ButUetí dels tpeballadors de FILATURES FABRA 1 COATS, EMPRESA COL-LECTIVITZADA NÜM. MAie 2 19 3 7 ANY I E d i t o rial VALORS aUE NEIXEN COM UNA AÜBADA NOVA La militarada feixista del 1 9 d e juliol ha donat lloc a que sorgissin c o m una aubada n o v a els valors col·lectivistes. Vigent la llei del privilegi en petita i gran escala durant el temps transcorregut abans del 19, molts obrers i grans capes populars cercaven la solució del seu drama particular, que n o era m é s que l'expressió individual d'una tragèdia col·lectiva e n formes purament personals, tals, c o m cercar un empleu b e n retribuit 0 un negoci aventatjós. Així la gran familia obrera de la nostra terra n o trobava mai l'aglutinant moral que n o permetés la disassociació accional provocat per l'egoista "Jo vaig bé, els demés . . . " I a pesar d e la militarada i dels seus efectes, encara persisteix e n sentit impersonal un egoisme i un particularisme que és una reminiscència de lo arcaic. Però n o ho duem a la sang; avui ja és epidèrmic. E s epidèrmic, perquè la sang generosa vessada pels nostres germans ha aconseguit crear un fet indestructible. La salvació nostra c o m a obrers i c o m a humans, està en els valors col·lectivistes. Si v e n c e m al feixisme ens salvarem tots; ens salvarem tots c o m a nacionalitat, c o m â poble, c o m a Organització preferida, c o m a individu; àdhuc salvarem aquells que equivocadament volen ensorrar-se i, potser, ensorrar-nos. Crearem un m ó n . Edificarem la prosperitat i l'esdevenidor dels nostres fills. Si perdem, si som vençuts, la humanitat s'enderrerirà al temps de la caverna . . . i els fills dels nostres germans equivocats, pagaran, junt a m b nosaltres, e n la seva carn, l'equivocació paterna. Per això cal que posem per damunt de tot el terme "col·lectivitat". N o hi ha cap motiu prou valuós per a anar e n contra dels valors col·lectius: ni el de la R a ó , ni el de la Justícia. Molts cops es té raó individualment Molts cops són d e justícia les nostres posicions. Però l'imperatiu dels interessos col·lectius és més valuós i sagrat que els particulars. Jo tinc el Dret a la vida. En aquest Dret m'assisteix la R a ó i la Justícia. Però j o n o vull la vida si aquesta perjudicà la col·lectivitat. I la lliuraré joiós per a salvar-la, c o m els soldats que lluiten als fronts d'Ibèria per a la llibertat dels nostres fills; E n el treball, única font d e vida, n o vull saber qui és egoista i n o treballa a m b entussiasme c o m convé; j o treballaré. Però, vigilaré c o m un sospitós al íjue faci servir molt la propia raó e n detriment deia altres. Perquè ningú pot dir que e n la llibertat col·lectiva n o s'hi trobi la individual. Perquè els valors col·lectius n o neixen c o m u n a directriu bona circumstancialment; són l'expressió més pura de la convivència i germanor entre els homes. Són una nova aubada que la sang dels nostres germans ha fet sorgir. (0 í< X ,1 • OQ <U •D >^ 'u Pàg. 2 Butlletí dels treballadors de FILATURES FABRA i COATS, Empresa Col·lectivitzada El Decreto de Colectivizaciones exige de los trabajadores unión y disciplina. Vive el pueblo español unos m o m e n t o s , tan la creación d e un organismo q u e respondiera a las graves y decisivos q u e nos v e m o s o b l i g a d o s a e x - necesidades p o n e r nuestro criterio con claridad meridiana, para m i s i ó n fué creada p o r el G o b i e r n o d e la q u e t o d o el m u n d o nos e n t i e n d a y cada trabajador lidad la Consejería d e E c o n o m í a d e Cataluña, d e juzgue ante su propia conciencia la responsabilidad la cual e m a n a el importante D e c r e t o d e q u e c o n su p r o c e d e r le vizaciones a p r o b a d o p o r el Consejo d e corresponda frente a la guerra q u e e s t a m o s s o s t e n i e n d o y a la revolución del momento, el dia 24 de O c t u b r e de q u e e s t a m o s encauzando. y para cumplir esta GeneraColecti- Economía 1936. El m e n c i o n a d o D e c r e t o , apesar d e q u e su t e x t o E s e v i d e n t e q u e una revolución d e tipo social en apariencia p a r e c e un p o c o b e n é v o l o para los c o m o la q u e a raiz de la s u b l e v a c i ó n fascista .estalló p e q u e ñ o s industriales, estudiándolo a fondo, e s d e e n Cataluña y otras ciudades d e E s p a ñ a el día 19 un matiz avanzadísimo y a q u e por m e d i o d e d e Julio d e 1936 da el traste, c o n t o d o el arma- c o n c e n t r a c i o n e s industriales p e r m i t e las concentra- t o s t e d e la organización burguesa, un m o v i m i e n t o c i o n e s por ramas d e todas cuantas industrias e x i s t e n , d e esta naturaleza lleva e n sí m i s m o , la interven- e s t a n d o facultados los Consejos Generales d e Indus- las ción d e t o d o el proletariado e