ButUetí dels tpeballadors de FILATURES FABRA 1 COATS

Anuncio
ButUetí dels tpeballadors de FILATURES FABRA 1 COATS, EMPRESA COL-LECTIVITZADA
NÜM.
MAie
2
19 3 7
ANY
I
E d i t o rial
VALORS aUE NEIXEN COM UNA AÜBADA NOVA
La militarada feixista del 1 9 d e juliol ha donat lloc a que sorgissin c o m una
aubada n o v a els valors col·lectivistes.
Vigent la llei del privilegi en petita i gran escala durant el temps transcorregut
abans del 19, molts obrers i grans capes populars cercaven la solució del seu drama
particular, que n o era m é s que l'expressió individual d'una tragèdia col·lectiva e n formes
purament personals, tals, c o m cercar un empleu b e n retribuit 0 un negoci aventatjós.
Així la gran familia obrera de la nostra terra n o trobava mai l'aglutinant moral
que n o permetés la disassociació accional provocat per l'egoista "Jo vaig bé, els demés . . . "
I a pesar d e la militarada i dels seus efectes, encara persisteix e n sentit impersonal
un egoisme i un particularisme que és una reminiscència de lo arcaic.
Però n o ho duem a la sang; avui ja és epidèrmic. E s epidèrmic, perquè la sang
generosa vessada pels nostres germans ha aconseguit crear un fet indestructible. La salvació nostra c o m a obrers i c o m a humans, està en els valors col·lectivistes. Si v e n c e m
al feixisme ens salvarem tots; ens salvarem tots c o m a nacionalitat, c o m â poble, c o m
a Organització preferida, c o m a individu; àdhuc salvarem aquells que equivocadament
volen ensorrar-se i, potser, ensorrar-nos. Crearem un m ó n . Edificarem la prosperitat i
l'esdevenidor dels nostres fills. Si perdem, si som vençuts, la humanitat s'enderrerirà al
temps de la caverna . . . i els fills dels nostres germans equivocats, pagaran, junt a m b
nosaltres, e n la seva carn, l'equivocació paterna.
Per això cal que posem per damunt de tot el terme "col·lectivitat".
N o hi ha cap motiu prou valuós per a anar e n contra dels valors col·lectius: ni el
de la R a ó , ni el de la Justícia. Molts cops es té raó individualment Molts cops són d e
justícia les nostres posicions. Però l'imperatiu dels interessos col·lectius és més valuós i
sagrat que els particulars.
Jo tinc el Dret a la vida. En aquest Dret m'assisteix la R a ó i la Justícia. Però j o
n o vull la vida si aquesta perjudicà la col·lectivitat. I la lliuraré joiós per a salvar-la, c o m
els soldats que lluiten als fronts d'Ibèria per a la llibertat dels nostres fills;
E n el treball, única font d e vida, n o vull saber qui és egoista i n o treballa a m b
entussiasme c o m convé; j o treballaré. Però, vigilaré c o m un sospitós al íjue faci servir
molt la propia raó e n detriment deia altres. Perquè ningú pot dir que e n la llibertat
col·lectiva n o s'hi trobi la individual. Perquè els valors col·lectius n o neixen c o m u n a
directriu bona circumstancialment; són l'expressió més pura de la convivència i germanor entre els homes. Són una nova aubada que la sang dels nostres germans ha fet sorgir.
(0
í<
X
,1
•
OQ
<U
•D
>^
'u
Pàg.
2
Butlletí
dels
treballadors
de
FILATURES
FABRA
i
COATS,
Empresa
Col·lectivitzada
El Decreto de Colectivizaciones exige de los
trabajadores unión y disciplina.
Vive
el
pueblo
español
unos
m o m e n t o s , tan
la creación d e un organismo q u e respondiera a las
graves y decisivos q u e nos v e m o s o b l i g a d o s a e x -
necesidades
p o n e r nuestro criterio con claridad meridiana, para
m i s i ó n fué creada p o r el G o b i e r n o d e la
q u e t o d o el m u n d o nos e n t i e n d a y cada trabajador
lidad la Consejería d e E c o n o m í a d e Cataluña, d e
juzgue ante su propia conciencia la responsabilidad
la cual e m a n a el importante D e c r e t o d e
q u e c o n su p r o c e d e r le
vizaciones a p r o b a d o p o r el Consejo d e
corresponda frente a la
guerra q u e e s t a m o s s o s t e n i e n d o y a la revolución
del
momento,
el dia 24 de O c t u b r e de
q u e e s t a m o s encauzando.
y
para
cumplir
esta
GeneraColecti-
Economía
1936.
