Les territoires Els territoris

10
Les
territoires
Els
territoris
La Navarre (530 000 habitants, 10 400 km2)
se situe au croisement de la vallée de
l’Ebre et de l’axe atlantique. Parmi ses
atouts il faut signaler les ressources
naturelles, forestières et agricoles, qui
constituent un secteur important et
très productif de l’économie, ainsi
qu’une main d’œuvre qualifiée et une
base industrielle développée dans l’automobile et l’agroalimentaire. La croissance démographique se poursuit,
mais de plus en plus polarisée sur la
capitale.
Navarra (530 000 habitants, 10 400 km2)
es troba a la cruïlla de la vall de l’Ebre
i de l’eix atlàntic. Entre els seus aspectes positius cal esmentar els recursos
naturals, forestals i agrícoles, que
constitueixen un sector important i
molt productiu de l’economia, així com
una mà d’obra qualificada i una base
industrial desenvolupada en els sectors de l’automòbil i agroalimentari. El
creixement demogràfic continua, però
cada vegada es concentra més a la
capital.
Nafarroa (530 000 biztanle, 10 400 km2)
Ebro bailara eta ardatz atlantikoa gurutzatzen diren lekuan dago. Alderdi positiboen artean baliabide naturalak, basogintza eta nekazaritza ageri dira, –ekonomiaren barruan oso sektore garrantzitsua eta oso emankorra osatzen baitute–, baina baita eskulan kualifikatua eta
autogintzan eta nekazaritzako elikaduraren sektorean ederki garatutako industria-oinarria ere. Biztanleriak hazten jarraitzen du, baina gero eta gehiago ari da
kontzentratzen hiriburuan.
Navarra (530 000 habitantes, 10 400 km2)
se encuentra en la encrucijada del
valle del Ebro y del eje atlántico. Entre
sus aspectos positivos se cuentan los
recursos naturales, forestales y agrícolas, que constituyen un sector importante y muy productivo de la economía,
así como una mano de obra cualificada
y una base industrial desarrollada en
los sectores del automóvil y agroalimentario. El crecimiento demográfico
continúa, pero cada vez se concentra
más en la capital.
L’Aragon (1,2 millions d’habitants,
47 700 km2) est au centre de l’axe de
communication Madrid – Catalogne et
Cantabrique – Méditerranée. La région
possède de nombreuses ressources
naturelles, notamment énergétiques et
touristiques, et accueille aussi d’importantes entreprises de construction
automobile et de matériel ferroviaire
qui lui assurent une solide base économique. Le poids important de l’agglomération de Saragosse marque un
développement peu équilibré du territoire. La densité de population est la
plus faible des 7 régions avec 25 habitants au km2. L’agriculture occupe
environ 10 % des emplois. La population est relativement stable, avec un
solde naturel négatif et un flux migratoire favorable.
Aragó (1,2 milions d’habitants,
47 700 km2) és al centre de l’eix de
comunicació Madrid – Catalunya i
Cantàbric – Mediterrani. La regió té
nombrosos recursos naturals, en particular energètics i turístics, i acull
també importants empreses de construcció automòbil i de material ferroviari que li asseguren una sòlida base
econòmica. El pes important de l’àrea
de Saragossa incideix en un desenvolupament poc equilibrat del territori. La
densitat de població és la més baixa de
les 7 regions amb 25 habitants per
km2. L’agricultura ocupa aproximadament el 10 % dels llocs de treball. La
població és relativament estable, amb
un saldo natural negatiu i un flux
migratori favorable.
Aragoi (1,2 milioi biztanle, 47 700 km2)
Madril – Katalunia ardatzaren eta
Kantaurialdea – Mediterraneoa ardatzen erdi-erdian dago. Erregioak natur
baliabide ugari du, batez ere energia
eta turismoari dagozkienean, eta autoak eta trenbideetako materiala egiten
duten enpresa garrantzitsuei ere egin
die lekua, eta horrek ekonomia aldetik
oinarri sendoa eskaintzen diote.