n la n u e v a forma d e tria para simpUficar la concentración industrial convivencia c u a n t o las n e c e s i d a d e s d e la industria y l o s intere- social que empieza a establecerse; en pero h e m o s d e convenir, d e q u e apesar d e la in- s e s d e los trabajadores lo permitan. H o y tervención colectiva d e los obreros d e s d e los pri- decir m u y alto q u e el Consejo d e E c o n o m í a d e podemos m e r o s m o m e n t o s d e la revuelta e n la organización Cataluña e s u n o d e los n u e v o s organismos, creados de la n u e v a sociedad, siendo é s t e un p r o b l e m a d e al calor d e la R e v o l u c i ó n , m á s eficientes para la tan m a g n a envergadura la organización d e la n u e v a coordinación d e la e c o n o m í a revolucionaria, vida, s e presentan obstáculos casi insuperables v e z q u e la obra legislativa q u e d e s d e su organiza- consecuencia de los intereses lesionados por revolución, los cuales provocan el m a r a s m o a la eco- toda ción ha creado va a d a p t á n d o s e e v o l u t i v a m e n t e ai ritmo d e la revolución. E s t a labor del Consejo d e n ó m i c o y guerras civiles sangrientas; a d e m á s , d e Economía es m o m e n t o a la revolución le falta el n e x o , o sea, la secundada por organización q u e , acoplando todas las partes de la trabajadores e n general para la b u e n a marcha g a m a social, forme un t o d o a r m ó n i c o . la guerra contra el f a s c i s m o y d e la revolución. E n nosotros m i s m o s t e n e m o s la e x p e r e n c i a , a partir del movimiento de juHo. El proletariado principió a incautarse de fábricas, talleres y piedades de los patronos q u e s e marcharon m i e d o a la justicia del p u e b l o , a d e m á s e n las industrias se para la labor d e la burguesía. fiscalizar pro- organizaron comités de E l G o b i e r n o d e la Generalidad al por necesario las que sea organizaciones compartida obreras y y los de E s n e c e s a r i o q u e las organizaciones obreras y los trabajadores o i g a n nuestras llamadas a la solidaridad y a la concordia; e s necesario, y lo por la experiencia del cargo que ocupo digo en el todas C o n s e j o d e E c o n o m í a , q u e t e r m i n e el e s t a d o d e control indisciplina e i n c o m p r e n s i ó n q u e , e n una gran cantidad d e fábricas y talleres, m u c h o s trabajadores q u e , encontrarse n o h a c i é n d o s e c a r g o d e las dificiles circunstancias ante una situación d e h e c h o , legalizó d e la m a - q u e a t r a v e s a m o s , m e r m a n la p r o d u c c i ó n , s e reúnen nera q u e p u d o las incautaciones intervenciones durante las horas del trabajo por cualquier tontería que los e trabajadores, de a c u e r d o c o n las organi- sin importancia y m u c h a s v e c e s sin justificaciones zaciones obreras, han ido d e s d e un principio de la razonadas s e o p o n e n a los a c u e r d o s y d e c i s i o n e s d e revolución llevando a cabo; p e r o esta legalización los Comités de Empresa, no las llevar a c a b o un trabajo e n o r m e para la o b t e n c i ó n colectivizaciones efectuadas y para encauzar eficien- d e materias primas para hacer marchar, apesar d e t e m e n t e t o d o el m o v i m i e n t o social era necesaria las era suficiente para la b u e n a marcha de dificultades, las los cuales, a d e m á s empresas colectivizadas de que i— I O) T3 Butlletí dels representan, treballadors se ven de FILATURES a g o b i a d o s por una FABRA infinidad d e p r o b l e m a s internos d e l o s trabajadores d e mismas empresas, las q u e , de haber c o m p r e n s i ó n y i COATS, vivimos Empresa sois los que Col·lectivitzada con vuestra Pàg. inteligencia y trabajo h a b é i s d e ir e n c a u z a n d o a los o b r e r o s hasta hacer triunfar definitivamente la r e v o l u c i ó n A los trabajadores q u e n o t e n é i s n i n g ú n alteza d e miras entre l o s obreros, n o existirían. social. cargo d e responsabilidad o s digo: S é q u e estais e n una un l l a m a m i e n t o a l o s C o m i t é s d e E m p r e s a y a los situación sé trabajadores en general. justificadas No quiero terminar e s t a s cuartillas sin hacer A los C o m i t é s d e e m p r e s a económica difícil, que tenéis ansias d e mejorar vuestra situación moral y o s digo; P o r e x p e r i e n c i a s é q u e p e s a s o b r e v o s o t r o s material; p e r o p o n e d los m e n o s o b s t á c u l o s p o s i b l e s u n trabajó e n o r m e , más a vuestros c a m p a n e r o s representantes d e l o s C o m i - dificultades para s o s t e n e r vuestras industrias c o l e c - t é s d e E m p r e s a , p e n s a d q u e si g a n a m o s la guerra tivizadas, y sé que sé q u e cada dia continuamente tenéis el personal