El m e n c i o n a d o D e c r e t o , apesar d e q u e su t e x t o
E s e v i d e n t e q u e una revolución d e tipo social
en
apariencia p a r e c e un p o c o b e n é v o l o para
los
c o m o la q u e a raiz de la s u b l e v a c i ó n fascista .estalló
p e q u e ñ o s industriales, estudiándolo a fondo, e s d e
e n Cataluña y otras ciudades d e E s p a ñ a el día 19
un matiz avanzadísimo y a q u e por m e d i o d e
d e Julio d e 1936
da el traste, c o n t o d o el arma-
c o n c e n t r a c i o n e s industriales p e r m i t e las concentra-
t o s t e d e la organización burguesa, un m o v i m i e n t o
c i o n e s por ramas d e todas cuantas industrias e x i s t e n ,
d e esta naturaleza lleva e n sí m i s m o , la interven-
e s t a n d o facultados los Consejos Generales d e Indus-
las
ción d e t o d o el proletariado e n la n u e v a forma d e
tria para simpUficar la concentración industrial
convivencia
c u a n t o las n e c e s i d a d e s d e la industria y l o s intere-
social
que
empieza
a
establecerse;
en
pero h e m o s d e convenir, d e q u e apesar d e la in-
s e s d e los trabajadores lo permitan. H o y
tervención colectiva d e los obreros d e s d e los pri-
decir m u y alto q u e el Consejo d e E c o n o m í a d e
podemos
m e r o s m o m e n t o s d e la revuelta e n la organización
Cataluña e s u n o d e los n u e v o s organismos, creados
de la n u e v a sociedad, siendo é s t e un p r o b l e m a d e
al calor d e la R e v o l u c i ó n , m á s eficientes para la
tan m a g n a envergadura la organización d e la n u e v a
coordinación d e la e c o n o m í a revolucionaria,
vida, s e presentan obstáculos casi insuperables
v e z q u e la obra legislativa q u e d e s d e su organiza-
consecuencia
de
los
intereses
lesionados
por
revolución, los cuales provocan el m a r a s m o
a
la
eco-
toda
ción ha creado va a d a p t á n d o s e e v o l u t i v a m e n t e
ai
ritmo d e la revolución. E s t a labor del Consejo d e
n ó m i c o y guerras civiles sangrientas; a d e m á s , d e
Economía
es
m o m e n t o a la revolución le falta el n e x o , o sea, la
secundada
por
organización q u e , acoplando todas las partes de la
trabajadores e n general para la b u e n a marcha
g a m a social, forme un t o d o a r m ó n i c o .
la guerra contra el f a s c i s m o y d e la revolución.
E n nosotros m i s m o s t e n e m o s la e x p e r e n c i a , a
partir
del
movimiento
de
juHo.
El
proletariado
principió a incautarse de fábricas, talleres y
piedades
de
los patronos q u e s e marcharon
m i e d o a la justicia del p u e b l o , a d e m á s e n
las industrias
se
para
la labor d e la burguesía.
fiscalizar
pro-
organizaron
comités de
E l G o b i e r n o d e la Generalidad al
por
necesario
las
que
sea
organizaciones
compartida
obreras
y
y
los
de
E s n e c e s a r i o q u e las organizaciones obreras
y
los trabajadores o i g a n nuestras llamadas a la solidaridad y a la concordia; e s necesario, y lo
por
la
experiencia
del
cargo
que
ocupo
digo
en
el
todas
C o n s e j o d e E c o n o m í a , q u e t e r m i n e el e s t a d o d e
control
indisciplina e i n c o m p r e n s i ó n q u e , e n una gran cantidad d e fábricas y talleres, m u c h o s trabajadores q u e ,
encontrarse
n o h a c i é n d o s e c a r g o d e las dificiles
circunstancias
ante una situación d e h e c h o , legalizó d e la m a -
q u e a t r a v e s a m o s , m e r m a n la p r o d u c c i ó n , s e reúnen
nera q u e p u d o las incautaciones
intervenciones
durante las horas del trabajo por cualquier tontería
que
los
e
trabajadores, de a c u e r d o c o n las organi-
sin importancia y m u c h a s v e c e s sin justificaciones
zaciones obreras, han ido d e s d e un principio de la
razonadas s e o p o n e n a los a c u e r d o s y d e c i s i o n e s d e
revolución llevando a cabo; p e r o esta legalización
los Comités de Empresa,
no
las
llevar a c a b o un trabajo e n o r m e para la o b t e n c i ó n
colectivizaciones efectuadas y para encauzar eficien-
d e materias primas para hacer marchar, apesar d e
t e m e n t e t o d o el m o v i m i e n t o social era necesaria
las
era
suficiente
para la b u e n a
marcha
de
dificultades,
las
los cuales, a d e m á s
empresas
colectivizadas
de
que
i—
I
O)
T3
Butlletí
dels
representan,
treballadors
se
ven
de
FILATURES
a g o b i a d o s por una
FABRA
infinidad
d e p r o b l e m a s internos d e l o s trabajadores d e
mismas
empresas,
las
q u e , de haber c o m p r e n s i ó n
y
i
COATS,
vivimos
Empresa
sois
los
que
Col·lectivitzada
con
vuestra
Pàg.
inteligencia
y
trabajo h a b é i s d e ir e n c a u z a n d o a los o b r e r o s hasta
hacer triunfar definitivamente la r e v o l u c i ó n
A los trabajadores q u e n o t e n é i s n i n g ú n
alteza d e miras entre l o s obreros, n o existirían.
social.
cargo
d e responsabilidad o s digo:
S é q u e estais e n una
un l l a m a m i e n t o a l o s C o m i t é s d e E m p r e s a y a los
situación
sé
trabajadores en general.
justificadas
No
quiero
terminar e s t a s cuartillas sin
hacer
A los C o m i t é s d e e m p r e s a
económica
difícil,
que tenéis
ansias
d e mejorar vuestra situación moral
y
o s digo; P o r e x p e r i e n c i a s é q u e p e s a s o b r e v o s o t r o s
material; p e r o p o n e d los m e n o s o b s t á c u l o s p o s i b l e s
u n trabajó e n o r m e ,
más
a vuestros c a m p a n e r o s representantes d e l o s C o m i -
dificultades para s o s t e n e r vuestras industrias c o l e c -
t é s d e E m p r e s a , p e n s a d q u e si g a n a m o s la guerra
tivizadas,
y
sé
que
sé q u e
cada dia
continuamente
tenéis
el personal
representáis o s critican y o s abochornan; p e r o
que
en
n o m b r e d e los i n t e r e s e s d e la revolución o s pido,
que
os
carguéis
de
paciencia
y
organizado u n
mundo
n u e v o en d o n d e el bienestar y la libertad
la revolución
habremos
estarán
asegurados definitivamente para t o d o s .
perseverancia
ANDRÉS CAPDEVILA
e n la lucha, y a q u e en el m o m e n t o histórico q u e
A L S
Q U E
i m ha semblat que no era altra
cosa que V exercici de la propia llibertat de
r individu dintre /' acció col-lectiva.
