Presentació dels territoris Lurraldeen aurkezpena Presentación de

Presentació
dels territoris
Présentation des territoires
Lurraldeen Presentación de
aurkezpena
los territorios
> Les territoires
> Socio-économie
> Contexte institutionnel
8
14
20
> Lurraldeak
8
> Sozioekonomia
14
> Erakundeen antolamendua 20
> Els territoris
> Socioeconomia
> Context institucional
8
14
20
> Los territorios
> Socioeconomía
> Contexto institucional
8
14
20
8
Les
territoires
Els
territoris
La chaîne pyrénéenne s’étend de la
Méditerranée à l’Atlantique sur l’isthme
qui relie la péninsule Ibérique au reste
de l’Europe. Politiquement, elle se trouve
à la charnière de trois Etats : la France,
l’Espagne et l’Andorre, les deux premiers
appartenant à l’Union Européenne. Le
territoire de référence de cet Atlas est
formé par trois Régions françaises
(Aquitaine, Midi-Pyrénées et LanguedocRoussillon), quatre Communautés autonomes de l’Etat espagnol (Pays Basque,
Navarre, Aragon et Catalogne), ainsi que
par l’Andorre. Ce territoire représente
6,4 % de la superficie de l’Union Européenne (UE), avec près de 212 000 km2,
et compte une population de 17,8 millions
d’habitants, soit 4,7 % de l’UE. La densité
de population diffère significativement
entre les territoires concernés, ainsi
qu’à l’intérieur de ceux-ci.
La serralada pirinenca s’estén del
Mediterrani a l’Atlàntic, en l’istme que
uneix la península Ibèrica a la resta
d’Europa. Políticament, es troben a la
frontissa de tres Estats: França,
Espanya i Andorra, els dos primers de
la Unió Europea. El territori de referència d’aquest Atles està format per
tres Regions franceses (Aquitània,
Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló)
quatre Comunitats autònomes de
l’Estat espanyol (País Basc, Navarra,
Aragó i Catalunya), així com Andorra.
Aquest territori representa el 6,4 % de
la superfície de la Unió Europea (UE),
amb prop de 212.000 km2, i compta
amb una població de 17,8 milions d’habitants, és a dir el 4,7 % de la UE. La
densitat de població varia significativament d’uns a altres territoris, així com
al seu interior.
Pirinioak, Espainia Europarekin lotzen duen istmoan, hasi Mediterraneotik
eta Ozeano Atlantikoraino heltzen diren
mendi-lerroa dira. Politikaren ikuspuntutik hiru estatu elkartzen diren lekuan
daude, hau da, Frantzia, Espainia eta
Andorra ikutzen ditu, lehenengo biak
gainera Europako Batasunekoak. Atlas
honetan, beraz, Frantziako hiru erregio
(Akitania, Midi-Pyrénées eta LanguedocRoussillon), estatu espainiarreko lau
autonomia erkidego (Euskal Autonomia
Erkidegoa, Nafarroa, Aragoi eta
Katalunia), eta Andorra jorratu ditugu.
Lurralde horrek Europako Batasunaren
lurraldearen % 6,4 hartzen du, ia
212.000 km2-tara heltzen baita, eta
17,8 milioi biztanle bizi da bertan, hau
da, Europako Batasuneko % 4,7.
Biztanlegoaren dentsitatea nabarmen
aldatzen da lurralde batetik bestera, bai
eta lurralde horien barruan ere, eskualde batetik bestera.
La cordillera pirenaica se extiende desde el Mediterráneo al Atlántico,
en el istmo que une la península
Ibérica con el resto de Europa.
Políticamente, se encuentran en la
articulación de tres Estados: Francia,
España y Andorra, los dos primeros de
la Unión Europea. El territorio de referencia de este Atlas está formado por
tres Regiones francesas (Aquitania,
Midi-Pyrénées y Languedoc-Rosellón)
cuatro Comunidades autónomas del
Estado español (País Vasco, Navarra,
Aragón y Cataluña), así como Andorra.
Este territorio representa el 6,4 % de
la superficie de la Unión Europea (UE),
con cerca de 212.000 km2, y cuenta
con una población de 17,8 millones de
habitantes, es decir el 4,7 % de la UE.
La densidad de población difiere significativamente de un territorio a otro,
así como en su interior.
Le Pays Basque (2,1 millions d’habitants, 7 300 km2) est une des régions
les plus industrialisées d’Espagne. Sa
situation de carrefour et de transit, un
tissu industriel diversifié et fort (produits et minerais métalliques, matériel
de transport, industrie du papier et
agroalimentaire), une longue tradition
de dynamisme industriel, une main
d’œuvre qualifiée et un bon niveau de
développement des services constituent les principaux atouts du Pays
Basque. Sa population s’est fortement
accrue par apport migratoire jusque
vers 1985 ; en revanche, depuis 1990,
elle diminue, le solde naturel et le
solde migratoire devenant négatifs.
El País Basc (2,1 milions d’habitants, 7 300 km2) és una de les regions
més industrialitzades d’Espanya. La
seva situació de cruïlla i de trànsit, un
teixit industrial diversificat i fort (productes i minerals metàllics, material de
transport, indústria del paper i agroalimentària), una llarga tradició de dinamisme industrial, una mà d’obra qualificada i un bon nivell de desenvolupament dels serveis constitueixen els
principals avantatges del País Basc. La
seva població va créixer fortament per
aportació migratòria fins al 1985; en
canvi, des de 1990 minva, amb els saldos natural i migratori negatius.
Euskal Autonomia Erkidegoa
(2,1 milioi biztanle, 7 300 km2) Espainiako erregiorik industrailizatuenetakoa
da. Konfluentzia eta trantsitoko leku izatea, industria dibertsifikatua eta sendoa
(metal produktu eta mineralak, garraiogaiak, papergintza eta nekazaritzako elikagaien indutria), tradizio handiko dinamismo industriala, eskulan kualifikatua
eta zerbitzuen garapen maila ederra
dira Euskal Autonomia Erkidegoak
eskaintzen dituen abantaila nagusiak.
Euskal Autonomia Erkidegoko biztanleria
nabarmen hazi zen 1985era arte, migrazioen eraginez, baina 1990az geroztik gutxituz doa, saldo naturalak nahiz migraziosaldoak negatiboak baitira.
El País Vasco (2,1 millones de habitantes, 7 300 km2) es una de las regiones más industrializadas de España. Su
situación de confluencia y de tránsito,
un tejido industrial diversificado y fuerte (productos y minerales metálicos,
material de transporte, industria del
papel y agroalimentaria), una larga
tradición de dinamismo industrial, una
mano de obra cualificada y un buen
nivel de desarrollo de los servicios
constituyen las principales ventajas del
País Vasco. Su población creció considerablemente por aportación migratoria hasta 1985; en cambio, desde 1990
disminuye, con los saldos natural y
migratorio negativos.
9
Lurraldeak
Los
territorios
Zone d’étude
Zona d’estudi
Azterketaren eremua
Zona de estudio
0
50
100 km