representáis o s critican y o s abochornan; p e r o que en n o m b r e d e los i n t e r e s e s d e la revolución o s pido, que os carguéis de paciencia y organizado u n mundo n u e v o en d o n d e el bienestar y la libertad la revolución habremos estarán asegurados definitivamente para t o d o s . perseverancia ANDRÉS CAPDEVILA e n la lucha, y a q u e en el m o m e n t o histórico q u e A L S Q U E i m ha semblat que no era altra cosa que V exercici de la propia llibertat de r individu dintre /' acció col-lectiva. Un deure: el dret a la vida. La lluita. Veus aci la raó. La lluita ens uneix, i qui sap si la guerra ens separarà per sempre més, ' Companys, camarades: Salud. Tota una nova comunitat de treballadors us saluda a la vostra marxa que, vestits d' uniforme, enaltiu la nova Espanya, rEspanya vertebrada de pobles i de rages que virilment fan la guerra, per fer-la jove, forta i lliure, Madrid'', tú Madrid que com una mar a resisteixes i sacrifiques la teva bellesa i els teus tresors, perquè les teves filles de la periferia mamin la teva sang noble i honrada, per a ésser fortes i invencibles com tu mateixa, Ccitalunya dóna els seus millors fills, i treballa febrosament per a la victoria. Tot Catalunya dempeus, i amb els punys closos, i les mandibules apretades, jurem treballar per M A R X E N els qui s en van al front, sols un front de combat té la Iberia republicana: el de la Llibertad. Tú soldaty fixat en el que et diem: que nosaltres sabrem fernos dignes del nostre honor produint, més, més i millor perqué no et manquin ni armes, ni aliments, ni vestits, i aixis no pugui tremolar-te el pols i apuntis bé. El rellotge de la historia, ritma la vida dels pobles. Avui nosaltres som els qui hem ^0 de donar les campanades de la victoria. No oblidem el teu sacrifici, ni el nostre deure. ita Vosaltres i nosaltres. Fem un mon de lluita per edificar un univers de paUy treball, i llibertat. AMARG Correspondencia M. Moreno: Agraim l'iniciativa i la tindrem en compte tan prompte sigui posible. De totes maneres es bó destacar que molts d'aquets punts ja están inclosos en el Decret de Col·lectivitzacions. ^ ^ ^ X Pàg. 4 Butlletí dels treballadors N de FILATURES LA FABRA i COATS, Empresa Col·lectivitzada F A B R I C A (Novela) A mis cantaradas del depósito de Madrid, con todo afectoy JAIME PUIGGALÍ (continuación) mucho material al enemigo y t a m b i é n h a c e m o s prisioneros. H a s visto q^ue victoria? Buena paliza se lleva hoy Musolini! dice alegremente P e d r o , el meritorio de la sección. Les v a m o s a zurrar la badana, pero de firme! comenta otro. Todos hacen coro, enjuiciando cada uno a su gusto la victoria obtenida, J u á r e z es pesimista. Con el ceño a r r u g a d o pregunta ¿Creéis c[ue g a n a r e m o s al fin? U n a m u l t i t u d de protestas. Claro que sí! Somos invencibles! Tenemos la razón! Nos asiste el derecho! Sin embargo , dice Alfonso, el ex secretario particular del Señor X . distinguida personalidad de la C. E . D. A. h o y evadido al extranjero. ¿Que? le p r e g u n t a n a coro agresivamente. — Soy yo antifacista como vosotros, pero no confío en la victoria porqué sé que ellos g a n a n más que nosotros. Y luego, m u y quedamente, con precausión de reptil: — A y e r Radio Burgos dijo que nos han apresado un buque cargado de a r m a s que venía a Barcelona. Yo lo oí, podéis creerme. Dijo t a m b i é n que nos v a n a neutralizar el oro, que F r a n c i a e I n g l a t e r r a están de acuerdo con Hitler, Musolini i con el Gobierno de Valencia p a r a que eso t e r m i n e con el reparto de E s p a ñ a , Si eso fuera verdad, dice Soler, h a b r í a p a r a cojer las a r m a s i a r r e m e t e r contra el que quiera vendernos, empezando por el Gobierno! Y p a r a volverse del frente! r e m a c h a Alfonso entusiasmado. P e r o esto puede ser cierto? p r e g u n t a Jiménez. Y consternado, qué si es cierto? contesta Alfonso, Podéis estar seguros! Todos escuchan ahora pendientes de la palabra de B u r g o s . Yo tengo un amigo, continúa, que trabaja en la Consejería de H a c i e n d a q^ue está bien e n t e r a d o . Y yo, interviene la S r t a . Galindo, recibo c a r t a de Italia cada s e m a n a y t a m b i é n sé algo de eso. No g a n a r e m o s . E n vían ellos bombas de 500 kilos y como nosotros no las poseemos, nos v a n a acliicharrar. L o s hijos de m a d r e que v a n al frente a perder la vida i n ú t i l m e n t e ! Como inútilmente? a r g u y e Salas i n d i g n a d o . También nosotros fabricamos b o m b a s de calidad. ¿Qué sabe V. , si no tenemos a r m a m e n t o , contesta la S r t a . Galindo. — Ah! que yo sepa, a lo menos. Todos conocemos las principales casas de m a t e r i a l de guerra y no h a y ni una^ que sepamos, que