Zaragozak pisu handia du, eta horrek
lurraldearen garapena oso orekatua ez
izatea eragiten du. Biztanle-dentsitatea
7 erregioetako baxuena da, 25 biztanle/km2. Nekazaritzak enpleguen % 10
eskaintzen ditu. Biztanleria nahiko
egonkorra da: saldo naturala negatiboa
izan arren, migrazio-saldoa positiboa
baita.
Aragón (1,2 millones de habitantes,
47 700 km2) está en el centro del eje
de comunicación Madrid – Cataluña y
Cantábrico – Mediterráneo. La región
tiene numerosos recursos naturales,
en particular energéticos y turísticos, y
también acoge importantes empresas
de construcción automóvil y de material ferroviario que le aseguran una
sólida base económica. El peso importante del área de Zaragoza incide en
un desarrollo poco equilibrado del territorio. La densidad de población es la
más baja de las 7 regiones con 25 habitantes por km2. La agricultura ocupa
aproximadamente el 10 % de los
empleos. La población es relativamente estable, con un saldo natural negativo y un flujo migratorio favorable.
La Catalogne (6,1 millions d’habitants, 31 900 km2) est un carrefour et
un pôle économique européen de première importance, notamment avec
l'agglomération de Barcelone. L’industrie comme le secteur tertiaire sont
bien représentés. Son territoire se
caractérise par un développement à 2
niveaux : des zones très dynamiques et
d’autres à l’intérieur où la population
vieillit. Durant les années 1950 à 1975,
la Catalogne a reçu un fort courant
d’immigrations venant d’autres
régions de l’Espagne. L’agriculture
occupe une faible place des emplois.
L’industrie dispose d’établissements
importants dans la construction d’automobiles et des machines, la chimie et
l’alimentation; le tourisme constitue
également un pilier du développement
de la Catalogne.
Catalunya (6,1 milions d’habitants,
31 900 km2) és una cruïlla i un pol econòmic europeu de primera importància, principalment amb l'àrea metropolitana de Barcelona. La indústria i el
sector terciari hi estan ben representats. El seu territori es caracteritza per
un desenvolupament a 2 nivells: zones
molt dinàmiques i d’altres de l’interior
on la població envelleix. Durant els
anys 1950 a 1975, Catalunya va rebre
un fort corrent immigratori provinent
d’altres regions d’Espanya. L’agricultura
representa una part molt feble dels
llocs de treball. La indústria disposa
d’establiments importants en els sectors de l’automòbil, maquinària, química i alimentació; el turisme constitueix
igualment un pilar del desenvolupament de Catalunya.
Katalunia (6,1 milioi biztanle, 31 900
km2) Europa mailan punta-puntako
bidegurutze eta ekonomia polo dugu,
batez ere Bartzelonako metropoli-area.
Industria eta hirugarren sektorea
indartsuak dira. Lurraldearen garapenean bi maila bereiz daitezke: batetik,
oso eskualde dinamikoak, eta beste batzuk, berriz, biztanleria zahartzen ikusten
ari direnak. 1950etik 1975era
Kataluniak Espainiako beste alderdi batzuetatik zetozen etorkin-saldo ederrak
hartu zuen. Nekazaritzak enpleguen zati
txiki bat besterik ez du hartzen.
Industriari dagokionean, autogintza,
makinagintza, kimika eta elikaduraren
arloan oso enpresa garrantzitsuak
daude; eta turismoa ere Kataluniaren
garapenaren euskarri sendo dugu.
Cataluña (6,1 millones de habitantes,
31 900 km2) es una encrucijada y un
polo económico europeo de primera
importancia, principalmente con el
área metropolitana de Barcelona. La
industria y el sector terciario están
bien representados. Su territorio se
caracteriza por un desarrollo a 2 niveles: zonas muy dinámicas y otras del
interior donde la población envejece.
