UN TIIOS DE PA•ER.

Anuncio
NUMERO C.
1. LOPEZ, EDITOR, (Barcelona).
DIUMENJE
25 JUNY
al
Y
REDACCIÓ,
Arople
Carrnr
PREU DE SUSCRIPCII
26,
BARCELONA.
ha.
Al mes
4
rals,
PUNTS DE SUSCRIPC1ó.
Pe.
FORA DE
BARCELONA.
Trimestre
12 rals.
LIBRERIA. ESPA.NYOLA
SURTIRÁ UN COP•CADA, MININA.
DE
I.
LOPEZ,
'EDITOR,
11111
Carrer
Affiple
aa
,
Ilitj,
2t1 y Rambla del
,
(si Deu vol).
20.
SITSCR1PCIÓ COMENSA SEMPRE
13-41/CF11,02¦TA..
lo 15 de cada
mes.
UN TIIOS DE PA•ER.
Pep
(11
ecle
fin
?,
1911
ven
Lo gran canó que ehl duya va exaltarla,
Y anavan ja á fugir cuant d' una cossa
Fereixo al artillé, mato á la mossa,
LO CABAL", LO MATXO Y LO BURRO.
UN SUSCRIPTOR Y JO.
FÁBUL4.
--
•
Y1'
SUSCRIPTOR.—!Ilola! Lo felicito per 1' ültim número.
agrada molt, !pero molt! En lo seu periódich ha succe
TI hit lo contrari que en los altres. Coménsan be y despues-se
tal van espafilan. Vosté al revés. Lo primer número era molt
es fl fluix; cada número ho ha estat menos, y si segueix axis,
arrivará á ser lo Charivarí catalá.
Jo.—!Home! no a' en rigui. Ara té elements per serho.
Irinr l'en redactora, que bota menos jo son escritora de debó. Del
t
dibuixant no a' hi parlo. ! Y 1' editor en Lopez! !No li dich
a
E
é /y
t u.
1
mil
Yia
caJ
res
mes!
S.—Jo á vosté 1' he defensat mollas vegadas. Tothom din
que un periódich safirich no se pot sostenir á Barcelota.
Pero jo sempre he dit que un periódich que fugi de perso
nalitats y tingui lo carácter de UN
nos DE PAPER
s' ha de
de suscripcions?
J.—Cada dia n' hi cauhen de novas. Y lo que es de los
antichs suscriptora, no n' hem perdut ni un. Aixó es molt
enes sostenir per forsa.
?Y cóm
li
va
.
jer
bona senyal. !Ah! y es tant mes estrány que no a' baja per,dut cap suscriptor, quant sabem que ni ha molts que están
cremats perque no reben los números. Ara cuidantsen en Lo
pez no succehirá aixó.
?Vol jugar que no ha reparat una cosa?
S.—?Qué?
J.—Que ara hi ha molt més texto que antes.
S.—?Qui es que no se n' adona? Si casi n` hi
h mitat mes.
J.—En lo número que
li agradarán d' alló més.
ve
hi ha
uns versos
ha
mes
tristos,
de
que
S.—!HomeI ?Cóm es
mes
J
J.-1
R
Res!
o
hem
que hi posan cosas tristas?
fet per provar que si 'tia donés la ga
fina fariam la pols á los deis Sochs Florals. Passiho be,
que veig una Central, y tinch d' anar á la Barceloneta.
na
S.—!Vajal Passilio
be.
dit
1.0•101
En ceda casa de pagés,
Tenian
en
lo
Y adúltera al canyet
portarla.
m' enredo,
Estich desenganyat y viudo 'm quedo.—
Lo burro, que escoltava
-
moit rica,
estable,
Per aná á n' al mercal á fe trafica
Y porqué '1 xicot gran pogués fe el curro,
Un
matxo,
un
caball Uní y
un
pobre
Per
burro.
De sabia burros y de burros sabis).
Quant ehl va habé per fi pesat la cosa,
Aixís
M`
entregaré al
un
Ab que espantem las
Y ja
La rassa del
quedo
Y no tentis casante á a' al destino.
A mi fa un any que s' ha ni' ha mort la mula,
que ni menos porto glassa.
que 'm va fe patí la gran _gandula!
veas
!Lo
!Tan sois
ho pot saber aquell que ho passa!
eram,
Ditxosos
cuant va veure un dia
A un matxo d' un deis trens d' attilleria,
Y prou sab be tothom de las minyonas,
Que en veyent militara ya no hi ha donas.
