana de l’Horta. (Pausa)
Senyories, comença la votació. El resultat de la votació
és de 48 vots a favor, 35 vots en contra i cap abstenció.
Queda, per tant, aprovat el projecte de llei pel qual se suprimeix l’Àrea Metropolitana de l’Horta.
Senyories, una vegada acabat el Ple, es convoca la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda per a la recepció d’esmenes al Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’any 2000 i el nomenament de la
ponència. Esta reunió tindrà lloc en la sala B de comis sions.
I també recorde a les seues senyories que la reunió de la
Comissió de Peticions tindrà lloc a continuació en la sala A
de ponències.
I d’acord amb els membres de la Junta de Síndics, s’alça
la sessió.
(S’alça la sessió a les 12 hores i 45 minuts)