h a g a nada de importancia, se defiende esta. — Usted no lo sabrá, señorita, pero yo sí. Sepa V. que en X h a y u n a fábrica que a n t e s era un c o n v e n t o . que produce bombas y municiones de la mejor calidad, y sepa t a m b i é n V. que la s e m a n a que viene se abre otra en N y otra en A y que pasado m a ñ a n a llegarán dos barcos con m á q u i n a s m o d e r n í s i m a s p a r a f a b r i c a r - t o d a clase de material bélico. Soler se calla. E s t á rojo de indignación. E n su cuello se destacan h i n c h a d í s i m a s las v e n a s , lo que d e m u e s t r a que está poseído de u n a fuerte exaltación. Todos le defienden ahora con calor. Todos saben cosas n u e v a s . Que m a r c h a n columnas al frente. Que g r a n cantidad de m a t e r i a l se e n c u e n t r a en camino. H a s t a el itinerario conocen! L a Srta, Galindo se defiende a h o r a en retirada. Alfonso no contesta y a . L e h a e n t r a d o de p r o n t o el deseo de trabajar y , sentado en su pupitre, su lápiz corre febrilmente sobre el papel, aunque no se sabe qué clase d e . a p u n t e s escribe. Cesa la discusión y se ponen a trabajar; son las 9 i . Sus caras no d e m u e s t r a n y a alegría. ¿El 19 julio cayeron las cadenas? Y a ' n o c a n t a n la ** I n t e r n a c i o n a l " , pero tampoco se notaría. P r o n t o el tecleteo dé las máquinas a h o g a toda la tonadilla, h a s t a el c o n s t a n t e s u s u r r o de Alfonso, el distinguido ex secretario, al oído de la S r t a . Galindo. H a n pasado -tres días. L a g e n t e se apretuja p a r a coger de las m a n o s del v e n d a d o r el periódico. E s t e g r i t a con voz ronca la " S o l i " , " T r e b a l l " , Brillante avance de n u e s t r a s t r o p a s en el sector de B r i h u e g a . E l bombardeo de anoche. E n v e r d a d , anoche bombardearon. E n la casa X, donde fabrican material bélico, e n t r a r o n cinco proyectiles de g r a n calibre. E n u n a fábrica de X, que a n t e s era un convento, t a m b i é n llegó el bombardeo. U n barco cargado de m a t e r i a l p a r a Barcelona fué h u n d i d o por la escuadra facciosa. ¿Como h a n podido saber los fascistas nuestros planes? -í^ L a g e n t e h a b l a de " Q u i n t a C o l u m n a " organizada, de |^ b a n d a s de espionaje, de emisoras de radio emboscadas, >^ I pero n a d i e sabe donde se alberga el enemigo. E n el taller se discute t a n acaloradamente que nadie ^ se da cuenta de los gritos de a n g u s t i a del reloj, .j, que -, ca d e s g r a n a los cuartos de h o r a r e s i g n a d a m e n t e , viendo oo que sus avisos no son aprovechados. Se discute acalo¬ r a d a m e n t e . E l ardor antifacista sube y el revoluciona- cj r i s m o t a m b i é n , pero oh paradoja! el r e n d i m i e n t o en el :^ trabajo, única m a n e r a de salvar la revolución y d e r r o t a r S al fascismo, baja e n o r m e m e n t e . Y con el bajón ^ ^ ^ ^ ^ Butlletí dels treballadors de FILATURES FABRA rendimiento, sube el precio del coste. ¿A cuantas fábricas de la retaguardia llega ese bombardeo aniquilador? Yo convengo confesar que a casi todas. Mi vista tropieza ahora con el reloj-registro y en mi imaginación toma caracteres de monumento. Parece como si reviviera por unos momentos lleno de coraje y echando por los ojos llamaradas como pedazos de su alma las hiciera penetrar con un enorme mazo, fundiéndolas en el cerebro de cada trabajador. El reloj-registro me pareció la encarnación del tiempo. Luego el tiempo se transformó en un gigante que extranguló al fascismo y dio paso franco al nacimiento de la libertad. Y esa transformación la vi en cada uno de mis compañeros. Cada llamarada de los ojos del reloj impregnada en su cerebro se convirtió en un pequeño corazón que le marcaba el ritmo en el trabajo al compás de su pendulita. Luego me di cuenta de que el reloj-registro abandonado el día 19 de julio no echaba por el agujero de la péndula segundos como yo había creído, no, no echaba segundos, echaba proyectiles!. Cada segundo era un proyectil, cada proyectil era la muerte de un fascista, de un opresor. Al otro lado de las trincheras, Hitler y Musolini se refocilaban mientras nosotros discutíamos. E n las nuestras, el Ejercito del pueblo no podía avanzar por falta de municiones. Por mi mente pasaron Badajoz, Irun, San Sebastián y en último lugar, Málaga. La carretera de Almería, sembrada de mujeres y niños en estado de descomposición. El vaho de la muerte me llegó al alma y por un momento me sentí culpable de aquellas muertes perpetradas cobardemente por el fascismo. Volvió a presentárseme el reloj arrinconado y me entraron ganas de plantarlo entre los discutidores para que vieran como echaba proyectiles por la boca de la péndula. Cada segundo un