CENTIMS l - Hemeroteca Digital

Anuncio
-3T"
BARCELONA 8-MAIG
SETMANARI CÁTALA
CENTIMS l
LA TOMASA
258
A de anécdota:
Se tracta d' una
y\ ra divertida que acaba
de pttósar a un jove primpcep, que
no fá molt temps tothom s' ocupa va d' él!.
Dit aspirant á monarca, trovantse ultímament á Stuttgard,
sisué invitat per un noble á hon5*r Wg Wá i'ar ab sa assisténcia una soirée
que ana va á donar, en la qual debía congregarse tota la noblesa
provinciana.
Lo primpcep va dirigirse sol y á peu al Palau del anfitrió ab gran reirás de 1' hora convinguda y ari'ivá al
lloch en lo moment que terminava la fefcta.
Yeyént aixó sa altesa, s' atura devant d' una porta
excusada de la casa del noble, quan tot d' un-plegat
aquella va obrirse y aparegué una cambrera ab un paquet á la má (que contenía, segóns lo primpcep mes
tart vá sapiguer, mitja llangonissa y alguna altra futesí.) y dirigintse á ell en mitj de la fosca li posa sota,
'1 brás dihentli ab veu baixa:
-^-Te, aixó es per tu. Avuy es ímpossible que 't deixi entrar. Tenim una gran festa á la que deu assistir
lo primpcep X... Ab aixó fina á demá á la nit.
Y douant al nostre héroe una carretada de petóns,
vá desapareixer la cambrera ab precipitació avants que
ell pogués darse compte de lo que acabava de passar.
Allá va quedarse un llarch rato reflexiouant sobres
1' estraüya y misteriosa aventara, quan de cop vá adonarse d' un soldat q'ie embolicát áb un gran capot,
contemplava desde 1' altra acera tot tristement la illüminació de la sala derPalau per las finestras del
carrer.
Llavws lo primpcep se dirigí al militar y li pregunta si la séva Dulcinea habitava en aquella casa. Lo
soldat rospongaé afirmativament; á tal'respos^a lo
primpeep li dona '1 paquet que la cambrera li havía
entregat per equivocació y li digué que 1' endemá ella
V esperaría.
Lo militar li dona las gracias, y ell anyadí:
—No hi ha de que; encare m' ha donat un' altra cosa que m' es impossible del tot lo férvosen entrega.
—jNo, guardeuho, responguó '1 ñll de Marte, per
avuy 8b aixó ja 'n tinch prou. Es lo meu sopa.—
¡Si debía estar de brometa 1' afortunat primpcep!
*
* *
A telón corrido, la eminent Sarah Bernhardt á Sant
Frañdisco de California acaba de desarrollar un drama
ab visos de saynete.
Una criada turca d' aquesta artista, trovantse entre
bastidors va insultar á un tramoyista del teatro mentres s'hi donava una funció. L' home al sentirse in-..
sultat, sense respecte al sexo ni á la nacionaUtat de ía
criada, li regala una col-lecció de bofetadas ab un gar-
bo inimitahle, en lo moment que passava per aquel!
indret Sarah Bernhardt. Afjuesiy, al veurer maltractar á
sa atrevida fámula, fou presa de rabia y á son toru
bofetejá al tramoyista, dtimanant á crits un rewolver
per veujar 1' insult fel á la turca.
Tots los dependenis del teatro van esclafcar en ira
per 1' acció de la eximia trágica y per.altra part los
artistas francesos de la companyía se posai en en actitut de guerra al seu co.ífat Dt¡sseguida comeusá UM
lluyta entre 'ls doa bando? eouvevtiut aquell escenari
en un camp d' Agramante.
La repres'entació se su-ipengaó. Sirah Bernhardt no
volia sortir á la escena si uo 's ca^tigava severament
al tramoyista y enti'etaut lo públich eiaterat del fei, va
esperarla á la Sortida d 1 teatro, teiiiiit que maríxdr
]a divina actriu escoltíida per la poücí.i.
Vnj-i, 's veu que la primiuei'a cnccn las sanchs a!j
molta f¿cilítat.
0 sino que ho digan Lis manifestantas-que celebran
meetiiogs y 'ls tramoyrstas deis teatros.
DOCTOR" GTEBONI.
De solfeig dava llissó
á una noya d' Igualada,
que tot y sent ja casada
va crea en mr una ii-lusió.
¡Ab quin gust jo cada día
á casa seva me 'n nava
y la llissó 1' hi ensenyava
qu' ella 'm dava y jo preuía!
Era molt alta, bufona,
ab brassos ben tornejats,
y uns ullets tant avispats
eom no .'ls he vist en cap dona.
Jo, solsament per aixó,
losxonfesso la vritat,
1' hi hauría sempre enscnyal
sense paga la llissó.
Aixís que 'm veya, somreya,
jo mirantla m' hi encaniava
y com també ella 'm mira va
de la llissó se 'n distrcya.