Durante los años 1950 a 1975,
Cataluña recibió una fuerte corriente
inmigratoria proveniente de otras
regiones de España. La agricultura
representa una parte muy baja de los
empleos. La industria dispone de establecimientos importantes en los sectores del automóvil, maquinaria, química
y alimentación; el turismo constituye
igualmente un pilar del desarrollo de
Cataluña.
11
Lurraldeak
Los
territorios
Aires urbaines et métropolitaines Population supérieure à 50 000 habitants 1998 (E) - 1999 (F)
Àrees urbanes i metropolitanes Població superior a 50 000 habitants 1998 (E) - 1999 (F)
Hiri-areak eta metropoli-areak 50 000 biztanle baino gehiago, 1998 (E) - 1999 (F)
Áreas urbanas y metropolitanas Población superior a 50 000 habitantes 1998 (E) - 1999 (F)
Périgueux
Bordeaux
Bergerac
Rodez
Agen
Arcachon
Ales
Montauban
Mont-de-Marsan
Albi
Nimes
Castres
Montpellier
Béziers
Toulouse
Bayonne
Bilbao
Pau
Tarbes
Sète
Narbonne
Carcassonne
Donostia-San Sebastián
Vitoria-Gasteiz
Perpignan
Pamplona-Iruña
Girona
Zaragoza
Sources Font Iturria Fuente : Insee, Ine
Lleida
Manresa
Barcelona
Tarragona-Reus
4 000 000
1 000 000
100 000
Taux moyen annuel
1990-1999 (F) 1991-1998 (E)
Índex mitjà anual
1990-1999 (F) 1991-1998 (E)
Urteko batez besteko tasa
1990-1999 (F) 1991-1998 (E)
Tasa media anual
1990-1999 (F) 1991-1998 (E)
1%
0,10 %
-0,01 %
-0,50 %
-
2,5 %
1%
0,10 %
-0,01 %
12
Les
territoires
Els
territoris
L’Aquitaine (2,9 millions d’habitants,
41 300 km2) est caractérisée par une
métropole de grande taille et une forte
activité portuaire (Bordeaux et
Bayonne) tournée sur l'Atlantique. La
population continue à croître à un rythme plus lent. Les zones littorales enregistrent une sensible densification de
leur territoire. L'agriculture occupe une
place importante avec la culture de
maïs, la production de bois et de vins de
qualité. Les industries, notamment de
pointe, y sont fortement implantées. Le
secteur tertiaire domine avec 7 salariés
sur 10.
Aquitània (2,9 milions d’habitants,
41 300 km2) es caracteritza per una
metròpoli de gran talla i una forta activitat portuària (Burdeus i Baiona)
orientada a l'Atlàntic. La població continua creixent a un ritme lent. Les zones
litorals registren una sensible densificació del seu territori. L'agricultura
ocupa un lloc important amb el cultiu
de blat de moro, la producció de fusta i
els vins de qualitat. Les indústries, en
particular de punta, s’hi han implantat
amb força. El sector terciari domina
amb 7 assalariats de cada 10.
Akitaniak (2,9 milioi biztanle, 41 300
km2) metropoli handi bat eta
Atlantikoari begira lan egiten duen
portu-jarduera bikaina (Bordele eta
Baiona) ditu ezaugarri nagusiak.
Biztanleriak pixkanaka hazten jarraitzen
du. Kostaldean biztanle-dentsitatea
nabarmen ari da igotzen. Nekazaritza,
artoa, zurgintza eta kalitatezko ardoak
medio, oso garrantzitsua da ekonomia
aldetik. Industriak, batez ere puntapuntakoak, ederki sustraitu dira.
Hirugarren sektoreak indar handia du,
10 langiletik 7 horretan aritzen baita.