Un deure: el dret a la vida. La lluita.
Veus aci la raó.
La lluita ens uneix, i qui sap si la
guerra ens separarà per sempre més, '
Companys, camarades: Salud.
Tota una nova comunitat de treballadors
us saluda a la vostra marxa que, vestits d'
uniforme, enaltiu la nova Espanya, rEspanya
vertebrada de pobles i de rages que virilment
fan la guerra, per fer-la jove, forta i lliure,
Madrid'', tú Madrid que com una mar a
resisteixes i sacrifiques la teva bellesa i els
teus tresors, perquè les teves filles de la periferia mamin la teva sang noble i honrada,
per a ésser fortes i invencibles com tu mateixa,
Ccitalunya dóna els seus millors fills, i
treballa febrosament per a la victoria. Tot Catalunya dempeus, i amb els punys closos, i
les mandibules apretades, jurem treballar per
M A R X E N
els qui s en van al front, sols un front de
combat té la Iberia republicana: el de la
Llibertad.
Tú soldaty fixat en el que et diem: que
nosaltres sabrem fernos dignes del nostre
honor produint, més, més i millor perqué no et
manquin ni armes, ni aliments, ni vestits, i
aixis no pugui tremolar-te el pols i apuntis bé.
El rellotge de la historia, ritma la vida
dels pobles. Avui nosaltres som els qui hem
^0
de donar les campanades de la victoria. No
oblidem el teu sacrifici, ni el nostre deure.
ita
Vosaltres i nosaltres. Fem un mon de lluita
per edificar un univers de paUy treball, i
llibertat.
AMARG
Correspondencia
M. Moreno: Agraim l'iniciativa i la tindrem en
compte tan prompte sigui posible.
De totes maneres es bó destacar que molts d'aquets
punts ja están inclosos en el Decret de Col·lectivitzacions.
^
^
^
X
Pàg.
4
Butlletí
dels
treballadors
N
de
FILATURES
LA
FABRA
i
COATS,
Empresa
Col·lectivitzada
F A B R I C A
(Novela)
A mis cantaradas del depósito de Madrid,
con todo afectoy
JAIME PUIGGALÍ
(continuación)
mucho material al enemigo y t a m b i é n h a c e m o s prisioneros. H a s visto q^ue victoria? Buena paliza se lleva
hoy Musolini! dice alegremente P e d r o , el meritorio de
la sección. Les v a m o s a zurrar la badana, pero de firme!
comenta otro. Todos hacen coro, enjuiciando cada uno
a su gusto la victoria obtenida, J u á r e z es pesimista.
Con el ceño a r r u g a d o pregunta ¿Creéis c[ue g a n a r e m o s
al fin? U n a m u l t i t u d de protestas. Claro que sí! Somos
invencibles! Tenemos la razón! Nos asiste el derecho!
Sin embargo
, dice Alfonso, el ex secretario
particular del Señor X . distinguida personalidad de
la C. E . D. A. h o y evadido al extranjero. ¿Que? le
p r e g u n t a n a coro agresivamente. — Soy yo antifacista
como vosotros, pero no confío en la victoria porqué
sé que ellos g a n a n más que nosotros. Y luego, m u y
quedamente, con precausión de reptil: — A y e r Radio
Burgos dijo que nos han apresado un buque cargado
de a r m a s que venía a Barcelona. Yo lo oí, podéis
creerme. Dijo t a m b i é n que nos v a n a neutralizar
el oro, que F r a n c i a e I n g l a t e r r a están de acuerdo con
Hitler, Musolini i con el Gobierno de Valencia p a r a
que eso t e r m i n e con el reparto de E s p a ñ a ,
Si eso fuera verdad, dice Soler, h a b r í a p a r a cojer
las a r m a s i a r r e m e t e r contra el que quiera vendernos,
empezando por el Gobierno! Y p a r a volverse del frente!
r e m a c h a Alfonso entusiasmado. P e r o esto puede ser
cierto? p r e g u n t a Jiménez. Y consternado, qué si es
cierto? contesta Alfonso, Podéis estar seguros! Todos
escuchan ahora pendientes de la palabra de B u r g o s .