Altrc cop nc comcnsavam
nostre solleig al moment,
pero ¡vaja! francament
cantant.los dos, no entona'am.
Jo diré, y parlo formal,
que tenin-t veu com tenía
no m' havía dat cap día
encara '1 .sí natural.
Mes per fí vingué '1 moment
que don'antli jo valor,
tant com va perdre la por
la veu 1' hi anava creixent.
Y quant ja '1 si jo tenía
casi, casi, 'i seu marit
va venir esfarehit
de fora la galería;
abun bastó ben armat
com qui vol entra en torneig,
y 'm vá donar tal solfeig.,.
¡que 'm deixá ben solfejat!
M. GARDO FERRER,
LA ¿TOMASA
.
259
• » -
V1ATJE LITERARI, GRÍTIGH, HUMQRÍSTICH-Y ANALÍTICH SENSE ORDRE NI COMPÁS.
CONTINUA CIO DEL CAPÍTOL DOTCÉ.
'
En Manel Ribot y Serra .„ *
Tant punt fou donada 1' ordre
penetra en la sala humil
1' autor de La Bofetada (¡)
admirat peí seu inginy.
Rebut ab gran agasajo
sigue per tots los d' allí
y molt mes peí Rey poeta
que li dona abrassos mil.
Apassigtiat 1' entussiasme,
lo traball interrumpit
de informacións y de críticas
altra vegada seguí.
rich de pensaments y actiu ;
\
es el sisé, y el que tanca
¡;
la llista deis qu' hi escullit,
;
i
;
Ara '1 tribunal consulti»-.' .
"'•: •
.y repassi 'ls seus escrits • '-Z
v » '••. .
per si teñen, ó no entrada ",.... ••-.•"
del Parnás en los jardins,
";-.
Sois diré que al metí entendre
dignes son de tal encís ;
-?1
que si be tots sis son joves • .;.,.'
mestres son!... Senyors he dit;:,
Habent complert son missatje
•",
A mossen Joan de Corella (2)
frá Barriois lo llo.ch cedint,
pogué comensarsa tasca
lo nou relator aixís;
«Deis escullits que mereixan
viure en aquest paradiu
de Ciencia y de Cultura
tan gloriós com infinit.
Sis n' hi ha que 'ls hi períoca
per ser escriptors tóts sis
y poetas tant modestos
com discrets en tots sentits
Ramón Picó y Campamar
es lo primer, Mallorquí
que per Patria de sas obras
á Barcelona ha escullit.
Es lo segón Pere Huguet (3)
autor d' enlayrat estil
que si es Cicero en lo foro
en poesía es un Shakespeare (4)
En Joan Tomás y Salvany,
es lo tercer, que á Madrit
demostra que 'ls filis, de, Valls
en talent no son pas.xichs.
Emili Coca y Collado
es '1 quart, y tan bé escriu
que i que ha llegit L' arbre sech (5j
cosa millor no ha llegit.
Antón Careta y Vidal
es lo quint, y per se'1 quint,
en saber y. en galanura
iguala á los antedits.
I S' alndeix á una poesía premiada de Apeles Mestres,
i Mossen Joan de Corella, escriptor del Segle XV3 Pere Huguet y Campaña, poeta, y autor de varias obras científicas.
i S'esc ni Shakespeare pero's pronuncia.Chespír.
S So refereix á una poesía de dit autor premiada.
Joan de Corella, a q u í
.
deixant la honrosa tribuna _..
fou festejat y aplaudit.
.
„ ••;
:
Del tribunal la sentencia
-_z
• ' •.
jo esperava ab gran desitj
\
per se'ls esmentats poetas
,i
de mon cor
volguts aiTijcfas.
:
Mes no !m doná.per'sérilírla •;>'..•
tetnps en Pere Serafí,"
puig agafantme peí brás
d'allí'm tragué d'improvis.
Dihentme ¿Que fas parat? ,
'¿ '
- ¿pretens ferme consumir? - ..--='-.--••.•. .
apa! cuita, dónat brasa.
ó de guiarte 'm desdich.
Vejentlo tant coratjós
altre remey no tinguí
que seguirli las petjadas,
(si be no del.tot tranquil)
Que q'uant mes endins entravam
del Parnás, roes arraulit
me trobava ab latemensa
de queun xasco'm succehis.
Jo era un intrüs, no hi- ha mes,
y encare que. pfo.tegit '
-.
per en Pera,.no era en Pere
el'qui comandaya allí.
• Després de.creühar cent salas
.'
plenas d' armaris, faréiis r:
de llibres com á missals .
tots escrits en llempsí, .
A una mes gran arrivarem
d' aspecte tan magestiu,
que fe un capitul apart
per descríurerla es pfecís.
JOSEPH M . * CODOLOSA..
(Seguirá.)
:
QUB1TTOS
—Sabs que m'_ agradaría sapigué escríure en xino?
—No hi ha res mes serizill.
•<.
—¿Com?
—Escribint ab tinta xina.
A un subjecte li varen porta una lletra de 3.000 pes-t
setas per acceptar.