Aquitania (2,9 millones de habitantes,
41 300 km2) se caracteriza por una
metrópolis de gran talla y una fuerte
actividad portuaria (Burdeos y Bayona)
orientada al Atlántico. La población
continúa creciendo a un ritmo lento. Las
zonas litorales registran una sensible
densificación de su territorio. La agricultura ocupa un lugar importante con el
cultivo de maíz, la producción de madera y los vinos de calidad. Las industrias,
en particular de punta, se han implantado con fuerza. El sector terciario domina
con 7 asalariados de cada 10.
Midi-Pyrénées (2,5 millions d’habitants, 45 300 km2) offre une activité
industrielle dynamique, une forte
concentration intellectuelle et une
grande variété de territoires. Les activités tertiaires occupent 2 salariés sur
3. Le tissu industriel reste dépendant
des activités de pointe comme l’aéronautique, l’électronique ou l’espace ;
il développe aussi des activités plus
traditionnelles comme le travail du cuir
ou le textile. L’agriculture conserve
une place importante et offre des produits de qualité comme le foie gras. La
population est fortement concentrée
sur l’agglomération toulousaine. Elle
continue d’augmenter, notamment par
des flux migratoires importants qui
drainent vers Toulouse une population
active et jeune.
Migdia-Pirineus (2,5 milions d’habitants, 45 300 km2) ofereix una activitat
industrial dinàmica, una forta concentració intel·lectual i una gran varietat
de territoris. Les activitats terciàries
ocupen 2 de cada 3 assalariats. El
teixit industrial segueix depenent de
les activitats de punta com l’aeronàutica, l’electrònica o l’espai; s’hi desenvolupen també activitats més tradicionals
com el treball del cuiro o el tèxtil.
L’agricultura conserva una part important i ofereix productes de qualitat
com el foie gras. La població està fortament concentrada a l’àrea urbana de
Tolosa de Llenguadoc i segueix augmentant, en particular per fluxos
migratoris importants que atreuen cap
a Tolosa de Llenguadoc una població
activa i jove.
Midi-Pyrénées erregioak (2,5 milioi
biztanle, 45 300 km2) oso jarduera
industrial dinamikoa, intelektualen kontzentrazio oparoa eta lurralde aldetik ere
dibertsitate handia eskaintzen ditu.
Hirugarren sektoreak 3 soldatadunetik
2ri ematen die lana. Industria sarea
punta-puntako jardueren inguruan eratzen da: aeronautika, elektronika edo
espazio-industrien inguruan; baina jarduera tradizionalagoak ere lantzen dira;
hala nola, larrugintza eta ehungintza.
Nekazaritzak zati eder bat hartzen du,
eta kalitate handiko gaiak eskaintzen
ditu, gainera; besteak beste, foie grasa.
Biztanleria Tolosako hiri-arean biltzen
da, eta gehituz doa, batez ere Tolosara
biztanle aktibo eta gaztea ekartzen
duten migrazio-fluxuen ondorioz.
Midi-Pyrénées (2,5 millones de
habitantes, 45 300 km2) ofrece una
actividad industrial dinámica, una fuerte concentración intelectual y una gran
variedad de territorios. Las actividades
terciarias ocupan a 2 de cada 3 asalariados. El tejido industrial sigue dependiendo de las actividades de punta
como la aeronáutica, la electrónica o el
espacio; también se desarrollan actividades más tradicionales como el
trabajo del cuero o el textil. La agricultura conserva una parte importante y
ofrece productos de calidad como el
foie gras. La población está fuertemente concentrada en el área urbana de
Toulouse y sigue aumentando, en particular por flujos migratorios importantes que atraen hacia Toulouse una
población activa y joven.
Le Languedoc-Roussillon (2,3 millions d’habitants, 27 400 km2) est une
région où la démographie constitue un
puissant facteur de croissance grâce à
des apports migratoires ; la région
possède un territoire riche en paysages variés et a su développer une
intense activité touristique. Le tissu
industriel reste faible. Les productions
agricoles sont tournées vers la viticulture, la production de fruits et légumes. Les emplois du tertiaire occupent
plus de 70 % des languedociens.