La artilleria montada va seduirla,
va dirho en
prosa,
moscas
dantnos
surras.
queixas d' aquet viudo son ya vellas,
Y si jo puch gosá. ab burra matrona,
?Qué 'm pot.fe á mí, la dona,
Que 'm passi mes amunt de las Mellas?
Si no pensés aixts, s' acabarla
bolero
y solté 'm
vers,
Las
treguas?
dí,—y ja no ni' enredo;
amor
ser en
propia per parlar la ciencia:
—Per algo es de lo bram la ven melosa;
Per algo lo Criador va fe á las burras;
Per algo `ns ha donat la cua hermosa
dalshi
Lo matxo, que menjant favons y palla
Va escoltá lo que deya letxuguino,
—Fas be,—va contestá,—festeja y baila
esplicá, ab la diferencia
Forma mes
?Cóm es„que sent, com so, tan campetxano,
No haig de .prendá á las euguas,
Y ab una fió á n' al trata y un boo beguero
Y uns lentes per guiparlas de dos Ileguas,
no
se va
Que en lloch de
—?Cóm es?—deya '1 cabal', tirant arreya
De clins la seVa Ilarga cabellera,
Com un pianista al asentarse al piano,—
Y sena casarme may,
—Així ho faré,—va
si, tot remugant, filosofava,
filosofá es, sense fe agravis,
(Que ja '1
Consideránt lo que era lamentable
Lo estat en que 's. trobavan,
Van pensá, un dia, tot menjant garrofas,
Tractá tan grao- assunto '1s tres estrofas,
Y axís, ab vett de nas, argumentavan.
Conquistarlas garbós com
varen
!Ja veus si vaig patí! May mes
•
meu
nom, cuant moriria.
!Casemnos, ja que som joves y curros,
!I.' amor deis asas ompla '1 mon de burros!
Al cap d' un any d' aquesta gran parlada,
ambició de tots tres era lograda:
Lo caball, sent solté y fent bojerias,
Sen va anar al calaix en molt pocha dias;
Lo matxo, viudo, y anyorant la dona,
No passaba 'a pot dir una hora bona,
Y lo burro, ab la dona y nou criaturas
Patia allí '1s set calsers (1' amarguras.
Aixó vol dir,
Que si vota
lector,
estar
segons jo ho miro,
be, clávat un tiro.
•¦¦¦•-•0•00011
S. P.
—111110.
UN TROS DE PAPER.
2
RECORTS DE CORPUS.
parables des clássichs ventalls ab ribet de cuiro platsjal: tan in
é importants, que mes se fixa lo mon en las banderas
y ventalls que en los qui los portan.
No pasa una, ne passa un altre, y un allre, fins que 's pert lo
compte; y los qui las duen, per llarch que siguia lo cura, sempre
van sentint dir á la gen t: silos hortalansl !los camálichsl !los sas
tres! !los fusters! !ay, com suhan! !ay, qué pesan! !ay, quin nas!
!ay, quin daten! y tota aquesta cantarella dura desde que tot aixs
rits surten de la iglesia, fina que hl tornan á entrar.
Aquest any va ocasionar mollas rabietas la prohibició episco
separables
tal? ?S' han divertit aquet Corpus?
-St, es molt bonich; pero... tan mateix ja 'm comensaba á
amohinar.
Aixins ho santo á (lit.; pero en quant á mí, no 'm canso de véu
aixam de
rer que cada casa es un aitaret, y que cada baleó es un
minyonas ben com postas bellugadissas y esperansadas.
-?Qué
pal
de que anessin chicota disfressats de santa
en
el que
ser
ven
á la seba fulana
parlant
ab
aquelh
de
qui
te
que, segons lo Diari, aquest any se D'han trenca( mol
consecuencia (le las porquerías que los cerera barreigan ab la
de fer hachas. Y ja que de hachas partem, ?no es venial que
encara
molt capellá aquesta
posicio?
las processons;
CpTfi
A propósit he (lelas( per lo últim lo ciri pascual, quena se pes
han de trobar tan content ó alegre; Jo per mes que lo css
templo, no hi trobo cap signe de satisfacció.
que
mes
!Aquel' burjit, mohiment
ven mes
que
un
cop
y
alegre
conversar
del cura,
no
passada la primera, ángels,
santa Antonia y filias de María
's
any!
t
11 I
que
Sola Per
veurer
veitg sempre es un ó altre sényor com per exemplel
aquí vehuan, que per tot allí ahont pasea sent preguntar: in
Lo que
lo Ileó y los Ileoneis espero jo ab ansia las pro
varen (robar madi de que los seus pares los entreguessin á la ad
miració de la culta Barcelona.