Yo tengo un amigo, continúa, que trabaja en la
Consejería de H a c i e n d a q^ue está bien e n t e r a d o . Y yo,
interviene la S r t a . Galindo, recibo c a r t a de Italia cada
s e m a n a y t a m b i é n sé algo de eso. No g a n a r e m o s . E n vían ellos bombas de 500 kilos y como nosotros no las
poseemos, nos v a n a acliicharrar. L o s hijos de m a d r e
que v a n al frente a perder la vida i n ú t i l m e n t e ! Como
inútilmente? a r g u y e Salas i n d i g n a d o . También nosotros
fabricamos b o m b a s de calidad. ¿Qué sabe V. , si no tenemos a r m a m e n t o , contesta la S r t a . Galindo. — Ah! que
yo sepa, a lo menos. Todos conocemos las principales
casas de m a t e r i a l de guerra y no h a y ni una^ que
sepamos, que h a g a nada de importancia, se defiende
esta. — Usted no lo sabrá, señorita, pero yo sí. Sepa V.
que en X h a y u n a fábrica que a n t e s era un c o n v e n t o .
que produce bombas y municiones de la mejor calidad, y
sepa t a m b i é n V. que la s e m a n a que viene se abre otra
en N y otra en A y que pasado m a ñ a n a llegarán dos
barcos con m á q u i n a s m o d e r n í s i m a s p a r a f a b r i c a r - t o d a
clase de material bélico. Soler se calla. E s t á rojo de
indignación. E n su cuello se destacan h i n c h a d í s i m a s
las v e n a s , lo que d e m u e s t r a que está poseído de u n a
fuerte exaltación. Todos le defienden ahora con calor.
Todos saben cosas n u e v a s . Que m a r c h a n columnas al
frente. Que g r a n cantidad de m a t e r i a l se e n c u e n t r a en
camino. H a s t a el itinerario conocen! L a Srta, Galindo
se defiende a h o r a en retirada. Alfonso no contesta y a .
L e h a e n t r a d o de p r o n t o el deseo de trabajar y , sentado
en su pupitre, su lápiz corre febrilmente sobre el papel,
aunque no se sabe qué clase d e . a p u n t e s escribe. Cesa
la discusión y se ponen a trabajar; son las 9 i . Sus
caras no d e m u e s t r a n y a alegría. ¿El 19 julio cayeron
las cadenas? Y a ' n o c a n t a n la ** I n t e r n a c i o n a l " , pero
tampoco se notaría. P r o n t o el tecleteo dé las máquinas
a h o g a toda la tonadilla, h a s t a el c o n s t a n t e s u s u r r o de
Alfonso, el distinguido ex secretario, al oído de la S r t a .
Galindo.
H a n pasado -tres días. L a g e n t e se apretuja p a r a
coger de las m a n o s del v e n d a d o r el periódico. E s t e g r i t a
con voz ronca la " S o l i " , " T r e b a l l " , Brillante avance
de n u e s t r a s t r o p a s en el sector de B r i h u e g a . E l bombardeo de anoche. E n v e r d a d , anoche bombardearon.
E n la casa X, donde fabrican material bélico, e n t r a r o n
cinco proyectiles de g r a n calibre. E n u n a fábrica de
X, que a n t e s era un convento, t a m b i é n llegó el bombardeo. U n barco cargado de m a t e r i a l p a r a Barcelona
fué h u n d i d o por la escuadra facciosa.
¿Como h a n podido saber los fascistas nuestros planes? -í^
L a g e n t e h a b l a de " Q u i n t a C o l u m n a " organizada, de |^
b a n d a s de espionaje, de emisoras de radio emboscadas, >^
I
pero n a d i e sabe donde se alberga el enemigo.
E n el taller se discute t a n acaloradamente que nadie ^
se da cuenta de los gritos de a n g u s t i a del reloj,
.j, que
-,
ca
d e s g r a n a los cuartos de h o r a r e s i g n a d a m e n t e , viendo
oo
que sus avisos no son aprovechados. Se discute acalo¬
r a d a m e n t e . E l ardor antifacista sube y el revoluciona- cj
r i s m o t a m b i é n , pero oh paradoja! el r e n d i m i e n t o en el :^
trabajo, única m a n e r a de salvar la revolución y d e r r o t a r S
al fascismo, baja e n o r m e m e n t e . Y con el bajón ^ ^ ^ ^ ^
Butlletí
dels
treballadors
de
FILATURES
FABRA
rendimiento, sube el precio del coste. ¿A cuantas fábricas de la retaguardia llega ese bombardeo aniquilador?
Yo convengo confesar que a casi todas. Mi vista tropieza
ahora con el reloj-registro y en mi imaginación toma
caracteres de monumento. Parece como si reviviera
por unos momentos lleno de coraje y echando por los
ojos llamaradas como pedazos de su alma las hiciera
penetrar con un enorme mazo, fundiéndolas en el cerebro de cada trabajador. El reloj-registro me pareció la
encarnación del tiempo. Luego el tiempo se transformó
en un gigante que extranguló al fascismo y dio paso
franco al nacimiento de la libertad. Y esa transformación la vi en cada uno de mis compañeros. Cada
llamarada de los ojos del reloj impregnada en su cerebro
se convirtió en un pequeño corazón que le marcaba el
ritmo en el trabajo al compás de su pendulita. Luego
me di cuenta de que el reloj-registro abandonado el día
19 de julio no echaba por el agujero de la péndula
segundos como yo había creído, no, no echaba segundos,
echaba proyectiles!.
Cada segundo era un proyectil, cada proyectil era
la muerte de un fascista, de un opresor. Al otro lado
de las trincheras, Hitler y Musolini se refocilaban
mientras nosotros discutíamos. E n las nuestras, el Ejercito del pueblo no podía avanzar por falta de municiones.
Por mi mente pasaron Badajoz, Irun, San Sebastián
y en último lugar, Málaga. La carretera de Almería,
sembrada de mujeres y niños en estado de descomposición. El vaho de la muerte me llegó al alma y por
un momento me sentí culpable de aquellas muertes
perpetradas cobardemente por el fascismo.