Llenguadoc-Rosselló (2,3 milions
d’habitants, 27 400 km2) és una regió
on la demografia constitueix un potent
factor de creixement gràcies a les
aportacions migratòries; la regió té un
territori ric en paisatges variats i ha
sabut desenvolupar una intensa activitat turística. El teixit industrial hi és
escàs. Les produccions agrícoles
s’orienten cap a la viticultura, la producció de fruites i llegums. Els llocs de
treball del terciari ocupen més del
70 % dels llenguadocians.
Languedoc-Roussillon erregioan
(2,3 milioi biztanle, 27 400 km2), inmigrazioa dela eta, demografiak hazkunde-faktore garrantzitsua osatzen du.
Erregio horrek oso lurralde aberatsa du
paisaiaren aldetik, eta horren inguruan
turismo bizi-bizia garatzen jakin du.
Industria, berriz, ez dago asko.
Nekazaritzari dagokionean, batez ere,
mahasti, fruitarbola eta lekariak lantzen
dira. Hirugarren sektoreko enpleguek
biztanleen % 70 baino gehiago hartzen
dute.
Languedoc-Rosellón (2,3 millones
de habitantes, 27 400 km2) es una
región donde la demografía constituye
un potente factor de crecimiento gracias a las aportaciones migratorias; la
región tiene un territorio rico en paisajes variados y ha sabido desarrollar
una intensa actividad turística. El tejido
industrial es escaso. Las producciones
agrícolas se orientan hacia la viticultura, la producción de frutas y legumbres. Los empleos del terciario ocupan a
más del 70 % de los lenguadocianos.
L’Andorre a une population de 66 000
habitants en 1999, dont 43 000 sont
étrangers, majoritairement espagnols
(27 600), français (4 400) et portugais
(6 900). Son économie est basée sur les
services touristiques et le commerce.
Andorra té una població de 66 000
habitants l’any 1999, dels que 43 000 són
estrangers, majoritàriament espanyols
(27 600), francesos (4 400) i portuguesos
(6 900). La seva economia es basa en els
serveis turístics i el comerç.
Andorrak 66 000 biztanle zituen
1999an; horietatik 43 000 atzerritarrak
dira; gehienak espainiarrak (27 600),
frantziarrak (4 400) eta portugaldarrak
(6 900). Ekonomiaren oinarria turismoak eta merkataritzak osatzen dute.
Andorra tiene una población de
66 000 habitantes en 1999, de los que
43 000 son extranjeros, mayoritariamente españoles (27 600), franceses
(4 400) y portugueses (6 900). Su economía se basa en los servicios turísticos y el comercio.
13
Lurraldeak
Los
territorios
Capacité d’hébergement touristique 1999 Capacitat d’allotjament turístic 1999
Zenbatentzako turismo-ostatuak, 1999 Capacidad de alojamiento turístico 1999
Dordogne
Gironde
Lot
Lozère
Aveyron
Lot et Garonne
Gard
Tarn et Garonne
Landes
Tarn
Gers
Hérault
Haute-Garonne
Bizkaia
Pyrénées-Atlantiques
Gipuzcoa
Aude
Ariège
Araba-Alava
Hautes-Pyrénées
Navarra
Pyrénées-Orientales
Andorra
Huesca
Girona
Lleida
Sources Font Iturria Fuente : Insee, Idescat
Zaragoza
Barcelona
Tarragona
Teruel
Emplacements de camping
Emplaçaments de càmping
Kanpin-plazak
Emplazamientos de camping
115 000
20 000
4 000
Chambres d’hôtel
Cambres d’hotel
Hotel-gelak
Habitaciones de hotel
40 000
20 000
4 000