proyectil. Cada segundo perdido un fascista más con vida, un hermano nuestro más asesinado. ¿Somos cómplices de que esto no acabe pronto con nuestra victoria?. Veo la cara de Jiménez. Seguramente ya sé lo que me dirá: Ha sonado la hora de la libertad!. El 19 de julio cayeron las cadenas! ¡Mentira! El 19 de julio no sonó la hora de la libertad. Sonó la hora del esfuerzo para conquistarla. Se discute acaloradamente. Alfonso parece el más indignado por el vil bombardeo de anoche. La Srta. G-alindo le sigue en ardor antifacista. Al fin se ponen a trabajar. Pronto el tecleteo de las máquinas ahoga todo murmullo. Pronto el trabajo borra en todas las caras la preocupación anterior. Solo Alfonso conserva en su semblante una satisfacción que tiene algo de reptil. Las máquinas, pero, ahogan su constante susurro al oído de la Srta. Galindo. (continuarà) i COATS, Empresa Pàg. Col·lectivitzada CING 5 MINUTS D e i x o el pati al m e u darrera per submergir-me a l'imperi de la máquina. AI entrar un aire calent i viciat envaeix el m e u cos, diria com si e m troves de sobte dintre una zona càlida. U n baf d'oli, aiguaràs i petroli s'ensenyoreix de l'ambient, el de sempre, però nosaltres hi vivim molt a gust ho considerem tan nostre que no oblidem l'impressió d'un dia per altre. Recolzat al teulell que es tróva a l'entrar, contemplo les màquines que resten silencioses i tristes esperant que unes mans les posi en marxa. T o t ç s efilarades donen l'especte singular d'una parada militar. Allà, als fons, T Offset orgullosa sobresurt c o m volent dir: vosaltres la humilitat i sencillesa us ha e n vellit; sou esclaves d'un passat faraònic, sempre carratejant pedres i m é s pedres; en canvi, jo, fixeu-vos, alta, esbelta, lleugera, tothom en contempla. Uns raig de sol que curiosos claraboya s'omplen de purpurina entren per d'or i la argent pesigollajan-te la cara i deixant damunt les màquines el seu vel de tissú. Són cortines que no agraden quan es treballa, son massa infantils i c o quetones. V a n entrant ara un, ara altre tot discutin; una xerrameca va invaïnt el taller, bagatel-les, molta bullanga, però en mig de tan embullades discussions, una, pel tò i la forma de gesticular, sostinguda per dos companys, sembla quelcom interessant. I veig manquen tres minuts per les vuit. D- Hi ha temps. . . . ei! si vols dir això; diu l'un. GÛ Si h o m e . N o siguis pallíis. Es insuficient. Molt interessant, molt espectacular i d'una novetat e x traordinària que les dones en totes les seves manifestacions ens ensenyin l'esperit de redimir-se volent requipotencialitat igual a l'home. Magnifie, perquè trenca un passat oprobiós i Peró no es precisament això d'esclavatge. el que discutíem, dèiem en concret del fet de que les nostres c o m panyes es manifestaren en una pancarta exigin que els homes vagin al front, que elles ja ocuparan I u Pàg. Butlletí 6 dels treballadors de FILATURES FABRA i COATS, Empresa Col·lectivitzada els nostres llocs i si n' hi habia prou a m b aquesta T o t e s m o u , h o m e s i màquines, i tot canta. e x h i b i c i ó , p e r q u è no ignorem de fet e n quines p o s - U n e s v e u s j o v e n í v o l e s es d e i x e n t sentir. sibilitats e s troven per realitzar el que elles diuen. E s la lluita final Per q u è c o m serà possible què elles è s desplacin a Unim-nos i demà les nostres feines, si n o en t e n e n ni un c ò n e i x a - la Internacional m e n t minim!. será el g è n e r e h u m à A. F. T u ja pots veure que nosaltres ací a la Lito-tipo hem realitzat casi per c o m p l e t aquesta qüestió, peró n o n' hi ha prou i m a n q u e n m o l t s m e s llocs que en mans de les nostres c o m p a n y e s puguin ¿EN NOSOTROS ESTA EL VENCER? marxar s e n s e d e s c a n s ni interrupció. Si, és clar però. . . potser é s d e g u t a que fan resistencia que no siguin per a no ocupar aquells que altres ells llocs Al producirse el levantamiento militar para instaurar considereu propi per un régimen de fuerza que anulase todas las libertades,de que gozaba el pueblo, los hombres conscientes y dignos dones. N o , no, res d ' a i x ó ; son consideracions infantils, a tales designios y, llevados de un heroísmo sin par, y prejudicis t e u s . Manca d'organització, v e t aqui, i res, res m é s Avui e n s t r o v e m que, d e fet, s'ha de realitzar s e n s e e x c u s a i guanyar tot el t e m p s perdut. N o s é c o m no é s un fet, la feina n o apressa industries que hi manca t e m p s per a treballar c a t e dirierií; esperant, imposible, sempre doncs i nosaltres e s p e r a n t , . . . l'hora de E n vols creurer a mi, n o t'amoïnis; ja s ' e n cuiden d'altres d'aquestes mo, se dirigían a Aragón para que la victoria obtenida se generalizase en toda la península Ibérica. Las milicias