Entre los espectadora hi ha qui conla las hachas per enviar la
nota Pendema á un periodich... ?No han reparat quina cosa suc
tabla ab las hachas?
Hi ha homens que los caballa se los pentinan cap á derrera, por
tan la gorra en derrera, tiran lo cos cap en (terrera y fina cluén
l'hacha aixins: ab lo flam en dcrrera. Los cadets entremaliats y
ay! ?qui deu
ser aquell?» Y aixó repetit per espay de mollas han
ha de posar al pobre borne de manera que al arribar á casa Ir
deu pensar : out so jo?
Y ?qué Iii fa falta may lo pincho carregat de mucados en II
buchacas y de caramelos? !alió es farsell dota!
cessons. Francament: una fiera ab cara de borne de arraigo, passei
jantse pacificament ab la famitia (com fa lo Ileó del Corpus) me
apar que encara que fassi un chic de mal á la concepció estética,
en cambi es espectaele moralisador y una bona critica per mes de
cuatro homens que semblan fieras. Jo comenso á gosar desde
que, sentintse de Iluny los gegans, las criaturas se posan de punta
tas; se enfilan sobre lo asiento; voten tréurer lo cap per entre mitx
deis tarros del baleó; y mentres ab grant donaire bailan los dos
monstruos, se senten los crits de:—!Noy, caurásl-!Noy vina
,
Tenorios de col-legi la agafdn ab las dogas mana, fentla locar
ara á l'una cama, ara á Padre. Los cesants, los usurera y los pares
que van curts y han de dopar exemple á sos fills, la portan de
modo que no 's gasti gaire. Altres sembla que busquin lo setl
,
No` la pregunto si conexen
mitj del hacha á fi de que
se
mantingnia horisontal
y
no
aquell coll
inmens y
aquella
va
bagian
aquil—!Ay, Reina
santissima que ve un caballl
Per tot hl reparat que axís que ve lo porrer, sempre Iti ha
algú que diu:—!Que 'n fa d' anys que conech aquest botad y
trobo també per tot aficionats á observar en alta veu qui porta
be ó maldinent las pesadas banderas deis gremis, banderas Inse
aquella carta medalla en un hábil talar, perque es cosa que so
despinta y si no bi (os, no semblaria processó.
?No a han queda alguna segada enlluernals com jo al pu
una irradiació, algo resplendent, flagrantissim, per de% ant sea,/
pede de liampech ab vagos contorns de forma humana?
y
de fer mes que sostenirla. De 'n tan en tan se veuen unas grapas mo
renas, robustas, peludas, y aprop de el as un manoch de hachas; es
un
cap
assistent. Desde aquell poni totas las hachas venen ab lo flam
en terra. Es cosa que a las camalluentas las obliga á esclamar:
A mi tots aquets accidents me conmouen y me ajudan á foral
idea aproximada de la variada monotonia de lo univers
Diguinme : aquestos homens, ?no 'Is han vist mil vegatIA'
una
!ay Deu meu, quin gasto( y lo qui sent la esclamació, si se pensa
que he dihuen per eh, posa cara da rich y abaixa mes lo flam. En
Iota processó hi ha algo que porta l'hacha trancada: no se si deu
Roncha si vostés visquessin mil anys, anirian vayan veteranosl
las processons, que sempre 'la semblarian los mateixos pu att
que se anessin succehint una á Ores de pares á filia.