....
.- . .
..'.
'
Al posar 1' acceptació, va cambiar la lletra per una
d' igual, ab 1' única diferencia que aquesta era de 300
pessetas.
Acusat: d' estafa, y convide d' ella, 's presenta devant del jutje, '1 qual li va pendre 1'. indagatoria, y li
va dir:
—¿Com es que va cambkr lo document?
;
—Per seguí '1 carácter del mateix, contesta 1' acusat.
—¡Com s' enten!
—Ja yeurá. Com que es una lletra decambi, vagi
considera qup lo natural era cambiarla."
LA TOMASA
BUSCANT PETARDOS
M' ha dit: —Si-algún ne trobéu
no usfará falta una creu
—¡Que veig! ¡Es una burillai
No>- ens vindrái de perilla.
-jAy! no t' hi acostis Magí;
trep la metxa ab 1' espasí.
Y 'ls hi van donar senyós,
la bürílla per tots dos.
LA TOMASA
UN BANCH
No creguin que '1 banch se trenqui
perqué té aquest capital,
se trenca precisament
perqué ho té tot nominal.
LA TOMASA
ÍíS í l l VOl)
L o el £ a, a, •v a n s
cap á casa, perqué si anessim junts... una descargíí
aviat es tirada.
—¿Vol vosté que anánt dos ja !ns prenguin per un
grupo..."1'
—Y si tiran á olgúns altres? Devegadas paga '1 just
peí pecador. ¡Fassiho bé! y créguim, no sigui temerari.
Retiris, retiris.
L o m.a-tei3c ciía iprircier
A veu si n' han vingut de tropas.
—Francament: he vingut á la Rambla per veure si
—Aixís se veurá que no están de hi había alguna cosa, y no hi veig res de particular. Alhuelga.
gún kiosco mitj tancat, perqué deuhen teñí por que no
—Y barcos de guerra.
'ls confonguin ab las casillas de consúms.
—¿Per guardar las fábricas?
—Lo que 's nota es pocas minyonas que vagin á la
—Ja 's compren perqué. Si per la Rambla plassa.
hi ha res, los barcos se posarán al mol], de—Com que ahir varen ferhi viatjes per ahir y per
vant del monument de Colón, y encare no 's avuy... ¡Bé prou greu que 'ls deu sapiguer a n' ellas no
iilsi una mosca, ¡pim, pam! deixan la Rambla poguer anar á feria petar. Per só si que no tingui cuineta com una patena.
dado que 's declarin en huelga.
—¡Si que donara gust de veure!
—Tampoch hi ha gayies floristas.
— Miris: ¿que es alió déla cantonada? Llegeixi: Pri—Aquestas no es estrany. Com que no 's permeten
mero de H-ltiijo. Algún pasquí. Aeostémshi, que si d'grupos, y devantde las taulas, sobre tot d' aquellas en
acás, cap á casa falta gont.
qué las floristas son vistosas, s' hi solen agrupar molts
—¡Ah!... Es I1 anunci d' un periódich
estudiants, ellas deuhen haber pensat: no aném a ven•—Mirw: allí n' hi ha un altre.
dré, que podríam comprometre á la parroquia.
—Anís del primero de Mayo.
D' una xocolatería sortía una criatura ab una xicra
—Aautst si que porta malicia. ¡Anís! ¿Qué li sem- de xocolate á la má, al mateix temps que passava una
bla?
minyona que anava distreta salndsnt á un jove que
—¿Vol clir que es fort?
travessava la Rambla, 's topa ab la criatura, li fá aboca
—No per só. ¡Anís! ¡anís! ¿Que no bo sabém lo que la xicra á térra, la criatura 's posa á plora y 's forma
s' entent per anisaos?
un grupo devant de la xocolatería.
—¿Bala,?
—'¿Que es aquell grupo? Aeostémshi.
—¿Y donchs? Créguim que hi haurá una bullanga
—¿Ja hi som? Tegi vosté que es alt si pot averigua
com may n' hom'vistas.
lo que es.
—Tot podría esne.
—No sé; 'm sembla que veig sanch per térra.
—Aixó s veu en 1' atmósfera. Gruayti á n' aquella al—¿Sanch per térra y plors? Es que han ferit alguna
criatura.
—¡TUJI! També es 1' anunci d' una beguda. '
—¡Pobre ángel del cel! esclama una dona que acaba
—¿Donchs com es que no mes díu: ¡I'L'SII Per mí es
d1 arribar al grupo. ¡Ara vegin que té que veure una
]' amenassa d' un petardo de dinamita. Anémsen, anóm- criatura ab las huelgas! ¡Aquest gobern!...
sen, pornuá 'm sembla que la cosa comensará avuy. Re^—¿Que no hi ha cap municipal per acompanyarla á
pari aquel] cotxo, que coivont que vé.
:
la casa de socorro"? díu un' altra. Miris, passan dos ci—Que corri. Mentres estiguém á 1' acera no tingui vils de caball y ni 'n fan cas.
por.