revolucionarias tenían la convicción de derrotar en brava pelea al ejército faccioso integrado por requêtes y falíingistas, al mismo tiempo que debia aquest genteta criteri o tant a la m o d a per tota descuidada que era el régimen capitalistaEstos ideales de libertad y de justicia social que todo facècies. F a c è c i e s en dius, en faria v e r g o n y a suposar aquella ciudad, a Godet, y, con clarividencia del momento que anular las causas del sufrimiento y explotación humana, sortir. mantenir Franco, Mola etc, venciendo el pueblo armado, en nuestra se vivia, organizaba centurias que, vibrantes de entusias- motiu per veur-hi el que d i e m , si fos una d'aquelles que, con las pocas armas que pudieron hallar, se entabló combate contra la reacción, que la representaba Godet, que el que et dic. gòricament vieron claramente en seguida que era necesario oponerse i parasitaria que no m é s viu vagant en la promiscuïtat de la ignorancia i del desacort. Per acabar, crec dir-te n o m é s que tots nosaltres t e n i m el deure i l'obligació d e q u e pràcticament productor anhela implantar, se encontraron con una fuerza que aleja las posibilidades de establecerlos»s a la realidad inmediatamente, que es el no tener unaL victoria rápida sobre nuestros enemigos, debido a que ^ - lo que fué una lucha al principio dé guerrillas (y asi habría ía sido si se hubiese tratado de una lucha entre los pobladores *^ ^ .«CÛ ^ de España) se ha convertido en una guerra con toda |^ ^ 0) co su crudeza a causa del apoyo de Alemania e Italia al >^ X h e m de realitzar les consignes d'avui: per la guerra ejército de Franco, y hoy sin lugar a dudas se puede y d e cara a la guerra. decir que antes del 19 de Julio existia un pacto de estas S o n e n les vuit i els c o m p a n y s d e i x e n d e dis- península Ibérica, sinó la Europa democrática bajo el cutir i e s p o s e n tot seguit a treballar. dominio del despotismo que encarnan estos dictadores. El m o t o r es posa en m a r x a i a m b el s e u braç enlaire, potent donant vida, homes. i audaç dinamisme fa a giravoltar les naciones c o n Franco para subyugar, no solamente la V embarrat màquines, als La violencia y la miseria no dejan florecer el ideal de tolerancia y de libertad que es la anarquía, y nos encontramos que cada dia que pasa, debido a la lucha que sostenemos, se van reforzando de una manera silenciosa I co CÛ ^ 0) Butlletí dels treballadors de FILATURES FABRAi los órganos de la autoridad, pprque ya no se trata de COATS, Empresa Pàg. Col·lectivitzada 7 una pelea voluntaria, ha enttado ya en funciones la obliga- El hombre es la naturaleza formando toriedad; y no son solamente con los enemigos declarados conciencia de si misma. con quien debemos combatir, hay también Estados llamados democráticos que con su táctica pérfida, apoyan L o s g e n i o s de la antigüedad son a unas y a otras, de las partes en pelea, para que asi lleguemos a desangrarnos completamente y puedan esencialmente c o m p l e j o s , d e b i d o a q u e s e dedicaban al estudio intervenir como mediadores en nuestros asuntos internos, d e la naturaleza e n toda su integridad, y e n y si, por esta parte no logran los resultados que apetecen, encontramos bloquearnos, y hacernos la vida imposible, porque a Aristóteles, H i p ó c r a t e s , A r q u i m e d e s , etc, q u e a s i e n - dichos Estados democráticos les conviene la derrota del tan los f u n d a m e n t o s d e la ciencia. los n o m b r e s ilustres de ella Pitágoras, fascismo al mismo tiempo que hacer imposible el triunfo A m e d i d a que transcurren los siglos, s e modifica de la revolución social que intenta llevar a cabo el obrero y s e perfecciona el saber h u m a n o , y asi l l e g a m o s español, a la vez que representa la pérdida de sus capitales al siglo XVIII d o n d e e n c o n t r a m o s a N e w t o n , el m á s puestos en este pobre país, que, pese a lo que se diga, e x c e l e n t e g e n i o científico d e su é p o c a , no ha sido hasta el presente más que una colonia, porque es harto sabido que quien tiene el poder económico tiene en sus manos la manera de encauzar los ideales políticos. Y así, de una manera estudiada criminalmente por la diplomacia a las ordenes del capitalismo, se sucede que nos d e m o s t r ó la e x i s t e n c i a d e un principio universal, la atracción q u e dirige toda la materia, d e s d e el invisible á t o m o hasta las estrellas que gravitan e n los cielos, e hizo la l e y s e g ú n la cual s e ejerce esta un mes a otro mes; nuestras reservas monetarias se agotan, atracción, y en e s t e m i s m o sentido, y d e a c u e r d o al mismo tiempo què nuestras primeras materias; las na- c o n los avances científicos d e cada é p o c a , el h o m b r e ciones