111111~45~
-
TROS DE PAPEL
Alzó es lo matelx quo I! escota que
arry que bi fassi falta?
corre
portant foch ?han vial
3
aspan, Higa de modo que servesqui de brida y una .donant lloch sa distracció á las queizas de loa transitans y á
mala sárria, acurullada de ferró d' eseudellas que porta sens las desvergonyas de la terraire, algunas, capassas de ayer
amparo de manta ni albarda, lo que fa que lo número de gonyir al sol, si el sol tingues vergonya.
das d'
pani-a ab lo de las garrotadas que ab sa
paciencia borrical conta diariament á la acompasada can
tarella de !Quiii... v000l... terra!
sas
nafras corri
Cada dia sobre las nou, en lo boa temps, y allá entre
once y doice al fort del ivern, las veureu entrar á professó
feta
;e
Entrelant se ha anal fen fosch : se sen de Iluny lo: ram-blan,
tropa; torna á obcecarse la gent: á los (orasteis sels
diii:«miri, mirl, la citatoria, val tants mil duros!), y se acaba la
pá processó cocó totas las fastas del bornes; ab un bosch de bayone
O
co
taram, de la
gent can
ta •': que avansan, y detrás de ellas una gran munió de
sada, cruxida, quo ja voldria ser á casa; chicots adormile ó mal
humorats que ploran y demauan aigua; donas que 's queixan de
los del devant;
sefials de
nnIA. aeabarnent per tot, que contrastan be ab lo bullidi de aquellas
rnateixas personas moments antes de sonar las limbalas.
trepajadas, pallangas graciosos
portas que
's tancan,
que fan trabeta
convidats que
a
despedeixan y
's
pel portal
de St.
Antoni, dispersantse per
los diferents
barris de la cinta!, ahont per espay de tres 6 cuatre horas
no deixareu de oir la 'lastimosa cantinera, ab lo séu obligat
acompanyament de garróladas, que com á pluja menuda
cabuen sobre los pacientíssims burros, lo que sens dupla
ha dat origen al ditxo mes pacient que burro de terraire.
Si mes detalls vos faltan per aoneixerla, preneuvos la
pena de escoltar lo següent diálech.
—Digas, ?Treseta, pesque no vas venir ahir?
—?Y com volia que vingues ab aquella pluja? ?Qué volia
que portes fanch?
—Tindrias de tenir repuesto tel per aquestos casos.
Bona falta 'm vas fer.
—!Ay! !ay! Si mira tan endevant no caurá may enderre
tindrá per
ra. Val mes que 'm compri doble partida y ajad
cuant
plogui.
—Tinch la pastareta
—Y jo la
casa.
pelita.
?Vaja, quánt n1 poso?
—Plena. ?Quánt te dech?
Al pasan per lo carros del Hospital, compra un llonguet
y un grapat de fruita, seno pendrerse la molestia de baixar
de la bestiola, y corra á reunirse ab las companyeras que la
esperan al entrar al carrer de la Cera.
Si Ilavors las topesiu, no las digueu res: es un consell
amich; puig aquellas bocas, si la emprenen contra vos
altres, son capassas de mareijarvos y pot ser de algo mes,
sobtament ab sos inmensos ditxos, equivochs, descaros,
desvergonyas, Ilangotas y sofocos. Ab conciencia crech jo
que un dele suplicis que jo destinarla als hornalla tontas, si
May arribés á Ilegislar, cosa, cona saben, molt fácil en nos
d'
dias, fora lo ser torejat per las terraires.
Ana de acabar ab tot, per satisfacció de nostre noble,
vos diré ab orgull que la terraire es, generalment, tant
honrada cona desvergonyida, que no obstant la deixadés y
descuit de son trapa, no quita que
diumenge la veijau,
mudada de fasta, eonvertida en airosa pagesa del PI á y
enamorant á mes de cuatro, sens notarli aquell desenfado y
desenvoltura; pero no vos deu estranyar: la terraire llavors
no es terraire. Ella no existeix Sino quant va espallafada,
deixadota y sena pentinar, acompanyacla de son miserable y
dissecat burro, y cridantab gutural y Ilaslintosaveu: !Quiii,
v000l... temí!
&AY MktiFASAS.
tres
—Sis cuartos.
—?Com sis cuartos? ?Que 't tornas boija? !Si 1' altre
vegada me la
omplir
vas
per cutre!
—Donchs si ho ?sap per
tot es quant un curibs exclama:
ayl ?no dejan que lii anirian quatre trompetas?
A lo ultim
han
Sa
n
en
Y II responen ab tristura'.
—!Vejil Te rahó. !Oh y los vintiquatre incencers que lambe hi
hablan de anarl !Jo que tenla tantas ganes de veurerlosl
Si vostés son de aquestos, aqui 'la tenen.