—Es clá, afegoix aquella. ¿Que se 'ls endona á n' ells
—¡Voslí es molt tranquil! La meva senyora ha sor- que 'ns matin las familias.
tit'ab ia minyona, per provehí per deu ó dotze días, y
Ün tender d' allí á la vora, díu ais aprenents .que
si 's coméis:? '1 burgit y la caballería dona una carga... tanquin la porta, que es d' aquestas de ferro ondulat.
després, qui gemega ja ha rebut.
¡¡Bruupm...!!
—No tífigui tanta por de queda viudo.
—¡Un petardo!
-—¡Vosté 'm fa riurer! Miris allí prop del monument
—¡No corréu! ¡no corréu! ¿Que 'ns han de fer?
de Colón. ¿No hi veu canóns?
— ¡Si es que han tancat aquella porta!
—No, borne: si son los lleóns.
—¿Pero y aquesta pobra criatura? ¿Que no 1' aussi—¿Vol Jir? Coro que no tinch la vista massa fina, lian? ¡Quins cors! ¡Si jo pogués flearme fins á dins...!
de lluny me semblavan canóns.
¡Quins pares també de deixá ana avuy una criatura ai—¿Quó es alió? ¡Ah! un soldat de caball. Deuhen ana xís!
á declara 1! estat de siti.
Vé un municipal.
—Está ;noit carregat de por, vostó.
—¡Ssnyó municipal!
—Deis qae. fuacn aigúns n' escapan, y á mí m' agra-¡Ja era hora de que vingués!
da sé algún d' aquestos. Vegi quin grupo hihaenaque—-¿Que sucede? pregunta '1 municipal,
lla cantoiu:d¡!. Al^ún altre pasquí.
—;¿Que vol que susedi? Que han malmés una críatura.
— Es 3o bando dei Gobernador civil.
—¿Han atropellado á un noy?
—Dor. dir que á la primera canonada tothom se re•—O á una noya. A.ixó si que no li puch assegurá.
tiri ¡i caeu FCVS. Aixó será que ha ressignat lo mando.
¿VeuV ¡Rígaisseu.'
—¡Paso! A ver si fan 1' obsequio. ¿Que es eso, petit?
—Que aquella dona, díu la criatura plorant, m' ha
—jC«i parla de las reünións y deis grupos.
—¿Ni hi pot haber grupos? Dispéneim; me 'u vaig fet aboca la xicra de xocolate.
LA TOMASA
Al sentir aquesta declaració, '1 grupo 's desfá.
¡Bruuum...! Lo tender torna á obrir la porta. Una
dona s' esparita, esclata un ¡ay! y al reparar que '1 mateix spreuent que obría la porta se 'n riu, li fá:
•—¡Vés aquest ximpiet quinas ganas de dona sustos
en un día com avuy! Vaya una gracia, pochs modos!
—¡Teuíu compte com íraotéu! contesta 1' aprenent.
¡Pot sé sí que 'm privaréu.d' obrí! ¡Cuidéuvos de vos!
—¿Que hi há? preguntan uns del grupo desfet, dirigintse devant de la tenda.
—Res díu 1' aprenent, que aquesta dona no vol que
obri.
. —Miren: y no 'a fa cara de huelguista.
—¡Que es!
—Aquella que va per allí, que renyava á n' aquest
noy perqué obría.
•
•.
—]Vaja que també es massa, vení al mitj de la Rambla á fé tanca!
Lo grupo de devant de la xoeolatería, 's forma ara
devant de la tenda.
—¿Y tú qué li has dit, noy?
—¿Que voléu que li hagi dit? Que 's cuides d' ella.
—Ben fet. Qui no valgi trevallá que no trevalli, pero que no privi de trevallá ais que volen trevallá.
—¡Ben dit! escláman algúns aprobánt aquest joch
de paraulas.
*
* *
Y per escenas peí istil, los arcaldes de barri recorrían las sevas respectivas demarcaoións, y 'ls serenos
vigilavan, y 'ls civils de caball patrullavan, y las tropas estavan previngudas y aquell senyó deí día avans
tenía tanta por.
CONBAT ROTJBB.
XJ3Q.
SONET
De tan esgroguehit, sembla un dif
Lo cabell bastant negre y molt se
Y té al andar un ayre tan gal
Que apar que balli sempre '1 contra-p
i;
a,
2
1.
Diu qu' es solter, per sostenir un p
t;
De etat, crech que s' arrima ais vint y 2,
Y á casa d' ell son emblanquina
2
Que per 50 dú esquitxat sempre '1 dem 1.
Al enrahonar no gasta may bola
Y á mes, es lo seu génit tan dol
Que may ha conegut qué son enfa
2,
7,
2.
Y, si '1 voléu conéixer de pre
Lo trobaréu: Carrer de Sant Nar
Me sembla molt, al número dis
6,
6,
7.
'
S. FÁBREGAS CASANOVAS.
Lo director d' escena al empressari.
