Durant la segona meitat del segle passat Salt es convertia en el

D urant la segona meitat del segle
passat Salt es convertia en el centre
in d u s tria l m és im p o r ta n t
d u ra n t
m o lts a n ys fin s i to t m és que
G irona— de les comarques gironines.
Algun historiador 11) ha parlat de Salt
com d'una "e xcep ció industrial” dins
el co nte xt de la industrialització a les
nostres contrades. Gràcies a la situa­
ció g e o g rà fic a de S a lt p ro p de
l'acequia M onar (una fo n t d’energia
im portantíssim a, en aquell tem ps) es
c re a re n les in d ú s trie s tè x tils que
h a v ie n de p ro v o c a r les p ro fu n d e s
transform acions econòm iques i so­
cials que configuraren el Salt del s.
XX fins la dècada dels anys 60, quan
l'allau im m igratoria ens canvia, altra
volta, el poble, to t convertint-lo en el
caòtic i despersonalitzat agrupam ent
urbà que coneixem ara, i desequili­
brant to ta lm en t l’harmonia cam p/in
diístria que caracteritzà Salt durant
més d 'u n centenar d'anys (1850-1960.1.
H istòricam ent, cl proletariat indus­
trial ha estat sempre l'avantguarda
dels m ovim ents de lluita de la classe
tre b a lla d o ra . S a lt no en fo u una
excepció. Així, doncs, podem veure
com les indústries tèxtils, a més de
c o n s titu ir una im o o r ta n t fo n t de
riq u e s a , cree n u ns n u c lis d 'o b re rs
fabrils que, pas a pas, aconsegueixen
dism inuir l'extrem a situació d ’explo­
tació a què estan sotmesos i que no
deixen üe lluitar per assolir els drets i
la d ig n ita t de ciutadans i de .treballa­
dors que els correspon.
C om q u e l ’ e spai no d ón a per a
més procuraré il·lustrar la constància
de la lluita dels obrers Saltencs fent
referència a alguns conflictes socials
que per la seva m agnitud hagueren
d'ésser tractats als plens de l'A jun
tam ent. Curiosament, ja a la primera
a c ta q u e es c o n s e rv a d 'u n pie ce
'A ju n ta m e n t de S a lt (la del 30 do
Setembre del 1900), l'únic acord de !a
sessió diu el següent:
"Q uedar con disgusto enterada In
Corporación dc que p o r ahora, según
re fe re n c ia s d e ! p ú b lic o , n o haya
térm inos hábiles para zanjar satisfac­
toriam ente para patronos y obreros la
cuestión obrera fabril de esta com ar
ca, ya que de continuar paralizados
los trabajos no sólo quedarán perju
dicados los intereses del obrero, si
q u e ta m b ié n lo s de! c o m e rc io e
in d u s tria en p a r tic u la r y lo s d e l
M unicipio m u y en especia! ". Signen
l'a c ta els re g id o rs i e l b a tlle J o s e p
AM AT.
F.l 1919 es produí una vaga que va
durar un parell de setmanes. Romanones havia decretat la nova regula­
ció de les 8 hores diàries, però molts
empresaris es negaven a posar-la en
pràctica. Sebastià Clara
un dels
organitzadors de la vaga, explica que
en S a lv a d o r S e g u ;, " E l N o i dei
Sucre” , li donà 5.000 pessetes de la
C N T q u e s e rv ire n oer m u n ta r una
cuina col·lectiva al Veínat {escudella i
carn d'olla per dinar, b ullit per soparl
per to ts els vaguistes que ho havien
de menester. À ixò permeté m antenir
la vaga fin s uue els p a tro n s de la
C o m a -C ro s d e c id ire n a c c e p ta r les
reivindicacions obreres. Observeu eí
grau d'alarm a que la situació provocà
en la C o rp o ra c ió m u n ic ip a l i ei
p ro ta g o n is m o del b a tlle d 'a q u e lls
anys, D. Bartolomé Muñoz Trilla, que
sembla que mantenia unes relacions
entre infantils i neuròtiques am b els
seus regidors:
" Enseguida el Sr. Alcalde-Presi
dente ha dado cuenta a l A yu ntam ien ­
to de! pésim o estado en que se halla
la situación o conflicto dc la clase!
o b re ra te x til c o rre s p o n d ie n te a las
dos fábricas que D. Juan Coma Oros
posee en este pueblo, explicando de
paso de un m odo bien detallado todo
el proceso que se ha seguido en tan
im p o rta n te a s u n to
en p ro v e c h o ,
siempre, para los intereses particu
lares de los obreros y los generales
ríe esta población, y com o han sido
inútiles todos cuantos esfuerzos esta
Presidencia ha practicado para solu­
cionar el co nflicto social dc que se
tra ta , c o n g ra n s e n tim ie n to , hace
presente debe anunciar a la Corpora­
ción M un icip al aquí reunida, se van a
cerrar en definitiva ambas fábricas,
presum iendo no se abrirán jamás.
En su v irtu d somete esta Alcaldia
su proceder a! examen, deliberación y
c e n su ra de e ste A y u n ta m ie n to , ya
que p o d rá n o h a b e r a c tu a d o co n
to d a la s u e rte y a c ie rto que ta n to
anhelaba para el bien de sus A d m i­
nistrados, pero, conste haber obrado
con ei m ayor co/o y buena fe.
El Ayuntam iento, después de /a
oportuna deliberación, acuerda p o r
unanim idad aprobar la conducta ob
se rva d a p o r e l Sr. A ic a ld e , p a ra la
s o lu c ió n d e l c o n flic to o b re ro te x til
de que se trata, otorgándole unáni­
m em ente s i más expresivo voto de
gracias p o r su buen celo y discreción
Biblioteca de Salt