Despees de la procesad, ja sabem lo que succeheix: per tot hi
ha cad!ras trancadas, tacas, encadernata. pero tot pasea, se adobe,
se cura y se renta La gent ab altres ristichs y amohinos van olvi
dant lo amohino de las processons, y al mars linent ja 's comensa
á sentirse á (lir :
.
—!Ay, ja voldria ser á Corpus!
N.
LA TERRAME.
Un deis
tipos que mes recorren los caréers de esta con
seas dupla algun, lo que dona lita] á eix ar
dal ciutat, es,
Ocie.
Figureuvos una xicota de divuil á vint y cuatro anys; des•
senvolta, de mirada atrevida, ull %tia y penetrad: senyals
Ora esidents de son descaro y pool' respecte; de un conjunt
3.
gailá vulgar; desgarradota eitk son pon; ab faldillas d' indiana
del pais, velta y descolorida, demunt d' una solas enaguas;
gipó de panyo, al fort del ivern y que lo desprecia á las pri
meras calors; mocador al coll que '1 nua á sas espatIlas, y
al cap que se '1 subgecte per dessota las barras ab un mal
manyonch calsant mibta blava, descolorida corn batas las
dentés prendas de son traju, espardenya de cutre betas ó
sabata de cordobá y tindreu lo tipo de la terraire.
Adherit á ella, com la ma al bras, va un burro mes sech
que un secan y mes manso que un bon Jan, resigna' 6 no
resignat; pero víctima del bastó de la terraire, sens mes ar
anosl
r
reas, generalment, qu' un mal ronsal, las mes de las vega
,
qué
ho
pregunta?
—Umpla be: umpla be.
—Si 's vessa. ?Qué no bo veu?
—Vaja no sigas arraixa. AbLó ray que no hos costa res.
—Se coneix que no la te de arrancar, ni perdrer las un
glas, que sino no be dina. !Xo! !aquel diumni de burro!
—!Fuig dona! !Si ni se '1 pot tenir de tan sech!
—Donchs ab Lo t y ser tant vell 'm fa posar caballa
blanehs. Ara inateix,-al passar pel curar de San Pau, ha vial
la sumera de la Felissa, y ! ay, fila, com se m` ha possat!
Xol (La Treseta, com per via de advertencia, sacut dos ver
gasadas al cap del ruch, suflcientas per ferial tornar al mes
sabi).
—No li peguis, dona.
—Vosté lo tingues de gobernal, !di die!). !Ditxosa cua,
sembla la péndula de un ralolje 1 Y diguim, ?qué `s fora la
minyona del tercer pis?
—?Quí vols dir?
—La Leyonor. Aquella tant flamenca, que sembla que
tingui la salut enmatllevada, que se la pinta de pulida y
parla tot zafallós.
—!Ca, dona, si '1 amo está que bi delira!
—Donchs sí que te gust. Me sembla que den ser mes
macarról
—!Per qué, dona!
—1 Qué vol que li digui ! No compra terra mes qua de
lluny en lluny, y si vosté he repara, baixa una olla mes ple
na de cascarria que fástich fa de tocarla. Xo! burro! Mala
hida mosca, y como me '1 fa pertenir! (Y dient aixó Li alsa
la pelada cua, cassa 1' insecla, '1 rebat per torra y '1 enxa
fa esclamant tota satisfeta. Yes, pica). ?Y el senyor Cinto?
—Se ha mort.
—Déu 1' hagia perdonat. ?No vol pas res mes?
—?Quánt tornarás?
—Cada dia que no plogui. Arri, payaso! !Qui... vol...
terra..1
Y el burro camina de nou, suspirant de goig per las Mi
ras que ha descarregat de pes, cuals auspira van aumen
tan' á proporció que la carga baixa. Pero cuant la sarda
mostra son fons, llavors comensa la segona part. La terrai.
re la plega pel mitg, la coloca sobre la bestiola, y ab una
agilitat que envidiaria la mes Ileugera amasona del circo de
Ciniselli ó hice de un sol bot, y sens tocar pel, monta en
lo burro, y sentada ab la tranquilitat mes indiferent, co
mensa á contar los cuartos que ha fet, sens aténdrer si el
burro va dret 6 ten; si per la acera ó per lo mitg, nl sí pot
donar algun cop de cap ó algun pató á algun bocabadat:
,
La Rita es una xicola
Més negra que 1' café sol;
Fa tuf con un esquirol,
Y es una pell cona de bola;
Pero te bastanta labia ,
Y diu que no ha pres estat,
Perque '1 homo es un malvat...