—¿Es supersticiós vosté?
—Bastant, si senyor; miris, quan veig tretze personas al teatro, desseguida créch en una desgracia.... monetaria.
La magnética corrent
de 1' amorosa passió
s' enclou tota en un petó
d' un llavi vermell y ardent.
La poesia mes preuhada
un petó la fá brollar
¿quin home aixó pot negar
si ha tingut enamorada?
Es de amor tot un compendi
lo petó, es P hermós heralt
del carinyo maternal;
de la Luxúria es P incendi.
Un petó desfá una lley,
un cel de delicias dona
y per ell fins sa corona
mils co.ps cambiaría un rey.
Es imán que nos atrau
á uns llavis rojos com grana, •
no hi ha forsa sobrehumana
que salvi d' un bes P aírau.
Es ma il-lusió, moa plahen
llavis rojos vaig cercar
per si 'm volian besar
ab un amor verdader;
y al trovarlos per ma sórt
vareig dir foll d' alegría
que un petó per mi seria
sempre P encant del meu cor.
¡Oh nenas enamoradas
veníu, veniu y veuréu
que en mos brassos moriréu
al soroll de mas besadas!
La onada que murmureja
á la platge en jorn d' estiu,
mentres sos amors li diu,
veuréu com lapetoneja.
En lo fons del colomar
la coloma amorosida
dona á son amant la vida
sois perqué 's deixa besar.
Tot á la Naturalesa
per capritxo de sa lley
té al petó per únich rey;
tot ab goig veuréu que 's besa.
La flor y la papallona,
la oruga y '1 pi gegant,
la tortra que sornicant
á P oronel amors dona.
La palmera que 's cimbreja
ab sos íruyts se fá un petó
y no hi ha mes bell ressó
que lo bes quan remoreja.
Puig que ab la dolsa armonía
de las notas que 'n sentim
desseguida descubrim
un cel d' hermosa poesía.
¡Oh ninas enamoradas
veniu plenas d' il-lusións.
que us daré jo tants petóns
com lo mar capdella onadásl
De la vida '1 goig millo
are y sempre. aquest será;
¿quin mortal del mon valdrá
ana al cel sen se un petó?
J. AYNÉ RABELL.
DA
Per endressá be la casa,
per cuynar y per fé 'ls Hits,
notrieu minyonas macas,
que no tentin ais marits.
Las sogras, per lietjas y veilas que siguín, donan mes
gust de veure que de viurehi.
"" Si han de recaure ab prestamistas, tots teñen
aquestas fesomías repugnantas.
DA
SATS
\ no fora gran cosa
si ademes no succehís
que 's pot adorna lo casa
ab adornos per 1' esiil.
L' amo de la casa, quan vé peí llogué,
sempre amohina.
___ Y si 's necessitadidas, ab ¡a figura que teñen y la gana que Uaginan mesque cn'á, sembla que s' hagin de
menjá las criaturas.
866
LA TOMASA
NOSTRE RETRATO
Lo de la repatada tiple dramática d! ópera italiana
senyora PJFI Tetrazzini honra avuy la nos(;ra ja important Galería.
.:
Dita artista, que ha lluhit sas envejables facultáis
vocals sempre ab gran aplauso en tots los teatros de
las eapitals d' Europa, vá presentarse al comens de sa
carrera á cantar un curt nombre d' óperas en lo derruhit teatro del Bou Retiro de nostra ciutat, y allavórs
ja 'ns demostrá que tenía condiciona tant excel-lents
per 1' art lírich que per forsa arribaría lluny.
Y en efecte; aixís ha succehit. Eva Tetrazzini es
avuy una de las bonas tiples que logran renóm y profit cursant lo bel canto. Durant tres temporadas seguidas ha cantat al Real de Madrit y es una de las cantantas que quan tingué lloch en la Cort la representació de íl barbiere ii Seviglia executat per donas solas, se lluhí mes, en son paper de Gomte d' Almaviva
(teaor) lo qualfoú unanovetat artística.
Actualmeat está contractada en ló Liceo debutanthi ab 1' ópera Otello, en quin parer de Desdémona hi
está admirable.
Pera continuar las representaciúns del Otello de Verdi,
ha sigut contractadn la célebre tiple senyora Tetrazzini que
debuta dimars últim, logrant justificar la fama ab que
venía precedida.
Tant en lo dúo del primer acte, comen lo quartelo del
segón y concertant del tercer, fou objecte de las mes francas mostras de agrado, logrant fanatisar á la concurrencia
al cantar lo precios nAve María plena di grazian, pessa
inspíradíssima y sens dupte la mes magistral de ¡a obra,
la que canta ab una finura y sentiment. inmillorable, accedint á la repetició per acallar 1' entussiasme del audiorí.
En la escena final demostri son talent artístich ab la
mort trágica que representa.
Los senyors Cardinali, Laban, Visconti y mestre Mascheroni, compartiren ab la debutanta los aplausos, alcansant
lo primer una ovado ¿com en las anteriors represent3cións
en 1' «addio sanie memoiie» delsegón acte, que també se veigé obligat á repetir.