fascistas envian sus rebaños humanos a la luz del efectúa progresos q u e le permiten c o n o c e r cada v e z dia, a combatirnos dentro de nuestro país con una in- m á s el U n i v e r s o del cual forma parte, y s i g u i e n d o punidad absoluta, contemplándolo pasivamente Europa la orientación q u e n o s señalaron nuestros antepasa- que no hace el esfuerzo que requiere el momento grave dos, p o d e m o s afirmar que su obra es congruente que vivimos, y nos encontramos con que si la Europa c o n la nuestra por la v o z de nuestro astrónomo liberal y revolucionaria no se pone a nuestro lado de J. C o m a s y. Sola, c u a n d o n o s dice — Q u e la fuerza una manera directa, recurriendo a los medios que sean q u e atrae hacia el centro d e nuestro p l a n e t a necesarios (la lucha a cañonazos no tiene fin, si las fuerzas en lucha se equilibran c o m o hasta el momento presente) y lo que al principio de la revolución dependía de nuestra voluntad, hoy ha tomado una amplitud tal que el solucionarlo no depende de nosotros solos, a los objetos q u e t o c a m o s t o d o s los dias, y a n o s o t r o s m i s m o s es la m i s m a q u e gobierna el movimiento d e los astros situados a millones d e a ñ o s d e d e nosotros. L o s materiales que forman luz nuestro pesar de toda la abnegación y heroísmo que cada uno cuerpo o q u e p i s a m o s cotidianamente, s o n los m i s m o s podamos atesorar en bien nuestro y de los demás, y q u e n o s descubren el análisis d e la luz p r o c e d e n t e solamente en la unión del proletariado de los otros países d e t o d o s los á m b i t o s del Universo. E n fin, la m i s m a a nuestra revolución está el vencer. lógica, nuestro propio sentido c o m ú n , a pesar d e su J. CAPDEVILA todavía e s c a s a potencialidad, e s el q u e i m p e r a en>^ el m o v i m i e n t o d e los astros que, obedientes, se c o l o c a n e n los sitios d e la esfera c e l e s t e a s i g n a d o s . ^ "Fer tot el bè que hom pugui. p r e v i a m e n t e por el cálculo — y e s esta u n i d a d del ^ p e n s a m i e n t o c o n el U n i v e r s o lo que n o s confirma ^ Estimar ta Llibertat per demunt de tot, el b e l l o pensami^tó® d e E l i s e o R e c l ú s : — E l h o m b r e g I, encara que fos per un tron, es Jamai no trair la veritat " misma. De Beethoven. la Naturaleza formando conciencia de si^ ^ J. CAPDEVILA Pág. 8 Butlletí dels treballadors • C I N E M A * Consideracions sobre els valors del einema La realitat revaloritza el cinema. L ' e x e m p l e dels "Marins d e Cronstad", que en les seves projeccions a M a d r i d en plena guerra n o sols aixecà la moral dels combatens i d e tota la població madrilenya martiritzada per " A l e s N e g r e s " , i pels obusos llançats pels assasins feixistes, sinó q u e h a sabut crear u n s herois, u n moviment jovenívol racialment espanyol: els atititanquistes. La sentència d e Marx: " L a vida determina la conciencia", és la constatació clara per nosaltres de veure-hi la posició en que cal situar el cinema com a art d e masses. Chariot, en tota la sencillesa que es la seva característica, com la mímica, en les seves produccions, ens diu: " A m b trosses d e vida, sencillament, és c o m es fan les millors pel·licules". Qui p o t refutar aquestes brillants paraules del cèlebre actor? Ningú, absolutament n i n g ú La decadència del cinema burgès marxa sense horitzons per tancar-se definitivament entre les mans dels grans financiers. El "Septim Art", és un instrument que els capitalistes h a n convertit en narcòtic, castrador, i falçificador senssitiu a favor, dels interessos imperialistes. El "sex appeal", la sensualitat lànguida d e sofà i k super-tècnica sense base ètico-social, fan del cinema el que s ' a n o m e n a " a r t p u r " . N o cal dir que aquest cinema estrellat d'estrelles i d'estrellos que, al mateix temps, és el reclam del cine standard, és cosa que n o ens interessa sinó és per a exigir un art que ens faci sentir intensament T alegria com el dolor; es a dir, un art revolucionari, un mitjà formidable d e propaganda, escola de multituts i creador d'imatges artístiques i d e valors universals. Ací, a reraguarda, en els programes setmanals, els b o n s films han d e constituir la " b o n a " pel·lícula c o m cosa normal, però t a m b é millors orientacions periodístiques on la crítica objectiva ompli la ploma dels seus col·laboradors entusiastes d ' a q u e s t gran moviment artistic-sociaheducatiu, que n o es vegi cine en el sentit exclusiu d e passar u n a hora feliç. * ** El cinema és Tart d e la nostra època, l'art més popular, en ell s'hi de FILATURES FABRA i troven —sintetitzats— els grans valors artístics c o m F'escultura, la pintura i la música i d'altres; per això és l'art més