Volvió a presentárseme el reloj arrinconado y me
entraron ganas de plantarlo entre los discutidores para
que vieran como echaba proyectiles por la boca de la
péndula. Cada segundo un proyectil. Cada segundo perdido un fascista más con vida, un hermano nuestro
más asesinado. ¿Somos cómplices de que esto no acabe
pronto con nuestra victoria?.
Veo la cara de Jiménez. Seguramente ya sé lo que
me dirá: Ha sonado la hora de la libertad!. El 19 de
julio cayeron las cadenas! ¡Mentira! El 19 de julio no
sonó la hora de la libertad. Sonó la hora del esfuerzo
para conquistarla. Se discute acaloradamente. Alfonso
parece el más indignado por el vil bombardeo de anoche.
La Srta. G-alindo le sigue en ardor antifacista. Al fin
se ponen a trabajar. Pronto el tecleteo de las máquinas
ahoga todo murmullo. Pronto el trabajo borra en todas
las caras la preocupación anterior. Solo Alfonso conserva en su semblante una satisfacción que tiene algo de
reptil. Las máquinas, pero, ahogan su constante susurro al oído de la Srta. Galindo.
(continuarà)
i
COATS,
Empresa
Pàg.
Col·lectivitzada
CING
5
MINUTS
D e i x o el pati al m e u darrera per submergir-me
a l'imperi de la máquina.
AI entrar un aire calent i viciat envaeix
el
m e u cos, diria com si e m troves de sobte dintre
una zona càlida. U n baf d'oli, aiguaràs i petroli
s'ensenyoreix
de
l'ambient,
el de sempre, però
nosaltres hi vivim molt a gust ho considerem tan
nostre que no oblidem l'impressió d'un dia per
altre.
Recolzat al teulell que es tróva a l'entrar, contemplo les màquines que resten silencioses i tristes
esperant que unes mans les posi en marxa. T o t ç s
efilarades donen l'especte
singular d'una
parada
militar. Allà, als fons, T Offset orgullosa sobresurt c o m
volent dir: vosaltres la humilitat i sencillesa us ha e n vellit; sou esclaves d'un passat faraònic, sempre carratejant pedres i m é s pedres; en canvi, jo,
fixeu-vos,
alta, esbelta, lleugera, tothom en contempla.
Uns raig de sol que curiosos
claraboya
s'omplen
de
purpurina
entren per
d'or i
la
argent
pesigollajan-te la cara i deixant damunt les màquines el seu vel de tissú. Són cortines que no
agraden quan es treballa, son massa infantils i c o quetones.
V a n entrant ara un, ara altre tot discutin; una
xerrameca va invaïnt el taller, bagatel-les,
molta
bullanga, però en mig de tan embullades discussions,
una, pel tò i la forma de gesticular,
sostinguda
per dos companys, sembla quelcom interessant.
I veig manquen tres minuts per les vuit.
D-
Hi ha temps.
. . .
ei! si vols dir això; diu l'un.
GÛ
Si h o m e . N o siguis pallíis. Es insuficient. Molt
interessant, molt espectacular i d'una novetat e x traordinària que les dones en totes les seves manifestacions
ens
ensenyin
l'esperit
de
redimir-se
volent requipotencialitat igual a l'home. Magnifie,
perquè trenca un passat oprobiós i
Peró no es precisament
això
d'esclavatge.
el que discutíem,
dèiem en concret del fet de que les nostres c o m panyes es manifestaren en una pancarta exigin que
els homes vagin al front, que elles ja
ocuparan
I
u
Pàg.
Butlletí
6
dels
treballadors
de
FILATURES
FABRA
i
COATS,
Empresa
Col·lectivitzada
els nostres llocs i si n' hi habia prou a m b aquesta
T o t e s m o u , h o m e s i màquines, i tot canta.
e x h i b i c i ó , p e r q u è no ignorem de fet e n quines p o s -
U n e s v e u s j o v e n í v o l e s es d e i x e n t sentir.
sibilitats e s troven per realitzar el que elles diuen.
E s la lluita final
Per q u è c o m serà possible què elles è s desplacin a
Unim-nos i demà
les nostres feines, si n o en t e n e n ni un c ò n e i x a -
la Internacional
m e n t minim!.
será el g è n e r e h u m à
A. F.
T u ja pots veure que nosaltres ací a la Lito-tipo
hem
realitzat
casi
per c o m p l e t
aquesta
qüestió,
peró n o n' hi ha prou i m a n q u e n m o l t s m e s llocs
que
en
mans
de
les nostres c o m p a n y e s
puguin
¿EN NOSOTROS ESTA EL VENCER?
marxar s e n s e d e s c a n s ni interrupció.
Si, és clar però. . . potser é s d e g u t a que
fan
resistencia
que
no
siguin
per
a
no
ocupar
aquells que
altres
ells
llocs
Al producirse el levantamiento militar para instaurar
considereu propi per
un régimen de fuerza que anulase todas las libertades,de
que gozaba el pueblo, los hombres conscientes y dignos
dones.
N o , no, res d ' a i x ó ; son consideracions infantils,
a tales designios y, llevados de un heroísmo sin par, y
prejudicis t e u s .
Manca d'organització, v e t aqui, i res, res m é s
Avui e n s t r o v e m que, d e fet, s'ha de realitzar
s e n s e e x c u s a i guanyar tot el t e m p s perdut.