Feliciten! á la Societat Artística per 1' adquisició de tan
eximia cantatriu.
ROME^.
Poch hi ha per dir referent á cosas novas. Lo día primer
de Maig s' hi reu funció á la tarde, posantse es escena lo
magnífich drama de don Frederich Soler: Lo ferrer de tall.
De la concurrencia Deu n' hi dó.
Estém á final de temporada y s' exprém la taronja ab lo
repertori castellá y alguna de las bonicas pessas catalanas
mes aplaudidas,
NOVETATS
Segueixen las representacións de la comedia Laviudeta,
q'ie en altras circunstancias tal volta portaría gent á aquest
teatro.
Próximament se prepara la reprise del drama Jenny, qual
obra la temporada anterior fou molt aplaudida per una
magnífica decorado del senyor Soler y Rovirosa,
S' ha posat en estudi Fermín Andrade, drama en 3 actes
del celebrat escriptor don S. Gomiia, de qual obra ne tenim
molt bonas noticias.
TIVOLI
PRINCIPAL
Després de tantas demoras, aplassaments, envío de telegramas, etc., etc., per fi ha lograt debutar la nova companyía lírica-francesa, y per las duas óperas fins avuy representadas, Mhtille de Gounod y Challes VI da Halevy, s' ha
pogut observar que lo conjuntes bastant desigual y 'ls coros
molt fluixets.
¡Y ab aqueixos elements se creya lo senyor Roudil poguer
realsar lo gran teatro del LiceOj com també implantar la
ópera francesa en Barcelona!
LICEO
Ab motiu de reproducirse lo diumenje úliim la preciosa
ópera de Bizet, La bella fancivlla diPerth, se vejé nostre
gran teatro sunament concorregut de escullida concurrencia, ávida de pcguer saborejar de nou las inspiradas melodías del malograt compositor francés.
De la protagcnista se 'n encarregá la senyora TurconiBruni, logrant ferse aplaudir en lo final del tercer actey
rondó del quart. En ¡o resto de la ópera, continuament se
sentía sis-sejadaá causa, sens dupte, de no teñirla prcu estudiada, ja que ere la piimera vtgada que interpretava dit
personatje.
La bella Guerrini y 'ls senyors Moretti, Labán y Viscou
ti íoren írequemment aplaudits aixís com lo mestre senyor
Mascheroni, que apart de algún petit lunar en la orquesta,
logra per cridar ab insistencia al final del tercer acte, aixis
com lo bis del precinsíssim bal'able de¡ segón.
La companyía d' aquest teatro ha provat de donar nova
vida á la ja coneguda sarzuela La restauración, logrant que
s' aplaudís ab entussiasme las preciosas redondillas ab que
acaba, per lo ardor bélich que respiran y molt propicias
en aquestos temps de lliberalisme.
La obra en conj.unt propina ais espectadors una forta dóssís d,; narcótich, per lo Uargas y pesadas que son las escenas.
En ¡o desempenyo s' hi distingiren la senyoreta Segovia
y 'ls senyors Sala-Julien y Ripoll.
CALVO-VICO
Dijous á la tarde tindrá Uóch un' altra audició de La almoneda del diablo y á la nit lo drama d' Echegaray Mar sin
oí illas.
S' ha posat en estudi la preciosa comedia de Ayné Rabel),
Un núvol de pas, que ab tan d' éxit s' ha representa! aquesta
temporada en lo teatro Romea.
CIRCO EQUESTRE
No hsm lingut oc»sió de poguerhi assistir.
Ab tant parlarse de huelga, la vritat 'ns ha vingut mandra d' anar á veurer flanxas, salís y cabriolas.
De tots modos, la setmana entrant procurarém que'ns
hagi entrat la rehabilitado equestre-acrobática, y 'ls ne farém deu céntims.
CÓMICH BETIRAT.
LA TOMASA
MAIG
Mes de Maig, mes de las flors.
mes d' amorosas1 conquistas
d' aquí endavan te dirás
sois, lo mes deis petardistas.
LA TOMASA
36S
ES3XT
Estém en un ball de tarde,
pie de raspas y modistas,
totas ellas molt bromistas;
entremitj de moka farda
•una s' en veu molt ayrosa,
rodanxona, moreneta,
. ulls de cel y una boqueta
que sembla un capoll de rosa.
—Ma renoy, quina fragata!
diu ab malicia un tunela,
prou m' embarco á tota vela
si la mossa no es ingrata
Ah salau, Americana,
aixó pinta de patent.
¿Que la ballém? si, corrent,
quin bossi per fe entra en gana.
Y quin brandamentab solta,
¿sab qu' es molt maca, vosté.
y que te un garbo..?
—Si, eh?
—Y li cich un' altra volta.
—Vaja no 's desfassi, home,
miri que pert lo compás
—Tot ho perdo, no se pás
TTJST
com acabará la broma.