!Que
ho
espliqui á
la seba abiat
-
La Lluisa
feya parlar
Deis seas escrits eminents:
!Quins versos! !Quina pensaments!
!Quin modo de dialogar!
sabia;
renyit
Tothom la te per molt
Pero densa que ha
Ab un poeta... !bona nit...!
!Que ho espliqui á la seba abia!
Don Pau es un heme vell,
Que no sabia ni '1 Narro;
Yo
habia vist lira un carro
Y ara un cebo '1 tira á 'a oil.
Y desde que es ríela te rabia,
Segons diu, cuan veu pel mon
Que 's dona Ilustre un pelon....
!Que ho espliqui á la seba ,abial
—
En Juan es un estrambótich
Parla mal de tot gobern;
Y crida: aixó e un iufern,
:
anarquía, un despótich;
Y diu qué '1 poble una gabia
Una
Mereix per ser tan honrat,
Y que si eh l fos diputat...
!Que ho e3pliqui á la seba abia!
—
Y tiquis qua fan eserafult
Del vi bo y la butifarra,
Y '1s que 'a burlan de 'n Pitarra
Y no saben fe' un ventall;
Y lo escriurer jo també
Y buscarme mal de capa,
Jo que tinch 1' abia á ca 'n tapa,
?A 'a á qui ho esplicaré?
BONAVENTURA GATELL.
UN TROS DE PAPER.
•
—!Qué está
A DON BLAY MÁRFAGAS,
AVIS
flaca 1' Anunció
-
Desde que estima!
A LOS AFICIONATS A LO FAUSTO.
—No, Paca,
1805.
San Vicents de Torelló 18 de juny de
!le
Amich Blay : me alegraria que estos cuatre mots de
com es la meba, á
tra 't trobessin ab la mes perfecta salut,
contestació á
Deu gracias. Vaig rébrer ta apreciada, y en
menjant
ella '1 dich que per aquí tots estera bons y sans,
lo pa fins á las crostas.
Del gran de casa no sé que 'n farem: la dona sempre
saps que '1
'm diu que no sap d' ahont lo vam tráurer. Ja
voliá fer ser manyá y no va poder entrarhi de cap manera:
de espar
lo mateix ha succehit ara que '1 tenia de aprenent
de
denyer. Lo faig cavar, y tampoch hi te gens de tareya,
•
que m" esguerra tota la reina. Ab uns senyors que
péndrer
ahí van passar y que 's dirigeixen cap á Ribas á
manera
las
del xi
aiguas, los hi vaig esplicar totas aquestas cosas
ca
dir que I' enviés á Vich á estudiar per
pellá. Aixins penso ferlio, sino fora un perdut Iota sa vida.
ja sap de cor
En Ramonet ja es un abre cosa: casi be
cot, y
totas las
varen
rápostas
de la Iletanía.
baixar á Bar
La dona del teu.amich Quico té ganas de
de trobarli una
celona á criar, y m' encarrega que veigis
vuit á non mesos.
bona casa que tinguin una criatura de
De la llet ja 'n pots respóndrer.
pam de
Lo que m' esplicas deis carrils me deixa ab un
cosa
un
dir
alguna
en va
boca, encara que '1 rectó ja
nostre
patró.
(ha desde la tropa, parlant deis miracles del
mitx` ho
Ab lo que 'm contas, de aquí casa al poble, que hiá
lo
comí de
un no res ab
ra bona com saps, hi deuriam estar
ferro; pero per go, jo no voldria pas que '1 tinguessim, per
menuda,
que he sentit á dir á persona que té molta lletra
que 'Is carrils
de la malura deis raims, que
calamitat de las més grossas.
son causa
no
deixa de ser una
portessis unas
Si no es incomodarte, desitjaria que 'm
aquí
cuantas dotsenas de papers per fer grassiosas, que per
fresca.
La
sigui
que
no se 'n pot trobar ni una per remey,
din que fassis lo favor de enviar unas cuan
dona també
agradi, y
mostras de indiana, que escullirá la que mes li
tas
encarregará que ni portis roba per férsen
Velas tu mateix que no sigui una cosa massa
1'
un
devantal.
cara.
altre dia, á no ser que 'm determinés de baisar
Fins
á ella ab én Jaume Neta passat demá.