N o s é c o m no é s un fet, la feina n o
apressa
industries que hi manca t e m p s per a treballar c a t e dirierií;
esperant,
imposible,
sempre
doncs
i
nosaltres
e s p e r a n t , . . . l'hora
de
E n vols
creurer
a mi, n o t'amoïnis; ja s ' e n
cuiden d'altres d'aquestes
mo, se dirigían a Aragón para que la victoria obtenida
se generalizase en toda la península Ibérica.
Las milicias revolucionarias tenían la convicción de
derrotar en brava pelea al ejército faccioso integrado
por requêtes y falíingistas, al mismo tiempo que debia
aquest
genteta
criteri
o
tant a la m o d a per tota
descuidada
que era el régimen capitalistaEstos ideales de libertad y de justicia social que todo
facècies.
F a c è c i e s en dius, en faria v e r g o n y a suposar
aquella
ciudad, a Godet, y, con clarividencia del momento que
anular las causas del sufrimiento y explotación humana,
sortir.
mantenir
Franco, Mola etc, venciendo el pueblo armado, en nuestra
se vivia, organizaba centurias que, vibrantes de entusias-
motiu per veur-hi el que d i e m , si fos una d'aquelles
que,
con las pocas armas que pudieron hallar, se entabló combate contra la reacción, que la representaba Godet,
que el que et dic.
gòricament
vieron claramente en seguida que era necesario oponerse
i parasitaria
que
no
m é s viu vagant en la promiscuïtat de la ignorancia
i del desacort.
Per acabar, crec dir-te n o m é s que tots nosaltres
t e n i m el deure i l'obligació d e q u e
pràcticament
productor anhela implantar, se encontraron con una
fuerza que aleja las posibilidades de establecerlos»s a la
realidad inmediatamente, que es el no tener unaL victoria rápida sobre nuestros enemigos, debido a que
^
-
lo que
fué una lucha al principio dé guerrillas (y asi habría
ía sido
si se hubiese tratado de una lucha entre los pobladores
*^
^
.«CÛ
^
de España) se ha convertido en una guerra con toda
|^
^
0)
co
su crudeza a causa del apoyo de Alemania e Italia al >^
X
h e m de realitzar les consignes d'avui: per la guerra
ejército de Franco, y hoy sin lugar a dudas se puede
y d e cara a la guerra.
decir que antes del 19 de Julio existia un pacto de estas
S o n e n les vuit i els c o m p a n y s d e i x e n d e dis-
península Ibérica, sinó la Europa democrática bajo el
cutir i e s p o s e n tot seguit a treballar.
dominio del despotismo que encarnan estos dictadores.
El m o t o r es posa en m a r x a i a m b el s e u braç
enlaire,
potent
donant
vida,
homes.
i
audaç
dinamisme
fa
a
giravoltar
les
naciones c o n Franco para subyugar, no solamente la
V embarrat
màquines,
als
La violencia y la miseria no dejan florecer el ideal
de tolerancia y de libertad que es la anarquía, y nos
encontramos que cada dia que pasa, debido a la lucha que
sostenemos, se van reforzando de una manera silenciosa
I
co
CÛ
^
0)
Butlletí
dels
treballadors
de
FILATURES
FABRAi
los órganos de la autoridad, pprque ya no se trata de
COATS,
Empresa
Pàg.
Col·lectivitzada
7
una pelea voluntaria, ha enttado ya en funciones la obliga-
El hombre es la naturaleza formando
toriedad; y no son solamente con los enemigos declarados
conciencia de si misma.
con quien debemos combatir, hay también Estados llamados democráticos que con su táctica pérfida, apoyan
L o s g e n i o s de la antigüedad son
a unas y a otras, de las partes en pelea, para que asi
lleguemos a desangrarnos completamente y
puedan
esencialmente
c o m p l e j o s , d e b i d o a q u e s e dedicaban al
estudio
intervenir como mediadores en nuestros asuntos internos,
d e la naturaleza e n toda su integridad, y e n
y si, por esta parte no logran los resultados que apetecen,
encontramos
bloquearnos, y hacernos la vida imposible, porque a
Aristóteles, H i p ó c r a t e s , A r q u i m e d e s , etc, q u e a s i e n -
dichos Estados democráticos les conviene la derrota del
tan los f u n d a m e n t o s d e la ciencia.
los n o m b r e s
ilustres
de
ella
Pitágoras,
fascismo al mismo tiempo que hacer imposible el triunfo
A m e d i d a que transcurren los siglos, s e modifica
de la revolución social que intenta llevar a cabo el obrero
y s e perfecciona el saber h u m a n o , y asi l l e g a m o s
español, a la vez que representa la pérdida de sus capitales
al siglo XVIII d o n d e e n c o n t r a m o s a N e w t o n , el m á s
puestos en este pobre país, que, pese a lo que se diga,
e x c e l e n t e g e n i o científico d e su é p o c a ,
no ha sido hasta el presente más que una colonia, porque
es harto sabido que quien tiene el poder económico tiene
en sus manos la manera de encauzar los ideales políticos.