Creguim, 'm te entussiasmat
y li parlo francament,
pensó fer un pensament.
—Cuydado; m' ha trepitjat.
—Dispensi.
—No hi ha de qué.
—Escolti y contesti á 1' hora.
—Aixó si que bona fora.
dos cosas ¿com ho faré?
—Fentme á mi lo mes felís
y no dient en ré que no;
so jo d' alta posició
y habito sempre en quint pis.
Posseheixo propietats
al Poblé nou y ácan Tunis,
no soch amich de dejunis
y '1 meu geni es deis salats
—Ara vegi...
' —¿Que se 'n burla?
—No senyó; jo só molt seria.
—Vosté es mestra en la materia,
y la burla no pot durla,
ja ho conech
—Si qu' es astut.
—Y vosté maca.
—Que 'm conta!
—Que 1' estimo
—Tan de prompte!
—Per que jo so molt tossut.
—Si es tossut no fá per casa.
—Que no, diu?
—Y sens recansa.
—Y no tinch ni una esperansa?
—¿Que no veu qu 'es menjá d' ase?
—Y qu ! es bromista.
—Uy, un feix.
—Y molt... dallonsas.
—Corrienta.
—Estimim.
:
—¿Cóm?
—Qu' es dolíenta.
lo cóm me fa fondre greix.
Tinch 1' ánima enamorada
y seria '1 seu marit.
—Donchs ja se 'n pot torna al Hit,
perqué, íili, ¡a soch casada.
JOSEPH CASELLAS
JOVENT DEL DÍA
y de son cap nc euida,
molt mes lo ¡)i:mi(iuer que '1 catedritítli.
BARTRINA.
Tot just un noy te quinz' anys
ja '1 veurán que ab molta empresa
acompanya la promesa;
y que tots los seus afanys
son porta '1 cap arrissat
pan y toros, lo que siguí
perqu'e al véurel, tothom dígui:
«iquin xicot mes il-lustrat!»
No 'ls anéu pas, ab escolas;
llissóns, ni reglas de ires;
los llibres que gastan mes
son los tacos y las bolas.
Aprénen molt, potser massa;
pero, aprénen lo dolent.
Per 'xó avuy tot lo jovent
sembla de paper d' estrassa.
Vinga beure y perdre nits
sens mirar que '!s causa dany;
sent aixís, no es gens estrany
que pujin escanyolits.
Per que 's creuhen que fa fí,
renegan com carreters
y malgastan los diners.
Tots son sabis, aixó si,
y mes en 1' art de la banya.
Preguntéulos de un plegat
la mes gran celebritat,
que tenim á n' aqui Espanya
quina es, y ab molt salero
contestarán sens reparo:
—«Homes; no cal preguntarho:
per célebre, 1' Espartero!
LLUIS SALVA»«R.
Fa pochs días que 's va publicar
Ojicialment, que 's concedía un mes
de ¡licencia á un militar. Y aquest
militar, al publicarse la concessió
que se li feya, hi había tres mesos
que era mort.
Aixó sois passa aquí, perqué 'ls
morts teñen llicencia absoluta, pero á Espanya, si se 'ls h¡
concedeix, no es mes que temporal.
Par aquesta rahó será que en las llistas electorals, hi posan los notns de morts, considerant sens dupte que '1 día
de las eleccións se 'ls haurá acabat la llicencir y podrán está
en actm servey.
A París s' ha ensajat una máquina per enganxar cartells
á las cantonadas.
"
f
Si va bé, valdría la pena de treure 'ls lletreros de «No se ¡
permite fijar carteles.»
Es dir, si 'ls propietaris están disposats á protegí 'ls invents d' utilitat.
LA TOMASA
A Londres, en una venda d' autógrafos, s' han donat 120
pessetas de dos versos del poeta Ghatterson, ó sigan 60 pessetas per cada vers.
Aquest poeta había mort de fam ais divuit anys.
Si quan vivía li haguessen pagat los versos, á una seixantava part de lo que se 'n ha donat per cada un d' aquestos
dos, hauría mort millonari.
La duquesa Montrose, ha comprat un caball per la friolera de cent mil duros.
(Quina ganga '1 gitano que li debía vendré!
¡Aixó de donar tanta moneda per un caball..!
A menos que aquesta duquesa siguí esperitista y algún
médium li hagi dit que 1' animal es algún deis allegats...
Lo día primer de Maig, no varem veure tancats ¡os bolsins ni las expendedurías de bitllets de la rifa.
I)1 aquí varem traure per consequencia, que 'ls jugadors
no estsvan de huelga, ¡Malament!
Al interpelar lo senyor Carvajal al Gobern ab motiu d1
haber sigut portats al«Pelayos> 'ls presos que 's varen fer lo
día primer en aquesta capital, lo senyor Silvela contesta
que ell, quan viatja, mes s' estima quedarse á bordo que
anar á una mala fonda.