perfecte— n o vol dir q u e h a g i arribat al limit del seu desenvolupament, crec jo, q u e es trova en la seva infància—sortit d e les màquines i dels laboratoris i q u e en m a n s d'artistes del p o b l e p o t produir grans films d ' e m o t i v a estètica i d e c o n t i n g u t social, educatiu i cultural. Films LA recomanables REVOLTA DELS PESCADORS Erwin Piscator ens presenta V adaptació cinematogràfica de 1' obra del m a t e i x n o m i h e m de reconèixer que. h a reixit del t o t en el seu difícil comès. P o q u e s v e g a d e s h e m presenciat films d ' u n realisme t a n v i u i t a n p u n y e n t , m a l g r a t que d ' u n t e m p s ençà disfrutem de les pel·licules soviètiques, quina nota p r e d o m i n a n t semp r e h a e s t a t el realisme. E s cracta d ' u n film complert en t o t s els sentits. H o m no s a p que a d m i r a r m é s , si els coneixements formidables de que fa gala P i s c a t o r en tots m o m e n t s , en la presentació, — vertadera plasmació de 1' e s t a t llastimós dels' pescadors de Santa Bàrbara— o si de la interpretació justíssima a que sotmet als protag o n i s t e s . No o b s t a n t ésser bo destacar l'inmillorable de la realització en el seu aspecte artístic, cal d i r que al públic no se li desvia m a i l ' e s p e r i t en contemplacions de forma a pesar d'ésser aquesta bella. E l fons es t a n p u n y e n t que s'apodera p e r complert de l'espectador fins a posar-li el cor en el p u n y , com v u l g a r m e n t es diú. L l i u r a t completament al inón de tragèdia que es p l a s m a al llenç, l'espectador sent la u n i v e r s a l i t a t del d r a m a i busca fins al final l a sol·lució, el camí que salvi als pescadors, —i als que n o h o son,— de la vida desastrosa en que viuen. P i s c a t o r li m o s t r a el camí sense eufemismes, net, cru, universal com el dranaa. Cal destacar aquí que el públic es dóna perfecte compte en t o t el film que no sortirà defraudat i que la sol·lució li serà donada a m b tota honradesa. Sap l ' e n o r m e diferencia que h i h a e n t r e la pel·lícula que 1' GOATS, Empresa Col·lectivitzada Ocupa i les pseudo-socials, pseudo-sensacionals, pel·lícules burgeses que com "Infern N e g r e " , " E l s Mercaders de la Mort" i altres, voltades d ' u n realisme b a s t a n t perfecte al començam e n t i plenes de detalls que copsen l'atenció del que mira, al final es desvia per a millor servii* els interessos dels que l ' h a n realitzada com objecte de desviació dels v e r t a d e r s camins que els oprimits necessiten. Sab l ' e s p e c t a d o r que el cinema soviètic no necessita desviar-los, a n s al contrari, que pot p r e s e n t a r - l o s - h i films que, com aquest, sols s ò n p e r élls record d ' u n m a l somni i experiències viscudes, que posen al servei dels obrers de t o t el m ò n perqué les utilitzin en bé propi. De la universalitat del d r a m a , en la m e n t dels espectadors s ' h i fa u n a excepció que li queda g r a v a d a com u n a fita a obtenir. P i s c a t o r ataca a m b energia totes les desviacions de la lluita i presenta la sol·lució única a m b tota fermesa. Quan Grul diu: " L a lluita pel pa, és ja la lluita pel Poder", ens m o s t r a la r u t a que va seguir u n poble en lluita i que v a triomfar. Si P i s c a t o r descrivís la lluita que sosté I b e r i a per la seva independència i per la P a u mondial, t a m b é e n s diria sense eufemismes: " L a lluita contra çl feixisme és j a la lluita p ç r la vida, per la P a u i pel P r o g r é s " . Qui conegui a Piscator, el reconeixeria e n a q u e s t film encara que no portés la, seva s i g n a t u r a . Donain a d o r de la situació en t o t m o m e n t , dóna poder emocional a t o t q u a n t utilitza. A r r e n c a sensacions artístiques t a n profondes, que assegura "a lo social", estabilitat invicta d a m u n t el món de l ' a r t . Lliga l ' a r t a la h u m a n i t a t . P e r q u è els mil·lions d'oprim i t s del m ò n , són ja la humanita.t. Coneixedor profond de la psicologia no s ' e n t r e t é en rebuscar en les contorsions psicològiques de cap à n i m a bella'*. Utilitza els seus coneix e m e n t s en sentit t r a n s f o r m a t i u . E s inútil buscar en les seves obres, i m e n y s en aquesta, els detalls i n d i viduals de cap " e s t r e l l a E l s pescadors de Santa Bàrbara són els p r o t a g o n i s t e s ; les masses de m a r i n s i p e s c a d o r s de t o t u n poble que Sofreix. E l t r i u m v i r a t capitalista-clerical-mil i t a r és l'eix d'opressió d'aqiíefí poble. E l s pescadors i els m a r i n e r s els el trenquen. D e pescadors' de Santa B à r b a r a n ' h i h a a tot el m ó n . Imprès en la secció gràfica de Filatures FABRA i COATS — Barcelona WiNDSSOR - 'M