Y así, de una manera estudiada criminalmente por
la diplomacia a las ordenes del capitalismo, se sucede
que
nos
d e m o s t r ó la e x i s t e n c i a d e un principio universal, la
atracción q u e dirige toda la materia, d e s d e el invisible á t o m o hasta las estrellas que gravitan e n
los
cielos, e hizo la l e y s e g ú n la cual s e ejerce
esta
un mes a otro mes; nuestras reservas monetarias se agotan,
atracción, y en e s t e m i s m o sentido, y d e a c u e r d o
al mismo tiempo què nuestras primeras materias; las na-
c o n los avances científicos d e cada é p o c a , el h o m b r e
ciones fascistas envian sus rebaños humanos a la luz del
efectúa progresos q u e le permiten c o n o c e r cada v e z
dia, a combatirnos dentro de nuestro país con una in-
m á s el U n i v e r s o del cual forma parte, y s i g u i e n d o
punidad absoluta, contemplándolo pasivamente Europa
la orientación q u e n o s señalaron nuestros antepasa-
que no hace el esfuerzo que requiere el momento grave
dos, p o d e m o s afirmar que su obra es
congruente
que vivimos, y nos encontramos con que si la Europa
c o n la nuestra por la v o z de nuestro
astrónomo
liberal y revolucionaria no se pone a nuestro lado de
J. C o m a s y. Sola, c u a n d o n o s dice — Q u e la fuerza
una manera directa, recurriendo a los medios que sean
q u e atrae hacia el centro d e nuestro p l a n e t a
necesarios (la lucha a cañonazos no tiene fin, si las fuerzas en lucha se equilibran c o m o hasta el
momento
presente) y lo que al principio de la revolución dependía
de nuestra voluntad, hoy ha tomado una amplitud tal
que el solucionarlo no depende de nosotros solos, a
los
objetos q u e t o c a m o s t o d o s los dias, y a n o s o t r o s
m i s m o s es la m i s m a q u e gobierna el
movimiento
d e los astros situados a millones d e a ñ o s d e
d e nosotros. L o s materiales que
forman
luz
nuestro
pesar de toda la abnegación y heroísmo que cada uno
cuerpo o q u e p i s a m o s cotidianamente, s o n los m i s m o s
podamos atesorar en bien nuestro y de los demás, y
q u e n o s descubren el análisis d e la luz p r o c e d e n t e
solamente en la unión del proletariado de los otros países
d e t o d o s los á m b i t o s del Universo. E n fin, la m i s m a
a nuestra revolución está el vencer.
lógica, nuestro propio sentido c o m ú n , a pesar d e su
J. CAPDEVILA
todavía e s c a s a potencialidad, e s el q u e i m p e r a en>^
el m o v i m i e n t o d e los astros
que, obedientes,
se
c o l o c a n e n los sitios d e la esfera c e l e s t e a s i g n a d o s . ^
"Fer tot el bè que hom pugui.
p r e v i a m e n t e por el cálculo — y e s esta u n i d a d del ^
p e n s a m i e n t o c o n el U n i v e r s o lo que n o s confirma ^
Estimar ta Llibertat per demunt de tot,
el b e l l o pensami^tó® d e E l i s e o R e c l ú s : — E l h o m b r e g
I, encara que fos per un tron,
es
Jamai no trair la veritat "
misma.
De Beethoven.
la
Naturaleza
formando
conciencia
de
si^
^
J. CAPDEVILA
Pág.
8
Butlletí
dels
treballadors
• C I N E M A *
Consideracions sobre els valors del einema
La realitat revaloritza el cinema.
L ' e x e m p l e dels "Marins d e Cronstad",
que en les seves projeccions a M a d r i d
en plena guerra n o sols aixecà la moral
dels combatens i d e tota la població
madrilenya martiritzada per " A l e s
N e g r e s " , i pels obusos llançats pels
assasins feixistes, sinó q u e h a sabut
crear u n s herois, u n moviment jovenívol racialment espanyol: els atititanquistes.
La sentència d e Marx: " L a vida
determina la conciencia", és la constatació clara per nosaltres de veure-hi
la posició en que cal situar el cinema
com a art d e masses. Chariot, en tota la
sencillesa que es la seva característica,
com la mímica, en les seves produccions, ens diu: " A m b trosses d e vida,
sencillament, és c o m es fan les millors
pel·licules". Qui p o t refutar aquestes
brillants paraules del cèlebre actor?
Ningú, absolutament n i n g ú
La decadència del cinema burgès
marxa sense horitzons per tancar-se
definitivament entre les mans dels
grans financiers. El "Septim Art", és
un instrument que els capitalistes h a n
convertit en narcòtic, castrador, i falçificador senssitiu a favor, dels interessos
imperialistes. El "sex appeal", la sensualitat lànguida d e sofà i k super-tècnica sense base ètico-social, fan del
cinema el que s ' a n o m e n a " a r t p u r " .
N o cal dir que aquest cinema estrellat
d'estrelles i d'estrellos que, al mateix
temps, és el reclam del cine standard,
és cosa que n o ens interessa sinó és per
a exigir un art que ens faci sentir intensament T alegria com el dolor; es a dir,
un art revolucionari, un mitjà formidable d e propaganda, escola de multituts
i creador d'imatges artístiques i d e
valors universals.
Ací, a reraguarda, en els programes
setmanals, els b o n s films han d e constituir la " b o n a " pel·lícula c o m cosa
normal, però t a m b é millors orientacions periodístiques on la crítica objectiva ompli la ploma dels seus
col·laboradors entusiastes d ' a q u e s t
gran moviment artistic-sociaheducatiu,
que n o es vegi cine en el sentit
exclusiu d e passar u n a hora feliç.