Aquesta manifestado feta en pié Congrés es tan oportuna
que la tenim per digna de esser inspirada per la ninfa
ligerea, que tanta fama ha donat al senyor Linares Rivas.
S' ha calculat que demunt del llach Lemán, de Suissa,
suposantlo gelat, hi cabría la gentque h¡ ha en tot lo mon,
y que encara sobraría puesto per uns quants cents mils
homes mes.
De manera que es exacte alió que 'ls que parlan de las
inslitucións de la confederació helvética diuhen: dintre de
Suissa hi cab tothom.»
En algunas nacións, los obrers varen esperar fer la manifestado del primer de Maig, lo diumenje següent, á las
tres.
Aixís no 's varen trobar lo setmanal escapsat.
SEGCIÓ DE TRENCA -CLOSGAS •*TRENCA - CAPS
Carmeta Ros Arnau
Olot.
Formar ab aquestas lletras degudament combinadas lo
títol d' un periódich junt ab lo nom y apellido de son Director.
PEP GALLEDA.
ANAGRAMA
Lo tot de la María
que per nom se diu Total,
va tol V altre día
'1 sabré d' un municipal.
IGNOCENT POICAR.
LOGOGRIFO NUMÉRICH
1 2 3 4 5 6 7 8—Apellido d' un república,
7 6 3 5 2 8 1—Ciutat de Fransa.
3 3 5 7 8 2—Carrer de Barcelona.
4 2 8 5 3—Nom d' home.
6 7 4 2—Capital europea.
6 2 3—Moneda.
6 5—Nota musical.
4—Consonant.
3 2—Nota" musical.
2 8 2—Nom de dona.
7 6 2 8—Ciutat africana.
6 7 4 b 2—11-lustre actor.
4 7 6 2 6 2—Carrer de Barcelona.
4 2 8 6 5 1 2—Ciutat de Catalunya.
4 2 6 1 3 3 3 2—Ciutat de Fransa.
•• •
CINTET BARIERA.
GEROGLIFICH
x
;
CHIC
AR RE
R
... •...
F.
CARRERAS P .
Solucións
¡i, lo irasertat en lo número 139
Xarada \.—Ma-te-u.
» ll.—Pe-pa.
Trenca-caps.—Sogra y Nora
' ••
Fuga de vocals.—Un sotayia jo conech
que quan veií una minyena
imitant lo Noy de Tona
desseguit li fa -un sonet.
Anagrama.—Figarola —Farigola.
Logogrifo numrich.—Pilota.
Gerogiífich.—Per dianas los quartels.
TOMASA
PEKIÓDIOH FBSTIU, IL-LUSTEAT Y LITERAÍtl
i. P R K U S D E SUSCií,IJPCI<>: •!•
Nos ha fet gracia llegir en un periódich que en lo teatro
de Sant Fernando 1' empressari está en dupte^par ellegir en1'5o pessetas.
Espanya y Portugal, trimestre.
Cuba y Puerto Rico, id.
tre la companyía infantil del senyor Bosch ó la del emi2'5o
Extranger,
id.
nent actor senyor Vico.
o'to
Número corrent
Be, vaja, ó canalla ó eminencias, peí cas es igual.
O'2O
»
atrassat
¡Pobre Vico, ja '1 posan en alternativa ben honrosa!
NOTA.—Tota reclamad > podrá dirigirse a la AdminisA aquest pas prompte veurém 1' art espanyol alternar ab trado y Redacdó del periódich, carrer de San', Ramón, número 5.—LITOGRAFÍA DE RIBERA Y ESTA.NY.
corridas de toros.
ti'ti. Barce] o nesa, Sant Ramón, 5 - B a r c e l o n a .
LA TOMASA
CONVERSA
—¡Com dimontri t* has pósat aquest coll! A mi mes
m' agrada aixís io coll ¡üure.
—Si tingues ¡a barba teva per tapármel, sería del teu
mateix parer.
preparat per TELESFORO
SOLÉ
Fotografía Artística
JJnichs fabricants en Europa:
SOLÉ Y GIRALT
linarias, 5, (Poblé Sech). - BARCELONA
M. MATORRODONA
Carrerde F"ernando VI!, 34, pral.
venda en los Colmados y íendas ie
comestibles.
BARCELONA
SOMBRERERÍA
Paper de filmar
de Eg«—•
T\xeel3<
PLANAS
Garrerde Fernando VII, núm. 7.
Unió, a
BARCELONA
BARCELONA
*
xi/itimjtn^jtsrii
Fábrica de Galetas, Biscuits
y Confitería
Galeríade Catato il—lustres
— publicada per —
ANTÓN ESPLUGAS
ab breus apuntes biográfichs per
IOSEPH N. ROCA Y FARRERAS
de
Sucesor de C OOUZY
Sant-Pau, 95. — BARCELONA
Desconfiar de las imitacións
Edició de gran luxo
Dos quaderns mensaals.—4 i-als lo quadern
Se suscriu en las llibrerias y en la
litografía
Barcelonesa, S, Ramón, í>
Descargar