Recados de la dona y las criaturas, de 'n Quico y sa mu
ller, y Mis los demes companys y antichs, y disposa d' aquel
un
que t`
aprecia,
PAU BUNYEGAS.
L' Asunció sóls está fiaca
Desde que puja '1 coló.
—La casa que 's fa en Climent
Li d?.0 costá un dineral;
?D' ahont surt?
—!Oh, té mol! talent,
Y sent del Ajuntament
—Chist... que ve un municipal.
Un chicot molt
Esplieaba .al
—Lo
r
pillastron
aquí ahant me
veu,
—Molt
mes.
mes, li
deya.
Noir-v
—Mes,
—
—No.
—Feya
forsas
-•
•*451
pe' 1s
nez.
ille 4-•••••--
DESPAITX TELEGRAFICII.
—?Donchs qué feya?
carrera.
BONAVENTURA GATELL.
CHARADA.
Qui té primera, algo té;
Qui está segOna, está roig;
Sens tersa, ningú fa goig;
La cuarta no vol di! ré.
Prima y doses verb actiu;
Ira '1 butigul prima y tres;
En tres y prima tot hi es;
Tersa y cuarta es adjectiu.
A mi m' agrada '1 pernil,
Segona y antes tercera;
primera
Y tersa dos y
Se 'n
ven
de
móIt bo á can Gil.
combinas,
que te bot,
Si dos y tersa
Trovarás un
meu tot.
Y es un olici
veura
!A
si
endevinas!
—
•
—
EN LELAS GONZAGA
LA OPINló
sembla un sargento á una
—En que tots dos han sigut soldats.
se
se
—?En qué
se
van
BRAVO.—!San Antoni!
PéRLICA.—iDe
morros!
ANUNCI.
regadora.
sembla la huna del pont del Diable a'
iiiinisteri Narvaez?
—En que tots dos
ÁLBUM
HUMORISTICH
catire.
sembla la música á
san
SENYOR PETREQUIN.
Pera?
—En que tots dos tenen claus.
LITERATO.
-
—?Feya Ileys?
—?En qué
UN
ent
drer, demanin ampollas de capil-lera.
—?Ministré?
EPIGRAMAS.
Jo conech uns animals
que sóls vihuen de las flOrS.
aprenent y no`ls sap
Feya rodia en aquel mon.
-:-?Qué era general?
—?En qué
NATURALISTA.
tractan ab lo
senyor Feu:
pare,
meu
P. D. Si no rebessis la present, ves al correo á buscar
interessa 1' encarrech que 't faig de las gras.
la, perque
siosas.
UN
apotecari ',d,e lo carrer d' en Petrii.
xol ven baratet Margaridas com la mo,.
tra, plenas del aixarop que vullguian.
Lo
!A ral la entrega! Un aixam de litografías, mots ric
alusions oportunas... en
los que aquel carnaval raz
veurer 6 sentir parlar del albura del carnaval, fássentse urt
rech que ara se 'la presenta la «asió de adquirirlo, coi
GEROGLÍFICH.
Pot ser son los trobadors
que escrilment pe 'Is jochs fiarais.
fins
ara
impossible. ?Voten mes ganga?
pintadas y sena pintar, acudits, caricall.
lli ha láminas
cuadros, vamos: de tot.
A los 500 primers suscriptora se 'Is espera la gangal
que poden tráurer un cuadro al oh, que se rifará entre el'
!Vaja! !Qui no posa no tren!
Vaijin á ea 'n Lopez, paguin, prenguin recibo y nú,
ro del billet, y baix la nostre responsabilital, los assegurel
que... !riurán! (1)
ras,
Un embustero contaba
41'
que casi totas las nits,
mentres lo poble roncaba,
ab sa
iota
májica invocaba
d' esperits.
mena
Un xicot que s' ho va créurer,
digné ple de il-lusions:
donchs lame el favor de veurer
I' esprit de vi; que 'm vull treurer
las tacas dels pantaluns.
li
(I) !De debd, rieran!
LLA
Ara dissimulin.
E. 11. —Juan Jordi.
L'
La solució 's donará
en
el número que
ve.
Barcelona 1865.—Imprenta de
Yarda
Ramirez, Pasatje
de Eseudill,
número 4.
_AM
Descargar