* **
El cinema és Tart d e la nostra
època, l'art més popular, en ell s'hi
de
FILATURES
FABRA
i
troven —sintetitzats— els grans valors
artístics c o m F'escultura, la pintura i
la música i d'altres; per això és l'art
més perfecte— n o vol dir q u e h a g i
arribat al limit del seu desenvolupament, crec jo, q u e es trova en la seva
infància—sortit d e les màquines i dels
laboratoris i q u e en m a n s d'artistes
del p o b l e p o t produir grans films
d ' e m o t i v a estètica i d e c o n t i n g u t
social, educatiu i cultural.
Films
LA
recomanables
REVOLTA
DELS
PESCADORS
Erwin Piscator ens presenta V
adaptació cinematogràfica de 1' obra
del m a t e i x n o m i h e m de reconèixer
que. h a reixit del t o t en el seu difícil
comès.
P o q u e s v e g a d e s h e m presenciat
films d ' u n realisme t a n v i u i t a n
p u n y e n t , m a l g r a t que d ' u n t e m p s
ençà disfrutem de les pel·licules soviètiques, quina nota p r e d o m i n a n t semp r e h a e s t a t el realisme.
E s cracta d ' u n film complert en
t o t s els sentits. H o m no s a p que
a d m i r a r m é s , si els coneixements
formidables de que fa gala P i s c a t o r
en tots m o m e n t s , en la presentació,
— vertadera plasmació de 1' e s t a t
llastimós dels' pescadors de Santa
Bàrbara— o si de la interpretació
justíssima a que sotmet als protag o n i s t e s . No o b s t a n t ésser bo destacar
l'inmillorable de la realització en el
seu aspecte artístic, cal d i r que al
públic no se li desvia m a i l ' e s p e r i t
en contemplacions de forma a pesar
d'ésser aquesta bella. E l fons es t a n
p u n y e n t que s'apodera p e r complert
de l'espectador fins a posar-li el cor
en el p u n y , com v u l g a r m e n t es diú.
L l i u r a t completament al inón de
tragèdia que es p l a s m a al llenç, l'espectador sent la u n i v e r s a l i t a t del
d r a m a i busca fins al final l a sol·lució, el camí que salvi als pescadors,
—i als que n o h o son,— de la vida
desastrosa en que viuen. P i s c a t o r li
m o s t r a el camí sense eufemismes,
net, cru, universal com el dranaa.
Cal destacar aquí que el públic
es dóna perfecte compte en t o t el film
que no sortirà defraudat i que la
sol·lució li serà donada a m b tota
honradesa. Sap l ' e n o r m e diferencia
que h i h a e n t r e la pel·lícula que 1'
GOATS,
Empresa
Col·lectivitzada
Ocupa i les pseudo-socials, pseudo-sensacionals, pel·lícules burgeses que com
"Infern N e g r e " , " E l s Mercaders de
la Mort" i altres, voltades d ' u n realisme b a s t a n t perfecte al començam e n t i plenes de detalls que copsen
l'atenció del que mira, al final es
desvia per a millor servii* els interessos dels que l ' h a n realitzada com
objecte de desviació dels v e r t a d e r s
camins que els oprimits necessiten.
Sab l ' e s p e c t a d o r que el cinema soviètic no necessita desviar-los, a n s al
contrari, que pot p r e s e n t a r - l o s - h i
films que, com aquest, sols s ò n p e r
élls record d ' u n m a l somni i experiències viscudes, que posen al servei
dels obrers de t o t el m ò n perqué les
utilitzin en bé propi.
De la universalitat del d r a m a , en
la m e n t dels espectadors s ' h i fa u n a
excepció que li queda g r a v a d a com
u n a fita a obtenir. P i s c a t o r ataca a m b
energia totes les desviacions de la
lluita i presenta la sol·lució única
a m b tota fermesa. Quan Grul diu: " L a
lluita pel pa, és ja la lluita pel Poder",
ens m o s t r a la r u t a que va seguir u n
poble en lluita i que v a triomfar. Si
P i s c a t o r descrivís la lluita que sosté
I b e r i a per la seva independència i
per la P a u mondial, t a m b é e n s diria
sense eufemismes: " L a lluita contra
çl feixisme és j a la lluita p ç r la vida,
per la P a u i pel P r o g r é s " .
Qui conegui a Piscator, el reconeixeria e n a q u e s t film encara que
no portés la, seva s i g n a t u r a . Donain a d o r de la situació en t o t m o m e n t ,
dóna poder emocional a t o t q u a n t
utilitza. A r r e n c a sensacions artístiques t a n profondes, que assegura "a
lo social", estabilitat invicta d a m u n t
el món de l ' a r t . Lliga l ' a r t a la h u m a n i t a t . P e r q u è els mil·lions d'oprim i t s del m ò n , són ja la humanita.t.
Coneixedor profond de la psicologia no s ' e n t r e t é en rebuscar en les
contorsions psicològiques de cap
à n i m a bella'*. Utilitza els seus coneix e m e n t s en sentit t r a n s f o r m a t i u .
E s inútil buscar en les seves obres,
i m e n y s en aquesta, els detalls i n d i viduals de cap " e s t r e l l a E l s pescadors de Santa Bàrbara són els
p r o t a g o n i s t e s ; les masses de m a r i n s
i p e s c a d o r s de t o t u n poble que Sofreix.
E l t r i u m v i r a t capitalista-clerical-mil i t a r és l'eix d'opressió d'aqiíefí poble.
E l s pescadors i els m a r i n e r s els el
trenquen.
D e pescadors' de Santa B à r b a r a
n ' h i h a a tot el m ó n .
Imprès en la secció gràfica de Filatures FABRA i COATS — Barcelona
WiNDSSOR
-
'M
Descargar